Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Sí, sí, a veure, que l'estiu és una època en què la gent viatja amb família,
a més a més d'aquesta de la catedral amb el campanar i el mur romà amagat darrere del claustre,
doncs també fem visites a la nit per a aquelles famílies que els nens ja són una miqueta més crescuts
o que viatgen només la parella perquè comencen a les 10.30 del vespre al portal del Roser
i és la Tarragona medieval i nocturna i després una altra de llegendes i curiositats.
Molt bé. Deia jo que són visites o que teniu oferta especial a l'estiu perquè també us canvia una mica el públic.
Teniu gent de fora i gent de Tarragona també que no marxen i que tenen temps per descobrir la ciutat d'una altra manera.
Sí, de fet, una de les coses que ens interessa de la nostra fenya precisament és descobrir la ciutat, els visitants,
en tot el seu sentit més ampli.
O sigui, un visitant no és només un grup de gent que arriba en un autobús al maig i fa una visita de 3 hores o de 8,
sinó també és un tarragoní que porta tota la vida aquí i que, bueno, sí, sí, ja ho he, ja ho conec, ja hi vaig,
quan vénen visites i vénen amics i els ensenyo, però bueno, que després descobreixes...
I els ensenyo jo, no?
Sí, clar, els tarragonins ens encanten ensenyar la nostra ciutat, però hi ha moltes coses a la ciutat que per desconegudes passen desapercebut.
I desconegut no vol dir que ningú sàpiga que existeixen, al contrari, la catedral tothom sap on està i com és,
el que passa és que està allà dalt i tothom hi ha entrat, però té coses que encara no s'han populitzat, no es coneixen i són petits detalls.
El mateix amb les llegendes, o sigui, passeges per la ciutat i hi ha un munt de racons de curiositats i de coses que no està escrit enlloc,
no hi ha cap pla que ho recordi ni cap ruïna que ho visualitzi, no?
Sou especialistes en història?
Sí, llicèncats en història.
Llicèncats en història, sí, sí, els guies d'Argos i bé, teniu aquesta mà esquerra també per tractar el visitant, no?
Sí.
I us estimeu la ciutat, que això també fa?
Això hi fa molt. Estimar la Fenya és un 50% i estimar el que ensenyes és l'altre 50%.
Bueno, 49, 49.
Després hi ha l'aportació del grup, perquè clar, hi ha grups per tots els gustos,
hi ha el que està més interessat en la història, el que vol només en un entreteniment,
aleshores és qüestió de saber-ho captar des del principi i fer que la gent passi una bona estona.
Parlem de les quatre guies a trets generals que les anirem desglossant,
anirem parlant setmana a setmana amb profunditat.
Però quines serien les guies que ofereu ara a l'estiu?
Doncs a veure, comencem per les de la tarda,
que són visites així com més fresquetes, entre cometes, perquè al matí amb aquesta calor no convida.
Al matí no feu res, eh?
Al matí sí, fem.
Nosaltres no fem les 24 hores perquè queda lletj i perquè també és tonteria,
però ens agrada descansar i dormir i menjar, no?
Però fem visites al matí, que és la Tarragona Romana,
que és el clàssic, entre clàssics, mai més ben dit, a la ciutat,
que és el que sempre funciona.
I aquesta la fem als matins, al quarts d'11 del matí.
Tarragona Romana.
Tarragona Romana.
Però escolta, digue'm, clar, ja hi entrarem, perquè en parlarem, ja us dic,
en profunditat dedicarem una secció, un espai a cadascú d'aquestes rutes.
Però digue'm alguna cosa especial que es pugui veure
o que pugueu ensenyalar a la Tarragona Romana que no s'hagi dit, o no, o ja s'ha dit tot.
Bueno, a veure, no ho direm tot, evidentment, perquè si no trenquem la màgia,
però sí que hi ha coses de Tarragona que, tot i que fa un munt d'anys que es visiten,
que s'ensenyen, tant a nosaltres com a altres companys, altres empreses,
i que són molt vistoses, doncs n'hi ha d'altres que són molt desconegudes.
Aquí a Tarragona, per exemple, tenim el mur romà més alt, conservat,
in situ, és a dir, d'alçada original, de tota la península ibèrica.
Ho tenim aquí.
On està?
Amb un raconet de Tarragona.
Ah, no el diem.
I segur que hi passem...
I no és la plaça del fòrum.
