Potser l'haureu reconegut per la veu.
És una veu molt distintiva, la d'aquesta cantana galesa.
De Càrdif, concretament, que és protagonista,
t'arroga en aquest cap de setmana, sí, sí.
Es tracta de Shirley Bassey, una cantant que s'ha feta famosa
més que per la seva veu, que també per, diuen,
haver estat l'intèrpret que més vegades ha cantat una cançó
per pel·lícules de James Bond.
És només una de les moltes curiositats al voltant de la vida de Shirley Bassey,
i una vida que ara coneixerem i podrem també sentir en veu pròpia
a la Sala Trono.
Aquest cap de setmana, triple representació per una Shirley Bassey
que ens escenifica Josep Ferrer.
Josep, bon dia.
Bon dia, què tal, com anem?
Molt bé.
A veure, m'has explicat tot això?
Perquè tu et poses la pell de Shirley Bassey?
Sí, sí, em poses la pell de la Shirley Bassey,
però també una mica, com el deia el Frank Sinatra,
de My Way, una mica a la meva manera, eh?
Vull dir que...
Sí, sí, però si em poses la pell d'ella,
és una...
Jo crec que més que cantant,
és una actriu a l'escenari que canta,
perquè la trobo...
que ella, doncs, fa uns números espectaculars,
té una manera de moure les mans molt especial,
té una manera inclús de cantar vocalment molt negra, no?
I això, doncs, a mi m'agrada molt.
Llavors, jo, sí,
doncs intento fer una aproximació a la Shirley Bassey,
però sempre a la meva manera i amb molt de respecte,
amb molt de carinyo i aportant una mica, també,
doncs, la meva part personal, no?
Vull dir que no és allà una imitació al 100%,
però sí una aproximació i amb molta estima,
sobretot, d'aquest intèrpret que m'agrada molt, la veritat.
De fet, clar, no hem dit el títol,
però em sembla que més o menys tothom ja ho controla,
és la passió de Shirley, l'obra de teatre que ens proposes,
per aquesta triple representació al cap de setmana a la Sala Trono.
Fas tripleta, no?
Sí, sí, tripleta, exacte.
Estem a la Sala Trono avui dia 15, a les 9 de la nit,
el dia 16 dissabte a les 9 de la nit
i diumenge a les 7 de la tarda.
Si la cosa fos una bogeria,
doncs, escolta, em parlaríem amb el Joan Negri
i faríem una altra sessió,
però això ja en parlaríem.
Sí, perquè el Josep Ferrer és de casa,
és de Tarragona i segurament,
ho dic perquè et posi encara, eh?
Si heu vist el Vildelbert Club Cabaret,
vas començar tu fent aquesta representació, no?
Exacte, sí, sí.
Jo vaig estar amb el Vildelbert Cabaret,
dirigida per l'Oriol Grau,
amb la Palau Marça i l'Oriol,
i hem estat fent molts de bolos
i va ser, bueno, un èxit.
És una producció pròpia de la Sala Trono
i la veritat és que ha funcionat molt bé
tant a Tarragona com a fora,
perquè està de gira, està de bolos
i crec que aterrissa fa d'aquí uns dies
a la Sala Montaner.
Vull dir que fantàstic,
un espectacle fantàstic
i que ens ho hem passat molt bé.
A més, la Sala Trono,
a mi m'agrada molt treballar-hi
perquè és una sala molt petita
i molt precisa
i has d'estar molt contingut
i has de ser això molt precis
perquè això, el espectador està davant teu
i t'està veient tot.
Ho dic perquè la gent ja et posi cara
i per això, pel fet que, com que ets de casa,
si convigués fer una altra representació de la Shirley,
la faríem.
Escolta, per què vas triar la Shirley Baci
per fer una obra?
Mira, no sé, jo et dic la veritat,
aquest estiu estava una mica avorrit
i vaig començar a mirar molt, molt els YouTubes
i a veure, a mi ja la coneixia i m'agradava molt, no?
Però vaig començar a veure vídeos i vídeos i vídeos d'ella
i tal i qual, i vaig dir, ostres, aquesta dona,
que és un espectacle en si mateix,
i vaig dir, doncs, faig un espectacle.
També en això, perquè el títol això,
el títol et diu molt,
la passió, sí.
