Tornem a comptar amb la presència aquí a Tarragona Ràdio
de Shirley Bassey a la Tarragonina, això vol dir Josep Ferrer.
Josep, bon dia.
Què tal, bon dia, Núria, com anem?
Bé, amb moltes ganes de veure't, i és que la proposta d'avui és que passeu el cap d'any
amb la Shirley Bassey i amb la seva versió particular, la que em fa el Josep Ferrer.
Exacte, l'espectacle La Passió de Shirley es podrà veure al magatzem,
que és al carrer Riding 14, i això es podrà veure el dia 31,
farem cotilló i raïm, el dia 31 a les 11,
i també el dia 1 de gener a les 7 de la tarda.
El dia 1 a les 7, ara recordarem i us explicarem com anirà tot plegat.
Potser segurament heu vist ja cartells en què surt el Josep,
caracteritzat de Shirley, cartell fons blanc.
Exacte.
Ell, doncs, estupenda vestida, no?, amb un micròfon que li, allò posat sobre de les espatlles,
a l'estil crucifixió, no?
Exacte, clar, com l'espectacle és la passió de Shirley,
passen coses que potser la Shirley no s'esperava i són una mica així fortes per ella,
doncs van pensar, ostres, per què no fem un...
Amb el Pep Escoda, juntament amb el fotògraf Pep Escoda,
van pensar, ostres, per què no fem com una passió, no?,
com una passió, doncs això, com una passió catòlica, no?
És una obra de teatre, és una comèdia, és un musical,
és un espectacle cabaretero gairebé,
ideal per passar al cap d'any.
Com ho farem? A veure, començarem a les 11, això ho mereixem.
Sí, el dia 31 començarem a les 23 hores, a les 11,
vull dir que la gent que també té temps a sopar, no?,
vull dir que...
Llavors a les 11 comencem l'obra i a les 12 menys 10 pararem per fer el raïm,
per donar una copa de cava, per disfrutar molt de tot,
posarem una música i jo en aquell moment determinat
doncs faré un número especial per l'espectacle,
o sigui, un número especial de cap d'any, no?,
un número de festa, un número de revista,
que no té res a veure amb l'espectacle de la Shirley,
però que em ve molt de gust fer-lo,
i després hi ha una altra petita sorpresa també,
perquè, com saps, hi ha un reforç audiovisual
en el qual surten diferents actors,
i hi ha una petita sorpresa també per aquells dies,
el 31 i el 1 també.
Ah, per si has preparat alguna cosa especial,
de manera que qui t'hagi vist ja,
perquè, clar, la passió de Shirley ja l'hem vist a Terellona.
Sí, a la Sala Trono he passat,
he fet vuit funcions, vull dir que d'un i dos,
però penso...
Serà una miqueta diferent, aquest.
Sí, un palet diferent, més que res,
perquè, doncs, un dia de cap d'any, per fer venir la gent,
també l'has de treure amb coses diferents, no?
I, doncs, he pensat un número a toc per aquests dos dies.
Doncs començarem el dia 31,
la nit de cap d'any a les 11,
hi ha sopedets cap allà,
amb l'entrada us donaran una bossa a cotilloll
i el raïm per menjar-lo junts.
Exacte.
I a quarts d'una ja esteu fora, més o menys?
Sí, més o menys perquè la gent després pugui anar a prendre una copeta,
dos i mitja, tres quarts d'una, com a molt tard,
perquè tampoc se pot allargar més una hora i mitja l'espectacle
per cap d'any i és prou.
Sempre durarà una hora i quart,
però potser aquest dia durarà una hora i vint,
vint i vint i vint per la parada del raïm.
És molt important que la gent sàpiga
que el preu d'entrada pel dia 31 és 20 euros,
però en venda anticipada és 18.
I el dia 1, igual, és de 14 euros,
però en venda anticipada són 12.
I la venda anticipada és a Discos Arcis,
carrer Fortuny, número 10.
Discos Arcis, carrer Fortuny, número 10.
davant del magatzem.
Exacte, davant del magatzem.