I passem mil vegades, no?
I passem mil vegades en un matí només.
És molt alt?
És molt alt.
Val.
Val.
No s'ho he pensat.
I no és la plaça del fòrum.
Val.
I a partir d'aquí.
I a partir d'aquí mil coses.
Si parlem de la Tarragona romana, la Tarrako,
quin és el monument o el raconet que a tu t'agrada més, Paco?
O és difícil?
A veure, jo soc un animet romanitzada.
A mi sí, totes les ruïnes romanes són fantàstiques,
però en quant a racons,
més que racons, com a elements per ensenyar,
i que veus que sempre la gent posa la mateixa cara,
és igual que on vinguin,
és la volta llarga del circ.
O sigui, la volta subterrani, per entendre'ns.
A veure, l'entrada al circ, amb les grades, les escales,
és molt espectacular.
A veure, estem acostumats a veure-ho,
però a veure, poca broma, fa 7 metres d'alt.
I allí està des de fa 1.900 anys.
Però en canvi, veus, clar,
quan tu entres amb el grup darrere,
a la volta llarga,
que passes primer,
compta el cap, la portes bicheta,
i et gires i els veus entrar,
clar, com que la gent ha d'acotxar-se per entrar,
en aixecar el cap,
i veure la volta de 93 metres,
a més a més, que està il·luminada d'aquesta manera tan suggerent,
és així una llum més tènua,
veus, com tothom obre els ulls i dius,
astrà, no?, caram, i jo uf.
I això és una cosa que és gratificant,
perquè dius, veus...
És el començament de la visita més inesperada.
I això, que quan els romans la van fer,
no tenien la intenció que allò fos el més espectacular,
allò només era un raconet.
Vull dir que, clar,
imaginem-nos, si allò és el que encara desperti,
imaginem-nos el circo o altres elements, no?,
o la muralla.
Molt bé.
Doncs això és el que fan els matins,
els nois d'Argos,
us acompanyen per la Tarragona romana.
Què més tenim?
Vas a punt de parlar de les visites de la tarda.
Sí, sí, a la tarda fem...
Bé, és allò que dèiem,
que la calor ja apreta menys,
i aleshores fem dos tipus de visites.
Una que és de fons i racons,
que és més una passejareta...
Fons i racons?
Sí, perquè és el que dèiem abans.
O sigui, a base de passejar,
tothom s'ho coneix,
però apreciem-ho, també.
O sigui, veiem el que tenim.
Però només...
Un racon no és només un lloc agradable
per a seure-s'hi fer una cervesa,
o sigui, també és a vegades un espai
en què pots fer una foto que queda bé,
i a més avui dia, entre Instagram i Facebook i tot això,
tothom pot fer bones fotos i publicar-les de seguida.
Espais de Tarragona que queden de foto de postal
i que en altres circumstàncies
quasi que passem desapercebudes.
I, a més a més,
com que és el vespre i fa calor,
i és estiu,
doncs parlem una miqueta també de la història
del que serien els recursos hídrics de Tarragona.
O sigui, hi ha no només l'aigua,
la importància de l'aigua,
que tothom la coneix i tothom se la imagina,
sinó també per on surt,
perquè hi ha moltes fonts de Tarragona,
algunes més populars,
d'altres més desapercebudes també,
que tenen també darrere una història,
alguna curiositat o algun fet.
Fons i racons de la part alta.
Sí.
Aquí no sortiu de la part alta.
No, aquí no sortim de la part alta,
perquè la part alta té moltes coses
que són més enllà de lo romà,
que són interessants a descobrir.
Fons i racons.
Va, digue'ns en algun pel que passeu.
No ens expliquis tota la història,
però algun raconet...
Algun raconet...
Sí que passa a vegades,
que mira que n'apassem per davant
de mil racons
i com que hi vivim,
no hi donem importància.
A mi m'agraden molts racons de Tarragona
en general i de la part alta en particular.
A més, hi vaig viure durant molts anys
a la part alta
i hi tinc una especial carència.
Però jo destacaria,
per mi és el meu gust,
com a raconet,
des del carrer Sant Llorenç,
mirar el carreró de Santa Tecla,
que es veu al fons de tots els arcs
de l'antic hospital,
on hi ha el Consell Comarcal,
i el Campanà de la Catedral,
que hi ha una casa...
El carrer és molt estret,
la casa de la dreta és un restaurant
que té un iure que cau damunt del carrer
i és una imatge molt bonica.
