Des d'avui i fins divendres al Palau de Congressos
s'acoll un important congrés científic
que plega ponents d'arreu de l'Estat, d'Àustria,
de l'Estats Units, d'Israel, Portugal o el Regne Unit, entre d'altres.
Es plegarà al voltant de la microscopia
les fronteres de les ciències, el nom d'aquest congrés,
organitzat per l'Institut Català de Nanosciència i Nanotecnologia.
El Nobel de Química, Dan Shetman,
obre avui mateix al Congrés amb més de 200 participants.
Us en volem parlar i és per això que tenim a l'altre costat del fil telefònic
un dels organitzadors del Comitè Científic, que és en Jordi Freixetes.
Jordi, molt bon dia.
Hola, molt bon dia.
Ja el teniu per aquí, el Nobel de Química?
Està arribant, està arribant.
Arribant al Prat.
Arribant al Prat, és a dir, que encara un d'aquí noreta...
El vam buscar.
Molt bé.
Bé, al voltant d'això, dèiem, de la microscopia,
a les fronteres de la ciència,
per explicar-ho en paraules planeres, en què consisteix?
A veure, jo si hagués de definir la microscopia,
diria que és la tecnologia que ens permet veure
el que els ulls humans no poden veure.
Llavors, depèn de quin tipus d'objecte volem veure,
volem observar, s'ha d'utilitzar una tècnica o una altra.
tant sigui, per exemple, cèl·lules vives o matèria inorgànica.
doncs ja cada una té les seves tècniques més adequades.
El camp d'aplicació deu ser molt ampli, no?
Sí, una part, diguem, les microscopies més avançades,
les ultrasensibles, et permeten resoldre l'estructura atòmica de la matèria,
però, quan has d'estudiar cèl·lules vives,
sigui per processos, per malalties o pel que sigui,
aquí és una tècnica molt més òptica perquè són objectes més grans
i els necessites veure en viu.
El ventall de possibilitats, depèn de què és el que vulguis observar,
necessites una tècnica o una altra i n'hi ha moltíssimes tècniques.
Serien cristalls? Estem parlant de cristalls o no, en definitiva?
Això seria una part.
Una part.
El cristall el permet, pel fet que té un ordre cristal·lí,
et permet estudiar amb molta precisió l'estructura atòmica.
El cas que quan aquest ordre ja no és tan gran,
que és el cas del que s'anomena els quasi cristalls,
aquí les tècniques que s'han d'emprar són diferents,
i d'aquest tema va ser quan li van donar el Premi Nobel el 2011
al professor Sheikman, que ens ve avui a visitar.
Vull dir, els quasi cristalls, que són...
Els quasi cristalls, sí, és el tema pel qual li van donar el Premi Nobel.
I què són els quasi cristalls, així per definir-ho també en paraules,
allò que puguem entendre?
Sí, no és el meu camp i em costarà una mica.
És...
Si un pensa en un cristall perfecte,
un cristall es defineix pel seu ordre cristal·lí.
Tota l'estructura està ordenada amb uns patrons exactament ben definits.
els quasi cristalls, això és cert en part.
O sigui, localment són ordenats,
però el conjunt és desordenat.
Llavors, és el que diu l'ordre a diferents ordres de magnitud.
És complicat explicar-ho així.
A mi, matges, és molt més...
Més irràfic, sí, sí.
Però la paraula és molt...
A mi, per mi, és complicat.
Bueno, veient que portareu 200 participants en aquest congrés
a banda del Premi Nobel,
que avui pronunciarà la conferència en anglès, per cert,
qui pugui anar-hi, doncs, si és que està oberta,
si es pot entrar,
però en qualsevol cas el Dan Shetman,
que és aquest Nobel de química,
però van de tenir oponents de...
Ell és d'Israel, no?, si no ho ha xerrat,
del Portugal, no?, del Regne Unit,
d'Àustria, no?, dels Estats Units,
de diferents parts del món, el que vindran aquí.
És a dir, que vindran, suposo que els principals experts en la matèria, no?,
d'arreu?
Sí, sí, a més hem fet, hem escollit experts
que estan actualment desenvolupant tècniques
o utilitzant tècniques molt noves
amb àmbits molt diferents.
Una mica, ja dic, des del que s'anomena
les ciències de la vida, la part més de biologia,
fins al que s'anomena ciència de materials,
o sigui, la matèria inorgànica.
Aplicacions, milers i milers.
Això és molt multidisciplinar.
I aquesta és una de les qüestions.
Normalment, quan un treballa, acaba treballant amb una tècnica
i no coneix les altres, no?, o les coneix molt, molt per sobre.
A aquests congressos, el que intentem és que tothom vegi
quins avanços es fan amb altres tècniques,
perquè això sempre et dona molt de joc.
Per què heu escollit Tarragona?
Per diferents motius, i el principal és que jo soc tarragoní.
Aquest, per mi, és el número un.
I després hi ha dues qüestions, ja diria.
Un és el Palau de Congressos,
que té unes instal·lacions magnífiques
i està molt ben portat per professionals.
I el fet que està lo suficientment lluny de Barcelona,
perquè la gent que treballa a Barcelona,
que és la majoria, diguem, en aquest camp,
pugui venir aquí i s'instal·li,
que no vagi anant ni marxant.
I després que Tarragona, en els últims, jo diria, 10 anys,
s'ha posicionat a nivell internacional,
no en el camp de la microscopia,
però sí en el camp de la ciència,
sobretot al voltant de la química.
I això fa que la gent que ve de fora, això no ho sap,
i pot contactar amb investigadors d'aquí que treballen a Tarragona
i obrir noves col·laboracions.
Aquests serien els motius.
