Doncs tal com us dèiem, avui volem conversar amb Alejandro Cao de Benós.
Ell és comunista espanyol, que també disposa de nacionalitat nordcoreana,
és el president de l'Associació d'Amistat amb Corea
i també és delegat especial del Comitè de Relacions Culturals
amb Països Estrangers per part d'aquest país.
És però també Alejandro Cao de Benós.
Ell viu aquí a casa nostra, no tot l'any,
perquè naturalment bona part de l'any se'l passa a Corea,
però viu aquí al costat, a tocar pràcticament a la nostra ciutat,
al bonic municipi de Vespella.
Alejandro Cao de Benós, què tal? Molt bon dia i benvingut a Tarragona Ràdio.
Hola, molt bon dia.
Expliquin-se per què he vingut aquí a la ràdio,
perquè de fet l'han entrevistat de la BBC, no?
Sí, m'han trucat de la BBC del programa Outlook,
perquè regularment jo dono entrevistes a mitjans de comunicació,
sobretot quan hi ha esdeveniments importants,
per al Jacira, PressTV o CNN.
I en aquesta ocasió em trobava aquí a Tarragona
per veure la meva família i fer unes quantes conferències
al voltant i no em podia desplaçar gaire lluny.
Llavors s'han contactat amb Tarragona Ràdio
per connectar amb la BBC a Londres.
Què li han preguntat des de la BBC, des del Regne Unit?
Doncs m'han preguntat per la meva vida,
perquè ara a finals d'any surt la meva biografia,
m'editoral base de Barcelona,
i m'han estat molt interessats en conèixer com pot ser
que en aquest cas un català nascut aquí a Tarragona
es converteixi en el primer i l'únic representant de Corea del Nord.
A més, hem parlat sobre la situació actual del país
i també sobre les notícies que normalment sorgeixen als mitjans.
Tota l'entrevista sortirà íntegra o de vegades fan allò una mica de tisorada?
Doncs depèn d'ells, però sí, la vegada m'han censurat bastantes vegades,
tant a la revista Time com Newsweek,
també a la CNN amb Christian Amampur,
que vaig estar durant la visita de la New York Philharmonic Orchestra Pionyang.
Si no els interessa els caps tindre una veu diferent,
doncs em retallen o simplement em censuran tota l'entrevista.
Esperem que surti.
Què és el que més li censuren?
Què és el que més els molesta del que pugui explicar vostè de Corea?
Els molesta únicament que n'hi hagi una veu diferent,
o sigui, que s'escolti la veu de Corea del Nord.
Ells tenen un monopoli dels mitjans de comunicació,
dels satèl·lits i de la informació que es dona a la població,
i no volen que la gent sàpiga l'altra banda de coneixement.
O sigui, que Corea del Nord pugui per lo més defensar-se
davant dels contínuos insults i sensacionalisme que es produeix.
Llavors, simplement, ells tenen els diners,
ells tenen els satèl·lits i volen continuar utilitzant-los
per controlar la població.
És a dir, que tot allò que s'explica de Corea del Nord
no és correspon ben una realitat, segons vostè?
Doncs la gran majoria, un 95% de la informació.
Moltes vegades només hem de veure les fonts.
D'on surt aquesta informació?
A vegades és d'un diari sud-coreà, que és ultraconservador,
que diu que va preguntar a algú a una font anònima de Xina.
O sigui, que no té absolutament cap credibilitat.
Però llavors això es reprodueix mitjançant agències de premsa
i altres mitjans i es converteix com si fos una veritat absoluta,
i es demonitza el país d'aquesta forma.
Vostè que coneix des de dintre,
com explicaria la realitat que viu actualment Corea del Nord?
Doncs és una realitat totalment diferent.
Però sempre dic, el millor és que la gent no es cregui
ni el que diuen els mitjans ni el que dic jo.
O sigui, si tenen possibilitat, que vagin ells mateixos,
que coneguin el país, que parlin amb la gent,
i és la millor forma de saber, de veure com és la situació d'una societat.
