El nostre següent protagonista és Joan Quintana.
Ell, de fet, avui serà present a la segona conferència
del cicle de muntanya del Club El Picador,
al Pati de la Diputació.
Joan Quintana és el màxim impulsor
de l'alpinisme d'escalada anglès a Catalunya,
però també a nivell de l'Estat.
Durant més de tres dècades ha estat tot un referent
per les seves experiències arreu del món.
Si pugueu veure alguna de les imatges que tenim ara mateix davant
són, francament, impressionants,
de les diferents expedicions que té a terme Joan Quintana.
Ell pronunciarà avui la conferència a la tarda Gel Vertical.
Serà que mostrem al Pati de la Diputació
en el marc d'aquest segon cicle de conferències de muntanya.
Joan Quintana, molt bon dia.
Bon dia, com esteu?
A punt? Bé, home, bé.
Estaríem millor potser el gel, no? Ara mateix, o no?
No ho sé, tu.
Segur que aquí a Tarragona fa un bon dia avui.
A Barcelona també.
Avui sí, avui tenim un dia esplènic, eh?
Magnífico.
Joan, jo ara dèiem els oients,
que si poguessin veure alguna de les imatges
d'alguna expedició, l'última teva, per exemple,
és que són impressionants, eh?
Les imatges d'aquest, no sé, per exemple,
en cascades de gel,
poder pujar per aquests paisatges tan exuberants
i tan impressionants, no?
I efímers alhora.
Sí, potser el darrer que has dit
és el més important.
És a dir, les cascades de gel
hem de recordar que són salts d'aigua
que per efecte del fred queden endormits.
llavors això passa amb unes dades molt concretes,
no sempre en les mateixes dades,
i d'un any a l'altre varia el tipus d'ascensió, no?
Amb una escalada amb roca,
doncs l'escalada sempre és la mateixa, no?
Aquí al glaç, una mateixa ascensió,
un any pot formar-se més gel,
menys gel, de més qualitat, més just, etcètera.
És una de les grandiositats d'aquesta variable d'alpinisme, no?
Aquesta...
que no sabem mai com trobarem el gel, no?
Més de tres dècades, no, Joan?
Recorrent diferents punts de tot el món, no?
Perquè s'està descalant, en fi,
a llocs emblemàtics, no?,
de l'escalada d'Angelo,
per tant, portar pràcticament per tot el món.
Sí, he durat diverses voltes, sí.
M'he tingut la sort de conèixer molts llocs apassionants,
tant a l'Àrtic com a l'Antàrtida,
com al Canadà, etcètera, no?,
a l'Himalaia.
Sí, sí, sí, home, vull dir,
tens la sort...
És una mica la grandiositat d'aquest esport, no?,
que et porta a viatjar a diferents països,
veus diferents cultures,
coneixes diferents gens
i pots fer amics arreu, no?
I això és...
En els temps que corren, no?,
poder apartar-te de les cinc punts de civilització
on estem i estem en espais naturals
que encara estan pseudoverges,
això és magnífic.
Com vas començar, Joan, en aquest món,
en el món del gel vertical,
va ser, bueno, aquí, de fet, a Catalunya,
a casa nostra i l'estat, va ser, ara ho dèiem,
un dels impulsos d'aquesta especialitat de l'alpinisme.
Per què no tenia tirada, llavors?
O no sé si en tenia poca de tirada.
Home, mira, mira el dia que fa, no?
Catalunya, Espanya,
és el segon país millor del planeta
per escalar amb roca, no?
Aquí tenim alguns dels millors escaladors del món amb roca,
sempre ha sigut així,
però vull dir, tenim un clima
que és no massa òptim per escalar amb gel, no?
Jo sempre he sigut un apassionat de l'alpinisme clàssic,
l'alpinisme clàssic al south,
els grans alpinistes dels anys 40-50,
Bonatti, Desmesson, etcètera,
ells sempre resseguien línies alpines
on hi havia roca, neu i glaç, no?
