Repsol amb Tarragona Ràdio, la ràdio de les festes.
Bona festa major a tothom, bona festa major als amics oïdors de Tarragona Ràdio
i en particular a tu, Sílvia, en aquesta diada esplèndida, aquest matí esplèndid de Santa Tecla.
Una diada que se presenta assolellada i les persones que assistiran a aquest solemne pontifical
estan ja ocupant els seus llocs.
Estem pendents de l'arribada de les autoritats, hi ha vingut la bandera antiga de la ciutat
i aviat s'aformarà la processó amb el braç de Santa Tecla
que conduirà aquesta aprovada relíquia fins al peu de l'altar.
L'aspecte de la catedral és magnífic, ja t'ho pots imaginar des d'aquí.
Imagino que, a més a més, no només s'ha de fer un goig avui la catedral
per poder rendir culte a Santa Tecla, sinó també que no sé si ha arribat ja tot el bestiari,
està tothom ja per aquí a punt de començar.
Em refereixo a Cucàferes perquè recordem que anava d'ofici i ja va tot el seguici.
Perdó, bestuari, és que ara estava pensant en una altra cosa, ja t'ho explicaré.
El bestiari, sí, el bestiari ja està tot per allà fora,
hi ha l'àliga de la ciutat, efectuat la salutació a la bandera i a les autoritats,
també amb el senyor arcabisbe i bé, allà fora hi ha tot, no?
Des dels diables fins a aquest batalló cívic, no?
El bestiari venia perquè hi ha moments que, a veure, aquestes festes populars tenen una cosa,
s'hi barreja el d'ahir, el d'avui, el folclòric i a vegades, dissortadament,
ara veig que darrerament s'hi està afegint coses una mica de guardarropia.
No vull assenyalar a ningú, però determinades ordres suposadament nobiliàries
ocupen uns llocs que, dius, bé, i van amb el seu bestuari, etc.
I llavors, parlant de bestuaris, veig que, no sé si vindran ara, a última hora,
les autoritats militars, diríem, reals, estan sent substituïdes per uns militars,
diríem, de guardarropia.
Molt bé, deixem-ho estar.
Ara la processó se forma, els sons de l'orga,
i van cap a l'altar de Santa Tecla,
a recollir la relíquia.
Hi ha el senyor arcabisbe, que va beneint,
porta el bàcul que era del cardenal Vidali Barraquer
i va presidit de tots els canonges.
L'orga, Sílvia, com pots escoltar?
Sí, m'estava escoltant, m'estava escoltant.
a l'orga, sí, sí.
Acompanya aquests moments inicials de la celebració
i l'interpreta, aquestes peces,
el mossèn Miquel Castillejo,
que és l'organista segon de la catedral.
Sona perfecta, eh?
Com es nota la celebració,
com es nota la sonoritat.
Llàstima que els amics i amigues oïdors
de Tarragona Ràdio no ho puguin veure.
És esplèndida,
perquè després d'aquesta restauració de l'orga,
realment ha quedat preciós.
ara només faltarà posar-hi
les dues grans pintures
de 7 metres i mig per 5
que cobriran aquest orga,
que són les peces meravelloses
del segle XVI-XVII.
La catedral ja està pràcticament plena de gom a gom,
només queden lliures els seients
reservats per les autoritats,
que quan era petits,
jo me'n recordo que els dèiem
les digníssimes atrocidades.
Per què?
Això d'autoritat ens quedava una mica així.
No, perquè éreu petits,
era petits, eh?
Bé, allò que diem, no?
Com ha passat el temps.
Exacte, l'innocència d'aquell moment, no?
Hem de dir que estem en directe
des de la catedral, no?
Efectivament, aquí,
ho estem arribant,
fins a vostès, gràcies al treball,
sempre ocult,
sempre així no vist
dels nostres companys tècnics, no?
Joan Marí Bertran,
que està allí al peu de la unitat mòbil
perquè aquesta transmissió arribi fins a vostès.
també hem d'explicar, Didac,
que al final de l'ofici
hi haurà el camp popular dels goig,
de la santa a càrrec del cor i l'orquestra dels amics de la catedral.
Per tant, Sílvia, que tenia unes certes dificultats amb els auriculars
i no entenia ben bé el que m'estaves dient.
No, que comentava que al final de l'ofici
que podrem sentir el cor i l'orquestra dels amics de la catedral
que ens oferiran el camp popular dels goig a la santa.
