...
Seguim en directe des de la plaça del rei,
des de davant de l'església de Nazaret,
o també coneguda com l'església de la Sant Carles Batxes.
Bon dia.
El Carles ens serveix una mica avui de mestre de cerimònies d'anfitrió.
No ens abandones, eh? Ens acompanyes?
No, no.
Sí? Et quedes per aquí també en aquest tram final.
Aclareixo-vos una cosa, no sé si ho heu explicat al llarg del matí.
Ara entrarem a parlar de la congregació de les Senyores de la Soledat,
que és el tema que ens ocupa.
Però aclareix-nos, l'església de Nazaret, l'església de la Sanc,
com se'n diu? Com és que molta gent, ara ho preguntàvem, no?
I hi ha confusió en el nom.
Diuen que no, no, de Nazaret no és de la Sanc.
L'església és de Nazaret. La casa és de la Sanc.
Si es diu casa de la Sanc, és església de Nazaret.
I el que passa és que es fa una barreja entre els dos noms.
Hi ha molta gent que coneix com església de la Sanc.
Sí, no, directament.
La Sanc.
O, senzillament, la Sanc.
La qüestió és que els vostres misteris estan aquí dintre.
I és també la imatge de la Mare de Déu de la Soledat.
Li preguntarem a la Maria Dolores Nolla.
Ella és la priora de les Senyores de la Soledat
i la Montserrat Amigó n'és la cap de protocol.
Bon dia a les dues.
Tenim la imatge també de la Mare de Déu de la Soledat aquí dintre?
En aquell moment, no, però normalment tot l'any estem aquí.
El que passa és que està aquí visitable o no?
No.
No, no?
La tenim en una vitrina a la sala de juntes perquè per tindre el pas muntat l'espai és molt gran i llavors és una mica dificultós.
Ara parlarem de la història de la seva congregació que té la peculiaritat que és una congregació únicament formada per dones.
Com és, però, físicament, la imatge de la Mare de Déu de la Soledat?
Per qui no l'hagi vist mai, que jo crec que ja és sobradament coneguda, però fem la descripció física.
La descripció física és una Mare de Déu, doncs, amb una mica de tendència de les que són del sud d'Espanya,
però més gran, a la mida de les que nosaltres estem acostumats a les imatges.
Porta un mantell, que és el que va ocasionar que s'hagués de fer aquesta nova imatge, molt gran, brodat per unes religioses avanyoles, que no me'n recordava.
Oh, és que aquí...
Això amb el directe tampoc no...
No pateixi. Per fer una imatge d'aquestes, clar, hi ha tot un seguit d'artesans i artistes que s'hi posen, no?
Sí, sí. Bueno, aquesta imatge és de Viladomar i després la corona que porta està feta tota amb joies, amb donatius,
tot de petites joietes que es van anar recollint entre les congregants i persones devotes de la Mare de Déu
i llavors es va poder fer aquesta nova corona perquè, lògicament, amb el 36 vam quedar sense res.
Estem parlant que la tercera imatge que s'entén notícia de la Mare de Déu de la Soledat és aquesta que sorra en processó,
és la tercera, la primera, el 36, va quedar destruïda?
Sí, 36, 39, més o menys, deixem-ho.
Exacte. I llavors, el 1941, se'n va fer una que aquest any l'hem restaurada,
perquè ja li convenia, se'n va fer una de Camps i Arnau, també un escultor molt adient,
i vam fer una Mare de Déu. Aquesta Mare de Déu la vam portar fins que es va tindre que fer aquesta nova imatge
perquè per la devoció també de les congregants i popular es va fer un mantell aquell que hi ha dit antes, no?
I llavors aquest mantell era massa gran, aquest mantell, per la figura que teníem.
Aleshores es va fer una imatge adaptada a l'estil del mantell.
O sigui, el mantell va determinar?
Una mica, sí.
Ah, molt bé. Això va ser l'any 1962, quan van decidir de fer una nova imatge per adaptar-la al mantell,
i és això del que celebrem en guany? Suposo que el 62 es va encarregar, el 63 devia estar feta, més o menys.
L'encàrrec va començar el 61, però es va mitja acabar el 62, però no es va poder,
degut a que també s'havia de canviar una mica la peana i tot, fins al 63.
