Música
Doncs ens podem parlar d'aquesta novel·la que es presenta, com dèiem, aquest divendres a la llibreria, a la Capona,
una novel·la molt aclamada, el Càtero Imperfecto, una de les més venudes a nivell de Catalunya en el darrer Sant Jordi, la darrera diada del llibre.
Mostra un treball molt documentat, molt ben documentat, molt extens, al voltant d'aquest home, com dèiem, de bé, un càter, el Guillem de Bribasta,
una història apassionant que neix a la zona del sud de França, si heu fet la ruta dels càters trobareu molts referents en aquest llibre del qual ara us parlem,
molts referents en aquesta inici de la ruta dels càters, però també arriba fins i tot a casa nostra.
Arriba per aquí al territori, però també, a més a més, acaba amb Orella i les seves rodalies.
El seu autor és el perdís de l'Avanguari, escritor Víctor Amela, que ja podem saludar en aquesta hora del matí.
Víctor, què tal? Molt bon dia.
Hola, molt bon dia, amics de Tarragona. Com esteu?
Com va tot? A punt per vindre cap aquí divendres, no?
Sí, home, estic molt content perquè aquesta novel·la, el càter imperfecte, està funcionant molt bé, la gent està tenint molt d'interès.
És cert que hi ha moments de la vida d'aquest personatge, d'aquest càter, que passen per Tarragona.
Concretament, ell va estar amb les ovelles, perquè feien de pastor aquesta gent, al monestir de Santes Creus i Poblet, van estar a Montblanc, van estar a Parades, a Ciurana...
Tota aquesta part la van treballar i la van conèixer molt ells. I clar, naturalment, fa molta il·lusió poder dedicar-se a un tros de la novel·la divendres per la tarda aquí a Tarragona.
A quina hora sereu a Capona, Víctor?
Doncs mira, estarem a la llibreria Atserà, a les set de la tarda, començarem a fer la firma de llibres i a conversar personalment amb els lectors que vinguin, fins que tanqui la llibreria, fins cap a les 9 de la nit estarem, un parell d'orets estarem allà amb el càter imperfecte.
Doncs recordeu, a la ramba nova a la llibreria Atserà. Per cert, tinc aquí una persona que coneix, perquè a més a més sou col·legues de mitjà, que és la Sara Sants, i que ha llegit el llibre, a més a més, eh?
Hola, què tal, Sara? Bon dia i bona feina, perquè aquí no parem, eh? No parem. La feina, i que no falti, eh? Que no falti.
Això.
Mira, escolta'm, Víctor, si et sembla bé, la primera pregunta de la farella, com que ha llegit el llibre...
Ah, vinga, fantàstic.
Això ha estat una mica traïció, eh?
Això ha sigut trampa total.
No, no, no, jo ha encantat tot el que sigui excusa per parlar de la novel·la, jo soc feliç.
Bueno, jo crec que serà interessant pels oients, no?, que puguis explicar una mica com neix tot això, no?, el tema del punyal i de com l'embrió de la novel·la, com surt.
Sí, Víctor, s'ha estat una miqueta també testimoni, diguem-ne, privilegiat, perquè vam passar un dia amb periodistes, amb col·legues, a Morella, que és l'escenari central d'aquesta història, fa uns dies, per presentar la novel·la,
i allà vaig explicar alguns detalls del rerefons de la història, no?, el rerefons de la història és que a mi el tema de les càteres sempre m'ha creat l'atenció, m'ha interessat, i fent un estudi sobre què va passar amb els últims càteres,
que són persones que van fugir del sud de França, d'Occitània, i que van acabar refugiant-se aquí, a terres del sud de Catalunya, doncs tenia ja bastanta documentació,
quan un dia, fent una obra a una casa familiar a Forcall, que és un poble del nord dels ports de Morella, a prop de la ciutat de Morella, fent aquesta obra, vam trobar dins d'una paret, amagats, emparedats,
dos objectes que a mi em van fer pensar molt en aquesta història que tenia documentada, i aquests objectes són un punyal i una pedra tallada, esculpida,
amb dos coloms que es fan un petó, amb els pics a l'angle de la pedra, no?, quan vaig preguntar a gent experta, a gent especialista,
i em van dir que aquest símbol dels coloms és un símbol càter, doncs em va commoure i em va fer pensar molt, perquè podia encaixar d'alguna manera aquest objecte
amb aquests fets que jo havia documentat de fa set segles, no?, i el punyal també em va fer pensar en el fet que el protagonista,
Guillem Belibasta, es va convertir en un fugitiu perquè va assassinar amb un pastor, amb un punyal, i clar, aquest...
jo no sé si és exactament el mateix punyal, però tot indica que podria ser aquest punyal que va aparèixer en aquesta paret
el mateix punyal que va fer servir el Belibasta per assassinar i convertir-se en el fugitiu que va ser
i que va vivint els últims anys de la seva vida a les terres del sud de Catalunya.
