Un minut i seran dos quarts i mig de 12 del matí.
Sintonia èpica, la que ens controla la nostra companya Sílvia García,
ara mateix a la part tècnica i Sintonia,
que ens ha de parlar de focs,
concretament de la tercera jornada del concurs
de focs d'artifici Ciutat de Tarragona,
on hi actuarà la pirotècnia valenciana,
una empresa familiar fundada l'any 1965 a Llanera de Ranes.
I una empresa que ha participat en moltíssims certamens,
en moltíssims concursos també,
a les Falles, a les Mescletaes de Castelló...
Vaja, jo crec que podem anar virtualment
cap a la punta del Miracle.
De fet, allà hi tenim el Joan Maria Bertrand
i el Josep Sunyer amb la unitat mòbil.
Josep, bon dia.
Bon dia, Miquel.
Esteu aquí, no?, a la punta del Miracle.
Sí, sí, a la punta del Miracle.
Estem a l'ombra ara mateix, perquè aquí...
Avui ha de fer molta calor, aquí, no?,
molt de sol.
I ells ho saben, els pirotècs ho saben,
i per això han començat molt d'hora.
La pirotènia valenciana ens comentaven
que a les 4 de la matí estaven per aquí
preparant tot el dispositiu,
perquè treballar en el mínim possible
d'hores de sol, d'insolació,
i ho tenim pràcticament tot a punt a punt
per aquesta nit per disparar dos quarts de deu
aquesta pirotènia també veterana, valenciana,
on veurem això, un clàssic castell valencià,
amb algunes sorpreses que ara més ens explicarà
el seu responsable, el seu director,
el José Manuel Crespo,
que ara mateix l'hem rescatat,
que estaven allò fent una mica de repòs, no?, d'àpat.
José Manuel, què tal, com esteu?
Molt bé, molt bé.
Així preparant el castell, no?,
per aquesta nit.
Ens deies que començà a les 4 al matí, no?,
de preparar-ho tot?
Sí, bueno, coneguem el puesto,
ja sabem que així el sol cal fa prou,
i, bueno, pues preferim adelantar tota la feina
abans d'aquí que el sol cal fa
ixes hores que són tan crítiques, no?
El públic de Catalunya us coneix,
perquè va venir, no l'anterior,
sinó fa dos concursos, no?, el 2011,
i va quedar en una segona posició,
una meritoria segona posició, no?
Sí, eh, el 2011 vam vindre,
vam tindre ixe triomf,
agridol, no?,
per això el vindrem guany també,
a veure si puguem
alcanzar-hi ser primer lloc, no?
El segon lloc va estar molt bé,
però, bueno, volem guanyar
ara sí a Tarragona
i guany tinguem una altra oportunitat
que l'Ajuntament mos ha brindat.
I en aquesta oportunitat,
què és el que us heu preparat?
Què teniu,
què ens oferireu aquesta nit?
Què podrem veure?
Pues, bueno, lo millor
és convidar la gent
que vinga i ho veig en directe, no?
Esperem que tinguem una bona nit,
que no me'n faci gaire molt de fum,
i, bueno, hem preparat autèntiques carcasses,
peces de lujo completament,
molt novedoses,
puguem destacar,
com te comentava fa un moment, no?,
ixa cara,
la sonrisa i la cara trista, no?,
que farà la mateixa carcassa,
unes carcasses que fan un mosaico de colors
molt bonico,
de multicolor, no?
No anem a deixar darrere
els trons de palmera
que tan agraden així a Catalunya,
no?,
l'aquàtic,
el final,
bueno,
serà un conjunt de...
Està més o menys previst
una duració d'uns 18 minuts,
i serà des que comença
que acabi,
un castell
amb molt de ritme,
amb molt de color,
la gent disfrutarà,
i, bueno,
com t'havia de dir,
invitem a tots
que vinguin a veureu
i a processar-ho en directe.
Això d'aquesta cara
somrient i trista, no?,
això no sé si s'ha vist mai,
però és bastant novedor, no?
Sí, sí,
és una carcassa
que ha entret en guany
i, bueno,
doncs,
anem a...
El primer lloc
que anem a disparar
la motros
és així,
a Tarragona, no?
