...
Tot seguit al Matí de Tarragona Ràdio,
volem conèixer de més a prop l'Associació Protectora d'Animals de Tarragona,
una entitat, l'objectiu de la qual és recollir aquest tipus d'animals,
animals abandonats, trobar-los un allari,
si no és possible, derivar-los a les seves instal·lacions.
Avui en volem parlar de la seva feina, de les seves previsions,
de les seves reivindicacions amb la Carmela Pinyol,
ella és membre de la Junta de la Protectora.
Carmela Pinyol, molt bon dia.
Molt bon dia.
Imagino que la Protectora, òbviament, a l'estiu no fa vacances, no?
No, nosaltres, malauradament, hem d'estar sempre allí, al peu del canó.
Quin és l'objectiu de la Protectora d'Associacions i Plantes de Tarragona?
L'objectiu principal és, almenys, tenir cura dels animals abandonats.
L'objectiu final seria que algun dia deixes d'haver abandonaments
i que nosaltres no tinguéssim que tenir aquestes instal·lacions,
però, malauradament, hi són.
Llavors, nosaltres, la tasca que realitzem és tenir cura d'ells,
que no els falta ni la neteja, ni l'alimentació, ni l'atenció veterinària,
i fer difusió per tal que es puguin adoptar el màxim nombre d'animals possibles.
Ara mateix, quants animals teniu a les vostres instal·lacions?
Acolliu a les vostres instal·lacions?
Doncs estem als voltants d'uns 160-170 gossos
i uns 40-50 gats.
Sobre uns 220-230 animals, no?
En total, sí, més o menys.
Aquests animals, tots procedeixen del carrer, tots procedeixen d'abandonaments?
Sí, d'una manera o altra, tots són abandonaments,
tant els que es troben pel carrer sols com els que porta directament el propietari,
que també hi ha casos.
Hi ha propietaris que us porten el seu animal perquè no el poden cuidar
o per algun altre tipus de situacions,
o simplement perquè se n'han fartat o se n'han cansat de l'animal?
Hi ha una mica de tot.
Hi ha molts propietaris que deixen el seu animal
perquè el dia que van decidir tenir un animal no eren conscients del que suposa.
Llavors arriba un moment en què es donen compte
que realment no tenen capacitat per cuidar un animal
o no són conscients del que comporta.
A la que l'animal fa alguna cosa que al propietari no li agrada
i que de fet és culpa seva perquè l'educació és a càrrec del propietari,
si no li s'obtona és evident que algun dia l'animal farà les coses mal fetes.
Molts casos són aquests.
Hi ha d'altres que són una mica més complicats
perquè també actualment amb el tema de la crisi
ens trobem que hi ha moltes famílies que tenen que canviar de domicili
i al domicili nou no poden tenir els seus animals.
Vosaltres feu difusió,
òbviament un dels objectius és fer difusió perquè això no passi,
i m'imagino que la difusió comença per la prevenció.
No sé si tothom, òbviament no,
però tothom no està capacitat per cuidar un animal.
Què hem de tenir en compte quan comprem un animal
perquè no haguem d'acabar duent-lo a instal·lacions com les vostres?
Quan es decideix adaptar o comprar un animal
el que s'ha de tenir en compte és què és un animal
i que un animal té unes necessitats diferents a les nostres.
Per tant, també ha de rebre una educació diferent
a la que li donaries a un nen.
Ha d'aprendre a tenir unes normes
que siguin les que nosaltres volem.
El que aprenguin a fer les seves necessitats al carrer,
el que no trenquin coses,
en fi, el que siguin sociables amb la resta de la gent
i amb altres animals perquè no hi hagi problemes de comportament,
totes aquestes coses.
I molt sovint el problema és que molta gent agafa l'animal
pensant en els nens i que és una joguina,
i no ho és una joguina.
Llavors, els fa una mica més gran l'animal,
l'han educat d'una manera molt errònia
i es troben en uns comportaments no desitjats.
Clar, o sigui, hauríem de fer-nos aquesta reflexió
abans d'adquirir la companyia d'un animal, no?
Exacte.
També el fet que, bueno, depenent d'on visquem,
també és important fer la selecció.