Efectivament, és un cor i una orquestra
que dirigeix Monsenyor Miquel Barberà,
que és, a més a més, el degà del capítol de la catedral.
Mentrestant, Monsen Miquel Castillejo va desgranant les notes
a través d'aquest magnífic orga.
Hi ha una expectació perquè, sí, ara, just en aquests moments,
Sílvia, amics i amigues oïdors de la catedral
i de Tarragona Ràdio,
que està sortint la processó des de la capella dels Marbres,
és a dir, la capella de Santa Tecla.
Veiem ara la creu alçada, seguida de l'Evangiliari,
i després ja venen la processó de Monsens, Canonges,
i d'aquí a poca estona volem el senyor arquivisbe,
en aquests moments surt portant la relíquia del braç de Santa Tecla.
aquella relíquia que va regalar el rei Òssim d'Armènia,
el rei Jaume Sabó, de la Federació Catalana Oragonesa.
Són el cant d'entrada que interpreta l'escola Cantorum
i a l'orquestra dels Amics de la Catedral.
de la Catedral.
Són el cant d'Armènia,
i a l'orquestra dels Amics de la Catedral.
Són el cant d'Armènia,
i a l'orquestra dels Amics de la Catedral.
Són el cant d'Armènia,
i a l'orquestra dels Amics de la Catedral.
Són el cant d'Armènia,
i a l'orquestra dels Amics de la Catedral.
Són el cant d'Armènia,
i a l'orquestra dels Amics de la Catedral.
Són el cant d'Armènia,
em sento ple d'amor
perquè el senyor ha escoltat la meva suplica.
Ha escoltat el meu clar.
Actua com a solista, mossèn Joan Magier.
Ai sí que l'invocavem.
Dirigeix el cor popular al senyor Jordi Guàrdia.
I en aquests moments arriben ja la processó de mossències al presbiteri.
El senyor Arquivis va portar en el braç de Santa Tecla rere seu la bandera de la ciutat
i les primeres autoritats civils i militars de Tarragona.
Els encapçala el senyor alcalde Josep Fèlix Ballesteros.
Ara s'incorporen al seu lloc els militars de debò.
Escolta la cap de defensa, el comandant de Marina, el cap del mosso d'esquadra, etc.
En aquests moments també el president de la Diputació ocupa el seu lloc al costat de la guerra mirant a l'altar,
mentre el de la dreta hi ha el senyor Josep Fèlix Ballesteros i la Corporació Municipal en ple.
El teu té misericòrdia, el senyor salvaguarda els senzills, jo era feble i m'ha salvat.
El senyor salvaguarda els senyors, jo era feble i m'ha salvaguarda els senyors.
i m'ha salvaguarda els senyors, jo era feble i m'ha salvaguarda els senyors, jo era feble i m'ha salvaguarda els senyors.
i m'ha salvaguarda els senyors, jo era feble i m'ha salvaguarda els senyors.
a coses que esixano els senyors, jo era feble i journal de la downtime.
no hi ha salvaguarda els senyors, jo era feble i ribegui.
i mosso d'esquadra, els senyors d'esquadra, els senyors, jo era feble i console d'esquadra.