Inaugurem
ixa
en exclusiva, no?,
com se pot dir,
i, bueno,
i serà molt bé
i serà el disfrut
de la gent, segur.
Jo m'he preguntat,
suposo que són coses tècniques
i no sé si una mica de secret,
però m'he preguntat
com es fa
perquè apareguin aquestes formes,
perquè estem parlant d'una carcassa
que és una cosa,
en fi,
relativament petita, no?
Com se fa
perquè pugui aparèixer
una cara
a dalt del cel?
Sí,
bueno,
això ja és
el preparar-la
dins del que és
l'interior de la carcassa,
no?,
en les boles,
jugar en la composició
de les boles de color
que tot on conèix,
no?,
eixes boletes
que eixen
a les carcasses,
no?,
jugar en eixa combinació,
en els efectes,
en la posició
dins de la carcassa
perquè quan troni
dalt en el cel,
faig eixa figura,
eixa dibuix
que vosaltres vulguem
que faig.
Suposo que és una carcassa
que proveu,
no?,
allò fins que aconseguiu,
que s'ajusti al màxim,
no?,
el que voleu?
Sí,
clar,
en tres anys
s'intenta innovar
i s'intenta fer moltes coses
i, bueno,
això no té tope,
no?,
cada any
anem descobrint
altres coses,
altres combinacions,
altres efectes,
no?,
i, bueno,
en guany
vam decidir
si que existia
el que era
la cara alegre,
no?,
la cara
de la figura,
no?,
però
que faig a eixa combinació
és un plus,
un efecte
que és no...
És molt curiós,
no?,
que quan ho veig a la gent
en el cel
ho dirà,
ostres,
això...
Això perquè es prepari,
José Manuel,
que serà cap al final,
cap al mig,
cap al mig a Castell i la Fó,
cap al principi...
això és...
anem a disparar
de lo primer,
de lo primer,
són carcasses
que nosaltres
al Castell
tinguem l'acostum
de disparar-los
completament valencià,
comencem fort,
comencem un principi
molt fort
perquè la gent
capfar-la,
no?,
però, bueno,
després anem
poquet a poquet
increixent
cada part del Castell,
és més fort
una de l'altra,
no?,
aquestes carcasses
són carcasses
per servir-les,
no?,
per tirar-les una a una
perquè la gent
les aprecie,
perquè les tirares
en molta quantitat
de foc
no s'apreciarien
unes en altres,
no?,
i anem a tirar-les
de les primeres,
de les parts
perquè la gent
ho aprecie bé
i sàpien
quines són,
claro.
El públic
t'ha reunit
que són gairebé
experts
en tema
de pirotècnia,
no del tot
com d'altres,
però sí que ja
entenen força,
ja saben que quan ve
una pirotècnia valenciana
també hi ha so,
és a dir,
que també hi haurà
el so característic
valencià,
no?,
soroll,
no?,
Sí,
vamos,
ara n'hi ha pirotècnies
molt bones
a tot arreu,
no?,
estrangeres,
nacionals,
no tan sols
que siguen valencianes
són bones
perquè sí,
en tot el post
n'hi ha pirotècnies
molt bones
i cada vegada
el nivell
és més complicat,
n'hi ha molt bon nivell
en els disparos
i en els concursos
i, bueno,
i cada vegada
la gent
guanya més
en això,
en l'espectacularitat
que fem
en els espectacles
de focs.
En valencià
tenim costum
i tradició
de fer
un castell
amb molt de ritme,
amb molt de foc,
amb molt ben sincronitzat,
no?,
la característica
del valencià
és això,
no?,
un castell
que comença
que acaba
amb molt de ritme
i fent
una pota
i oci al final
que la gent
t'aranca a aplaudir
i que s'avorroni
a tot el món,
no?,
doncs així
intentarem fer-ho així,
no?,
nosaltres.
