Per els quarts i cinc minuts, doncs, seguim endavant el matí d'Aragona Ràdio
i ara volem parlar d'allò, de pit i amunt, de castells,
però de malalts de castells, perquè us parlem d'una iniciativa
que es presenta aquest proper dissabte.
Estem tots convidats al cafè del Teatre Metropol
i és una iniciativa que, de fet, per les xarxes socials
ja està a vent i molt de moviment, especialment pel Twitter.
Si busqueu aquest perfil, arroba serdecastells,
els trobareu, veureu les persones que estan darrere d'aquest projecte,
que, com us deia, es presenta aquest proper dissabte
diu l'eslògan que això és una manera de ser.
Ja ho diuen a aquest perfil de Twitter.
I, de fet, parlen d'aquest espai nou a la xarxa,
és a dir, d'un nou digital per malalts de castells.
Els seus responsables ens acompanyen, ens en falta un,
però segur que ens està escoltant i el saludarem també.
Ens acompanyen d'una banda Jordi Crespo.
Jordi, què tal? Molt bon dia.
Hola, molt bon dia.
Jordi Andreu, que és el que ens falta, però com que ens està escoltant,
el saludem, el Jordi Andreu.
Ell serà una mica el perfil, entre cometes, tècnic d'aquest digital,
tècnic castellà.
I tres periodistes, els companys,
companyes, primer, Cinta Olivan.
Hola.
Cinta, molt bon dia.
Raquel Sants, molt bon dia.
Molt bon dia.
I Jordi Jorignac, molt bon dia.
C de Castells.
Bé, aquest dissabte feu la posada de llar, no?
I la Raquel Solaiaí, això som un grup d'amics
que farem un blog, un digital,
però jo, pel que estic veient al Twitter,
tindreu jo...
Us exigiran, eh?
Com ho veieu?
Bé, Jordi.
No, no, està bé que exigeixin i que s'hagi generat expectativa.
No sé si estarem a l'alçada,
el que sí que puc dir és que de moment nosaltres ens ho estem passant bé,
que és el que preteníem.
Vull dir, això del C de Castells neix una mica de...
Especialment la Raquel Sants i el Jordi Andreu
havien detectat que hi havia un buit en un cert tipus d'informació castellera,
encara més des de finals de l'any passat ja no s'ha dit a la revista Castells,
que era l'única publicació en paper especialitzada en informació castellera.
Durant aquests primers mesos de l'any han anat naixent diferents iniciatives,
també digitals,
però tractant la informació castellera d'una manera determinada
i nosaltres teníem ganes de fer diferents coses,
de fer altres coses,
i ens hem posat fil a l'agulla
i després d'unes quantes setmanes de feineta,
doncs aquest dissabte ho posem en marxa.
Raquel, no seran cròniques pura i dures, no?
No seran cròniques.
No seran cròniques resultat, que també, no només això, no?
No només això, no, bàsicament és que no tenim la intenció
d'anar cada setmana a una actuació castellera i fer-ne la crònica,
perquè creiem precisament que aquest és un producte que ja existeix,
que hi ha altres companys que l'estan fent i que l'estan fent bé.
Nosaltres teníem ganes de donar-li una mica la volta al món casteller,
de trobar aquells racons, aquelles històries,
aquells plantejaments tècnics,
que potser normalment no tenen cabuda en mitjans, diríem, més generalistes,
perquè potser s'entenen com massa friquis o com massa especialitzats,
i nosaltres vam decidir que, escolta'm, que parlaríem de castells
amb totes les lletres, sense esquivar els tecnicismes,
sense esquivar els temes potser molt específics,
vaja, que parlaríem del que volguéssim, no?
I en això estem.
Cinta, també tu creu l'anècdota del fet casteller,
l'anècdota personal del fet casteller,
que n'hi ha moltes darrere del món casteller,
i nosaltres ahir parlàvem, per exemple,
amb una noia que és d'Armènia,
que porta dos anys estudiant a l'OA Rebí i a l'IPES,
i que des de fa també una temporada
des de les castellers d'Altafulla, per exemple,
perquè s'hi va al·lucinar amb el fet casteller
i de seguida s'ha volgut fer d'una colla,
és a dir que aquesta vida que hi ha d'arròs castells,
també la buscareu, no, Cinta?