Feu referència, suposo que a investigadors
que treballen a la Universitat Rovira i Virgili, no?
Sí, sí, sí.
Molt bé.
Rovira i Virgili,
després a l'Institut de Ciències d'Investigacions Químiques,
es l'IFIC.
Jordi Freixedes,
veig que sou llicenciat en ciències físiques.
Cap on evoluciona la física?
Què veurem d'aquí, per exemple, una dècada?
Ho podem preveure, vull dir,
el que veurem d'aquí una dècada
en el camp de la química o de la física,
que és la vostra especialitat?
Això seria molt difícil aventurar.
Jo crec, però això és una qüestió,
diguem, una opinió personal.
Estem copiant la natura
i encara ens queda molt
per entendre com funciona la natura,
perquè de fet porta milions i milions d'anys
d'avantatge respecte a nosaltres.
Però a la que entenguem,
segons quins processos,
que són molt, molt elementals,
en principi semblen simples,
però són el mateix d'una gran complexitat.
quan entenguem més bé les coses,
podrem trobar solucions a molts camps.
Dic que parlem de física o de química,
però ja m'atreveixo,
hi ha la part més de medicina,
de biologia,
per l'espai, etcètera, etcètera.
Jo crec que és més
la de la ciència.
Hem de saber, hem de conèixer la natura
per poder oferir o trobar solucions.
Sé que és molt general,
però és que hi ha tants camps
i tantes especialitats
que és difícil aventurar.
Però jo crec que anirà per aquí.
I un dels camps principals
és el de la biomedicina,
on gràcies,
o conjuntament amb la nanotecnologia,
s'estan ja començant
a resoltar problemes
tipus les malalties,
pronòstics, etcètera, etcètera.
Jo crec que n'hi ha per aquí.
La física quàntica
també obrirà moltes portes,
que ara parada inescortables?
Sí, sí, sí.
És que forma part.
Forma part.
És un àmbit més
de tot el conjunt.
Quan anem,
deia abans que
un tipus de microscopis,
els de transmissió electrònica,
et permeten estudiar
l'estructura de la matèria.
Quan t'endinses aquest nivell,
on tens les interaccions
interatòmiques,
els enllaços
intermoleculars,
interatòmics,
estàs al món quàntic.
Llavors,
si un
vol
trobar
una estructura nova
que faci,
que tingui una propietat
que encara no s'ha trobat
a la natura,
ha d'entendre molt bé
això abans
d'arribar a la solució.
No podem fer pròvi error
en aquests nivells.
Ho hem d'entendre.
És la gran diferència.
Ja quedem, Jordi,
perquè heu d'anar cap a Barcelona
a buscar el ponent.
Però una última pregunta.
Què és el més petit
que s'ha pogut veure
fins ara
de l'estructura atòmica,
precisament,
que ara em comentava,
a través de la microscopia?
El més petit
que hem pogut veure,
què és?
Quin és l'element
més...
no sé més petit,
més i més...
El més petit de tots,
l'hidrogen.
I s'ha vist
fa molt poc,
fa molt poc,
fa pocs anys,
dos o tres,
s'ha pogut veure
amb un dels microscopis
que és el qual es discutirà
aquí aquests dies,
aquí a Tarragona.
S'ha pogut veure
l'hidrogen.
El que passa és que
una cosa,
quan es diu de veure,
estem acostumats nosaltres
a l'ull humà.
És un objecte
que el podem definir
en una forma.
amb un microscopi
tu el que fas
és localitzar
on està
i veure que està
confinat
en una zona de l'espai.
Però no...
Evidentment,
un àtom
no és una boleta
de colors.
És un objecte quàntic
que el podem,
amb un microscopi,
localitzar-lo
i fixar-lo
i dir,
aquí està.
Hi ha altres tipus
de microscopis
amb els quals
es pot arribar
a manipular això.
Això seria
un altre congrés
a part.
Això no acabaria
a mar, eh?
Sí, sí.
En qualsevol cas,
allò que diuen
que a vegades es parla
dels científics
de la tutxana
de la creació,
els quarts,
tota aquella matèria
que seria...
No és matèria,
és energia, de fet, no?
Que és comuna
per tots els materials
que ens envolten.
Això va per aquí,
la cosa, no?
No, no.
Això ja és més...
Nosaltres arribem
fins a localitzar
els àtoms
amb la microscopia,
diguem convencionals.
Tot això
del quarts,
els leptons,
i això ja és
el que es cau
dins de la física
de partícules.
Amb això ja s'ha d'anar
als acceleradors
i això és l'estructura
interna
dels àtoms.
Això ja és un altre...
És un altre món,
és un altre món científic.
de tota manera
veig que també en parleu,
no?,
d'acceleradors
al Congrés.
Sí,
parlant del
sincrotró
d'Alba,
el que està
a Vellaterra,
i aquí hi haurà
sessions dedicades
a la microscopia
que es pot fer,
o tipus de microscopia
que es pot fer
amb ràgios X
amb el sincrotró,
que acaba de començar
perquè és nou,
però ja
s'han fet
forces experiments
i està funcionant
molt bé.
i això és un camp nou,
molt de primera línia
i que tenim aquí
a menys de 100 quilòmetres.
A tocar,
és sí.
Sí, sí.
Doncs és aquest
Congrés
al voltant de la microscopia
a les fronteres
de la ciència,
des d'avui i fins divendres
al blau de congressos.
Jordi Freixades,
que vagi molt bé
i salutació
amb aquest Premi Nobel
de Química
que necessitarà
en aquesta jornada
el Dan Shetman.
Una forta abraçada
i que sigui un èxit.
Molt bé,
moltes gràcies a vosaltres.
de bon dia.
De bon dia.
De bon dia.