Repsol amb Tarragona Ràdio, la ràdio de les festes.
Què tal? Doncs aquí estem a la plaça de l'Escol,
fent la retransmissió d'aquesta cercavila de Santa Tecla,
primera sortida en complert del seguici popular de Tarragona.
Vèiem en aquestes imatges, tenim aquí al davant nostre el vall de Serrallonga.
I també el que toca ara és saludar a les persones que acompanyaran aquesta retransmissió,
com són el Joan Menchon i el Jordi Pous.
Què tal? Com esteu?
Perfectament.
Bona tarda.
Doncs aquí ja vivint aquesta cercavila.
I una plaça que també des de la vostra posició veieu plena a basar.
A rebentar.
Potser és dels anys, el caure en diumenge, en caure en cap de setmana,
que hi ha més gent i més expectació per veure com puja el seguici des de la plaça de la Font, no?
Sí, s'ha notat, perquè portàvem ja força estona per aquí
i hem vist com de seguida pujava una gran mareia de gent des de tots arreu,
des de la Rambla, des de també altres punts de la part alta venien d'aparcar
i venien cap a aquest punt, no?
Que era un dels punts més emblemàtics per seguir aquesta cercavila.
Sí, bé, de fet, des de quarts de sis hi havia gent preparada i sentada
i cada vegada es fa més difícil trobar un coradet aquí per poder-ho veure, no?
I ara estem veient com el ball de Serrallonga està fent una de les seves passades.
Recordem que és un dels balls parlats que es va recuperar també de més antica Tarragona l'any 87
i està recordant, doncs, les assanyes, per dir-ho d'alguna manera, d'aquest famós bandoler del barroc.
I, com a característica interessant, com molts altres balls parlats del Camp de Tarragona,
doncs, va afegir des del primer moment la figura del diàl·la burlesc.
Faren aquesta actuació també els del ball de Serrallonga, amb aquest espatec, eh?
Aquests trabucs que peten i aquí a primera fila també es noten i moltíssim.
Ara, ara, preparem-nos.
Serrallonga fa l'arenga típica que fa cada any, cada moment, quan para el ball.
Bé, si no ho sento a partir d'ara ja sabeu per què és, eh?
Sí.
Des de la meva posició et veig també estar a la víbria donant voltes
i dels diferents elements, encara que han precedit aquest ball de Serrallonga,
una imatge fantàstica des d'aquest punt.
De seguida.
Precisament el ball de Serrallonga i altres que utilitzaven armes de foc
eren potser els més celebrats al llarg del segle XIX,
com ens descriu en Pini Soler quan parla del seguici de Santa Teca
i la família dels Garrigues.
I sempre es remarcava tant el tema de la pirotècnia,
on ella em parlava de l'artilleria,
com també els parlaments, bàsicament, de sang i fetge,
que agradava molt en aquella època.
de seguida a la que enfila allà al carrer Major,
arribant ja a aquesta plaça de les Cols,
és l'àliga, protagonista absoluta també d'aquesta baixada la nit anterior,
com sempre, com sempre, tan popular i tan massiva, vaja.
Sí, exactament.
Acaba ja el que és la part de foc, com si diguéssim,
i entra el bestiari que no té foc,
la majestuosa èl·liga, estimada per tots els tarragonents.
Entra ja la plaça de les Cols.
Gràcies.
A la Liga ballant, fent les delícies de grans i de petits.
Un, dos, tres, quatre, sis, sis, sis,
Un, dos, tres, quatre, sis, sis, sis, sis, sis, sis, sis, sis, sis, sis, sis, sis.
Aquí l'hem tinguda, eh, aquesta Liga.
27 anys que porta ja la festa, la Liga.
Un i dos.
És de l'any 86.
He de recordar també que l'àguila,
no totes les ciutats i poblacions de Catalunya
tenen el privilegi d'ostentar un àguila,
sinó precisament les úniques que les podien tenir tradicionalment
eren les que tenien la categoria de ciutat.
I em sembla que la veureu ben de prop, eh?
Sí, em sembla que està pujant les escales, potser...
Us ve a saludar.
Ja és un vell costum, no?
No tan sols és la baixada de l'àguila,
sinó la pujada de les escales al Cercavila
o demà a l'acabar la processó.
Ja està el pla de la seu,
després tornarà a venir cap aquí...
Ara s'ha de fer espai per girar...
I tornarà a baixar.
I segurament la molassa no voldrà ser menys
i seguirà la seva amiga, no?
I ja hi som.
I on vulgui que agafa fort, ja estem a Santa Tecla.
I ja que es prepara, eh?
Per fer la baixada.
L'àguila saluda.
Déu n'hi do, Déu n'hi do.
Va fent, va fent.
És un dels elements del seguici més antics
perquè ja es documenta el 1531
quan el portava a la cofredia de Sant Eloi
dels ferrers i platers.
És a dir, que aquí tenim un element important.
Ara tots el seguici el porten les entitats,
però en l'edat mitjana i en època moderna
i fins bàsicament al segle XVIII
i XIX, tots aquests elements
els portaven les cofredies i gremis
que treballaven a la ciutat.
O sigui, una altra manera de societat civil
que és la de l'època.