En el nom del Pare i del Fill i de l'Espírit Sant
És la veu del senyor arcabisbe
La pau sigui amb vosaltres
I amb vosaltres espereix
Molt estimats germans i germanes
Molta alegria, molt de goig
Iniciem aquest pontifical en honor de la nostra patrona Santa Tecla
Ens ha vingut avui amb il·lusió, amb ganes de pregar amb ella
D'encomanar-li la nostra ciutat, les nostres intencions
Demanar a Santa Tecla que com ella siguem fidels al senyor
Al final de la missa donaré la benedicció apostòlica
Amb la indulgència plenària
Penedint-nos dels nostres pecats
Per disposar-nos a rebre el do d'aquesta indulgència
Actua com a civista Núria Salla
Senyor, tindreu pietat
Vos, que amb la vostra sang ens fireu justos
Senyor, tindreu pietat
Vos, que pregueu els fills de Déu dispersos
Senyor, tindreu pietat
Senyor, tindreu pietat
Senyor, tindreu pietat
Senyor, tindreu pietat
Per la intercessió i els nens de Santa Maria sempre verge
Dels apòstols Sant Pere i Sant Pau i de tots els sants
Que Déu omnipotent i misericordiós
Us concedeixi a temps un penediment sincer i fructuós
La constricció de cor, l'esmena de la vida
I la perseverança en les bones obres
Que us perdoni tots els pecats
I us dugui a la vida eterna
Amén
Sonen les notes de l'orgre
Del glòria
Obra d'un senyor Miquel Parbarà
És una obra per a quatre veus mixtes
Poble, orquestra i òrgan
Us donem gràcies per la vostra imensa glòria
Senyor, Déu rei celestial, Déu mare, viu Déu
Glòria, Déu, vint a l'altre veus mixtes
Glòria, Déu, vint a l'altre veus mixtes
Glòria, Déu, vint a l'altre veus mixtes
Senyor, quin unigènic jesu fiu
Senyor, Déu, en l'altre veus mixtes
Vostè, Déu, el pecat del món
Vint a l'altre veus mixtes
Glòria, Déu, vint a l'altre veus mixtes
Glòria, Déu, vint a l'altre veus mixtes
Glòria, Déu, vint a l'altre veus mixtes
Glòria, Déu, vint a l'altre veus mixtes
Glòria, Déu, vint a l'altre veus mixtes
Glòria, Déu, vint a l'altre veus mixtes
Glòria, Déu, vint a l'altre veus mixtes
Gròria i Déu, vint a l'altre veus mixtes
Glòria, Déu, vint a l'altre veus mixtes
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Déu pels segles del segle!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
路~!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!!
com l'or al grassol
i els ha acceptat
com una víctima oferta
sencera sobre l'altar
Quan el Senyor
vindrà a visitar-los
se'ls seran com una flama
com les guspires que incendien
el rostoll
governaran nacions i
dominaran pobles
i el Senyor regnarà
entre ells per sempre
Els que tenien posada
en ells la confiança
comprendran la veritat
i els que l'han estimat fidelment
estaran amb ell
perquè et dona als seus sants
el favor i la gràcia
i vindrà a visitar
els seus elegits
Paraula de Déu
Ara el Senyor Jordi Guàrdia
interpretarà
pels públic assistent
i els amables suïtos
el Salm 33
Bonaïr el Senyor

M'ha escoltat
res no m'espant
res no m'espanta
El Senyor M'ha escoltat
res no m'espantat
Tots amb mi
Glorifiqueu el Senyor
Tots amb mi glorifiqueu el Senyor
Tots amb mi glorifiqueu el Senyor
Exalcem plegats al Seu nom
He demanat al Senyor que em guis
El Senyor M'ha escoltat
res no m'espanta
El Senyor M'ha escoltat
res no m'espanta
El Seu vers i la mirada
Us omplirà de llum
I no haureu de baixar els ulls
Avergonyits
Quan els pobres invoquen el Senyor
Els escolta i els salva del perill
El Senyor m'escolta, res no m'escalda
Acampa l'àngel del Senyor
Entorn dels seus fidels per protegir-los
Testeu i veureu que n'és de bo el Senyor
Feliç l'home que s'hi refugia
El Senyor m'escolta, res no m'escalda
Han estat els versets del Salme 33
que proclamava i recitava el Senyor Jordi Guàrdia
La catedral en aquests moments està plena de gom a gom
i encara continua arribant gent
El Senyor Arquivisbe que presideix aquesta cerimònia
des de la seu està acompanyat pel Canonges
mossèn Joaquim Fortuny
Vicari General de l'Arquidiocesi
i mossèn Josep Maria Serra Roger
Jesús, fill de Silla
Perdó
Lectura de la carta als cristians hebreus
Germans, recordeu els vostres primers temps
Quan acabat de rebre la llum de la fe
vau sostenir tantes lluites i sofriments
Uns vau ser insultats i maltractats públicament
D'altres us vau fer solidaris dels qui sofrien tot això
Vau compartir les penes dels presos
I quan s'apoderaven dels vostres béns ho vèieu amb goig
Sabent que teniu altres béns millors que duren per sempre
Ara, doncs, no perdeu aquesta valentia
Us espera una gran recompensa
Només sofrint amb constància podreu complir la voluntat de Déu
i obtenir el que ell ha promès
Paraula de Déu
So I will see
Alleluia
Alleluia
Alleluia
Alleluia
Alleluia
Alleluia
En aquests instants, el dià que mossèn Josep Manuel González apropa el sarcavisbe,
aquest el beneix i ara el dià que agafa l'Evangeliari
per anar cap a una de les trones de la qual proclamarà la lectura de l'Evangeli d'avui.
