Fins demà!
Fins demà!
I ho fem amb conversa amb el diputat del PSC de Madrid, Joan Ruiz.
Senyor Ruiz, molt bon dia.
Molt bon dia.
Benvingut, bon any.
Bon any, esperem.
Com a mínim s'ha acabat el 2012.
I com ha acabat aquest 2012?
Bueno, ha acabat, deixeu-m'ho, perquè ha sigut un any que jo crec que molta gent no recordarà massa bé.
Deixeu-m'ho així.
I aquest any que acabem de setar, com a perfil des del punt de vista polític des de Madrid, quins seran els grans eixos que creu que seguirem tenint retallades, per exemple?
Amb aquest govern tot sembla indicar que sí.
És un govern que prefereix retallar que no invertir o tenir imaginació, trobar noves mesures o recaptar més entre aquells que poden pagar més.
Prefereix retallar.
És així.
Vostè mateix ahir parlava dels 14.000 terragonins que s'han vist afectats per, deia literalment, la minsa pujada del salari mínim interprofessional.
Això sembla un degoteig, no?
Sí, sí, és això.
Tenim una situació econòmica molt difícil.
Això no, en fi, ho sabem tots, no?
I aquest govern prefereix ser fort amb els febles.
És així.
Amb aquells que els tenim reconeguda la discapacitat i no els paga,
amb els pensionistes, els que no revalorissin les pensions,
amb el tema aquest que ara m'esmentava, no?
Que la gent que cobra el salari mínim, que hi ha prou pena té que només té el salari mínim,
doncs puja molt per sota del que l'hauria de pujar.
I què podem fer davant d'aquest panorama?
O què faran vostès des de l'oposició a Madrid?
Bé, en principi intentarem que això no quedi així, sinó que es revalorissi.
Però clar, estem davant d'un govern que té majoria absoluta i que actua per decrets lleis.
Cosa que, per cert, ells van criticar quan estaven a l'oposició.
Que el govern zapatero de quan en quan feia algun decret llei, ara és la norma.
A final d'aquest 2012 es va complir el primer any del govern de Mariano Rajoy en aquesta legislatura.
Com estem a nivell de les nostres comarques, les comarques tarragonines?
Quin és el llegat que ens deixa aquest govern del Partit Popular?
Ara que diu del llegat, es parla molt de l'herència socialista.
L'altre dia vaig llegir, jo soc ara molt tuitero, fa dos o tres mesos.
Vaig llegir un tuit que deia, la pitjor herència del govern socialista ha estat el govern Rajoy.
Doncs exacte.
Ha sigut, jo crec que per les nostres comarques, per tot arreu, però per les nostres comarques ens ha deixat...
En fi, això dèiem, millor que s'hagi acabat el 2012, no?
Tenim més de 150.000, 170.000 quasi pensionistes que han perdut poder adquisitiu,
que han de pagar quan van a la farmàcia, com fins ara no era així.
Tenim 14.000 treballadors que cobren el salari mínim a la nostra província
i que resulta que es trobaran que la pujada és pràcticament inexistent.
Tenim un índex de pobresa que està ratllant en aquests moments, passant ja del 30%.
Gent a la nostra província que viu per sota del que anomenem llindar de la pobresa.
Abans era molt perquè era un 18%, era molt, ara està passant del 30%.
En fi, és un panorama realment.
Ja no parlarem d'infraestructures, perquè és veritat que en moments com aquests,
quan no hi ha diners, però és en tot.
Com es diu en castellà, no han d'anar un pal a l'aigua.
I si l'han d'anar, l'han d'anar en la cabeza d'algun dèbil.
Anava dir que sí que parlem d'infraestructures, si no, escoltem,
tenim moltes pendents d'aquí al territori d'infraestructures.
Vèiem, per exemple, aquest dimecres, vostè que és vocal de la Comissió de Seguiment,
vocal, segon, podem dir la Comissió de Foment,
vèiem aquesta inauguració, aquesta posada en escena,
amb la inauguració de l'AVE entre Barcelona i la frontera, entre Girona i Figueres.