És el que veurem
aquesta nit,
eh?,
tu és ja la segona generació
d'aquesta pirotècnia,
no?,
que és de l'any 65,
no?,
la va fundar el teu pare,
ha canviat molt,
no?,
la tècnica
de llavors
d'aquesta iniciativa,
ara,
no?,
amb els dispers,
digitals,
no han de plegat.
moltíssim,
moltíssim,
moltíssim,
moltíssim,
moltíssim,
d'any en any
canvien les coses,
doncs en qüestió
de 10 anys
canvien una barbaritat,
no te pots imaginar,
això de la pirotècnia
que pareix que siga
tot igual,
el que avança
dia a dia,
totes les novetats
que isquen,
hi ha novetats,
la manera de disparar,
la manera de combinar
les coses,
la manera de treballar,
però bueno,
però jo penso que
cada vegada
anem a millor,
no anem per carrera,
anem millorant,
cada vegada més,
i anem traient coses noves,
la manera de disparar
cada vegada són més segures,
escanors,
tot,
i bueno,
tot això,
tot el que sigui
que ajuda per la seguretat
i per tot,
tot és bo,
mai,
hi ha que treure constantment,
adaptar-nos
a el que n'hi ha
més segur,
sobretot en seguretat,
com te dic.
El vostre dispar és digital també,
no?,
és a través d'ordinador?
Sí, sí,
claro,
ara avui en dia
quasi tots els castells
són pilot digitals,
no?,
nosaltres també,
no anem a abusar molt
en guany
perquè,
del pilot digitals,
perquè hem preparat
un castell,
com te que digui,
completament valencià,
per punts,
tot igual,
de menor a major,
però bueno,
en el final sí que anem a tirar
puntualment
pilot digitals
i en el principi també.
I del mar,
què tirareu de Salmar?
que veurem de Salmar?
hem preparat,
són cinc parts
de foc aquàtic,
la primera,
anem a començar
en un bombardeo
completament de color,
una combinació,
aniran per color,
disparant de menor a major,
combinant carcasses,
després anem a fer una part
que serà molt,
per seqüencialment,
anem a disparar
per tot el que,
l'esplanada,
la playa,
la faxada que tinguem de foc,
en carcasses a l'aula,
serà molt bonico
i tot això
concluirà
en uns cuquets
i termitents blancs,
per si faig un poquet de fum,
perquè també ajude un poquet
a llevar eixe fum
que s'acumula,
no?
Després farem una part
de farfalles
que iran combinant
en l'aula,
aniran tan dalt
com avall en l'aula,
unes carcasses farfalles
se diu,
que són uns torbillinos blancs,
són unes carcasses molt boniques.
La sessió de palmeres,
evidentment,
anem a fer
és la sessió estrela
que anem a fer a l'aula,
que dispararem ja
quasi en el final
i que donarà pas
a la sessió
de les autèntiques palmeres
d'alta
en el foc aèri,
no?
I, bueno,
jo crec que hem arreglat
un conjunt
constantment
dalt, baix,
dalt, baix,
a l'aula,
dalt, dalt,
a l'aula,
que la gent
disfrutarà contínuament.
Ara els ulls
no ho veuen,
no ho veuen,
però ja els expliquem nosaltres.
Bufa una mica,
una mica de vent.
És bo, no?
Sí, clar,
jo fa dos anys
quan vaig vindre
no vaig tindre
massa sort
en el vent,
no em feia quasi
i se va acumular
prou de fum
i, clar,
sempre,
així,
que bufem una briseta
adequada
perquè el fum
que vas fent
se l'emporti.
Per un castell
aixina
com tinguem preparat avui,
amb molt de foc,
amb molta qualitat,
perquè s'apreixi bé,
és molt important
que bufem l'aire
perquè se l'enduga
perquè si no
s'acumularà,
amb tant de foc que n'hi ha,
s'acumularà molt de fum
i no deixarà
apreciar bé
les carcasses.
Ja per anar acabant,
José Manuel,
perquè encara queda feina,
tot i que hem començat
a les 4 de matí,
encara hem d'acabar
d'última detalls.
Parles una mica
de la pirotècnia,
la pirotècnia valenciana
perquè sóc d'un petit poblet
de llanera de ranes,
relativament petit,
de poble,
ha tocat de xat i va
i heu participat
en molts concursos,
de fet,
heu participat,
per exemple,
a les falles,
ja hi aneu habitualment,
també les masquerades de Castelló
que vau guanyar
el primer premi,
el 88,
crec,
el 99,
i també el Xecoveu
que potser molta gent
l'haurà vist,
l'espectacle inaugurat
del Xecoveu
de la Caterina de Burgos
també va anar a càrrec vostre.