Corresponent a la Solemnitat de Santa Tecla.
El dià que portant a anar l'Evangeli va precedit del turiferari,
que va incensant davant d'ell, i dels dos ministres portadors dels llentions.
Escoltem la proclamació de l'Evangeli.
Oh, Senyor, sigui amb vosaltres i amb el vostre esperit.
Lectura de l'Evangeli segon Sant Mateu.
En aquell temps, Jesús digui als deixebles aquesta paràbola.
Passarà amb el reina del cel, com amb deu noies que sortiren amb torxes enceses a rebre les pors.
Hi havia cinc de prudents i les altres cinc eren desassenyades.
Les desassenyades no s'emportaran oli per les torxes,
però cadascuna de les prudents s'emprova ahir d'una ampolla.
Com que el nuvi trigava, els vingués son i totes s'adormiren.
Ja era mitja nit quan se sentia cridar,
«Les posses aquí! Sortiu a rebre'l!».
Aquelles noies es despertaren i començaren totes a preparar les torxes.
Els que no tenien oli digueren a les altres,
«Doneu-nos oli del vostre, que les nostres torxes no s'encenen».
Però les prudents els respongueren,
«Potser no n'hi hauria prou per a totes, val més que aneu a comprar-ne».
Mentre hi eren, arribava el nuvi
i les que estaven a punt entraren amb ell a la festa
i la porta quedà tancada.
Finalment arribaren les altres i deien des de fora,
«Senyor, senyor, obriu-nos!».
Però ell els respongué,
«Us ho dic amb tota veritat que no us conec».
«Vetlleu, doncs, perquè no sabeu el dia ni l'hora.
paraula del Senyor».
«No ens faig, oh, Crist».
I ara, amables oïdors de Tarragona Ràdio,
el dia que baixa de la trona
i s'adreçarà a la seu
on hi ha el senyor arcabisbe
que basarà l'Evangeliari.
Després, d'aquí uns instants,
escoltarem l'homilia d'aquesta diada de Santa Tecla
que farà el senyor arcabisbe.
Aquesta transmissió d'aquest ofici solemne,
que és l'acte més important de totes les festes de Santa Tecla,
perquè sense aquest acte no tindria sentit
res de tot el que es fa a la ciutat
durant gairebé 15 dies,
perquè és precisament
l'origen,
l'origen eclesiàstic i cristià
d'aquesta festa.
Repetim, aquesta transmissió
és una gentilesa de Tarragona Ràdio
i del Departament de Mitjans de Comunicació Social
d'Arctivitat de Tarragona
envers les persones
que, per la raó que sigui,
per malaltia, per edat
o, senzillament, per ceguesa
o altres qüestions,
no poden acudir avui a la catedral
o potser també perquè estan treballant, etc.
Escolquem el senyor arcabisbe.
Benvolgut capítol de la catedral
metropolitana i primada.
Preveres concelebrants i diàques
il·lustríssim senyor alcalde,
digníssimes autoritats,
molt estimats tots,
germans i germanes en Cris ressuscitat.
Vull saludar també molt especialment
els qui seguiu aquesta celebració
per la ràdio
i, de manera particular,
els que esteu malalts
i no heu pogut venir
a aquest solemne ofici.
Aquest any, doncs, amb molt goig,
amb la catedral ja restaurada,
amb el nou orgue també,
donem gràcies al senyor.
només Santa Tecla m'ha dit
que té la capella una mica bruta
i que, entre tots, hem de fer un esforç
per arreglar-la,
perquè ara ella vol lluir també,
com és lògic,
com tota la resta de la catedral.
Espero que, entre tots,
ho podrem fer aviat.
Amb gran goig,
presideixo, un any més,
ja són nou,
l'ofici en honor de Santa Tecla,
una santa que la seva devoció
està estesa per al món cristià,
sobretot a l'Orient
i a Tarragona, certament.
Avui, 23 de setembre,
la venerem als catòlics.
Demà, 24 de setembre,
ho faran els germans ortodoxos,
que la consideren
la Isa-apòstolos,
és a dir,
la igual als apòstols.
I a l'1 d'agost
ho farem fer
els nostres germans coptes.