Bé, el cas és que amb tot això a les mans, naturalment, Sara, comprendreàs que no pots estar-te d'escriure-ho,
és a dir, no pots quedar-t'ho per tu i comentar-ho amb els amics, ho has de compartir amb el món,
i d'aquí va sortir l'empenta per escriure el càterim perfecte.
El punyal per cert és el que surt a la portada del llibre, no?
Efectivament, és un objecte molt potent, és un objecte que si el veieu a la portada,
entendreu que trobat amb una paret amagat, preguntis, bueno, per què l'han amagat,
qui l'han amagat, quan l'han amagat, i sobretot pel fet que a la fulla d'aquest punyal,
que ja es veu que és molt antic, hi ha una inscripció en català, un català molt arcaic,
que diu, soc com cal, quan punxo, fai mal.
Això te fa estremir una mica, no?
Perquè t'imagines aquella persona traient-se el punyal, la faca de la faixa,
i no amb bones intencions, no?
És a dir, que aquest punyal, quan el seu amo l'empunyava, era per fer mal.
Escolta, vas poder accedir a uns documents, a unes traduccions dels interrogatoris d'un personatge,
el Jacques Fournier, no?
Sí, exactament.
Que l'ha fet a ser papa, no?
A més a més.
Home, exacte.
Jacques Fournier era un bisbe al sud de França, l'any 1318,
que era molt, molt, molt, era molt bon periodista.
És a dir, ell quan tenia davant a un inculpat, a un imputat, a un sospitós,
sabia com preguntar.
Preguntava molt bé, de tal manera que obtenia molta informació.
És a dir, acabaven cantant, acabaven confessant els sospitosos, no?
I tota aquesta informació sobre com era la vida dels càters,
què menjaven, què pensaven, quines coses parlaven,
tot això va quedar enregistrat, apuntat, amb aquests actes inquisitorials
que, amb el pas dels segles, han quedat en els fons de l'arxiu secret del Vaticà.
I ningú havia fet res amb aquesta informació fins que fa uns anys,
l'historador francès va traduir-les al francès
i en uns llibres interessantíssims, perquè hi ha moltíssima informació,
moltíssima documentació i què té a veure amb Catalunya, molta d'elles,
però que, clar, als historiadors francès no els ha interessat massa aquesta part de Catalunya
i del nord de la comunitat valenciana, això, a ells no els ha interessat mai.
I el que és més curiós, i a mi em va sorprendre molt,
és que aquí tampoc a ningú li havia interessat massa tota aquesta informació,
no s'ha fet res amb això.
I, per tant, jo vaig pensar que era una informació meravellosa, potentíssima,
que parla de pobles i viles que encara avui en dia, doncs, existeixen
i que hi viu gent, com aquestes que us deia abans, Flix, Montblanc,
Santes Creus, Poblet, Miravet,
tots els pobles de les Terres de l'Ebre i de Castelló,
que, home, valia la pena compartir amb la gent que aquests llocs
han estat escenaris d'uns fets històrics de fa set segles,
però que són part de la nostra història.
I per això he publicat la novel·la.
I, a més, Víctor, a mesura que anaves escrivint, que hi anaves treballant,
també anaven sortint altres temes, no?, la plaça dels Tarascons de Morella, per exemple.
Sí, això és molt maco, és molt maco.
Mira, jo tota la vida m'havia conegut aquesta placeta de Morella,
que es diu plaça dels Tarascons,
i una vegada, encuriosit, encuriosit,
li vaig preguntar a un historiador local de Morella,
el senyor Serafí Gamundí, que era un savi, un erudit,
li vaig preguntar si coneixia, si se sabia l'origen del nom d'aquesta placeta.
Però jo tenia ja la sospita,
i la sospita que s'ha confirmat finalment
és que molts d'aquests aretxes càtars fugitius d'Occitània
que van acabar vivint a Morella
eren nascuts a un poblet del sud de França,
de la Lieja, és el riu del Tirineu,
que es diu Tarascó.
