Mònica Labar és la nova presidenta d'Esquerra Republicana a Tarragona
en substitució de Pau Ricomà.
Ella és llicenciada en Psicologia per la Rovira Virgili,
a més, Psicopedagogia per la UOC.
Fa més d'una dècada que es dedica al món educatiu
i milita el Partit Republicà des de l'any 2004.
Ara fa pràcticament no arriba dues setmanes
que va ser anomenada en aquest càrrec
presidenta local d'Esquerra Republicana.
Avui volem parlar amb ell una mica dels seus objectius
i l'hem convidat aquí al Matí Tarragona Ràdio.
Mònica Labar, molt bon dia, benvinguda.
Hola, bon dia.
Això, 2004, no? Més o menys?
2004.
Quan fas alçada a la militància política.
Sí, perquè vaig considerar que s'havia de donar suport al partit
i una bona manera és fer-se militant.
Va ser una militància activa o en primer lloc no?
No, vaig estar molts anys que vaig ser militant
d'aquests que dic jo, de pagar.
De pagar la quota per donar suport al partit i de no fer res més.
Però després, mica en mica, ja em vaig anar animant.
Quan algú et demana si pots fer alguna cosa,
doncs dius per què no, no?
Tot és ajudar el país d'una manera o d'una altra.
Llavors vaig dir, doncs vinga, som-hi endavant.
Cal fer molta pedagogia en política, creus?
Sí, que s'ha de fer molta de pedagogia, sí.
Sí, sí.
Cal també una mica canviar la manera de,
no sé si de fer política o d'explicar la política a la ciutadania?
Sí, a veure, cal canviar la manera de fer política.
La veritat és que hi ha molta diferència dels partits grans als partits petits,
perquè moltes vegades només veiem el polític del partit gran,
que fa coses que al poble no ens agraden, no?
Però jo penso que els del partit petit són diferents
i que no fem les coses de la mateixa manera.
I crec que la gent ha de saber diferenciar una cosa de l'altra.
Com definiries l'equip que t'acompanya en aquesta nova singladura?
Perquè és un equip jove, com tu, eh?
Sí, sí, és un equip més jove que jo.
Tenim quatre persones de la joventut d'Esquerra.
És un equip que és força renovador, combina la joventut amb l'experiència
i, sobretot, és un equip amb moltes ganes de fer coses,
que això és el més important,
que la gent vulgui dedicar el seu temps a la ciutat i al país.
Diries que la gent jove encara ha de fer una mica el salt
i involucrar-se més en clau política?
Jo crec que hi ha gent, de tota manera,
sí que hi ha molta gent que passa, no?,
i que no li agrada implicar-se,
però també és cert que en la gent jove hi ha molta gent que està implicada
en molts moviments i en moltes associacions,
perquè fer política no és només estar en un partit.
El dia a dia de la ciutat,
hi estar en associacions, hi estar en entitats, també és fer política.
I penso que hi ha molta gent que està ficada.
T'ho pregunto per si creus que serà un segment important
a l'hora de fer militància, a l'hora de fer carrer, no?,
i anar a trobar nova gent que s'incorpori al partit, no?,
a la militància d'esquerra o la sensibilitat d'esquerra.
Sí, crec que és un partit bastant transversal pel que respecta a l'edat.
Tenim gent que ens segueix des de gent molt jove fins a gent molt gran, no?,
que també hem viscut altres èpoques i que també confien en nosaltres,
però, bueno, sí, sí, la joventut, evidentment,
se'ls ha de fer treballar i se'ls ha d'implicar,
perquè a molta joventut no els agrada que diguem que són el futur,
perquè no són futur, són present.
Però, bueno, són present i seran futur, llavors, també.
És molt important comptar amb ells.
I si parlem del futur, podrien anar més immediat.
Un dels objectius passa per recuperar la representativitat
de l'Ajuntament de Tarragona?
Clarament.
Sí, sí, clarament passa per aquí,
perquè trobem que a l'Ajuntament de Tarragona
hi ha un forat que és el forat d'esquerra, no?,
i creiem que dintre de l'Ajuntament podem fer molta feina
i ens plantegem com a prioritat aquesta,
poder tornar a estar dins de l'Ajuntament.
Com treballareu per aconseguir aquest objectiu?
Doncs treballarem molt al carrer, al dia a dia,
i picant pedra, parlant amb molta gent,
trucant a moltes portes,
i anar sumant la confiança de la gent.