O sigui que en guany esteu d'enhorabona que celebrem els 50 anys d'aquesta nova imatge de la Mare de Déu de la Soledat.
I el 70 de l'anterior.
Ah, mira.
Han sigut, com si diguéssim, cada 20 anys.
I una petita esmena, l'antiga imatge, aquesta sí que es podrà veure,
perquè com ja està restaurada, estarà posada a l'altar major, al costat del Sant Crist, aquí a la Iglesia.
A partir de quan?
De passada la Setmana Santa.
Passada la Setmana Santa.
Perquè aquesta imatge més antiga, restaurada, no surt per un processó.
No.
Què fa, Montserrat, una cap de protocol?
Bé.
Això, primer, no és una fenya sola meva, sinó que som tres, tres que ho estem fent,
és un equip de tres persones.
moltes hores, moltes hores, pensar que surti tot bé, és preparar el divendres Sant,
el que pertany a la soledat, totes les arreglaradores, les presidències,
o sigui, posar en funcionament la nostra part de la professora i després preparar tota la professora de dissabte Sant.
Així també la presentació de l'opúscula, bé, tota una sèrie de fenya que dona, la veritat és que portem ja més d'un mes preparant-ho.
Déu-n'hi-do.
Parlaveu ara de la professora de dissabte Sant, és la que us toca a vosaltres,
és l'exclusiva que organitzeu vosaltres, exclusivament per a dones.
Una mica també, a més, va ser la primera que va organitzar també,
suposo que en el sentit que no, protocolàriament, les dones no podien entrar a la processó de divendres Sant,
llavors us vau muntar la vostra.
Bueno, inventar també en aquella època...
Vau demanar permís, diguem-ho així.
Això com sempre...
Això sempre en tenim que demanar de permís.
Això és normal, però penso una cosa que les litúrgies també van anar canviant
i en aquell moment el dissabte Sant era una època en què no hi havia cap acte altra religiós,
per això ho van poder incloure dins dels actes de Setmana Santa.
Anem més enrere encara, tot va començar, o sigui, dones participant a la Setmana Santa,
en aquest cas al voltant de la figura de la Mare de Déu de la Soledat.
Tot va començar, tinc entès, perquè era una imatge que anava custodiada durant la processó
per diversos col·lectius, no?
La SANG la cedia a diversos col·lectius perquè l'acompanyessin.
I va haver un any, ara us diré ben bé l'any que era, que no ho recordo,
que no hi havia cap col·lectiu que se'n fes càrrec.
Llavors les dones de la SANG van dir, nosaltres li farem de tutores, no?
Sí.
I va començar com una associació.
Bé, no, a veure, com és lògic, la SANG, la real i venerable congregació de la SANG
tenia una sèrie de senyores que ja eren de la soledat,
però que degut a aquells temps se dedicaven a cuidar els mantells de la Iglesia,
a fer oració, però no participaven activament en cap d'aquestos actes de processionals.
Aleshores es va fer càrrec d'aquesta imatge, però també normalment l'acompanyaven a la professora del divendres
uns senyors de la SANG, antics, o ja que ells tenien una devoció especial.
Fins que va arribar un moment que, sincerament, nosaltres amb molt de goig que ens acompanyessin i la portessin,
però a les senyores ens feia goig poder-la portar.
I, sincerament, el moment que vam permetre que el divendres sant poguessin anar,
senyores, no importa de quina congregació, sense ser penitents,
per nosaltres va ser un goig especial.
No per desmereixer els senyors que la portaven, al contrari,
però, enteneu, per nosaltres era una cosa molt significativa.
I com és la processó de dissabte, sant?
A quina hora la feu enguany des d'on? Quin recorregut fa?
Doncs sortim a les sis i mitja d'aquí de l'Eglésia de Naceret,
ens passem pel carrer...
Aquest any pel carrer Major, que ja ho vaig fer l'any passat.
Sí.
La pugem fins al pla de la seu, entrem a la catedral,
després ja es resa la corona dolorosa,
es fa una petita predicació i tornem a baixar.
Tornem a baixar pel mateix camí, una altra vegada fins aquí.
I a qui pot participar d'aquesta processó?
Dones?
