Música
Seguim endavant al Matí Tarragona Ràdio.
Per cert, el contingut com el que acabeu d'escoltar,
l'entrevista del company Jordi Blanc amb el Santi Castillejo
la podeu recuperar a la nostra pàgina web a tarragonaradio.cat.
Allà hi ha tots aquests continguts,
com també la que vindrà a continuació,
que volem parlar i el saudem,
la presidenta de la demarcació a Tarragona
del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya,
el Josep Lleó Pitous.
Josep, molt bon dia.
Molt bon dia.
Divendres feu la festa, podíem dir, patronal,
la festa del València.
I home, heu convidat ni més ni menys
que una figura del món de l'arquitectura,
la Rafael Moneo, príncep d'Astúries de la Sars,
a més a més, l'any passat,
reconegut amb els principals guardons,
podíem dir, arquitectònics d'arreu del món,
com el Vies Van Der Rohe,
el Mies Van Der Rohe,
que aconseja l'Unió Europea,
o també, recordem,
és l'autor de l'edifici on teniu la seu,
del carrer Sant Llorenç.
Esclar, que per això l'hem convidat.
És una figura d'un relleu fora de...
És a dir, l'acte de l'adjudicació de premi,
que li van considerar el premi,
diu que la seva obra és universal.
És universal.
Per tant, estem davant d'un personatge
d'una projecció,
en el cap de l'arquitectura i de la cultura,
d'una projecció universal.
Això és molt important.
Que, a més a més,
és el que vam triar fa molts anys,
fa més de 20 anys,
per dissenyar,
per projectar la nostra seu.
La seu, recordem,
el carrer Sant Llorenç,
que és on el podrem veure aquest divendres,
vindrà a la tarda, no?
Com a mig i a tarda.
Sí, a la tarda.
A la tarda donarà la conferència.
A les 5 de la tarda començarà la conferència, sí.
És un acte obert a tothom,
en principi col·legiats o...
Sí, és un acte obert a tothom.
El que passa és que la sala d'actes
té la capacitat que té.
Hi cabran 150 persones.
No sé què passarà si en vénen més, no?
Però sí, és un acte obert a tothom.
Què destacaries de la figura de Moneo
i també de la seva personalitat,
perquè l'has conegut personalment.
A nivell personal, com és aquest obert?
És un personatge encantador,
en Rafael Moneo,
té una senzillesa i una humilitat
que és digne d'admirar.
Només ho poden tenir les grans figures,
això d'aquesta...
És molt humil.
Jo recordo que estant amb ell
discutíem determinats detalls,
discutíem o parlàvem
de determinats detalls de l'obra
i ell en parlava, els dibuixava
i al final sempre deia
i a ti què te parece?
I a ti podia ser qualsevol, no?
Això és impressionant.
Ell era el mestre,
per això li vam encarregar
el projecte aquest, no?
Però al final sempre preguntava la teva opinió,
li interessava l'opinió dels altres.
Un projecte que ara està a la vista,
que ara ja fa alguns anys a la vista
i que a més a més destaca molt.
La gent la sorprèn,
quan passen per allò pel carrer Sant Llorenç
i poden entrar al pati govern,
tot el sac abans, no?
I la combinació de l'antic amb el modern,
que també és una mica...
Va ser una proposta molt intel·ligent
de situar l'edifici,
és a dir, la intel·ligència està
no només en el disseny de l'edifici,
que hi és,
sinó primerament en l'emplaçament de l'edifici,
en retirat, deixant un espai lliure,
en consonància amb el que proposava el Pep,
el Pla Especial de la Pare Alta de Tarragona,
que era el d'esponjar, el casc antic.
Doncs bé, aquí la vam esponjar
amb una obra d'arquitectura,
diguem, de molt de nivell,
i això es demostra
amb les solucions a l'interior de l'edifici.
