Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
freelman!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Frenchman it!
Fins demà!
i una mica fred com a inspector, que ja li toca,
però aquest no és que sigui un cabronàs.
Llavors entrem en un matís diferent per una vegada.
Escolta'm, estic provant de fer-te una fotografia.
I què, no et surt?
No, com que ets molt expressiu...
Ja, m'haig d'estar quietet.
Això ja us passa al sector.
Si fem una foto en directe i en silenci, això estarà bé.
Això ja us passa als sectors que sou molt expressius
i t'agafo en cada moment de la fotografia
una expressió diferent al rostre que transmet.
Molt bé.
Mira, aquesta és boníssima.
Aquesta és bona?
Aquesta és la bona.
El públic no ho veu, però ha sortit bé...
Els oients, vull dir, no ho veuen, però ha sortit bé la foto.
L'hem convidat aquí a Tarragona Ràdio
perquè, si voleu, el cap de setmana, dissabte i diumenge,
us podeu formar amb la seva experiència, amb el seu mestratge,
des del punt de vista no només com a actor, sinó com a director
i també com a coetj,
amb un curs intensiu de teatre i comunicació emocional.
Emocional, sona bé això, eh?
Bé, ara, alguns programes de televisió,
com res ha posat de moda, la intel·ligència emocional.
Doncs això és la comunicació emocional.
Què vol dir?
Doncs que hi ha molta gent que potser no s'ha atrevit
o van fer teatre fa un temps
o han estat en un grup amateur
o treballen i van, doncs, a deshores
o els hi agradaria, però no volen fer un tas de temps,
però no saben com, li tenen por.
Llavors, d'alguna manera,
aquests intensius que faig jo,
que he fet a Barcelona, he fet a Granollers,
que és la meva ciutat d'origen,
doncs serveixen una mica perquè en un temps comprimit,
que són vuit hores,
dividides en dues jornades,
de fet, posem tres hores i mitja,
però al final són quatre i quatre,
i aconseguim que d'aquesta manera,
amb aquest intensiu,
tu puguis descobrir,
trencar les pors,
desbloquejar, doncs,
algunes coses que tenies
que no saps ben bé d'on venen,
i tot això, el treball d'improvisacions,
amb música,
i amb una intenció d'anar a buscar
què s'amaga darrere de cada persona
i per què no ho treu,
per què li costa tant treure-ho
i per què li costa tant comunicar-se.
Per tant,
hi ha una versió teatral
o pot interessar, doncs,
una gent que estigui una mica basada dintre el teatre,
però també pot interessar gent
que no estigui directament al teatre
i que facin feines, doncs,
de comunicar-se,
d'estar amb els altres,
que els hi costi expressar-se.
Són temps de crisi,
evidentment això té un cost,
són vuitanta euros,
un cap de setmana intensiu,
i llavors sempre els diners fan respecte,
és un moment, diguéssim,
d'orillo,
però és una qüestió de saber
on vols invertir els teus diners,
si els inverteixes cap a tu
a una peça de roba
d'una certa marca fabricada a Xina
amb un nom d'un dissenyador
que ja està mort, per exemple,
o una farra,
en fi,
has de veure una mica
del que on va.
Evidentment,
tot són diners,
però jo garanteixo
que en aquestes hores
descobriran alguna cosa
d'ells mateixos
que no sabien,
s'emocionaran molt segur,
riuran molt segur
i ens tocarem molt segur
en el bon sentit de la paraula.
És a dir,
ens tocarem...
Els actors ja ho teníem,
això que ens toquem bastant.
Sí, ens toquem bastant,
però una cosa que faig jo molt
als meus coaig
quan faig aquests intensius
és potenciar molt l'abraçada també,
que l'abraçada és una cosa
que ja ho hem vist,
que surt per internet,
abraçades gratis, etcètera,
es fa molta conya amb això,
però realment sempre estem pendents
que això passi només
quan hi ha un aconteixement fatídic
o un aconteixement molt gran,
ara no perquè ha perdut el Barça,
però si guanya el Barça
s'abraça amb els futbolistes,
s'abraça totes les 10.000 persones,
s'abracen els desconeguts al bar
i si es crema un edifici
o fa molt temps que no veus una persona
i torna-te a l'avió després d'un temps
també l'abraces molt fort,
però si no el dia a dia
és una cosa que oblidem,
és una cosa que pensem
això només és per quan
hi ha un aconteixement molt heavy
i no,
ens hauríem de tocar i abraçar més sovint
i estaríem una mica més contents.