Què li sembla?
Perquè mentrestant, mentre s'inaugura l'AVE,
qui critica que encara l'A27 està en forma gaire d'entrionària.
Jo recordo, a més, això li podia preguntar,
no m'ha dit que demà vindrà Alejandro...
Sí, demà vindrà el diputat de Partit Popular, Alejandro Fernández.
Li pot preguntar per això de l'A27.
Jo he estat en un acte, en una tertúlia, en un barri, aquí,
en una taula rodona, en la que deia que quan ells governessin,
això de l'A27 s'acabaria.
Potser hi havia 30 persones, hi ha 30 testimonis,
i que s'acabaria.
El que s'acaba és un tram d'aquí a Constantí
que quan va acabar el govern socialista estava ja acabant,
se faltaven les connexions i tira l'asfalt.
Tarden una mica més del que s'havia de tardar,
però bé, acaben això,
i la T11 entre Tarragona i Reus,
que només faltaria que la deixessin anar sense acabar,
i la resta s'ha acabat.
Aquí no hi ha res,
ni l'estació intermodal de la Renfe,
ni continuar la 27,
ni els estudis per perllongar,
atravessant el Penedès,
la nova 340, o sigui, l'A7,
per arribar per una autovia fins a Barcelona.
Ni sabem res de l'estació,
la nova estació urbana de Tarragona,
que la primera fase ja està feta,
però s'havia de fer una segona fase.
ni sabem res del pas de cotxes
per salvar la plaça dels carros,
que s'ha acabat, per cert, el peatonal,
ni...
Bé, podríem continuar així durant una bona estona.
Però bé, senzillament,
aquí no arriben les inversions.
Per acabar.
Per ella, per tant,
alguna inversió que estigui pendent,
i penso, per exemple,
amb els diners que han d'arribar
per tal de sofregar la reforma del mercat central,
que està passant a l'Ajuntament.
Sense dubte, els pressupostos no hi són,
i si no hi és els pressupostos,
és que no hi són.
No hi ha una partida.
ja ho vam estar buscant, eh?
Però, clar,
a més ens trobem la paradoxa
que tenim un grup parlamentari,
el Grup Parlamentari Popular,
que ni tan sols presenta els pressupostos.
Jo crec que és inaudit.
És la primera vegada,
jo crec,
a la història de la democràcia
que el grup que governa,
aquí a Tarragona,
es podria mirar a les hemeroteques,
no presenta els pressupostos.
El vam presentar a l'oposició,
el vam presentar a nosaltres.
Vam sortir, vam aplicar el que havia
i vam demanar que sortissin ells
per dir si hi havia alguna cosa
que se'ns havia escapat que ho diguéssim.
d'això ja fa mesos.
En principi,
ni pel mercat,
ni pel tema que deia
de la plaça Els Carros,
ni...
de cap partida.
Avui, per cert,
aquí a Tarragona,
aquest matí,
d'aquí a poca estona,
s'ha aprovut
el pla director de Tarragona 2017,
dels Jocs Mediterranis,
amb una nova reunió
del Comitè Organitzador dels Jocs.
també hi ha aquí,
en principi,
no sé,
vostè pel que escolta allà a Madrid,
també hi ha
un compromís econòmic
per part de moltes institucions
i moltes administracions
i un d'aquests compromisos importants
és el que de vindre
del govern de l'Estat.
Sí,
ells s'emparen
en dir que encara és aviat,
però de moment
és molt preocupant
que els pressupostos
per aquest 2013
ni tan sols figuri
el nom
de Jocs Mediterrani.
La paraula Tarragona
no apareix,
per tant,
en fi,
jo crec que l'alcalde
quan en alguna ocasió
ha dit
davant dels mitjans
de comunicació
que està preocupat,
clar,
és per estar-hi.
És per estar-hi.
Es pot fer alguna cosa
des de Madrid?
Bé,
nosaltres continuarem
al llarg d'aquest any
intentant
que el govern
del Partit Popular
prengui consciència
del que pot significar,
no només per la ciutat de Tarragona,
sinó per tots
aquests jocs
del Mediterrani.