Sí, sí, anècdotes d'aquestes n'hi ha pilons
i, de fet, la Raquel, per exemple,
és especialment amant de les històries humanes
que hi ha darrere els castells,
segur que serà una especialista en la matèria
i aviat anar al ser de castells,
i buscarem històries d'aquestes,
de fet, ja n'estem trobant algunes,
ja no sé si em deixeu desvadellar.
Ho avancem o què?
En Jordi, creus que ho podem avançar a algú?
És que el Jordi...
En Jordi vol mantenir la sorpresa.
Ho fem o no? És que és el líder.
Jordi, va.
Què convé? Vols un cafè? Vols un tallà?
No, no, avanceu, avanceu.
No, doncs, per exemple,
hi ha una entrevista a Quico Pino
que han fet la Raquel i el Jordi Sorignac,
que hi ha anècdotes superinteressants i supercurioses
que parlen de com van ser els castells en els orígens,
des d'això,
que els donaven un duro després de l'actuació
o que els nens,
perquè pujessin més contents,
els regalaven un gelat i cosetes així,
més humanes, més anecdòtiques,
però que també ens ensenyen moltes coses del món castellí.
Jordi, no, el que passa és que...
No, no, aquests dies,
llegint una mica el que hem anat explicant
o el que s'ha anat comentant fins ara,
de vegades tinc la sensació que el que anem explicant
potser pot arribar a sonar fins i tot una mica pretensiós,
ara que venen aquests tios a descobrir la sopa d'all.
I la veritat, sincerament, no és això.
Al cap i la fi,
utilitzarem gèneres i recursos periodístics
que en informació que s'allera
s'han utilitzat poc o molt poc
per diferents qüestions,
perquè els mitjans editors no hi creien,
perquè la gent que s'ha va al capdavant d'aquests
no tenien capacitat per fer-ho,
o per 25.000 factors.
Vull dir, què farem?
Això, entrevistes amb profunditat,
doncs una entrevista, una mitjona,
doncs transcriurem una entrevista de mitjona
amb un casteller històric de Tarragona
i tindrem la sort,
el format digital ens permet la sort
que no tenim una maqueta
que han de ser 4.000 caràcters,
doncs escolta'm,
si són 5 pàgines de Word,
doncs són 5 pàgines de Word.
Anàlisi castellera,
qüestions que jo crec que són d'interès
per al públic casteller,
a mi com a casteller m'agradaria
llegir més històries d'aquest tipus
i ens hem envoltat d'un grup de gent
en què, a més a més,
tenim molt bona relació personal
i alguna vegada hem treballat
professionalment junts
i el que tenim ganes és de fer això,
res i curt.
Per cert, la fotografia de...
on l'heu fet?
Perquè l'Eloi que el veig,
tots el coneixeu,
us preguntava això,
calia anar al tros a fer la fotografia
pel Twitter, oi?
Calia.
Bé, no...
Hem desvetllat ja una entrevista,
no desvetllarem on vam fer la foto.
Va fer, va ser cursa de Jordi Cresc,
perquè només tenia una hora.
que he dit, clar, no,
ho he dit pels ulls que no veuen la fotografia,
no és cap plaça castellera,
que és el que deia l'Eloi també,
que si ho he pogut anar a alguna plaça,
no ho sé.
És terme municipal de Tarragona,
ciutat, o sigui que no hem anat gaire lluny.
La definició de l'Eloi
de va un altre os
és absolutament correcta.
Sí, sí,
de fet ens vam embrutar les sabates.
Però jo crec que les fotografies aquestes,
d'acord,
que estem nosaltres fent més o menys el garrulo,
perquè la gent ho entengui,
qui no les ha vist...
Jo crec que és una mica també
un reflex de l'esperitat en què treballem.
Vull dir, treballem seriosament,
els castells són importants,
però a l'hora de veritat,
en el fons castells només són castells,
vull dir, desdramatitzar-ho una mica
no deixa de ser una activitat de temps lliure,
que més o menys ens prenem seriosament,
però ja està.
Intentarem,
jo sé que aquest contrapunt
pot ser difícil de trobar,
que alguns potser pensaran
que de vegades quellem amb la frivolitat,
però vaja,
jo crec que això,
tenim ganes del que estem fent
ara per ara,
de moment,
que encara no hem començat pròpiament,
no ho hem ensenyat,
però estem fent el que tenim ganes de fer
i sembla que hi ha gent interessada
en llegir-ho
i esperem que sigui així.