Qualsevol senyora, que per això hi ha un tros que van amb vestes i en capuz
i per això el rest anem amb traje i jaqueta negre
i una mantellina pollita normal,
perquè la fet la professora del dissabte sant
es va fer no solament per les senyores de la soledat,
sinó perquè totes les senyores de qualsevol associació o de botes
que volguessin participar i poguessin.
Aleshores no podíem obligar ni portar una vesta d'una cosa que no era.
I per això anem amb traje de carrer.
A la processó de divendres sant sí que hi participen vostès com a confraria, no?
Sí.
Sí.
Amb bonillo o amb cada tapada.
Ah.
Quantes senyores formen part de la confraria de la Sanc?
Ai, de les senyores de la soledat.
Que participen o que som?
Que som.
Congregants, 1.200.
Les dues coses.
Hi ha hagut anys que, comptant les dues fileres i això,
hem anat unes 50-200, hem arribat fins a 300 l'any que més.
L'any que més.
L'any que més.
Totes les edats?
Sí.
Totes les edats.
Sí, des de...
L'any que té més les espirals.
El seu color és el blau fosc?
No.
Digue'ns, diguem.
No, no, digues.
Les aspirants van blanques?
Sí, les aspirants, sí.
Van blanques amb...
amb escapulari blau.
Sí.
Nenes.
Val.
El nostre hàbit o vesta és exactament igual que la de la Sanc.
La de la Sanc.
Que la real i venerable congregació, sí.
I després també hi ha els diferents detalls, no?, de símbols.
Depèn del grau, de si són congregants, de si són aspirants.
Bueno, hi ha les aspirants que van de blanc amb l'escapulari blau i les congregants que van totes negres, amb golilla o amb caput.
Amb la cara tapada, sí.
I l'única és la medalla.
La medalla.
Les nenes porten un escut cosit.
Sí.
I les senyores porten medalla amb el cordó negre i les que són de la junta amb el cordó vermell.
Què m'expliquen d'aquesta medalla, d'aquesta insígnia de l'escut, que clar té les seves característiques també, no? Com és?
Bé, és una orla, igual que la dels senyors, i llavors té una roella, un plafó rodó,
i al mig hi ha el cor atrevessat per l'espasa i les cinc llagues.
La diferència de les llagues és que, a més a més, porta una espasa atrevessada.
Molt bé.
Res més.
Bueno, res més. Tot té la seva simbologia, tot té la seva història, eh?
Perquè això, clar, és que estem parlant d'una història que es remunta, almenys la de l'Associació de Senyores de la Santíssima Verge de la Soledat, del 1846.
Va ser aquest any...
Sí, fa una mica de temps, sí.
Clar, va ser aquest any quan ningú es feia càrrec de la imatge, la imatge ja era anterior.
Ningú se'n feia càrrec de que vostès la van apadrinar.
I el que és molt bo és que, molt bonic, és que a la nostra congregació hi ha moltes famílies, o sigui, la tradició mana molt.
Comencen, ja hi havia les àvies, les mares, les filles, vull dir, hi ha moltes congregants que són tot famílies ja.
Hi ha hagut anys que hem portat a la mateixa professor tres generacions?
Clar.
Com els hi passa als senyors de la sang, eh?
Estan familiarment fins i tot vinculats, no?
La sang i les dones de la soledat, és així.
Què té la verge de la soledat d'especial?
Suposo que per vostès per tradició molt, però fins i tot a tall, evidentment, religiós, eh?
Fervorós.
Què té d'especial?
Home, pensa que nosaltres, encara que els temps han canviat molt,
venim d'una congregació que l'únic que podia fer era resar, per dir-ho d'alguna manera, per col·laborar, eh?
A veure, això és molt personal.
Hi ha gent que realment és una devoció...
Bé, la devoció és general.
Tant de les senyores com inclús d'alguns senyors de la sang, no inclús, sinó molts, perquè ho hem viscut de tota la vida.
I senyors que no són de les cofreries i, sin embargo, que són molt adeptes a la sang.
I tots els nens, nenes i nois i noies portants.
O sigui, és una devoció especial.
No et podria dir com la sent cadascú, perquè això és molt personal, però és una cosa que emociona.
Tenim que tindre en compte que els nostres portants són voluntaris.
Sí.
I això també, vull dir, li es crea un carinyo a la Mare de Déu, no?