Clar, digues tota la vida de Discos.
De fet, el dia 1 és a les 7 de la tarda,
també és horari de dia 1.
De dia 1 de Nadal, exacte, sí.
No sabíem si a les 6 hi vam decidir a les 7,
perquè la gent s'entaula molt aquell dia
i vam pensar, doncs, esperem una miqueta més
i ho fem a les 19.
Serà exactament igual que el dia 31,
amb les sorpreses, diguem, incloses,
amb l'especial aquest.
Sí, sí, sí, farem més o menys el mateix que el dia 31,
però, clar, sense cotilló i això.
Sense el raïm.
Sense el raïm, exacte.
Si ens a sobrecaba, doncs, ens repartirem.
Però, doncs, diguem que serà l'espectacle
reforçat amb aquests dos números nous,
de cap d'any, però, doncs, sense el cotilló.
Recorda'ns, home, Josep,
que ja ho anem parlant moltes vegades,
però de què va la Passió de Shirley?
Com és això?
Bé, la Passió de Shirley surgeix
a partir d'una idea que tinc a l'estiu,
de dir, tinc ganes de fer uns números
de la Shirley Bassey,
d'aquesta actriu galesa que m'encanta.
i, a partir d'aquí, vaig començar, doncs,
a escriure i a pensar, no?
Llavors, l'espectacle es tracta de...
Bé, entre el món televisiu,
perquè, doncs, hi ha un programa de televisió
que decideix connectar en directe
amb un concert de la Shirley Bassey
que aquells dies està a Espanya.
Llavors, és un programa de televisió britànic
que fa connexions al concert de la Shirley Bassey
que s'està desenvolupant
a una ciutat determinada d'Espanya,
en aquest cas, Tarragona, aquests dos dies.
Fins aquí, cap problema.
Cap problema.
Perquè la Shirley representa que està a l'escenari, no?
Està a l'escenari i ella es pensa que...
És com si connectéssim amb el magatzem.
Exacte.
Ella es pensa que, de tant en tant,
la televisió gravarà...
Bueno, gravarà...
A matrà, doncs, com ella canta.
Però, què passa?
Doncs que, a part que graven com ella canta,
potser graven com ella es canvia de vestuari,
com ella tracta a la seva gent.
Sempre la Shirley Bassey Mébala,
per això li dic la Shirley B,
no la Shirley Bassey real.
I això és una paròdia amb tot el carinyo
i, per tant, doncs, que hi ha una diferència, no?
Llavors, esclar,
ella no sap que passen coses
i que l'estan gravant,
que al backstage hi ha càmeres ocultes
perquè una amiga seva de confiança
ha entrat en xantatge,
ha acceptat un xantatge del programa de televisió
i llavors això es va complicant,
va complicant, va complicant
i acaba com un salvament espanyol,
més o menys.
Però el concert segueix tenint les seves cançons
i tot segueix igual.
Ella, a més, encara que passin coses,
ha de donar la cara davant del seu públic,
com ho ha fet sempre, no?
I entre mig, en aquest reality,
hi van apareixent, no?
A representar que al programa de televisió
hi van apareixent figures conegudes,
personatges famosos.
Sí, clar, com és un programa...
Exacte, com és un documental de la Shirley,
fan un documental de la Shirley Basi
i llavors surten famosos
opinant de la Shirley Basi.
I qui surt?
Per exemple, surt la Madonna,
el Mario Baquerizo,
el Karl Lagerfeld,
el dissenyador de Chanel
i després la Concha Velasco,
aquests quatre.
Sí, sí.
Si mireu el repartiment, eh?
És el Josep.
Sí, clar.
És que és l'única que fa.
La Concha Velasco soc jo, sí.
Hola, buenos días.
Sí, sí, no hi ha ningú més.
Me lo guiso i me lo como.
Per tant, Josep,
que fas un fart de caracteritzacions,
el que passa és que hi ha molta cosa enregistrada.
Clar, això ja està enregistrat per un dia
i aquell dia ens ho vam currar molt
i ja està fet.