Digues-hi, Jordi, digues-hi.
No, no.
Com parla,
em diu una expressió sempre.
No, no,
perquè una mica la sensació
és que fa gràcia,
perquè els veus amb ells tres
superpreocupats
amb els formats,
amb el contingut,
no sé què,
no sé quantos.
i una mica el Jordi,
Andreu i jo
doncs som més
l'esperit rebel,
no?
Es veu superofuscats
amb les seves coses,
tot molt
tocat i posat,
molt professional
i en altres és més
la rauxa,
no?
De dir,
és que,
vas fer això?
Sí,
va,
doncs ho expliquem,
no?
I en el fons,
suposo que amb ells
alguna vegada
doncs els diu,
ostres,
aquests dos
ho podrien prendre
una mica més en sèrio
i en altres
doncs és allò
que també tu mires
en cert divertiment,
però suposo que
aquesta mescla
és la que fa
que la cosa funcioni,
no?
Aquest contrapunt
equilibra la balança
i fa que
acabem funcionant
als cinc
com almenys
fins ara
hem anat funcionant.
I després això
que dèiem,
doncs jo crec
que intentem buscar
l'essència dels castells,
no?
En els castells
pateixes molt,
treballes molt,
que seria la part feixuga
del que estem fent,
però en el fons
ho fas perquè
saps que acabaràs,
hi haurà un moment
que acabaràs gaudint molt,
no?
I és el que et compensa
tot aquest treball.
doncs una mica nosaltres
sabem que
per molt que hi hagi moments
en què anirem de bòlit
preparant articles,
fent entrevistes,
etcètera, etcètera,
sabem que sempre
tindrem el premi
que ens divertirem
molt fent-lo
i jo crec que en algun moment
és l'expressió
del que són els castells,
no?
I a vegades,
abans parlàvem
de no fer crònica
pura i dura,
no?
Com potser estan obligats
altres companys
o com nosaltres mateixos
hem estat obligats
a fer
en altres mitjans
de comunicació,
clar,
d'entrada una crònica
t'exigeix
acabar l'actuació
i pràcticament
sense dinar
anar i escriure
el que acabes de veure
i a vegades
potser hi falta
també un pèl de reflexió,
no?
Perquè les rutines
de treball
són les que són.
Aquí tenim ganes
de païr les coses
també
i, per exemple,
és un luxe
estar amb Jordi Andreu
i Jordi Crespo.
L'Andreu té una visió
d'algunes coses,
d'alguns detalls
tècnics castellers
que jo crec que
estaríem tots aquí
veient el mateix castell
i només els veuria ell.
Vull dir,
té una capacitat
de veure determinats aspectes
que és impressionant.
El Jordi coneix
com es gestiona
una colla
des de dins.
Tenim un punt de vista
jo crec que superprivilegiat
i que crec que
això ens aportarà
un plus,
jo no sé si de qualitat
o no,
però que en tot cas
per nosaltres
d'enriquiment personal total.
Jordi Andreu truca,
que truqui, eh?
9, 6, 7, 24,
46, 67.
És a dir, clar,
això és important també,
tant tu com ell
heu tingut responsabilitats
importants
entre les colles
i tarragonines
i, clar,
això,
aquesta pincellada
serà, no?
Tècnica.
Sí, clar,
sí,
perquè és que a més
som malalts d'això,
no?
I és el que comentava,
estem a les reunions,
ells estan parlant
del format
i el Jordi i jo,
vas veure els dosos
de minyons,
ara s'agafen així,
s'agafen a això,
no sé.
Clar,
nosaltres tenim aquesta inquietud
i el normal
és que la portem
a, d'alguna manera,
és el nostre paper,
no?
I després sortiran
altres temes
i algun dia
farem altres coses,
però sí que és evident
que és el nostre factor principal.
Per a ell,
per exemple,
jo amb ells
els he comentat molt de vegades,
jo m'encosta a escriure
i necessitaré
que m'ajudin
a aquestes coses,
però en canvi,
doncs entenc que
la mescla de tots
és el que fa
que això pugui funcionar
o almenys
que ens il·lusioni,
que ja és el més important,
no?
