La memòria històrica contra la impunitat.
Aquest és el títol de les terceres jornades
que organitza l'ONG Entre Pobles.
Se centren en probúsqueda en la recerca dels nens robats
durant els anys de conflicte armat al Salvador.
I es faran demà dimecres a partir de les 7 de la tarda
a la sala d'actes de l'Ajuntament.
Avui en volem parlar d'una banda
amb el Pep Prats i amb el Salvador Balcells
de l'ONG Entre Pobles.
Pep, Salvador, molt bon dia, benvinguts.
Hola, bon dia.
Si us sembla, comencem definint
què és exactament l'ONG Entre Pobles
i quina és la intenció d'aquestes jornades
que es donen a terme, com deia, demà a la tarda.
Molt bé, Entre Pobles és una ONG
de cooperació al desenvolupament
i, evidentment, hi ha un ampli ventall
de temes en els que ens centrem.
Un tema, un eix bastant important,
en els últims anys,
el tema de la sobirania alimentària.
I un altre tema que també ha presidit bastant
el tipus de projectes que estan fent
els països del sur, fonamentalment,
Amèrica Llatina,
és el tema de la maria històrica.
Aquestes terceres jornades
estan relacionades,
que es pengen del projecte per búsqueda,
del Salvador.
I les primeres jornades que van ser el 2006
eren en relació amb un projecte també de memòria històrica
amb la coordinadora de viudes de Guatemala
que es tractava d'inomacions i exhumacions
de les massacres dels anys 80,
la dècada dels 80, a Guatemala.
El famós judici que recentment hi ha hagut
del general Rius Mont,
que, recordareu, va ser condemnat
i ara s'ha recorregut,
semblava ser per defectes de forma
i s'ha de repetir, etc.
Cosa que evidencia
això que volem denunciar, precisament,
que la impunitat en aquests països
ha sigut la patologia,
és, diria jo,
la patologia, la malaltia,
que fa que els poderosos
es pensen que poden fer
el que els donen la gana.
Jo diria que no és la malaltia
d'aquests països,
és la malaltia del món.
Però bé, per això, una mica,
potser també aquest títol,
que l'he imposat,
perquè volem recalcar això
i la importància que té
la recuperació de la memòria històrica
justament per combatre la impunitat.
Veig que les segones jornades
que vau fer l'any 2011
eren també al voltant de ProBúsqueda
i la recerca dels nens robert
durant els anys del conflicte armat al Salvador.
Enguany, repetiu tema,
juntament també amb ProBúsqueda i El Salvador?
Enguany repetim tema amb ProBúsqueda,
però també ampliem
el que és la memòria històrica del nostre país.
És a dir, nosaltres, com a ONG,
que som, desenvolupem uns projectes,
i una part del projecte es realitza al territori,
en el cas del Salvador al Salvador,
però després hi ha una part del projecte
que es diu de sensibilització,
el realitzem aquí.
I d'alguna manera o altra,
aquestes jornades són la part de la sensibilització
per donar la informació,
la reflexió necessària,
que faci entendre aquests projectes.
El que passa és que, en aquest cas,
volem ampliar,
per això un dels convidats
és el reig,
per volem ampliar
el concepte de memòria històrica
també aquí al nostre país,
perquè considerem que és molt important.
És a dir, que les podem dividir en dues parts,
d'una banda el projecte ProBúsqueda
de El Salvador,
i l'altra banda l'ampliació
de la nostra pròpia memòria històrica.
Sí, exacte, sí.
De fet, ja a les primeres
també es va tocar el tema,
jo recordo el cartell que havíem fet
posava Espanya-Guatemala,
perquè ja intentàvem en aquell moment,
recordo, van portar
a gent de diferents llocs,
vull dir,
i vam ja parlar de temes
de la memòria històrica aquí,
més aviat de lo malament que tenim
el tema de recuperació
de la memòria històrica aquí.
Ara és en ProBúsqueda,
és un projecte molt interessant,
que si vols...
Doncs si ens el podeu definir,
sí, sí, i tant,
què és exactament ProBúsqueda,
per què treballa
amb aquests nens robats del Salvador,
què en sabem?
