...
...de la seu al Pla de Palau de Tarragona,
des d'un TAC12, la televisió pública del Camp de Tarragona
i Tarragona Ràdio farem la retransmissió avui divendresant
de la processó del Sant Enterrament de Tarragona,
una processó declarada Festa Patrimonial d'Interès Nacional
per la Generalitat de Catalunya.
En aquesta processó del Sant Enterrament hi participen
unes 3.000 persones repartides entre les 12 confreries,
que són les encarregades de portar els 20 passos
que narren la passió i mort de Jesucrist,
molts dels quals, aquests passos, recordem,
van ser destruïts durant la Guerra Civil
i es van haver de reconstruir posteriorment.
La processó, aquesta processó del Sant Enterrament de Tarragona
l'organitza la Reial i Venerable Congregació de la Puríssima Sang
de Nostre Senyor Jesucrist.
Per ells un any especial, perquè els seus armats,
els armats de la sang, estrenen en guany uniformes.
No són, però, els únics que celebren alguna efemèrida.
Per exemple, fa 110 anys que es va fundar la Reial Germandat
de Jesús de Natxarè, 300 anys que el gremi de Marejans
surt amb el pas del Sant Enterrament a la processó de divendres Sant
i també 50 anys de la renovació de la imatge
de la Mare de Déu de la Soledat.
Tot plegat ho explicarem tot durant aquesta retransmissió,
que els acostarà fins a casa seva,
el moment més àlgid de la Setmana Santa Tarragonina.
Ho farem amb el company de Tarragona Ràdio, Josep Sonyer.
Bona nit.
Bona nit.
Preparat?
Preparats per viure aquesta processó,
però també el sentiment que desprèn
i totes les persones que la segueixen en directe,
que com s'ha explicat ja aquests dies previs,
són a prop de 30.000 persones,
fins i tot podrien ser més les que estan en els diferents punts
de recorregut per poder veure aquesta processó de Sant Enterrament.
També ens acompanyen dos grans experts de la Setmana Santa Tarragonina.
Un d'ells és el Didac Bertran,
cap del Departament de Comunicació de l'Arcabisbat de Tarragona.
Didac, molt bona nit.
Hola, bona nit.
Mira, un cop més aquí he disposat a retransmetre aquesta processó.
Ja que abans havíeu parlat aniversaris,
si em permeteu fer com el màgic Andreu,
posar-me una medalleta,
l'any 73, és a dir, fa 40 anys,
vaig radiar per primera vegada per, llavors es deia,
Ràdio Tarragona,
el processó del Sant Enterrament.
Vaig agafar una mica el relleu del senyor Terrassa,
després de Javier Pedrol,
de Manoel Pastor,
bé, i des d'aleshores en sa per diferents llocs.
O sigui, vaig començar en Ràdio Tarragona
i ara, de moment, estem en Tarragona Ràdio,
o sigui que és un capicua.
Jo tenia un any, llavors, eh?
Els 73, un any, eh?
I m'imagino que la nostra companya Roser
ni devia estar en projecte.
Encara em quedaven uns anyets, eh?
Em quedaven...
O sigui, que per tant,
si alguna vegada en el curs d'aquesta transmissió
faig d'avi febulleta,
doncs...
Està permès, està permès.
I a més a més,
és que també biològicament podria ser el vostre avi.
I em s'agrada que sigui,
perquè no és una persona que ho ha viscut en aquestes tres dècades
i que, per tant, ens podrà explicar moltes coses de l'historial d'aquesta processó,
de quan s'ha fet, de quan no s'ha fet...
En fi, de curiositats que anirem explicant
a mesura que avanci la retransmissió.
I vida per tant, ho sap tot,
és que tenim avui una enciclopèdia oberta.
Sí, sí, és una enciclopèdia, és una enciclopèdia.
El directament s'acompanyarà al llarg d'aquesta retransmissió
el Carles Batxas,
ell és el cap de protocol de la Congregació de la Puríssima Sang de Tarragona.
Participa a la processó,
però també estarà algunes estones aquí amb nosaltres.
Els primers que veiem ja arribar al Pla de Palau,
davant del Palau Arcabisbal,
són els armats de la Sang Didac.
Doncs sí, i en guany es trenen vestuari.
De fet, aquest so dels armats,
per nosaltres, és gairebé el sinònim
de la processó del divendres Sant.
No s'entendria una processó del divendres Sant
sense aquest desfilar dels nostres armats,
aquest so que, i ara sí,
ara permeteu-me fer d'àvis la bolleta,
quan érem petitons,
no sé si jo,
doncs anàvem amb un pot d'aquells de detergent i tot això,
imitant els passos i aquest so.
Sentim si us sembla aquest so dels armats.
No t'avans.
el so dels armats de Tarragona,
que encapçalen sempre la processó del sant enterrament.
En aquests moments estem fent l'acatament
davant del balcó del Palau de l'Arquivisbat,
on el senyor arquivisbe, acompanyat de diversos capítols,
en aquest cas el vicari general, el senyor Fortuny,
el capítol també encarregat del patrimoni,
mossèn Antoni Martínez,
i també mossèn Norbert Miracle,
estan sent aquesta processó,
a l'espera de poder-se incorporar a ella,
ja gairebé al final.
Dèiem que és un any especial pels armats de la SANG
perquè estrenen vestits.
Efectivament estrenen vestiment, però no tot sencera,
perquè de fet el que estrenen seria l'armadura,
també la part de vestit,
la part de vestit l'han encarregat aquí a una empresa tarragonina,
una empresa d'insengui de Tarragona,
i el que seria l'armadura,
en aquest cas ha estat encarregada d'una empresa de Sant Cugat,
però l'armadura, que és ben singular,
a més a més farcida de detalls,
i si la poden observar de prop,
veuran diferents relleus,
imatges també d'aquesta armadura
dels armats de la SANG de la cor romana,
corresponent a diferents dietats.
Ja, per exemple, Minerva,
la figura de Minerva destacada en aquest relleu
dels armats de la SANG.
També els cas que els cas els ha fet un Toni Feldon,
un artista que és de Múnich, d'Alemanya,
tot i que ell és una persona que treballa molt per Hollywood,
per pel·lícules i produccions de Hollywood,
per ser també, per exemple,
l'han encarregat de fer la indumentària de pel·lícules
tan conegudes com, per exemple, Gladiator.
Ella és una artista que, de fet,
havia de venir a Tarragona el passat dia 17,
tot i que, finalment,
per una qüestió de salut,
no va poder ser-hi en la presentació que vam fer
a l'amfiteatre d'aquest nou vestiment de la SANG.
s'ha fet, a més a més, en micromecenatge.
És a dir, que cadascun dels 41 tratxes nous,
armadura, cas, també la part de vestimenta
i les fitxes, diria també, si no ho recordo malament,
que s'ha patrocinat un patró, un patrocini,
i, per tant, cadascú porta, a més a més,
un nom destacat d'un dels que van lluitar,
d'un dels armats que van lluitar ara fa 2.000 anys
aquí a Tarragó.
parlant dels armats, parlant del so,
tornant allò, els records d'infantesa,
podem dir que allà tothom volien fer de capità Manalles,
que és el cap,
és el personatge principal d'aquesta cohort romana
o dels armats.
el seu nom procedeix
de ser el capità
dels Manalles,
nom que també era el que es coneixia
en els armats,
i, per exemple, alguns altres indrets
de Catalunya, per exemple, a Girona,
encara se'ls coneix com els Manalles.
Aquest nom de Manalles
sembla ser que vingui d'aquella
d'estral doble,
junt amb un mànec de verge,
que portaven els líctors.
la seva indumentària, evidentment,
el diferencia de la resta.
La seva funció
és d'instruir els nous armats
sobre les passades,
la reverència,
que hem acabat de fer ara aquí davant,
de la Palau,
i les dues marxes.
Passades n'hi ha moltes,
perquè recordem la cadena,
el llassat,
i llavors també, lògicament,
vigilar perquè tothom marxi a temps,
que tothom porti el pas.
Al llarg dels temps,
això ha canviat una mica
la composició d'aquest exèrcit,
d'aquesta guàrdia pretoriana,
d'un sol dia.
des d'aquells d'aquells durs i esforçats
d'escarregadors de moll i pagesos
de fa un piló d'anys,
a després els historians de la salle,
fins i tot de tropa de lleve,
és a dir, autèntics soldats,
que en aquest dia feien voluntaris
i es convertien en legionaris romans
per un sol dia.
També,
ara, últimament,
això ha canviat,
potser com tots els exèrcits,
i resulta que són membres de la sang
els que porten tota aquesta moguda dels armats.
Arribat ara el nostre company Carles Batxes,
una veritable institució de la Setmana Santa Tarragonina,
val dir que va vestit amb la vesta majoral de la sang
i és la persona que ens pot explicar millor
aquests canvis que s'han produït enguany de vestuari.
Bona nit a tothom.
Gràcies per aquesta deferència.
Bé, estem acabant de veure passar els armats ara,
de Tarragona,
que aquest any estrenen,
han pogut estrenar aquest nou aviatge
que vam...
Respira, respira.
Carles, ha pujat corrents el Carles,
que va vestir, com deia el Didac Bertaran,
protocolàriament,
com van a la congregació de la Puríssima Sang,
el deixem respirar una miqueta,
que ha pujat...
I fins aquest primer pis,
ho sé, hi ha unes quantes escales.
Unes quantes escales que deu haver pujat ràpid,
vull dir que el deixem respirar una mica
el Carles Batxes,
que acompanya els armats de la sang,
que, com bé ell deia,
i ningú millor que ell, segurament,
ens ho podrà explicar,
els armats llueixen aquest vestiment
en aquesta processó del Sant Enterrament de Tarragona.
Sí, com us explicava,
aquest nou vestiment,
fruit d'aquesta fidelització històrica,
d'aquest treball d'investigació que s'ha fet,
i que ens ha portat a constituir aquesta Guàrdia Pretoriana
amb una fidelitat molt exacta
a la primera part del segle I,
és a dir, quan l'emperador Auguste
és qui va fundar aquesta Guàrdia Pretoriana,
i hem buscat aquesta fidelitat,
més o menys, s'entén que és la Guàrdia Pretoriana,
que es va fundar l'any 27 de la nostra era,
i, per tant, l'any 33, al cap de quatre anys,
que és quan va morir Crist,
se suposa que és la Guàrdia
que en aquell moment realment tenia Guàrdia d'Honors,
no exèrcit romà.
La Guàrdia Pretoriana no lluitava,
o sigui, és un tipus de vestimenta
realment només adaptada a una Guàrdia d'Honors,
que és pel que es va crear també el 1758,
els armats de la sang,
per donar, escolta, el sang gris de la sang,
que és la seva veritable missió,
a part d'obrir la processó.
Quants anys fa, Carles,
que treballeu per fer aquesta reforma
dels vestits dels armats?
Bé, ben bé, ben bé,
pràcticament quatre o cinc anys
de començar la recerca,
va començar pràcticament el 2007-2008,
que va ser quan vam començar a fer aquesta activitat
de buscar les millors maneres
i buscar les millors persones
que ens poguessin adequar i trobar
tot aquest material per poder realment reproduir-lo,
sense perdre la imatge que nosaltres volíem
dels armats de la sang de Tarragona,
que és el que no volíem perdre,
la imatge que tothom té dels armats de Tarragona.
La conserven aquesta imatge,
els armats de la sang de Tarragona,
aquí hem vist passar ara pel Palau Arquebisbal,
pel pla de la seu d'aquí de la part alta de Tarragona.
Han sortit una mica tard, no, Carles,
des de la plaça del Rei, la processó?
Sí, ha sortit uns 10 o 12 minuts en retras.
També ha sigut produït una mica pel tema de la recollida,
que també s'ha retrasat una miqueta la recollida en aquest sentit.
I això ens ha fet que, bueno,
no es pogués recuperar aquest temps,
en el sentit que hi ha un temps que es necessita
per fer la recollida,
perquè tothom descansi una miqueta,
i després poder arrencar la processó.
De moment ens està respectant el temps,
m'assembla que no sé com acabarà,
però de moment...
Acabon quatre gotes, eh?
Mal comptades, però mal comptades.
Sí, bé, la perspectiva que teníem nosaltres
és veure una mica aquí,
que el que plouria no seria en gran quantitat.
Ara falta saber quin tomb dona la tormenta, diguéssim.
Jo em sembla que per les perspectives no és...
Estem veient imatges del radar meteorològic en directe ara mateix
i no tenim precipitats a sobre.
És una cua de front que està pràcticament ara mateix damunt de Barcelona
i, per tant, està marxant cap al nord, eh?
És a dir, que ha de quedar net, això, en poca estona.
Sí, això semblava...
Quan encara era de dia,
semblava això que estava marxant cap al nord.
Per cert, jo vaig tenir l'oportunitat de provar-me
un dels cascs d'aquest Armats de la Sang de la Cua Romana
i m'agradaria també explicar una mica el detall d'aquests nous cascos
que recordem a Toni Feldon, l'artista de Moni, que els ha fet.
En teniu de moment un, en guany, que s'ha pogut veure, no?
Però recoberts per dintre de cuir,
és a dir, molt ben detallats, no?
Sí, els passos són així,
perdó, els cascos són així,
recoberts de cuir per dins
i, a més a més, porten signes d'identitat
molt de pertanyència de la que és la congregació,
perquè porten el que són els laterals de l'escut de les cinc llagues
i, després, el lleó,
el lleó de signe de la Guàrdia Pretoriana,
al front del casc.
Ara veiem passar per davant del Pla de Palau,
per davant del Palau Arcavisbal,
el primer dels passos d'aquesta processó
del Sant Enterrament de Tarragona
és el pas del Sant Sopar
que porta al Gremi de Marejans.
Un pas que, a més a més, també té la seva singularitat.
Els Marejans recordem que, en guany,
són un dels que celebren aniversari,
aquests 300 anys,
processionant, que, a més a més, es pot veure amb una mostra,
amb una exposició al moll de costa,
i aquest pas a Didac també té la seva singularitat,
el pas que estem veient aquí davant.
Bé, sí, és un dels més moderns,
té la característica que està feta amb resina
i que els personatges són gent del Serrallo.
Un d'ells, concretament el que fa d'ajudes,
és l'amic Josep Maria Sabater Bosch,
coronista crucial de la ciutat,
i de la Setmana Santa.
L'any de setmana el teníem aquí en guany,
crec que va davant de rat,
diria que l'han fet davant de rat en guany,
perquè ell era, a més a més,
dels que portava el pas.
Efectivament, durant molts, molts anys
va portar aquest pas, sí, sí.
I no diré que el Cortés ja des del 1560,
que és quan va primer,
les primeres processons documentades,
però gairebé quasi.
Per cert, Carles,
el cac dels armats pesa dos quilos i mig,
això ens ho comentava l'altre dia també al Busquets,
el Carles Micó pesa dos quilos i mig,
i per tant també, Déu-n'hi-do, no?
Sí, això és una prova que tindrem l'any que ve,
perquè en un moment encara no jo,
però sí que Déu-n'hi-do,
el que ja pesa, el que porten, que no portaven.
És a dir, la curassa que porten ara
pesa molt menys que l'anterior,
i a més a més és doblada,
és a dir, és davant i darrere,
i a més a més heu de pensar
que entre la túnica i la curassa que portaven abans,
ara porten un supermalis,
que és un vestit de cuir,
un vestit de cuir que és el que surt per sota la curassa.
La curassa més a més va encalanada
amb les meduses i els llavors propis de la Guàrdia Pretoriana.
Molt treballada, eh?
S'ha fet a la Índia, no?
Si no va xerrat.
Sí, una empresa de Sant Cugat l'ha encarregat a l'Índia.
Sí, una empresa de Sant Cugat,
que és qui ha fet el disseny,
encarregat el treball a la Índia,
i ells se l'han portat cap aquí.
recordem el 41 tratges,
el nou, el 41 de les vestiments del Sarmat de la Sang,
a través d'un projecte de micromecenatge,
és a dir, que cada tratge té un patró,
cada armat té un nom, no?,
que també s'ha recuperat un nom de l'antiga Guàrdia Pretoriana.
Sí, cada imatge té...
Cada armat té un nom romà relacionat amb Tarraco,
és a dir, són noms recuperats de romans de Tarraco,
i els hem donat simbòlicament aquest nom
a cada un dels armats que han sigut patrocinats
per persones, entitats i empreses d'institucions de la ciutat.
Comentaves abans, Carles,
que pesen molt aquests vestits dels armats,
s'ha d'estar en forma, per tant, per portar aquests vestits.
Sí, sí, caldrà valorar i tindre una bona conversa amb ells
quan acabin ara d'aquí una estona
o d'aquí un parell d'hores,
a veure com realment els hi ha anat aquesta experiència,
perquè pensem que van vestits així des de les 4 i quart de la tarda.
Déu-n'hi-do.
I encara els queda el més fort.
Els queda el que ens queda,
tota la processó,
i després encara tornar a baixar fins a la Rambla Nova,
a recollir el trist de la Sang i arribar fins a Nazaret.
No, deixa de ser, però, un honor.
Evidentment, és un honor.
És un honor i realment aquest cos de voluntaris
que ens tenen aquest sentit de pertanyents a la congregació.
Realment, per nosaltres,
és un orgull poder tenir aquestes persones
i, a més a més, amb persones que s'esperen per poder entrar,
amb suplents, per fer guàrdies d'honor,
per fer de tot.
La recollida ha anat bé?
La recollida ha anat tot segons que estava previst?
Sí, sí.
En qualsevol hi ha algunes novetats importants?
Hi ha hagut, bueno, un canvi d'ubicació d'alguns passos,
però, bueno, en principi,
el canvi important va ser l'any passat
i aquest any ha sigut només consolidar aquest canvi.
Realment,
hi ha hagut una mica d'incidència al començament
amb els dos primers passos,
que he fet una mica de gotellada,
però després,
que ens ha sigut magnífica,
perquè, a més a més, ha estat sortit el sol i tot.
És a dir, que realment hem tingut una recollida molt maca.
Expliquem a Carles Alsugents qui és el Toni Feldon,
aquest artista que treballa per pel·lícules com Glaviator,
que és un autèntic fenomen.
Bé, en Toni Feldon és probablement
la millor persona qualificada al món
per fer tratges de fibrilització romana.
És a dir,
és una persona que ha treballat per grans produccions de Hollywood
i que es dedica a fer aquestes coses.
És a dir, llavors,
la fenya que li han donat nosaltres,
tindrem a Tarragona unes joies,
realment,
de l'època romana,
quan estiguin acabades,
perquè una malaltia que ha tingut,
que la impossibilitat,
durant l'últim mes i mig,
hem pogut dir que no pogués ser acabar els detalls.
Llavors, hem preferit,
en lloc de treure uns uns casques
que no fossin correctes,
esperar i tindre els casques correctes,
perquè teníem tota l'altra vestimenta
per poder lluir aquest any.
Hem vist passar ara la imatge del Sant Sopà,
del gremi de Marejans,
comentàvem a l'inici d'aquesta retransmissió,
el gremi de Marejans,
que fa 300 anys,
Didac,
que surt amb el pas del Sant Enterrament
a la processó de Divendres Sant.
Efectivament, però ara,
aprofitant que tenim aquí un convidat de luxe,
no l'he pogut tindre durant aquests 40 anys
que he fet,
i ara deixa'm aprofitar-ho.
Què comporta aquesta organització del Divendres Sant,
en Carles?