Donant aquests toms a la plaça de les Cols,
l'àliga després de pujar i baixar
a les escales de la catedral.
I després d'aquest espectacle,
perquè sempre és un espectacle,
enfila ja al carrer de Marceria,
a la nostra liga estimada.
Sí, i dóna pas a la boja.
A la boja.
A la boja.
A la molassa.
Que, com deia, segurament tornareu a tenir a propet.
Seguríssim.
No és d'estranyar que vindrà amb set,
voldrà beure aigua,
voldrà pujar qui va la saludar.
Els moviments habituals.
La paradeta habitual, això a la font,
agafar forces.
I encara és més antiga
que la documentació de la molassa,
perquè ja es documenta a l'any 1383,
és a dir, en plena edat mitjana.
i és curiós perquè la primer dia
tenia un sentit negatiu,
perquè l'entremés de vetllema de la nativitat
era l'asa que havia a l'establir,
que per la legenda es menjava la palla
que era per calentar el nen Jesús.
Però aquest punt, diguem-ne,
gamberro és el que tenim aquí,
consagrat al cap del temps,
doncs pujant i baixant
i fent aquesta mena d'atrupalies
que tant li agrada als grans i als petits.
Molassa que s'aixeca
per accedir a la plaça.
Corrents.
Ja està pujant.
Jo sempre em poso la imatge
a la pell de la gent que no coneix això
i veu, vaja, eh?
La tenim a dalt.
El pla de la seva donarà la volta.
Ara girarà, donarà el tomb
i una altra bo davant.
Del 1988 és la recuperació de la Molassa,
per tant són 25 anys,
és la 26ena Santa Tegla que surt.
I no tots els contents amb això,
sinó que aquests elements del seguici
tenen la seva representació
a la Santa Tegla Petita,
com per exemple l'any 2002
que surt la Molassa Petita,
o sigui 11 anys.
I la tenim a baix, eh?
La tenim a la plaça de les Cols
i ja comença,
això, aquests valls típics d'ella,
la gent corrent,
fent-se forat.
Encara no ha anat a la fauna a veure aigua.
No, encara no.
Estem aquí ben aparatadets
a la plaça de les Cols.
I ara sí, eh?
La tenim a acabar a veure.
A la font.
I en tenia molta, eh?
Va ser.
No para de moure's.
Saluda el respectable.
I tota aixecada.
Fantàstica imatge, també.
I això,
i que ja també enfila pel carrer Marceria.
I ara vindrà un altre anament molt estimat,
especialment pels petits.
I sí, perquè s'estan aquí prenent posicions, també, eh?
Aquests més petits, la canalla,
que s'estima molt la Cucafera.
Seria la bèstia més feroxa,
però segurament la més simpàtica,
però que els petits,
al moment que obre i tanca aquesta boca tan terrible.
Recordem,
Divendres era protagonista d'una de les estrenes
a aquesta Santa Tegla, feia la seva particular baixada.
La baixada, sí.
Sí, aquest és un element que realment representa les forces del mal.
però a molts llocs les Cucaferes o Tarasques porten foc,
però aquí la van fer més popular
i que l'estimés més la gent, sobretot els nens,
i el que es llença és caramels, una llença foc.
I aquí que s'està fent forat,
perquè a la plaça hi ha moltíssima gent, com diem,
i clar, és un element molt gran.
Molt gran, sí.
Tenim unes dimensions espectaculars.
Necessita molt d'espai, necessita espai per moure's.
Especialment aparators.
Porta un bon grup de portants,
amb la qual cosa, doncs,
s'ha d'estar preparat i conèixer molt bé la bèstia per moure-la.
Que està mossegant.
Però Déu-n'hi-do, com la saben fer?
Home, porten anys, eh?
És del 1991, la Cucafera.
I que també vol pujar.
També vol pujar.
També està pujant.
No vol ser menys.
Almenys ho està intentant, eh?
Costarà una mica més, però suposo que també ho aconseguiran.
Està fent aquest soroll que sentim, també.
Són amb la mandíbula, aquest soroll tan característic.
Però fa marxa enrere.
He fet una mica, ha fet una intentona, que diríem, no?
És molt pesada.
Són molts quilos, són molts quilos.
Fa marxa enrere.
I molt aparators.
És un altre element, que també reta arrels a l'edat mitjana.
Doncs es documenta a la ciutat de Tarragona, el 1381,
quan ens va visitar, precisament, la Cucafera de la Vila Ducal de Montblanc
i dos anys més tard està documentada que la portava al gremi de Pellissers.
Cucafera, que ens balla.
Déu-n'hi-do el que dèiem, que aquesta, la seva singularitat,
les seves característiques, aquestes dimensions,
que la fan tan difícil també de portar, eh?
I que estava bé, també ha anat a veure.
També ha anat a veure.
Home, hem d'anar hidratant-se per tot el recorregut que els espera.
Avui fa caloreta, i clar, vulguis o no.
Saluda el personal.
Doncs sí, aquesta actuació de la Cucafera, que de seguida ja també deixarà pas a la resta d'elements.
El següent, de fet, és el Lleó, també d'aniversari, també 20 anys, aquesta Santa Tegla.
És l'altre element distingit.