I sobretot també amb la fany
per mantenir, conservar i posar en evidència,
i posar en valor,
les ruïnes romanes
que conté l'edifici,
una de les quals és excepcional,
perquè és el tros més llarg
i més ben conservat,
del mur que tancava el recinte del temple,
dels tres recintes
de la Tarragona romana,
el superior que era el recinte del temple,
tenia un tancament que no era la muralla,
i això nosaltres ho veiem
des de la nostra sala d'actes.
Doncs serà la seu
on es podrà veure i escoltar
a Rafael Moneo aquest divendres
a partir de la mitja tarda.
Com valores el fet
que li hagin concedit
el Premi Príncipe de Astúries
en la vessant de les arts?
És un arquitecte,
en principi no és un artista,
però que li valorin aquest mèrit també,
com ho veus?
I oferia la penulta extensible
a la resta del món de l'arquitectura.
Va vinculat al món de l'art,
al món de l'arquitectura?
Naturalment que sí,
naturalment que sí.
Des de mitjan segle XVIII,
després de la publicació del llibre,
el nom del qual ara no recordo,
des de mitjan segle XVIII
es va fer una distinció
que ha perdut fins ara
sobre les arts.
Hi ha un primer grup d'arts
que són les que agraden,
les que imiten la natura
i que són fetes pel plaer
de la visió,
que són la pintura,
l'escultura,
la música,
per exemple,
la dansa també.
Hi ha un tercer grup,
m'en passo al segon,
hi ha un tercer grup
que refereix a les arts mecàniques,
és a dir,
aquelles que són útils.
El primer grup,
he dit,
les que serveixen
per proporcionar plaer.
L'últim grup
són les arts mecàniques.
Hi ha un grup intermedi,
on hi ha l'arquitectura,
que són aquelles arts
que no només imiten la natura
i proporcionen plaer,
sinó que,
a més a més,
són útils.
És a dir,
que agafen totes dues característiques.
Entre aquest grup d'arts
hi ha l'arquitectura
i, curiosament,
la retòrica.
És a dir,
l'art de saber parlar bé
i de saber entendre's bé,
de saber comunicar-se bé.
Això és útil
i també és un plaer.
En l'arquitectura
estem dintre d'aquest món de les arts,
naturalment que sí.
Cal reivindicar,
més que mai,
aquest vessant
o aquest potencial
de l'arquitectura?
Clar,
més que mai.
Sempre ha estat
d'aquesta manera,
no?
A veure,
l'arquitectura
és un ensenyament
universitari
que està entre
l'humanisme
i la tècnica,
entre l'art
i la ciència.
I això,
diguem,
és una característica
que és molt important
en els estudis d'arquitectura
i que, per tant,
conforma també
el caràcter
i l'actuació professional
dels arquitectes.
I això és important
de divulgar-ho,
de saber-ho,
de divulgar-ho,
perquè,
diguem,
és el vessant,
diguem,
és allò
que fa
que l'actuació
dels arquitectes
per norma general
tingui un vessant
cultural,
patrimonial
molt important.
no hi hauria arquitectura
sense arquitectes
i no és el mateix
construir
que fer arquitectura,
no?
Per tant,
sí, sí,
és molt important això.
No és el mateix
construir
que fer arquitectura?
No.
No.
No, no,
per fer arquitectura
s'ha de construir,
però una simple construcció
no és arquitectura
o no té per què ser
arquitectura.
hi ha una consideració cultural,
social,
fins i tot,
no?,
d'entorn,
de situar
l'edifici,
doncs,
en el seu context cultural,
social,
geogràfic,
topogràfic,
que té en compte la natura,
que té en compte moltes coses,
que, diguem,
una simple construcció
no obeix aquests paràmetres
i, en canvi,
l'arquitectura,
per definició,
ho ha de valorar.
Hi ha una frase
que va pronunciar
un polític molt actual
que diu
els nostres arquitectes
combinen la disciplina tècnica
amb profunditat intel·lectual.
Diu,
són peces clau
a l'hora de configurar-nos
comunitàriament.
Molt bé,
doncs,
penso que és això.
Salvini,
en canvi,
a nivell legislatiu,
com els valoreu des del col·legi?