Mira,
el Salvador hi va haver un conflicte,
és un país petit,
Salvador és un país petit
d'uns 6 milions,
i té un territori
que seria una mica més
de la meitat de Catalunya.
ProBúsqueda és un país
molt densament poblat,
i no és com altres països
que tenen
o molta extensió de selva,
o molta extensió de llar,
és un país bastant poblat,
molta densitat,
i va viure un conflicte
des de l'any 1980 al 92,
en el qual, doncs,
s'ha repetit molts cops,
va haver 75.000 morts,
un milió de refugiats,
la Comissió de la Verdad
que hi va haver després
dels Acords de Pau del 92,
parla de 9.000 desapareguts,
bé, la Comissió parlava de 5.000,
però les Organicions de Drets Humans
ho situen hasta 9.000,
vull dir, va ser una guerra molt dura,
i un dels temes com ha passat
a Amèrica Llatina
i ha passat a l'estat espanyol,
ha sigut els nens robats
durant el conflicte,
a dir, es donaven, doncs,
que arribaven a alguna població,
hi havia una gran massacre,
mataven la mare,
tota la família,
i els nens se'ls enduen, no?
S'han trobat,
per buscada,
llavors surt,
però surt després dels Acords de Pau,
els Acords de Pau
és un pas important,
però insuficient,
es queda molt,
en termes molt globals,
hi havia ja un llistat de denúncies concretes
de nens desapareguts,
però tot això queda molt ambigu,
i és quan surt per búsqueda,
hi ha un jesuït,
el Salvador,
que ja és mort,
que és John Cortina,
que funda aquesta associació,
des dels seus inicis,
entre pobles,
ha col·laborat amb ells,
amb diferents projectes,
i el que fan és agafar quantitat,
recollir una quantitat grandiosa
de casos,
en total es porten,
hi ha 921 casos,
de nens robats estaríem,
nens robats,
nens robats,
nens robats,
durant els anys d'aquest conflicte.
Exactament,
resolts,
són 382,
casos resolts,
resolts vol dir el que s'ha trobat el nen,
i s'ha fet el reencuentro que diuen,
i d'entre els quals hi ha 52 que han mort,
en aquest període ja són morts,
però vull dir que són un número de casos molt important,
els resolts també,
però clar,
que hi ha quantitat de casos,
només dir que,
per exemple,
encara s'estan trobant casos nous,
durant tot l'any passat,
es van denunciar 31 nous casos,
els quals s'ha començat a investigar,
o sigui que,
podríem dir que,
perquè entre pobles ja portem dos anys amb aquest projecte,
la convocatòria 2009,
i la convocatòria 2012,
de l'any passat,
2011,
perdó,
2009,
doncs,
ja,
part del projecte que es va finançar el 2009,
doncs,
ja ha anat,
amb aquests nous casos que estan apareixent constantment,
no?
Tot i així,
més de 900,
i només resolts pocs més de 300,
denota que queda encara molta feina a fer,
tant per ProBúsqueda,
com per la vostra col·laboració entre pobles,
no?
Exacte,
sí,
sí,
queda molta feina a fer,
i, bueno,
creiem que és important,
al mateix temps,
doncs,
és això,
vull dir,
el que deia el company Salva abans,
no?
Vull dir,
a vegades a les ONGs se'ns diuen,
bueno,
és molt bonic fer projectes allà lluny,
eh?
Quan els problemes els tenim a casa.
I justament el que hem volgut fer sempre nosaltres és això,
parlar dels problemes que hi ha lluny,
eh?
Que són els mateixos,
i parlar dels problemes que hi ha a casa,
no?
A vegades potser és més difícil,
potser et posa més,
et provoca més animistats
amb els poders propers,
però creiem que és una tasca fonamental a fer avui.
I, de fet,
també en parleu dels problemes que tenim a prop,
perquè també heu volgut aprofitar aquestes jornades,
com dèiem abans,
per parlar de la nostra pròpia memòria històrica,
fet que considereu necessari també per entendre el present i el futur,
no sé també en aquestes jornades si també se'n parlarà i força de la memòria històrica del nostre país.
Home,
mira,
el primer concepte de la memòria històrica del nostre país és la frase del John Cortina,
quan realment comença aquest treball allà,
i li parlen de reobrir velles ferides,
no?