Sí, sí, correcte.
També,
bueno,
doncs ahí falten molts concursos
que hem guanyat,
hem sigut triunfadors
en Alacant,
en el Castelló de les Fogueres,
en Blanes
vam tindre el primer premi,
en Logroño també,
en Burgos també,
bueno,
ahí per on anem,
doncs a la gent
li agrada
el nostre treball,
el nostre esforç
que fem en cada actuació,
i la s'ho apreciar
i guanyem prou premi,
gràcies a la Déu.
No falta Tarragona
i anem a pel·li de cap.
I té alguna cosa a veure,
la paella,
que us menjarà al migdia,
o no?
Ajuda la paella,
o no?
La paella,
alguna cosa fa,
ho fa,
claro,
així,
nosaltres com a vós valencians
tinguem uns amics
que ens venen de Middata,
que tenen un restaurant,
i allà per on anem,
a tots els llocs,
venen darrere,
ens preparen les paelles,
i així,
ajudar que estiguin més,
no t'esplacis de la zona del foc,
no?
Estàs així,
des que montes el comerç
fins que acabes,
i estàs concertada,
pares a menjar
i després te'n vas a treballar,
a seguir treballant.
Josep,
digues,
Miquel.
Dís-li al convidat
que si mengen paella de Middata,
segur que la tronada
sortirà millor.
El company que està als estudis,
que és del Canà,
que suposo que té més tirada cap a baix,
diu que si la paella és de Middata,
que segur que sortirà amb descastells,
perquè és molt bona,
això és el que diu el company,
el Miquel.
I de fet, mira,
podem parlar, si et sembla,
amb el José Mundo,
gràcies,
i que vagi molt bé
i moltes hores aquesta nit.
Moltes gràcies,
ha disfrutat.
Podem parlar, Miquel,
en l'artífet de la paella,
que el tenim per aquí.
Vinga, doncs som-hi, va.
I que és el Jesús.
Donem la importància
que es mereix a la paella.
Apunteu-vos,
si aneu mai a un poble
que es diu Middata,
doncs això,
restaurant Les Brasses,
i és del Jesús,
i ja menjareu bona paella
com el que avui
menjaran també aquí
als Pirotècnics.
Jesús, què tal?
Nada, aquí estamos.
Bé, a veure si trobem
una paella per aquí,
per a José
i els treballadors.
Una paella que hem d'agafar forces,
una paella que,
què diries que és la vostra,
com què es diferencia?
Què són els bons ingredients
per una bona paella de Middata?
Bueno, la paella valenciana
pues tiene el pollo,
el conejo,
verdura de paella,
que és garrofón
i la judía,
i nada,
i l'agua principalment
de València,
que és molt bona,
i l'arròs de València.
L'aigua es portar de València,
l'aigua?
En este caso no,
porque no he podido traerla,
però vamos,
lo ideal és hacerla
con agua de València.
I llavors,
per la preparació,
per fer-la,
per quins que vulguin atrevir
a fer una paella valenciana,
com la faríem?
¿Cómo se haría la paella?
Nada,
hacer el sofrito
muy tranquilamente,
muy despacio,
hacerla con mucho cariño
y luego echar
las medidas justas
de agua y de arroz.
¿Tú vas a Ojo de Buencubero
cuando sabes
que esteja allá o...?
De principio
tienes un medidas,
pero luego ya
cuando se hacen bastantes paellas
ya es con el ojo, vamos.
Ya le prens la mida, eh?
Exactamente.
Y por el sofrecit,
el sofrecit
no es muy importante,
¿no?
Para la paella,
¿qué pusimos el sofrecit?
Es que no te decís...
Para el sofrito,
¿qué le podemos al sofrito?
El sofrito, pues el tomate,
tomate,
y luego la verdura,
no se le echa ajo,
ni le echa nada,
es el tomate,
hacerlo despacito
y ya está.
Fuego lento...
O sigui,
tomáquet...
Primero se fría la carne,
despacito
y con fuego lento.
Y luego ya se le echa
el tomate
y la verdura de la hernia.
La verdura.
Se va a hacer una mica
de chup-chup, ¿no?