Dóna la impressió
que no se n'han enterat.
Hi ha un tema
que preocupa
i força
i especialment
a nivell
de peu de carrer
que és el tema
del treball,
de l'atur.
Vostè també
és membre
vocal
del Comissió de Seguiment
i Evaluació
de S'Acord
del Pacte de Toledo.
Com està la situació?
És a dir,
en aquest any 2013
veurem iniciatives,
creu,
que puguin
pal·liar una mica
aquesta situació
en què estem abocats?
En fi,
m'agradaria
poder dir que sí.
Poder dir que sí.
Però,
en fi,
a la Comissió dels Pactes de Toledo
es parla més
de les pensions
que de llocs de treball.
El que passa
és que,
clar,
sense llocs de treball,
sense gent que cotitzi,
és molt difícil
pagar les pensions.
Jo sempre explico,
perquè de vegades
m'ho pregunten,
aquestes coses
una mica complexes.
Dic,
això de les pensions,
això funciona
de la següent manera.
Tots aquells
que treballen
o que treballem,
cada dia,
últim de mes,
fiquem dins
de la guardiola
una part
del nostre sou
i cada dia 1
l'administració
de la Seguritat Social
obre la guardiola
i paga els pensionistes
i el que queda
ho guarda.
I clar,
en aquests moments,
si hi ha poca gent
que treballi,
el dia 1
quan obri
l'administració
per pagar els pensionistes
pot estar
que no hi hagi prou,
que és el que ha passat
durant aquest any
en alguna ocasió
i s'ha tirat
mà de la guardiola,
no?
Però clar,
això,
necessitem que treballi,
que treballi més gent.
En aquests moments,
el govern ha dit
que a l'acabar l'any
pot haver
algun indici
que la situació econòmica
millora,
però estem una mica,
no sé si es diu
molt així,
escamats,
realment,
no veiem que en aquests moments
hi hagi...
El que estan és
escanyant,
escanyant
la gent que treballa,
les classes mitjanes,
els treballadors,
el mateix...
Ahir,
escoltava per la ràdio,
per aquesta mateixa ràdio,
em sembla,
que un comerciant deia
que a les rebaixes
que no hi havia tanta gent,
que...
Clar,
tot té conseqüències.
Haver tret la paga
al sou
dels funcionaris
de Nadal,
doncs,
què vol dir?
Que vol dir
que hi ha tot un volum
de diner
que tots aquests funcionaris
una ciutat com Tarragona
gastaven a les rebaixes,
doncs no se'l poden gastar.
Per tant,
totes les coses
tenen...
És com una roda.
Tot afecta tot,
no?
no sembla
que durant aquest any
les coses
vagin a millorar molt,
desgraciadament.
Entenc per les seves paradors
que en un Partit Popular
a Madrid
en majoria absoluta
no podem fer pràcticament res,
estan lligats amb els IPOs.
Bueno,
això és el que la gent va votar,
eh?
A mi em fa gràcia.
Això,
aquests dies,
l'altre dia qui era?
Què m'ho deia?
Diu,
perquè,
clar,
això del PP
que no els vota ningú,
dic,
no,
scupa,
la ciutat de Tarragona
va guanyar.
Això,
a les generals,
eh?
per tant,
això és el que la gent va votar.
Si eren conscients o no,
jo sempre explico el mateix,
quan un vota un partit
com és el Partit Popular,
què pot esperar?
Doncs la història ho diu.
La dreta d'aquest país
és el que és.
Es poden més o menys
dissimular,
embolicar amb una bandera
durant una campanya
dir que són el partit
dels treballadors,
però tots sabem el que són.
Representen el que representen.
Representen
la gent que té més diners,
la gent que,
en fi,
en fi,
té més possibilitats
d'en sortir-se'n.
És així.
Per tant,
defensen aquests interessos.
Ho poden dissimular més o menys,
però és així.
Per tant,
només s'ha vist,
no?,
la reforma laboral.
És així,
són així.
I quan un vota,
i vota la dreta,
ha de saber que està votant això.