No, no,
jo tinc clar
que el projecte
tal com està concebut,
que també val la pena dir
que ara és un projecte
no professionalitzat,
de fet,
ens fa fins a cert punt
cert respecte
parlar de mitja de comunicació,
perquè entenc
que quan parles
de mitja de comunicació
s'entén que hi ha
una professionalitat
i et guanyes la vida amb això
i de moment,
afortunadament,
tenim altres feines,
de moment fem això
perquè ens agrada,
òbviament,
si hi ha algun esponsor
que ens vol donar
un compte demà,
serà no benvingut.
i ens deixarem estimar.
Superbenvingut,
però vull dir
que el projecte
segurament no tindria sentit
si no ens haguéssim juntat
a aquestes cinc persones
amb totes aquestes
visions diferents,
per exemple,
la cinta té
una virtut especial
en fer que...
En té moltes,
en té moltíssimes
per descomptat,
però en el tema
del tractament gràfic
jo crec que
tampoc no hem fet
una gran inversió
ni de bon tros,
més enllà,
econòmica,
però sí que s'ha fet
una gran inversió d'hores
perquè la pàgina web
que és el pal de Peller
de Seda Casells
tingui una aparència atractiva,
que els textos
estiguin ben tractats
ortogràficament,
gràficament,
a nivell de fotografia
la Marta Arjona
que és una jove
de Valls
que ens ha fet
les fotografies promocionals
ens està donant
un cop de mà
molt important.
No és un mitjà professional
però intentem
amb la mesura possible
amb els nostres recursos
que són exigus
de moment
però intentem suplir-ho
amb que es vegi
amb la màxima pàtina
de professionalitat possible.
el logotip
de la C.
La Cinta, la Cinta.
És la nostra artista.
És la nostra artista.
Són dues C, no?
Mireu el perfil de Twitter.
A més, una cosa
que avui dia
també és important,
sigui o no
un mitjà digital professional,
com dieu,
encara que sigui un grup d'amics,
però tinc molt en compte
el tema de les xarxes,
la presència
de les xarxes socials.
Sí, és que ho dèiem,
que el món castellà
és especialment actiu
a les xarxes,
a Twitter,
no?
Twitter bull sempre
durant la temporada castellera
i ser de castells
no havia de ser menys
i de fet
ens agrada especialment
també a tots els que formem
part de l'equip,
a uns menys que altres.
Jordi Andreu no té Twitter,
jo crec que després
de la iniciativa
igual acaba...
Jo crec que sí,
no hi haurà remei,
però que sí,
que sí,
que tenim moltes ganes
d'estar també a les xarxes
i de...
Bueno,
ja diré la nostra...
Jordi,
tens temps de trucar encara,
Jordi,
eh?
Dues abocions directes.
No,
però des del punt de vista
professional o periodístic,
jo crec que si fas una posa
d'aquest tipus
per internet,
avui en dia
no donar-hi suport
des de les xarxes socials
és gairebé com
suïcidar-te lentament
perquè t'estaries limitant
de forma absurda.
Jo crec que aquest és un projecte
nascut a la xarxa,
però és un projecte
en multiplataforma.
La pàgina web
és el pal de Peller,
però les diferents xarxes socials,
ja sigui Facebook,
Twitter,
en YouTube,
on en penjarem
diferents vídeos,
Pinterest,
doncs cadascun
amb la mesura
de les seves possibilitats,
però jo crec que
ho hem d'entendre
com un projecte global.
Bé,
i m'agradaria destacar,
com deia el Suri,
el tema de la imatge
i del grafisme
i tot plegat,
que jo crec que està fet
amb molt d'amor.
La Cinta hi posa
molt de carinyo en el que fa
i crec que d'alguna manera
reflecteix
la manera com volem
tractar els castells
i com volem tractar
totes les temàtiques.
Jo crec que tots
ens estimem molt
al món casteller
i segurament
que generarem
algun...
O sigui,
segur que hi haurà gent
que no estarà d'acord
amb nosaltres,
que no li semblarà bé
el que diem,
que hi estarà en contra,
però que en tot cas
el que ha d'entendre
és que ho fem
amb molt de carinyo,
amb molta passió,
que ens encanta
el que fem
i crec que el projecte
està tractat així
en totes les seves vessants,
des de la part
més gràfica,
la part més de disseny,
fins a la part de continguts
on intentem
polir
fins l'últim punt,
l'última coma.
No sé,
som una mica
exigents en aquest sentit,
segur que se'ns col
alguna cosa.