Tecla era una noia jove,
rica i molt guapa,
ben plantada.
No cal dir que tenia
una munió de pretendents.
Però un dia va escoltar Pau
parlant de Jesús
i va triar a seguir-lo.
De vegades,
em sembla que molt rarament,
et trobes una persona
que va decidir el camí
que seguiria la seva vida
ben aviat
i la va seguir sense desviar-se.
Per la majoria de nosaltres,
això, no obstant,
la vida és una sèrie
d'anades i vingudes
endavant i enrere,
amb toms,
culs de sac
i només alguna recta
de tant en tant.
El que passa més sovint
és que fem cap a un lloc
on no esperàvem pas arribar,
al costat de persones
a les quals mai hauríem
cregut trobar.
Tecla va tenir
les coses molt clares
des del primer moment
que va sentir
parlar de Déu.
Santa Tecla va néixer
al segle primer
a Iconium,
l'actual ciutat turca
de Cònia,
i va morir també
al segle I
a Seleucida,
l'actual Silivke,
igualment ciutat
de Turquia,
al segle primer.
La menció més antiga
sobre la nostra patrona
es troba
a un dels apòcrifs,
llibres apòcrifs
del Nou Testament,
les anomenades
Actes de Pau i Tecla,
probablement escrites
a la primeria
del segle II.
en aquest llibre
és anomenada
Apòstol i protomàrtir
entre les dones
i és considerada
com a model ascètic
per a les dones.
A l'Orient,
les actes de Pau i Tecla
van circular
molt ràpidament,
la qual cosa
demostra la força
de la veneració
en Vergella.
Si visiteu
alguna església
o monestir grec,
per exemple,
és molt probable
que us hi trobeu
amb la seva imatge
en alguna icona
o en algun mural.
El culte a Santa Tecla
va ser especialment
important a Celeusida,
on es deia
que havia estat enterrada
i cònium
en icomèdia
l'actualismit
a Turquia.
A tot això
que l'afegi
que a un païsís
majoritàriament
musulmà
com és Turquia,
a Santa Tecla
se la consideri
una de les 10 dones
més influents
en la seva
història turca.
A la predela
d'aquest meravelló
retaule
de la catedral
podem veure
algunes escenes
de la vida
de la nostra protectora,
des de l'escolta
atenta
a les paraules
de l'apòstol,
passant pels martiris
i l'arribada
del seu preuat
bas
braç,
la seva relíquia
a Tarragona.
Segons les actes
de Pau i Tecla,
la mare de Tecla
i el seu promès
de Miris,
en assabentar-se
que volia
mantenir-se verge
i canviar de vida
i fer-se cristiana,
van voler
escarmentar-la.
la portar endavant
el governador
i va ser
condemnat a mort
com a perturbadora
de l'ordre
establert.
Va ser
miraculosament
salvada
per una tempesta
quan estava a punt
de ser cremada
en una foguera
i va marxar
en Pau
a Pisidia.
Després,
les actes
ens narren altres
turments
de les que
es va salvar
també miraculosament.
Finalment,
ens diu
que va morir
ja molt anciana
perseguida
per uns
desgraciats
que la volien
violentar
i es va amagar
dintre de la cova
precisament
a prop de Malula,
aquesta ciutat
que està patint
aquests moments,
aquests atacs
a Síria.
En unes altres
circumstàncies
possiblement
Tecla
hauria esdevingut
una bona esposa
i mare de família
però ja
estava enamorada
de Déu,
de Jesús,
la seva decisió
de lliurar-se
en cos i ànima
al Senyor
va ser pres
amb el cap
i amb el cor,
lliure
i voluntàriament.
La vida
de Tecla
s'apropa
molt
a la vida
de nostre
Senyor Jesús.
Tecla
no va
defugir
la seva missió
fins a les
darreres
conseqüències.
Si llegim
el Salm
55
ens fa pensar
en Jesucrist
i en Tecla.
Diu així
no és un enemic
el qui m'insulti,
això ho podria suportar.
No em persegueix
un que m'odia,
d'aquests
podria amagar-me'n,
però ets tu,
el meu company,
el meu amic
i confident.
Una dolça
intimitat
ens unia.
Tant
Jesús
com Tecla
van ser
traïts
i lliurats
als seus perseguidors
i botxins
per persones
molt estimades.
En el cas
de Jesús
va ser el seu
deixeble
i amic
judès,
en el de Santa
Tecla
el seu novi
i la seva
pròpia mare.