Però no em respon la pregunta, eh?
Disculpa.
Igualment després.
No, no,
si no es pot fer res,
és a dir,
és a dir,
és a dir,
evidentment,
tenim majoria absoluta.
Tenim majoria absoluta.
Per tant,
nosaltres el que podem fer
és dues coses.
Una,
proposar iniciatives,
idees,
cosa que fem,
i una altra,
ajudar totes les organitzacions
que s'estan mobilitzant,
els sindicats,
a mobilitzar-se
perquè el govern
se n'adoni
perquè sembla que no se n'adonen
que la situació
pot ser explosiva
en algun moment.
El tema aquest dels pensionistes mateix,
és que els pensionistes
en aquests moments
estan fent,
en fi,
una labor
encomiable, eh?
Hi ha alguna dada
que ens diu
que un 40%
de les persones
que són pensionistes
de més de 65 anys
estan ajudant
els seus fills,
els seus nets,
econòmicament,
en aquests moments, eh?
Com?
com, doncs,
hi ha algú
que va cada dia
buscar els nets
a l'escola
i els porta a dinar a casa.
O quan la senyora
va a fer la compra
de la setmana
al supermercat,
compra també per la filla.
O paguen la hipoteca
del fill,
de la casa del fill.
o resulta
que els hi ha tornat
la filla
amb el gendre
i els nets
a casa
i els tenen a casa.
En aquests moments,
els pensionistes,
per això estan,
jo diria,
irresponsables,
però no dir cruel,
fer coses
com lo de
que a la farmàcia
hagin de pagar,
perquè estem atacant
un dels sectors
més febles,
però al mateix temps
que està parant
al cop
d'aquesta situació
tan delicada.
Des del seu punt,
anau a dir,
els salvis també s'acaben, eh?
Sí, sí, sí,
per suposat,
per suposat.
Està passant el temps
i si això no...
Sí, sí.
No, el que li anava a preguntar,
doncs,
que des del seu punt de vista
què es pot fer
amb els desnonaments?
Bé,
aquest és un problema
molt complex
perquè, a més,
s'ha fet molta demagogia
també sobre ell.
Però el que és evident
és que això s'ha de parar.
S'ha de parar.
És veritat
que fins ara
el govern del Partit Popular
està davant d'una fèria
de certa importància
i va posant tirites.
El que s'ha de fer
és parar-ho,
parar-ho,
és relativament parar-ho.
No sembla...
Nosaltres hem presentat
una proposició de llei
sobre el tema aquest
i estem disposats
a negociar
el que sigui
per parar aquesta situació.
Però, bueno,
sembla que no...
Xarren, xarren,
però no sembla
que tinguin ganes
d'arreglar-ho
i, a més,
com molt bé he dit abans,
tenim majoria absoluta.
Com ho farem, això?
Bé,
jo crec que la societat
en aquests moments
i no només la societat,
també hi ha entitats financeres,
l'altre dia llegia
que no diré al banc
que nosaltres no hem fet cap
desnonament,
no hem fet cap,
hem arribat a cor,
això també està passant,
però, en fi,
la societat s'està mobilitzant,
hi ha ajuntaments,
jo crec que
el que va dir
l'Ajuntament de Tarragona
ha de dir,
bueno,
si algú desnona,
nosaltres els diners
no els portarem allí.
em va semblar molt bé.
No s'han de fer coses d'aquestes.
Recordem,
era l'Ajuntament de Tarragona
també el del Tefulla,
un petit peu al voltant,
però també va bé.
Però el de Tarragona
és, clar,
és una capital de província,
els diners que mou
són,
és una cosa important.
Només la nòmina
dels treballadors
de l'Ajuntament de Tarragona
que estiguin en un banc o un altre
és una eina de pressió.
En aquesta,
diguem-ne,
reempresa
de l'activitat política
en aquest any 2013,
una mica,
Catalunya serà el punt de mira.
Bueno,
serà un dels temes importants,
evidentment,
sí, sí.
Clar,
sens dubte.
Sens dubte.