I fer-nos petons també.
Sí, el curs que vaig fer Creu-ne Lleç
vaig posar petons que són gratis,
vaig posar teràpia,
aquí ho he tret perquè a vegades
la paraula teràpia
doncs enreda una mica la situació,
la gent es pensa que vens a curar-te
i no és que estiguem malalts,
però emocionalment sí que estem
una mica tocadets tots plegats.
El teu perfil de Twitter,
quin és?
Perquè en veig diversos,
d'Òscar Molina,
n'hi ha uns quants?
Òscar Molina García has de posar,
perquè hi ha un Òscar Molina molt famós
que és un fotògraf
i aquest m'ha tret tot el Twitter,
m'ha tret el Facebook,
m'ha tret tot.
I haig de posar Molina García,
que són els meus noms complerts,
però jo artísticament només poso Òscar Molina.
Ara, si em vols buscar a Facebook
o em vols buscar a Twitter,
has de posar Òscar Molina García.
Doncs ja tenim, Òscar Molina García
que farà aquest curs intensiu de teatre i comunicació.
Això ho fem a l'escola Indra,
a la Rebassada,
i és una escola de dansa-teatre
on fan també dansa al ventre,
que la Verònica Costa és la que ho porta
i ella està molt intruïda
en el món de la dansa del ventre
i el món que també és un món molt interessant.
Però no feien teatre
i, mira, les casualitats de la vida,
jo tinc un gosset molt petit
que és guapo com jo,
no és que estic com jo,
sinó que és guapo com jo,
ja es veu que l'autoestima està ben situada
i al costat hi ha una clínica veterinària
que és el VET
i aquí hi ha una escola
i jo que organitzo de tant en tant aquests grups
al llarg del territori català
vaig pensar,
perquè no en faig un aquí.
És cert que l'he fet
i l'he fet jo solet
amb l'ajuda de la Verònica,
però vull dir,
tal vegada potser
puc potenciar un altre curs
amb l'Ajuntament
o amb l'associació no sé què
perquè aquí sou,
abans que res,
associatius,
això ja ho he vist,
vaig estar passejant-me per Sant Jordi
i hi ha una associació
darrere d'una altra,
vull dir,
que és una ciutat d'associacions
la qual cosa està molt bé
mentre no us baralleu
i us col·laboreu entre tots.
De tant en tant, eh?
De tant en tant també passa,
on hi ha associacions
també hi ha picabaralles.
Escolta'm,
et fas coetx abans
o després d'anar a Los Ángeles?
Mira,
el coetx és molt curiós
perquè d'ençà
que jo faig d'actor,
jo vaig fer l'escola a l'Eco
fa molts anys a París
quan era petitet
i a l'escola
ja em sortia
a ajudar-me els altres.
D'alguna manera
el sector director
em creix
a l'hora que estàs creant
col·lectivament
sempre un treball,
no?
Ajudes aquest,
ajudes l'altre,
dones opinions.
Quan jo vaig començar
a fer d'actor
i donant la meva carrera d'actor
m'adonava que també
ajudava els companys.
No, per què no fas això?
Tranquil, no, relaxa
per aquí, relaxa't per allà.
I és una feina
que anava sortint sola.
Un bon dia vaig descobrir
el Bener Healer
que és un coetx americà
que va venir a Barcelona
va fer un curs
i vaig tenir com un feeling
molt fort amb aquest senyor.
Ell també amb mi
em va dir
que jo tenia un potencial
per fer aquesta feina
i que el dimarts
m'esperava a Roma.
Jo li vaig dir
però és que tinc
que fer una ajuda
en tia direcció
que començo ja.
No, tu has d'anir a Roma.
Molt bé.
I llavors el que vaig fer
doncs
vaig ser llançar-me a la piscina
i me'n vaig anar a Roma.
De Roma me'n vaig anar a París,
de París a Londres,
de Londres a Bolònia
i de Bolònia a Los Ángeles.