Un carinyo especial, perquè tots són voluntaris, completament.
Que celebreu d'alguna manera aquests 50 anys de la talla de la imatge?
Bé, són èpoques una mica restrictives i aleshores el que vam fer va ser aprofitar l'ocasió de la presentació del nostre opuscle
per presentar la Mare de Déu restaurada a tothom que vingués.
i es va imprimir una estampa amb les dues imatges, la salve.
I aleshores el que vam fer és que, quan vam donar l'estampa al començament de l'acte de la nostra presentació,
vam convocar el cor dels joves als amics de la catedral,
ens vam cantar unes tres motetes molt bonics,
i després vam demanar a tot el públic que canteixin la salve a la Mare de Déu, i això és el que vam fer.
Per tant, la seva celebració, per dir-ho així, d'aquests 50 anys i dels 70 de l'altre,
que recordem que hi ha una restauració al darrere, això ja està fet, eh?
El Ponalzit ha sigut ara, clar, que és quan toca.
Que ha sigut un moment, i són moments en què no podem desmarxar més,
a més que aquest any la Setmana Santa ha sigut molt més aviat,
i aquests 15 dies, encara que no ho sembli, fan falta.
Això ens ho hem comentat a més d'una persona, a tots els nivells.
Aquests 15 dies fan molta falta.
Sí, anem molt angoixats, perquè ens està marcant els dies,
i ja hi som, es pot dir, ja hi som.
Però vaja, independentment, i que a més les del CAP de protocol tenen una gran feina...
Bueno, som un equip de tres, vull dir, més que CAP, som tres,
que treballem totes les tres juntes.
I després, a l'equip de la nostra junta, la veritat és que tothom, tothom fa un gran esforç.
Vostès van començar, doncs això, custodiant la Mare de Déu, cuidant-la,
després es van demanar permís i van trobar el seu espai fent la processó de dissabte sant.
Darrerament poden participar, com a confraria pròpia de dones, la de divendres sant.
Els hi queda algun terreny per conquerir, per dir-ho així?
Sempre hi ha coses.
Sempre, sempre.
Què els agradaria fer?
Què els agradaria fer dins la Setmana Santa, que encara es troben limitades,
o que potser com a dones dius, encara, és que això encara no podem?
No, no precisament això, com a dones limitació, no.
El que passa és que, vull dir, voler tindre uns altres logros,
o uns altres...
Bueno, això sempre es pot atindre, no?
Però això sempre es pot demanar, però...
Això sempre es pot atindre.
Estem molt arropades i molt acompanyades, tant dels uns que dels altres,
per fer el que fem.
Sí que seguim sent dones, però això és la vida, natural,
no solament a la Setmana Santa.
Doncs les veureu, perquè tenen el seu moment propi, a més,
en què totes les dones poden participar en aquesta processó de dissabte,
però també participant de la processó de divendres sant.
Avui hem conegut una mica més de prop la congregació de senyores
de la Mare de Déu de la Soledat.
Ens n'han acompanyat la priora, Maria Dolores Nolla.
Moltíssimes gràcies.
Les gràcies a tu, Maca.
A la seva cap de protocol, la Montserrat Amigó.
Gràcies, Montserrat.
Moltes gràcies per haver-nos invitat.
I escolta, felicitats pels 50 anys d'una talla,
pels 70 de l'altra i per participar activament d'aquesta Setmana Santa.
Felicitats.
Moltes gràcies.
I agraïm la companyia del Carlos, que sempre ens ha ajudat molt.
Doncs el Carlos, de fet, ens ha ajudat també a posar una miqueta d'ordre.
Jo ara hauria d'agafar el micro...
El telèfon anava a dir, no.
El micròfon era l'àmbric.
I anem cap allà, sí?
Molt bé.
Funcionen les connexions.
Anem cap allà perquè tenim al miss de la plaça del Rei
la banda de timbals que acostuma a acompanyar les Mare de Déu de la Soledat,
les senyores de la Soledat, que les acompanyarà.
Us acompanyarà aquesta banda de timbals?
Us acompanya dissabte i divendres?
Dissabte i divendres, sí, sí.
Dissabte i divendres.
Quanta gent forma la banda?
Que ho sabeu?
Sí, formen 49.