Què ha anat la postura
del PSC
sobre tot el que està passant
a nivell del Parlament
de Catalunya
amb aquest acord
entre la Convergència Unió
d'Esquerra Republicana
a l'horitzó
d'aquesta consulta,
aquesta possible consulta
sobre la independència?
Bé,
nosaltres,
això són quatre o cinc temes
diferents,
no?
El pacte amb Esquerra
és un pacte,
com a mínim,
curiós,
perquè, a més a més,
tenen interessos contraposats.
Només s'ha de veure
que uns
doncs
volen pujar impostos
i els altres
volen baixar,
diguem-ne,
no?
Ja veurem com acaba.
Només la primera pedreta
que s'han trobat al camí,
que és el tema aquest
del Durant
i Unió
i el finançament il·legal,
ja han començat
a dir coses
molt diferents.
I no és una pedreta,
per cert,
ja sé que he dit pedreta,
però no és una pedreta,
vol dir,
en fi,
que algú surti dient
que és veritat,
que s'ha quedat els diners,
els diners que,
per cert,
venien d'Europa
i que a més servien
per fer cursos
per treballadors
en atur.
La qual cosa vol dir
que a més a més,
una mica, en fi,
no sé si dient
de cent, no?,
que va ser
aquests diners.
que estigui com està això
i que a més a més
no hagi dimitint ningú
i diguin
que aquí no passa res
i que, en fi,
com a mínim és,
en fi,
és per prendre nota,
no?
Però aquest és un pacte
que només es basa
en el tema aquest
del referèndum,
però amb el dia a dia,
no,
ja veurem com se'n surten,
ja veurem com se'n surten,
ells sabran.
Nosaltres estarem proposant
cada dia
mesures al Parlament
que tinguin a veure
amb les coses
que afecten
a la gent del carrer,
als seus problemes,
a les seves preocupacions
i el tema aquest
a veure com es va desenvolupant.
En l'altre tema,
el que deia de nosaltres,
ja ho hem dit,
nosaltres,
si la major part
de la població de Catalunya
vol una consulta,
doncs bé,
l'haurem d'acceptar
una consulta.
Nosaltres
no som partidaris
de la independència de Catalunya,
ho hem dit,
per activa i per passiva
a tot arreu.
Hi ha una frase
que he fet fortuna últimament
que és
o ens en sortim junts
o ens enfonsem
per separat.
Jo crec que resumiria
una mica
el que penso en aquest tema.
N'hi ha un altre
que també diu
que si no podem fer la pregunta
mirem que preguntem,
no?
Què és el que preguntem?
A vostès què preguntarien?
Nosaltres?
Bé,
nosaltres som federalistes
i per tant
negociaríem
amb l'administració central
i amb la resta
de grups polítics
una reforma
de la Constitució
que faci possible
que Catalunya,
els catalans,
millor,
parla de Catalunya,
però això dels catalans
i els catalans
ens sentim a gust
dins del marc
d'un estat federal
que a més a més
tingui vocació
de federar-se
dins d'Europa.
això és el que nosaltres
volem,
és el que aspirem.