I jo sempre vaia ser interessat en això.
En l'època hi havia en Jordi Pons,
que després m'ha passat el temps un gran amic,
que ja sempre estava molt interessat en l'escalada amb gel,
però jo d'alguna manera, doncs,
vaig començar a especialitzar-me, doncs,
en l'escalada amb gel,
en cascades i en parets de gel, no?
Bueno, en aquell moment hi havia poca gent,
però després s'hi van animant molta gent
i ara, doncs, escolta, tenim molts escaladors
de molt, molt nivell,
de molt nivell més nivell que jo,
inclús aquí a Catalunya practiquen l'escalada amb gel, eh?
De tota manera ets un referent, Joan.
A més a més, aquest mestratge
o aquesta experiència pionera
l'has pogut refletir en diferents llibres, no?
Un, per exemple, que no en dona nom també,
que coincideix amb el nom de la conferència d'avui,
gel vertical, però n'has fet molts altres, no?
És a dir, que també has tingut aquesta vessant pedagògica, no?
de donar a conèixer, no?, l'experiència.
Sí, perquè, home, és bonic allò que t'agrada,
doncs, poder-ho explicar, no?
I llavors jo, sí, he fet nou llibres diferents,
doncs, amb diferents parts de la meva vida.
He fet la guia de Gabarnir,
n'estic molt content,
perquè Gabarnir és un dels referents internacionals
de l'escalada amb cascada.
Gabarnir el tenim aquí al costat de casa,
és el vessant nord del PNU, a França.
Sí, he fet llibres, com tu dius, no?
Vull dir, no, no, no...
Una mica per difundir
i per explicar les meves experiències, no?
I perquè altra gent, doncs,
s'animi a practicar l'escalada amb gel.
Escolta, és important que sapigueu aquí a Tarragona
que aquí a Reus
teniu un dels millors escaladors de gel
que hi ha en aquest moment a l'Estat,
que és l'Albert Salvador.
Això és important, eh?
perquè és un nano d'una dimensió
molt, molt, molt superior a la teva.
Són bons amics
i jo n'estic orgullós de conèixer gent com l'Albert,
com el Manu, com aquests que van començar fa poc
i en aquest moment, doncs,
estan a un nivell internacional elevat.
Per a aquells que baixen avui al pati de la Diputació,
Joan, podran veure també alguna d'aquestes espectaculars imatges?
Suposo que sí, no?
Que a banda de la xerrada pròpiament dita
podran veure, no?,
el que estem veient nosaltres ara, per exemple?
Mira, pensa una cosa.
Gelbert de Cal és un recull de la meva vida, no?
Des de sancions aquí al Cadí,
a prop de casa, on no sóc jo,
sinó qualsevol muntanya en català,
ha hagut de començar, no?,
amb la tècnica del primer dels rampons,
fins a un pas una mica per diferents ingrets del planeta, no?
Vull dir, viatjarem a Alaska, viatjarem al Canadà,
viatjarem a Escòcia, viatjarem a Noruega,
per descomptat els Alps,
un referent important als Alps,
i de la mà, torno a repetir,
vull dir, la meva mà, no?,
vull dir, anar-me formant,
nascent d'un nano que tenia una il·lusió, un somni,
fins avui que sóc un senyor adult,
que segueixo fent el que puc.
Home, no tan adult, no?
Home, 52 anys no està mal, no?
Encara queda molt recorregut, eh?
52 anys no està mal,
però, bueno, aquí a casa Tarragona vosaltres teniu l'Òscar,
que és un bon amic meu,
i aquest sí que és un figura,
perquè està a punt d'acabar això dels 14,
i, escolta, el que hem de fer és ajudar a la que acabi,
perquè d'una vegada per totes
hem de tenir un alpinista català dels 14 o 8 mil,
i l'Òscar és qui s'ho mereix més a Catalunya,
per tradició, per qualitat i per quantitat.
