I ara encetem un parell d'entrevistes
que tenen a veure amb activitats
que podeu emmarcar, podeu ja reservar
en la vostra agenda. Mira, la primera que us proposem
tindrà lloc avui mateix, crec que és
a les 9 del vespre, ara ho acabarem de concordar
i el Teatre Metropol és una nova
entrega d'aquesta edició, la vintena
ja de la mostra de Teatre Jove
i no sé ben bé si des del començament, però vaja, són
dels més veterans que hi ha en la
mostra de Teatre Jove, el grup
Vis de Benadi. Maria Mercè Cerdà, bon dia.
Ai!
Fa ràbia això, eh?
Dius bon dia i es penja
a la telèfon. Enganxem a la Maria Mercè
Cerdà, que és la directora de
Vis de Benadi. Em sembla que una mica
liada, perquè clar, aquesta tarda
ja, aquest vespre
els toca estrenar i
clar, una de les preguntes que teníem era saber
si ja ho tenen tot col·locat a l'escenari del
Metropol, si sent veterans, doncs hi ha alguna
complicació, o tot
va rodat per allò que ja saben de què va.
Són veterans, però són veterans com a companyia,
perquè ells, Vis de Benadi,
formen part, són el grup de teatre
de l'Institut Martí Franquès.
Això vol dir que com a companyia
porten molts anys, però que cada any
renoven els seus membres, perquè
doncs cada any els alumnes són
nous. L'obra de teatre que trien
també, tot i que tenen certa
tirada, molta tirada, em sembla jo, per les
comèdies, i avui, ja ho fem tota la
presentació sencera, avui ens presenten
el sopar dels idiotes. Ara sí, Maria
Mercè Cerdà, directora d'Avis de Benadi, bon dia.
Hola, bon dia. Bon dia, escolta
que ja ho teniu tot a punt, tot preparat?
No, tot a punt, no encara, ho estem acabant de preparar.
Esteu allà, esteu al Metropol, ara?
Som al Metropol, fent la il·luminació.
Molt bé, és a les 9?
A les 9? Molt bé, així ja tenia
l'hora correcta. Deia jo que sou
dels meus veterans, no? Avis de Benadi,
vis la mostra de teatre jove.
Sí, la mostra de teatre jove
va ser a iniciativa de Vis de Benadi.
Imagina't. Sí, i llavors
després ja ho va recollir
l'Ajuntament, però la primera
edició va ser una iniciativa
de Vis de Benadi, que vam fer la proposta
a l'Ajuntament per fer-ho conjuntament.
I des de llavors sí som
sempre, eh? Mercè, encara
continueu veient el teatre com una eina
pedagògica que us serveix com a docents?
Sí, clar, això ho és sempre.
Però no només això, eh?
O sigui, es tracta que els nois i noies
facin també una experiència com a actors
i actrius d'un escenari.
A banda de tota la part pedagògica,
doncs, d'aprendre a parlar bé,
aprendre a parlar davant de la gent,
totes aquestes coses, la part d'estudi
que té estudiar una obra de teatre,
tot això, però també l'experiència
d'un escenari és interessant sempre, no?
De fet, teniu actors que, clar, deia jo,
cada any Vís de Vanàdic canvia i renova
els seus actors i actrius,
perquè, clar, són estudiants del Martí Franquès,
però teniu gent que ja han sortit del Martí Franquès
i que han continuat, han fet la seva pròpia
companyia de teatre, no?
Sí, que torna Vís Teatre,
que actuarà el 12 de juny,
aprofito per fer propaganda.
Ja en parlarem, ja en parlarem.
Maria Mercè, jo crec que ha de ser difícil
cada any escollir obra.
Com us ho feu?
I per què heu triat el sopar dels idiotes, enguany?
Ens ho fem difícil perquè costa molt,
costa molt trobar obres que tinguin un cert nivell,
que siguin bones literàriament parlant,
que ja talment donin joc,
i després, doncs, que també siguin adequades
pels nois i noies.
Això costa, s'ha de llegir molt,
s'ha de llegir molt i llavors triar.
i després, per què el sopar dels idiotes?
Perquè és una comèdia,
que té aquest nivell de què parlàvem,
i bé, no ho sé, vull dir,
és una mica un repte també per nosaltres
fer una obra que és llarga,
hi ha molt de text,
tota l'estona hi ha els actors de dalt de l'escenari,
dos actors principalment,
dels quals un el tinc aquí,
si vols te parla una mica, eh?
Ara me'l passes, sí, sí, ara me'l passaràs.
I llavors nosaltres, doncs,
a mi m'agrada una miqueta de dir,
a veure, aquesta obra és un repte,
però hem d'intentar fer-la
i hem d'intentar enfrontar-nos-hi.
Això potser sí que és una part educativa, no?
Les coses poden ser difícils,
però t'hi has d'enfrontar.
De fet, però, teniu,
jugàvem un avantatge, o no,
que és que el sopar dels idiotes és molt coneguda.
La gent ja l'ha vist o bé en teatre o bé en cinema, no?
O bé en cinema.
Bé, això pot ser un avantatge, com tu dius,
o no, perquè la gent té uns referents
que potser nosaltres no podem donar, no?
Nosaltres no som els actors de la pel·lícula de cinema,
ni som els actors de les obres professionals que es fan.
Això la gent ho ha de tenir en compte.
També he de dir que la gent,
quan ve a veure el teatre jove,
això ho sap i ho té en compte, també, eh?
No crec que per aquest aspecte tinguem cap problema,
però sí que és veritat que no podem tenir com a referent
aquestes grans obres, eh?