I quan hi ha
qui en diu
això és molt difícil
i que la gent
treballés només
vuit hores
era molt difícil
i els socialistes
ens vam sortir
i que la gent
tingués
drets
drets
com a treballadors
era molt difícil
era impossible
i ens vam en sortir
i
en fi
i que hi hagués un salari mínim
era molt difícil
i els socialistes
ens vam en sortir
i que tothom
tingués sanitat
per tothom
era molt difícil
era impossible
i els socialistes
ens vam en sortir
i podria continuar així
per tant
si ens vam en sortir
d'això
per què no ens vam en sortir
de l'altre
he parlat només
de coses
que tenen
l'ADN socialista
coses que
són
diguem-ne
filles nostres
per tant
per què no
amb això
tornant al que deia abans
que una mica
l'administració
té la caixa
diguem-ne
dels diners
pràcticament buida
o buida del tot
què li sembla
que una administració
com ara
la de la Generalitat
doncs hagi de veure
forçada a vendre
un equipament
com ara
l'enxineradora
de Constantida
de residus
en fi
és que estem parlant
clar
quan parles d'administració
sempre acabes pensant
que darrere hi ha
qui governa
aquesta administració
que han perdonat
diners a molta gent
i ara es veuen
forçats
a vendre
en fi
aquí
és veritat
el calaix
hi ha pocs diners
però el que primer
s'ha de mirar
és d'on es poden treure
on són els diners
on es poden treure
vendre
aquesta incineradora
és que
jo crec recordar
i a més a més
aquest matí
em dedicaré
a buscar-ho
a l'hemeroteca
ara amb això
del Google
es troba tot
jo diria
que una de les raons
per les quals
l'Ajuntament de Constantí
va acceptar
aquesta incineradora
diria
és que estigués controlada
per l'administració
que estigués
en mans de l'administració
no sé si hi va haver
algun acord
de l'Ajuntament de Constantí
que digués això
però públicament
això
jo posaria
la mal foc
posaria la mal foc
perquè clar
estem parlant
no de qualsevol cosa
estem parlant
d'una incineradora
de residus
especials
i quan un diu
especials
ves-te
sàpiga que hi ha
darrerepensa
tothom
i que això
estigui en mans privades
a veure
hi ha empreses privades
molt responsables
la immensa majoria
però clar
una empresa privada
sobretot
el que vol
és guanyar diners
i en fi
aquesta és una incineradora
que ha de tenir
unes condicions
de seguretat
i la seguretat
costa diners
molts diners
molt especials
aquestes condicions
jo
en fi
si han de vendre
alguna cosa
preferiria
que vinguessin
una altra cosa
i no això
anem ja encara
a la recta final
avui en aquesta primera
entrevista
del cicle
amb parlamentaris
al Congrés
a Madrid
avui amb Joan Ruiz
del PSC
i justament
li volíem fer també
una pregunta
també en clau de partit
aquest 2013
com anirà
a nivell de PSC
serà un any
amb canvis
un any
de reformulació
de reestructuració
bé
nosaltres
hem passat
un parell d'anys
que
no un any
un parell d'anys
allò que es diu
l'any
anus horribilis
des del punt de vista electoral
nosaltres portem dos
i ara
el dia 2
em sembla que és
he reput
aquest matí
a l'obrir el Porreu
el dia 2
tenim una trobada
del nostre
Consell Nacional
que és la representació
dels socialistes
de tota Catalunya
per
aprovar un document
que parli
de totes aquestes coses
i ens agradaria
abans de l'estiu
fer una
trobada
dels socialistes
de Catalunya
per reformular
una mica
adaptar una mica
el nostre programa
amb una participació
en fi
que tots els socialistes
totes les seves agrupacions
puguin discutir
de tota una sèrie de coses
i entre tots
elaborar
reelaborar
millor dit
perquè
la nostra
nosaltres sempre partim
a qualsevol problema
de
de que
sempre diem
de la justícia social
no?
Qualsevol cosa
que vulguem fer
ha de tenir en compte
què és el més lluny
socialment
no?
I bueno
tornarem a repassar
tot el
en fi
tot el nostre programa
i l'adaptarem
a aquest moment
esperem que
siguem capaços
d'explicar-ho
de manera
que els catalans
i les catalanes
ho puguin entendre
perquè ho sapiguem
explicar
i a més a més
els agradi
Mentre vostè i jo
estem parlant
la persona que entrevistem
demà aquí
el diputat Alejandro Fernández
del Partit Popular
està presentant
hores d'ara
en aquests moments
una moció
perquè la Universitat
Rovira Virgili
passa a dir-se
Universitat de Tarragona
no sé si vol fer
un comentari al respecte
Bé
jo en el seu dia
quan tot això
es va discutir
jo crec que el més important
és que sigui una bona universitat
que tingui bon professorat
que tingui mitjans
que tingui prestigi
tot això
això és l'important
l'altre
és més accessori
però en el seu dia
quan es va discutir
jo era dels que deia
que s'havia dit de Tarragona
perquè la llei
ha sigut de llei
de Girona
ha sigut de Girona
també hi ha algunes
que tenen noms
com en el cas aquest
Rovira Virgili
avui dia
avui dia que s'ha consolidat
el nom de Rovira Virgili
doncs
dir-se només de Tarragona
no sé què dir
jo crec que
potser el que s'hauria de fer
és
o almenys
és el que a mi m'agradaria
que es digués
Universitat Rovira Virgili
de Tarragona
i és el que a mi em sembla
el que passa és que
Reus no sé si estan gaire d'acord
bueno
m'ha preguntat
el que a mi em sembla
els de Reus
suposo que no
però en tot cas
els hauria de preguntar ells
m'ha preguntat
què és el que m'agradaria
que sigui una universitat
de qualitat
amb prestigi internacional
que la gent que surti d'aquí
tingui moltes oportunitats
de treball
perquè
els hagin format molt bé
tot això
com s'ha de dir?