Per això t'anava a dir,
saps que hi haurà
faltat d'ortografia
i el primer missatge
que realment serà aquest.
però que en tot cas
intentem evitar-ho
i dir que...
El punt C,
bé,
3B dobles punt C de Castells,
C de Castells,
de sigla C,
D de dit,
de Castells puntcat,
el puntcat
ha sigut molt complicat
de gestionar o no?
És un tràmit senzill?
No,
de fet,
hi ha ofertes,
ara n'hi ha moltes,
cada any hi ha un parell
o test de tongades d'ofertes.
Quan trobar una ganga.
Sí,
no,
i val la pena,
val la pena,
i a més,
cada any torna a sortir l'oferta
per tant,
fins i tot pots renovar,
amb el mateix preu
i jo recomano des d'aquí
que ho feu
perquè si teniu una pàgina web
o la voleu fer,
val la pena,
a nosaltres ens ha costat,
ho puc dir,
6,95 l'any,
que jo crec que tothom
s'ho pot permetre
i fer un país,
no?
Bueno,
escolteu,
aquest dissabte sortiu ja,
en dissabte
la inauguració,
entre cometes,
l'acte públic
el que fa a Metropol,
tothom que ho vulgui,
no?
Ja ha convidat,
Raquel,
Jordi?
Tothom que vulgui venir,
allà ens trobarem,
no?
Farem el vermut.
Sí,
la idea és fer un petit acte
de presentació
on explicarem,
suposo que molts amics
i coneguts
i familiars
que no es perdran
l'esdeveniment,
doncs una mica
explicarem la iniciativa
i intentarem transmetre
la filosofia del projecte,
que ningú es pensi
que trobarà aquí
el nou mitjà digital
amb les cròniques setmanals,
els resultats,
els rànquings,
que som una cosa diferent,
que això,
que hi posarem molt de carinyo
i esperem que la gent
que vingui dissabte a l'acte
a partir de dos quarts d'una
al Cafè Metropol,
doncs s'enduguï aquesta impressió
i se'n vagi com a mínim
amb un somriure
i dient,
ostres,
mira,
he passat una bona estona,
que és el que pretenem.
Tots teniu darrere
una camisa,
castellera?
Sí.
Sí,
de diferents colors,
a més,
perquè aquí hi ha diferents colors
de camises.
De quines colles parlareu?
No,
o sigui,
d'entrada,
més enllà de camises o no,
que en podem parlar,
parlem principalment de Tarragona
perquè som els cinc,
som de Tarragona,
i vivim a...
Ei, ei,
que hi ha una ballenca.
Hi ha origen ballenca,
els cinc residim,
bueno,
residim a quatre a Tarragona
o una altra fulla,
vaja.
El tema ha dubtat.
Som d'aquí
i és el que vivim habitualment,
és el que ens interessa,
però també des de l'òptica
a Tarragona i no intentarem
parlar del món casteller,
però, òbviament,
amb un tracte preferencial
a les colles de Tarragona
i al seu entorn.
I a nivell de preferències
castelleres,
hi ha dos castellers de xiquets,
que som el Jordi Andreu i jo,
la Raquel Sanzi
és de les joves de Valls,
el Jordi Grespo de fet
és a sala tècnica actualment
de la jove xiqueta a Tarragona,
colla de la qual la Cintaner
és seguidora.
Això condiciona?
Sí,
en certa manera.
Jo no ho faré,
òbviament,
si els xiquets
les coses van malament,
no seré jo
a Macri Aspa i a Cinta per fer-ho.
No, però, òbviament,
condiciona.
Jo ho faré jo.
Condiciona,
sí, és veritat,
però jo crec que també
l'avantatge d'això
és que,
com que ja fa uns quants anyets
que ens movem amb això,
la gent ja ens coneix,
ja sap què podem oferir
i què no,
hi ha un punt d'honestadat
en això,
ho diem obertament,
tothom sap que hi ha
damunt de la taula,
i jo crec que també,
d'altra banda,
el món casteller
també ha assolit
un puntet de maduresa
amb la qual,
o sigui,
aquest tio és de xiquets
però li donem una oportunitat
i confiem que té prou criteri
per parlar de tot,
jo crec que en els últims anys
ha hagut una evolució
en aquest sentit
i, vaja,
jugarem amb aquests condicionants.
En tot cas,
els articles estan firmats
i cadascú que trigui
el que llegeix,
també és la gràcia del portal,
que pots agradar-te més l'estil
o el que diu tal autor
i anar ja directament
a l'autor que t'interessa.