Però bueno, dalt de l'escenari també,
ara estàs cantant...
O sigui, dalt de l'escenari
tu només fas a Shirley?
Només faig a Shirley, sí, sí.
M'ho he posat fàcil.
Bé fàcil.
Canto en directe,
vull dir que tampoc m'ho poso tan fàcil.
Cantes en directe,
després suposo que tens la teva cara més fosca, no?,
darrere a l'escenari.
Sí.
No?
Vull dir que també fas d'un personatge
una mica...
Sí, sí.
...polaritzat.
Sí, sí.
La Shirley és estupenda, exacte.
Llavors, exacte,
es veu l'actitud d'ella al concert
i després com actua
quan estalva aquest stage,
que ella no sap que l'estan gravant, no?
I és un petit joc
i hi ha també una interacció amb el públic
i penso que està prou bé.
Sí, sí.
El públic també...
Clar, és el públic del concert.
Clar, és el públic del concert
i és el públic que també
en algun moment determinat
pot aparèixer al programa
de televisió britànic.
Sí, sí.
Que xulo, eh?
Sí.
Està bé, està bé.
Està bé.
Bueno, què t'han dit?
Clar, nosaltres aquí pensem
que està molt bé.
La gent de Tarragona
també t'ho ha dit
amb la Sala Trono
que hi vas estar
però més has portat
la xirri de gira.
Sí.
Hem anat...
Bueno, vam estar també
al Teatre Vilaseca
que va anar força bé.
Després hem estat
a un festival de clau ni humor
a Madrid,
a la Sala Montecargues
que és una sala petiteta
però molt emblemàtica a Madrid.
Ara els genents
anem a Sitges.
També el Teatre Sagarra
de Santa Coloma
dos o tres dies.
Vull dir que a poc a poc
a veure els temps
estan com estan
però jo no em queixo.
Vull dir, cada mes
tinc de moment
dos o tres bolos.
I cau bé l'espectacle.
Agrada allà el Bagi?
Sí, sí, sí, agrada.
Sí, sí, sí, agrada.
Jo crec que és per gent
de 30, de 25 a 50 o així
i els de 60, 70
també s'ho passen molt bé
perquè rememoren
moltes cançons
com aquest,
el Quismijone
que és un xa-xa-xà
que doncs
que porta molts de records, etcètera.
I la gent jove
també s'ho passa bé
amb el Mario Baquerizo
o amb la Madonna.
Vull dir que
jo crec que és per tothom, no?
Vull dir que
de moment està agradant.
La veritat és que sí.
Quins altres temes escoltarem?
Pesa molt la part musical
o no es fa feixuc, però no?
No, no es fa feixuc.
Jo crec que a més
entre cançó i cançó
passen coses sempre.
Vull dir,
hi ha interacció
amb la pantalla,
amb l'audiovisual,
per tant,
no crec que es faci pesat.
Són 10 temes
però són molt curtets.
Vull dir,
no hi ha cap tema
que accedeixi als tres minuts.
I quins temes escoltarem?
Per exemple,
hi ha l'I Who Have Nothing,
que també el cantava el Tom Jones,
però és conegut pels dos,
per la Shirley Bassey,
l'I Who Have Nothing,
el Hey Jude,
que és una adaptació dels Beatles,
l'Arthur Steen,
el Kiss Me Honey,
el Born to Sing,
que és una cançó
superxula,
nascido para cantar,
que és molt boniqueta també,
l'Hallelujah,
que no és en si un tema
de la Shirley Bassey,
però també el canto,
el Geneke Te Pa,
amb versió anglesa,
el If You Go Away,
i després hi ha un tema
que és com a final d'espectacle,
creat per l'Enric Grau,
el xato,
el germà de l'Oriol Grau,
que és com el punifinal
de l'espectacle
i fa un resum
de tot el que ha passat
a l'espectacle
per mitjà d'això
d'un tema musical
molt divertit.
i que està molt bé.
De fet,
ara que escoltem aquesta cançó
amb superglamour,
penseu que Shirley Bassey,
com a curiositat,
és una de les...