Ara, els nens, clar, tots aquí llançant-se els caramels que estan repartint, la gent de la Cucafera.
I és aquest petit moment d'una mica de caos aquí a plaça.
Tothom agafa lloc després d'aquests moviments que fan aquests bestiaris quan ens mouen.
i, clar, tothom s'ha estat tornant a col·locar.
En Lleó recordem-ho que és d'aquests elements també del bestiari fantàstic
que es documenten des de molt antiga la ciutat, precisament acompanyant la Roca de Santa Tegla,
que seria una mena de gran carrossa que anava explicant tots els punts o fases del martiri de la Santa
i un d'ells és que la van atacar o va patir el martiri dels lleons.
Quina calor fa aquí, també ho havia de dir.
Perquè quan parlàvem que s'estan hidratant les bèsties, també ens aniria bé alguns aquí baix.
També incorpora una associació de veïns, els del Carme, des de l'any 93 de la nostra Santa Tegla.
I són a l'emparito.
Són els dos elements festius, juntament amb l'Àliga.
Festius senyoreals.
I damunt entra a la plaça amb el que podíem dir que és l'himne oficiós de la ciutat, l'emparito Roca.
I amb un esplèndid de banda que recorda, no sé si el pas militar o el pas de les batucades.
Quin ball més majestuós, el del Lleó, també ben aplaudit per tothom aquí.
Recordem que en Guany també fa 20 anys de la seva presència a la festa.
I el Lleó petit, 10 anys.
Continua ballant a la plaça de les Cols al ritme de l'emparito Roca.
I el Lleó que també ha anat a veure, eh?
O sigui, aquí tothom ha anat a veure.
Tothom, que sé, sóc moltes gràcies.
I el Lleó que també ha anat a veure.
Molt bé, doncs el Lleó que també enfila el carrer Marceria després d'haver-nos obviat amb aquest ball,
a la plaça de les Cols, de seguida continuarà la cercavila.
Ho recordem, estem en directe a la sintonia de Tarragona Ràdio,
que s'estan veient des de casa seva, són espectadors d'atac duts a veure aquestes imatges diferit.
Els estem donant tots els detalls d'aquesta cercavila que partia puntualment a les 7 de la tarda des de la plaça de la Font
i que estem nosaltres des d'aquest punt privilegiat de la ciutat explicant-los tot el que passa.
I just després ja veiem que treu el nas el cavall amb el magí de les timbales,
amb el vestit d'antes, que dirien els nostres avis,
i si no em falla la vista em sembla que és l'Eduard Seriol, no?
Sí senyor.
Serien aquests elements també de tradició medieval que es posarien davant de l'arribada de les autoritats
i estarien anunciant el començament de les pomitives, dels seguissis, de les processons.
I aquí és segurament un dels elements més estimats especialment per la canalla.
Això és el que volia comentar-vos, que de seguida s'apropen, els saluden, les imatges de torn, no?
Sí, sí, el magí de les timbales no deixa de ser un músic.
Era un dels músics que, juntament amb els trompeters, anunciaven la festa.
Això no és reminiscència, això és el que ha quedat.
Escoltem la banda de Cardona.
El més important, veure o sentir, millor dit, la musicalitat de la festa, no?
Des del magí de les timbales, les bandes, els grellers, el so de la pòlvora,
tot és el que va creant l'ambient tan especial de la festa de Santa Tegla.
És el so de la nostra festa major tan característica.
El magí, ja el tenim aquí, el magí de les timbales.
Saluda, saluda a tothom.
Està també forat, per entrar al carrer Marceria.
Molta canalla que s'apropa, vol tocar el cavall, sobretot.
I els negritos, que també els tenim aquí.
Sí, entraríem en aquella part de la comparseria de Santa Tegla,
que també s'arrastra fins a l'antigó.
Ja es documenten negritos del segle XVIII,
en canvi, tot i que són dels més antics d'Europa, del 1856 i 59,
fets per una de les grans figures de l'escultura de Tarragona,
com era l'escultor Berderol.
I que ballen aquí, a la plaça de les Pols.
És important la iconografia.
que la negrita sempre ha de portar el lloro i ell porta el rotllo a la mà.
Vestits d'homes indianos que recorden la figura d'aquella gent que venia rica o enriquida de les Amèriques
i portaven, com a element exòtic i de prestigi, doncs, servents de color.
També els fa singulars, oi?, això que siguin de mig cos, no?, aquests gegantons.
Exactament. Sobretot el negrito.
És l'únic, o dels poquíssims que hi deu haver, a Europa, que és mig cos, només.
O sigui, la part de baix de les cames són de la persona que el porta.
Exacte, no és habitual, és el que deia, únic, eh?
És el que en diuen gegantons, i de molts temps, com diu el Jordi,
doncs, l'antiguitat, com moltes altres gegants i peces de la nostra festa,
que tenen més de 150 anys, i això no ho pot presumir totes les ciutats del país.
Continuen ballant, amb molt bon ritme, per cert.
Estan en forma, aquests, de negritos.
També són boniques les imatges, amb aquests diferents gegants que van al darrere.
Després tindrem els gegants moros.
Que són fidels reproduccions dels gegants antics,
que són, precisament, de 1851.
