Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Inicialment, com quasi tot el bestiari ja estava recuperat, només faltava la víbria i nosaltres, que són del mateix any, del 93.
Ah, llavors, clar, vam decidir, nosaltres vam apostar pel lleó, vam presentar un esbós i llavors la Dolors Baena és la que va fer la figura l'any 93.
Què té d'especial allò? Portar-lo a la figura en si mateixa? Clar, nosaltres el veiem i ja ens agrada, però pels que hi esteu...
bé, té diversos trets característics. Un és el pes, que és gran, no?, i que si el veieu, clar, els nens tenen una altra dimensió de les figures, però la gent gran ja ho veu més normal.
però, clar, pels nens es veu una figura molt gran i fins i tot que els espanta i no és una figura d'espantar.
El que passa és que té aquella mirada seriosa, té uns ulls que donen una profunditat, estan esmaltats i un color taronja molt viu i que fan que sigui molt seriós, però és el posat que ha de tenir, ja que representa la ciutat.
Clar, és part de la història, no?, ja ho representa la ciutat.
Una altra cosa molt característica és la corona. La corona la va fer el Joan Serramià i la va lliurar a l'associació també i, si us fixeu, a la base de la corona hi han gravats tots els elements del bestiari de Tarragona, menys la bíblia perquè és del mateix any.
Val, val. Mira, una pregunta una mica genèrica i estranya, però escolta, com la cuideu, la figura? L'aneu en restaurant cada...
No, no, perquè com són ja, avui en dia ja, els elements que composen la figura, o sigui, és fibra de vidre, l'únic que fa que pesi aquesta bèstia, per dir-li d'alguna manera també,
és que el color que se li va donar al cos és un color així de terrors del desert, llavors l'única manera de donar-li un color així una mica impactant que tingui a veure amb la terra,
és aquest color, ara perquè ja està una mica mate, no?
Però això són serradures de ferro, pintades, no és pintura, i clar, això pesa més de 45 quilos, i fa que la peça en si pesi una mica més de 100 quilos.
No us plantegeu canviar-ho.
No, perquè clar, home, la gent es queixa, eh?, perquè clar, que pesa, clar, davant pesa molt, darrere ja no pesa tant,
llavors posem els més jovenets darrere, o les xiques darrere, que suporten menys pes, i al davant, el que sigui.
Però bueno, en la música, nosaltres portem banda de música, perquè també hem de dir que el lleó representa la ciutat,
perquè porta la corona, i els animals que porten corona, la liga, el lleó, doncs representen la ciutat.
I per això portem banda de música.
Els altres elements, o la resta d'elements, no porten de banda de música, porten ball de gralles i altres instruments.
Molt bé, l'hem vist aquests dies a la Casa de la Festa, no?
Sí, nosaltres el tenim a la Casa de la Festa, i l'únic que fem és mantenir-lo, mirar si té algun cop, alguna esquerda,
que no tinguem un ensurt d'última hora. I aquest any és cert que vam parlar en l'Ajuntament,
però clar, ja arriba la festa i no podem despistar-nos en aquest tema.
I sí, vam parlar en el tècnic de festes, que aquest any sí que li faríem una revisió més a fons,
com és el treure una mica del color aquest al cos.
Treure-li pesantor, eh?
Sí, perquè era molt brillant, quan es va inaugurar era molt brillant.
El pas del temps no perdona, llavors ha quedat una mica més mate.
Saps que són impactants, si no m'havia fixat, aquests ulls taronja de color esmaltat.
Sí, els ulls són ulls esmaltats. Això ho va fer una ceramista a Barcelona, no va fer la Dolors.
I clar, li dona aquest punt de profunditat, saps? I de seriositat.
I és superxula, clar, no pot ser d'altra manera, la cavallera, tal com està esculpida, els rínxols que fa el cabell.
Clar, aquesta cavallera també li dona aquest posat de seriositat.
Com li dieu? Li dieu d'alguna manera carinyosa o especial als portants?
Al lleó? No, no.
Al bitxo, la fera, el monstruo...
Bueno, sí, algun dia. Depèn del context.
Del que pesi.
Quan ja està la gent... Perquè, clar, quan comencem pel seguici,
llavors, clar, tu ho agafes d'una manera...
Però el dia santa-tegra per la tarda, la processió es fa molt llarga.
Sí.
I més d'un ja li ha dit bitxo i altres coses que no es poden reproduir.
Més lletges.
Però, clar, això són efectes del cansament i d'altres coses que, bueno...
Us anem entornant, eh? Són dues persones que es necessiten a la part de l'altre.
Sí, un davant i un darrere, sí, clar.
I llavors...
Fa de bon portar, perquè, a part del que pesi, està dret la persona que ho porta?
Sí, sí, sí, no. Anem tots a peu dret.
I hi ha unes barres a dintre, horitzontals de fusta, que s'apoyen a les espatlles.
I, clar, s'ha de dir, s'ha de dir que això, si tens molta força, clar, és més fàcil de portar.