Vaja,
em sembla que diuen
que és la cantant
que ha cantat més
bandes sonores
de James Bond.
Ah, que sí?
És curiós.
M'assembla que en concret
va interpretar el tema principal
amb tres pel·lícules
de la saga
de la gent aquest
del Servei Secret.
El Goldfinger,
Moonraker
i Diamonds are Forever,
que és la que estem escoltant,
que és superxula.
És que és superglamourosa,
eh?
Sí, com ella.
Tu no has triat qualsevol cosa.
No, no, no.
A mi m'agraden...
M'agraden glamouroses.
Veureu el Josep,
serà impressionant,
amb uns talonarros,
no?
Sí, d'unidor.
I uns vestits allò...
Sí, també estan prou bé.
Quatre vestits.
Què és el que et costa més?
Explica'ns alguna curiositat
de darrere l'escenari.
Home, potser...
A veure,
el que em costa més
és posar la veu a punt
per tirar endavant
un espectacle
amb deu cançons
i, bueno,
faig classes de cant, etcètera,
però potser és el que
em dóna més respecte, no?
Carre al públic,
doncs aquest tema.
El tema mitges,
sabates i tot això...
Ja ho portes...
No, no dic que el domini
ni molt menys,
però, bueno,
vaig estar a televisió
fent un personatge
tres o quatre anys
disfressat
i més o menys...
Encara que allí t'ho fan molt,
i aquí al teatre
t'ho has de fer tu.
Clar.
Vull dir que, però, vaja,
cosetes, nervis,
sempre, clar,
sempre n'hi ha, i tant.
Escolta,
la millor,
la cançó que a tu t'agrada més
de les que interpretes?
No sé...
M'agrada molt
la número un,
la que entro a l'espectacle,
la que és
I Who Have Nothing,
jo que no tinc res.
Val.
I hi ha algun moment
del xou,
de l'espectacle
que per tu sigui...
Quan trenco,
perquè jo, doncs,
l'espectacle el trenco
cada dos per tres
i entro i faig cabaret
i faig contacte directe
amb el públic,
que és el que m'omple més,
m'agrada més,
i sobretot,
que per molt que tinguis un guió,
sempre has d'improvisar
depenent de les respostes
del públic,
i és el que m'agrada més.
Cada dos,
cada tres,
cada dos cançons,
tres,
potser cada dos
ja començo a trencar
amb el públic
i començo a parlar
amb el públic
i és el que la gent
n'espera més, no?
Ja veureu, eh,
que val la pena, doncs,
passar el cap d'any
amb aquest home.
Esperem.
Esperem que sigui.
I la Shirley Bassa.
I recorda'ns,
dia, hora,
i on compreu les entrades
i preus i tot això.
Molt bé, mira,
doncs,
La Passió de Shirley
al Teatre al Magatzem,
al carrer Reding 14,
i això és el dimarts 31 de desembre,
a les 23 hores,
el preu d'entrada és 20 euros
i anticipada 18,
i el dimecres,
dia 1 de gener,
a les 7 de la tarda,
a les 19 hores,
i el preu és 14 euros,
amb venda anticipada 12 euros.
Venda anticipada on?
Doncs a discos Arcis,
Carrer Fortuny,
número 10.
Josep Ferrer,
La Passió de Shirley,
moltíssimes gràcies
i boníssima entrada d'any.
Igualment, bon any.
I,
I will have nothing.
I,
I will have no one.
Adore you
and want you so.
I'm just a no one
with nothing to give you
but all.
I love you.
You,
you,
you buy her diamonds,
bright,
sparkling diamonds,
but believe me,
dear,
when I say
that she can give you
the world
but she'll never love you
the way
I love you.
You can't take her
I love you so too.
I love you.
If you're a friend,
goodia,
goodia,
thank you.
Get home.
Get home.
Get home.
�,
you,
i and i
will have to
give you
advice for you
the money I love you
because I love you
and I love you
because you need
the one
and I love you
so there is
an idea
that you build
which I love you
and I have to
forget about
or future