I que engany han estrenat la rèplica menuda.
Exactament.
Portats per l'Associació de Pares del Col·legi L'Estonac.
Jo vaig quedar molt sorprès, bo de dir, eh?
Quan els vaig veure, els moros petits, és que són tan idèntics, els grans.
D'això es tracta, eh?
És que és una meravella.
D'això es tracta.
Sí, sí, la fidelitat.
Que els petits siguin iguals que els grans.
Sí, sí.
Aquests que estem veient són unes còpies amb fibra
que es van fer el 1985.
per preservar els antics, els del 1851.
Però també còpies, com deia, idèntiques.
I com en el cas anterior,
obre també de l'escultor Berderol.
L'escultor Varenys va fer les còpies amb fibra
i l'Ambrós Domingo, un altre personatge important
d'aquells que estan a la sombra a la festa,
i va fer el vestuari.
Vall dels gegants, la geganta donant unes voltes.
Impressionant.
I altra vegada, l'element integrador de la festa
de la gent de diferents procedències
o inclús de diferents ètnies,
perquè recordem que els negritos i aquests gegants
són importants pels gitanos de la part alta
des de fa molts, però molts anys,
i per ells és un element d'orgull,
com no podria ser d'altra manera.
Exacte.
Doncs ja han ballat també aquests gegants moros
a la plaça de les Cols.
De seguida ja vindran els següents convidats
cap a aquest punt,
una plaça que està molt plena,
com dèiem, una imatge fantàstica la que ens ofereix.
Ara entren els gegants vells,
que aquests sí que són unes peces antigues, antigues, antigues.
són del 1825, tenen quasi 200 anys.
Déu-n'hi-do.
Es diu aviat, eh?
I tant.
Com veieu, anem bastant bé de temps, no?
Aquest any també, de la Cercavila.
L'any passat dèiem que va ser molt ràpid,
va passar molt fluïda.
Crec que anem bé.
Anem bé, anem bé, sí, sí.
No hi ha talls, anem bastant fluid.
Però com és una cosa que ens agrada a tots,
ens agradaria que durés encara més.
Exacte.
No hi ha pressa.
No sé si ser ràpid és bo o dolent, no?
No cal que corrin, no.
Els gegants vells els porten a l'associació de veïns
del cos del Bou.
I ara, permeteu-nos una petita cosa particular del Jordi i meva,
que hi veiem que hi ha una sèrie de personatges
que els veurem el divendres sant
sota de misteris de Setmana Santa
o portant passos, no?
És aquella cosa interessant
que molta gent que participa a la festa,
al llarg de l'any està participant,
sigui amb el Tarracoviva,
sigui amb la Setmana Santa,
sigui amb el Carnaval,
que cosa que demostra la vitalitat de la ciutat
i de la integració
i ganes que entre tots tirem endavant Tarragona.
I sort d'aquestes persones tan implicades
en la nostra ciutat.
els tenim aquí encara ballant,
aquests gegants vells,
després ja veiem tota la colla de nanos
que estan empilant el carrer major
a punt d'entrar també de seguida a plaça.
Estan acabant de fer els últims moviments.
i que marxen ja cap al carrer Marceria.
Ah, exactament.
Bé, que la geganta s'ha quedat a saludar,
ella molt educada també,
abans de marxar.
Però gairebé dos segles d'història
que ens contemplen.
I ara entra...
Nanocapità,
saludant,
tota la canalla...
Tota la canalla va saludant,
o sigui,
els estimadíssims,
podríem dir,
nanos vells de la ciutat.
Ja fa anys
que l'etnòleg
B&B Moya,
tècnic també de Cultura i Festes
a l'Ajuntament de Vilanova,
si no m'equivoco,
va veure
i tenia molt clar
que no es podia separar
gegants de capgrossos
perquè eren pràcticament
antigament
el mateix entremès.
Potser els capgrossos
tenien com a missió
obrir pas
i deixar
una miqueta l'espai necessari
perquè desenvolupessin
els entremessos
i els valls, no?
I aquí els tenim
que és una de les mostres
més espectaculars
i més magues
que hi ha
no tan sols a l'estat espanyol,
sinó a Europa
i també són obres
com bona part
dels gegants
de l'escoltor Berderol,
cosa que indica també
la seva antiguitat.
Sí, sí,
daten de 1865
però aquests que estem veient
també són còpies
de cartró pedra
per preservar
els autèntics
que els podeu veure
a la Casa de la Festa
exposats.
Els 13,
són 13 aquests nens vells.
Els nens vells són 13.
El capità
i sis parelles.
Plaquins,
negres,
andalusos,
pagesos,
metge i la seva dona
i els nobles
que estan aquí
saludant a tothom.
A mi també m'han saludat,
esclar.
També t'han donat la mà.
I tant, aquí.
Tots ells inspirats
en personatges de l'època,
o sigui que
encara els feia més
més familiars
per la gent
del segle XIX
i evidentment
per tots nosaltres
des de Canalla.
I oi que també van ordenats,
no en funció de la categoria social,
no?
Que desenvolupaven a l'època.
com ha de ser.
Com havia de ser.
Saluden i saluden.