Però no es tracta tampoc de força. Es tracta de col·locar-se bé a l'eix, al punt, com t'ho diria,
al punt d'equilibri perquè no t'acagui tot el pes davant o tot el pes darrere.
I la coordinació amb el company, suposo.
Clar, el darrere té més visió que tu. Tu només pots mirar per una cosa que es diu espill.
Sí, la raixeta aquesta.
Això, la raixeta aquesta. L'hi diem espill, que són les quatre barres de l'Escut de Tarragona.
Que aprofito per dir que és també el logo que hem fet a la samarreta.
Val, doncs vinga, nosaltres hem aprofitat aquesta entrevista per entrar a les entranyes del Lleó.
Fa vint anys, enguany, i diuen que passat Santa Tecla es plantejaran, doncs, de fer-ne una capa de brillantor.
Llimar una miqueta. Sortiran en la processó, en el seguici, en fi, en els actes protocolaris en què surt el Lleó.
Però a part, ens conviden a anar dissabte a les vuit als jardins de la Casa de la Festa
i allí podrem degustar una beguda que té got especial, que està relacionada amb el xartrés.
Com n'hi dieu?
Nosaltres li hem dit sorbeta perquè serà una textura de sorbet, d'acord?
Què serà, què serà?
La típica barreja de la mamadeta, potser més xartrés o menys, o sigui, les quantitats...
Això ho deixem a gust del Gabri, que és el que hi entén, nosaltres no hi entenem, no?
I menys es volem posar. Si tota la culpa per bé o per dolent serà seva.
Però és un sorbet que us fan especial per l'aniversari del Lleó.
Sí, nosaltres només ho fem aquest any, perquè clar, això porta una infraestructura que no pots imaginar,
i porta molt de treball.
És que han editat uns gots d'aquests de xupitó de xartrés, però amb la marca dels vint anys del Lleó, vull dir que...
Per això hem posat aquí el logo, que és el logo que se l'ha fet el Marc Ferris,
que és el mateix que ha dissenyat la samarreta, i hem aprofitat per posar per aquí vint anys.
Molt bé.
Llavors, clar, això ho fem ara perquè són els vint anys.
No crec que ens atrevim, com a mínim, fins als vint-i-sinc, a muntar una cosa d'aquesta.
Serà el sorbet, com t'he dit, i després tindrà un acabament en forma de xocolata barrejat en xartrés.
I qui us ho farà, això?
Això s'ho fa un noi del Callà, que és pastisser, molt dolç, es diu la pastisseria.
Hem anat tocando diverses tecles.
Combineu un gelater i un pastisser.
Sí, sí, sí.
I serà ja total.
I el xartrés, i fem el trio, i ja està.
Llavors, és per distribuir una mica la feina.
Això serà el jardí de la Casa de la Festa, la beguda no és apta per criatures,
però sí que els nens, especialment quan aneu a les escoles, tindran també el seu regal.
Sí, nosaltres ja fa 10 o 12 anys, no recordo bé, quan va començar el de Santa Tegra a les escoles,
us ho van proposar i de seguida van dir que sí.
A més, em puc assegurar que a les escoles nosaltres sempre hem anat en el lleó, en el lleonet no.
Per dos motius.
Per dos motius, perquè em s'agrada fer proselitisme del lleó.
Clar.
I no recordo si el primer cop ja teníem el lleonet, no ho recordo.
El lleonet l'hem portat algun cop, però què passa si el portem?
Que els nens volen posar-se nens.
Llavors jo som no parant, o sigui, podríem estar tot el dia.
I ho hem fet algun cop, eh?
Llavors, bueno, intentem un dia portar-lo, però clar, agafem i portem el gran per això,
perquè ja es vagin acostumant al gran.
I bueno, sí.
Sí, i en guany, a més...
Sí, en guany, aprofitant que hem fet el retallable,
i tenim les samarretes noves, hem pensat,
vam parlar en la direcció dels tres col·legis que anem,
que són en la Floresta, Can Clà i el Mare Nostrum,
i vam parlar amb ells i vam dir,
mira, nosaltres tenim aquesta intenció,
a canvi d'un dibuix, d'un treball, del que vosaltres disposeu,
donarem tres o quatre samarretes allà.
Que voleu sortar i ja les sortegeu.
A nosaltres s'agradaria més prendre un dibuix, una redacció, alguna cosa.
A canvi.
Però bueno, ells que decideixin.
I bueno, farem això, a canvi d'un treball, el que sigui,
donem una samarreta, unes quantes, i un retallable.
Bueno, unes samarretes que són xulíssimes,
però xulíssimes, i molt especials.
Són del lleó, evidentment, són d'un color xocolata,
que és el color de la melena del lleó, de la cavallera,
i després, és que el color fins i tot és superxulo.
I té pintat així amb pintura daurada, els ulls,
amb aquesta mirada, no?
I les celles.
I les celles, i evidentment amb l'escut, aquest que dèiem, de l'espill.
Sí, el logo.
El logo, lleó de Tarragona, i al darrere de la samarreta,
ja pintada en deurat una cua.