I no acaben
aquí les
comparances.
Jesús i Tecla
van ser testimonis
de com els amics
no volien saber
res d'ells
en uns moments
d'angoixa
i arribaran
a negar
que els coneixien.
Pere,
el deixeble
que va dir
que mai
abandonaria
Jesús
el va negar
tres vegades.
Tecla
va fer
el mateix
que havia
fet
Jesús.
Va perdonar
els que
l'havien
denunciat.
Penso
que aquesta
és una
de les
grans
lliçons
que ens
brinde
avui
la nostra
protomàrtir.
A les
acaballes
de l'any
de la fe
us demano
que feu
com
Tecla.
Obriu
el vostre
cor
a Cris
i als
germans
que pregueu
per tot
el món
fins i tot
per els
qui
ens
volen
mal.
En els
dos
darrers
anys he tingut
la sort
de visitar
els països
on varen
viure
Jesús,
Maria,
Pau
i Tecla
i allà
una cosa
em va arribar
al cor.
Veure com
els cristians
d'aquelles
terres
viuen
la seva
fe
malgrat
totes
les
dificultats
i les
persecucions
transmeten
un comprenedor
missatge
de perdó,
d'esperança
i d'amor
als seus
veïns
no cristians.
N'estic
segur que
no hi
podrà
haver
pau
en aquest
món
fins que
tots
entenguem
com
ho va fer
Santa Tecla
el supremmitxat
de Jesús
a la creu,
el perdó.
També
ho van entendre
així els màrtirs
de tots els temps,
morirem
perdonant.
El proper dia
13
entre els molts
màrtirs
que seran
beatificats
aquí a Tarragona
si compta
el bisbe
Manuel Borràs,
fill de la
Canonja,
que va portar
l'exemple
de Cris
fins a l'extrem
que un dels seus
botxins
sorprès
explicaria més tard.
Oh,
i encara
gosava perdonar-nos
i beneir-nos.
També moriria
perdonant
el cardenal
francès
d'Assís
Vidal i Barraquet
de qui
el bisbe
Borràs
era auxiliar.
Ell no va
patir
martiri
cruent
com el
doctor
Borràs
però va
patir
la persecució
dels dos
bàndols
en disput
a la nostra
guerra
fratricida.
Un llarg
exili
forçat
per una
i altra
banda
i una
dolorosa
incomprensió.
El passat
dia 13
s'han
complert
70 anys
de la seva
mort.
El dia
abans
vam encetar
un any
dedicat
a la memòria
del cardenal
Vidal i Barraquet
el cardenal
de la Pau
amb una
Eucaristia
en sufragi
per la seva
ànima.
El tenim aquí
enterrat
a la
capella
de Sant
Fructuós.
Tecla,
el doctor
Borràs
i el doctor
Vidal
i Barraquet
van entendre
què significa
perdonar
a la manera
de
Jesucrist.
Penso que
aquest és el
gran llegat
a tots
els
tarragonins.
Recordar-nos
la generositat
especialíssima
del perdó
del Déu
cristià
que no
solament
no exigeix
cap
reparació
sinó que
carrega
sobre
la seva obra
reparadora
de manera
que el pecador
és restaurat
en aquella amistat
i filiació
a les que
Déu
el destinava.
Voleu una
prova més gran
d'amor?
Això sí,
aquest perdó
no podrà ser real
si no perdonem
nosaltres
els nostres
germans
com Déu
ho ha fet
amb nosaltres.
Que la Mare
de Déu
ens porti
a ser sempre
alegres i fidels
com ho van ser
Santa Tecla
i els primers
cristians.
desitjo
el millor
per a la ciutat
de Tarragona.
En aquesta
Eucaristia
pregaré
molt especialment
per a tots
els seus
ciutadans
i ciutadanes
les famílies
i les seves
institucions.
Que tingueu
unes bones
festes
de Santa Tecla.
Fins aquí
l'homilia
del doctor
Jaume Pujol
Balcells
arquebisbe
metropolità
de Tarragona
i primat
ha fet
especial
menció
del perdó
cristià
sense el qual
no hi pot haver
pau
ni cap
de les altres
virtuts
que s'espera
dels cristians.
Ara comença
la part
de la liturgia
eucarística.