De tal manera que quan aquesta gent arribava a Morella
o per aquí baix a les Terres de l'Ebre,
com tenien una parla una miqueta amb un accent peculiar
que els identificava com provenents d'aquella zona,
la gent va acabar identificant aquesta gent com els Tarascons,
és a dir, la gent que prové de Tarascó.
De tal manera que aquest nom va quedar com el nom que identificava aquesta placeta.
Quan vaig documentar des de quan aquesta placeta es diu Placeta dels Tarascons,
em vaig trobar que es va començar a dir així justament a principis del segle XIV.
Bé, són les dates en què sabem que arriba a Morella amb la seva parella,
amb la seva dona, encara que ell no podia tenir,
i el grupet que l'acompanyava i que per tant no tinc cap dubte
que es van instal·lar en aquesta placeta,
que per tant des de llavors, fa set segles, es diu igual.
Placeta dels Tarascons i el que és encara més sorprenent,
i miraculós quasi, és que és una placeta que té una fesomia,
té una arquitectura que no és exactament la de la resta de la ciutat de Morella,
sinó que té un aire pirinenc, és a dir, té una fesomia pirinenca.
I això és per mi un indici més que efectivament aquests catars van viure en aquesta placeta
i que es diu així a causa d'ells.
I a banda del que s'engin tots els fets documentats, històrics que ho estan,
o sigui, el caràcter dels personatges, el carinyo, l'odi que vas tenint amb els personatges
al llarg que vas llegint, és un dels altres...
És a dir, a banda de tot el que està documentat i de conèixer el que va passar,
aquest caràcter humà, aquesta imperfecció, aquests defectes,
aquesta passió dels personatges, i es fa que la novel·la t'atreu i t'enganxa.
Bueno, aquestes, a part, diem-ne, de les emocions, a part humana.
Aquelles persones no eren unes peces que es movien en un taulell d'escag,
sinó que eren persones que tenien emocions, tenien passions, tenien sentiments,
tenien contradiccions, tenien les seves misèries, com nosaltres,
com nosaltres, exactament com nosaltres.
I el que és interessant és veure com en la interacció entre ells van sorgint
totes aquestes passions, no?
El document de l'inquisició, això, s'intueix, no?
Es veu que entre ells hi ha hagut marro.
El que passa és que, clar, l'inquisidor això era el que menys li importava
i no en prenia massa nota, no?
Però tu ja detectes que el Belibasta, el líder del grup,
estava una miqueta enamorat de la Raimona.
Ell, clar, com a perfecte que era, no podia tenir dona, no?
Però, al final, acabem descobrint que la va deixar embarassada,
per tant, tenia la vida sexual intensa amb ella, no?
Però, clar, en el moment que la deixa embarassada,
ell té un problema, i és que pot deixar de tenir autoritat
sobre la resta del grup perquè ha pecat.
De manera que ell s'inventa que un amic del grup,
el pastor Pere Mauri, és qui s'ha casat amb la Raimona
i la deixa d'embarassada a ell, no?
I fan un teatre fent veure que ell els casa,
però després se n'adona que està realment enamorat,
té uns gelos terrorífics de veure el seu amic
allitant-se amb la seva estimada Raimona
i, al cap d'altres dies, els descasa, eh?
Després d'haver estat ajuntant, com dient, em vull morir.
Bé, tot això és molt tendre,
perquè parla que eren persones com qualsevol altra
en les seves passions, i que al final, al final,
aquestes passions són les que acaben conduint
el seu destí a les persones, als personatges.
És a dir, finalment, aquest home, el Guillem Belibasta,
el líder del grup, acaba caient en la cubdícia,
acaba mossegant l'esquer que li posa un traïdor
i surt a Morella buscant la fortuna d'una vella creient,
molt rica, que suposadament li donarà tots aquests diners a ell
si ell li fa l'extrema unció,
i aquest engany que ell cau a causa de la cubdícia
serà la seva perdició.
Per tant, són persones que van existir realment,
que van tenir les seves emocions, les seves passions,
i que ha estat, per mi, molt emocionant
reconstruir-les i posar-les en l'escenari d'una història
que funciona com una novel·la, i, de fet, és una novel·la,
però tot el que hi ha darrere és una gran crònica d'un set real.
De fet, alguns la defineixen com una crònica periodista de l'època, eh?