Qui us ha fet aquest disseny tan original?
El Marc Ferris, un noi de Tarragona que s'hi dedica a fer disseny,
disseny gràfic, i li van dir, escolta,
bueno, van parlar amb unes quantes persones de Tarragona.
Llavors, alguns es van fer uns dissenys,
que no estan ni més bé ni més malament.
El que passa que eren el que ja havia,
més o menys el que hi havia, alguna diferència i tal.
i nosaltres li va dir, el Marc, que ens va dir,
escolta, jo el que faig, o s'agradarà o no s'agradarà,
i a nosaltres ens va agradar molt.
El Marc Ferris va ser el que va fer el cartell del 2008,
no sé si te'n recordes, del Vall de Valencians.
Un Vall de Valencians.
Era també molt original i diferent als demés.
Programa 2008 va fer.
Ja, ja ho mirarem, perquè ara...
Sí, i llavors, clar, quan vam veure això van dir,
home, això és diferent.
Es vendrà, no es vendrà, ens dona igual.
Però, per lo menys, la gent, la gent veurà que és diferent.
És com anar, en certa manera, vestit de lleó, una miqueta,
però pels nens això és fantàstic.
No, només té la mirada,
que el que dona aquest ras característica al lleó és la seva mirada.
On la trobarem, aquesta samarreta?
La trobarem a l'estam de festes, naturalment,
al quiost del barri, allà a la Verge del Carme,
al carrer Francesc Vascos,
que és el lloc de la nostra associació, on va començar el lleó,
i a Ribessar, al carrer Jaume I,
és una tenda que emmarquen quadres i coses d'aquestes.
Molt bé.
Durareu la samarreta als escolars, algunes per sortejar,
donareu els retallables, no?
Sí, els retallables.
Els retallables són del lleó.
És el lleó dibuixat i llavors...
Sí, els nens, bueno, els nens,
no sé jo si els nens tindran aquesta traça,
però jo l'he intentat muntar i m'ha costat.
És un retallable, sí,
se retalla, s'enganxa i ja està.
Val, i tu ho has intentat i no tens un...
Jo no, no, no, no soc massa tressut jo per aquestes coses.
El trobarem també al retallable a l'estam de les festes.
Sí, a l'estam estarà tot.
Molt bé.
20 anys que fa de la recuperació del lleó.
A veure, suposo que la cita...
Bé, el desig més immediat és això,
restaurar-lo una miqueta...
Sí, rentar-li una mica la cara nova, que la té bé,
però el cos té alguna esquerda,
que ja ens han dit que no ens preocupem,
que és normal que la pintura
s'ativa una mica
i porta esquerdes.
Què tenim...
Com el tenim, el lleonet petit?
Que és una mica la continuïtat dels portants, no?
Bé, avui m'ha preguntat, també,
en una altra entrevista,
que quina raó de ser el lleó petit.
Clar, això és el relleu generacional.
Però, clar, hi ha un impàs,
hi ha un impàs que no entra el petit
i no poden anar el gran,
que queden una mica distrets els nois.
Perquè saps què passa?
Que el lleó petit és de talles reduïdes.
I el gran és molt bèstia.
I els nens creixen molt ràpid.
Llavors, intentem que els nens,
com a mínim dos anys,
perquè hi ha nens que creixen molt ràpid
i no entren.
I, clar, no queda massa lluït
que un nen li surtin ja a les espatlles
per sortir del lleonet.
A més, què passa?
Que en 10 anys, 11, ja no poden entrar.
Són molt grans, les nenes sobretot.
Llavors, clar, el gran no poden anar fins als 18 anys.
I queda aquest impàs que no sabem què fer.
I què feu? A la banda de música?
No, van ajudar la baixa d'edre,
van ajudar les dues que porten el lleonet,
van ajudar els petits a orientar-los
i així els distraiem per allà.
Però, clar, és una edat difícil,
perquè ja li s'agraden altres coses, s'entens?
No, res, Francesc.
Doncs traieu el lleu mitjà,
el lleu petit, el lleu mitjà o la lleona.
Un entre mig, un entre mig.
Déu-n'hi-do.
Amb aquesta bona salut
arriben els 20 anys els aportants
i també vaig a la figura del lleu de Tarragona.
Per tant, quan el vegeu, durant el seguici,
durant la processó,
durant els actes protocolaris en què el lleu surt,
feu-li una reverència, no?
Que ell també fa més majestuós.
Sí, és el seu tanana, aquest,
majestuós i, bueno, seriós.
Us convidem a felicitar el lleu i tots els seus portants.
Recordeu, aquest dissabte, a les 8 del vespre,
als Jardins de la Casa de la Festa,
amb beguda especialment feta per aquest aniversari.
i si veieu les samarretes aquestes especials
dels 20 anys del lleu,
ja m'explicareu què us sembla,
en color xocolata, ja veureu que xules.
Francesc Martorell, moltes gràcies.
Moltes gràcies a vosaltres.
Gràcies.
Fins demà!