Acabo de tornar amb un grup de gairebé 20 persones de tot tipus de nacionalitats,
també amb molta gent d'aquí a Espanya, de Barcelona,
que han quedat però entusiasmats per conèixer com és el país.
Ells, les seves famílies, els seus amics,
se n'adonaran i comprendran que la situació és molt diferent
a el que es veu als mitjans,
però clar, nosaltres no podem mai lluitar al mateix nivell
que, lògicament, un gran mitjà de comunicació.
Repeteixo, el millor és que la persona que tingui possibilitat
per almenys que s'informi per les dues bandes,
no només amb els mitjans capitalistes
o controlats per als Estats Units,
sinó també mitjançant internet mitjans nordcoreans.
Aquí, quina és la bonança d'un sistema comunista
com el de Corea del Nord?
Què en destacaria de les bonances d'aquest sistema
i també els contres, si és que n'hi ha?
Doncs, el primer, la igualtat.
La igualtat, no n'hi ha gent demanant per al carrer
o vivint al carrer o buscant a la brosa per menjar,
coses que jo estic veient cada dia més aquí a tot Espanya.
Mentre el país està somers en una crisi,
n'hi ha una crisi total a nivell de capitalisme,
a Corea del Nord l'economia està pujant
a prop d'un 15% anual.
Llavors, sí que el país va patir molt fins a l'any 2000,
però ara totes les ciutats estan en construcció.
Estem portant moltíssims empresaris d'Espanya
i d'arreu al món que volen fer coses amb Corea del Nord
i la veritat és que el futur és molt bo
i es veu veritablement un horitzó fantàstic econòmicament i socialment.
És una mica el contrari del que podem veure per aquí.
Ja com dic, el gran avantatge d'un sistema socialista
és que el treballador, o sigui, tot l'assuó del treballador,
el que es diria...
Tots els beneficis que normalment es queden
en unes poques mans de bancaris i d'especuladors
va cap al poble.
A Corea del Nord tota l'indústria és estatal,
l'empresa és estatal,
per la qual cosa tots els beneficis que es produeixen
es retornen al poble mitjançant vivenda gratuïta,
sanitat gratuïta, educació universitària totalment gratuïta.
I aquest és el gran avantatge perquè per l'únic
se't dona unes garanties mínimes de vida i de formació
per a tot l'ésser humà.
Els contres? N'hi ha de contres?
Sí, clar, clar que n'hi ha de contres.
És que quan, jo crec, el principal,
quan el govern t'ho dona tot,
quan tens la vida assegurada,
doncs n'hi ha persones que no li donen importància
al que tenen, no?
No li donen valor a que tot el que adquireixen
de forma gratuïta per part de l'Estat
és perquè ells també tinguin una motivació
per treballar per aquest sistema.
Llavors, s'ha de controlar molt
que la societat estigui alerta
i estigui motivada per continuar lluitant
perquè, lògicament, l'Estat no pugui fer fallida.
Si l'Estat està donant contínuament
vivenda gratuïta i transport gratuït,
lògicament,
ha de tenir un altre fons de financiació
que, en aquest cas,
és el treball de la pròpia gent.
O sigui, la conscienciació.
Hi ha d'haver una consciència política molt gran
perquè aquest sistema funcioni, no?
També això fa que, a vegades,
no n'hi hagi tant una capacitat,
a lo millor, d'innovació tan gran
perquè, a vegades, la fam et fa buscar,
doncs, com diem,
el català de les pedres treu el pa.
O sigui, tens que ja anar allà on sigui
i d'aquesta situació de pressió,
a vegades surt la innovació
o surt alguna idea
que fa rotllar l'economia més ràpid.
Llavors, aquest tipus d'entrepreneurs
que tinguin unes idees especials
i que surtin cap endavant
i que moguin l'economia més ràpid,
doncs, a vegades, manca una societat
on ho tens tot cobert.
Com hi arribeu, a aquesta societat,
i per què us interesseu per Corea del Nord?