Sí, jo m'he sentit un periodista que està fent una investigació
amb l'única diferència que, en comptes que siguin fets d'abans d'ahir,
són fets de fa set segles, però que funciona la investigació
d'una manera similar, que és anar encaixant peces,
anar encaixant indicis, anar encaixant informacions,
per fer, versemblant, una història que jo no tinc ja cap dubte,
un cop acabada la investigació i publicada la novel·la,
que van anar tal i com jo els explico amb el càter imperfecte.
Escolta'm, Víctor, i per quan una ruta de les càters a Morella?
Home, això és una cosa que...
I que passi per Tarragona, també, eh?
Sí, i tant, i tant, i tant.
És una cosa que estem parlant amb l'alcalde,
no tan sols de Morella, sinó també del Forcall,
de Beseit, que això ja tocaria la part de Terol,
de Sant Mateu, que això tocaria la part de Castelló,
i de pobles de la Ribera d'Ebre, com tu ho has dit,
efectivament, perquè Montblanc, Prades, Ciurana,
són pobles on va viure aquest personatge, aquest delibasta,
i que, per tant, fàcilment podríem integrar,
i això seria una feina mancomunada,
amb una ruta que, d'alguna manera, fos alternativa
o complementés la que ja existeix al Pirineu català
dels bons homes, que es deien, feien dir,
és a dir, els càters, que es movien per uns camins de pastor
i per uns camins que per ells eren coneguts
per fugir i per escapolir-se de la Inquisició,
i que hi ha molta gent que els hem fet
i que molta gent ha fet turisme rural per aquella banda,
doncs estaria molt bé complementar
aquella ruta càtera pirínica
amb una ruta càtera de la Serra de l'Ebre,
que la tenim molt ben documentada,
que sabem que va funcionar, va existir,
i que segurament atrauria a molts curiosos,
molta gent interessada en la història,
a recórrer aquests escenaris, aquests llocs,
per altra banda, tan preciosos que tenim aquí
a la província de Tarragona.
Víctor, una forta abraçada des de Tarragona
i divendres, eh?
Recordeu-ho a les 7 de la tarda?
Sí, senyor, a les 7 de la tarda.
A la lliuria et serà.
Exacte, a la Rambla Nova 94,
estaré encantat, un parell duret, des de 7 de 9,
de conversar amb els actors del Càtera Imperfecte
i de dedicar personalment a cadascú
el seu exemplar de llibre
i parlar del tema dels càteres
i del que vulgueu. Encantadíssim.
Molt bé. Víctor, ens veiem divendres.
Sara, ens veiem divendres.
Un abraçada.
Una hora serà forta.
Vinga, adéu.
Adéu, bon dia.
Doncs, simplement, per parlar de l'altre llibre
que presenteu, Sara, avui a la tarda,
perquè és el llibre corresponsal
de les migracions,
la cobertura informativa d'un fet global
de Jean-Paul Martos.
Avui a la tarda,
la seu del Col·legi de Periodistes de Catalunya,
de Mercès de Tarragona,
dinar càrrec del Marco Flores,
que és membre de la Comissió de Periodisme Solidari,
a tu mateixa,
i també intervindrà el Carles Solà,
no?, i és del programa
Tot un Món de TV3.
Sí, vaja, jo faig la presentació
a nivell de col·legi, no?,
perquè és un llibre,
a banda, que és un projecte,
ara ho explicarà el Carles,
però al col·legi,
en la mesura de les seves possibilitats,
i intentem que en siguin moltes,
i per això hi ha, a més,
la Comissió de Periodisme Solidari,
tot el que sigui,
és a dir, si entenem el periodisme
amb la seva funció social,
tot el que sigui,
poder treballar o abordar
com s'aborden aquests temes
de la immigració,
conèixer,
poder contextualitzar les històries,
tot això ajuda a donar
una millor informació,
perquè, bueno,
els mitjans, com sabeu,
no és només les històries que expliquen,
sinó com les expliquen,
el que fa que es pugui crear
una opinió pública o una altra.
Aquesta funció s'ha de protegir,
s'ha de treballar,
s'ha de fer el millor possible
per poder donar aquesta imatge,
i en aquest context
del que jo presento el llibre.
Estava pensant que,
de vegades, per exemple,
en notícies del fet divers,
diem la nacionalitat
del suposat, entre cometes,
delinqüent,
com si fos rellevant.
Sí.
I a vegades...
De fet, són un temes
que ja fa anys que es treballen,
ja hi ha una mesa de debats,
s'han fet cicles,
s'han fet inclus codis
d'ontològics
i recomanacions a periodistes,
i també entitats
que treballen en aquests sectors,
perquè, bueno,
també va haver-hi la polèmica
ja fa anys,
dels sense papers,
que al final vam acabar dient
sense papers com a categoria.