Comporta moltíssimes hores de cenya,
de reunions,
de sentades,
de decidir si això ho fem aixà,
si això ho fem així,
sobretot també amb una quantitat de treball
en conjunt amb les altres cofredies,
és a dir,
la Congregació de la Sant,
com a organitzadora i, en definitiva,
última responsable de les decisions,
ha volgut compartir
moltes d'aquestes idees
i possibles coses a incorporar
amb les altres congregacions,
i ja fa
aproximadament 7 o 8 anys
que hi ha un...
el que en diem
una comissió de pla de millores
per intentar anar adequant cada vegada
les coses una miqueta més
amb el tema de, sobretot,
de portar les coses una miqueta tots iguals,
que no hi hagués cadascú que sortís una miqueta
el tema del ritme de la música,
el tema del ritme d'allò,
la uniformitat, l'estètica,
l'ètica i l'estètica,
que és el que en diem nosaltres,
per tindre una miqueta d'allò,
i clar, comporta molt de treball
de molt de temps abans,
és a dir, nosaltres ens posem pràcticament
dos o tres mesos abans de Nadal
i no t'hi ha en aquest any
que quasi ens ha enganxat tot de seguit,
és a dir,
que no podem pràcticament parar,
és a dir,
la professora en si porta molta fanya
a portar-la al carrer
a nivell de coordinació,
a nivell de protocol,
a nivell de moltes coses.
Es pot millorar, però,
aquesta processó?
Bé, jo penso que tot es pot millorar,
tot es pot millorar,
i realment podem dir
que hem tingut professors,
professors ejemplars.
jo sempre tinc el comentari
que he fet moltes vegades,
quan jo,
durant els 25 anys
que vaig ser el coordinador general
de la professora,
n'hi vaig veure de tots els colors,
però,
i clar,
jo sempre dic,
hi ha hagut professors
que serien parant la tarles
i l'any següent
treure la mateixa,
però clar,
això no pot ser,
és en viu i en directe,
i llavors,
jo penso que això és,
també,
el seu èxit
i el seu gran sacrifici,
que no val fer-la bé un any
per sempre,
sinó que totes les coses
s'han de saber
que treballar cada any.
Abans ha parlat de coordinació.
Evidentment,
la SANG organitza,
però s'ha de coordinar
amb tota una altra colla
de confreries.
Hi ha l'agrupació
d'associacions de Setmana Santa.
Quina és la relació
que hi ha entre una i l'altra?
Bé,
l'agrupació d'associacions
està formada
per totes les confreries,
dos representants
de cada confreria,
que són els 24 membres
que té la Junta de la...
Jo diria que la relació
és constant,
és a dir,
totes les coses
que s'intenten incorporar,
primer van a aquest pla de millores,
després d'aquest pla de millores
passa a la Junta de l'agrupació
i definitivament
quan hi ha aquest estudi fet
és que la Junta de la SANG
aprova definitivament
el que s'ha d'incorporar
i el que es fa
o el que no es fa.
La realització del programa
ens està oferint
unes imatges magnífiques
de la catedral,
dels armats,
desfilant
davant
de la façana principal
de la catedral.
Quan s'ha fet un canvi
com aquest dels uniformes,
dels armats,
és una cosa fàcil
o hi ha allò
a l'oposició de dir
tota la vida hem anat així?
Bé,
ja he dit abans
que en el moment
que es va proposar això,
el primer que es va...
tenia molt clar
a la Junta de la SANG
és que no
s'havia de perdre
el senyal d'identitat
dels armats de Tarragona.
Per tant,
el que no volíem
és que
fer un canvi absolut
que es perdés
aquesta imatge
dels armats de Tarragona.
Llavors,
dintre d'aquesta imatge
del tipus de cap,
el tipus de vestit
i allò
vam intentar mantenir
el mateix
i a partir d'aquí
és quan vam buscar
totes aquestes possibilitats
d'entrar
en altres
apartats.
Per exemple,
només comentar
que els escuts,
per exemple,
estaven absolutament
fidelitzats.
Els escuts no els hem tocat.
Uns escuts
que alguns d'ells
faran 100 anys
l'any que ve.
És a dir,
que realment
ja estaven fidelitzats
i es van fer
en aquell moment
sigui per casualitat,
sigui perquè realment
això no ho podem saber
perquè no ho hem trobat escrit,
però sí que
podem dir que
per les dades
que nosaltres hem fet
i sobretot també
pel famós
enretable
del Museu del Louvre
que és el que
el gravat
d'això
que hem vist
aquesta fidelització
els escuts
són clavats.
En aquests moments
també estaven veient
a través de les imatges
que ens ofereixen
els companys
de realització
d'Atac XII
passar la bandera negra
de la sang
per davant
de la façana
de la catedral.
l'any que ve
si Déu vol
em sembla que seran
40 anys
que
la bandera de la sang
per última vegada
va estar
a punt
d'acompanyar
un reu
que era un acostum
ja des de la seva fundació.
ens ho explicava
una mica
com va anar això.
Bé, sí
va estar a punt
perquè finalment
el segons
sembla ser
la sang
estava disposada
però el reu
no ho va declinar
llavors no es podia anar
contra la voluntat
de la persona
però sí
un dels fins fundacionals
fundacionals
de la sang
és acompanyar
els condenats a mort
i això s'ha fet
diguem-ne
en època
relativament moderna
és a dir
40 anys no
però potser fa 60 sí
és a dir
jo recordo
això sí que és
consta escrit
haver llegit
una ejecució
de l'any 48
concretament
que es va fer
a la presó de Pilats
aleshores
i fins i tot
jo he arribat
a parlar
amb persones
que van estar
en aquell acte
perdona Carles
ara veiem
entrar aquí
al pla de Palau
l'oració
de Jesús
a l'or
de l'associació
La Salle
aquest misteri
té una característica
que el fa
una mica
diferent
perquè
va sempre
guarnit
d'una
l'or
autèntica
la confreria
de la Salle
ja des de l'any
1917
desfila
pels carrers
de Tarragona
i realment
aquesta obra
és realment
també
molt bonica
molt expressiva
i representa
el moment
en què
Jesucrides
diu aquelles paraules
de si pot ser possible
que passi
de mi
a què es calza
i si no
doncs
el que va passar
que es faci
la voluntat
del pare
és una didacta
de les congregacions
que hi participa
molta gent
crec que són
uns 600 no congregats
però si els sumem tots
prop de 3.000
o més de 3.000 persones
fins i tot
a la família
i a la Salle
el número
de participants
ens ho pot donar
en Carles
que ens ho podria donar
exactament
el número de participants
a la processó
no té res a veure
amb el número
de socis
de les entitats
en aquest cas
referent a l'associació
a la Salle
com que surten
alumnes
i exalumnes
bé
d'alguna manera
i pares d'alumnes
doncs podríem interpretar
que
tot aquest col·lectiu
són
a prop de les 3.000 persones
però clar
ni de bon tros
participen tots
a la processó
i jo m'arribiria
que poden arribar
a ser uns 300
com a molt
també cal dir
que
la participació
en aquest sentit
ha augmentat molt
quan tenint en compte
que les bandes
i els portants
són voluntaris
i tots són confrares
no aquí
sinó en general
a totes les cofredies
això també ha fet
una fidelització
molt important
al llarg del temps
i una continuïtat
perquè hi ha un grau de joventut
molt important
i una vinculació
de moltes persones
que poden dedicar
moltes hores de lleure
ho dediquen a això
a la Setmana Santa
i a Tarragona
el fet de ser tantes persones
també recordem
que l'associació
La Salle
porta l'oració
de Jesús a l'Hort
i també
el pas que vindrà
després
que és el de
Betlleu i Pregreu
el de Jesús a l'Hort
és un pas
de l'any 42
un pas
fet per dos escultors
barcelonins
amb Asseguer
i Rius
i
aquest altre
que mencionava
la nostra
companya
Roser
és
també
d'aquest mateix
del Claudi Rius
però
d'un any després
del 1943
Escrien només
amb un any
de diferència
l'associació
La Salle
primer
amb l'oració
de Jesús a l'Hort
i després
el Betlleu
i Pregueu
Ara tenim
animatges
aquí
en aquesta retransmissió
que estem fent
conjuntament
TAC12
la televisió pública
del Camp
de Tarragona
i també
Tarragona Ràdio
veiem animatges
altre cop
el primer
dels misteris
el primer
dels passos
d'aquesta processó
del Sant Enterrament
de Tarragona
que és
el pas
del Sant Sopar
del Gremi de Marejans
recordem ara
si et sembla
Didac
aquest Gremi de Marejans
que ho dèiem abans
que en guany fa
300 anys
que surten en processó
Sí, aquest i el Gremi
dels Pagesos
són els més antics
a participar
en les processons
del Divendres
Sant Aragoní
la processó
que en realitat
de fet
abans
se feia
el dijous sant
es va començar
a fer
documentadament
l'any 1560
que és més o menys
l'època
en què comença
la sang
1550
el 3 d'abril
de 1550
la congregació
de la sang
es va fundar
el 23 de març
del 1545
i llavors
va estar
aquest temps
a fer
la primera processó
amb
les tres
imatges
fundacionals
que els recordar
que les imatges
fundacionals
de la sang
són
a part
de la imatge
del Sant Crist
l'Ecce Homo
i la verge
de la soledat
és a dir
el pas
de l'Ecce Homo
molts
potser ara
recordaran
el pas
inclús
després de la guerra
el pas
de l'Ecce Homo
portava l'escut
de la sang
davant
de les faldilles
tot i que
al segle XIX
ja es va crear
la germandat
de l'Ecce Homo
però
van respectar això
fins a una època moderna
en què fins i tot
l'Ecce Homo
segueix
resguardat
durant tot l'any
a la sang
i guardem
una magnífica
relació amb ells
com una confredia germana
per certa
és
és cert
és atendible
que va ser
la primera processó
del Sant Enterrament
de Catalunya?
jo exactament
això no ho podria dir
però
és probable
no sé
jo penso que
des
tenint en compte
que s'ha anat
mantenint
en aquest caliu
i seguint sent
la primera de Catalunya
és probablement
que sigui
la més antiga
també està
també
el fet
que totes les cofredies
vinguessin
d'un règim
gremial
és a dir
d'un règim
d'una pertinença
a un grup
de treball
laboral comú
va facilitar
que es poguessin
anar aglutinant
totes aquestes
mides
i moltes d'elles
van néixer
també
amb un esperit
de col·laboració
i de
inclús
de socors mútuos
i de cobrir
algunes expectatives
de baixes d'enfermetat
i coses d'aquestes
per ajudar
una mica
a les famílies
ara veiem com
el pas de l'oració
de Jesús de l'Or
ja ha passat
al pla de Palau
i baixa
pel carrer
de la Mare
de Déu
del Claustre
veiem abans
també imatges
de molts nens
que formen part
de les conferies
de les germandats
és la importància
no de tenir
aquest relleu
generacional
darrere
és la base
és la base
és a dir
hi ha molts camins
que porten
a la congregació
però
o les confradies
en general
però bé
és molt important
mantenir
la tradició
i la fe
i el relleu
generacional
i aquesta
tradició
de pares i fills
que realment
hi ha
a la congregació
no de la sang
sinó
a la Setmana Santa
Tarragonina
és a dir
tota aquesta gent
que en família
pot participar
de la processó
és un tema
importantíssim
respecte a això
m'agradaria destacar
la decisió
diria jo
transcendental
per la Setmana Santa
de Tarragona
de l'any 1980
en què es va permetre
la participació
de les senyores
les senyores
anterior a l'any 1980
només podien participar
com a penitents
a les assoles
això va comportar
la integració
total
de la família
de la Setmana Santa
aleshores
ja no hi havia
altres criteris
per la Setmana Santa
la mare
el pare
i els fills
podien sortir
a la processó
tots a la processó
hi ha més
suposo que encara
hi ha més homes
però que dones
que participen
a la processó
de Tarragona
quin percentatge
hi hauria?
jo en aquest moment
diria que
no hi ha gaire diferència
no hi ha gaire diferència
entre
entre
senyors i senyores
tenint en compte
que per exemple
en el cas
de
per exemple
de la Vesa de la Soledat
són 250
260
només senyores
és a dir
que participen
i això
se li ha de cantar
molt la balança
perquè
d'alguna manera
abans només
podien participar
en penitents
les penitents
pràcticament
eren sempre
senyores
quasi totes
és a dir
hi havia algun home
però
en real moment
això dels penitents
també és una cosa
que en podrem anar
seguint parlant
després potser
els podrem
anar veient
l'evolució
que ha tingut
amb el temps
però
també té una història
que
hi ha hagut anys
que s'ha hagut
fins i tot
de sortejar
perquè hi ha hagut
més peticions
que
possibilitats
d'improperis
per treure
és a dir
perquè
la necessitat
o les ganes
de sortir
o les promeses
o el que cadascú cregui
feien això
havia de buscar
un sistema just
perquè tothom
pogués sortir
aquesta matinada
s'ha viscut
un dels actes
en què les dones
tenen un especial
protagonisme
en el Via Crucis
cap al Llorito
de la Germandat
la Germandat
d'Alvira Ferrando
que presideix
Alvira Ferrando
que
a l'últim tram
a l'últim revolt
el pas
el porten a espatlles
les dones
Sí
en parlàvem ahir
precisament
amb el matí
de Tarragona Ràdio
que vam tenir
la Vira Ferrando
a l'últim tros
porten
al Sant Cris
de la Germandat
les senyores
precisament
ara està a punt
perdoneu
ara està a punt
d'entrar
al pla
de Palau
l'altre pas
que dèiem
de l'associació
de la Salle
ha passat primer
amb l'oració
de Jesús
a l'or
i ara tenim
en imatges
el batlleu
i pregueu
que data
com has dit
abans
del 1943
Efectivament
l'acompanyen
a l'associació
d'antics alumnes
de la Salle
que porten
una indumentària
molt semblant
a la dels alumnes
és a dir
aquesta túnica
morada
amb un escapulari
vermell
el pas
el pas
el pas aquest
del batlleu
i pregueu
es refereix
a aquells moments
en què Jesús
està pregant
aquí a l'or
de Sant Getsemaní
i els diu
amb els seus
deixebles
que
sisplau
que vellin
que preguin
perquè no
caiguin
a la tentació
això
es recull
als tres
evangelis
sinòptics
perdó
el de Marc
el de Mateu
i el de Lluc
és allò
que es diu
que
la intenció
a vegades
no basta
perquè
cada vegada
que Jesús
crís
deix de pregar
i va veure
que fan
els seus deixebles
se'ls troba
tots dormits
aquest és una mica
el perill
que tenim
tots els cristians
que
sí
hem de saber
sabem
el que fem
però
a vegades
ens pleguen
així
adormits
veiem ara
altre cop
el pas
de l'oració
de Jesús
de l'Or
de l'associació
La Salle
veiem que
el porten
espatlles
no sé
Carles
quant pot pesar
un pas
com aquest
de l'oració
de l'or
jo diria
que aquest pas
se'n deu anar
sobre els 800
900 quilos
més o menys
és a dir
hi ha passos
que per la seva
estructura
i pel seu pes
és impensable
en principi
poder-los portar
el coll
tot i que hi ha
amb alguns
que semblava
que no pogués ser
i al final
ho hem aconseguit
i ben aconseguit
i bé
el que diem
que no es
que no es
aconsegueixin
els pescadors
no ho aconsegueix ningú
sentim ara
la saeta
no ho aconsegueixin
no ho aconsegueixin
no ho aconsegueixin
no ho aconsegueixin
no ho aconsegueixin
no ho aconsegueixin
no ho aconsegueixin
no ho aconsegueixin
no ho aconsegueixin
no ho aconsegueixin
no ho aconsegueixin
no ho aconsegueixin
no ho aconsegueixin
no ho aconsegueixin
no ho aconsegueixin
no ho aconsegueixin
no ho aconsegueixin
no ho aconsegueixin
no ho aconsegueixin
no ho aconsegueixin
no ho aconsegueixin
no ho aconsegueixin
i no ho aconsegueixin
no ho aconsegueixin
no ho aconsegueixin
i no ho aconsegueixin
no ho aconsegueixin
i no ho aconsegueixin
El tema que dèiem del pes dels passos
alguns dels passos han estat ideats per portar en rodes
en la qual cosa és totalment impensable poder-lo transformar
si no fos carregant-se tota l'estructura artística del pas.
Per exemple, hi ha un pas que sembla que per les seves visites
no hi hauria problema, per exemple, el criss dels penitents
que després veurem un pas que hi ha una petiteta amb una sola figura
però resulta que la figura i la roca són massissis.
Aleshores aquest pas passat en bàscula pesa 1.200 quilos
i ja veurem, bé, veieu pel tipus de peana que a dins
no hi cabrien les persones suficients per portar un pas resistible
de la durada de la processa de Tarragona.
però en canvi sí que vam fer una petita transformació
i el prendiment, una figura amb 5, un pas amb 5 figures
el porta en el coll i pesa 1.400 quilos.
1.400 quilos.
I quants portes ja?
20.
20.
20.
Deu de pas de força, eh?
Sí, sí, sí.
Parlàvem abans que els armats havien d'estar forts per portar les armadures
però, ostres, Déu-n'hi-do per portar aquest pas.
Quin seria el més pesat de tota la Setmana Santa Tarragona?
El pas més pesat és els assots, que pesa 1.800 quilos.
1.800 quilos.
I el porten?
A rodes.
A rodes.
A rodes.
És un dels que diem que la seva peana no permetria portar el coll
perquè dins hi cabrien no més de 8-10 persones en aquest moment tal com està.
Aleshores, desmuntar tota la peana dorada que hi ha és realment impensable.
És un pas que justament aquest any, l'any passat es va fer tota la seva restauració integral.
Era un pas que data de l'any 48 i que no es havia fet cap tractament a fons,
es va fer l'any passat i aquest any s'ha acabat de polir amb una última capa de vernís
que el temps, els dos o tres anys que passaran, el faran encara molt més bonic que el que és avui.
Perquè es requereix que aquest vernís s'envelleixi una miqueta.
La realització en aquests moments ens ofereix unes imatges realment precioses
que són d'aquests carrers tan estrets de la part alta de Tarragona,
el que enllaça el carrer del Claustre, el que enllaça amb escrivènies velles,
per anar cap al Pla de la Seu.
Són indrets on els passos amb prou fenys passen,
diríem gairebé passen en calçador,
i alguns d'aquestos misteris, per exemple,
el que porta la creu, per exemple, el davallament de la creu,
porta una creu plegable per no enganxar-se
amb les fanals que precisament ens ensenyen ara els companys realitzadors.
Perdona, digue'm, Carles.
No, realment dient això el tema de la creu, sí,
és un dels temes importants també,
perquè clar, hem de pensar que els passos durant l'any
s'han de guardar en algun lloc i han de poder entrar i sortir per les portes.
Llavors, en aquest cas tenim tres passos que tenen aquestes condicions.
L'exceomo, per exemple, que també s'ha de baixar la columna,
perquè si no, no entraria per la porta, de la porta de la sang.
Després, el davallament i el retorn del Calvari,
que una vegada entrat, per tindre el seu lloc,
s'ha de desmuntar la creu, perquè si no, després, tampoc hi cap.
La importància dels assajos, no?, també,
per anar coordinats a l'hora de portar aquests passos.
Quan assageu?
Quan comenceu a assajar per una setmana santa,
per una processó del Sant Enterrament?
Bé, això depèn de les cofredies,
però habitualment les cofredies fan una mitjana de sis, set assajos globalment,
i algunes, fins i tot, fan algun assaig més amb les bandes,
perquè tenen una posta a punt,
perquè a vegades hi ha noves incorporacions,
perquè és el que dèiem,
en aquests moments és una de les maneres més,
diguem-ne, entre cometis, fàcil,
d'arrencar la tradició a la canalla.
És a dir, nosaltres hem viscut ja amb la pròpia pell,
el fet que una vegada s'ha passat per una banda,
després s'ha anat a portar el pas,
després ja el cuquet de la setmana santa ja es té,
i aleshores ja s'acaba portant un atxe,
anant a una presidència,
però ja tens allò que has de ser-hi.
¿Varia molt d'un any a l'altre les persones que porten el pas?
No, habitualment no.
Hi pot haver sempre algun canvi,
però habitualment els equips són a estaules,
són bastant a estaules.
Veiem ara imatges aquí a TAC12,
en aquesta retransmissió conjunta,
que estem fent TAC12 a la televisió pública
del CAM de Tarragona i també Tarragona Ràdio.