A mi personalment,
aquella em té el cor robat.
Val.
I aquí hi ha tota una història
per explicar al darrere.
I a partir d'aquí, naturalment.
Cada pedreta,
cada edifici té la seva petita història.
Fons i racons de la part alta
és una de les rutes que feu a la tarda.
D'aquestes passejades a la fresca
n'hi ha una altra, però,
que us duu, aquí sí que sortiu
de la part alta, no?,
de la necròpolis al Serrallo.
Sí, sí, sí.
A veure, és el que dèiem sempre.
Tarragona té 2.200 anys
i sempre parlem dels primers 600.
I després, què passa?
Passen moltes coses.
Aleshores, aprofitant que per fi
la necròpolis torna a ser oberta
després de tants anys tancada,
doncs aprofitem que
és un espai també conegut
i alhora desapercebut de la ciutat,
expliquem la necròpolis,
comença allí precisament
a punt de trobades,
la porta de la necròpolis,
es passeja pels jardins,
s'expliquen els diferents tipus d'enterrament.
Clar, allò també és tàrraco.
És la tàrraco post-mortem, diríem,
a més del Baix Impèria,
més antiga, més moderna.
Però allò també és una altra manera
d'entendre els romans
i d'entendre el nostre passat.
I aleshores, a partir d'aquí,
es fa una passejadeta,
s'acaba passant per davant
de la Sartres,
que també és un altre espai emblemàtic
de la ciutat,
a més ara, gràcies a Déu,
també és rehabilitat
i que és un espai molt bonic
i molt important
pel que és la nostra història.
Tothom coneix el Sartres,
sembla de Tarragona tota la vida,
però no es fa aquí.
Bueno, es va fer.
Aleshores, són aquests punts
a la part baixa
que també passen desapercebut,
perquè sembla que durant molt de temps
s'ha estat focalitzant molt
l'atenció turístico-cultural a dalt,
o sigui, de la Rambla cap amunt.
I a la part baixa
hi ha moltes coses interessants,
no només en quant a ruïnes romanes,
sinó també en quant a història,
la quotidianitat
i per descomptat el Serrallo,
que és un dels barris
per excel·lència
més significatius de Tarragona,
perquè és el que ens ha donat
un motor econòmic
fins que va venir la petroquímica,
com qui diu,
perquè el port,
l'exportació,
l'importació,
la pesca,
ha sigut del que hem viscut a Tarragona
des de fa 12.000 anys, gairebé.
Doncs ja veieu,
aquesta interconexió.
A les tardes podem passejar,
o bé per la part alta
coneixent les fonts i els raconets,
o bé marxem de la necròpolis
al Serrallo.
I a la nit què fem?
Bé, doncs a la nit,
si encara ens veiem en cor,
doncs tenim una altra opció,
una miqueta més tardana,
ja és o es ve a sopat
o després es fa un...
cadascú que després faci
un pica-pica ràpid.
No cuineu, eh, Argos?
No, no, encara no.
Però posem-hi temps
que no res és descartable,
faltaria més.
No, no,
a més tampoc cuinaríem naltros,
perquè deixaríem ja molts cuiners
i molts bons restaurants a Tarragona
com per treure'ls i...
Treure'ls i protagonistes.
No, no,
clientela no,
anirien directament als cuiners
si haguessin de fer naltros.
No,
tenim dos ofertes,
dos quarts d'onze de la nit.
Dos quarts d'onze de la nit,
visita nocturna.
Sí, visita nocturna,
a les 10.30,
al Portal del Roser,
que és un lloc fàcil de trobar també
i molt clàssic
per començar una visita.
Una que és,
podríem dir-ne,
que és més estàndard,
la visita a la Tarragona al Medieval,
que és veure amb un altre llum,
en tots els sentits del terme,
la ciutat de Tarragona.
No la Tarragona d'ara,
sinó la Tarragona de fa 700 anys.
La ciutat Medieval,
per què a la nit?
Doncs perquè de dia hi ha una llum,
de nit n'hi ha una altra,
i de dia es poden explicar...
Es poden.
S'expliquen una sèrie de coses
que si s'expliquen de nit,
doncs li donen com a més...
No sentit,
sinó simplement més interès.