Parlàvem de formats abans,
se'ns ha oblidat parlar,
per exemple,
d'un format que jo crec
que és bastant innovador,
que és el cara a cara
entre Jordi Andreu
i Jordi Crespo,
que, vaja,
aniran discutint
sobre temes polèmics
del món casteller
o sobre temes
que tenen dues visions
contraposades
i la manera
de defensar una postura
o una altra
serà llançant
una moneda a l'aire
per mostrar
que, vaja,
que hi ha arguments
en tots els sentits,
per tant,
pot ser que...
Si no l'he gust
amb mis principios,
aquí tenen els altres.
No,
i després,
hi ha una altra cosa,
amb el partidor
que comentava la Cinta
que estàvem parlant ara
i és que,
no sé,
aquests dies ja estava reflexionant,
clar,
normalment nosaltres
hem treballat
per d'altres mitjans,
per d'altres capçaleres
i això,
vulguis o no,
t'atorga una certa responsabilitat
perquè no respons per tu,
sinó que també respons
per la marca al darrere,
perquè en aquest cas
he treballat per molts anys
a Tarragona Ràdio
i era encara especialment
més curós
perquè qualsevol cosa
no només m'afectava
a mi com a periodista
sinó també
a una empresa
que considero
que és molt important
en aquesta ciutat.
Aleshores,
no és que no considerem
que la nostra empresa
no sigui important,
al contrari,
teoria que és la nostra
i és la que ens estimem més,
però sí que és veritat
que això
ens dona certa llibertat
o, vaja,
a mi em dona
més maniga ampla
per no obsessionar-me tant
en segons quines coses
és això.
Nosaltres oferim aquest producte
si esperem que la gent
els agradi
però si rebem
algunes crítiques
doncs mala sort,
no passa res,
no va,
assumir òbviament
però no ens obsessionem,
sí,
difícilment canviaré
com a mínim
canviaré ara
aquestes alçades
la manera de ser
o el que oferim
a partir d'ara
si la gent no li agrada.
Perquè el debat
ens enriqueix,
vull dir que
parlava de Tarragona Ràdio
i la nostra història
d'amor
sorgeix aquí.
Sí.
amb un programa en directe
que es va fer
des de Vilafranca
va ser o no?
Va ser una retransmissió
de Sant Fèlix
amb la qual
van passar
mil i una coses
en directe
i fora del micro
en van passar
bastantes més
i bé,
jo crec que allí
va sortir
la xista.
D'alguna manera
ja estàvem treballant junts
ja funcionàvem bastant bé
però allí sí que va
és el que diu la Raquel.
Allí es va fer la fosa.
Allí es va crear l'espulma.
Segurament va ser l'únic dia
en què hem coincidit
professionalment
tot i que
barrejats
ho hem estat d'altres vegades
i això va ser
Sant Fèlix
el 2006
un 30 d'agost
a Vilafranca
del Penedès
i va ser una diada
a casa llerament espectacular
tècnicament va ser horrible
i a partir d'aquí
ja teníem relació
i l'hem anat mantenint
però sempre
la Raquel ho explica
molt bé
hem tingut
va ser idealitzada
una mica aquesta diada
a veure quan ho fem
quan repetim
ho repetim ara
en un altre lloc
en un altre format
text i fotografia
vídeo
què hi trobarem
al Senat Castells?
De tot
tot el que puguem oferir
tot el que
en qualsevol moment
puguem oferir
per exemple
el que comentava el Jordi
la col·laboració
de la Marta Arjona
doncs ens permet
poder treballar
amb tema vídeo
amb tema fotografia
home jo suposo
que majoritàriament
en direm el paper
i el
o sigui el paper
el text
a la pantalla
en aquest cas
per la simple raó
que és el més senzill
ho hem de tenir clar
a mesura que vas
augmentant
al mitjà digital
vaja
escriure és el més senzill
tenir una bona fotografia
és complicat
i poder fer un producte
digne en vídeo
encara ho és més
tot i això
intentarem
en la mesura possible
arribar a tot arreu
home ens encantaria
algun dia poder tornar
a fer una retransmissió
no?