És a dir, és un concert
i la gent que vulgui escoltar música
i una veu en directe,
doncs, ho tindrà,
però passen altres coses.
I és la passió de Shirley
perquè realment és un seguiment
d'un programa de televisió britànic
a un concert de la Shirley Baci.
Està muntat com si fos un reality, no?
Exacte, sí.
Hi ha un reforç audiovisual
i llavors en aquest reforç audiovisual
apareix un programa de televisió britànic
que se'ls ha caigut a última hora
un contingut molt important i interessant
del Prime Time,
de l'hora punta del programa,
i decideixen improvisar
i fer una gravació en concert.
És a dir, la gent assistirà
a un directe d'un concert
retransmès per un programa de televisió.
No sé si ho he explicat massa bé,
però ho he intentat.
Bé, diguéssim que l'argument
que jo també l'he llegit
és una mica estrany,
en el sentit de dir
que un programa de televisió
ho és un concert...
Bé, això ens dona però
una dimensió de personatges
i molt d'espectacle,
moltíssim espectacle,
i tu fent molts papers.
Sí, sí, sí, perquè clar,
diguem que jo al concert
només soc la Shirley Baci,
però com el programa de televisió
és un programa,
un late night pur i dur,
seria un sálvame,
però a la britànica,
doncs llavors, esclar,
aquest programa fa que, doncs,
el personatge de la Shirley
sigui el més important.
Llavors porten personatges
que opinen de la Shirley Baci,
i hi ha altres sorpreses
que fan també que el concert
variï, no?,
per aquestes sorpreses
que apareixen.
Llavors, diguem-ne que sí,
que fa molts de personatges
a l'audiovisual,
però sempre a l'audiovisual,
que també hi ha altres actors
que m'han ajudat
i que han aparegut
en aquest audiovisual,
com l'Esther Soto,
que és una actriu de la Cubana,
el Domingo Calvo,
que també treballa amb la Cubana,
i la Paloma Arfa,
també surt,
que és l'actriu del Bilderberg
i també és molt coneguda
aquí a Tarragona.
Sí, sí,
t'has fet acompanyar
de molta gent,
clar, tots no apareixen
físicament a l'escenari,
tu estàs tu sol,
però sí que apareixen
en aquesta pantalla.
I tu quins altres personatges fas?
Perquè t'hem vist caracteritzat,
vaja,
el que has gastat en maquillatge
per aquest d'obra, Josep.
No, no sé,
si en tres dies
ho recuperaré,
suposo que no.
Quin maquilla, per cert,
que s'ha encarregat
de la caracterització,
tu mateix.
No, no,
jo maquillo al teatre,
vull dir,
a la sala Trona i tot,
a la caracterització
de la Shirley,
la faig jo
i m'ho monto jo.
Però per aquests dies
que eren unes coses
molt concretes i especials,
volia que quedés molt bé.
I van venir dos maquilladores,
bueno,
jo vaig treballar un temps
a la TV3,
llavors van venir
la Sara Rigola
i la Montse Sant Feliu
que són caracteritzadores
de TV3.
Déu-n'hi-do,
com t'han deixat?
Perquè a veure,
hem vist el Josep Ferrer
de Shirley Basse,
que ja impressiona,
però de Madonna
estàs estupendo.
Moltes gràcies,
sí, la gent m'ho diu,
eh?
Diu, ostres,
a Madonna fa goig.
Fa goig.
Al començament
m'ha donat la sensació
que semblava la Mari Sant Pere,
però que m'agrada molt també,
però dic,
m'ha veig com la Mari Sant Pere,
molt grandot,
però a poc a poc,
i que seria un plaer
semblar-me la Mari Sant Pere,
però clar,
no era el cas.
I després ja m'he anat veient
i amb les lentilles i tot
i sí, sí,
d'unidor, d'unidor.
Estàs caracteritzat de Madonna,
de Mario Baquerizo també.
Sí,
de Carl Lagerfeld,
després un reporter
del programa Televisió,
que soc jo,
més o menys,
el meu look.
Sí.
I després la Concha Velasco.
Molt bé.
Molt bé.
Està bé.
Escolta,
una mica llibertat de moviment,
no?
Ja que t'has fet tu mateix l'obra...