Ara la Canalla ja no té aquesta por,
ja no s'amagava,
s'amagava després dels elements de foc
i ja va ocupant
a poc a poc
les primeres files
de tot aquest circuit
aquí a la plaça.
De seguida
també vindran els nanos nous.
Nanos nous.
Tres parelles
molt diferents
dels vells
que per això
s'han separat.
El 1991
es va decidir
fer una colla,
separar-los
de lo que són
els nans vells.
Són tres parelles.
Els pescadors.
Els pescadors del 1965
tenen anys també.
Els del Nàstic 1986
i els xiquets
que són del 1990.
Són els que estan ara mateix
també entrant
a la plaça
i com no,
els més menuts
que saluden a tothom
i que animen també,
animen el ball.
I ens estan representant
i evocant elements importants
de la ciutat,
el Serrallo,
el Club Gimnàstic de Tarragona,
també dels més antics
de l'estat espanyol,
però el més antic
i els xiquets de Tarragona
com a embrió
de tot el món casteller
que gaudeix la ciutat
des de pràcticament
el segle XVIII.
que van acompanyats
amb la música
dels sacaires
de Tarragona.
i tot seguit
començarà
tota la recua
de valls
començant,
si no,
si ens deixa veure
la gent
amb el ball
de bastons
de bastons
de Tarragona.
Sí, sí,
perquè estic veient
en Garcia
aquí a l'entrada
d'un dels altres personatges
perpetuador
de la festa
i indispensable
per Santa Tecla.
Ja els tenim també
entrant
a la plaça
i fent-se forat
perquè també sabeu
que ocupen
molt d'espai
per fer el seu ball.
Els orígens
d'aquest tipus
de valls
sempre a vegades
són difícils
d'explicar,
se'ls relacionen
amb totes
les danses rituals
dedicades
a la fecunditat
o també
com l'evolució
de valls
d'entrenament militar
gairebé
de valls de cavallers
que serien
els valls d'espases.
Algú parla
que podrien tenir
inclús un origen
des del Neolític
o l'edat del Bronze.
I es preparen
per fer la seva actuació?
d'acord
d'acord
sobre la república
units
són
a
l' בד
Veiem també una indumentària que la veurem després repetida
en altres entremesos i valls que es veuen a la ciutat.
D'aquests jocs de mocadors creuats, la faldilla sobre els pantalons i les polaines amb picarols.
Molt bé, ball de bastons. Aquesta complexitat d'aquests balls,
que quan els veiem els que no n'entenem, sembla impossible que arribin a fer aquestes coses.
I que no prenguin mal.
Sí, sobretot perquè foten uns cops.
Sí, sí, alguna vegada també es pren mal, però és el que toca.
Ara entra a la plaça del Vall de Pastorets, recuperat l'any 1990 per la part d'Ansaire de Tarragona.
Ja escoltem els picarols.
Una altra dansa que ens porta al segle XV i també ens està abocant aquestes danses de pastors,
no bucòligues, sinó més aviat dures pels cops de pastors que es donen,
relacionat també amb aquests estranys, per nosaltres, però llavors molt normals,
ritus dedicats a la fecunditat.
I recordem també que no tant sols és un ball, sinó que és un ball parlat.
Vall de Pastorets, aquí a la plaça de les Cols.
Uns altres que també piquen fort.
Sí, sí, que piquen fort, sí.
I acabaran fent aquest creuament amb la figura de la bota.
Ja l'estan aquí configurant.
Ara pujarà el xiquet, que són d'aquells elements que s'han pres moltes vegades
com a símbol de la fecunditat i de danses de primavera.
Ja la tenim col·locada, la noia.
I l'aixecant.
Recordar que molts d'aquests elements de danses de primavera i de fecunditat
s'amalgaven al voltant de la celebració de Po Corpus fins que hi ha un moment
en què l'Església, especialment a partir del Concili de Trento,
els va apartant, els va traient i troben refugi precisament en les festes locals
de les diferents poblacions, ciutats i viles.
I per això, doncs, les tenim en casos com plençat Santa Tecla.
Doncs un ball de pastorets que va ja cap a enfilant al carrer Marceria.
Seran de seguida això, eh, els que ja estan entrant, els trups i cavallets.
Tups i cavallets, sí, que representen la típica lluita del bé contra el mal,
de moros contra cristians, com ho vulguem dir.
Són vuit cavallets cristians i vuit turques, en aquest cas ho fan dones.
De tots els cavalls, cavallets, cavallins, cotonines, etcètera, etcètera,
com li vulguem dir, documentats a Catalunya, aquests són els més antics
que s'han trobat documentació, del 1383.
Però van estar recuperats el 1990 per les bars Santa Tecla.
Aquí ens estan recordant fets històrics, no tan sols la conquesta,
o allò que ens explicaven a classe de la reconquesta a l'edat mitjana,
sinó també amb un mal que va patir la costa fins gairebé al segle XIX,
que era l'atac de pirates vinguts de la Barberia, o de Turquia fins i tot,
com Barbarossa, que va ser a Tarragona al segle XVII, i molts d'altres.
Demanen més lloc, perquè hi ha molta gent aquí a Bocaves, a la plaça.