Veiem aquest pas que passa ara mateix,
no sabem ben bé quin carrer és aquest,
de la foscor.
Això et sembla que jo anies velles, diria jo.
Bé, a propòsit, com que estem parlant d'alumnes i antics alumnes,
això ens fa pensar en estudiants i fins i tot en exàmens.
Abans parlàvem allò del vetlleu i pregueu,
que és el pas que segueix amb aquest,
de l'oració a l'hort.
I realment, a vegades penses que això de ser cristià
és una cosa ben curiosa,
perquè es diu,
bé, que una vegada deixem aquest envoltori mortal,
anirem a passar un examen,
que és un examen que ens hi juguem tot, no?
I ja que estàvem parlant d'estudiants i tot això,
penses que el desig d'un estudiant
amb un examen final
és anar-hi sabent les preguntes que et faran.
Perquè llavors, doncs, l'oportunitat de preparar-te bé
i també, per tant, la certesa d'un aprovat segur,
doncs, la veritat és que fa anar més animat.
Ara bé,
una cosa és un examen
d'uns coneixements
i l'altre un examen
d'una vida,
seguint això de Mateu.
Jesús
ens avança ja les preguntes
del nostre examen final,
el que decidirà si passem
o no passem a gaudir
de la plenitud del Regne de Déu.
Preguntes tan senzilles
com si hem donat de menjar al famolenc,
si hem donat de beure-la a Sedegat,
si hem visitat malalts i presos...
En el fons, tot són preguntes sobre la mort
i la mort concret als nostres germans.
estem ara en un temps de crisi, no?
I llavors,
suposo que ens hauríem de preocupar,
i no solament de boca,
de tots aquells que pateixen,
de les persones que viuen marginades.
Ara estàvem precisament
parlant d'aquest velleu
i pregueu que està
just al carrer del claustre,
a l'alçada
del col·legi d'enginyers.
Bé,
parlem de tota aquesta gent
que no tenen casa,
que els han desdonat,
que els...
que són estrangers,
que són immigrants...
Bé,
el cristià sabem
el que ens preguntaran a l'exàmen,
però, ep,
compte, eh?
No fos cas que la veritat
haguéssim fet una mica el préssec,
pensant-nos
que ens examinaran
d'altres històries
més o menys importants,
que si hem anat
o hem deixat d'anar
a tal lloc o a tal altre,
i descuidem
la nostra vivència cristiana.
M'imagino,
i suposo que la Mitcarla
es dirà d'acord amb nosaltres,
que la processó
del sant enterrament
ve a ser com una immensa catequesi
caminada,
en la qual
estem veient
els diferents passos
pels quals
podem optar
a bona nota
amb aquest examen.
És a dir,
Jesucrist,
amb el seu amor,
amb el seu sacrifici,
ensenyala
la via, oi?
Sí,
evidentment,
nosaltres
ens ho prenem així,
realment,
com una que t'aquessis
és el carrer,
és a dir,
diuen que les imatges
valen més que mil paraules,
i realment,
en aquest sentit,
penso que
l'esforç que fa,
bueno,
tothom,
evidentment,
que es desplaça
al carrer per veure-ho,
però també,
penso que és importantíssim,
aquest esforç que fa,
en aquest cas,
el TAC-12,
de traslladar
les imatges
a les cases
de moltes persones
que no poden assistir
i que han viscut
durant molts anys
de la seva vida
aquesta Setmana Santa
i que realment ajuda
a que puguin seguir
mantenint-se
units per aquest fill
amb les seves cofredies
i amb la ciutat,
en definitiva,
i les seves manifestacions.
La veritat és que
aquesta setmana
molta gent ens ha preguntat,
no?,
si faríem
la retransmissió
de la processó
del Sant Enterrament
perquè és això
que dieu una mica,
no?,
que tothom té ganes,
tothom té ganes
de veure-la
i que hi ha molta gent,
sí que hi ha molta gent aquí
que es desplaça
fins a la part alta
a veure aquesta processó
del Sant Enterrament
però també hi ha molta gent
que no pot venir
i sigui per la qüestió
que sigui,
sigui per una qüestió
de salut
o per qualsevol altra qüestió
i molta gent ens ha preguntat
això,
si fèiem aquesta retransmissió
en directe
de la processó
del Sant Enterrament
de Tarragona.
Vèiem abans
que caia alguna goteta,
ara encara cau alguna gota,
suposem que això
no ha d'impedir
que pari
aquesta processó
del Sant Enterrament.
No sé, Carles,
si en sabries dir
quantes vegades
s'ha hagut de suspendre
per mal temps
la processó?
Bé,
quantes exactes
no ho sabria
però molt poques
en la història,
en la història
són molt poques.
Jo concretament
n'he hagut de suspendre
dos
com a secretari
i com a coordinador
general
que va ser
en el seu moment
i una
que no va arribar
a sortir,
és a dir,
que no va,
però
és realment
molt dur
ser el responsable
de dir
pleguem
en una cosa així
per la ciutat,
per allò,
les pressions,
sempre hi ha
els que t'ho trobaran
ben fet,
els que no t'ho trobaran
ben fet,
perquè en definitiva
penses
bé,
i si ara
això
dura cinc minuts?
És una decisió
molt difícil.
És una decisió molt important.
Amb quantes persones
es pren
una decisió així?
Bé,
es pren una mica
col·lejadament
amb els directius
de la congregació
de la SANG
perquè això sí que
depèn exclusivament
de la SANG
però en definitiva
el coordinador
d'acte
és qui ha de prendre
l'última decisió
i qui ha de passar
les instruccions
al diferent
cos de l'organització,
els arreglaradors
i allò
perquè
es posin en contacte
en cada una
de les coferes
i diuen
això oficialment
s'acaba
prengueu
el millor camí
que pugueu
i
deseu-se on pugueu
perquè també hi ha
un pla
un pla bé
un pla de pluja
és a dir
llocs on
es poden
guardar
abans en teníem
un altre
que desgraciadament
no tenim
que era molt important
perquè quedava
entre mig
que era la carpa
de la plaça
Verdaguer
però que ara
no tenim
realment
de Jesús
ara veiem
en imatges
la presa
de Jesús
de l'associació
del pas
de la presa
de Jesús
de la confraria
de pescadors
aquest és
un dels passos
també
realment
bonics
de la nostra
setmana santa
representa
quan
ajudes
a treix
Jesucrist
i li dona
el petó
perquè l'identifiquin
i llavors
el deixós
Sant Pere
treu
l'espasa
i talla
l'orella
a un dels criats
dels sacerdots
que és
anomenat
Malcus
llavors
Jesucrist
fa
un dels seus
darrers miracles
que és
curar
aquella orella
tallada
per Sant Pere
aquesta
obra
de la presa
de Jesús
és una obra
de l'artista
Jaume Satorres
de l'any
56
i parlant
estem veient
aquesta mica
d'espurna
que cau
jo recordo
amb els meus
anys
d'aquí
transmetint
aquesta processó
que
un any
va ser
l'any 93
concretament
i me'n recordaré
sempre
perquè era el dia
que s'inaugurava
aquell misteri
que ja no passa
per la processó
del Sant Enterrament
que era
del
del nostre pare
Jesús
de la Passió
l'obra feta
per Lluís Maria
Saumells
que a més a més
la pintura
estava com a fresca
i va acabar
tota regalimada
per l'aigua
que va caure
amb un no res
sí
aquest és el perill
que correm
perquè clar
el patrimoni
és un patrimoni
molt valuós
i s'ha de resguardar
és a dir
en aquest sentit
el problema
més gran
que tenim
no és aquestes
quatre gotes
sinó el fet
que en un moment
determinat
faci una descarregada
molt important
això
a vegades
ara que hi ha
tants mitjans
per això
pot ser un motiu
suficient
com per dir
no sortim
perquè
el que ja ha previst
és gros
llavors clar
es pot fer malbé
molta imagineria
efectivament
recordo aquell any
va enganxar
amb el pas
del nostre pare
Jesús de la Passió
just a la plaça
de la Seu
el pla de la Seu
i ara sembla que
se torni a animar
una miqueta
aquesta pluja
esperem que això
no vagi
està creu en un front
ara mateix
veiem imatges
en directe
del radar meteorològic
del Meteocat
està creu en un front
tot i que
el que ens arriba
aquí al litoral
és la punta
la cua
com abans
d'aquest front
no ha de ser intens
però està passant
és a dir que
tenim aquí
el sonyé meteoròleg
tenim no
tenim la imatge
del radar
del Meteocat
abans
l'amic Carles
havia parlat
d'aquell record
de dues vegades
de suspensió
jo també dues
bé
encara que
amb efectes radiofònics
van ser quatre
perquè
una
hi va haver
tot un problema
de
d'allòs
de
tècnic
que va
es va esgavellar
la senyal de satèl·lit
i no es va poder
retransmetre
i va ser
el primer any
que s'havia de fer
la cosa conjunta
entre una emissora
de televisió
aleshores
era
Canal
Català
i
Tarragona Ràdio
que per cert
jo voldria agrair
per la part
que em toca
haver pogut fer
aquestes
retransmissions
perquè
com molt bé
deia
la Roser
aquestes
transmissions
han permès
seguir
la processó
del divendres
sant
a moltíssimes
persones
ja siguin
cegues
ja siguin
malaltes
ja siguin
impedides
ja siguin
persones
grans
o bé a vegades
sense i tot
persones que tenen
nadons
i que no poden
treure'l a aquestes
hores
del vespre
jo francament
he de confessar
que moltes vegades
potser
m'hagués
escaquejat
del lloc
de
retransmissió
aquí recordo
amb aquest lloc
i d'altres
ve passat més fred
que
quedat totalment
enrebenat
però dius
penses
la gent
ho espera
i per tant
bé val un petit sacrifici
jo penso que és un servei
molt important
que es fa
de divulgació
d'un fet
que és un fet
ciutadà
un fet que va
molt més enllà
de la fe
és a dir
un fet que
transmet història
tradició
cultura
tarragonisme
penso que realment
és una
tasca molt important
dels mitjans
de comunicació
de difondre
i ara
en aquestes imatges
precioses
que segurament
veurem
amb tranquil·litat
després a casa meva
i tant
ho repetirem
bastantes vegades
suposo que no hi ha
problema
i llavors
ja estaré
al cas
realment
penso que sí
que val la pena
requereix
moltes
hores de treball
i moltes coses
que controlar
però en aquest sentit
penso que val la pena
és la importància
pel que van ser creats
els mitjans de comunicació
el que dèiem
per portar
esdeveniments
com aquests
a casa
a casa de la gent
aquella gent
que sigui
pels motius que sigui
com deia el Didac
no poden veure
en directe
en presència
a la part alta
de Tarragona
doncs aquesta processó
del sant enterrament
sí
evidentment
penso que
és important
i realment
és valorat
valorat
per la ciutadania
en definitiva
perquè és que
per qui és treballar
i per qui fem les coses
perquè les coses
no les fem nosaltres
per nosaltres mateixos
les fem pels altres
les fem per donar
un sentiment
per donar
un testimoniatge
del que estem fent
quantes persones
poden
poden estar seguint
ara mateix
en directe
aquí
a la part alta
de Tarragona
aquest processó
del sant enterrament
bé
en principi
les estimacions
són que
veient la processó
poden estar
en general
entorn a les 25.000 persones
però jo penso
que hi ha una data
molt significativa
que ja la destacàvem ahir
també
en el programa
de Tarragona Ràdio
que hem de pensar
que nosaltres
hem començat
a les 4 de la tarda
llavors
jo penso
que
el que ha mobilitzat
la Setmana Santa
entre la recollida
de passos
on poden anar
moltes persones
d'aquestes
amb nadons
i persones petites
que ara
hem d'estar
necessàriament
a casa
potser passaríem
de les 50.000
Déu-n'hi-do
Déu-n'hi-do
Per cert
portem més
una hora
de retransmissió
Sí
aprofitant
aquest incís
jo ara
he d'anar
a fer
de nou
les meves tasques
protocol·làries
i
tornaré
a la SANG
organitzaré
la sortida
del SANG CRIS
l'esmatge central
de la processó
i espero
que quan passi
per aquí
tornés a ser aquí
T'agraïm Carles
que facis aquest esforç
d'estar dins
de la processó
i també
d'ajudar-nos
a retransmetre
aquesta processó
del Sant Enterrament
et deixem marxar
i t'esperem
després
Moltes gràcies
Bé, en aquests moments
està sortint
del carrer
del claustre
el misteri
de la presa
de Jesús
que porten
els membres
de la confradia
de pescadors
recordem
que
aquesta confradia
històricament
es remunta
al segle XIV
i
porten
la túnica
grisa
i el seu
escapolari
blau
Per cert
hem de recordar
que enguany
la setmana
tindrà continuïtat
de cara a l'octubre
a l'octubre
hem de recordar
que hi ha un congrés
important
que durà a terme
a Tarragona
a més a més
per primera vegada
durà a terme
a Tarragona
aquest congrés
important
de confradies
a nivell nacional
a nivell de tot l'estat
i serà a Tarragona
la seu que acollirà
aquest congrés
de cara a l'octubre
com els dèiem
un congrés
que a més a més
afavorirà
també
amb una
proclamació
a la que aspira
també Tarragona
l'any vinent
ens ho explicaven
des de l'agrupació
d'associacions
de Setmana Santa
ja són
declarada
festa tradicional
d'interès nacional
per la Generalitat
i l'any que ve
que farà 5 anys
aquesta proclamació
també obterien
el mateix reconeixement
però a nivell de l'estat
és un reconeixement
que situï la Setmana Santa
nostra
a la Tarragona
a nivell d'altres
d'importants
de l'estat
com per exemple
la de Cartagena
o la Cartagena
o d'altres ciutats
també importants
seria doncs això
que podrien optar
i l'any vinent
Ara veiem el pas
de la flagellació
de la secció d'aspirants
de la Congregació
de la Puríssima Sang
del nostre Senyor
Jesucrist
Aquesta agrupació
dels aspirants
que porten
una túnica blanca
i un escapolari vermell
desfila
pels carrers
de Tarragona
des del 1904
així com a aspirants
Ara bé
com a fedrins menestrals
ja estan documentats
al segle XVIII
Aquest misteri
que estem veient
amb aquestes imatges
ho diem
pels amics
oïdors
de Tarragona Ràdio
que ens ofereix
TAC12
Aquest és el que té
el rècord del pes
dels 1.800 quilos
és una obra
de l'empostí
Innocenci
Soriano Montegut
de l'any 47
Cada vegada veiem
més paraigües
aquí que es van obrint
Va caient aquest
xirimiri
podríem dir
per aquí
per la part alta
de Tarragona
com deia el Carles
esperem
a veure
no ha de
per què passar res
no ha de suspendre
aquesta processó
del Sant Enterrament
però sí que
diguéssim
entre cometes
molesta una mica
el públic
que s'ha desplaçat
fins a la part alta
de Tarragona
per veure
aquesta processó
del Sant Enterrament
ara veiem
aquesta magnífica
imatge
d'aquesta sombra
que deixa
aquest pas
a la part alta
de Tarragona
veiem com els dèiem
aquí
alguns paraigües
oberts
d'aquesta
gent
que s'ha desplaçat
fins a la part alta
tarragonina
per veure
en directe
la processó
del Sant Enterrament
de Tarragona
nosaltres com els dèiem
com els recordem
ho estem fent
per TAC12
en directe
també per Tarragona Ràdio
i ho podran veure
en posteriors
remissions
després els ho recordarem
però ho podran veure
durant tot el dissabte
en diferents hores
TAC12
i també diumenge
tenim amb nosaltres
ara
l'arcabisbe
de Tarragona
Jaume Pujol
benvingut
moltes gràcies
un salut
la salutació
a tots vosaltres
estem vivint
en directe
com els dèiem
per TAC12
i per Tarragona Ràdio
aquesta processó
del Sant Enterrament
com viu una persona
com vostè
aquesta processó
del Sant Enterrament
que és el punt àlgid
de la Setmana
Santa Tarragonina
Bé
per una part
amb moltíssima emoció
perquè
en aquests moments
a més
està
començant a ploure
una mica
hem estat
tot el dia
pendents
d'aquest temps
i a la vegada
pregant també
al Senyor
que ens doni
unes hores
de bon temps
però de veritat
que per mi
és molt emocionant
hi ha els dies previs
que hi ha
les altres processons
sobretot
la del dolor
del dimecres
que és la més
complerta
em fa molta
il·lusió
que aquesta
l'he pogut fer
molt bé
i també esperava
i estic esperant
amb moltíssimes ganes
aquest moment
tan emocionant
de la processó
del Divendres Sant
que l'estem preparant
durant tot l'any
perquè
quan s'acabi
aquesta processó
ja les confredies
ja estan preparant
les de l'any que ve
ja per mi
és el novell any
que estic veient
la processó
del Sant Enterrament
i de veritat
que
no sé
desitjo
que tothom
que ho està veient
és una manifestació
de fe
és una manifestació
també de cultura
d'art
i sobretot
de moltíssima gent
que col·labora
perquè
també
com vosaltres
també els tècnics
que esteu aquí
fent
la transmissió
el millor possible
perquè la gent
s'enteri
segur que en aquest moment
jo recordo especialment
quan vosaltres
feu la transmissió
que hi ha molts malalts
molta gent
que estarà a casa
en aquest moment
al que jo els envio
un saludo
molt molt afectuós
i un desig
d'uns dies de Pasqua
molt bonics
i segur que
s'emocionaran
veient els seus passos
recordant
que ells han participat
en aquestes processons
que ells han vingut
a veure
i això
segur que
per ensirà
un moment molt emocional
i per tant
jo us agraeixo moltíssim
que feu la transmissió
perquè d'aquesta manera
podem
molta gent
pot veure
aquesta
manifestació
tan bonica
què sent vostè
quan des d'aquí
des del Palau
Arcabisbal
veu aquesta jantada
per la part alta
de Tarragona
les confreries
aquest silenci
aquesta música
que l'acompanya
aquesta devoció
aquesta fe
realment
què és el que pensa vostè
com a Arcabisbal
de Tarragona
bueno
penso
penso en les persones
que ho fan
jo crec que
els hi agraeixo
des d'aquí
a totes les persones
perquè aquí
hi ha molta gent
treballa per fer
que això
hi ha moltíssima
moltíssima gent
que està treballant
no ara
sinó des de fa
molts dies
i molt temps
i això a mi
de veritat
em produeix
un goig molt gran
i també
penso que
les persones
que estan implicades
les veig
que s'ho passen
també molt bé
és veritat
que costa
però
participar
en una cosa
que és
quan veus
per exemple
els armats
és una colla
d'homes
nois
i joves
alguns
hi ha alguns
no tan joves
però que s'ho passen
molt bé
perquè se'ls veu
que volen fer bé
que llueixen
no sé
jo crec que també
per ell és una satisfacció
de manera que
el treball ben fet
també produeix
satisfacció
les persones
les coses ben fetes
doncs
dona un goig
molt gran
a la gent
que les fa
i jo crec que això
també és
per tant
per mi
és una
no sé
és una emoció
molt gran
i a més
per la televisió
ho veieu millor que jo
perquè
jo
des de dalt
ho podrà veure
ho podrà veure
també
en diferents
revisions
que farem
ja ho faré
i tant
ho podrà veure
tant demà dissabte
com diumenge
vos podeu estar segur
que ho miraré
ho tornaré a mirar
perquè
totes aquestes
enquadres tan boniques
que esteu fent
i aquests
clar
esteu en punts
molt neuràgics
per cert
com va anar per Roma
perquè vam parlar
recordo
abans que margeix cap a Roma
com va anar
com va anar
va ser fantàstic
poder estar a la plaça
de Sant Pere
el dia de Sant Josep
quan es començava
el pontificat
del pare
el papa francès
per mi
no sé
és estar al moment
adequat
no sé
jo portava en aquell moment
de veritat
el cor
tota l'arxidiócesis
d'alguna manera
em sentia
com el representant
de tots vosaltres
de tota la gent
que estima
el Sant Pare
i de la gent també
que l'admira
i que
només
bé
Sant Pare
realment és una figura universal
no és només
una persona
no és
el bisbe de Roma
és alguna cosa més
i per tant
poder estar a la plaça
de Sant Pere
en aquell moment
escoltar-lo
veient l'ambient
que hi havia tan formidable
de pregària
i també
d'alegria
per mi
va ser
molt bonic
de veritat
el va invitar
a les beatificacions
que hi haurà a l'octubre
aquí a Tarragona
li vaig deixar una carta
amb totes les raons
amb moltes coses
de veritat
va ser per mi
un moment
molt
bueno
jo espero
que el papa
que el papa
almenor
que contesti
no
espero que
perquè
evidentment
és difícil
que el papa
pugui vindre
però
jo he fet
la invitació
formalment
no ha sigut
una cosa
de dir
ho farem
si no
no ho he fet
formalment
amb una carta llarga
explicant les raons
també
per les quals
penso que ell
podria
vindre aquí
a Tarragona
tenim ja alguna
novetat més
d'aquestes
beatificacions
el vam veure
a vostè
amb diferents persones
que anaven
a l'antiga universitat laboral
a veure el recinte
perquè es deia
que podia ser
un dels recintes
per fer-se
ho sabem
ja més o menys
cap on tirarem?