Sí, sí, sí.
Ah, vols dir que m'ho he manegat jo,
no?
La meva manera.
Sí, sí,
la veritat és que sí,
que m'ho he fet bastant.
Jo sempre he tingut una mica
de suport
i de companys
i a nivell de direcció,
perquè saps què passa?
Que quatre o sis ulls
veuen més que dos.
I de vegades
quan estàs molt obsessionat
amb un tema
no veus altres possibilitats
que potser són més factibles
en aquell moment
que tu estàs una mica tancat, no?
Per tant,
m'han ajudat bastant,
però diguem que
l'estètica,
la imatge,
el que volia jo transmetre
estic prou content, no?
Després jo espero arribar-hi
i jo crec que la gent
s'ho passarà molt bé
si vol escoltar música,
si s'ho vol passar bé
amb temes moguts,
temes coneguts,
jo crec que la gent
disfrutarà.
Perquè té la part
en què fas d'actor
i actor, doncs això,
amb les mil caracteritzacions
i després té la part musical.
Tu cantes,
interpretes tu mateix
en playback,
amb la teva veu, però,
música en playback
i tu cantant cançons
hiperconegudes
de la Shirley Bassey
i totes aquestes
del James Bond, no?
Sí, sí.
O el Big Spender
que sentíem abans.
Big Spender,
faig també el My Way,
a l'I Who Have Nothing,
em feia bastantes més
que ara no em surt.
I després també hi ha
un tema nou
que ha composat
l'Enric Chattugrau
perquè l'orquestració
no és la típica
pura i dura d'un caragó
que, diguem que
l'Enric Chattugrau,
que és un músic
que també va a composar
les cançons del Bilderberg,
doncs ha fet,
ha fet, diguem,
unes adaptacions
que semblin, doncs,
com un concert
en directe de la Shirley
o un concert televisat
de la Shirley, no?
Fan molt de goig
i la veritat
és que fan molta petxoc.
I si la veu
és meva en directe,
en micro,
i bé,
això és estil concert,
no?
Vull dir que...
I bé, home,
a veure si ens entenem.
Per arribar al nivell
de la Shirley,
i feina a rai,
però fem el que podem
i jo crec que fa goig
i que a la gent
li pot agradar bastant.
És 100% espectacle?
Com?
100% espectacle és?
Jo crec que sí.
Aquesta obra?
Sí, sí.
Jo crec que és 100% espectacle,
hi ha molt de vestuari,
hi ha molt de llum,
molt de color
i sobretot
hi ha molt de carinyo.
S'està fet
amb molt de carinyo,
amb molt d'esforç
i la veritat
és que espero
que això es pugui transmetre,
no?
I que la gent
ho pugui apreciar.
Digue'ns una curiositat
de la vida
de la Shirley Bassa
i que no sé
si tot el que expliques
és real.
No, no, no,
ni molt menys.
No, no, no.
Diguem que, a veure,
jo,
l'únic real que hi ha
és la manera
d'interpretar d'ella
a l'escenari
que ho intento fer,
els seus gestos,
etcètera.
Però tot el que passa
al programa
apareix una parella d'ella,
tot això és ficció.
Per això jo sempre
a l'espectacle
he tractat de fer
que la Shirley Bassa
ja es digui Shirley B,
que en anglès
B és B, no?
Llavors,
diguem que
amb això
faig una mica de...
m'acobreix una mica
les espatlles, no?
Vull dir que no vull
en cap moment
que la gent es pensi
que les coses
que estan passant allà
siguin realitat,
són ficció.
El que passa
sí que és veritat
que a vegades
la ficció supera
la realitat.
Vull dir que,
bueno,
és que m'agrada
ser contradictori
una mica.
Val.
Deixeu-ho així a mitges,
però el que està clar
és que totes les coses
que li passen
a la Shirley Bassa
a l'escenari
són reals
perquè està cantant
i tal,
però després
els novis
i no sé què,
quasi el plató,
tot això.
Tot això és el marro
que tu li poses.
El marro aquest
és invadre.
Vaja,
que tu el que tenies
ganes, Josep,
era de cantar.