Estem escoltant el credo.
de la liturgia
de la liturgia
de la liturgia
de la liturgia
de la liturgia
de la liturgia
de la liturgia
de la liturgia
de la liturgia
de la liturgia
de la liturgia
de la liturgia
de la liturgia
de la liturgia
de la liturgia
Sous-titrage Société Radio-Canada
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501

Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501







Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501




Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501


Sous-titrage ST' 501
Amén


Sous-titrage ST' 501

Sous-titrage ST' 501



Sous-titrage ST' 501



Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501



Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
sota aquella crisó que se li va imposar per qüestions de modes per allà al segle XVIII.
Ara, recuperada en part, a la mesura de lo possible, l'antiga apocolicromia,
es veu realment el que significaven les esglésies, una mena d'avançala de la glòria.
I la música, possiblement la més noble de les arts, és realment el que deia un sant,
qui canta, qui interpreta música, quan ho fa pregant, prega dues vegades.
Continua la distribució de la Sagrada Comunió.
Hi ha el senyor arcabisbe, el vicari general, el mossèn Joaquim Fortuny,
el delegat de Patrimoni, mossèn Antoni Martínez, el rector del seminari, mossèn Lorgard Miracle,
el canonge mossèn Josep Maria Serra, i també el vicari episcopal de Tarragona, mossèn Jordi Figueres,
que estan distribuint la comunió entre els fidels.
El primer en rebre l'ha estat l'alcalde de la ciutat, el senyor Josep Fèlix Ballesteros.
Fins aquí també anava arribant el so del seguiti popular,
que ja comença la seva marxa cap a la plaça de la Font, on hi haurà les tandes d'alluïment.
D'aquí uns instants aquesta Eucaristia acabarà, quan ja som a les 11 i 11 minuts,
amb la veneració de la Santa Relíquia de la nostra Celestial Patrona,
la venerada Santa Tecla.
Santa Tecla que ha obrat miracles fabulosos arreu del món i també a la nostra ciutat,
i que també, en certa manera, els està obrant Malula, aquella dissortada ciutat siriana,
on encara es parla l'arameu, la llengua amb la que Jesucrist ens va ensenyar el Pare Nostre,
i que està sent sotmesa a aquesta bogeria que és la guerra civil siriana,
alimentada estranyament pels poders occidentals que sembla que vulguin destruir el cristianisme en aquella zona.
Allí, precisament, no fa gaires dies, el dia 7, hi va haver una matança de cristians
i ens ha arribat el testimoni a través d'una senyora que la van deixar per morta,
els senyors terroristes d'Al-Qaeda,
i van entrar a Malula, en aquesta ciutat on es vaner a Santa Tecla,
van cremar dues esglésies, i una tercera està molt danyada,
i van entrar per les cases i després d'aixafar tots els icones i imatges sagrades que van trobar,
van culminar a les persones a renunciar a la seva fe,
dient-los que o es convertien a una altra religió o els mataven ells mateixos.
i un xicot que es deia Sarkis va dir
si m'heu de matar perquè sóc cristià, jo sóc cristià, ja podeu fer-ho, i així ho van fer.
S'afegeix en un altre màrtir dels que compta aquesta mona cristià
i que, reconeguts que com a màrtirs, el proper dia 13, 522 pujaran als altars aquí a la ciutat de Tarragona.
Ara, el senyor Alcabisba ha agafat la imatge.
A continuació, venirem a la bandera de Santa Tecla.
Perdó, abans hi ha un altre moment.
És la bandera de Santa Tecla que porta la milícia urbana de Tarragona,
uniformada a l'estil dels anys 1811.
És un recordatori d'aquella ciutat que va preferir morir abans de rendir-se.
L'única ciutat espanyola, per cert, que no es va rendir als invasors napoleònics.
L'alcalde i el president de la Diputació actuen com a padrins d'aquesta benedicció de la bandera.
Que heu posat el món sota el domini dels homes perquè s'ajudin els uns als altres amb caritat.
Escolteu benignament la nostra pregària i veniu a aquesta bandera
a fi que els que la portin no s'avergonyeixin mai de seguir el Crist crucificat
i que per intercessió de Santa Tecla, verge i màrtir,
siguin valents a confessar la fe per la qual ella no va dubtar en donar la vida.
Així us reconeixeran sempre com el bé més gran
i estimaran els seus germans amb un amor sincer.