Doncs, jo ja feia temps,
des que vaig estudiar EGB
a l'escola d'aquí,
de Nostra Senyora del Miracle.
Jo em vaig educar de jove aquí a Tarragona.
Després vaig anar a l'Institut Pons d'Icar
i al poc temps em vaig desplaçar a Granada
perquè el meu pare és de Granada, nascut allí.
I em vaig interessar moltíssim per la política.
El futbol no m'interessava massa
sinó temes com filosofia i política.
I entendre'l per què el món és així.
Entendre que, encara que jo tenia
les necessitats cobertes,
n'hi havia molta gent al món que no,
que patien moltíssim
i que estaven explotats contínuament.
Llavors, això em porta a estudiar
el socialisme,
a les diferents vessants polítiques
i als països que encara existien,
com la Unió Soviètica,
i intentar contribuir d'alguna forma
a aquest tipus de sistema més igualitari.
Això em porta, mitjançant un amic,
a estudiar i a contactar
amb uns amics nordcoreans
que llavors vivien a Madrid
i és on s'inicia la meva vinculació
amb Corea del Nord.
A partir d'aquí, quan arribeu al país,
com accediu directament al poder del país
i que us tinguin en consideració,
perquè ara sou de tenir nacionalitat nordcoreana.
Com s'arriba a aquest punt?
Ara, és un treball de 23 anys,
no es pot res sumir molt gran,
per això normalment la gent m'ho pregunta
moltes vegades,
n'hi ha moltes anècdotes
i és un procés molt llarg,
però bàsicament és guanyar la confiança
i demostrar la honestitat.
Veritablement,
la meva dedicació a Corea
ha sigut sempre una passió
per aquesta cultura,
per el país,
per la seva societat,
i he desenvolupat un munt de tasques.
Bé, a nivell cultural,
vam fer una de les primeres exposicions
de Corea del Nord.
Si no, la primera,
tota Catalunya es va fer aquí mateix,
al Saló d'Exposicions de Caixa Tarragona,
amb art coreà,
amb bordats i amb ceràmiques i amb llibres,
fa ja molts anys.
I, a més d'aquest aproximament cultural,
lògicament,
em vaig ficar dintre de reunir
interessos empresarials
i també diplomàtics i polítics.
També a nivell educatiu,
facilitant el contacte
entre diversos professors
universitaris nord-coreans
i d'altres països.
Llavors, mitjançant aquest treball internacional
en totes les esferes,
finalment,
vaig guanyar la confiança dels meus companys,
però tan orgullós em sento
de ser part del govern nord-coreà
com fins i tot encara més
de tindre germans a Corea,
perquè és molt difícil tindre amics
o camarades,
encara més complicat és tindre germans.
A Corea,
normalment,
ens tractem de vostè,
Songsenim,
en Corea.
Quan tens més proximitat amb una persona,
ja et diu
Chingu.
Chingu vol dir
amic,
en Corea.
Després de ser amic,
et converteixes en camarada.
Es diu
Dongji o Dongmu.
Però encara,
sobre aquest grau de camarada,
està el grau de germà,
germà gran o germà petit.
Llavors,
diem
Heung-nim o Dong-seng.
I estic molt, molt content
de finalment ser part d'aquesta família coreana
i ser considerat com Heung-nim,
com germà gran dels meus amics coreans.
Avui no aneu uniformats,
suposo que quan estava a Corea sí,
no?
Deu portar un uniforme.
Com el que vam veure en el programa de TV3,
amb el Miquel Calçada,
que us va visitar,
perquè molts collons potser recordaran
aquest programa de Miquel Calçada.
ara no m'heu informat,
però porteu en canvi un pin
del màxim responsable del país.
Sí,
normalment sempre portem el pin
dels nostres líders,
del president Kim Il-sung
o del generalíssimo Kim Jong-il,
però l'uniforme el portem
quan són activitats estatals importants,
quan és el dia de la Fundació de la República
o el dia de la Fundació del Partit
i es fan events.