I de cantar
i també de fer
un programa a televisió
perquè,
doncs,
bueno,
amb aquest món,
aquest mitjà el conec
i he estat molt de temps
als vaquets ells,
als camerinos
i tot això
i sé el que es mou per allà
i, doncs,
bueno,
he intentat transmetre-ho,
no?
Digue'ns quina és la teva cançó preferida
de la Shirley Bassa
i que suposo que hauràs
hagut de fer una mica de tria,
no?
Mira,
jo,
amb la que me quedo
és amb la que enceto l'espectacle,
Like Who Have Nothing.
És un tema que,
a veure,
també l'ha fet molt famós
el Tom Jones.
És un tema que,
bueno,
diguem que el rivalitzen,
ells són molt amics,
saps?
Els dos són galesos
i llavors sempre estan,
bueno,
aquest tema que m'ha pres
la Shirley Bassa
i ell diu,
la Shirley diu,
aquest tema que m'ha pres
el Tom Jones i tal,
però ho diuen amb molta estima,
no?
I a Like Who Have Nothing,
que és jo que ara no tinc res,
que s'ha quedat sense res
perquè l'han deixat,
doncs és un tema molt xulo,
amb molta força
i és amb el que enceto
la part musical de l'espectacle,
Like Who Have Nothing.
Escolta,
a nivell d'interpretació,
et dius que és un personatge
molt fàcil d'interpretar
en el sentit
que gesticula molt
i té una presència escènica
molt determinada,
però a nivell de veu,
de cantar,
bé?
Bé, sí,
a veure,
també és veritat
que l'Enric,
l'Enric Xatograu,
és el que m'ha adaptat
als temes,
vull dir que
els hem adaptat
a la meva veu,
val?
Val.
Vull dir,
perquè la Shirley Bassa
és una mezzo soprano
i jo soc tenor,
no?
Llavors ha canviat
una mica tot,
però jo ara
que estic amb els temes
a la meva tessitura
i tal,
em sento molt bé,
la veritat és que em sento
a gust
i bé bé,
sí, sí.
Molt bé,
estrena d'aquest Arragona,
Josep?
Sí,
estreno aquí
a la sala Trono,
avui divendres
a les 9 de la nit,
sí, sí.
Després intentarem
moure-la
i girar-la
el més aviat possible
i quantes més vegades
millor,
esclar.
Sí, sí.
Doncs escolta,
serà tota una festassa
en certa manera
també,
aquesta peça
d'espectacle pur
i de lluantons.
Exacte,
molt bé,
molt bé.
Sí, sí.
Crec que de lluantó
i de ploma
però només de lluantó,
eh?
Sí,
de ploma també,
eh?
Vinga,
doncs va,
i de talons
i tot pleat.
fa molta festa,
és una mica
també la cirereta
d'aniversari,
no?,
d'aquests 10 anys
a la sala Trono.
Exacte,
sí, sí,
jo espero que es veixi
per això,
per commemorar bé
el aniversari
d'aquesta sala
que està aquí
treballant molt
per Tarragona
i per la cultura
de Tarragona
i penso que és una sala
imprescindible,
no?,
en el panorama
cultural tarragoní.
Doncs acabem,
si et sembla,
Josep,
l'entrevista
amb el tema
que ens has passat.
Molt bé.
Us espero,
eh,
tots.
Hombre,
a veure,
recordem,
mentre jo poso
el tema aquest
que t'han fet a mida
i que és l'únic
que és a propi,
que no és de la Shirley Bassa
i que cantes
al final de tot,
no?
Sí,
i la lletra és
de l'Oriol Grau.
Molt bé,
explica'ns-a
mentrestant,
mentre jo el vaig buscant,
mira,
ja el tinc aquí.
Ah,
val.
Explica'ns-a,
recordem,
dies i hores,
vinga,
va,
triple representació
de La passió
de Shirley.
Quan serà?
Vendres 15
a la sala Trono,
que està al carrer
Mister Sitges
junt a la plaça
de Dames i Vells,
Remajó.
Doncs aquest sí que és
el Josep Ferrer,
la seva veu,
teniu un tastet
i el podreu acabar
d'escoltar fent de Shirley
aquest cap de setmana
a la Trono.
Josep Ferrer,
felicitats per aquesta producció
i moltes gràcies.
Gràcies per l'entrevista,
un petó molt fort.
Gràcies per l'avui.