Per Cris, Senyor nostre.
Ara, en aquest moment, el banderat, en uniforme del Feres,
fa tremolar la bandera de Santa Tecla, blanca, amb la imatge de la Santa pintada sobre ella.
Disposem-nos a rebre la benedicció pròpia del dia.
Aquesta tarda, a les sis, hi ha les vespres pontificals,
és a dir, presidides pel senyor arcabisbe.
Després d'aquest pontifical, les vespres són la celebració més important
en honor de Santa Tecla.
D'aquí 15 dies tindran lloc la manifestació solemne dels Beats.
Tots hi estem invitats a participar-hi.
Tinguem present que aquí a la catedral, el dia 13, no se celebrarà cap Eucaristia.
Tinguem-ho present.
Moltes gràcies.
Us esperem a tots a les vespres d'aquesta tarda.
El venerable pare Jaume Pujol Balcells,
per la gràcia de Déu i de la seu apostòlica,
arcabisbe metropolità de l'Església de Tarragona,
primat de les Espanyes,
en nom del romà pontífex,
impartirà la benedicció amb il·lulgència plenària
a tots els fidels presents, sincerament penedits,
que s'hagin acostat al Sagrament de la Penitència
i hagin rebut la Sagrada Comunió.
Pregueu Déu pel nostre Sant Pare Francesc,
pel nostre arcabisbe Jaume i per la Santa Mare Església,
i esforceu-vos a perseverar en la seva plena comunió
amb una vida santa.
També rebreu aquesta benedicció als que m'escolteu per la ràdio.
Que Déu, el nostre Pare,
que ens ha reunit per celebrar la festa de Santa Tecla,
patrona de la nostra ciutat,
us beneixi, us protegeixi i us confirme en la seva pau.
Amén.
Que Cris, que ha manifestat en Santa Tecla
la força renovadora del misteri pasqual,
us faci autèntics testimonis del seu Evangeli.
Amén.
Que l'Espírit Sant, que en Santa Tecla
ens ha donat un exemple de solidaritat fraterna,
us faci capaços de crear
una veritable comunitat de fe i d'amor.
Amén.
Per la intercessió dels apòstols,
Sant Pere i Sant Pau,
que us beneixi Déu tot poderós,
Pare,
Fill,
i Espírit Sant.
Amén.
Germans, aneu-vos-en en pau,
tot bé, gràcies a Déu.
Són ara els gots de Santa Tecla.
Són ara els gots de Santa Tecla.
Aixem-nos-en en pau,
Aixem-nos-en en pau,
Aixem-nos-en en pau,
Aquests goig són la composició del segle XVIII
en lletra anònima i una tonada popular.
La tornada és tecla de tots a clamar de Gran Patrona.
Ajudeu-nos ara i sempre i en l'amor per l'horabona.
I amb aquest cant dels goig acaba aquesta celebració
i també aquesta retransmissió en el moment en què d'aquí uns instants
començarà la veneració de la santa relíquia.
Com abans ha dit Monsenyor Miquel Barberà,
que és el degà del capítol de la catedral,
aquesta tarda a les 6 hi haurà les vespres solemnes de Santa Tecla
i després sobre les 7 aproximadament hi haurà la tradicional processó del Sant Bràs.
És un element d'aquells que marquen a tothom el que el veu
perquè representa portar als carrers la devoció de la santa protomàrtir,
d'aquella que era igual als apòstols.
Amics i amigues oïdors de Tarragona Ràdio,
mentre es procedeix a la veneració de la santa relíquia,
nosaltres donem per acabada aquesta transmissió
tot desitjant-los una magnífica diada
i a les persones que estiguin malaltes un ràpid restabliment.
Amics i amigues, fins a una propera ocasió, si Déu vol,
i ja que estem aquí aprofitaríem la benentesa
per demanar al capítol de la catedral
que ens procurés un lloc una miqueta més arregladet
en una propera transmissió.
Amb aquesta catedral magnífica
valdria la pena que hi hagués un lloc adequat
pels mitjans de comunicació.
Amics i amigues, amiga Sílvia, endavant.
No sense abans saludar el nostre amic Joan Maria Bertran,
aquí al peu del micròfon, perdó, de l'unitat mòbil.
Un servidor és el que està al peu del micròfon.
Dirac Bertran, servidor de vostès,
des de la catedral de Tarragona,
molt bona dià a Santa Tecla.