En 10 minuts arribarem al punt de la una del migdia.
Seguim endavant amb un tema que tractarem de manera més o menys breu.
Una cita, que ara aquest cap de setmana, diumenge,
aquest diumenge és el diumenge de Rams,
ho haureu notat perquè qui més qui menys
haurà pensat en adquirir la palma, el palmó.
És un dia que té una tradició simbòlica
i que té un rarafons, evidentment, religiós
i que enceta, en definitiva, la setmana santa.
Diumenge de Rams, aquest diumenge.
Volem saber d'on ve aquesta tradició.
Si encara la gent, continuem, adquirint palmes, palmons,
branques d'olivera, de llorer,
i per això ens hem desplaçat cap a un dels punts de la ciutat de Tarragona
on tenen també més tradició de tractar aquest producte.
La floristeria Romeu. Parlem amb la Cefa Romeu.
Cefa, bon dia.
Bon dia.
Recorda'ns, per si hi ha algun despistat, on esteu, la floristeria Romeu?
On són?
El Ram Lanova 53, enfrente del Motoclub i davant del Viena.
Molt bé.
Escolta, quant de temps fa que us dediqueu
amb això de vendre palmes, palmons i tot plegat?
Doncs tota la vida.
Tota la vida s'ha hagut el diumenge de Rams,
i els meus avis, meus pares,
doncs sempre n'han vengut, sempre.
Des dels començaments de la floristeria,
és un dels productes ja associats, no?
Sí, bueno, antigüament només assistia el llorer i l'olivera,
i bueno, després ja van anar sortint les palmes, fins ara.
Molt bé.
I en guany, quan us hi heu posat?
Quan heu començat la campanya?
Pràcticament aquesta setmana.
Ja el diumenge passat,
però bueno, aquesta setmana és la forta de vendre les palmes.
Què veneu, Cefa?
Palma, palmó?
Sí, palmes i palmons,
i després les que són molt petitones,
que antigüament se les posaven la gent a la solapa,
que es diuen les de solapa perquè són molt petites,
que la gent ho agafa amb una mica de llorer
i van a veneir la gent gran amb la palmeta petita.
Molt bé.
Recordem, home, Cefa, d'on ve la tradició
i quin és el ritual que s'ha de seguir?
Ja que anaven a veneir-la, claro.
Perquè molta gent també les compren,
potser ja han veneït i ja no volen tornar,
però el tradicional és veneir-la.
I llavors gent que la guarda tot l'any,
el balcó, abans, antigüament, se ficaven al balcó.
Ara ja no crec que es faci tant.
Ara la gent, al cap d'uns mesos, la tira.
Un cop veneïda, doncs ja es ficava al balcó
o amb algun racó de la casa, no?, que s'assequés.
Sí, al poble, sí, la penjaven al balcó tot l'any,
fins la de l'any següent.
Una tradició que jo crec que avui en dia,
més que res, es segueix també per als més petits,
per nens i nenes.
Aquí hi ha una diferent, vaja,
una distinció que s'ha fet, no?
Les nenes la palma, els nens el palmó.
Els nens el palmó, sí.
Continua sent així, això encara?
La tendència és aquesta?
Sí, sí.
Que hi ha nenes que volen el palmó,
no sé per què,
però moltes nenes volen el palmó, també.
D'on surten totes aquestes palmes i aquests palmons?
I amb quin material estan fets?
D'on ho traieu?
És la palma, que la treballen,
que les palmes són igual que el palmó,
però les tira, les van treballant
i n'han trobat molts anys que no les porten d'Elxa.
D'Elx?
Sí.
De València?
Sí.
Molt bé.
Sí, sí.
Molt bé.
I se'n venen igual que els altres anys?
Com teniu el nivell de vendes en guany?
A veure, les vendes arribarà un moment
que jo ja no en tindré,
perquè cada vegada són menys,
perquè cada vegada l'Ajuntament,
quan és una feta important,
com per exemple Tots Sants, Sant Jordi, Nadal,
que els floristes poden vendre una mica,
llavors deixen parades,
posar parades eventuals,
que són gent que tenen ovars
o gent que treballa a l'Ajuntament,
inclús,
llavors t'atreuen moltes ventes.