Jo des d'aquí animo a les institucions
que ajudem a l'Òscar, tu,
perquè, escolta, li en queden molt pocs, tu,
i això s'ho ha de treure de sobre,
i hem de tenir l'Òscar Cadiac,
alpinista de Tarragona,
primer alpinista català,
amb els 14 o 8 mil.
Sí, sí,
L'altre dia parlàvem amb ell com es va obrir el cicle,
i deia que fiques,
que soplendeix enllestir-ho aquest any,
potser un mes de l'any vinent també,
a cabals que li falten,
i encara fer la Via Llàctea.
Mira, precisament,
l'Òscar parlava d'aquesta conferència d'avui,
de Geolbert i Cali,
i ens deia això.
Un expert i un pioner,
perquè ell és el màxim impulsor d'aquesta activitat,
impulsor també,
i ha creat molt de carisma
dins de totes les activitats així d'alt nivell
que s'han realitzat a extra fronteres del nostre país,
doncs als Alps,
doncs al Canadà,
doncs al Quebec,
a les zones d'on se concentren a Alaska,
zones on se concentren rutes més espectaculars,
llavors és una cosa fugaz,
que a vegades, com deia el Pau,
escales i a la millor el dia següent ha canviat,
i una cosa que la tens catalogada així,
com que són formes que fa l'aigua,
que van grandint a l'aigua,
no deixa de ser també una especialitat de l'alpinisme,
perquè prové de l'alpinisme,
que és en els Alps,
de les massissos nevats,
i que creen aquests corredors,
aquestes canals,
per les quals es pot ascendir,
doncs amb els piolets,
i piolets molt tècnics,
piolets tracció,
tot això és molt espectacular,
és una sensació com molt innata,
que és la de progressar,
la mateixa que té un nano
quan comença a descobrir
que pot caminar i que pot agafar coses,
i doncs amb les mans va arribant,
doncs aquí es transforma en unes extremitats
que són els piolets i els grampons,
i que, bueno,
doncs desafien la gravetat, no?
Doncs és el que deia tu, eh, Joan?
Bueno, l'Òscar és un bon amic.
No, no s'ha notat, no?
Jo he tingut la sort d'escalar amb l'Òscar
diverses vegades als Salts.
També al Canadà,
vam passar 15 dies junts
fent una pel·lícula al Canadà,
i per cert,
l'Òscar va fer la meva pel·lícula
d'escalar amb solitari i galvernir,
ens ho vam passar molt bé,
vam patir una mica de por,
perquè era el final de la temporada.
Escolta, sí,
és una mica el que ell diu,
és una mica el que ell diu,
però torno a repetir,
des de l'amistat
i des del carinyo
i des de la simpatia que ens tenim
amb la distància,
perquè ell és un especialista de l'Himalaya
que en moltes ocasions
m'he invitat a participar amb ell,
però jo no estic massa interessat
en aquesta variable d'alvinisme,
però sempre,
quan hem tingut un moment,
doncs ens hem escapat a Xamonix,
ens hem escalat junts,
ens hem escalat als Salts,
i, escolteu,
jo repeteixo-ho tu,
aquí el crac és a l'Òscar,
que, hòstia,
l'any passat va fer 3-8 mils
i això està,
a l'abast de molt poca gent
en aquest planeta.
Tornant a lo teu, Joan,
mai t'has trobat mai,
doncs,
que coincideixi que hi ha
una època de desglas
o que hi hagi una paret molt inestable,
perquè ell parlava,
l'Òscar,
d'aquesta fugacitat,
de les vies que fas tu,
del gel que trepitges,
amb aquests piulets més tècnics,
t'has trobat mai,
no sé,
que es desprengui una placa?