Són aquestes coses del llenguatge
que les podem polir,
que podem ser més precisos,
i sent més precisos
dones la informació més correctament.
Carles Solà, molt bon dia.
Hola, molt bon dia.
Com estem?
Carles Solà,
de programa Tot un món,
de TV3,
segurament ho haurà vist,
és un programa
que es dedica a buscar
precisament això,
exemples de persones
i de casos
que desmenteixin
aquests rumors
que corren al voltant
de la immigració.
I, en definitiva,
trencatòpics, no, Carles?
Trencatòpics.
Es tracta d'això,
es tracta una mica
de donar veu
a les persones
que potser
perquè no s'han
pogut organitzar millor
o perquè porten poc temps
aquí no coneixen
el funcionament dels mitjans,
doncs moltes vegades
tenen vedada l'entrada
en aquests mitjans
o quan hi són convidats
i són potser
més convidats
en la seva qualitat
de persones
que han fet el procés migratori
que no pas
en qualitat de pares
o de nois joves
o de persones a l'atur
o de persones
amb unes problemàtiques
diguem-ne tan generals
com les de qualsevol
altra ciutadà de Catalunya
o fins i tot
per la seva especialitat
per la seva formació
i llavors
la imatge que en donem
sempre acaba sent
aquella imatge reduïda
de la persona
que va fer en un moment
de la seva vida
el procés migratori
i a vegades
encara que faci
10 o 15 anys
vi seguint
dient
immigrat
o nouvingut
quan el que és
és un ciutadà
més
amb opinió
formada
sobre molts temes
en què incideix el llibre
en què s'incideix
en aquestes corresponsalies
el llibre
com ara comentàveu
incideix en temes
com el llenguatge
com la utilització
d'aquest llenguatge
no només a l'escrit
sinó a l'udual
en crear
diguem-ne
una imatge
de la immigració
molt relacionada
doncs
amb la delinqüència
amb l'exclusió social
amb la marginalitat
i el que incideix
és en la manera
de fer-ho millor
perquè
quan els mitjans
de comunicació
el que estem fent
és estereotipar
o mantenir
uns
determinats tòpics
el que fem
és perjudicar
una part important
de la societat catalana
en aquest cas
un 16%
de la població
que viu al nostre país
ha vingut
d'arreu del món
a Catalunya
en aquests moments
es deuen parlar
al voltant
de les 200 llengües
això és una riquesa
i quan no posem en valor
la riquesa
que representa
la diversitat
de la societat actual
ja érem prou diversos
nosaltres
i ara ho som
molt més tots flagats
i només incidim
en aquella part
problemàtica
aquella part
diguem-ne
d'això
d'exclusió social
o de delinqüència
el que fem
és assenyalar
aquest 16%
de població
com els culpables
de tots els mals
que estem patint
com a societat
d'alguna manera
el que intenta el llibre
és
parlar
de les males pràctiques
i les conseqüències
que té
i donar alternatives
perquè al final
moltes vegades
els periodistes
també ens troben mal
no ho pots dir
a la nacionalitat
d'origen
però llavors
com ho fem
doncs escolta
mira si és rellevant
però no caiguis
en el tòpic
perquè hi ha un parell
de ciutadans xinesos
per exemple
en un grup
de delinqüents
di màfia xinesa
quan aquí també
hi havia relacionat
ciutadans catalans
espanyols
i d'alguna altra
nacionalitat europea
però ja li vam posar
l'etiqueta
de màfia xinesa
o
per exemple
en el cas
d'una banda
que atracava
les carreteres
o les autopistes
la coneguda banda
dels peruans
clar
estigmatitzava
no només
aquella banda
de delinqüents
concrets
sinó
tota una nacionalitat
com era el Perú
hem de mirar-nos
una mica més
en com fer unes coses
i això és el que
fa el llibre
diguem
Sí
Carles
hola
bon dia
a mi també em semblava
interessant
perquè
de vegades
com a periodistes
o com a lectors
com a oients
ens pensem que això
només passa aquí
quan la immigració
ha arribat aquí
quan en altres països
ja fa molts més anys
que havia arribat
i em sembla interessant
el llibre
perquè experiències
d'altres països
són perfectament exportables
vosaltres heu fet
una feina
diguéssim
d'ubicació
en el nostre context
però realment
és així
són coses
que estan passant
aquí
que han passat abans
a altres llocs
Exactament
entre altres coses
perquè la immigració