I el John ho explica molt bé.
Diu,
aquestes ferides es van tancar malament i estan infectades.
És una frase que s'aplica allà i podria ser perfectament aplicable aquí.
I les hem de tornar a obrir perquè autoritzar-les i que es tanquin, no?
Llavors hem de reconèixer que en aquest país,
amb la transició,
s'han volgut tancar moltes coses
que no és reobrir, sinó que hem de desinfectar-les.
I en el cas concret de la ciutat de Tarragona,
no podem oblidar que aquesta és una ciutat que,
nou anys després que s'hagués la Guerra Civil,
es van fer els últims afusellaments a 1948.
És a dir,
és una ciutat on van passar moltes coses,
on va ser un dels centres que es desplaçava gent de tot l'estat espanyol per afusellar-los,
i és necessari recuperar-la amb equilibri,
amb racionalitat, amb sentit comú,
però aquesta veritat s'ha de recuperar
perquè ens ha de fer reflexionar.
I aquest és una mica el nostre objectiu també
de la segona fase d'aquestes jornades.
Unes objectius i unes reflexions
que es donarà a terme en una jornada,
com dèiem demà mateix, aquest dimecres 12 de juny,
a les 7 de la tarda,
a la Sala d'Actes de l'Ajuntament de Tarragona,
a la plaça de la Font i davant de la Sala de Plens,
amb una sèrie d'intervencions,
veig aquí molts noms a la llista,
els cartells que ens heu passat.
Expliqueu-nos una mica qui intervindrà
i sobre què es parlarà
o com aniran aquestes ponències.
En primer lloc parlarà Albert Torreig,
que és un catedràtic de ciència política de la URB.
Pensem que a vegades no cal anar a buscar gent de molt lluny,
sinó que tenim gent a casa que ha treballat molt el tema.
En concret, ell ha fet nombrosos,
la llista seria molt llarga i ens passaria molta estona,
de llibres sobre el tema de la memòria històrica,
és molt coneixedor del tema.
Per tant, ahir vaig estar parlant amb ells
i s'està preparant una bona lliçó magistral sobre aquest tema.
I després ens parlarà Esther Alverenga,
que és justament la coordinadora de prebúsqueda,
que aprofitant que també venia aquí,
per altres coses,
doncs la podrem tenir demà aquí a Tarragona.
Ella és la que d'alguna manera ha pres el relleu a Jon Cortina,
Jon Cortina en concret va morir el 2005,
i ella va prendre el relleu.
Ella porta treballant a prebúsqueda des del 1999 de forma formal
a càrrecs directius de l'associació
i estarà amb nosaltres.
Ella és coneixedora de tot el procés,
en concret Esther Alverenga.
Els 14 anys va viure una massacre que van matar familiars seus
i gent que vivien al lloc on ella estava vivint,
en un poblet a Rios Sumpul, al nord d'El Salvador.
Ella tenia 14 anys i suposo que va ser un fet
que la va marcar per tota la vida
i ha sigut una persona que en aquest tema ha sigut molt constant
i actualment és la coordinadora,
amb molta experiència,
recentment ha estat intervenint a la OEA,
vull dir, és una persona que a tots els nivells,
al nivell concret de les fases d'investigació dels casos,
com els temes psicosocials que envolten
a tot aquest tema de les trobades d'això.
És important.
Llavors, un altre tema que volríem recalcar important,
lligat amb el tema de la memòria història aquí,
és que hem volgut,
com que justament pensem que és un tema
en què ens queda també aquí molta feina a fer,
hem obert una mica la participació d'aquestes jornades
a un ventall de gent que no és casualitat,
sinó és un ventall d'organitzacions i forces polítiques
que ja avui estem treballant conjuntament
per fer coses amb aquest tema aquí, Tarragona, en concret.
I col·laboren, no?
Anava a dir que hi col·laboren associacions, entitats,
forces polítiques,
la llista és àmplia
i també és una manera d'obrir
la participació d'aquestes jornades.
Suposo que l'objectiu és aquest, no?
Evidentment, perquè és un tema transversal,
els temes a vegades,
les dinàmiques prèpies de cada organització
ens porten a fer coses sobre aquest tema i tal,
i a vegades és una mica,
vull dir, que no ens plantegem obrir-nos
i fer una cosa més transversal i més unitària.