Un altre element que es repeteix en altres valls,
com el de Diables, que és la figura del Sant Miquel,
amb l'espasa, inspirat amb el Sant Miquel que hi ha
al retaule de la Catedral de Tarragona.
Que serien aquests elements que simbolitzen el triomf del bé sobre el mal,
i evidentment el bé són els cavallers.
Potser això, estan aquí una mica a l'expectativa de tenir més curat.
Sí, l'Àngel li dona...
Sí, sí, clar, és que si no, no poden fer res, que no hi caben directament.
És impossible.
L'Àngel li dona l'espasa de la victòria, en aquest cas al Jaume I,
per vèncer els turcs.
El canvi d'armes, que se n'hi diu.
El tenim ja, de seguida començarà, això.
Vinga, som-hi.
I ara és la batalla.
Si caben i es poden moure, faran la batalla.
I ara és la batalla.
Vall de turcs i cavallers, d'envia a la plaça de les Cols.
Estem explicant en directe a Tarragona Ràdio.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
realment menys justos d'espai
sí, clar
els cavalls aquests necessiten espai
per poder sumar-los
és complicat
però bé, s'han apanyat
prou
bé, han acabat el ball de Turricavellats
i ara entraran a la plaça els petits dels grans
de la festa
dic els petits dels grans perquè és el ball de Patatú
són els més petitets de seguici
però és que encara n'hi ha de més petits
que fan la Santa Tegla Petita
amb nens de 3, 4 i 5 anys
aquests ja són més grandets
però no massa més, no us ho penseu
no, no, ben menuts que són
també per fer la delícia
de pares, avis i germans
és aquell moment
per ells també
fan un goig
i es preparen també per fer el seu ball
i es multipliquen les càmeres de vídeo, de fotos
molt bé
del 1980 que surts del carrer del ball del Patatú
imagineu si n'han passat de crios
d'aquests de 7, 8, 9 anys
i si bé no és un ball documentat antigament no la ciutat
ara ja no podem dir que no és Tarragonit
perquè ha agafat cartes de naturalesa pròpia
tant per l'antiguitat que porta
sinó per lo que també és estimat per tothom
perquè molta gent el seguissi en aquest moment
que hi van passar
i tant que sí
en 33 anys han hagut de passar
moltíssims
bé, en aquell moment
no estava documentat com a ball de seguissi
però és que no hi havia gaire cosa més
exacte
no hi havia gaire cosa més
i en Jaume Aguas va dir
vaig a treure un ball al carrer
i va a treure el ball del Patatú
un ball infantil
al cap i a la fi també
la tradició s'ha de regenerar
s'ha d'innovar
s'ha de crear
exactament
sempre hi ha una primera vegada
s'ho passen d'allò més bé
i tant
i queda demostrat
que les coses noves
no que en sols incis
s'integren perfectament
sinó que enriqueixen
se n'han portat una gran ovació
també aquests menuts
des d'aquí
des de la plaça de les Fols
i a poc a poc
que també van enfilant
i van a deixar pas
els propers que venen aquí
que entren a plaça
que és el ball de Cerculets
sí, un altre ball
de les bars Santa Tecla
un dels cinc
que treu el seguissi
aquest també té
uns quants anys
està recuperat
des del 1985
és un ball juvenil
i ja es documenta
el 1577
es documenta també
el 1891
i fins al 1804
el va portar
el gremi de Sabaters
estem també dintre
d'aquest món
de les danses de primavera
o danses de fertilitat
acabant amb una figura
molt semblant
i també una altra bota
amb el ball de Pastorets
i també
en offent que
de la ampuleta
i Someone
m'an
...acompanyats pels grellers d'una gralla.
Aquí tornem a trobar les faldilles damunt dels pantalons,
els mocadors creuats i les puilaines amb picarols.
I es preparen, ja comencen a fer aquesta figura
per poder vestir aquesta bota de final.
I em sembla que al mig hi ha, si no m'equivoco, Jordi, ta filla, no?
Sí, el capità gran és, en aquest cas, en Guanyes, ma filla, sí.
Una salutació per la Mireia.
Està aquí ja també preparada a aguantar tots els arcs,
aquí que li estan col·locant.
És una altra cosa que estem veient, no?
Els que vam començar fa un munt d'anys amb la tecla,
els nostres fills o els nets són els que continuen portant la festa.
I que segueixi, sí.
I tant.
I el menut coronant aquesta figura.
Realment això és un moment de glòria per recordar-lo tota la vida.
Fantàstiques imatges que esteu estar veient.
també els espectadors que en segueixen en diferit per tac 12
de tota aquesta setca vila de Santa Tecla,
la primera sortida en complet del seguici de Tarragona.
I ara veiem que s'acosta, sí senyors,
al ball de bastons de les bars Santa Tecla, no?
Sí, sí.
Sí, sí.
Ja els tenim aquí,
que també necessitaran el seu espai
per poder ballar tranquil·lament.
Està tothom a sobre
sense deixar pràcticament respirar ningú.
Ens demanen, de fet, que vam obrir.
Aquests es faran espai,
aquests es fan espai.
Sí, sí.
Bé, és l'únic element,
com veieu, és l'únic element repetit,
el seguici.