Llavors portem les nostres condecoracions
de l'Assemblea Popular Suprema
i en el meu cas,
com també soc soldat honorari
de l'Accessi Popular de Corea,
porto el meu uniforme del país.
Però, lògicament,
per anar pel carrer o el dia a dia,
no ho fas,
perquè ja la gent em para.
Si portés això,
no podria ni arribar a la ràdio.
Per què vau anar a viure a Vespella?
Va ser bàsicament
perquè quan jo vaig...
el meu pare ja es va sortir
de la seva empresa
perquè estàvem en moviment,
desplaçament geogràfic contínuament,
estàvem vivint a Madrid,
a Huesca,
molts llocs d'Espanya.
Jo volia tornar a les meves arrels
i quan estigués aquí a Catalunya,
doncs veure la meva família
i tindre un lloc tranquil,
molt tranquil.
i Vespella de Gaia la veritat
que fa uns gairebé set anys
que estic allí
i estic molt content
perquè pots relaxar-te
i estar treballant
sense tindre l'agoi de la ciutat
i també dels mitjans de comunicació.
Perquè el meu problema
és que quan passa alguna cosa a Corea del Nord,
jo sóc el punt de referència,
no només per als mitjans nacionals,
sinó internacionals.
i tots venen a la vegada.
Llavors el telèfon està 24 hores sonant,
em venen les unitats mòbils de Madrid
o de Barcelona,
a casa meva,
i llavors és molt estressant
quan passa alguna cosa.
i per almenys el poc temps
que puc estar a casa i a Vespella
doncs em puc relaxar,
concentrar
i fer el meu treball
amb molta tranquil·litat.
Última pregunta,
quant s'estimaran les dues corees?
Ara mateix la situació està marxant molt bé.
La veritat que els últims dos mesos
s'ha avançat moltíssim en les negociacions.
Ara ja s'ha obert una altra vegada
el complex industrial conjunt
entre el nord i el sud
on hi ha 123 empreses sudcoreanes
i 50.000 treballadors nordcoreans.
Jo estic també en contacte regular
amb el govern sudcoreà
i l'embaixada de Corea del Sud a Espanya.
Tinc molts amics també a Corea del Sud
i el que puc dir és que tant la gent
del nord com del sud
volen la pau i la reunificació.
No n'hi ha cap diferència en aquest pensament.
L'únic que és el problema principal
per aquesta reunificació i per la pau
són els Estats Units.
Els Estats Units controlen Corea del Sud
des del final de la Segona Guerra Mundial
i no els interessa que es produeixi
aquesta reunificació
perquè si Corea es reunifica,
si Corea està en pau,
ells no tenen res a fer,
no tenen motiu per mantindre
les seves masses militars
i el seu control en el govern sudcoreà.
Llavors, cal una presidenta
en aquest cas Pac Gunner,
la nova presidenta de Corea del Sud,
que sigui una mica més nacionalista,
una mica més interessada
en la petició popular
de la seva nació
per deixar de banda
una mica els americans
i continuar en les converses
i en les negociacions.
Però, de moment,
el futur es veu molt bo
i jo crec que estem en el millor moment
des de fa gairebé cinc anys.
Està millorant moltíssim.
Quan torneu cap a Corea del Nord?
Doncs jo he arribat aquí fa tres dies
que vinc de les celebracions
que hem tingut el 9 de setembre,
Fundació de la República,
i tinc que tornar originalment
a primers de novembre
amb un grup d'empresaris internacional,
inclús també empresaris catalans.
Aprofitireu per en algun acte
de la festa major de Tarragona
a la Santa Tecla,
ja que sou aquí?
Sí, sí, de fet,
ahir vam estar aprofitant,
vam veure una mica
els correfocs i la festa
a la zona del casc antic
perquè em vaig trobar amb amics
que feia anys que no veia
i aprofitant d'aprendre'ns algú
hem gaudit una mica
de la festa de Tarragona.
Alejandro Cauda,
gràcies per acompanyar-nos
a Tarragona Ràdio
i que bon viatge de tornada.
Encantat, moltíssimes gràcies.