Vaig fer tota la ruta
amb el Bener Healer
que és un coetx d'estrelles
i també d'actors que treballen.
La figura del coetx americà
seria com un entrenador.
El que fa un ballerí
és entrenar contínuament
perquè si no
doncs un ballerí
doncs hi surt
i s'espatarra
bum, es trenca.
I aquí l'actor
ho fa
durant un temps
o en una escola
però després se n'oblida.
I allà tenen
l'esperit
i la intuïció
i la bona manera
d'entrenar-se contínuament.
I el coetx és això,
un entrenador
que et fa treure
el millor de tu mateix
d'alguna manera.
O et fa descobrir
coses que tu creies
que no tenies.
I llavors jo
he fet
una mica de còptel
entre el que jo duia
del mestre Lecoq
i el que vaig fer
amb el Bernard Hiller
que és el cantó americà
de la positivitat
i d'ajudar
i de treure
i llavors he fet
un matxembrat
i llavors això
és el que venc
d'alguna manera
o el que ofereixo.
El mestre Lecoq?
El mestre Lecoq
és un senyor
que ja està mort també
i el vaig tenir amb ell
i que l'escola Lecoq
encara continua.
És el creador
del Picol Milano
de Milán
amb el senyor Estreller
i és un senyor
que es va dedicar
tota la vida
a ensenyar
a una escola internacional
a París
on hi ha de tot
menys francesos
la qual cosa
és molt curiosa.
I que aquí a Barcelona
i al País Català
hi ha una tirada
molt forta
cap a aquesta escola.
Alberti Tobias
té una escola a Barcelona
que és directament
al Método Lecoq.
Els xavals
a l'Institut del Teatre
tenen alguns
dels exalumnes
que també treballen
al Método Lecoq.
i aquí ja l'analitzaran
que ens va deixar
ara fa poc
que vam fer junts
l'espectacle
a agost
l'any passat
al Teatre Nacional
el Sergi López
jo, el Toni Albà
hi ha molts actors
d'un cert recorregut
o coneguts
que han fet aquesta escola.
És una escola de moviment
de creació
d'impuls
molt comprimida
perquè són dos anys
però molt selectiva.
Tu passes
moltes seleccions
fins a arribar
a 20 persones
al segon any.
Però són molts cursos
primer
en tres mesos
agafen quatre cursos
d'aquests quatre cursos
només s'en queden dos
d'aquests dos
el primer any
s'en queda un
i el segon any
s'en queden 20 persones
o sigui
que és com un
un perfum
molt comprimit
que vas obrint
i encara va tenint
flaire.
I en què
en què incideix
una mica
quins són
les directrius?
El Lecoq
treballa molt el cos
molta gent
creu que és una escola
de pantomima
però no és cert
treballa les bases
del teatre
mundial
o sigui
les bases
on s'han creat
tot el teatre
la Tegèria Grèduga
el melodrama
el clown
la màscara neutra
la comèdia de l'art
el moviment
del
moviment
de les matèries
la música
el moviment dels colors
o sigui
es treballa
des d'una base física
però el que és molt important
quan arribes a aquesta escola
tinguis la trajectòria
que tinguis
és que t'oblidis
de tot
fas com un net
i tornes a començar
de nou
i et donen molt
la base
de l'acció
perquè ell va treballar
molt l'anàlisi
del moviment
i et donen
una mica
l'anàlisi
del teu cos
l'anàlisi
del tempo
del ritme
i això per exemple
és una cosa
que amb l'Anna
ara que l'he nombrat abans
i que era
una excel·lent actriu
i també una excel·lent persona
una de les gràcies
que tenia aquesta dona
i que era un plaer
compartir amb ell
a l'escena
era la virtut
del tempo
la virtut
del contarritme
la virtut
de no avorrir-te mai
de fer-ho sempre diferent
de trobar sempre
un tic-tacacac
rim-pan
pom-pa
canviant
que et tingui
una música diferent
que és
la gran
enemic
de l'actor
i de la vida
també
que ens mecanitzem
que ens tornem
avorrits
que ens tornem
mediocres, que ens tornem
sempre fent el mateix, anant pels mateixos
llocs, fent les mateixes cosetes,
doncs el ritme interior d'un actor,
igual que el ritme de la vida,
si fem un paral·lelisme, això l'Anna ho tenia
molt, que era la sorpresa contínua.