Hi ha un protocol
que impereix repetir elements,
però aquest protocol es va fer posterior
a la sortida dels dos valls de bastons.
Resulta que el primer vall de bastons
que hem vist,
el vall de bastons de Tarragona,
l'any 75,
per uns problemes interns es va desfer.
I el Pere Roca,
des de les bars Santa Tecla,
va dir,
no pot ser que a Tarragona no tingui bastoners.
Ell havia sigut bastoner de jove
i va crear el vall de bastons
de les bars Santa Tecla.
Posteriorment, l'any 76,
es van tornar a refer
el vall de bastons de Tarragona
i es van tornar a encoure el seguici.
És la raó perquè hi ha dos valls de bastons.
I el vall que estan fent
precisament es diu Pere Roca,
en honor al malaborat
Pere Roca,
que ens va deixar fa un parell d'anys.
Creador i fundador del vall.
I primer perpetuador de les festes,
ara fa molts anys.
el que acaben de cridar és el seu nom.
El cap de colla crida
Pere Roca
i tots els altres contesten
García,
que és el segon cognom.
Sí, sí, ho hem pogut escoltar bé.
Doncs aquesta actuació que hem tingut
dels bastoners de les bars Santa Tecla
en aquesta plaça de les Cols,
de seguida també actuaran,
reprendran l'actuació per enfilar
a la carrer Merceria.
I va entrant
el gitano gròs del vall
de Gitanes
de les bars d'en Saire de Tarragona.
Sí, ja el veiem les cintes.
Un altre,
vall d'aquests antics.
Veiem.
el bastoners
fan el pericó senzill.
És espectacular veure tot això, eh?
Quins cops el que deia
i quina coordinació.
Tot és qüestió d'assajos, com tot.
Sí, sí.
Molta feina al darrere, esclar.
i abandonen la plaça
pel carrer Merceria
picant la simossada.
Això,
a poc a poc van abandonant
la plaça de les Cols.
I vindran això, eh?
Vinen al vall de Gitanes,
com veieu,
ja es veuen aquí
a la recta final del carrer Maginat.
recuperat,
també dels primers,
l'any 1985,
per les Vares de Saire de Tarragona.
És d'aquests valls
que també els hem de relacionar
amb els ritos de fecunditat,
especialment amb els ritos
dels arbres de maig.
Amb cintes noves,
amb cintes groses i vermelles.
la segona equipació del Barça.
Sí, exactament.
Bé, en aquest cas
és per representar
la senyora de la ciutat.
Ah, exacte.
Broma de banda,
la classe és així.
i això en ball perfectament
sincronitzat,
perquè si no,
tota l'encintat al voltant del pal,
que aguanta el gitano gros,
al voltant d'aquest descendent del maig,
quedaria malament.
I veiem que sempre queda
de forma perfecta.
Sí, sí,
un sol error
de qualsevol
dels buits d'ençaires
i es veu moltíssim
a l'hora de trenar.
I després ho destrenen,
evidentment,
no ho oblidem.
Sí, perquè es veu
aquesta trenena perfecta,
és perfecta.
També hem de recordar
que és un ball parlat,
o sigui,
també té els seus parlaments satírics
que ja podrem veure
entre avui i demà
als diferents punts
de la ciutat.
aixecant les faldilles.
Aixecant les faldilles.
El pont de flors,
recordant l'arbre de maig,
fa el trenat perfecte,
els galerons,
estan ballant.
I era tan simpàtic
d'aixecar les faldilles
per veure els anagos,
o alguna cosa més.
Sí, estaven preparant-se
per aixecar-les
i realment sí.
I aquesta gestualitat
també d'aquest ball.
Els balls divertits,
inclús amb un punt de descaro,
i aquest colorido,
aquesta quantitat de colors
que es veu en el vestuari,
en tot,
és el que d'antic
li va donar aquest nom
de balls de gitanos,
per relacionar-lo
d'alguna manera o altra
amb la manera de vestir
d'aquesta ètnia.
i ara es prepararan
per destrenar
tota aquesta trena tan perfecta
que teníem feta.
doncs això.
Han enfilat
també ja
la sortida
d'aquesta plaça,
anaven acompanyats
pels grellers
de la Virolla.
Ara,
és el ball de Valencians.
Ui,
aquests no sé qui són, Jordi.
No, no ho sé, no ho sé.
Aquest és l'últim
dels cinc balls
que treu
a seguir si l'esbarçat a Tecla,
un ball que es va recuperar
l'any 1997.
I bé,
simplement,
el nom li ve
precisament d'això,
del ball de Valencians.
eren uns valls
que feien abans de València,
ballaven
i a mig del ball
feien una torre,
unes construccions.
I es pot dir
que és l'origen
dels castells
perquè hi va haver
qui es va dedicar
només a fer torres
i a partir d'aquí
han començat els castells
i s'han separat
el que són
els valls de Valencians,
perquè es deien valencians,
perquè precisament
venien de València,
dels castells.
Ja s'han enfilat.
Sí.
Precisament
en el programa
de Santa Tecla
que treu el diari
de Tarragona
de 1862,
ens diu
que des de la manecera
hasta las once y media
de la mañana
les danzas
recorreran
les calles
de la Baja Población.