internacional
a Catalunya
i a l'estat espanyol
és molt recent
té una antigüitat
màxima
d'uns 15 anys
amb valors absoluts
diguem-ne
la immigració
comença a créixer
a partir del 2001
però
per exemple
a França
o països
diguem-ne
com Bèlgica
o on és
en Jean-Paul Martó
és el professor
autor del llibre original
doncs
ja tenen més experiència
en aquest canvi
per tant
ens serveix
i ens serveix
també per veure
que en països
com ara el Marroc
doncs
els estereotips
diguem-ne
s'apliquen
a persones
que venen
d'altres països
del sud del Sàhara
per exemple
de Senegal
el Gàmbia
de Burkina Faso
de Mali
per tant
reproduïm
a tot arreu
a França
Bèlgica
però també
la Gran Bretanya
Itàlia
es reprodueixen
esquemes semblants
als que ara
estem reproduint
nosaltres
però que també
es reprodueixen
en països
que tenen migració
el llibre
el que fa és explicar
una mica
tots aquests fenòmens
en diferents contextos
i nosaltres
el que hem fet
és adaptar-ho
no només traduir-ho
sinó adaptar-ho
a la realitat
i al context català
i espanyol
doncs avui serà
aquesta presentació
aquí a Tarragona
recordem-ho
Sara
avui a la tarda
a la seu del col·legi
a la set de la tarda
a la seu del col·legi
i serà ell
també vindrà Marco Flores
que és membre
de la comissió
de periodisme solidari
del col·legi
i ells podran explicar
amb més detall
com ha anat
tot aquest procés
d'adaptació del llibre
traducció
i tot el que comporta
perquè no és només el llibre
no Carles
vull dir que a partir d'aquí
també es genera
una sèrie de debats
i de trobades
per poder reflexionar
sobre la qüestió
exactament
ens serveix
per poder viatjar pel país
de fet ja hem fet
com unes 10 presentacions
que no són només
la presentació del llibre
que tenim molt d'interès
diguem-ne
que es distribueixi bé
que es vengui bé
tot plegat
però per nosaltres
és l'excusa
per poder debatre
amb periodistes
però no només amb periodistes
sinó amb la societat
en general
les conseqüències
que té comunicar
sobre les migracions
d'una determinada manera
i estem pensant
diguem-ne
en aquest 13%
de la població
que pot quedar estigmatitzada
que pot quedar perjudicada
per una mala praxi periodística
o sigui
nosaltres
el que exigim
dels periodistes
el que exigim
de la gent que fa comunicació
des de les institucions
és que tinguin una mica
en compte
les conseqüències
que pot tenir
fer les coses
d'una determinada manera
estigmatitzant
en aquest cas
d'una part
de la població
això no ajuda
la societat
i el que fem
amb aquestes presentacions
és debatre
i enriquir-los
tots plegats
de les experiències
viscudes
en aquest sentit
corresponsal
de les migracions
la cobertura informativa
d'un fet global
de Jean-Paul
avui
a la seu
de la col·legi
de periodistes
per cert
el teu programa
el vostre programa
tot un món
encara el feu
el cap de setmana
17 i diumenges
no?
quarta 3?
exacte
17 i diumenge
un quart de 3 de la tarda
tot un món
novena temporada
ja estem a punt
d'acabar
aquest juny
la novena temporada
la desena
continuarem
en aquesta línia
de combatre
els rumors
els tòpics
i els estereotips
al voltant
de la immigració
i jo us convido
a participar
en el programa
també
si sou oients
que teniu alguna
experiència
en un fet migratori
i voleu
per la vostra experiència
ajudar-nos
a combatre
algun d'aquests tòpics
o estereotips
doncs hi sou convidats
i avui a la tarda
també
a la presentació
que fem del llibre
corresponsals
de les migracions
Carles
una forta abraçada
i que vagi molt bé
la tarda
fins després
moltes gràcies a vosaltres
fins després
i a la Sara també ens acomiadem
ja Sara Sanz
que avui hem fet duet
hem fet un duet
doncs avui a la tarda
la presentació
a la seu del col·legi
recordem
al carrer August
tothom està convidat
a més serà interessant
la presentació
i aquesta mena
d'intercanvi
i és a dir a Carles
no només per a periodistes
per a la gent que està vinculada
i per a la gent que està interessada
en saber el que passa
i conèixer
el que passa
a la nostra societat
Sara Sanz
gràcies
i fins la propera
gràcies a vosaltres