a mi em sembla
que
allò
així
el lloc
de moment
és el lloc
per nosaltres
millor
amb tots els aspectes
també
logísticament
és el lloc
on sempre
que la gent
la podrem atendre millor
i el que es tracta
és que la gent
s'hi trobi gust
en un lloc
a gust
que puguem
atendre bé
les persones
i allí
ens permet
el pàrquing
molt fàcilment
també
la seguretat
de les persones
totes les
però bé
encara
ens falten
alguns detalls
i esperem
que puguem
fer una informació
formal
quan surtin
no us preocupeu
que us informarem
us tindrem informats
de totes les coses
el que sí que puc dir
és que abans d'ahir
el Sant Pare
va firmar
una sèrie de decrets
de beatificació
dels quals
al final
són 63 màrtirs
més
que s'incorporen
a aquesta causa
perquè sempre hem parlat
de més de 500
però encara
n'hi havia alguns
que no estaven
no havien passat
tots els tràmits
diguem
per tant
serà la més nombrosa
de tota la història
jo penso que sí
ara hem d'esperar
fins al mes de juny
perquè encara
hi ha algunes causes
que estan encara
en aquest últim procés
i això
jo crec que sí
que serà
sobretot serà una causa
molt bonica
una celebració
jo penso
molt festiva
i que deixarà Tarragona
amb un nivell molt alt
haurem d'esperar
fins al juny
per saber
això
si és la més
no
però sapigui exactament
el número
ja sabem
que seran més de 500
això ho podem dir
i per tant
exactament
seran 520
519
514
això és el que
hem d'acabar de veure
ja quan passen
els 490
ja és la més nombrosa
perquè l'última
va ser
la del 97
la del 2007
en tot cas
ja podríem certificar això
que es faria
allà a l'antiga
universitat laboral
bueno
certificar
encara no del tot
ho direm
igual que vam
vam emitir
un comunicat
pel dia 13
les
podíem dir
les majors probabilitats
estan allí
no perquè no ho puguem dir
sinó perquè encara
queden alguns detalls
que els hem d'acabar
de concretar
i realment dir
bueno
ja està
això està definit
Didac
volies
sí
m'agradaria
preguntar-li
amb el senyor
que visve
com lligaria
aquest esdeveniment
que estem celebrant avui
és a dir
la mort
de Jesucrist
el seu martiri
amb el
dels martiri
d'aquests
veïns
que seran
bueno
jo crec que és
molt fàcil
tots els màrtirs
han mort
per confessar el Crist
des del nostre
fructuós
vis-hi fructuós
ell
va dir
jo no adoro
un altre Déu
només adoro Déu
i per tant
aquests màrtirs
també tots han mort
un màrtir
és aquell
que mor
per confessar
la fe
en Déu
amb Jesucrist
i per tant
per ser cristià
i no per altres raons
i altres motius
i aquest és
per tant
sempre
el màrtir
imita el Crist
inclús
molts d'ells
en el moment
de la mort
imiten
per exemple
perdonar els butxins
que és una de les
igual que Jesús
a la creu
o per exemple
posar-se en braç
amb creu
com va fer
fructuós
també
al moment
després
es va deslligar
que el foc
li havia cremat
ja les lligadures
i es va posar
amb base de creu
són persones
que en aquells moments
recorden
una mica
les
se senten
cristians
i que estan donant
el testimoni
de la seva fe
i la fe
és en Jesucrist
i això
a mi em sembla
que és
que tots els màrtirs
són màrtirs del Crist
diem nosaltres
ho cantem
el dia
del
màrtir del Crist
que són
els quins
han mort
per el Senyor
Tarragona
té una història
martirial
realment important
des de
Sant Pau
que va vindre
a predicar
la fe
en el Crist
Santa Tecla
llavors hi ha
els pròpiament
tarragonins
Sant Rectuó
Sant Augur
i Sant Lògic
Sant Magí
naturalment
ara
en aquest temps
últim
hi ha
el pis
de Borràs
com a arcabisor
d'Aragona
com se sent
un
quan
presideix
una església
amb aquesta càrrega
tan profunda
bueno
em sento
no sé
molt petit
perquè
de veritat
que
pensar
que
pensar
que
soc el successor
d'un màrtir
com fructuós
o d'uns grans sants
com Oliguer
o
com
bueno
n'hi ha molts
no
a la nostra història
no
per tant
a mi em sembla
que
això
és un moment
és un moment
molt
no sé
molt emotiu
no
per mi
no
i una mica
si se sent
una
que
no està
potser
a l'altesa
no
de
com hauria d'estar
no
ara veiem
aquí
a les imatges
que ens ofereix
TAC12
en directe
veiem
com
el primer pas
va tapat
perquè
com comentàvem
estan caient
gotes
està plovent
aquest xirimiri
insistent
i veiem
el pas
del Cristo del Buen Amor
que ara passa per aquí
per davant
del Palau
Arcabisbal
i veiem
que està tapat
per protegir-lo
per aquesta pluja
és una llàstima
també cometen
alguns soviens
a través del Twitter
que hi ha alguna zona
del recorregut
especialment la baixada
de misericòrdia
on s'ho estan pensant
els portants dels passos
si baixen o no
perquè
hi ha aquest perill
de relliscar
en aquella zona
que és més pronunciada
del recorregut
moltes gràcies
senyor Arcabisbal
per acompanyar-nos
en aquesta retransmissió
conjunta
entre Atac12
i Tarragona Ràdio
el deixem que continuï
disfrutant
del punt àlgid
de la Setmana Santa
de Tarragonia
com és aquesta
processó
del Sant Enterrament
gràcies per acompanyar-nos
al Sant Pare
també a l'octubre
esperem que el Sant Pare
a Tarragona
esperem que sí
però almenys
preguem perquè sigui així
de veritat
i aprofito
per felicitar-vos
a vosaltres
per la retransmissió
i també
a totes les persones
que ens escolten
desitjar-los
de tot cor
una Santa Pasqua
molt bé
moltes gràcies
senyor Arcabisbal
veiem ara
aquesta imatge
preciosa
de la catedral
de Tarragona
aquí
al pla
de la seu
i el que comentava
abans
veiem
com
aquest pas
del Cristo
del Buen Amor
de la Cofraria
del Cristo
del Buen Amor
i Nuestra Senyora
de l'Amargura
con San Juan Evangelista
està passant
per aquí
davant
del Palau
Arcabisbal
tapat
amb
tapat
perquè
amb aquest plàstic
perquè la pluja
no el malmet
és una mica
no
Josep
el que comentava
abans el Carles Batxes
de la importància
de preservar
aquest patrimoni
aquest ric patrimoni
amb passos
que es remuten
a alguns d'ells
a molts segles
enrere
i que naturalment
la pluja es podria
malmetre
és un dels riscos
que es corre
quan
bé
com un dia
com el d'avui
malgrat la precipitació
que no és intensa
aquí a Tarragona
la ciutat
per aquells que no hi són
en algun dels punts
de recorregut
no plou molt
que passa que sí
que està plovent
de forma contínua
és a dir
no és una pluja
molt intensa
però sí
continua
i això fa
que
és el que diuen
a Didac
la veu popular
la pluja d'enganya
pastors
que de mica en mica
va acabant
i al final
t'acaba mullant
efectivament
això és allò
que diuen
en castellà
és el calabobos
i realment
és això
precisament
canviant
de tema
i ara
estem veient
amb la imatge
que ens ofereixen
els companys
de TAC12
que el Cristo
del Bon Amor
està tapat
amb plàstics
per evitar
això
precisament
el que comentàveu
que
es facin molt bé
precisament
aquesta
confraria
de la
Germandat
del
del Cristo
del Bon Amor
i
Nuestra
Senyora
de l'Amergura
com Sant Juan
Evangelista
és
sens dubte
una
de les
en quant a
indumentàries
més curioses
de les que desfilen
pel divendres
Sant
Tarragoní
per què?
doncs
aquesta confraria
se la coneix
popularment
com els andalusos
perquè bàsicament
està formada
per membres
d'aquesta colònia
quina és la gran diferència
en quant a la indumentària?
bé
avui no es notarà
perquè les cues
de les vestes
de totes les confraries
estaran
recollides
però és que resulta
que aquesta
de
la confraria
dels andalusos
van a l'estil
de la seva terra
i per tant
les seves vestes
no porten cua
porten
aquesta
túnica blanca
amb una capa
morada
i aquí veiem
l'altre pas
l'altre pas
de la mateixa
de la mateixa
cofraria
en aquest cas
és el pas
de nostra senyora
de l'amargura
consen
Juan Evangelista
que també veiem
que va tapat
amb aquest plàstic
i suposo que no serà
l'únic que va tapat
amb plàstics
perquè a hores d'ara
ja segurament
tots aniran coberts
realment aquí
a pla de palau
les imatges
són precioses
aquí veiem
ara les cases
dels canonges
ho estem dient
pels amics
de Tarragona Radio
perquè sàpiguen
per on estem
amb la transmissió
i també
pels amics
de TAC12
si et sembla
dir-ho
que sentim
aquest so
que ens acompanya
ara en aquesta
Sembla Santa
Pels amics
Gràcies.
Per les dades que tenim, deu anys de diferència.
Els passos, sí.
Els dos passos.
Efectivament. Són passos de talla, no són d'aquests de resina que s'han posat últimament de moda.
La raó del plàstic, a més a més, en aquest cas hi hem d'afegir el fet que aquestes figures vagin vestides amb roba.
O sigui, no és la talla ni la roba.
Alguna cosa també complicaria les coses, el perill que es malmeti la talla i també el perill que es malmeti la roba.
I tot plegat això em fa pensar una mica, tornem amb els evangelis, si em permeteu.
Sant Mateu parlava, per exemple, de l'entrada triomfal de Jesús a Jerusalem el diumenge de Rams.
El que va d'un dia, en menys d'una setmana, veiem que la massa es converteix en allò que primer visca i després mori.
Mori, sí, que el rebutja, no?
El dia de diumenge de Rams, tothom va sortir allà cridant, ho sant, salveu-nos, fill de David, beneït el qui ve amb nom del Senyor, ho sant dalt del cel.
Però ja ho sabem que aquella multitud, uns dies més tard, demanaria a Cris que fos crucificat.
Recordar aquella entrada a Jerusalem, potser ens hauria de dur, els que ens diem cristians, una cosa és que ens ho diem i l'altra que ho siguem,
és posar-nos colze a colze amb Jesucrist per unir-nos al seu coratge d'assumir fins i tot la mort cruel de la creu per ser fidel a les seves conviccions.
Abans, el senyor Capisba mencionava el fet que els màrtirs segueixen a Jesucrist fins les últimes conseqüències.
Si el sem, si vam alçar els braços enarborant els rams de la fe, de la veritat, de la solidaritat i de la mort,
també hem d'estar-ho per acompanyar-lo a la creu perquè Jesucrist, una cosa que té, és que sempre compleix el que promet.
I per tant, vol dir que podem gaudir de la seva ressurrecció.
Ara veiem aquí com els dos passos de la cofreria del Cristo del Buen Amor, el seu pas pel carrer de la Mare de Déu del Claustre,
doncs veiem els dos passos no tapats, el que comentàvem abans, amb aquest plàstic per la pluja.
Sembla que ara para de ploure, no, Josep?
Hi ha un respir, eh? Sí, sí, sembla que hi hagi un respir en la pluja.
Ja veiem abans que era un front que engepava una miqueta la cua d'aquest front i que anava cap al nord
i que sembla bé que si no canvia res, i ara farem una altra autologia,
si no canvia res no plourà, eh? Però vaja, estem sempre amatents i mirant el cel.
Per cert, ja que passen aquest confrari en concret, és bo recordar que també avui hi ha una processó a Bonavista,
al barri de Bonavista, som a Tarragona, ciutat, i de fet a Bonavista també s'enleve en la seva processó.
Surten tres passos que tenen des de fa tres dècades, més de tres dècades fins i tot,
fa uns gairebé 40 anys que surten, i també, naturalment, no és tan seguida com la de Tarragona,
però també s'està fent en aquests moments, al barri de Bonavista.
L'escut que estem veient dels germans d'aquesta confreria de Jesús de Bonamor
i la Virgen de l'Amergura i con Sant Juan Evangelista,
representa la corona d'espines i el mig centrat hi ha el cor atrevessat d'una espasa.
Això recorda aquell passatge de l'Evangeli amb la presentació de l'infant Jesús al temple
quan li diu Simeó a Maria que un espasa de dolor li atrevessarà el cor,
és a dir, ja li parteix de la fi que farà el seu fill.
Sentim ara la música que acompanya aquests passos.
Per cert que escoltarem els primers sacs de jamecs,
recordem que tenim a Tarragona una de les bandes més importants de Catalunya,
no una de les més importants, la més important de Catalunya,
de banda de Sanc de Jamecs, de banda de la Sant de Santa.
I ara veiem aquí al pla de Palau com passa el desè pas
d'aquest processó del Sant Enterrament de Tarragona,
és el pas de l'Exeumo, de la Germandat del Sant Exeumo.
I la parlàvem justament ahir amb Elvira Ferrand, la presidenta,
i ens explicava naturalment el via crucis que hem fet aquesta matinada,
a partir de quarts d'un nou matí, però també la singularitat de la seva banda
amb una sessentena d'integrants, amb aquest sacs de jamecs,
que és la més important, com dèiem, de tot Catalunya.
També hem vist, Josep, que passava tapat,
tot i que dèiem això que havia parat de ploure,
almenys des d'aquí em sembla que ha parat de ploure,
també vèiem que el pas anava tapat.
Aquest pas d'Àldec de l'Exeumo data del 1994.
Efectivament, és una reproducció del que es va perdre
durant la guerra, no va dir civil, no, la guerra incivil,
aquella bogeria que ens va agafar entre germans
i, a part de les víctimes humanes,
també va haver-hi les víctimes del nostre patrimoni artístic.
Un patrimoni, el de la Setmana Santa Tarragonina,
que va resultar molt damnificat.
Aquesta germandat del Sant Exeumo,
també és una d'aquelles que ha tingut una història força atzerosa.
Recordo fa uns anys, devia ser abans dels anys 80,
que pràcticament no tenien germans.
En canvi, es va donar una circumstància curiosa
que aquells anys la germandat del nostre pare,
Jesús de la Passió, havia perdut el seu misteri amb un incendi
i es trobàvem una confraria sense misteri
i una altra amb misteri però sense confrades.
I llavors vam sortir junts.
Vull dir, això també va passar amb el davallament de la Creu uns anys després.
Escoltem ara, si us sembla, el so d'aquests timbals.
ser.
Fins demà!
En aquesta imatge semblava que volguessin destapar, em sembla que sí, que destapen el pas, és el que comentàvem abans, ha parat de ploure sobre Tarragona, almenys sobre la part alta de Tarragona i ara veiem com destapen aquest pas perquè pugui lluir millor durant la processó.
No plou però comença a fer una mica de vent, s'han canviat la pluja pel vent ara mateix.
Aquest carrer que veiem ara, segurament, ho comentaves tu abans, és un dels carrers que dona unes imatges més maques pel fet de ser tan estret.
I aquest, hi va haver un any, no recordo quin exactament, que un misteri es va enganxar aquí, intentant donar el tomb, i la processó va estar sorpresa gairebé una hora.
Hi va haver un tall d'aquells realment impressionants, tanes així que en aquella època jo donava la processó per allò que aleshores era cadena catalana.
I em vaig haver d'inventar la processó perquè havíem de tornar la connexió a una hora determinada.
I a base d'una mica d'imaginació vam haver d'anar donant la processó per evitar aquell tall.
Ara veiem aquí el pas que comentàvem abans, el de l'exeumor. Aquest continua conservant aquest plàstic?
Efectivament. Aquest és un dels fets amb resines, però va a porta vestit de debò.
Tal dia, a propòsit d'aquest pas de l'exeumor, que és un dels misteris més antics que es recorda de la processó del divendres sant,
o dijous sant primerament, la del 1550, com deia l'amic Carles Batxas, ja hi van anar els de l'exeumor.
També hi anaven els penitents amb improperis, els de xuplinants amb el seu hàbit blanc i l'escut de les cinc llagues,
el crucificat i la verge de la soldat.
Precisament, donem la benvinguda una altra vegada al nostre company i amic Carles Batxas.
Acaba d'arribar, però el deixarem que recuperi una mica l'aire l'altra vegada, que vegui una mica d'aigua.
Li posarem aigua que pugui recuperar l'alè.
Per cert, la banda de l'exeumor que ha passat ara fa una estona és curiós perquè hem tocat el Virovai a diferents llocs,
entre ells, a banda del Sant Pare i també a Montserrat.
Crec que l'últim, cada 11 de setembre, toquen el Virovai a Montserrat, a l'Avedia Montserrat.
És una banda que ha tingut també recorregut més enllà de la ciutat.
Hem pogut anar a escoltar-vos en aquests llocs.
Podem dir també que aquesta confreria va ressuscitar, diguem-ne, arran de la seva vinculació amb el Santuari del Loreto.
Sí, era de fet aquesta matinada d'Ixousans que anaven a fer aquest viacurcís nocturn,
molt a motiu també, i fins a dalt amb el pare Mario, que és el lliuritú que també hem pogut recaptar fons per la seva causa,
a través de les...
El telèfon de l'esperança.
Sí, a través de les torxes, la il·luminesa que porten, les torxes que porten, s'han pogut recaptar fons per la causa del pare Mario.
Fem ara, si us sembla, portem, ara hem començat a les 8, quan passaven 10 minuts de les 8 del vespre aquesta retransmissió,
si us sembla, fem una breu pausa per la publicitat i tornem res en un minut per continuar retransmetent en directe,
tant per TAC12 com per Tarragona Ràdio, aquesta processó del Sant Enterrament de Tarragona.
i tornant, tornem ja amb el Carles Batges, que ja està recuperat d'aquest espring que ha fet per arribar aquí.
Tornem res en un minut de rellotge. Fins ara.
Us estem oferint en directe, des del Palau de l'Arcabisbat de la ciutat,
la processó del Sant Enterrament, amb Tarragona Ràdio i TAC12.
Fins ara.
En directe per TAC12 i també per Tarragona Ràdio, en aquesta retransmissió que estem fent conjuntament TAC12 i Tarragona Ràdio.
Tornem amb aquesta imatge del campanar de la catedral de Tarragona.
Carles, et reincorporem a la retransmissió. Hem patit una mica per la pluja.
Sí, justament a l'estona que he estat fora, hi ha hagut una pluja.