A las doce
la cuadrilla
de los valencianos
levantarà
varias torres
en la plaza
de Fernando C. VII.
Ja està
empletat,
està
complert
aquesta construcció.
Ara
queda ben clar
el per què
dels castells
a la primeria
del segle XIX
els deien
Ball de Valencians.
I la broma
amb el Jordi
que no sabien
que eren els valencians
és perquè precisament
el Jordi
ha sigut
un dels pares
d'aquest ball.
Sí, sí,
però ja estem jubilats,
ja hem de deixar pas
a la gent més jove.
Però sí,
des de la 1997
jo he sigut
format part
del Ball de Valencians.
Això que quan un veu
aquestes actuacions,
no?,
que es posa la pell
realment,
encara més que mai.
Sí, sí,
però bé,
és llei de vida
i s'ha de deixar pas
a la joventut.
I ara tenim
el Ball de Cocis,
el proper en actuar,
aquesta plaça de les Cols,
10 anys
i enguany,
estrenant
la secció petita,
també.
Exactament.
Ball de Cocis
antigament
conegut
com Ball de Cocis
i Prims,
documentat ja
des del 1403
a la ciutat de Tarragona.
El nom li ve,
doncs,
per la forma
d'aquest barret
i és possible
que també
hi portessin xarxes
com també es veu,
per exemple,
en el esplèndid
Ball de Prims
que es veu
a la ciutat de Reus.
Veiem
en la documentària
que és important
la presència
dels cascabells.
Els picarols
del Ball de Cocis
és el que
escolten de fons.
Un altre
dels elements
que treu
les parts d'ençai
de Tarragona.
de l'esplèvim éix.
De l'esplèhare.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
És l'últim dels valls que treu les bars d'Aira i Tarragona que el va recuperar l'any 2003.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
És el ritme que porta el ball dels set pecats capitals.
Recordar que algunes de les seves cares, per no dir totes,
estan inspirades en peces escultòriques
de la catedral medieval de Tarragona.
L'any passat no? Va ser que les van renovar.
L'any passat, no? No, l'any passat, crec.
Especialment per donar-li una miqueta més de simpatia
a la part dels pecats.
I van canviar, però moltíssim, es notava molt el canvi.
També van donar aquests set pecats capitals saludant a tothom,
abandonant la plaça de les Cols.
Queda, de fet, l'últim element d'aquest seguici,
que és la Moixiganga, que també ens tenim aquí entrant.
Una altra dels pares, o dels possibles pares,
del món dels castells, emparentat amb els valls de Valencians,
i una miqueta també inspiració
d'una de les peces més maques que tenim per Santa Tecla,
que és el retaula.
Comencen també ells a fer el sol.
en prenent posicions.
Bé, la Moixiganga és la transmissió del segle temàtic de la passió,
la mort i la ressurrecció de Crist, és el que és significant.
Diferents quadres...
Ja van pujant, enfilant-se.
És realment dels valls més macos,
més majestuosos que podem veure
a la cultura tradicional dels països catalans.
Si no m'equivoco, està la llista del patrimoni material de l'humanitat.
Doncs han fet aquesta construcció,
una estampa que deixa extraordinària des d'aquest punt.
Cada vegada tenim...
El forat és més petit aquí,
ens hem anat apropant, apropant, apropant tots.
Bé, això ens demostra,
encara que a vegades empipi una mica,
però realment la festa és d'allò més participativa.
No podem separar la gent que va el seguir
de la gent que el veu.
Tots són els mateixos, entre tots l'estem muntant.
on tothom vol participar,
està a prop, veure-ho bé.
I l'amparito Roca?
Que no falti.
Amb la banda municipal.
Que és la que tant que el seguissi.
i la plaça que balla completament tothom aplaudint,
saltant, gaudint d'aquesta festa major.
i la plaça que vol Serena.
Y la plaça que borda lastreira.
Testa festa Örgat.
Seu principi é姿 i l'inc longerà.
Tto tout合em.
redos concerti.
Amorwoodano.
Pot Pot Pot Pot Pot Pot Pot Pot Pot.
Suamiņa gakà!
Bec dafti祭waja.
Adi eigens ho me Nhàmente no antemà.
подтau doubt i vi calcin,
Gràcies.
Gràcies.
Un altre any hem repetit. Joan Menchón, Jordi Pous,
moltes gràcies per la vostra aportació en aquesta retransmissió.
Com cada any ha estat un plaer i esperem poder-ho fer durant molts anys.
Moltes gràcies a vosaltres i bona festa major a tothom.
Bona festa major i això esperem, poder repetir any rere any
perquè, sens dubte, dona qualitat a aquesta retransmissió,
gent com vosaltres que ens ajudin a fer-ho possible.
Doncs això és tot el que us podem explicar des d'aquí,
des de la plaça de les Cols Cercavila de Santa Tecla,
primera sortida en complet del seguici,
i l'hem explicat en directe a la sintonia de Tarragona Ràdio,
si estan a Casa Siva i veuen les imatges per TAC12,
diferit que les estan gaudint.
Això és tot des d'aquí, doncs.
Molt bona festa major, visca Santa Tecla.
Resolt amb Tarragona Ràdio, la ràdio de les festes.