Nosaltres a la protectora,
quan alguna persona ve interessada en adoptar un animal,
doncs fem una sèrie de consultes
per saber quin és l'animal més adequat o adient, no?
Per a aquella persona,
depenent de la casa on vius,
de si té terreny o no té terreny,
si és un pis petit, és un pis gran,
si té nens, si no té nens,
o sigui, hi ha una sèrie de factors que són importants
i que nosaltres intentem esbrinar,
perquè moltes de les persones que venen a adoptar
són molt conscients d'aquestes coses,
per renyar d'altres que no.
Clar, perquè un dels altres objectius és l'adopció,
és a dir, aquests animals que vosaltres heu recollit
o que us han portat,
doncs reubicar-los o trobar-los i una llar.
Exacte, exacte.
La sortida d'aquests animals,
imagino que es produeix amb molta més lentitud que l'entrada, no?
És a dir, que teniu més entrades que sortides.
Sí, a veure, de fet, no ens podem queixar del tot
perquè hi ha un equilibri bastant bo.
Hi ha un...
En total, si fem un recompte anual,
hi ha un nombre igual d'entrades que de sortides,
però també és gràcies que hi ha una persona
que col·labora amb nosaltres
que fa molts viatges a Alemanya
amb animals de la nostra protectora,
amb gossos, bàsicament,
i que després es donen en adopció allà.
I si no fos per aquestes adopcions d'Alemanya,
la veritat és que la balança
quedaria molt desequilibrada
perquè sí, hi hauria moltes més entrades que sortides.
I per què creus que la gent no s'interessa
en adoptar gossos d'una protectora?
No, perquè, clar, si adquirim un animal,
òbviament, un animal de la protectora
no tindrà pitjors condicions que un altre animal,
al contrari.
No, a veure, la gent realment...
Ho dic per si encara hi ha prejudicis
o fins i tot la gent és reàcia
adquirir un animal de la protectora.
No, jo penso que la gent s'està conscienciant.
En aquest aspecte també hem de donar gràcies
perquè, en certa manera,
i degut a la crisi, la gent no compra tant
i s'apropa més a les protectores.
I no crec que hi hagi ara per ara tants prejudicis.
Sempre hi haurà persones que voldran un gos de raça,
un gos en pedigrí, una determinada raça,
i se n'aniran a comprar-lo
perquè, evidentment, a la protectora
no pots demanar aquestes coses.
Clar.
Però sí que hi ha cada vegada més gent
que, en lloc de comprar, adopta.
Pot ser la gent encara també busca
un animal més petit o...
Més petit em refereixo a d'edat.
Sí, en general, la gent...
El que més demana sempre és cabell de raça petita.
En ordre, en aquest ordre,
primer és cabell, que sigui de raça petita,
i després, a partir d'aquí, ja es van adaptant.
Ja de tot, però, bàsicament, sí.
El que més demana la gent és això,
cabell de raça petita.
I imagino que també s'interessen més
pels gossos que pels gats.
No? No ho sé, és una apreciació personal.
Perdona, Carmela.
Està bastant repartit.
Ja de tot.
Però sí que és veritat que ara, per exemple,
ens hem trobat aquesta temporada
amb una entrada molt gran de gats,
però moltíssim.
No havíem tingut mai tantes entrades
de gats petits en aquesta època
i costa més d'adoptar.
Costa més d'adoptar, sí.
L'estiu, clar, imagino que és una època, també,
on augmenten el nombre d'abandonaments
i, per tant, el nombre d'entrades
o, almenys, això és el que altres anys,
doncs, fins i tot ens havíeu comentat
des de la protectora.
No sé si aquesta tònica continua.
No, no tant.
La veritat és que les entrades ara mateix
estan també, es donen al llarg de tot l'any
per igual i va per setmanes
i no depenent d'una època en concret.
Tenim igual entrades a l'estiu
que durant la resta de l'any.
Hi ha setmanes que n'entren moltíssims
i hi ha setmanes en què no n'entra cap.
A nivell de dades més concretes,
Carmela, durant el darrer any,
quin ha estat el nombre d'entrades i sortides?
Al voltant d'uns 400,
tant entrades com sortides.
Això pel que fa aquest 2013,
és a dir, amb un any vista, diguéssim.