Sembla ser que per les previsions que ha recollit allà a l'Església de la Sang,
era un, el que ja dèiem aquí nosaltres, una mica de cua.
I també us he de dir, i per tots els telespectadors i radioïents,
que tal com mana la tradició, ja ha sortit el Sant Crist de la Sang, per tant és processó celebrada.
En tot cas pot ser sospès, esperem que no, però és processó celebrada perquè la imatge central ja ha sortit.
És a dir, que fins que no surt la imatge central no és processó celebrada.
Correctament. Fins que no surt la imatge central no és processó celebrada.
I aleshores, ara ja ha sortit el Sant Crist, quan jo he vingut aquí ja havia travessat la plaça del rei,
per tant podem considerar que és processó celebrada i esperem que es pugui seguir
perquè ara sembla que les previsions ja són més acurades.
El ritme que estem portant és un ritme bo?
Sí, jo penso que sí. L'experiència que tinc d'això és, al principi no hi ha hagut masses interrupcions des d'aquí.
Fins i tot jo que ho he medit una miqueta per poder ser aquí i allà, he arribat allà justíssim.
Això a vegades també depèn, i depèn una mica del que dèiem abans,
depèn una mica de la quantitat de penitents que fan que tardi més o menys a sortir al Sant Crist.
i això a vegades és difícil de poder-ho preveure.
Algun oient, Carles, via Twitter, ens diuen que a la baixa de Misericòrdia,
que ell sempre fa una mica més encura, no?, quan han caigut quatre gotes,
perquè de vegades pot ser que patin una mica els cavanarrodes, eh?
Sí, sí, sí.
No hi ha hagut cap problema, no?, en principi.
No, en principi que sapiguem no hi ha hagut cap problema, però sí que és delicat, eh?
És delicat, i jo ho vaig iure en persona, això, eh?
És a dir, quan, bueno, un any, fa molts anys,
sí que la Setmana Santa portava el pas de la soledat a rodes encara,
i el portant que anava darrere se'm va colant entre les cames,
d'una relliscada que va fer, en aquest sentit.
És a dir, va ser això, hi havia un terra mullat,
i realment, doncs, són anècdotes d'aquelles de la processó,
que quan portes tants anys, en tens moltes.
Estem veient ara el pas del nostre, perdó, el Jesús del Bon Amor,
que representa el Jesucrist després de la flagellació.
Se n'ha parlat molt d'aquest tema, de la flagellació,
de quants assots li van donar.
Aquests dies tenim aquí a Tarragona
una exposició magnífica a l'església de Sant Francesc
on s'exhibeix el Sant Llençol
que recull la imatge d'una persona que va ser crucificada
i flagellada amb el flagrum que feien servir els romans.
Un flagell que, encara que la persona, diríem,
no l'hagessin crucificat, en poques hores
es hagués mort i diuen als experts en Medicina Legal
que després d'una flagellació així,
la persona queda embolicada com una mena de safetà.
És a dir, se va enrotllant a conseqüència de la diventor,
activant tots els nervis trencats, en fi, és una cosa terrible.
Llavors també podem dir que aquesta Sant Llençol es pot admirar al Museu Bíblic Tarraconense
amb exposició permanent i també a tamany natural.
Sí, evidentment, és una cosa que podem admirar sempre,
que molts tarragonins i altres persones de fora no saben,
és a dir, el magnífic Museu Bíblic que tenim aquí, aquí a Tarragona,
amb una exposició magnífica de totes les èpoques,
és a dir, dels temps bíblics i fins a èpoques més modernes,
i una de les coses que podem mirar és precisament aquest Sant Llençol.
I també, bé, respecte al fet del Cristo de la Bonamor,
que deu ara que estava incorporant,
que és la darrera cofredia que s'ha incorporat a la Setmana Santa Tarragonina,
que justament aquest any ha fet els 20 anys de la seva incorporació,
i, si m'ho permeteu, voldria des d'aquí donar un record molt entranyable
a José Manuel Núñez, el germà no major de la cofredia,
que és una persona amb qui jo tinc una invitat molt entranyable,
que ha fet molt per la Setmana Santa
i que està passant un moment molt delicat de salut.
Des d'aquí penso que és de justícia
donar-li unes paraules d'encoratjament amb ell
i a tots els seus companys de la cofredia.
Ho fem, ho fem extensible també, de part dels que hem parlat
també aquests darrers anys amb ell,
preparant diferents reportatges,
sempre molt afable, molt proper,
bé, una persona, en fi, que...
I si m'ho permeteu el record,
a persones que per circumstàncies no estan entre nosaltres,
voldria també desitjar a l'amic i company,
a Javier Balló, director d'Atac12,
que hauria d'estar aquí, a veu d'aquests micròfons,
però que per circumstàncies ens està seguint
a través de la televisió perquè una dolència
el té almenys durant uns dies apartat de les seves tasques.
Però ens té absolutament controlats, eh?
Efectivament, el telèfon i tot això...
Cap problema.
Veiem ara aquí al pla de la seu
com està arribant ja aquest pas de Nuestra Senyora de l'Amargura.
Comentaves abans, Carles,
que aquesta cofraria, la cofraria del Cristo del Buen Amor,
és l'última que s'ha incorporat fa 20 anys,
m'assembla que has dit.
Com neix una cofraria?
Bé, neix en principi amb la voluntat de ser-hi
i de participar d'un tarannà establert.
És a dir, en el seu moment va portar a la seva polèmica,
és a dir, hi havia persones que o no entenien
o pensaven que l'esperit seria un altre,
i en aquest sentit, concretament des de la SANG,
en aquest moment jo vaig participar molt en aquesta tasca,
és a dir, realment es va demostrar des del primer dia
la manera que ells volien incorporar-se.
Ells volien fer una cofradia amb un esperit,
amb un tarannà, amb una part majoritària de persones,
probablement que en un principi eren d'origen andalús,
però que hi havia molta gent ja amb esperit
i nascuda a Catalunya.
Quan això es va poder demostrar,
jo penso que van poder callar moltes veus,
i realment ho dic amb coneixement de causa
i realment molt satisfet que això hagi sigut així.
Tota la meva experiència que he tingut amb l'amic Núñez
ha sigut en aquest sentit,
i ell ha treballat molt perquè això fos així.
I en aquest moment podem dir que hi ha tants socis,
andalusos com catalans.
Ha estat la darrera en incorporar-se,
com tu bé comentaves abans,
però ja compta amb dos passos, no?
Sí, és a dir, ells en aquest sentit
han seguit la costum de tindre un Crist i una Verge,
es van haver d'adaptar, perquè en principi
ells van triar un pas i sabien que amb el pas que havien triat
el lloc on havien d'anar, és a dir, el Crist sentat pensatiu
és un Crist després de la fragilació
i abans del exceomo davant de la Ponsi Pilat.
Per tant, és un Crist flagelat
i abans que estigui presentat al poble.
I després van presentar una mare
una mica al camí de l'amargura
i expectant en el moment
i acompanyada de Sant Joan.
Era l'única manera
que ells poguessin portar els seus dos passos junts,
perquè si no,
havien de fer, com per exemple,
en l'altra darrera aportació,
van fer els marejans,
que van fer un sant sopar
i per tant van separats.
El sant sopar va al començament
i el sant enterrament,
el pas històric de la conferència
de l'agrament de marejans va a Unitoca,
perquè recordem,
o profitem per recordar
que la processada de Tarragona
és un pas passional,
és l'ordre de la passió,
és a dir, la seqüència
des del sant sopar fins a la soledat de Maria.
Per tant, cada pas que s'incorpori
té un lloc preestablert,
no es pot triar,
això és un protocol que ja està fixat.
Dificulta pel mateix gremi,
pel fet de l'organització del gremi,
que els passos vagin separats?
Bé, representa en molts casos
doblar els esforços,
els flossos d'organització,
és a dir,
perquè clar,
necessiten en principi dos bandes,
com a mínim,
si van al pas al coll,
com és el cas,
i llavors dos equips d'organització.
en aquest sentit,
el pas del sant sopar són com més aviat
els aspirants del que...
Sí, estem sentint les tarotes,
les tarotes del pas de la germandat,
del nostre pare, Jesús de la passió.
Sí, que acompanyen el pas de Jesús de la passió,
que ara mateix veiem que passa per davant
del Palau Arcabisbal,
és el pas de Jesús de la passió,
de la germandat del nostre pare,
Jesús de la passió,
que data de l'any 2008.
Efectivament,
aquest va substituir
amb un que es va cremar,
i cal dir que
les persones que estem vinculades a la ràdio,
aquesta germandat
té
un significat especial,
perquè va néixer
l'any 1940
i
estava formada
per gent de ràdio.
Sentim, si et sembla,
primer...
Primer.
Primer.
Primer.
Primer.
Primer.
Primer.
Primer.
Primer.
Primer.
Ara veiem el pas del Exe Homo,
de la germandat del Sant Exe Homo.
Comentaves abans, Didac, però estàvem parlant del pas d'Aixessos de la Passió.
Sí, aquesta confraria va néixer, com dèiem, a l'any 40,
i estava formada per persones vinculades a Ràdio Tarragona.
El seu primer president va ser el senyor Martí Maríes Magrinià,
que era el director, aleshores, de Ràdio Tarragona,
actualment Ràdio Nacional d'Espanya,
i després van seguir el senyor Josep Maria Terrassa
i altres persones, el soci número 1 han sigut persones vinculades,
com per exemple el senyor Soler, el senyor Joan Juncosa Penedès, etc.
i precisament en guany, fa 40 anys, que es va cremar
en un accident dissortat, on el guardaven, el magatzem,
el magnífic pas de Felipe Cozcolla de Ribagorta.
És un pas realment magnífic.
Ara es pot contemplar la figura cremada dins d'una urna,
l'església de Sant Joan, precisament,
i realment sorprèn, corprèn,
la força que té aquella fusta cremada
que encara conserva part de les traces del sisell de Felipe Cozcolla.
i ara aquest de Menors és una reproducció d'aquell.
Sí, evidentment.
Com a data curiosa,
dir que el pas del Felipe Cozcolla de l'any 40
es va cremar, com ha dit l'amic d'Igret,
l'agost del 73,
i es va cremar, aquest pas, curiosament,
va viure 33 anys, que és l'edat de Crist.
A més, a tenir la rèplica,
aquesta sí que primer han tingut altres figures,
però l'hasta que ha tingut la rèplica d'aquell Cozcolla,
han passat 33 anys més.
I ho has dit, és una de les campagnes de la catedral,
com si volgués ser una sentència.
Aquelles coincidències.
Sí, sí.
Cal recordar que hem tingut altres dos passos,
un que era d'aquests d'Olot, petitó,
que popularment se le coneixia com el pitufo,
petitonet que era i com que anava al vestit de morat,
i després l'obra controvertida i polèmica
de Lluís Maria Saumells,
que precisament l'any 93 es va estrenar
en un dia que es va haver de suspendre la processó
per una aigua terrible.
Sí, sí, que s'ha de refer, pràcticament, el pas,
perquè tenia, com hem dit ja abans,
el que era el vernís molt, molt, molt recent.
En aquest sentit, comentar que, bé,
la cofredia va patir molta davallada
perquè una cofredia sense pas és molt complicat,
fins i tot va ajudar,
els seus confrères van ajudar a treure altres misteris
en èpoques de davallada,
les èpoques fortes de la davallada,
en què un any van treure el pas de l'Azziomo,
un altre any van treure el pas del Descendiment,
quan aquestes cofredies estaven en una època,
diguem-ne, baixa d'afectius.
També en aquest sentit, comentar que mai,
en aquestes èpoques de davallada,
cap cas, cap pas s'ha quedat dintre de l'Església
per Setmana Santa.
És a dir, els anys que no era això no era possible,
la sang treia tots els passos al carrer
amb membres propis de la congregació.
És a dir, bé siguin confrères propis
o amb confrères de la sang,
els passos sempre han sortit tots a la processó,
sempre que hi han sigut i que han existit, clar.
Ara és quan hi ha més confrères
o n'hi ha hagut més en altres èpoques?
Jo diria que ara és una de les èpoques altes de confrères.
Estem parlant de, probablement,
10 o 11.000 confrères a nivell de les cofredies de la ciutat.
I, a més a més, amb una alta participació del processó.
És a dir, els anys 80, principis del 80,
realment hi havia una ratllada molt forta
a nivell de la Setmana Santa,
amb un parell o tres de cofredies,
el punt-punt de la desaparició.
Però bé, després, el que vam dir,
l'esperit, aquesta fe,
aquest sentiment tarragoní,
aquest buscar d'on podrien sortir,
d'on se podia anar.
I, precisament, dos d'aquestes cofredies
van anar a un lloc de joves.
La cofredia de l'ascendiment,
el Club Maginet,
i la cofredia de l'Ecció Homo,
els Amics del Loreto.
És a dir, que són dos cofredies
que van, realment,
dos entitats que van ajudar
a refer dos entitats,
o dos congregacions de la Setmana Santa de Tarragona,
que ara avui veu deixen d'una plena vida
i amb molta activitat.
Si ara algú ens està veient des de casa
o algú que estigui seguint en directe
a l'apartalto de Tarragona
aquesta processó del set d'enterrament
i se sent atret per entrar a una cofraria,
com es fa?
Quins passos s'han de seguir?
Bé, només cal dirigir-se a la seu de la cofredia,
cercar-la,
omplir una butlleta
i, evidentment,
tindre bona voluntat de sortir
i, si no, de sortir almenys
de col·laborar amb la quota
a les activitats i a les despeses
de manteniment que Déu-n'hi-do les que són.
Ara hem vist,
fa un moment abans,
aquesta imatge que estem veient ara
en directe per TAC12,
hem vist com el sirineu
de la Reial Vintxar Mandat de Jesús de Nazaré
arribava aquí al Pla de Palau,
el veiem ara,
veiem aquest pas que encara va tapat.
Sí, encara va tapat
i fa pensar en el fet
que cal preservar els passos
i aquest, concretament,
és un dels pocs
que es va salvar
d'aquella bogeria iconoclasta
que se li diu
la Guerra Civil Espanyola.
Aquest pas és d'Antoni Parera,
de l'any 1930
i es va salvar.
Són, curiosament,
la Reial Vintxar Mandat de Jesús de Nazaré
va salvar gairebé
tot el seu patrimoni artístic.
Dic sol,
gairebé perquè
amb el de Jesús de Nazaré
hi va haver algunes pèrdues de figures,
però bé, en conjunt,
es va salvar perquè no estaven
amb les eglésies.
Cal dir també
que és una peça realment magnífica,
també deu ser de les més pesades,
m'imagino,
perquè continuo anant amb rodes,
de veritat.
Sí, evidentment,
és un dels passos pesats,
talla policromada,
o sigui, de fusta policromada
i realment
precisament
estava desmuntat
i això el va salvar.
Per cert,
que la riquesa patrimonial
i artística
d'aquesta Setmana Santa
i també d'aquesta processó,
naturalment,
han begut
la denominació,
la proclamació
de patrimoni
per part de la Generalitat,
de patrimoni
de festa tradicional,
d'interès nacional
per la Generalitat,
i l'any vinent,
segons explicava
el Joaquim Julià,
aspira també
a ser un nivell
de tot l'Estat.
Un reconeixement
que també seria important,
seria un pas més molt important
per la nostra Setmana Santa,
Carles?
Sí, evidentment,
seria un reconeixement
a nivell de l'Estat.
Nosaltres
vam tenir
un primer reconeixement
com a festa tradicional
d'interès nacional
per part de la Generalitat
de Catalunya
i després
va ser refrendada
com a element patrimonial
d'interès nacional.
Aleshores,
també dir en aquest sentit
que la tasca
com a organitzadora
de la Congregació
de la Sang
també ha estat
guardonada
amb la Creu
de Sant Jordi.
Carai,
molt bé.
Bé,
la Sang
té la Creu
de Sant Jordi
ja fa diversos anys,
no és d'ara,
i va ser precisament
el motiu
també
de celebrar
una mica
els 400 anys
de la restauració
de la Casa
de la Sang.
Recordar
que la Casa
de la Sang
quan
es va
inaugurar
va ser
l'any 1592,
per tant
l'any 1992
vam celebrar
els 400 anys
d'una manera
molt solemne
i bé,
amb un recordatori
també
de totes
les vicissituds
que s'han passat
perquè ha estat
feta i desfeta
diverses vegades,
ha servit de tot,
d'amagatxem,
vull dir,
és a dir,
a l'any 36-39
com ha dit el dius,
que no cal dir-ho,
perquè era el cafè
de Rabassaires
i hi havia
de tot allà.
Parlàvem abans
que el Sirineu
de la Real Germana
de Jesús
de Nazaré
data del 1930
i és un dels pocs
que es va salvar
d'aquesta crema
que hi va haver
durant la Guerra Civil.
Quan se'n van salvar,
ho sabeu exactament,
quan se'n van salvar
de ser cremats?
Bé,
es van salvar
aquests de l'altre allò
i el Crist
del Sant Sepulcre.
És la talla
més antiga
de la processó,
és del segle XVIII
i es va salvar
només la figura
del Crist,
no la urna,
la urna es va fer
posteriorment
i és obra de jujol,
es va salvar
només la figura
del Crist
perquè un soci
se'l va emportar
a casa seva
i el va emparadar,
el va emparadar
el menjador
de casa d'ell
i aleshores
això es va salvar
a la imatge.
Quan ningú sabia
que la imatge
s'havia salvat,
quan se va acabar
la guerra
ell va destapiar
el seu menjador
i va portar
la imatge
al gremi
i aquesta és la imatge
que es manté
i que es conserva
del segle XVII
llavors es va fer
amb la urna
i el pas
de Josep Maria
Jujón.
el soci
es deia
Ramon Givert
i
pel que expliquen
es va carregar
la figura
del Crist
del Coll
i
o va ser un miracle
que no el va veure ningú
o potser
si ho va veure algú
va callar
i afortunadament
tenim aquesta magnífica
obra.
A més a més
hi ha qui explica
que recordo
un senyor
Salvador Ramon
d'inesborrable memòria
que deia
que quan el van treure
van desemparadar
ningú s'explica
com havia pogut entrar
amb el forat
que havien fet originalment
perquè allò
anava
d'un cabell.
Era justíssim.
I va entrar
ho van tapar ràpidament
i mira
afortunadament
tenim aquesta magnífica peça
d'autor anònim
per cert.
Escoltem ara
aquesta música
que sentim
ara mateix
aquí
al pla
davant
de l'arcabisbe
del pla de Palau.
veiem ara
el pas de Jesús
a Nazaré
de la Reial Germandat
de Jesús
a Nazaré
una talla
data del 1940
aquesta.
Sí
i cal dir
que és
l'únic pas
que sempre
s'ha portat a espatlles.
Sempre.
Sempre.
La processa de Tarragona
durant molt de temps
va ser l'únic
i
sempre s'ha portat a espatlles.
en cioè
veiem
det
at a espatlles
Veiem com el pas va tapat perquè cau alguna gota.
Aquest pas dèiem que data del 1940, però té tota una història darrere, Didac,
perquè hi ha diferents peces que daten d'anys diferents.
Sí, efectivament. Aquest és l'any 1907 i va ser el projecte de Ramon Sales i Ricomà,
que és l'autor de les Maries, i el Josep Rius, que va ser el que va esculpir aquestes peces.
Ara estem veient la imatge de les Maries del Calvari, el cor infantil d'aquesta confraria de la Germandat de Jesús a Nazaré.
Bé, dèiem que això va ser el Crist, va ser destruït, va ser l'única peça que va patir els estralls d'aquell conflicte,
i a l'any mateix, 39-40, Salvador Martorell va refer aquesta imatge del Nazaré.
L'endumentària dels que l'acompanyen és negra, una vesta negra amb un cordó vermell,
i les dones, les Maries del Calvari, porten la vesta negra amb un escapolari daurat.
I m'agradaria que potser l'Àmic Carles ens confirmés una dada que afecta aquesta confradia.