És a dir, mica en mica, eh?
Mica en mica.
Passet a passet és com se fa el camí, no?
Caldrà, per tant, trucar a moltes portes, no?,
en fi, anar a veure molta gent, molts actes, no?
Sí, sí, sí.
Involucrar-se en una forma molt activa, no?, naturalment.
Sí, i estar pendent del que passa a la ciutat, també,
i doncs saber fer l'anàlisi de per on va la cosa
i poder portar el nostre un anet de sorra
quan creiem que les coses no van per on han d'anar.
Recordo que en la darrera campanya electoral,
el campellista d'Esquerra Republicana al Parlament, Pep Andreu,
parlava que bufen bons béns per Esquerra Republicana.
Hi estàs d'acord?
I tant, hi estic molt d'acord,
i penso que la meva feina és relativament fàcil
perquè és un bon moment per estar al davant del partit.
Hem viscut èpoques molt més difícils
i s'ha d'admirar la gent que en aquell moment ha estirat del carro.
Però ara, doncs, bueno, sembla que la ciutadania està més...
ens dona més suport, està més a favor nostre,
o de la nostra causa, més que nostra.
Llavors, bueno, doncs, és un bon moment, sí.
Com vas viure la setmana passada
l'aprovació al Parlament
de que els catalans puguem ja tenir el dret a decidir?
Home, va ser un moment brutal,
va ser un moment brutal perquè, clar,
veus que la feina que nosaltres portem anys fent,
fa anys que nosaltres parlem d'independència
i de vegades parlaves d'independència
i te miraven com un bitxorrari
i, bueno, veiem que això ha anat arrelant, no?
I és un orgull que el nostre Parlament
doncs hagi provat una declaració com aquesta.
Perquè és que hi ha un pla de goig.
Veure que mica en mica anem avançant
i que, bueno, que ens estem apropant.
No som independents, però ens estem apropant.
Hem obert una mica la línia.
I properament, els propers anys,
com t'imagines el futur?
El futur del país?
Des d'aquest punt de vista, eh?
Jo el futur el veig clarament independent.
Veig una Catalunya independent.
I espero que no tardi molt,
perquè penso que ara és el moment òptim per aconseguir-ho.
Que no et diré que és ara o mai,
però, bueno, sí que és ara o mai.
Tornant a la ciutat,
tornant a Tarragona, a la ciutat,
quan aconseguísseu tornar a la Constitutori Tarragoni,
què et fixaries com a objectius?
Què creus que et convé en aquesta ciutat?
Què canviaries?
Què faries diferent?
Què li convé?
A veure, la ciutat ara està molt parada.
La veritat és que hi ha una manca de lideratge important
i pensem que falta que algú aquí entomi una mica
i que faci avançar la ciutat,
perquè tot el que veiem són manifestacions populistes
que volen remoure la ciutat,
però no veiem que avanci cap a uns objectius clars.
Llavors pensem que s'ha d'encaminar
i pot fer molta feina en aquesta ciutat.
Quins serien, diries, els grans temes que caldria tractar
o les grans àrees?
No sé, penso, per exemple,
la gent que ara mateix no té feina,
la teresa són les xifres de l'atur,
hi ha molta gent aturada,
hi ha gent que ho passa francament malament en el dia a dia.
Creus que és una de les prioritats
que cal tenir en compte en un futur proper,
doncs proper no, en un dia a dia?
Claríssimament, l'atur és una de les prioritats,
les polítiques socials.
Nosaltres, com a Esquerra Republicana,
doncs clar, tenim la part d'Esquerra, no?
Pensem que són molt importants les polítiques socials
i és una època en què hi ha molta gent
que ho està passant malament.
Sí que s'ha de potenciar des de l'Ajuntament,
s'ha de buscar la manera.
És cert que ocupació a l'Ajuntament no en pot crear,
és dinamitzar i buscar maneres d'anar potenciant
que el teixit empresarial es vagi movent
i vagi buscant cada vegada obrir més portes
a la gent que està a l'atur.
Hi ha un planeixement també urbanístic,
un planeixement municipal, el POM,
que s'ha de parlar molt aquests darrers dies.
És un tema que quan sigueu l'Ajuntament
també el tindreu sobre la taula,
si és que aconseguiu tornar a ser presents
en el Consell Tarragoní.
Com veus aquest planeixement de la ciutat
d'aquests propers 20 anys?