sí
i tant
de fet jo soc molt pesat
en això
els insisteixo molt
algun dia hauríem de tornar
molt bé
seria
és que
s'ho passàvem molt bé
s'ho passàvem molt bé
i jo crec que
ho transmetíem
o sigui
fèiem passar bé també
això ho hem de recuperar
com sigui
vinga va
aquí totes el somni
cdcastells
3bdobles.cdcastells.cat
redacció
roba cdcastells
ja està operatiu
suposo
el correu electrònic
la portada
que hi veurem
la portada
cinta
ara si mirem la portada
que suposo que
l'activareu el dissabte
però abans
una segona poseta
què veurem
abans del cara
a cara dels dos Jordis
ja ha vist
que jo soc
la que em pot estirar
la llengua
és la bona persona
la cinta és la bona
digues fins que us puguis explicar
a veure
hi trobarem
alguna coseta sexy
fins i tot
trobarem
gent despullada
exacte
trobarem aquesta entrevista
que la veritat
crec que va donar
molt de joc
amb en Kiko Pino
hi trobarem
anàlisi
al final
el que s'ha xivat és surhi
hi trobarem
hi trobarem
per exemple
òbviament parlarem
del cartell
de la Dià de Sant Fèlix
que sembla que aquesta mateixa setmana
es pot fer públic
i vaja
òbviament
n'haurem de parlar
i jo crec que
intentarem oferir un tast
una mica del que farem
a partir d'ara
de fet a mi em fa por
que hem produït
molta cosa
per aquest inici
i no sé si després
serem capaços
de mantenir
el ritme
però jo crec que
intentarem que la pàgina web
el mateix dissabte
sigui un aparador
el més fidedigne possible
del que volem oferir
a partir d'ara
serà sexy
tindrà una part
una part segur
ho feu en una temporada
que el llistó està molt alt
a Tarragona
es pot anar més amunt
Jordi
Jordi Crespo
sempre es pot anar més amunt
el que passa
que sí que és cert
és que és molt complicat
i és aquelles coses
quan tot va tan bé
tan bé
a vegades
les coses
els hi treus valor
perden valor
i jo crec que hem de valorar
molt molt molt
el que estan fent les colles tarragonines
de fet a tots els nivells
però parlant més
de xiquets
i de jove a Tarragona
doncs
jo crec que
hem de ser molt conscients
que
mantenir el nivell
que estan assolint
és una fita ja importantíssima
perquè a vegades
i hi ha algun comentari
d'aquestos
ja
en els primers articles
de la web
a vegades
voler anar més enllà
d'on pots arribar
genera una frustració injusta
i jo crec que
Tarragona està vivint
un moment tan dolç
a nivell casteller
no només
d'objectiu
de castells
sinó dels castells
que s'estan assolint
sinó també
a nivell social
que intentar
negativitzar-ho
perquè algun dia
no s'arribi allí
on tots haguessin volgut
seria molt injust
jo crec que
s'ha de
o sigui
crec que ara
les colles tarragonines
es mereixen
un marge de confiança
més enllà
de petites ensopagades
estem el millor moment
o sigui
es fan cassets de Tarragones
a finals del segle XIX
estem el millor moment
de la història
de les colles tarragonines
jo crec que això
ho diu molt
a més el millor moment
amb força
amb força diferència
és un millor moment
compartit
especialment per les dues grans
però per exemple
Sant Perí i Sant Pau
també està molt bé
i els xiquets del Serrallo
doncs
sovint teixen els cassets
de la gama alta de set
com a castellers
i com a espectadors
jo crec que són privilegiats
a més a més
amb totes les precaucions possibles
sembla que
en guany la cosa
fa molt bona pinta
a nivell social
a l'ambient
que es respira
als patis
és espectacular
i vaja
això egoistament
també a nosaltres
ara ens proporciona
un material de primera qualitat
per poder analitzar-lo
Mira
l'Ester Roca
diu que això té molt bona pinta
a través del Twitter
Home és amiga
vull dir que
cada dia
des d'aquí
un petó a l'Ester
dissabte a quina hora
ràpidament
a quina hora
dissabte
dos quarts d'una
dos quarts d'una
al cafè del Teatre Metropol
alguna exclusiva més
Cinta
però avui ja n'hi ha prou
convida'ns un altre dia
Jordi Cinta, Cinta, l'Ivan
Jordi Cres, la Sants
i també salutacions
al Jordi Andreu
l'enhorabona
i que tingui molt d'agord
corregut aquest set de castells
gràcies
gràcies a vosaltres