Tenim entès que els netjarens són els únics que mantenen encara allò dels Montepius,
és a dir, aquella qüestió assistencial que tenim entès que ara se li diu dels morts popularment,
que ajuda a sofregar serveis fúnebres pels socis.
Sí, era la societat de socorros bútuos, socorros bútuos, em deien.
Sí, ara veiem que...
Per cert, torna a ploure amb intensitat, ara sí, ara amb intensitat.
És un puteroig gros.
Per això alguns han optat per no treure aquest plàstic que recobreix aquests passos,
veient que el temps no estava del temps clar.
Ara des d'aquí, des de l'Arcabisbat, que és on estem fent aquesta retransmissió en directe conjuntament,
TAC-12 i Tarragona Ràdio veiem com plou bastant intensament aquí a la part alta de Tarragona
i per això aquest pas encara conserva aquest plàstic per protegir-lo d'aquesta pluja que cau ara a la ciutat de Tarragona.
Veiem com els paraigües s'han tornat a obrir per protegir-se d'aquesta pluja.
Ara veiem, aquesta imatge ens ho demostra, com està plovent a la part alta de Tarragona
i com els dèiem, com veuen, doncs obliga a les diferents cofraries i germandats
a tapar, a protegir aquests passos perquè no es facin molt bé.
Però hi ha pluja, és que és curiós perquè és una pluja d'aquelles que el que veia el Carles
que en un moment pot deixar un bon aigüat però que tot una para, para de cop.
És que no pots treure massa.
No pots prendre massa decisions complicades perquè a més a més com que va parant
també una miqueta els confrars es van secant i no tenen la pluja al damunt
i d'alguna manera suposo que la voluntat hi fa molt també
i ningú vol desmuntar la processó, és una cosa molt dura, molt difícil
i realment sabem que volem que... necessitem moltes hores que aguanti
però clar, és el que és.
Es queden un parell d'hores, no? Aproximadament, hora i mitja, hora i tres quarts, aproximadament?
Aproximadament hora i mitja mínim.
També dependrà una mica dels confrars en el sentit que potser amb algú a última hora
ha desistit de no anar-hi i això a vegades no sabem mai quina influència pot tenir
però realment jo penso que en principi un mínim d'una hora i mitja
penso que potser una hora i quart, potser una miqueta més
perquè també hem de tenir en compte que aquest any s'ha sortit una mica més aviat
tot i sortint una mica de retras, s'ha sortit 20 minuts més aviat que altres anys
perquè quan hi ha horari d'hivern, la sortida és a les quarts de vuit
i quan és horari d'estiu és a les vuit.
Això ja també es va establir en una d'aquestes coses que es va deixar
per no haver-la de concertar i cada any.
De canviar cada any.
Didac, volies fer un incís?
Sí, dos en realitat, si volgués ser.
Un, dedicar un tribut d'admiració als nostres companys càmeres que estan aguantant.
Estoicament, eh?, aquesta pluja.
Exacte, efectivament.
I gràcies a ells podem veure aquestes magnífiques imatges.
I una altra és que veient les diferents imatges del Crist,
ja sigui el Cirineu, ja sigui el Notzeret,
em fa pensar una mica en l'Evangeli de Sant Joan,
al capítol 11, que parla de la ressurrecció.
I ens fa pensar quan Jesús li va dir a Marta, referint-se a Llàtzer,
que el teu germà ressuscitarà.
I això ens ho continua dient a tots nosaltres.
I encara que la condició humana està marcada radicalment
amb el segill de la mort, i de la mort no se n'escapa a ningú,
l'afirmació de Jesús és que no té límits.
I és que, com diu l'escriptura,
Déu és un Déu de vius i no de morts.
I la ressurrecció ja és present en la mateixa persona de Jesús.
Ho celebrarem d'aquí pocs dies amb la Pasqua.
Si Jesús, doncs, ens diu
Jo sóc la ressurrecció i la vida,
els que creuen en mi, encara que morin, viuran,
i tots els que viuen i creuen en mi no moriran mai més,
els creients, els que ens diem cristians,
estem advocats a la ressurrecció,
advocats a la vida per sempre.
Mentre som aquí a la Terra, però, això sí,
cal treure les lloses que barren contínuament el pas
amb aquesta ressurrecció,
allò que hi ha de mort en nosaltres,
és a dir, el pecat, l'odi, la mentida, l'egoisme,
la tristesa, la injustícia.
Seguim mirant el radar meteorològic i en aquests moments
també estem veient, és que ho estem veient constantment,
però és que es reitera la situació.
El xàfec, la precipitació és a sobre, però marxa.
Estadistem tota l'estona visquent precipitacions
que són resultat d'una cua de front
que es llepa, literalment, aquí al litoral,
però que passa per interior.
I ara ha sigut el mateix, eh?
Tot i que ha sigut de més forta precipitació.
Doncs el Carles Batges, que diu que està subint al final
de la processó, que és en el xeret, des de la sang,
i que ha de marxar, ha de marxar cap allà.
Rosana, ha de marxar, doncs, tornarà al final.
Avui s'aprimarà uns quants quilos, em sembla, el Carles.
Si sort aquí val ben a aigua, perquè...
Perquè pobra, està constantment aquí enganxat al mòbil,
també, comprovant a veure si tot va correctament.
També està aquí amb nosaltres a la retransmissió puja baixa.
Li agraïm, doncs, aquest esforç que està fent,
tant per estar dins la processó,
com per estar aquí amb nosaltres en aquesta retransmissió
subconjunta en directe de TAC12 i Tarragona Ràdio.
Vèiem ara aquí una persona així amb la cara encaputxada.
Sí, amb la cucurulla.
Amb la cucurulla, això mateix.
No sé, això suposo que és una decisió personal?
Efectivament, és una decisió personal.
Ahir va haver un temps, com comentava Carles Batges,
quan les dones no podien anar a la processó
i només hi podien anar com a penitents,
llavors sí que obligatoriament anaven amb la cucurulla.
Després, és una decisió personal.
Cal dir que això ens porta a l'edat mitjana.
Ara veiem aquí com l'estret que és aquest pas,
i com realment la creu gairebé toca el que és els balcuns de les cases.
Efectivament, i també amb els fenals que va rascant gairebé.
Sí, sí, veiem com aquest portant s'agafava aquí a la paret
perquè realment ho han de tenir tot molt ben quadrat,
perquè no passi com has explicat aquella vegada,
que es va quedar enganxat.
Exacte, sí.
Llavors allí es va trencar la direcció, recordo,
i clar, el van haver de treure com van poder,
el van haver d'aparcar en un carrer d'aquests laterals,
del mateix Escrivenies Velles,
però anant en direcció ja cap al carrer del Carme,
i allí es va quedar, però va ser un patiment.
Només ha passat un any, això?
Que jo sàpiga, sí.
Això d'enganxar-se, sí.
Perquè és això, no?
Vull dir, realment el carrer és molt estret
i costa molt passar per allí,
doncs ja té mèrit que només hagi passat una vegada.
Hem de tenir present també que antigament
els passos eren més petits,
les pianes eren més petites.
Estaríem ara més o menys, Didac,
si m'equivoquem, corregeixes a la meitat de la processó.
Hem vist passar fins ara 13 passos, 13 misteris.
El següent que veurem és el Jesús
és despullat de les seves vestidures,
que és de la reial germandat de Jesús de Nazaré.
que serà el següent que veurem passar
per aquí, pel Pla de Palau,
per davant de l'Arcabistbat de Tarragona.
Aquest és un pas que es va estrenar l'any 1961
i és obra de l'escultor barceloní,
Ballester Basalduc.
És una peça que realment té força.
Ara, el més interessant d'aquesta peça
és la imatge d'una nena
que mira a Jesús com li estan traient les vestides
abans de clavar-lo a la creu.
L'expressió d'aquell infant és realment magnífica.
Vèiem ara aquí les cornetes.
Destacar la importància de la música
dins de la Setmana Santa Tarragonina.
La música realment és gairebé inseparable,
indestriable de la Setmana Santa Tarragonina.
Jo recordo, per exemple, fa anys
quan encara existia la banda municipal de Tarragona,
no té res a veure amb l'actual unió musical,
encara que es pot considerar la hereba,
aquí a la part alta,
precisament davant del seminari,
un dia que feia una ventolera tremenda,
perquè aquí quan bufa, bufa també,
i a la llum rugenca de les atges,
el crisp de la sang,
agafava com si estigués encara viu,
com si es mogués,
perquè, clar, la llum anava canviant
per culpa del vent.
I, a més a més,
a la llunyania se sentia la banda
i que tocava precisament el cristo de la sang
i realment era una imatge d'aquelles
com una aigua fort,
d'aquells dignes de durero
o fins i tot d'una estampa medieval.
Era una cosa corprenedora,
perquè és que veure la processó
del Sant Enterrament aquí,
a la part alta,
li dona un plus
que no té amb altres indrets de la ciutat.
No es pot comparar, per exemple,
i puc parlar d'experiència
perquè l'ha retransmès des de la Rambla,
l'ha retransmès des del portal de Sant Antoni,
des del carrer Major,
ara des d'aquí de Palau i tot això,
i realment l'encís que té la part alta
és que ens porta gairebé a aquells segles.
Quan passem, passen, per exemple, els armats,
dius, home, per aquests carrers
hi devien passar en el seu dia.
Tots els sentits ben desperts,
amb la setmana,
però també hi ha un dels sentits,
el de l'olfacte, l'olor,
ara parlaves de les atges,
i també és molt present,
perquè a quin s'arriba aquí dalt,
aquí de l'alco de Palau,
l'olor de les atges que porten
i de cadascun,
les que desfilen en aquests moments,
per aquí baix.
Dèiem ara que està més o menys
a la meitat d'aquesta processó
del Sant Enterrament de Tarragona.
Fem ara, doncs, una pausa per la publicitat,
descancem res,
un minutet, un minut de rellotge,
i tornem en aquesta retransmissió
que estem fent conjuntament en directe,
TAC12,
la televisió pública del Camp de Tarragona
i també Tarragona Ràdio.
Us estem oferint en directe
des del Palau de l'Arcabisbat de la ciutat
la processó del Sant Enterrament
amb Tarragona Ràdio i TAC12.
de la ciutat
Ja tornem a estar en directe, doncs,
aquí a TAC12,
a la televisió pública del Camp de Tarragona
i també a Tarragona Ràdio
en aquesta retransmissió
que estem fent en directe
de la processó del Sant Enterrament de Tarragona.
Sentíem ara silenci,
perquè també parlàvem de les músiques,
però també la importància del silenci, no?,
en aquesta processó.
Efectivament, una de les característiques
més importants de la processó del divendres
Sant Erragoni és aquest silenci respectuós
que només trenca el so de les bandes,
sigui de cornetes i tambors,
de tarotes o de música,
que acompanyen els diferents passos.
abans hem vist la imatge del Cris de Penitents.
Ara la tenim en pantalla.
És la que parlava l'amic Carles Batxes
de l'accident aquell que li va relliscar.
i jo puc certificar també de molts anys,
abans de retransmetre les processons,
que una vegada vaig estar empenyent el que és.
I aleshores estirava els carrers de Tarragona sorra
perquè les atxes,
abans l'amic Josep ha parlat de l'olor,
sí, aquest també ha sigut un olor característic,
abans era una altra cosa.
Resulta que les atxes eren de cera.
Ho van ser fins a l'any 86.
Però com que l'any 86 s'havia arreglat la Rambla,
l'Ajuntament de les Hores va dir que res,
que allò no passaven per allò a la Rambla.
I n'hi estirava sorra.
Perquè després, al cap del temps,
les persones que tingui algun anyet ja recordaran
dues, com a dos arrels de forcarril,
seguint tot el curs de la processó,
que era la cera que havia quedat malgrat la sorra.
Doncs amb aquest el Cris de Penitents,
que és molt inestable,
perquè té una peana enorme,
ai, una peana petita, diríem,
en relació amb el que és el pes,
doncs és inestable.
I recordo que a la Baixada de Misericòrdia
baixàvem, llavors portava portarrodes encara.
Per cert que, perdoneu,
perquè s'estava mullant el Cris de Penitents,
perquè és un dels passos que hem dispassat per aquí,
que no va cobert, que no porta cobertura.
I ara torna a ploure.
I torna a ploure, eh?
S'està mullant en aquests moments,
aquí a Plada Palau.
Doncs, retornant amb allò,
recordo haver deixat la meitat dels talons,
allà a la Baixada de Misericòrdia,
intentant frenar.
Intentant frenar.
perquè s'embalava.
Això de la sorra es va deixar de fer fins a l'any 86
i a la processó de l'any 87
ja va sortir aquestes atxes noves,
que són com un dipòsit cobert de cartrogó pintat,
que, clar, no deixen d'anar res.
I, a més a més,
aguanten molt millor el vent,
si en fa,
o fins i tot, en el cas ara,
de la pluja.
Cal recordar que abans
les antigues atxes
eren, imaginem-nos,
com a quatre siris enganxats.
Enganxats.
Sí.
Amb quatre metges,
que allò feia una flamarada tremenda,
que si bufava l'aire,
bé, la ser anava a dojo
i, a més a més,
segons com la portaven,
doncs hi havia
una persona que arribava
a la plaça del rei
amb un pam d'atxa,
encara que fessin un metro i pic
l'atxa,
perquè allò se consumia molt després
i hi havia el perill
de relliscades i patinades
dies després de la...
Crec que és al carrer Marceria,
que hi ha un artista
que decora siris manualment.
Al carrer de Marceria,
efectivament.
L'antiga casa Cordaret,
que es deia abans,
i ara sí,
hi ha un dels artistes,
de ser l'únic,
que decora aquests siris.
De fet, m'assembla que tots
els que hem estat padrins o padrines,
el siri de bateig,
l'hem anat a comprar allí,
crec que és la referència,
no?
A l'hora de...
I llavors els siris pasquals
que es cremaran
a partir de la propera Pasqua,
la immensa majoria
estan fets allí.
Per cert,
parada en aquests moments,
la processó aquí davant
de Pla de Palau,
parada des de fa una bona estona
i són a les campades.
Són a les campades
i en imatges tenim aquest cris
dels penitents,
de la real i veneració
i congregació de la Puríssima Sang
de nostre senyor Jesucrist.
El tenim, com deia bé,
el Josep,
aquí davant del Pla de Palau,
davant de l'arcabisbat de Tarragona.
Deu ser una pausa, suposo,
Didac,
per coordinar-se una mica...
Efectivament.
A més a més,
ara ja veiem els penitents.
Sí, veiem els penitents,
aquesta persona
que fa la processó descalça.
Sí,
i aquesta és
la impressionant creu de penitents.
Aquí estan representats
els diferents atributs
de la passió.
Ho expliquem pels amics
de Tarragona Ràdio
que no poden gaudir
d'aquestes magnífiques imatges
que ofereix TAC-12.
Aquest va ser una obra
dels anys 40
d'un magnífic fuster,
avenista i gran passebrista
que era el senyor Josep Avila
que tenia el seu obrador
al carrer August.
I va fer aquesta magnífica creu
de penitents.
El misteri,
el del pas
del Crist de Penitents
es va estrenar l'any 61,
1961,
i és obra
d'Innocenci Soriano Montagut,
del mateix autor
en postí
que havia fet
la flagellació.
Realment,
si ara està caient aigua
amb ganes...
Sí,
però opten
per no tapar
de moment
aquest pas
del Crist dels Penitents.
De moment...
Veiem la imatge,
aquest primer pla
que ens ofereixen
les càmeres
de TAC-12...
No és de resina.
No, no,
veiem que
és impressionant,
no?,
aquesta imatge,
la realitat
que té
aquesta imatge.
Efectivament,
a més a més,
l'autor
va voler
donar-li,
si fixem,
té una mica
com si
girés sobre si mateix,
i és com si
l'intent,
l'esperit
de Jesucrist
que
s'enlaiga
cap al cel,
ja.
Veiem que hi ha
aquesta pausa,
com els comentàvem
abans,
en aquesta processó
del sant
enterrament
de Tarragona.
Veiem com
hi ha passos
que encara
continuen
tapats.
És això, no?
Ara plou,
ara no plou.
Suposo que
opten
per deixar
el plàstic
i així
es cobreixen
les espatlles.
Cal
recordar
que
en aquests instants
el senyor
arcabisbe
està seguint
la processó
des del
balcó
d'aquí
de l'Arcabisbat
de Tarragona.
S'incorpora
més tard,
no?
S'incorpora
al final,
ja,
i és el
prefecte
de la sang
que va
a convidar-lo
a que s'incorpori
a la processó.
Després,
didacta,
del Cris
dels Penitents
veurem
el Sant Cris
de la Sang?
És a continuació
o és més enllà?
Per ordre,
per ordre
que tenim establerts?
Sí,
si toca per ordre.
Per ordre,
si va després
del Cris
dels Penitents,
ve el Sant Cris
de la Sang
de la Sang,
després de fer
la...
Quiero que allò
abans del Carles
que un cop surt
de Natxeret
ja es pot considerar
la...
La processó
celebrada, eh?
Diguéssim que és
qui dóna sentit, no?
Exacte.
A la processó,
aquesta processó
del Sant Enterrament.
I encara falta
el descendiment
de la Creu,
encara en falten uns quants,
el Gràmi de Pagès,
d'Enterrament,
el Retorn,
la Pietat...
El Sà d'Enterrament,
el Sant Sepulcre
i la Soledat,
que és l'última en sortir
i la que sortirà demà
en processó.
Efectivament,
a demà,
la processó
que organitza
les senyores
que pertanyen
a la Generalitat
per la Sang
amb la secció
de senyores.
Per cert,
50 anys,
de la imatge,
de la Soledat.
Ho hem pogut veure
aquests dies
en els diferents
programes especials,
que hem fet
atac 12
de la Setmana Santa,
de com es viu
la Setmana Santa
al nostre territori
i un dels reportatges
parlava d'això,
d'aquests 50 anys
que compleix
aquesta imatge
de la Mare de Déu
de la Soledat.
És ja la processó
de demà
i ja és l'última,
no?
La processó
de la Setmana Santa
a Tarragonina.
Efectivament.
Cal dir també
que aquest
de la Soledat
és obra
de Vilodomat
que és
el mateix autor
del
bestiar,
de les figures
que hi ha
a la Font
del Centenari.
Va esculpir
aquelles figures
que en realitat
ja podem fer
un petit
parèntesis,
allà en realitat
no són les figures,
són els motlles.
Són els motlles.
El que passa
que l'any 54,
es veu que
tots els ajuntaments
això ja
ho deuen portar
de temps
immemorial.
Hi havia crisi, no?
Hi havia crisi.
i van anar
a Barcelona
a encarregar
una font,
unes figures
per
comemorar
el centenari
de la Rambla.
Sentim ara
cantar.
i ara
en imatge
tenim,
veiem ja
el Sant Cris
de la sang,
que és,
com dèiem abans,
com ens deia
el Carles Batges,
la figura
que dona sentit
a la processó
del Sant Enterrament
de Tarragona.
La culminació
amb Jesucrist
dona la seva vida
per a tots nosaltres.
És una obra
de l'any 1940
que
va esculpir
el canongí
Salvador Martorell
i cal recordar
que l'anterior
va ser destruït
durant
la follia
aquella del 36
i es conserva
només
un trosset
del cap.
parlàvem abans
de la realitat
que transmet
també aquesta imatge.
Realment sembla
que aquest Sant Cris
sigui de veritat.
Efectivament.
Efectivament.
Cal recordar
que
Salvador Martorell
era un gran tallista
i realment
va comptar
també
amb l'ajut
d'un altre
magnífic
artista
tarragoní
que era
el senyor
Bordeus
un gran
pintor
i també
escultor.
Ara veiem
com deixa
ja el pla
de Palau
i baixa
per la Mare
de Déu
del claustre
per continuar
aquesta processó
per la part alta
de Tarragona.