Hi ha molts fronts oberts,
hi ha molts plans que s'han de dur a terme,
moltes zones a potenciar,
un creixement també previst en aquests
les properes dues dècades.
Com ho valoreu vosaltres?
Bé, nosaltres creiem que el POM és una eina
que ens ha de permetre,
ens ha de permetre que la ciutat avanci.
I la veritat és que ja era hora
que finalment aconseguíssim aprovar-lo,
perquè Déu-n'hi-do el que ha costat,
que portem un munt d'anys remenant el POM
i ara que el tenim pràcticament aprovat,
el que necessitem és que ens serveixi d'eina
per avançar i per buscar cap on ha de tirar la ciutat.
Cal un canvi de model, diries,
a nivell estructural, a nivell social,
perquè està clar, per exemple,
construir, com preveu alguns d'aquests plans expansius,
ara mateix no sembla que sigui massa viable,
a curt termini.
Cal fer un canvi estructural.
Ara estem en un moment en què, clar,
la recessió limita moltes coses.
Tot el que és el desenvolupament de la ciutat
està refrenat, però tampoc no crec que...
En uns anys això se superarà.
Llavors, com el POM no és una cosa immediata,
que no és un o dos anys vista,
sinó que és a llarg termini,
esperem que es vagi tot desenvolupant
amb el que està més o menys previst.
D'altra banda, creus que és una ciutat
que es pot vendre bé fora de...?
Molt bé.
És una ciutat fantàstica, jo ho tinc claríssim.
I es pot vendre molt bé
a nivell turístic,
es pot vendre molt bé el teixit empresarial,
tenim molta empresa que funciona,
empreses grans, empreses petites,
el comerç de proximitat també funciona molt bé,
i és que es pot vendre molt bé,
té moltes coses per vendre.
A part de l'ubicació,
que ja és bona de per si,
la platja, el sol,
però és que hi ha moltíssimes més coses
que es poden vendre.
Properament,
i ja quan comenceu a caminar d'aquí alguns anys,
més endavant,
de cara a les properes eleccions municipals,
a l'Ajuntament de Tarragona,
segurament sortirà altre cop
pel tema dels diferents corrents
que també defensen l'independentisme,
els que també s'anarbol en aquesta bandera.
Com, així a priori,
no sé si no ho heu parlat,
és molt aviat,
però com ho veus?
Entrada que hi ha diferents opcions sobre la taula
i que, en fi,
queda una mica repartit, no?,
el vot independentista.
Clar,
el que passa és que
l'independentisme
no és l'única bandera
que portem als partits polítics,
sí que defensem,
nosaltres defensem l'independentisme,
però defensem altres coses també.
Llavors,
dintre del món independentista
hi ha moltes diferències entre els partits
i, de vegades,
no és fàcil posar-se d'acord
en segons què.
Nosaltres defensem les polítiques socials
i altres partits
que són independentistes,
però tenen altres prioritats.
Llavors, clar,
creiem que el bàsic és el programa.
Amb un bon programa
que ens puguem posar tots d'acord
endavant i fantàstic,
però, clar,
de vegades el que costa
és aconseguir unificar el programa aquest,
però, bueno,
nosaltres treballarem
per aconseguir unificar un programa.
No sé si serà una feina fàcil,
però les ganes les posarem.
Què els diries
amb aquells que diuen
que asseguren que l'independentisme
és la pitjor amenaça
per Tarragona
i la seva capitalitat?
Bueno, a veure,
és que aquí estem fent
una política de cortines de fum
i de treure coses
no rellevants
per amagar el problema real,
que el problema real
és que la situació econòmica
és la que és
i que Espanya ens té apretats
i potser hi ha gent
que el que hauria de fer
és defensar aquest tarragonisme
que té quan va a Madrid
i quan va a Madrid
el seu tarragonisme s'evapora.
Llavors, clar,
és una mica de contrasentit, no?
A què estem jugant?
Aquí diem una cosa,
però allà callem,
doncs, no ho sé.
El debat,
el debat, entre cometes,
sobre el canvi de nom de la universitat,
tu que estàs al món educatiu, eh?
Sí.
Al món docent.
Ja estic a aquesta puntària, però sí.
Al món docent.
Com l'has vist, aquest debat?
A veure,
és un debat que jo crec
que és justament això que dèiem, no?
És política de focs artificials
perquè ara treure,
tornar a treure el tema
de la universitat,
que ja es va parlar el seu dia,
que, a veure,
hi ha moltes universitats
que no porten el nom de la ciutat.