Molt bé.
De tota manera, pel que fa a la història,
heu mantingut una mica la història que tots tenim al cap?
Sí, no, no, no, sí, sí, sí.
La història és la història que...
La història teatral,
perquè el cinema ja saps que sempre fa una mica més de joc, no?
I canvia algunes coses, adapta,
i nosaltres som fidels a l'obra de teatre.
Jo soc bastant fidel al text,
però canvio poc, eh, si puc.
Val.
Digue'm...
Això és un problema de ser professor de literatura.
Clar, que tens un respecte, no?
Clar.
Però dona no és un problema, ja està bé,
perquè si ja tries un text que és bo,
ja per què canviar-lo, no cal?
No, exacte, és que, a més a més,
si el canvies tu, que ets pitjor que el que l'ha escrit,
doncs segur que et sortirà pitjor.
Doncs, Maria Mercè, si et sembla,
passa'ns amb aquest protagonista que ens deies.
Sí, aquí ho tens, és el Manel, que el passo ara mateix.
Moltes gràcies.
Maria Mercè Serdà és la directora de Vis de Manadi.
Manel, bon dia.
Bon dia.
Com et dius de cognom, Manel?
Manel Lara.
Manel Lara, escolta, i quin protagonista,
i vaja, quin personatge fas tu,
dins del sopar dels idiotes?
De Pere, que és el que porta l'idiota al sopar.
Val, o sigui, tu l'idiota en principi no és.
Explica'ns, perquè això no l'hem preguntat a la Mercè,
i jo crec que la gent ja ho sap més o menys,
però explica'ns així en quatre paraules de què va l'obra.
Bé, doncs jo soc un home,
represento un home que és ric,
i està interessat, bueno,
li agrada molt, però riure-se'n de la gent.
i cada dimecres amb un grup d'amics fan un sopar
en què porten un idiota que té una fixació,
en aquest cas és el senyor Pinyol,
que és el guas que l'interpreta,
que fa obres amb maquetes, amb mistos.
Sí.
I, doncs, represento...
Ai, tenim problemes amb aquest telèfon, eh?
És el telèfon de la Mercè,
i escolta, ens l'ha passat.
Ja us ho acabo de dir jo,
perquè no tenim pas en massa temps.
És això, un sopar que fan un grup de gent,
bé, una mica de petit comitè,
i una pel·la soberbia, si m'ho prometeu,
convidant a un idiota, una mica,
però en riure-se'n d'ell, no?
Una idiota, una persona, doncs,
una poca persona que coneixen a vegades,
casualment, i que té, doncs,
un friki que diríem avui en dia,
doncs, aquest, el protagonista d'aquest sopar dels idiotes,
és això, té la mania de fer amb llumins,
de fer maquetes.
El conviden al sopar i, bé,
el tomb de tot plegat,
amb embúlics pel mitge,
és que acaba sent l'idiota,
no acaba sent tan idiota com els mateixos anfitrions del sopar,
no? Es gira una mica la truita
a ulls de l'espectador.
Doncs ja està, ho deixem aquí,
jo crec que poca explicació més a la cita del sopar dels idiotes.
Aquesta obra, més que clàssica,
popular, que coneix moltíssima gent
a través del teatre, a través del cinema,
i que aquesta nit veureu a les 9 al Metropol
de la mà d'Avis de Benadi.
Manel, em sembla que almenys el tenim al telèfon
per poder-li dir adéu.
Manel, bon dia, de nou.
Sí.
Vinga, a veure si, a veure si no es talla.
Jo ja he acabat d'explicar l'argument, eh, més o menys?
Bé.
Així que simplement et pregunto, ja per acabar l'entrevista,
que no tenim més temps,
digue'ns un moment de l'obra o una frase
que a tu t'agradi especialment.
Encara que sigui teva o no sigui teva,
però un moment de l'obra que trobis que és xulo o collons.
Bé, jo et diria la frase, per exemple,
que en un moment diu,
que presenta que és l'idiot.
els seus amics.
Manel, torna-los a dir perquè tenim problemes de cobertura.
Tenim tants problemes.
I diu, l'idiot representa que és l'idiot.
I diu, totes les bandades fot-la com els seus amics.
No et pots moure una miqueta?
No l'hem sentit, Manel, no l'hem sentit.
És un drama.
Vinga, tercera oportunitat per dir la frase.
Ara.
Sí, la diu el que se suposa que és idiota
i alguna cosa dels amics.
A veure com anava la frase.
Exacte, diu, totes les bandades que fan surf
foten la dona als seus amics.
Tots els bandarres que fan surf
foten la dona als seus amics.
Exacte.
Als seus amics, ho he entès bé, val?
Exacte, sí, sí.
Ha costat aquesta frase.
Sí, perquè pel mig hi ha un embolic així com a...
de parelles.
Sí, sí, sí.
Correcte.
Doncs, escolta, Manel, una obra divertida, no?
Suposo, us queda divertida d'o què?
Oh, quin desastre de comunicació.
Vols dir?
Què s'ha d'anar dins del metropol?
I per això teníem tan mala cobertura, Lluís.
No ho sé, sigui com sigui, aquesta nit a les 9,
ovis de Benadi presenta el Sopar dels Idiotes
dins del que és la mostra de teatre jove,
que anirem nosaltres seguint en forma d'entrevista
des del que podem,
perquè cada setmana hi ha una o dues representacions
i a vegades no tenim marge,
no tenim temps per parlar amb tots els grups de teatre.
d'o confus