El Sant Cris
de la Creu
que ha passat
per aquí
per la Palau
i de seguida
ho faran
la congregació
la venerata
cosa de Jesucrist
de sentiment
de la Creu.
Com dèiem
estem pràcticament
una mica més
enllà
de l'Equador
d'aquesta
processosa
d'enterrament
d'aquí de Tarragona
però encara
ens queda
una horeta llarga
per davant
una horeta llarga
que dependrà
de molts factors
però en qualsevol cas
també estem veient
que a través
de les xarxes socials
hi ha alguns
que comenten
que entre una
congregació
i l'altra
hi ha
excessiva
separació
és el que estan dient
alguns oients
a través del Twitter
i que això
naturalment
potser menteix.
Això potser
deu ser
bastant difícil
de controlar.
Molt difícil
de controlar
a més a més
potser
en alguns llocs
hem tingut
que posar
els plàstics
i també
hi ha un tema
que a vegades
jo he comentat
de la frontera
de la Rambla Vella
a partir
de la Rambla Vella
no sé
què passa
però
allò
es trenca
es va
no se segueix
tant
va més
va més
desacompassats
exacte
potser
les baixades
que hi ha
en algun lloc
no sé
ara
veiem
aquesta magnífica
imatge
que està
portada
pels
majorals
de la SANG
i que
acompanya
els penitents
endavant
de cada
congregació
o de cada
germandat
dirà
que hi ha
persones
que són
les abanderades
no?
Efectivament
cadascuna
o les germandats
com per fer un honor
no?
amb aquella persona
o...
Efectivament
això
cada
confraria
i també
l'agrupació
i la mateixa
SANG
fa aquest honor
amb una persona
X
la que sigui
i també
pels motius X
que porti
la bandera
és un honor
molt
preuat
i portar
la bandera
principal
de la SANG
no cal dir
que és l'honor
màxim
que pot
aspirar
una persona
en aquesta processó
Tornàvem a veure
ara aquí
els peus descalços
d'aquest penitent
quantes
persones
quants penitents
podríem dir
que participen
en aquesta processó
del Sant Enterrament
de Tarragona?
Com a
improperis
n'hi ha
264
que en algunes èpoques
han tingut
que sortejar
ara tenim aquí
qui ens pot parlar
millor d'aquest tema
ara l'hi preguntarem
deixar-me respirar una mica
però
però el deixem respirar
sí, sí
hi ha tota una sèrie
d'instruments
relatius
a la passió
que van
bé
tot el que podem imaginar
el martell
els claus
el llençol
de la Verònica
l'escala
l'esponja
amb el vinagre
la llança
el sol
la lluna
la columna
dels assots
bé
les tanalles
que van arrencar
els claus
creus
que n'hi ha
moltes
llavors hi ha
aquest espèl
si hi ha el creu
de nusos
llavors també hi ha
les agonies
és allò que porten
de braços en creu
amb una mà
hi ha
un crucifix
i l'altre
hi ha
un espelma
però bé
aquí tenim ara
en Carles Batxes
que ja té el micro
a la mà
i suposo que
recuperat Carles
sí
comentàvem abans
ara hem vist passar
el Sant Cris
de la sang
que és
com dèiem
qui dona
la raó de ser
d'aquest
processor
del sant
enterrament
comentàvem amb el Didac
més o menys
quants
penitents
hi havia
que acompanyaven
aquesta imatge
em permeteu un incís
d'última hora
perquè la pluja
ha obligat a suspendre
la portació
del Sant Enterrament
a Lleida
a Lleida
a Lleida
aquí de moment no
de moment no
creuem els dits
aquí anem aguantant
a veure aquesta miqueta
de projecta
que va fent
bé
aquest any
estem
en tot de la cinquantena
de penitents
el que passa
és que
els penitents
són
aproximadament
una mica
tots els
improperis
que són
els diferents
atributs que porten
aproximadament
un 75 o 80
el que passa
és que molts
estan repetits
aleshores
n'hi ha
diversos
del mateix
i això
es va fer
en èpoques
aquestes
que dèiem abans
que
hi havia
volgut arribar
quasi
fins a 200
penitents
i es van fer
moltes creus
i molts assots
i molts llençols
i d'allò
i clar
llavors
per poder
realment
admetre
tota aquesta demanda
que hi havia
de persones
que volien sortir
i a més a més
hi havia
el fet
que si
s'era senyora
no es podia sortir
d'altra manera
que anant de penitent
llavors clar
aquest era el tema
que parlant sempre
anterior a l'any 80
llavors clar
aquí també
una mica
el tema
ha vingut
que moltes senyores
han decidit
anar de confrar
a la seva cofredia
la qual cosa
no són persones
que s'han perdut
sinó persones
que s'han ubicat
en un altre lloc
que s'han reubicat
jo recordo
fa molts anys
quan era molt petit
la meva mare
jo anava
sempre a la processó
i sempre anava
amb els penitents
acostumava a portar
una creu
un també comentari
sempre a Mateu
perifèric
que estaven decidint
fa 10 minuts
si sortien o no
sortien
a la capital
de l'Alcà
a Valls
i finalment
ha sortit la processó
han decidit sortir
i també en aquesta ciutat
que també plou
en aquests moments
han sortit finalment
els armats
i per tant
també la processó
de Valls
una processó
que es va recuperar
a Valls
també pendents
del temps
com segurament
a tot Catalunya
es deu estar així
pendent del temps
perquè es puguin fer
aquestes processons
del sant enterrament
a través d'aquestes imatges
d'atac 12
evidentment
veient el Crist
de la Sant
passar per aquests indrets
de la part alta
de Tarragona
és que té
una força
realment
corprenedora
encara que no siguis creient
t'ha de commoure
i amb aquesta imatge
amb aquesta foscor
que l'acompanya
realment
el mar és idílic
exacte
i a més a més
il·luminat
el resplendor
aquest tènue
de les atxes
és això
que comentà
per les persones
creients
és una imatge
brutal
sensacional
però també
per aquell turista
que pugui estar
aquests dies
a Tarragona
i que potser
no sigui creient
realment
també l'ha d'impactar
veure una imatge
d'aquestes característiques
evidentment
jo crec que realment
és un tema
també des del punt
de vista
de tradició
i del fet
i una mica
inclús
el tema
del joc
de sombres
llums
amb els monuments
amb els monuments
il·luminats
amb el reflex
de les figures
contra les parets
és a dir
és tot un tema
que va molt més enllà
del fet transcendental
que és la que taqueixis
vivint aquesta
que estem vivint
pel carrer
abans parlàvem també
Carles
de l'olor
de la setmana santa
i de la processó
que també és molt característica
i els que aneu dins
ho sabeu
evidentment
si realment
aquest
també
de
diria
oli perfumat
que és el que crema ara
a diferència
de la cera
també els que tenim
uns quants anys
recordem
aquests regarots
de cera
pels carrers
que duraven
una pila de dies
i que eren
un perill
i que relliscaven
i que relliscaven
les persones
i realment
quan es va
millorar
els paviments
de la ciutat
es va optar
amb les noves tecnologies
diguem-ne d'alguna manera
trobar la solució
perquè
no es tingués
que emportar
els carrers
d'aquesta manera
fins i tot
d'una manera
una mica
i inclús
més estètica
perquè
ara
el que són
les atges
o blandons
mantenen
la seva mida
abans hi havia moments
que quedaves
amb una coseta
que quasi no portaves res
ara veiem
si em permeteu
en imatges
un altre pas
és el dissete pas
és el descendiment
de la creu
efectivament
aquesta
és una
confraria
que està
desfilant
pels carrers
de Tarragona
des de l'any
1948
i
el pas
que estem veient
és
una
obra
dissenyada
per l'arquitecte
Robert Boigues
i esculpida
per Lluís Maria
Soumells
aquest pas
és de l'any
53
però fa
un parell
de 3 d'anys
s'hi van incorporar
dues figures
més
d'un
taller
castellà
però
realment
no saps
quina és
l'original
i quines són
les noves
i en imatge
també tenim
la
pietat
la pietat
la pietat
del gremi de pagesos
sí
concretament
del gremi de pagesos
joves
joves
que és una
institució
que està documentada
allà al segle XIV
i porta una obra
esculpida
per a Josep Maria
Martizella
seguint un disseny
de Josep Maria
Jujol
això
aquesta peça
data de l'any
1944
cal recordar
que els pagesos
joves
porten una túnica
negra
i un
escapulari
blanc
i els anomenats
pagesos vells
van vestits
com els
vellers
del Sant Sapulcre
si em permeteu
a través de Twitter
pregunten
quants passos
queden
Carles
més o menys
queden per què?
més o menys
no
per tu
ho vols dir
que em preguntar
per finalitzar
a veure
això depèn del lloc
és a dir
la processó
ja ha sortit
tota
és a dir
ja no queda
a la plaça del rei
cap pas per sortir
ha sortit ja
la banda musical
i també dir
que ja
ja han arribat
els armats
i les dues primeres
confereries
que ja han completat
que ara suposo
que ja deuen ser més
perquè
i aquí
suposo que es deu referir
a la retransmissió
la retransmissió
la retransmissió
com a referència
a Pla de Palau
doncs falten sis
sis eh
doncs
estem per la pietat
quedaria
retorn del Calvari
al Sant Enterrament
al Sant Sepulcre
i la Soledat
la Soledat
i abans ja parlàvem
d'aquest mig segle
d'aquests 50 anys
de la imatge
de la imatge
de la imatge
de Josep Viladumat
que és la
que surt ara
en processó
que el recordar
que aquesta imatge
va substituir
l'any 73
la imatge
de Camps i Arnau
feta l'any 1941
que era una talla
que justament
aquest any
s'ha acabat
la seva restauració
i ara
podrà lluir-se
a l'Eglésia de Nazaret
als peus
del Sant Crist de la Sang
com estava
anteriorment
des que no va
deixar de sortir
a la processó
aquesta imatge
es va
canviar
bàsicament
pel fet
d'intentar
donar
una imatge
de prestància
amb el manto
a la Mare de Déu
la imatge
anterior
era una imatge
de talla
que impedia
totalment
posar-hi
un mantell
en la qual
aleshores
es va optar
per
muntar
una imatge
que fos
adaptada
al mantell
és a dir
la figura
de fet
són
una cara
i les mans
el que més
no és una talla
però sí que dona
la imatge
és una imatge
vestida
amb una
capa
ara tenim una imatge
aquí a televisió
ho comentàvem ara
amb el Didac
que és el descendiment
de la Creu
passant pel
carreró
i el just
que va
efectivament
aquesta part
antiga
de Tarragona
dona unes
imatges
realment
impactants
demà hi haurà
la processó
Carles
de la Soledat
s'ha fet sempre
aquesta processó
de dissabte?
sempre no
però també
ja va fer
els seus 50 anys
ja porta
dècades
ja porta
temps
i qui surt
a banda
de la Soledat?
com a pas
només surt
la Soledat
i poden
assistir-hi
totes les senyores
de Tarragona
que vulguin
senyores
senyores
és una processó
de senyores
i aleshores
poden anar
igual
de paisà
que de besta
és a dir
tothom que vulgui anar
i a més a més
no cal que pertanyin
a la cofredia
és a dir
és una processó
oberta
oberta
a tota la ciutat
com a últim acte
de la Setmana
de Tarragonania
del Dolor
de la Verge
uns moments
unes hores abans
ja de la nit de Pasqua
i de la vella de Pasqua
bé
enguany no serà
l'últim acte
perquè tindreu
la trobada de compraries
a nivell de l'Estat
a l'octubre
no?
si no la xerrat
exacte
això serà
un acte
de més a més
aquest any
que hi haurà
moviment
setmana senter
que dic jo
a Tarragona
perquè
tocarà
tornar a obrir
les iglesies
tornar a guarnir
els passos
i fer alguna mena
d'acte
per exemple
està previst
el trasllat
de l'imatge
de Sant Crist
de la Sang
a la catedral
perquè presideixi
l'eucaristia solemne
de l'encuentro nacional
aquest
de cofredies penitenciales
de Setmana Santa
d'Espanya
que són els que
es farà
el 4, 5 i 6 d'octubre
penitenciales
és per allò que dèiem abans
no?
dels reus
dels penitents
sí
és a dir
l'origen
són cofredies
de penitència
i el tema
de la cofredia
de penitència
i l'estación
de penitència
que diuen
és la majoria
de les cofredies
castellanes
i andaluses
utilitzen
aquests sargots
i aleshores
per això
el títol genèric
són cofredies
cofredies
penitenciales
que per cert
vindran
teòlegs importants
a nivell de Catalunya
a nivell de l'estat
també va impartir
conferències
durant aquestes jornades
sí, ponències
ponències
dintre de les mateixes jornades
de les jornades
de Mateu Puig
no?
sí
l'Armand Puig
sí
l'Armand Puig
de Torralba
sí
exacte
sí, sí
doncs
vindran
diferents
diferents ponents
veiem ara
com la imatge
de la pietat
del gremi
de pagesos
ja ha deixat
el pla de Palau
ja encara
aquesta baixada
de la Mare de Déu
del claustre
per dirigir-se
a escribenies velles
al pla de la Seu
al carrer de les Coques
per Iglesias
fins a arribar
a la plaça
de les Cols
al carrer Major
baixada de Misericòrdia
fins a la plaça
de la Font
i després ja
sortir
de la part alta
d'Idec
aquí abans
hem vist
aquesta mateixa imatge
fa uns instants
que només se veia la creu
aquesta llum
aquesta llum
que irradia
el Crist
i això fa pensar
també en un fragment
de Sant Joan
l'Evangèlia de Sant Joan
que parla
de la
guarició
d'un secte
naixement
i
llavors
un pensa
que
no sé
no veure gens
no saber
el que és la llum
no destriar
els colors
de les coses
deu portar
a viure
en un món
tancat
en si mateix
quedar-se
i mai més
tan ben dit
les fosques
per això
quin canvi
aleshores
devia d'experimentar
aquella persona
al secte de naixement
quan
Jesús
el va
guarir
no
aquell home
condemnat
per sempre
a la manca de llum
culpabilitzat
per totes les persones
com
un castillat
per Déu
passa
de cop i volta
a la il·luminació
més fulgurant
no
una il·luminació
mai sospitada
és com aquesta llum
que estem veient ara
amb aquesta imatge
d'atac 12
i és que
el trobament en Jesús
li canvia
totalment
la vida
en aquella època
per exemple
estic pensant
que
l'única manera
que els sexes
tenien de sobreviure
era captant
demanant per caritat
confiant
en la pietat
i en la compassió
dels altres
anar pels carrers
a les palpentes
de llum
tots
en tenim
necessitat
sobretot
d'aquella llum
que és capaç
de dissipar
dubtes
prejudicis
temors
nubulades
foscors
d'aquella llum
que dóna força
per anar endavant
en la vida
i confiança
per un futur
esperançador
aquesta llum
el tenim davant nostre
és Jesús de Nazaret
el seu judici
consisteix
a portar
la llum
i davant la llum
hi ha qui l'accepta
perquè sap
que n'està necessitat
i
dissortadament
hi ha qui la refusa
perquè
considera
considerem
que ja hi veiem
per cert
que
s'ha suspès
la
la processó
de Mataró
a causa
de la pluja
la de Mataró
també la de Manresa
més a prop
nostre
també la de Cunit
i com us dèiem
al moment anterior
fa una estona
també la de Lleida
la capital
de la terra ferma
també s'ha hagut de sorprendre
a causa
de la pluja
en aquests moments
aquí
continua
perquè
ara ens estan ensenyant
una imatge
en què es veu
el terra
tot moll
i
no para
de ploure's
això no és una pluja
intensa
però
podríem dir
que fa la guitza
i mulla
els carrers
i també
dificulta la feina
els portant
els passos
sí
és una pluja
continuada
continuada
que realment
fa una mica
la guitza
perquè
i a més a més
en aquest cas
no hi ha patir
una mica
per les imatges
perquè la majoria
ja van tapades
fa força estona
però sí
una mica
per mantenir
jo penso que hi ha
la voluntat
dels confrares
de poder
mantenir
aquesta processó
a no ser
que això
vagi molt
a més
però
també
tenint en compte
que per acabar
falta força estona
encara
els confradies
que estan passant
d'aquí
per la transmissió
han d'arribar
fins a la Rambla Nova
i per cert
Carles
quan s'acaba
és a dir
quan tothom
ha arribat a Natxeret
a partir de llavors
què passa?
perquè aquests misteris
aquests passos
tenen que tornar
als seus llocs
de custòdia
no?
Bé
ara ja ho estan fent
els que van arribant
ja es van distribuint
és a dir
cada un ja es va col·locar
en el seu lloc
també això
també és tot un ritual
perquè com que
necessita cada un
el seu lloc
i si no
no hi caben
per exemple
segur que a hores d'ara
la fregelació
deu estar a punt
de arribar
i es col·locarà
a la seva capella
dins
de la capella
de la sang
després
l'elecció
amb el que també va allà
és a dir
suposo que
conforme van arribant
ja van
distribuint-se
per les diferents seus
ara veiem
en imatges
un altre
dels passos
d'aquesta setmana
santa
terragonina
és el que va
darrere
la pietat
és el retorn
del calvari
sí
és una peça
que acompanya
els
imaginets
la confraria
la il·lustre confraria
de Sant Magí Màrtir
de Barcelona
que estava formada
pels
tarragonins
residents
en aquesta ciutat
de fet
aquesta confraria
però
és de l'any
1580
però la vinculació
a la processó
tarragonina
data
de l'any
1940
el misteri
és obra
de
Joan
Salvador
Voltes
és de l'any
1941
i
representa
que després
de mort
Jesús
la gent que l'havia
contemplat
la seva mort
i tot el que havia passat
s'allunyen
del
calvari
és a dir
aquí
representen
la mare de Déu
i Sant Joan
i les dues
maries
a més a més
aquesta figura
també tenen
un aire així
com també
com s'estessin
retrossant
i és que
també
és com
simbolitzant
les ànimes
que volen
arribar
cap al cel
seguir
a Jesús
ara aquí veiem
un primer pla
d'aquest
pas
que estàvem comentant
el retorn
del calvari
que just
està aquí
el pla de palau
davant
de l'arcabisbat
de Tarragona
per cert
que es diuen
de Barcelona
perquè crec que
és el 90%
dels integrants
de la confraria
que són
de la capital
catalana
efectivament
també com a
anècdota
comentar
que
en els moments
que
parlem dels anys
60
en què
la flota
automobilística
no era
tan
nombrosa
com ara
s'havia arribat
a flotar
un tren
un tren
expressament
un tren expressament
de Barcelona
a Tarragona
per portar els
maginets
a la processó
i retornar-los
després
de la processó
perquè aleshores
ni era costum
ni es podia
ni quedar-se
en un hotel
ni d'allò
sinó que el tren
els portava
i els tornava
a Barcelona
la mateixa nit
però són
tarragonins
que hi havia
una a Barcelona
o hi ha una mica
d'allà
majoritàriament
sí
el si
de la
cofreria
són
persones
que
d'alguna manera
van anar
a Barcelona
i
el que passa
que en alguns
casos
després
els descendants
a lo millor
alguns d'ells
ja han tornat
a Tarragona
i llavors
el que passa
és que
tornen a residir
a Tarragona
però bé
una mica
passa
com totes
les cofreries
és a dir
també tenen
socis de Tarragona
confrades de Tarragona
però això també passa
a altres llocs
nosaltres per exemple
seguim tenint
molts confrades
de persones
que han estat
destinats
pels seus càrrecs
administratius
o del caire que sigui
o de funcionar
a Tarragona
després han marxat
i segueixen
pertanyent
a la Congregació
de la Sang
de Tarragona
ens queden
ara
tres pasos
ens queden ara
tres passos
per veure
és el pas
del Sant Enterrament
el pas
del Sant Sepulcre
i per últim
com els hem anat
explicant
en aquesta retransmissió
conjunta
en directe
de TAC12
i Tarragona Ràdio
per últim
veurem
el pas
de la Soledat
després
ja serà
dida
quan s'incorpori
l'Arcabisbe
si no m'equivoco
efectivament
quan ja s'incorporen
totes les autoritats
i tot això
serà el perfecte
de la Sang
que anirà
a demanar
la corporació
també no
la corporació
municipal
com es fa
aquesta invitació
quan arribi
el moment
que hagi passat
el pas
de la Soledat
arribarà
la bandera
principal
de la processó
que és la bandera
de la col·lecció
de la Sang
i aleshores
una persona
un representant
de la Congressió
en aquest cas
tinc l'honor
de fer-ho jo
passaré a recollir
el senyor
que ha vist
al balcó
i una vegada
baix
el monseñor
Miquel Barberà
perfecte
de la Congressió
de la Sang
el convidarà
a incorporar-se
a la processó
Per cert
que abans el didac
deia que era
tot un honor
portar la bandera
de la Sang
hi ha les banderes
de cada congregació
de cada germandat
de cada confraria
però també
la de la Sang
és molt especial
portar la bandera
de la Sang
quina porta
per cert
la bandera
de la Sang
és la bandera
principal
de la processó
i evidentment
és molt important
tindre aquest reconeixement
i a més a més
normalment
com aquest any
que és un congregant
i un congregant il·lustre
perquè porta
la bandera principal
el senyor
Frank Torres
conseller i director general
de Nissan Motor Ibeica
que és congregant
de la Sang
des que era petit
va ser aspirant
i porta la bandera
aquest any
per raó del seu càrrec
i perquè mai ha deixat
de portar la congregació
el que deia una mica abans
Cada any es varia
qui porta la bandera?