És a dir,
què està passant,
en definitiva,
perquè ens entenguem tots?
Què és el que proposa
el govern
amb aquests canvis
a nivell legislatiu,
d'equiparació,
en fi,
d'altres professionals,
d'altres col·legues,
en definitiva,
però també d'un altre
bastant diferent,
que no té res a veure?
El govern de l'Estat,
suposo que et refereixes
a la Ley de Servicis Professionals,
la LSP,
proposa uns canvis
a favor dels quals
no hi ha cap col·lectiu,
cap col·lectiu,
i proposa,
en certa manera,
un desballestament
d'aquest concepte
que jo t'explicava,
una desnaturalització
d'aquest concepte.
De fet,
no es coneix
amb precisió
i no sabem encara
en quins termes
sortirà aquesta llei
que ens anuncia
o que ens amenacen
que sortirà
abans que s'acabi el semestre,
aquest era el compromís
del govern,
no sabem exactament com,
però
bufanaires
en aquest sentit
de desnaturalitzar
aquesta essència
del que fa
als arquitectes,
aquesta essència
del que creiem
que és l'arquitectura,
no del que creiem que és,
sinó del que ha estat
tradicionalment
l'arquitectura,
històricament,
i des de fa molt de temps,
no des de fa quatre dies,
i a més a més
tampoc no s'acaba
d'endevinar
quin és el motiu,
a no ser que sigui
un motiu polític
i potser arbitrari,
quin és el motiu
que fa que aquesta
amenaça de llei
tiri endavant.
Pel que sabeu,
què preveu?
Pel que sabeu,
pel que ha arribat
o pel que es parla
dintre del col·lectiu?
Doncs,
diu que,
ara ho simplificaré
molt,
però diu que
en la feina
de fer arquitectures
i en la feina
de fer projectes
també hi poden intervenir
d'altres que no
hagin estudiat arquitectura,
per exemple.
Cort i res, eh?
Com?
Cort i res.
O res i curt.
Sí,
i que
si no han estudiat
arquitectura
però tenen experiència,
no sé quina experiència,
doncs també poden
fer d'arquitectes.
O bé que
hi poden haver
altres professionals
que són capaços
de fer
construcció
que la llei
també els permetrà
fer arquitectura.
Coses d'aquest tipus,
així, no?
Això entra
en contradicció,
doncs,
no només
amb tot el que
veníem,
estava establert fins ara
i que havia generat,
bueno,
és natural,
això,
quan hi ha una seguretat
en les lleis,
també hi ha una confiança
en l'exercici
d'una aprovació, no?
Doncs tot això
o d'estarota
i a més a més
d'estarota també
tots els plans d'estudis
de totes aquestes aprovacions,
que això és una...
No és poca cosa,
tampoc, eh?
Em sembla que
escoltem
i comentem
el que va dir
Rafael Moneo
ara fa pocs mesos
quan li van lliure
el Premi
Príncep d'Astúries
de la Sars,
de la Sars,
eh?
Ho agarco molt
perquè, clar,
parlem d'un arquitecte,
el Premi Príncep d'Astúries
de la Sars
del 2012,
li van preguntar
per si havien canviat
els temps
en què ells,
en què les administracions
podien...
Ell ho responde
més a més,
així literalment,
comparar la millor arquitectura
al preu que fos, eh?
I la resposta d'ell
era aquesta.
La toro pasado
puede decirse ahora
que muchas
de esas obras
presuntamente espectaculares
y presuntamente
sirviendo
a esa satisfacción
de las administraciones
de encontrarse
en la punta de lanza
de una actitud
vanguardista
han sido equivocadas.
Hay ejemplos
también mostrando
absolutamente
lo contrario,
pero
el efecto
Guggenheim
que
se ha tomado
casi como referencia
inevitablemente
en tantos proyectos
no ha logrado
repetirse
con la eficacia
de lo que ocurrió
en Bilbao.