Si hi ha alguna curiositat
o alguna història que ha passat,
parlant dels templers,
per exemple,
els templers tenen molta mitologia,
era una cosa molt més prosaica
del que després la literatura
i les pel·lícules
ens han anat explicant,
no, pobrets?
però, clar,
explicat de nit,
doncs, bueno,
li dóna un altre punt.
A part també és una altra
òptica, no?
Els elements il·luminats,
els carrons,
i això una miqueta més foscos,
més sugerents,
que també ajuda a posar-se en ambient,
fa 700 anys
i fa 200,
a la nit,
pels carrers,
la llum,
la que protegeixes tu
i gràcies.
O sigui,
deixem la Tarragona romana
pel dia
i la medieval la recuperem a la nit.
Està bé,
aquesta diferenciació,
perquè a vegades
una cosa està per l'altra.
Exactament.
És que, de fet,
una cosa,
és que Tarragona és una ceba,
com tantes altres ciutats.
Ah, mire,
pensava.
Sí,
hem d'anar pelant
el medieval i el modern
per recuperar darrere
el que és la part monumental
de Tàrraco,
doncs,
en aquest sentit,
ens limitem només
a parlar de la Tarragona medieval,
que ja té història,
a més a més,
amb la catedral coronant-ho tot,
el catjueu,
en fi,
una miqueta de...
una miqueta de llat.
I una altra visita
que deu triomfar molt nocturna
és la de les llegendes i misteris.
Hi ha llegendes i misteris.
Sí,
i tant.
A Tarragona.
I tant.
I tenim fantasmes i apreguts,
incorporis, vull dir.
Sí.
I d'aquestes,
doncs,
també en tenim uns quants
per explicar.
Nosaltres,
clar,
fer això,
fer-ho de nit,
doncs,
per descomptar.
Aquesta sí que s'ha de fer de nit,
per força,
perquè d'allà perd la gràcia.
Bé,
m'has de deixar entendre,
no explicar-m'ho tot,
però alguna d'aquestes llegendes
misterioses.
Bé,
a veure,
tenim algun fantasma.
Hi ha fantasmes?
Sí,
sí,
però n'hi ha, n'hi ha,
i tant que sí,
o que no es manifesteixen,
o que són prou discrets,
diguem-ne,
no?
Tenim fantasmes
en una botiga de la part alta,
a prop de la plaça del Fòrum,
és un fantasme inofensiu,
és dels que canvien les coses d'allò,
que molesta gaire,
no?
Tenim un fantasme més perseverant,
que està a la muralla,
que és l'esposa de Robert de Guiló,
del que va reconquerir la sovra de Tarragona,
que va estar vigilant.
Però que tot això està documentat,
eh?
Tot això no us inventeu,
vull dir,
hi ha literatura al darrere.
A veure,
nosaltres el que li posem és,
nosaltres li posem la literatura extra,
per poder-ho explicar,
doncs,
que la gent estigui més interessada,
i fer alguna història que es pot fer més broma,
d'altres,
entre altres menys,
perquè són coses d'aquelles que,
bé,
nosaltres amb això som molt respectuosos,
fa pensar,
o sigui,
pots fer molta broma,
però dius,
hi ha alguna anècdota que té a veure,
per exemple,
amb el Sant Crist,
de Sant Llorenç,
amb el Sant Sepolcre,
i allò és una d'aquelles històries
que, bé,
pot fer molta broma,
però nosaltres l'expliquem molt seriosament,
perquè és una cosa que va passar fa tant anys
i que fa pensar,
no?
Ai,
no em diguis més,
no em diguis més.
Visites nocturnes,
eh?
Sí, senyora.
Misterioses i medievals.
I medievals.
Doncs, Paco,
no tenim més temps,
però ja està bé que ens hagis només fet un esbós
de les diferents guies que feu,
dels diferents recorreguts,
perquè ara sí,
cada dijous a partir de la una,
doncs,
amb els diferents guies també d'Argos Serveis Culturals,
anirem explicant una mica més en profunditat
aquestes guies.
Us recomanem que visiteu la pàgina
argostarragona.com,
allà trobaran dies i hores en què ho feu,
es poden inscriure,
o si no a l'oficina de turisme.
I si no a l'oficina de turisme,
que també tenen els fulletons.
Paco Tobar,
d'Argos Serveis Culturals,
moltes gràcies per aquesta entrevista introductoria
i en seguim parlant.
Moltíssimes gràcies a valtros
i quan vulgueu aquí estarem.