Sí
es varia
i no es repeteix mai
No es repeteix mai?
No es repeteix mai?
Una persona que ho ha sigut
ja no ho pot tornar a ser?
A veure
no vol dir que no ho pugui tornar a ser
però no és habitual
no és habitual
el que sí sol passar
és a vegades
aquest any
no sé què passarà
perquè algunes cofreries
han pogut acabar
el que sí sol passar
és que si a vegades
no es pot acabar una processó
l'any següent
repeteix la bandera
això sí
com a delicadesa
perquè pugui
pugui
fer una processó sencera
és a dir
aquest és el tema
és a dir
però habitualment
no es repeteix
una persona que s'ha banderat
ho ha sigut una vegada
i ja està
a no ser que
per algun motiu determinat
se li faci
per una raó
i després se li faci
per una altra
però al principi
no es repeteix
aquí en aquestes imatges
que ens ofereix
Tac12
fa uns instants
hem vist
els confrares
de la nostra confraria
de Sant Magí Màrtir
ara els tornem a veure
i en el seu escut
hi ha uns símbols
ben tarragonins
això és el que volia remarcar
que si a l'amaples oïdors
no ho podran veure
els telespectadors sí
veuran que aquí
amb la cucurulla
o bé amb l'escapulari
es veu
que porta la T
la tau de Tarragona
i cruzades
la palma martirial
i el pàcul de Sant Magí
per cert que aquesta
perdoneu
la companya
en aquest pas
la banda
la banda
d'instruments tradicionals
de Tarragona
el grup de l'aula
de sons
en concret
instruments tradicionals
de l'escola municipal
de música de Tarragona
sí
és curiós
perquè
l'escut que porten
és el mateix
de la confraria
de Sant Magí de Tarragona
però amb la tau
incorporada
que és el signe
de pertenència
a Tarragona
des del punt de vista
de la setmana santa
aquesta confraria
la seva seu canònica
la té a la basílica
de Santa Maria del Mar
de Barcelona
ara té un idó
el que està caient
en aquests moments
jo crec que ara
és el moment
potser que plou més
no?
sí
ara és el moment
que plou més
i bueno
veiem aquí
des d'aquí dalt
des de l'arcabisbat
veiem com
les cadires
que hi han preparades
perquè la gent
pugui seure
doncs
estan gairebé
buides
es van buidant
el que passa
és que ara
és un moment complicat
perquè clar
totes les cofredies
que estan
per la banda
de baix
de la ciutat
el seu camí natural
ja és tornar a pujar
és a dir
llavors
és pujar
bullant-se igual
és a dir
en principi
és només
el fet
d'anar
amb una
més o menys
velocitat
però en principi
no sé
què s'acabarà fent
però clar
realment
la banda
els cofredies
que estan
per la banda
d'aquí dalt
realment
es mullaran molt
per cert
les atges
no s'apaguen
no s'apaguen
és el que comentava
abans
el Didac
d'aquest
pas endavant
que s'havia donat
de quan es van canviar
aquests
quatre siris
que anaven
units
per aquestes atges
ara veiem també
com les cucurulles
estan
totes mullades
es veu
la pluja
com va calant
en el vestit
en el vestit
de tota la gent
que participa
a la setmana
Santa Tarragonina
i veiem també
el terra
com està
realment mullat
i aquí també
tenim la imatge
del Pla de la Seu
tothom
que intenta anar recent
cap a l'entrada
principal
de la catedral
i veiem
tot el terra
tot el terra
completament mullat
i aquí
com van accelerant
una mica
una mica
el pas
efectivament
això
no sé
com
pot acabar
però realment
per cert
parlant de les atges
això
que no se pallen
m'estan dient
a través del Twitter
que cap a la zona
de Nazaret
s'ha suspès
la processó
no sé si el Carlos
no pot confirmar
però vaja
per el que està
que hi ha ara
seria molt probable
jo ara estava
intentant contactar
amb el cap
de la organització
el Joan Albreu
el procés general
però jo
precisament
pensava
precisament
que potser
la decisió
podria ser aquesta
per l'experiència
que tinc
d'altres anys
i no puc contactar
amb ell
però veig
que sí
que d'alguna manera
ja s'ha rebut
aquesta notícia
i és el que deia
abans
és a dir
aquí hi ha
moltes
moltes
cofreries
que encara
els falta
molta estona
per donar
i ara
potser és
molt
agosarat
tirant
tirant
tirant
fins a la rambla
veient
el que està
caient
veiem
veiem
com els músics
que s'estaven
que s'estaven
arrassant
sota dels balcons
de les cases
per no mullar-se
per no mullar-se
ells
i per no mullar
també els instruments
i aquí
amb aquesta imatge
del Pla de la Seu
el que comentàvem
també com la gent
es va
arrassant
a l'entrada principal
de la catedral
per no mullar-se
ara em sembla
que el més prudent
si es confirma
aquesta suspensió
és
de la manera
més digna possible
salvar guardar
les imatges
i no fer
una escampada
perquè
les persones
més o menys
ja estan
una mica
humides
i doncs
és intentar
fer les coses
de la millor manera
possible
suposo que
ara s'anirà
intentant
resguardar
les imatges
els passos
que queden
a la banda
d'aquí dalt
són tots
que estan
guardats
per les esglésies
d'aquí
els pagesos
la soledat
el sant enterramé
els pagesos
el ron del calabari
també va
a la sang
suposo que
quan surtin
del que és
tot el cor
del casc antic
segurament
que és
pel camí
més ràpid
que pugui ser
per exemple
el carrer
marceria
carrer santana
o així
retornaran
uns en un lloc
i els altres
a l'altre
a la palau
es manté
s'ha dit
que continua
la desfilada
amb aparent normalitat
i potser
una mica més ràpid
no sé si és
el que seria habitual
Carles
però
continuen desfilant
sí
bé
és el que dèiem
una mica abans
és a dir
és el camí
que s'ha d'agafar
ara
suposo que també
és possible
que
molts misteris
se supluguin
a la catedral
ara ja veiem
entrar aquí
al pla de palau
al sant enterrament
del gremi
del gremi
de marejans
una figura
que va
destapada
tot i que plou
no l'han tapat
sí
és una obra
també
de Salvador
Martorell
aquest gran escoltor
a Canongí

la transmissió
s'ha acabat
precisament
quan
per exemple
a la banda
efectivament
pel que sembla
ara
diria
que
la imatge
que hem vist
semblava que
la pietat
anava
molt ràpid
i en direcció
cap a
potser
a la seva seu
a l'església
de Sant Llorenç
ara aquí en imatges
veiem
el sant enterrament
del gremi
de marejans
precisament
en guany
ho comentàvem
a l'inici
d'aquesta retransmissió
en directe
que fa 300 anys
perdó
300 anys
que el gremi
de marejans
surt amb el pas
del sant enterrament
a la processó
aquesta
de divendres sant
sí
el gremi
és molt més antic
però
estan celebrant
els 300 anys
de sortida
a la processó
amb aquest pas
del sant enterrament
és
un pas
que ja tenien
abans
de l'any 36
que van perdre
i que
després van recuperar
com deia el Didac
amb la Salvador Martorell
que
és un
escultor tarragoní
fill de la canonja
que va
perdona un moment
Carles
ara veiem
la imatge
com s'estan obrint
les portes
les portes
de la catedral
de Tarragona
suposo
perquè
la gent
el que ha comentat abans
en Carles
és
refugiar
és el més
evident
el més normal
perquè ara
es puguin
refugiar els passos
de fet
molts han sortit
d'aquí
avui
aquesta tarda
aleshores
també
també molts
tornaven aquí
de cara
a fer
un demà
o
possiblement
diumenge
o dilluns
el seu retorn
als llocs
d'origen
veiem que es confirma
de forma oficial
a través del perfil
de Twitter
de la setmana
de Tarragona
es confirma
que se
que se
sospesa
per la puja
Bé
doncs aleshores
ja tenim
professor
sospesa
que és el que dèiem
aquí
de totes maneres
segueix passant
no sé
què passarà
amb el resta
sí
ens queden
dos passos
per veure
el Sant Sepulcre
passa al Sant Sepulcre
possible
el Sant Sepulcre
potser també ha retornat
perquè
és possible
que
estés per davant
del gremi
de pagesos
quan
s'ha suspès
possiblement
o molt apropet
amb el qual
és possible
que no el veiem passar
ara veiem entrar
un pas
al retorn
del Calvari
a dins
de la catedral
de Tarragona
tot ple de paraigües
de la gent
de la gent
aquí
al Pla de la Seu
la imatge
és impressionant
igual que aquesta
del carrer
igual que aquesta
sí
que dèiem
que abans
no
estaven aquí
les imatges
passant
pel carreró
i ara veiem
com la gent
va ràpid
intentant
soplujar
d'aquesta
pluja
i mentrestant
els armats
dels gremis
de marejans
aguanten l'aigua
com a autèntics
legionaris
romans
són mariners
eh
no
són ames
de mar
aquí veiem dues noies
amb els cabells
bastant xops
totalment xops
d'aguantar
aquesta
aquesta
aquesta pluja
que hi ha
que hi ha en aquests moments
que cauen
aquests moments
sobre la ciutat
de Tarragona
animatges
tornem a tenir
els armats
del gremi
de marejans
com ja han abandonat
el pla
de Palau
i baixen
per la mare de Déu
del claustre
suposem
d'idec
que intentaran arribar
a la catedral
no?
efectivament
de tota manera
aquí se suspes
però en dedica
a menys
el professor
celebrada
o no?
sí
tal com ens ha dit
el Carles
sí sí
el que ha sortit
ja
el Sant Crist
les imatges
són realment
magnífiques
cal felicitar
els nostres
companys
que a més a més
estan resistint
heroïcament
aquesta iuat
aquí baix
també es trenca
la professora
aquí baix
cal destacar la cara
la cara de la gent
ostres
és que és una cosa
que sap greu
és una cosa
que esperes
que esperes
tot l'any
i ostres
el temps
no t'aguanta
no t'aguanta
el públic comença
també a moure's
a marxar
amb paraigua
aquí a
Pla de Palau
comença per tant
bé a desfilar
a desfilar
perquè això
aquí mateix
també s'ha acabat
segurament
és el que comentava
abans
el Carles Batges
que ja ens ha hagut
d'abandonar
que deia
que és això
que ja
segurament no veuríem
el Sant Sepulcre
perquè ja hauria retornat
i aquest segurament
serà l'últim
i podria ser que a la soledat
tampoc
diuen que només ha arribat
fins a Sant Llorenç
fins a Sant Llorenç
al Sant Sepulcre
doncs segurament
aquest serà l'últim pas
l'últim pas
que veurem
el del sant enterrament
que tenim ara
en imatges
i que recordem
fa 300 anys
300 anys
3 segles
que surt
la processó
del sant enterrament
de Tarragona
la confradia
el misteri
amb el misteri
és una mica
també és nom
després de la guerra
l'any 40
tot aquesta roba
que porten
que es mulla
després
són belluts
són daurats
moltes coses
és un problema
estic pensant
per exemple
amb el manto
que porta
la Mare de Déu
de la Soledat
a l'aigua
li pot ser
diríem mortal
doncs és una llàstima
perquè encara quedava
una part del recorregut
ens quedava
aproximadament
jo diria que
potser uns 3 quarts d'hora
mal comptat
però
més que menys
sí
perquè normalment
és per allà a les 12
que s'acaba
doncs és una llàstima
que
fa una estona
hem sentit
sonar
ara és el quart
sí
és un quart
un quart de 12
ara mateix
en el moment
en què estem
veient
per la televisió
per TAC 12
veiem
els armats
del gremi
de Marejans
i segurament
aquí
s'acabarà
la processó
aquesta processó
del Sant Enterrament
de Tarragona
ens comentava
abans el Josep
que s'havien suspès
moltes processons
com per exemple
Lleida
em sembla que has comentat
a Cunit
a Cunit
aquí a la vora
també a Mataró
a Manresa
la Mataró
per ser
és molt important
també
és una de les importants
que hi ha a nivell
de Catalunya
en quant a participació
i ara
arriba el Carles
que suposo
que ens porta notícies
del que està passant
Pobre Carles
que només el fem pujar
i baixar
i que es diuen
que em fica
Digues Carles
És per confirmar-vos
definitivament
que per aquí
ja no passarà res més
és a dir
el pas del Sant Enterrament
com primer
ja he comentat
suposo que ja s'ha d'haver quedat
al gremi de pagesos
i el pas
de la Vesda de la Soledat
s'ha d'haver tornat
pel camí més cur
a la SANG
Efectivament
Ara
el senyor
que avisva
està baix a la porta
sent complimentat
pel perfecte de la SANG
monseñor Miquel Barberà
i ja no sortirà
Una llàstima Carles
perquè és el que comentàvem
que és una cosa
que és una vegada l'any
i clar
que s'espera
durant tot l'any
I quedava poc
I quedava poc
La veritat és que quedava poc
A veure
per alguns quedava molt
perquè realment
és el que deia jo
cal tenir en compte
hi ha algunes cofredies
que realment han acabat
han fet
tota la processó
però d'altres
els hi faltava molt
i llavors
realment
és aguantar
molta aigua
Doncs nosaltres
també acabaríem aquí
aquesta retransmissió
que hem fet
en directe
TAC-12
i Tarragona Ràdio
amb aquesta imatge
dels armats
del gremi
de marejans
de Tarragona
i amb aquesta suspensió
de la processó
de divendres sant
quan
en el cas
de la retransmissió
que estem fent
ens quedaven
per veure
dos passos
i després
que sortís
l'arcabisbe
Jaume Pujol
i també
les autoritats
que són els que clouen
aquesta processó
del sant enterrament
Potser
a algú li sonarà
una mica malament
el que diré ara
però
amb aquest
clima
de desencís
perquè
la processó
no s'ha pogut acabar
però
si agafem
la lectura
de l'Evangèlica
es dirà
la missa
del diumenge
de Pasqua
és d'aquí uns dies
que segons
Sant Joan
hi parla
de la ressurrecció
penso que
malgrat
aquesta decepció
hauríem d'esclatar
de joia
i això
hauríem d'esclatar
tant cristians
com no cristians
creients
i no creients
perquè
si
com hem dit abans
la mort
ens germana a tots
també a tots
ens germana
la ressurrecció
de nostre senyor
jesucrist
crist
ho hem vist
amb aquesta catequesi
cominada
que és la processó
del divendres
Sant Arragoní
ha mort
per tots els homes
i dones
i crist
ho sabem bé
ha vençut la mort
perquè tots
puguem tenir part
en la vida
per sempre
per tant
podem viure
amb confiança
ja que la mort
no té pas
l'última paraula
això sí
ja que hem ressuscitat
juntament amb el Crist
això ens ho diu Sant Pau
cerquem allò
que és de dalt
que no vol dir pas
menysperear
les realitats d'aquí baix
sinó fer present
allò que és el voler de Déu
i que constitueix
l'aspiració més profunda
de l'existència humana
és a dir
la mort
la felicitat
la llibertat
la justícia
la veritat
la soliditat
amb una paraula
el bé
i mentre hi hagi
qui no s'interessa
per la bona nova
de Pasqua
els cristians
hauríem
de donar proves
d'un amor
cada cop
més gran
Crist
amb la seva
ressurrecció
no es queda aquí
amb aquesta imatge
del sepulcre
sinó que va més enllà
ha obert per a tothom
l'accés
a un cel nou
i a una terra nova
on no hi haurà
més mort
ni més dolor
ni més contingència
consciències humanes
perquè
en Déu
tot és benhaurança
per sempre
així doncs
malgrat aquesta decepció
alegrem-nos
celebrem-ho
perquè la victòria
és absolutament segura
doncs acabem així
aquesta retransmissió
que hem fet en directe
conjuntament
a TAC12
a la televisió pública
del camp de Tarragona
i Tarragona Ràdio
els hem acostat
fins a casa seva
fins a casa vostra
aquesta processó
del sant enterrament
de Tarragona
agrair al Didac Bertran
que ens hagi acompanyat
per totes aquestes dades
que té al cap
i que realment
és un gran expert
de la Setmana Santa
de Tarragona
moltes gràcies Didac
gràcies a vosaltres
el Carles Batges
també moltes gràcies
sobretot per aquestes
anades i vingudes
pobre
que l'hem fet pujar
i baixar
un munt de vegades
gràcies
per estar amb nosaltres
sabem que tens
molta feina
amb la processó
però que ens has volgut
acompanyar
a fer aquesta retransmissió
conjunta
entre TAC12
i Tarragona Ràdio
aquesta retransmissió
de la processó
del sant enterrament
sí que acabem
amb aquest
diguéssim
regust amarg
potser
però bueno
esperem que
l'any vinent
doncs
el temps aguanti
i que pugui ser millor
tot pugui ser millor
sí
evidentment
i podem tindre
una processó
acabada
com cal
i sencera
Josep
acabem
aquesta retransmissió
per Tarragona Ràdio
es podrà
remetre
es farà remissions
demà farem remissió
i també reitero
una mica
el que dèiem abans
el que ja us he dit
tu també el Didac
l'esforç
de les càmeres
de les tècnics
de tot l'equip
que no es veu
que està aquí al darrere
i que avui
han fet una gran feina
tècnica
perquè sigui això possible
perquè així ha arribat
aquesta imatge
i aquest so
que és vostre
doncs amb aquests
agraïments
i recordant-nos també
les redifusions
que TAC12
farà
d'aquesta retransmissió
del Sant Enterrament
la podran veure
just d'aquí
d'aquí
una estoneta
altre cop
la remissió
d'aquesta processó
del Sant Enterrament
i demà dissabte
en quatre horaris diferents
a les set del matí
a dos quarts d'una
del migdia
a dos quarts
de sis de la tarda
i a les onze
de la nit
i diumenge
per aquells
que no ho hagin pogut veure
doncs diumenge
també a partir
de les set del matí
tindran la remissió
d'aquesta processó
del Sant Enterrament
també ho penjarem
a la web
3 dobles ves
punt
TAC12
punt
TV baixa
allí podran veure
aquesta retransmissió
íntegra
d'aquesta processó
del Sant Enterrament
que s'ha hagut de suspendre
quan quedaven
per passar per aquí
pel pla de Palau
dos passos
com eren
els del Sant Sepulcre
i el de la Soledat
per part nostres
res més
gràcies
per acompanyar-nos
que vagi bé
fins aviat
tot