És en aquest sentit que hi ha una sèrie d'organitzacions
que ens recolzen amb aquestes jornades,
una mica amb aquesta perspectiva
de que en el futur puguem seguir treballant
amb aquest tema aquí.
Dues ponències, dos casos,
dues reflexions que, com veiem,
no distent tant,
és a dir, les podem relacionar perfectament
dintre de l'epígraf,
de la memòria històrica,
òbviament amb les diferències
de cada país i de cada zona,
deies ara que cal continuar treballant amb el futur.
Quins projectes té entre pobles de cara al futur?
Què és allò que s'hauria d'incidir
amb més immediatesa?
Bé, com entre pobles tenim,
ja he dit abans,
un ventall ampli de temàtiques
que estem treballant
als països de Centroamèrica
i de l'Amèrica Andina,
fonamentalment,
algú també al Marroc
però fonamentalment a l'Amèrica Andina
i seguirem treballant
amb diversos projectes
i amb la sensibilització aquí
del tema de soviniament alimentar, etc.
El tema concret de memòria històrica,
la intenció és seguir unificant esforços
al voltant de la recuperació
de la memòria històrica aquí.
Com deia el company abans,
hi ha molta feina a fer.
Recentment, per exemple,
un tema que hem treballat conjuntament
en diverses organitzacions
ha sigut recuperar la memòria històrica
del Convent de les Oblates,
que va ser una presó
on van morir
i van viure
en unes condicions infrarumanes
una quantitat important de dones.
Es va fer un acte a l'idevant,
això està allà al Corralor de Sant Magí,
s'està demanant que l'Ajuntament
posi una placa.
Fent ja fent, hi ha molta,
recuperar la memòria,
dignificar-la,
senyalitzar-la,
fer rutes com s'està fent,
per exemple,
tota la zona de la batalla de l'Ebre,
s'estan fent coses en aquest sentit,
i aquí a Tarragona,
com deia el company Salabans,
hi ha molts temes
que es podrien fer.
I per què no es recupera?
És a dir,
és una tasca difícil,
és una tasca que cal fer
i que les administracions
potser encara no en són conscients,
o sí que es treballa
per la recuperació de la memòria històrica,
sobretot a nivell de la ciutat,
per exemple.
Home, jo crec que hi hauria d'haver
una voluntat institucional
i sobretot a nivell de la ciutat
més gran de la que realment hi és ara.
Per exemple,
s'estan fent una ruta de visites
guiades al que l'Ajuntament
li ha donat l'esquena,
que comença des de la muntanya de l'Oliva,
amb unes explicacions,
es passa pel cementiri,
es visita les fosses comuns,
es visita tot.
És a dir,
al final la memòria històrica
l'hem de recuperar tots,
però les administracions
també haurien de tenir el valor
de recuperar aquesta activitat.
I sobretot en el cas de la ciutat de Tarragona
no podem oblidar
que estem davant d'una administració
d'un partit històric d'aquest país
que va tenir molta sang
per culpa de la repressió franquista
i sembla que els hi falta
aquest punt de valor
per posar damunt de la taula
aquesta realitat,
que només es tracta d'explicar la veritat.
Explicar la veritat, no?
O sigui,
necessitem un esforç,
això és un complementari
de les administracions
perquè la voluntat
per part de les organitzacions
que ja estem treballant
ja hi és,
però jo crec que l'administració
hauria de fer un pas endavant.
Doncs és també un dels clams
que ens fan des de l'ONG Entre Pobles.
De moment ens quedem
amb aquesta jornada,
la memòria històrica
contra la impunitat.
Aquestes terceres jornades
que organitzeu Entre Pobles
centrades en aquests dos temes
que venim parlant
durant els darrers minuts.
Doncs només ens queda recordar
demà a la tarda
a partir de les 7, no?
Sí, exactament.
A la sala d'actes de l'Ajuntament.
Ja està.
Allà ens veiem.
I allà ens veiem.
Convidar els oients.
Gràcies, Salvador Balcells
i Pep Prats
per acompanyar-nos
a aquesta estona de ràdio.
Bon dia.
Moltes gràcies a vosaltres.
Gràcies per convidar-nos.