No he sentit mai
ningú parlar de canviar el nom
de la,
perdó,
de la Pompeu Fabra
o de la Ramon Llull
o de la Menéndez Pelayo.
La Rubí Vergili
està fent molt bona feina
i és coneguda
ja a nivell mundial.
I, clar,
ara jugar amb això
per canviar-li el nom,
per el que dèiem,
no?,
per aixecar la bandera aquesta
del tarragonisme,
doncs,
la veritat,
si fins i tot
els estudiants
de la universitat
ja han fet la declaració
que ells estan en contra
del canvi de nom.
A més,
que porta el nom
de Rubí Vergili,
que és una persona
que ens honora
com a tarragoní,
nascut a Tarragona
al carrer Major,
més tarragoni que això.
Jo,
la veritat,
crec que és una tàctica
de treure temes
per que la gent
parli d'això
i no parli
dels problemes importants.
No sé si és important
per a tu,
però volia parlar
també del tema
de les vagaries.
La nova sigla dura
del Parlament,
sigla de la setmana passada
també està en les vagaries,
també,
de fet,
a referència,
doncs,
als que abans parlàvem,
que deien que
l'independentisme
és el dimoni,
també situen les vagaries
com un atac
a la futura capitalitat,
a la capitalitat,
de fet,
de Tarragona.
Això torna a ser el mateix,
torna a ser,
ara tornem a parlar
de les vagaries
i així no cal que parlem
que Espanya
ens està apretant
i no ens envia
els diners que ens deu
i els problemes reals
no és el nom
de la vagaria.
El problema real
és el tema econòmic,
és la crisi econòmica
i, a més,
la capitalitat
s'exerceix,
vull dir que tampoc
no és una discussió
en la que calgui entrar,
que Tarragona és capital.
Una pregunta a nivell personal,
com portes
la responsabilitat,
la gran responsabilitat
d'estar al català
a nivell de la ciutat
d'un partit
amb tanta solera,
amb tanta història
com és
la Càrrec Republicana de Catalunya?
Home,
la porto amb molt d'orgull
perquè la veritat
és que estic molt satisfeta
i, bueno,
és un orgull
que els companys t'escollin
per fer aquesta feina.
És una responsabilitat també
perquè, clar,
hi ha moltes tasques
que has d'assumir
però, bueno,
es fa molta il·lusió,
la veritat és que es fa molta il·lusió
i, clar,
jo, bueno,
que tinc família
doncs és qüestió
d'organitzar-se una mica
els horaris, no?
I, bueno,
els nens i això,
però amb ganes
tot tirant davant.
Tornant a Mònica,
a la declaració de Sobirania
de la setmana passada,
el fet que Esquerra
doncs hi hagi votat a favor
i estigui, doncs,
també en condivència
amb aquest govern
de la Generalitat,
pot contribuir
d'alguna manera
a nivell de Tarragona?
És a dir,
pot ajudar d'alguna manera això?
Creus que pot haver-hi
algunes sinergies?
Es pot aprofitar
alguna evidentesa en aquest sentit?
Sí, clar,
el moment és bo,
jo crec que l'independentisme
s'està mobilitzant
i aquí Tarragona
també es mobilitza.
A veure,
la realitat,
Tarragona és Catalunya
i Tarragona no és diferent
de la resta de Catalunya
i si tot Catalunya
està mobilitzat
i estem veient tots
que estem molt a prop
d'un moment important
que serà la consulta
o serà el referèndum,
doncs Tarragona
també es mobilitza, no?
I, bueno,
hem de gaudir aquest moment
i disfrutar-lo
que ara que el tenim a prop
i a tocar,
doncs, bueno,
jo crec que sí
que tots els tarragonians
estan orgullosos
que estiguem fent aquest pas.
Estarem més que mai
al punt de mira, creus?
Sí,
sí,
estarem més que mai
perquè estem donant suport
i llavors ens vigilaran de prop
a veure què fem,
però, bueno,
jo crec que és un moment
que s'ha d'aprofitar
i que el nostre paper
donant,
no governs,
sinó donant suport
i vigilant una mica,
doncs,
és important
perquè podem anar
controlant
o ajudant
que el partit del govern
vagi avançant
en el camí que nosaltres
pensem que s'ha d'avançar
i és el que ells van dir,
però, bueno,
podem posar el fre
si la cosa intenta anar
cap enrere,
doncs,
de dir, bueno,
recordem el que vam dir,
recordem el que vam prometre,
no?,
i avancem en aquesta línia
i no en una altra.