Indudablemente
una
sociedad
más sana
y más equilibrada
y con menos
sentimientos
de
un cierto
complejo
de inferioridad
que lleva a decir
bueno,
yo puedo comprar
en el mercado libre
de la arquitectura
la obra más destacada
al margen
de lo que me cueste.
Indudablemente
sociedades
más maduras
son más capaces
de crecer
administrando
sus propios
recursos intelectuales
de
manera
razonable
y sin excesos.
O sea,
que en esto
es fácil
que
también
este
frenazo
de la crisis
nos obligue
a tomar
posiciones
críticas
que
redundarán
favorablemente
en lo que sea
la arquitectura
del futuro.
De hecho,
ya
leemos
en los periódicos
de un tiempo
a esta parte
cuánto
la arquitectura
espectacular
va dejando
paso
a otro
tipo
de conductas
y a otro
tipo
de actitud
de los arquitectos.
Hombre,
claro,
llevar hasta el final
esta discusión
que plantea
usted ahora
sería una cuestión
seguramente larga
porque,
claro,
la construcción
de la ciudad
en el pasado
se ha producido
con una cadencia
y con un desarrollo
en el tiempo
mucho más
pausado.
La sensación
de poder
comprar
un bien
arquitectónico
como se compra
una commodity
como se compra
un bien
en cualquier
tipo de mercado
no sé
puede
que sea
equivocado
nos va a costar
echar marcha
atrás en ello
pero
en cierto modo
yo prefiero
las ciudades
creciendo
como
les estoy
diciendo
con
no sé
recogiendo
lo que cría
el humus
de su tierra
que no
recibiendo
estas
inyecciones
tantas veces
forzadas
que
no siempre
dan lugar
a injertos
positivos
y favorables.
Bueno,
es el que deia
un mamá
que ha viatjat
per molt
món
que ha vist
molt de món
i a més a més
també
abans
ho comentàvem
amb el Josep Llope
que té
diferents càtedres
a Harvard
entre d'altres
també construït
en fi
no sé
a Houston
a molts jocs
és molt curiós
m'ha agradat molt
de sentir
aquestes paraules
perquè
li fan una pregunta
molt directa
es veu molt
que
sembla que no se l'esperava
que no la tenia preparada
la resposta
però la resposta
és molt elaborada
molt llarga
i jo crec que
molt sincera
i ho expressa
crec
molt vellament
ho dèiem
un home que ha construït
no sé
perquè es facin la idea
de la catedral
nova de Los Ángeles
això ho va construir
el 2002
és que a més
també un currículum
que és inabastable
que en fi
el Museu Nacional
d'Arrumà de Mèrida
on també
aquí he combinat
elements
del passat
amb elements moderns
i que ara també
no fa gaire
ser notícia
perquè hi havia
una jornada de l'ICAC
vull dir que el tindrem
aquí divendres
aquí a Tarragona
i més a més
també servirà
la seva visita
a banda que pugui
oferir-nos
aquesta xerrada
per inaugurar
una mostra
d'arquitectura
també d'aquí al territori
que fareu
a la seu
del Col·legi d'Arquitectes
La mostra d'Arquitectura
del Camp
que és una convocatòria
que fem
cada dos anys
per
abans tenia
un sentit
una mica més competitiu
i ara li hem de dir
aquest sentit competitiu
i simplement
és una mostra
del treball
que fem els arquitectes
amb obre
al Camp de Tarragona
crec que
l'entitat
l'organisme
que agrupa
tots els arquitectes
ha de
reconèixer
la feina que fan
i l'esforç
que fan els arquitectes
sobretot ara
en temps molt difícils
i en pocs mitjans
de fer
una obra
d'arquitectura
no una obra
de construcció
seguint amb la terminologia
que hem començat
a fer servir
casualment
fa un moment
per tant
sí
hi haurà aquesta mostra
hi ha 53 obres
que es van
presentar
les exposarem
totes 53
i
d'aquestes 53
el jurat
em va
diguem
seleccionar
8
que són
les que
tenen més mèrit
en diferents
categories
i
d'aquestes 8