Llavors, a vegades havies d'estar
al lloro, perquè si la miraves
massa amb ella, com que ho estava fent
sempre diferent, i sempre nou, i sempre
viu, a vegades pensaves
ei, el loro, que tu no ets
un espectador, que tu ets un actor,
perquè si no, observant-la, et queia la bava
i, evidentment, jo tenia un paper
secundari, era una obra coral,
però això em permetia
que durant els meus silenci
jo feia una doble feina, feia veure
que l'Estiv, que era el meu personatge, estava allà
mirant, i també hi havia l'Òscar
contemplant aquest monstre de dona
que, per desgràcia, ens ha deixat.
A mi ja m'has convençut,
per fer aquest curs de...
A tu ja t'he convençut.
Per temps no...
Molta gent em diu, encara
estic a temps, encara estic a temps, jo faig
grups de 12-15 persones màxim,
tampoc és que faig una gran coral,
no? És cert que, doncs,
això ho vaig fer des d'una
energia meva, doncs, privada
i amb poca promoció, però que
encara queden places i no passa res perquè la gent
s'apunti a última hora o perquè potser algú
sent la meva veu gràcies
a la teva invitació i
s'engresca. Per fer això
és molt important que s'apuntin al meu e-mail.
que diré ara, i jo em dic
OscarMolinaGarcia
arroba
hotmail.com
OscarMolinaGarcia
arroba hotmail.com
que no és gaire dificultor.
Llavors, si m'envien un e-mail,
jo els he enviat un altre e-mail
molt més gran que aquesta explicació
que he fet jo,
més llarga, més contundent,
més precisada, més matisada,
amb els exercicis, etcètera, etcètera.
No amb tot, perquè si no hi ha el factor sorpresa,
i llavors es posen d'acord amb mi,
es poden apuntar, però fins divendres
a última hora hi ha temps, sempre hi ha temps per tot.
Treballareu el cos, però no només el cos, no?
Treballem el cop, la improvisació,
la música,
hi ha treballs personals, treballs per parella
i treballs en grup.
El treball en grup facilita molt
que tu et desinhibeixis, no?
Perquè si només fas, ara et surts un,
d'un en un, la gent es queda a la cadireta
i va amagant-se i d'això no es tracta,
es tracta d'ensenyar-se.
Què passa?
El col·lectiu ajuda molt
a que tu trenquis una mica els desbloquejos.
Pensa que la gent,
ara que parlàvem del Barça,
la gent s'asseu en un estadi
i es transformen, no?
Es tornen monstres
i després són senyors molt tranquil·lets
o senyores molt tranquil·letxes a casa seva.
Què passa?
Allà hi ha una catarsi col·lectiva, no?
Amb un concert, no?
La gent salta i balla i fa de tot,
amb una discoteca també, no?
Amb les llums fosquetes
i potser alguna copa de sobre.
De vegades fa falta això, no?
Que tinguem una copa,
una empenteta,
un no sé què,
una foscor
per atrevir-nos a fer coses
que nosaltres farem
a plena llum del dia,
evidentment sense copes
i sense cap substància,
però deixant anar
una energia col·lectiva
que el grup favoreix molt.
I després hi ha un treball individual també
i per parelles,
amb improvisacions,
text i música.
I el subconscient,
que és molt llest, no?
Ho aprèn, no?
I després ho recorda, no?
davant d'altres situacions.
Una de les coses
que més m'agraden
després de fer aquests cursos,
que primer que es continua la feina,
que això és molt important.
La gent creu que fa una inversió
que s'acaba aquí,
però per exemple
a Granoller ja ho hem repetit
i a Barcelona també ho hem repetit.
És a dir,
que sense voler es creen
grups de treball
que volen tornar a treballar.
Perquè què passa?
Surten d'aquests intensius
amb una energia,
amb una potència
i amb una frascura
que volen repetir.
I el que més bonic,
gràcies a la red social
i a les noves tecnologies,
és que en Cavat
doncs sempre et reps un e-mail
o un Twitter
o un WhatsApp
i sempre et diuen
tornem-hi que bé,
o ho he aplicat aquí,
o m'he anat allà,
o avui he fet un discurs,
avui m'he trobat a la feina
i m'ha sortit bé això
o he aplicat això
o a casa he fet allò.