Sí, i tant,
i tant,
i tant,
home,
ja n'ha hagut anys
que quasi no hi ha hagut glas,
després,
o sigui,
la gran cita
d'aquesta variable d'alpinisme
és que,
t'he dit una mica al principi,
no?,
en fi,
alguna escala amb roca,
no,
imaginem-nos,
el cavall Bernat o Montserrat,
no,
la consola,
l'avui a consolar
sempre és la mateixa vida
i el mateix grau,
llavors,
si tu ets una escala
o l'acreditat
aquell grau,
vas i la fas,
home,
podria ser que el dia
que hi vas plou,
la fas l'any demà,
no?,
bé,
s'ha acabat el problema,
aleshores no,
aleshores hi ha sancions,
una d'elles,
recordo,
la Guilde Pellegrinx
a la cara nord
de la Seguita de Chamonix,
una via mítica
que va obrir
un dels grans mestres,
Marc Francis Tuaig,
de obrir als anys 90
i després dels anys 90
va estar 11 anys
que no es va tornar a formar,
és a dir,
hi havia escaladors
de gran nivell
que podien fer-la
perquè per qualitat
i per...
tenien la possibilitat
de fer-la,
però com que no hi era
no la feien,
no?,
després de 7 anys
es torna a formar,
la fa molta gent,
jo tinc l'oportunitat
també de fer-la
i després,
no t'ho perdis,
des d'aquell dia
que és a finals de...
a principis dels 2000
no s'ha format
fins a la tardor
de l'any...
d'aquest any,
del 2000...
de l'any passat,
del 2012.
Imagina't, no?
O sigui,
això amb roca no passa,
tu,
això amb roca no passa,
vull dir,
escolta,
la Xima Grande de la Valera
o l'Anjo de Burnes
l'escala és molt difícil,
però ell és sempre,
no?
Amb gel és això,
no?
I hi ha moments
que n'hi ha
i hi ha moments
que no n'hi ha.
Jo fa 7 o 8 anys
vaig tenir un accident de tràfic,
em vaig destrossar el genoll
i curiosament
aquell hivern
que em vaig destrossar el genoll
va ser un dels millors hiverns
que recorda en el Piri.
I jo estava,
podríem dir,
amb crosses,
no?
La vida és així,
tu.
És aquesta la gràcia,
la grandiositat
de l'escala d'Anxel,
eh?
Benidur, eh?
Doncs escolta'm,
a disfrutar-ho,
suposo que encara
hi ha algun repte pendent
per tu, Joan?
Així com el de l'Òscar
s'acaba,
doncs,
aquests 14,
8.000,
per tu hi ha alguna,
no sé,
alguna cascada
o algun lloc del món
que diguis,
és que aquest
el tinc que fer com sigui.
No, no, no, no,
jo no,
jo ja he tirat la tovallola,
vull seguir viu,
aquest és el meu repte,
vull dir,
jo he lluitat per seguir viu,
perquè,
com tu saps,
aquesta variable
de l'alpinisme,
l'alpinisme en general
és molt perillós,
jo he perdut grans amics,
grans amics,
aquí hem perdut l'Òscar
i jo un bon amic
que es va morir
a les mans de l'Òscar,
el nostre amic Manel,
ell era com el meu germà,
el meu darrer llibre
i ara escalo menys,
però escalo amb amics
que m'estimen molt
i penso que ho passem molt bé.
Jo,
el meu repte és dia a dia,
tu,
i el que tenia que fer
i el que tenia que ser
ja ho soc
i pels meus amics,
vull dir,
ells em valoren
per qui soc
i si no,
pas pel que he fet.
És una mica el meu repte,
seguir viu
i seguir comptant
amb aquests amics.
Avui ens consta que hi ha molts amics
també aquí a la Diputació
a dos quarts d'avui del vespre
en aquesta conferència
de Joan Quintana.
Gel Vertical.
Joan,
una forta abraçada
i ens veiem per aquí a Tarragona.
Moltes gràcies,
veig que t'has preparat bé
perquè veig que he parlat
amb una persona
que ens sabia una mica.
Gràcies
i, escolta,
espero veure't a la nit
si et té de gust.
A veure si ens veiem per allà,
doncs.
Una forta abraçada.
Gràcies,
adeu,
adeu,
bona nit.