bueno
si hi ha una discussió
sobre el tema
ja dic
que en el seu dia
volia que es digués
de Tarragona
no tenia nom
ara que s'ha consolidat
Rovira Virgili
jo li afegiria
de Tarragona
ara és el que a mi m'agradaria
i entenc que això
qui ho ha de parlar
qui ho ha de decidir
no sóc jo
si no és la mateixa universitat
i en fi
tots els que estan implicats
en el tema
però també és discutir
d'un tema
que avui dia
així com fa uns anys
es discutia
avui jo no sento
discutir massa sobre això
potser no discutirem
a partir d'avui
que surt a la podestra
potser
potser
potser l'Alejandro
ho fa per no discutir
del que no fa
o el que ha deixat de fer
el govern del Partit Popular
a les nostres comarques
demà li preguntarem
allò s'emboliquen
uns s'emboliquen
en la bandera
altres s'emboliquen
és una manera
d'amagar la cartera
m'ho he dit abans
que té perfil a Twitter
no?
a la xarxa social
Twitter?
sí
i què tal?
bé a mi és que
m'agrada
m'agrada
trobo que és un exercici
això d'en 140 caràcters
expressar
és un exercici
que a mi m'agrada
bé
serveix pel que serveix
jo no soc
jo estic a Twitter
tinc Facebook
tinc un blog
un blog que
a vegades em dona
durant un mes
escric molt temes personals
bueno personals
anècdotes
i després
estic dos mesos
que només penjo notícies
però
però
no ho sacraliso
hi ha gent que això
de les noves tecnologies
i això
en fi
t'heu baixat del cel
no
jo crec que és una manera més
de comunicar-se
amb tota aquella gent
que
doncs
ara fa un any
o fa cinc anys
em va votar
no?
i volen saber
què és el que faig
i tenen tot el dret
eh?
i si
doncs bueno
ho faig per això
per què penso
i que ho sàpiguin
però
la major part de
mira
explico una cosa
que sempre
explica
si tinc un segon
jo sempre dic una cosa
que
dic bueno
a qui fas cas?
entre una persona
que
que
t'envia un mail
i un que et truca
a qui fas més cas?
tothom en contesta
sempre a qui et truca
i entre un que et truca
i un que et ve a veure
a qui fas cas?
i tothom en diu sempre
a qui ve a veure
nosaltres som llatins
són fills d'una societat
que va crear els fòrums
i
eh?
el contacte personal
és fonamental
tot això altre
també està bé
és importantíssim
molt molt
i ja dic
jo estic a tot arreu
des del començament
però
a la nostra societat
no té tanta importància
com a altres
per això li criem especialment
que avui hagi estat aquí
amb nosaltres
i s'hagin pogut veure
les cares personalment
no tenia més
Joan Ruiz
diputat del Congrés
gràcies
Joan Ruiz
i Carbonell
sempre poso els dos cugloms
són parents
amb el Carbonell
no?
no, no, no
segurament
tirant, tirant
però no, no
ell és de Santa Maria de Besora
per allà dalt
no, no, no
el meu Carbonell
no és d'aquests
gràcies
i que vagi molt bé
bon any
bon 2013
esperem que com a mínim
sigui millor que el passat