n'hi ha una
que és el segon
premi
a Alejandro de la Sota
que també
el vam instituir
ara fa dos anys
Alejandro de la Sota
sabem que és l'arquitecte
també d'un prestigi
impressionant
però ja és difunt
gallec
resident a Madrid
que va fer el govern civil
aquí a Tarragona
i per tant
és una figura
també molt important
del panorama
cultural
arquitectònic
artístic
d'Europa
dels últims anys
per cert
que
Rafael Mondeu
també
posava incís
en aquesta
roda de premsa
posterior
al lliurement
dels premis
pensat històries
en què
l'arquitectura
i parlava
a nivell
de l'estat
de que els arquitectes
aquí estan molt ben valorats
arreu
a nivell internacional
i que no era
venia a dir
que no era
doent
marxar fora
per formar-se
per treballar
per explorar
nous camps
a nivell
d'arquitectura
doncs ho diu ell
els arquitectes
d'aquí
estan ben valorats
a l'exterior
i
no sé si
amb noves disposicions
això
s'anorrearà
no ho sé
més aviat
em penso que sí
si una cosa
funciona bé
no convé
tocar-la massa
i
i el resultat
és aquest
exteriorment
ens reconeixen
la feina que fem
els arquitectes
aquí i a fora
fem feina aquí
fem feina a fora
i ens la reconeixen
tant aquí com a fora
no tota naturalment
sempre hi ha de tot
a tot arreu
però el nivell
dels arquitectes catalans
és molt important
és molt important
i això es pot veure
per exemple
en el festival
de Venècia
que
ara no fa massa
i tenim
pavelló
exclusiu
els arquitectes catalans
i
ensenyem
coses
que són
molt
ben
enteses
i molt ben
rebudes
amb aquells
que acaben
la carrera
que els recomanaríeu
des del col·legi
amb aquells que
tot just ara comencen
comences
en fi
obrir-se camí
en aquest món
de l'arquitectura
que
que
tinguin il·lusió
que
configuin
que
des del col·legi
els podem ajudar
perquè
sabem que
col·lectivament
podem arribar més lluny
i aconseguir
fites més altes
que si ho féssim
individualment
i que
proclamin
els quatre vents
que l'arquitecte
té una formació
àmplia
i complexa
que
l'arquitecte
és necessari
que té opinió
que té múltiples maneres
d'exercir la professió
i que
en totes elles
és capaç d'oferir
profunditat
i valor afegit
això és el que els diríem
i això és
aproximadament
el que els direm avui
que farem un acte
de benvinguda
als nous arquitectes col·legiats
igual com
també farem un acte
d'homenatge
als arquitectes
que ja fa 25 anys
exerceixen
i per tant
ja comencen
ja comencen
a saber
ja
com ho diria
així dit
una mica de broma
ja comencen
a tenir una mica
de coneixement
després de 25 anys
naturalment
que sí
i si no
doncs això
divendres
a gaudir
de la seu
del col·legi
amb aquest entorn
magnífic
amb el sol
de les campanes
de la catedral
de Togó de Fons
i l'obra
de Monió
que es podrà veure
i comentar
amb el propi autor
amb el Rafael Monió
que estarà aquí a Tarragona
aquest divendres
ho hem volgut destacar
perquè em sembla molt interessant
que pugui venir
aquest primer espai
al món de l'arquitectura
que té una agenda
molt complicada
i que vindrà aquí a la ciutat
aquest divendres
perquè tot és cert
això
la gent és complicada
tot és cert
és molt complicat
és molt complicat
parlar amb el Rafael Monió
i és molt complicat
convidar-lo
no, però que vingui sí
el que no és gens complicat
és trobar una resposta
sempre amable
de part seva
doncs serà aquest divendres
a la tarda
al carrer Sant Llorenç
Josep Llopitous
president d'Amèlcio
Tarragona
Col·legi d'Arquitectes de Catalunya
gràcies per acompanyar-nos
i que vagi molt bé
que sigui tot un èxit
moltes gràcies
a vosaltres