És a dir,
el bo és que la gent després
aplica directament
el que ha passat,
no només en el subconscient,
que també està molt bé,
sinó en el conscient,
en el físic,
en el dia a dia,
que és el que importa
d'alguna manera.
Veig que el teu perfil de Twitter
és aquest d'aquí,
que sí?
És aquest d'aquí?
Sí, amb la foto.
Aquesta és la foto
de l'espectacle nacional.
Aquí hi ha el programa
de Tarragona,
que sí?
Sí.
Doncs ara ho repibularem
a través del perfil de Tarragona Ràdio
i els que vulgueu entrar al programa
i veure la pauta
de dissabte i diumenge
de què anirà,
doncs podeu entrar
en aquest enllà
si aquí el trobareu
i també us posarem
l'adreça de correu
o l'atorni
per si voleu.
Sí, i a Facebook també
si em busquen
Òscar o Molina
i em dic actor.
S'ha de posar actor
perquè llavors
tinc aquest fotògraf
que jo estic encantat de la vida
que li vagi tot tan bé
però que es diu com jo
i que per això
s'ha de posar actor
perquè per fortuna
de moment actor
que jo sàpiga
d'Òscars n'hi ha molts
evidentment
però d'Òscar Molina
i tots no em connecten.
Ens queden tres minuts.
On el veurem properament?
Bé, el pròxim
serà el del Kubala
això que acabo de filmar ara
que és el Barnaus
que és la nova etapa
ara no sé si s'ha acabat ara
o s'ha acabat fa poc
i la nova tongada
l'estan enllaunant ara
i aviat tornaran a fer-ho.
Tinc un altre espectacle
de direcció
que es farà a Barcelona
però que aquest no surto jo
amb la Iraida Sardà
i Cançons en Francesc
i Cartes de la Simone de Beauvoir
però això no surto jo
perquè no ho faig de director
i aquí no surto.
I després
l'Azard
que sempre és el nostre amic
aliat
i enemic no
però el nostre aliat
que sempre estem així
ara et dic això
i potser demà
resulta que tenim una altra cosa
que no t'he dit
però no és per prudència
ni per secretisme
és perquè anem una mica així
a salto de mata
que diuen els castellans.
és potser
el cantó nostre
doncs més
heavy
una mica
que sempre no saps
que sempre estàs pendent
una mica
del futur
de la corda fluixa
però
és la nostra vocació
és la nostra passió
i ara
no ens podem posar
a fer una altra cosa
a vendre samarretes
ni camises
o si cal
també ho farem
que no passa res.
Això m'ho explicava
una actriu
que també
que està
que clar
és que
ara tens una feina
que dura dos mesos
tres, quatre
però és que després
no saps
si vindrà el meu contracte
Sí, la gent al carrer
és maco
és interessant
perquè sempre
hi ha aquesta part
d'entregar-te al públic
jo sou molt agraït
quan tothom em saluda
em paro
i regalo
somriures
només faltaria
però sempre diuen
aquesta
oh que bé
que us ho passeu
oh que bé
que treballeu
oh que maco
que és això
però bé
és maco
evidentment
perquè fer
el que t'agrada
és el millor del món
i això és el que
hauríem de procurar
fer tots
però esclar
no tenim
no tenim
bé
la gent tampoc
en té gaires
de pagues extres
ara
ni per Nadal
ni vacances
ni aquest tipus de coses
que acompanya
una nòmina
i una feina fixa
però per altra banda
doncs tenim l'emoció
la passió
i la vocació
doncs que és la teva
i que és la que has de defensar
i direu endavant
i si voleu
doncs això
aquest curs
que es farà
el dissabte i diumenge
aquí a Tarragona
a l'escola Indra
Oscar Molina García
tot junt
arroba hotmail.com
ara linkarem també
el perfil de Twitter
Oscar gràcies per acompanyar-nos
gràcies a vosaltres
per convidar-me
en aquest dia que plou
que anirà molt bé
per les plantes
per l'esperit
intentarem que també
brilli el sol per dintre
i per encomadar-nos també
aquest esperit
una abraçada
xin