El que passa és que hi ha molts infants que aquí avui no hi són
i que després sortiran el dissabte, que el divendres no surten
perquè és molt llarga i és molt pesada, no?
En qui puc parlar de responsable de la banda?
Mira, és que malem portat i tot, eh?
Bon dia.
Com es diu?
Ha estat Joan Salvador.
Bon dia.
És també el cap de portants.
Joan Salvador, el cap de portants.
Explica'm una miqueta la banda de timbals.
No ho sé, com us ho feu en els assajos?
D'on són tota aquesta gentada?
Bueno, en aquesta gentada en principi són gent voluntària
que s'ha anat amuntant amb el de curt dels anys
però també bàsicament és una cosa molt important
que també hi ha fills de portants del pas
amb el que tenim assegurada la permanència
i tenim assegurada la continuïtat.
De la mateixa manera que també fa l'efecte
que som capdavanters en portar canalla petitona
a fi d'efecte que la cosa perduri.
El més petit i el més gran?
Home, el més gran, ara m'has fet una pregunta
que m'has descol·locat.
Però el més petit, el més petit n'hi ha un paret
que no són aquí avui, perquè els petits no els hem convocat
n'hi ha un paret que tenen 3 anys, 3 anys, 3 anys i mig.
Tocant el timbal.
Però jo pregunto, vosaltres que a més sou mares i sou dones
una criatura tan petita de 3 anys aguanta tota una professor?
No les portem el divendres a la nit.
Esportem la baixada del divendres i el dia sabte.
De fet, això és la nostra cantera.
I si vagessis amb la il·lusió que ho fan i quan seixen,
diries ojalà els hi puguis donar una vitamina,
però no seria correcta a les nits portar-los.
A més, penseu que nosaltres som a l'últim pas que surt,
llavors ja sortim a les 10 i mig o a les 11.
És que cal a les 11, sí, per aquí.
Exacte, vull dir que és molt tard, els petitons ja estan dormits.
Com ho feu per assajar?
Bueno, nosaltres hem passat festes de Nadàlia,
la banda primordialment comença a assajar.
I llavors sempre cada dissabte de 5 a 7,
comencem el dissabte següent de Carnaval
i els 5 assajos amb el pas.
Sempre ho fem de la mateixa manera, ja està estipulat aquí de sempre.
Cada any hi ha els mateixos ritmes?
Tu què vols, els mateixos ritmes o aneu canviant?
Cada any intentem incorporar alguna cosa nou.
però bueno, també depèn d'ells
perquè ells superen amb molta, sobretot amb molta, amb molta il·lusió.
Aquí ningú és tècnica en música ni res,
però bueno, ho treuen del cor, ho treuen del cor.
No surt d'altre lloc.
I què t'esperen que tu els diguis ja per començar?
Vosaltres, com ho digueu vosaltres.
El cap de banda és una dona, eh?
També és la seva filla.
O sigui que anem recuperant.
Ja ho veig ja tot.
Vaig cap al mig, eh?
Jo vaig cap al mig i no sé, potser em posaré aquí,
a veure que us senti bé.
M'ho poso al mig?
Me sap greu perquè sembla al mig d'una rodona,
però és que així ho sentirem a tots per la ràdio.
La banda de Timbals, que acompanya les senyores de la Soledat,
quan vulgueu.
la banda de Timbals.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!

Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
...
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
Fins demà!
!
Fins demà!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
Fins demà!
!
Fins demà!
Fins demà!
No us, em venenia!
Llavors serà quan fem la Via Cruz és que arribem d'aquí cap al Pla de la Seu i tornem.
색!
cansat que si no més anessis a beu, no?
Home, és més cansat quan ho fas,
però bueno, ja crec que els anys,
ja és com qui porta treballant
50 anys a la construcció, ja un dia més
no fa de res.
I què us dona de satisfacció? Som gent molt jove,
què dona de satisfacció de poder sortir per la Setmana Santa?
La gent amb qui comparteixes
el temps, els assajos,
t'ho passes bé, fas dinar,
fas sopar, i tot
porta un lloc
que ja és com una família.
Doncs moltíssimes gràcies i
felicitats per lo bé que sona tot plegat, que us vagi molt bé.
Moltes gràcies.
Gràcies.