O, per exemple, jo tinc al mercat
i hi ha moltes parades que venen calces i mitjons,
i des del dimarts i avui dijous venen palmes.
Vull dir, clar,
i arribarà un moment que jo ja no em vendré.
S'ha convertit en un producte allò de temporada,
del moment en què, doncs,
és molt fàcil, no?,
que qualsevol marxant a qualsevol persona...
És una cosa que no li tens cap a fer res,
que no té cap fenya,
perquè venen fetes i tal,
no és com fer un ram,
que vull dir, aquí es veu si hi ha un professional o no,
doncs, clar, quan són festes així,
senyalades, tothom surt a vendre,
i el principal és que l'Ajuntament ho permet.
perquè no ho trobo molt lògic
que persones que venguin roba,
perquè és la Palma o és Sant Jordi o és Nadal,
venguin el producte d'aquell temps.
Per això et dic que jo em sembla
que l'any que ve ja ni en tindré de palmes,
perquè vull dir,
és una competència que a vegades
t'acosta més el producte,
igual que una floristeria,
però la gent es pensa que pot ser una parada
o ser un mercat,
li costarà més barat.
Clar, parlem de preus,
perquè no hi ha tanta diferència
o no n'hi ha gens, vaja.
A quins preus les teniu, Cefa?
A veure, hi ha de tots els preus,
de palmes n'hi ha de 3, de 4, de 5 euros,
de 10, de 12, de 15 i 20,
la més cara,
que com més treballades,
treballades, doncs més que ara són.
I els palmons?
I els palmons igual.
Hi ha de 6, s'està 20,
que és el més gran,
que ja inclús els venem per les iglèsies,
per als mossens que beneixen.
A part d'això, també,
bueno, teniu diferents mides,
però això també hi ha la varietat de preus.
A part d'això,
també em comentaves que veneu
el que és la branca d'olivera o el llorer.
Sí, els que són clients
o es compren la palma,
li regalem,
que són detalls que en un comerç eventual
no ho trobes.
I sí, perquè la gent gran
beneeix el llorer
que després el fa servir per cuinar.
Per cuinar.
Molt bé.
Molt bé, doncs són les tendències.
On se va beneir la palma?
Aquí a Tarragona?
A qualsevol iglèsia.
Cada hora fan missa
i fan la benedició.
Molt bé.
Totes les iglèsies i parròquies
es beneeixen.
Molt bé, molt bé.
Doncs és una tradició
que escolta,
no sé si també la gent,
molts immigrants
que ja per Tarragona
us pregunten,
us demanen,
saben ja de què va,
compren també o no?
Jo no,
així com sé
que compren moltes flors
pels seus sants,
que tenen a casa,
li es posen flors,
que tenen molt,
cosa que aquí no,
palmes no n'hem hagut gaire
a immigrants.
Val,
veus,
és una altra manera
però d'entendre les tradicions.
d'entendre les tradicions.
i cada setmana compren les flors,
cosa que aquí no fem
perquè tenen o l'estampa
o el sant seu
i li tenen molta divulgació
i li compren flors fresques
cada setmana.
Mira,
curiós,
curiós.
Què feu amb les palmes
que us sobren,
Cefa?
Les retorneu o no?
No, no, no, no.
Les cremem o les tirem o...
Val,
o sigui,
és un producte
que també s'ha de gestionar bé,
no?
Sí, sí.
Molt bé.
Doncs avui hem parlat
sobre aquesta tradició,
la de la benedicció
de la palma
i el palmó,
que això comença
aquest cap de setmana,
és diumenge,
de fet,
de Rams,
recordant aquell passatge bíblic
en què entrava
Nostre Senyor
i el rebien
amb les branques
d'olivera.
En fi,
no expliquem més
de la tradició religiosa,
la qüestió és que avui en dia
fins i tot
és una festa social
que té la seva part comercial
en això de les palmes
i els palmons.
Aquest 10 i aquests 15.
N'hem volgut parlar
amb la Cefa Romeu
de la floristeria Romeu
com a un dels negocis
que fa més temps
que es dediquen
a aquestes qüestions.
Cefa,
moltíssimes gràcies
per atendre'ns
i que vagi molt bé
la campanya.
Molt bé,
a l'altros.
Gràcies.
Una abraçada.
Adéu.