Seria més aviat, sí, del 2012, per exemple.
Les últimes dades que va recollir la protectora
són aquestes.
A nivell d'aportacions econòmiques,
com us financeu?
Doncs, en general, hauríem de rebre subvencions,
però actualment, amb el tema de la crisi,
que aquestes subvencions ens han retallat,
també ens veiem afectats per la crisi en aquest aspecte
i les aportacions més importants actualment
són les aportacions dels socis
i també aportacions puntuals, donacions puntuals,
de gent desinteressada,
que ve a la protectora o ens dona transferència,
ens dona un cop de mà,
perquè puntualment, com ha passat fa un parell de setmanes,
hem demanat una mica d'ajuda per temes econòmics,
per pagaments de veterinari,
perquè hem tingut una despesa molt alta,
i la gent ens ha ajudat moltíssim,
ha respost molt, però que molt bé.
Carmela, tant si volem adoptar
com si volem, doncs, comunicar-vos un abandonament,
o fins i tot si algun usuari vol portar algun animal,
on us podem trobar?
Quins són una mica els horaris d'atenció?
Podem visitar les instal·lacions?
Això com funciona?
Doncs, bueno, pot venir a visitar-nos qualsevol persona
que vulgui adoptar o que simplement vulgui
dur les instal·lacions i fer-nos una visita
dintre dels horaris.
Ens trobem al polígon industrial Riu-Clar,
estem al càrrec del Sofre sense número,
i el nostre horari és dilluns, dimecres i divendres
de 6 a 8 de la tarda,
i els dissabtes i els diumenges de 12 a 2.
Del migdia?
Del migdia, sí.
Molt bé.
També teniu la pàgina web,
que és laprotectora.org,
i allà imagino que també trobarem
tota la informació més actualitzada
per anar seguint-vos també la pista.
Sí, i la del Facebook,
que està encara més actualitzada que la web.
I el Facebook, molt bé.
Doncs us busquem també al Facebook.
Carmela Pinyol, moltíssimes gràcies per acompanyar-nos.
Abans de tancar,
no sé si hi ha alguna reivindicació
que encara tingueu pendent
a nivell de l'administració,
a nivell del públic en general.
A nivell de...
La nostra reivindicació més important,
almenys sota el meu punt de vista personal,
és que les administracions s'haurien d'implicar més.
No només amb ajuts,
perquè els ajuts, evidentment,
són importants per nosaltres,
però és tan mal de les administracions
que es faci alguna cosa per solventar la situació.
no ajudar econòmicament només,
sinó intentar evitar que això passi.
Si les administracions s'impliquessin més,
si fessin una revisió de la llei de protecció d'animals,
i més important que això encara,
és fer un seguiment que aquesta llei s'aplica,
perquè actualment aquesta llei
és tàcticament obsoleta i nul·la.
És a dir, que això passa per una revisió de la llei
i una política més agressiva
pel que fa al compliment d'aquesta llei
i a la prevenció, no?,
la feina que feu vosaltres amb aquests consells
que ens donaves al principi.
Exacte, exacte.
Si això funciona bé, segurament,
no només nosaltres,
sinó les protectores d'arreu del país,
no tindrien els problemes que tenen de saturació.
Altres països com ara Alemanya,
que és un país que ens ajuda moltíssim,
funciona d'una altra manera,
perquè és que allí la mentalitat,
per començar la mentalitat pot ser ja és una mica diferent,
però és que, a part, el sistema funciona.
Aquí no.
Aquí no funciona.
Aquí nosaltres, si veiem un maltractament,
si veiem un abandonament,
el voler fer una denúncia
suposa hores i hores d'espera
per un paper que després segurament farà cap a la paperera,
per dir-ho d'alguna manera,
o que s'arxiva directament,
o sigui, no se li dona importància.
I mentre no se li dona importància,
no solucionarem el problema.
Doncs, Carmela, aquesta és la reivindicació
que feu des de la Protectora d'Animals de Tarragona.
Moltíssimes gràcies, Carmela,
per dedicar-nos a aquests minuts
i molt bona feina.
Doncs moltíssimes gràcies a vosaltres
per pensar en los altres.
Gràcies, bon dia.
Adéu, bon dia.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.