Sí, claro,
que el tomate
se fría bien
y luego ya se le echa
el agua,
se deja hervir un poquito
y luego el arroz.
Molt bé,
doncs és la paella
del restaurant
Les Brasses,
recordeu,
apunteu Les Brasses
a Mislata.
Per quanta gent
faràs paella avui?
Pues para 15,
entre 15 y 20.
No sé exactamente
porque acabo de venir
y no sé los que son,
pero sobre 15 o 20.
Però és una paella gran,
¿no?
Sí, sí,
grande, grande.
Molt bé, Jesús,
doncs que vagi molt bé,
gràcies per explicar-nos-ho.
De nada, hombre,
gracias a ti.
Ja s'ha agafat gana,
aquesta hora.
Josep,
ja amb aquesta hora
ja m'han agafat gana
és d'apuntar-me la paella,
és a dir que, vaja.
Aquí m'agrada
perquè és una pirotècnia familiar,
molt familiar,
perquè aquí estan
el responsable,
el director,
José Manuel de la Crespo,
amb qui parlàvem ara,
però veiem que hi ha
també canalla petita,
és a dir,
futurs pirotècnics
que també estan per aquí
ja observant tot el que estan fent,
el que fan els pares,
doncs que ja ho tenen
pràcticament tot a punt
per aquesta nit,
per aquesta actuació,
doncs aquí a la punta
del miracle, Miquel,
i que bé,
alguns ho veuran des d'aquí mateix,
a prop on som nosaltres,
a peu de platja,
que és molt habitual
anar a la platja
i també emportar-te,
perquè no,
una paella,
si vols,
o el que tu vulguis per menjar,
nosaltres ho veurà
des del Pasí de les Palmeres
on allà,
aquests dies,
els restauradors de la Part Alta,
els restauradors de l'Arpa,
ens apareixen
aquests sopars,
sota els focs,
amb moltes varietats de plats
que tu,
jo crec que alguna mica
algun l'has provat,
no hi ha d'aquests plats?
Algun l'he provat
i també hi ha alguns
amb protagonisme de l'arròs,
és a dir,
que no hi ha paella,
però algun plat
també està protagonitzat per arròs
i de fet,
després també sortejarem
algun d'aquests tiquets,
algun d'aquests tiquets encara,
per avui o demà,
els sopars sota els focs,
s'organitzen,
com deies,
l'Associació de Restauradors
de la Part Alta
des del Passeig de les Palmeres.
Josep,
alguna cosa més?
Sí,
que això no s'acaba avui,
que això avui és el penultim dia,
recordeu-ho,
és a dir,
demà continua,
demà hi ha una pirotècnia francesa,
de fet,
demà havien de ser italians
en principi,
perquè venia una empresa,
el Lieto Fireworks,
que venien d'Itàlia,
de Nàpols en concret,
finalment per qüestions tècniques
no van poder venir els francesos
i qui venia al seu lloc
és una pirotècnia francesa,
que ara no recordo el nom.
Eurobengal.
Això,
exacte,
correcte,
Eurobengal.
Doncs seran els que actuaran demà,
també a la mateixa hora,
dos quarts d'onze de la nit,
des d'aquí,
des de la punta del Miracle,
doncs que clauran
aquest concurs internacional,
en guany en format de concurs,
i diumenge,
diumenge coneixerem el veredicte,
és a dir,
que diumenge sigueu pendents
a la web de Tarragona Ràdio,
a tarragonaradio.cat,
perquè sabrem qui ha guanyat
aquest concurs internacional
i sabrem també,
per tant,
qui serà el que dispararà
de cara a la festa de Santa Tecla
i qui s'emportarà,
doncs el premi de la Venus
i també el premi
d'aquest concurs internacional.
Doncs Josep,
moltíssimes gràcies,
torna cap als estudis.
Per cert,
amb el Joan Maria Bertran
i la Gisnàvia i la Júlia
que estan al sol ara mateix.
Sí,
una també ens a paella.
No,
però se la miren amb uns ulls
que em sembla...
Bueno,
feu-li una foto,
ja t'han de parlar de la paella,
feu-li una foto
i alguna cosa pengarem.
Miquel,
que vagi bé.
Gràcies,
Josep.