Tornant a l'equip
que t'acompanya
en aquesta etapa,
què en destacaries?
És a dir,
quins són els seus forts,
no?,
que abans ja parlàvem
de la joventut,
de la renovació,
però a nivell més pràctic,
diguem-ne,
del dia a dia,
eh?
Tu vols aportar
molta pedagogia,
ja entesa,
diguem-ne,
de cares en fora,
però la resta de l'equip
què pot aportar?
És un equip
que és molt variat
i la veritat
és que jo crec
que representa bé
diferents tipologies,
no?,
tenim gent que és mestre,
tenim gent que es dedica
professionalment a l'esport,
tenim gent,
doncs,
que es dedica més
a la literatura,
tenim gent molt variada,
no?,
tenim gent que està
en entitats socials,
treballant,
bueno,
ara buscant feina,
però sí que dins
d'aquest món professional,
llavors, bueno,
doncs crec que representem
molt bé la realitat,
no?,
no som tots del mateix sector,
ni som tots
del mateix ofici,
i de la mateixa professió
tenim una bona variació
de persones
dins de l'executiva
i això ens aportarà
perquè, clar,
cadascú veu la ciutat
en la seva manera
i el que un veu
des d'un àmbit
un ho veu des d'un altre
i les visions sumen
i, clar,
com sumen,
doncs te fas una imatge
més real
del que hi ha a Tarragona.
Hi ha renovació
però suposem
que el funcionament
d'esquerres
s'ha quedat sent el mateix,
no?,
assembleari, no?,
decisions col·lectives...
Sí, sí, sí,
nosaltres som un partit
assembleari
i llavors les decisions
importants
es prenen a l'assemblea
i això, evidentment,
no canviarà
perquè és una de les nostres bases,
no?,
és del que n'estem més orgullosos,
llavors tot això seguirà igual.
Canvien les persones
però, bé,
una mica la línia
del partit és la mateixa
ni canviarem les idees
ara perquè hagi vingut
una presidenta nova.
Seguirem amb la mateixa
línia de treball
i amb les mateixes idees
que portàvem.
Hi ha un cert desencant
vers la política
generalitzat, eh?,
això no ens inventem res, eh?
Què creus
que caldria fer diferència?
Abans més o menys
t'he preguntat
però per incidir una mica més, eh?
Què creus que caldria canviar
perquè la gent pogués
veure la política
una mica més propera?
Jo crec que
el que passa
és que la gent veu
els polítics professionals,
veus polítics com molt de lluny
i a mi el que m'agradaria
que veiessin,
no sé, per exemple,
el meu cas, no?,
que jo soc una persona
que, doncs,
que soc mare,
que treballo aquí a la ciutat,
que faig la meva feina
i amb el meu temps lliure
em dedico a la política
però que no soc
una persona professional
i hi ha altres persones
que sí,
hi ha persones que sí
que són professionals
però que també
fan la política
amb voluntat de servei,
no amb la voluntat
de repartir sobres
o de tenir comptes a Suïssa,
sinó amb la voluntat
d'ajudar, no?
I crec que això és clau,
la voluntat de servei
que potser a vegades
els polítics
no la deixen prou clara, no?
O no la fem prou evident
i potser el que cal és això, no?
Fer més evident
per què estem,
a què anem?
Anem, doncs ajudar,
anem a intentar millorar
en aquest cas la ciutat
o en un altre nivell
al país
però no anem a treure
rèdit personal
i això, clar,
és el gran problema
és el que la gent, doncs
ja sabem que moltes vegades
la gent se queda
doncs amb la part dolenta
i no valora tant
la part bona, no?
I aquest és el problema
però penso que des de la proximitat
i des del tu a tu
i el coneixens
doncs es pot aconseguir
molta cosa.
I aquest serà el tarannà, no?
I tant.
Dels propers dies, mesos, anys, no?
I tant, i tant.
Doncs Mònica Labar,
gràcies per acompanyar-nos
al matí a Tarragona Ràdio
i a Tarragona
per ser la nova presidenta
local d'Esquerra Republicana
i en fi, ja anirem parlant
aquests propers dies, mesos i anys.
Quan vulguis, aquí estarem
sempre que vulguis.
Moltes gràcies.