Aquest diumenge passat va tenir lloc a Salomó una nova edició del Vall del Sant Crist,
un ball parlat d'arrels medievals que, si us la vau perdre aquest diumenge,
la podreu veure a l'església de Salomó durant els propers tres diumenges
que queden del mes de maig, el 12, el 19 i el 26.
En parlem del ball en si i especialment de la llegenda que hi ha al darrere
amb el director artístic de la Vall del Sant Crist de Salomó, Raimon Casals.
Raimon, bon dia.
Bon dia.
Explica'ns una mica quina és la tradició que hi ha al darrere d'aquest ball parlat medieval.
Explica'ns la història d'un mercader de Salomó, que va portar un crucifix.
Sí, d'un mercader de Salomó que cap allà al 1500 se'n va al G a comprar blat,
estem en una època de fam, i quan arriba al G i està fent totes les negociacions
es troba amb una imatge d'un Sant Crist.
decideix comprar-la, i com que no s'entenen amb el mercader,
diem que la tenia, decideixen que la pagarà, pagarà el seu preu en or.
Ai, el seu preu, el seu pes, perdó.
Sí.
I llavors la pesen, i quan comencen a tirar amb les monedes per saber què pesa,
el que fan, quan tira la trentena moneda, la balança s'equilibra.
Llavors això és un fet miraculós que, diem, aquí té tot el fet de la llegenda.
Trenta monedes que, en principi, clar, allò hauria de pesar més, no?
Però són les trenta monedes simbòliques de la Bíblia, també.
Sí, d'ajudes i això.
I res, al final, després de, diguem, de diversos intents,
aconsegueix endur-se la imatge i tornar a Salomó,
doncs amb el blat i la imatge, i aquí, diem, comença tota aquesta llegenda
i aquesta devoció a una imatge miraculosa.
Tot això, clar, en una època, no?, en què a Salomó es passava gana
i representa que això és una mica la salvació de tot plegat.
Sí.
Des de quan, però, que això es va convertir, veja, en un balla parlat,
i des de quan teniu constància que es representava Salomó?
Bé, des del segle XIX, el ball parlat com a tal s'està representant.
O sigui, a nivell de, diguem, de gotjos i tot això,
hi ha gotjos anteriors, els 700 i coses així n'hi ha,
però, bé, el primer text, per exemple, que es té documentat,
el text de l'obra, és el 1843.
1843. S'ha pogut fer ininterrompudament?
Sí, si tenim en compte que els balles parlats,
al segle XIX, no es feien anualment.
O sigui, ara nosaltres, per exemple, per festa,
jo estem acostumats que sempre surt el mateix.
Sí.
El tipus de balles parlats, sobretot aquests que són així,
d'estil geogràfic, que expliquen històries,
no es feien anualment.
Es n'anaven fent, diguem, una mica més per cicles,
per generacions, doncs cada 10, cada 15,
a vegades cada 8, a vegades cada...
Vull dir, en funció de una mica de l'època,
però es n'anaven sempre fent.
Aquí hem de tenir en compte que hi ha una qüestió econòmica
molt gran al darrere,
per tant, no permet fer-ho cada any,
amb aquest vestuari i les músiques totes llogava,
i per l'altre, que, diguem,
l'interès no era tan...
La gent no tenia un interès per veure-ho cada vegada.
Llavors, a més, per explicar,
i diguem, perquè la família dels nens
i tot el poble més aprenent la història.
Però sí, però des de llavors,
fins ara, diguem,
tenim aquesta continuïtat
durant aquests 200 anys.
Imaginem-nos, però,
que això, des del 1843,
i especialment en aquests darrers anys,
la representació del Vall de Sant Crista
ha canviat moltíssim.
Ara, últimament, també per voluntat
de l'organització mateix, no?,
de que sigui més dinàmica,
de que agafi un ambient, doncs això,
més vistós, una mica adaptat també als temps.
Sí, el primer canvi fins a més gran,
diguem, va ser l'any 72,
que es van passar a fer les representacions
a dins de l'Església,
i ara, en aquests moments,
estem treballant una mica per millorar
totes les qüestions de canvi d'escena,
s'estan redefinint alguns conceptes
de la posada en escena, d'escenes...
Una mica per mirar de millorar
i de guanyar ritme a l'espectacle.
Recordeu que el Vall de Sant Cris de Salomó
està declarat Element Festiu Patrimonial
d'Interès Nacional per la Generalitat de Catalunya.
Això per què?
Raimon, com és físicament que ens trobarem?
Una sèrie d'escenes, de retaules?
O com va?
Sí, bé, ens trobarem.
És una representació teatral,
això ho hem de tenir claríssim.
Una representació que està dins d'un marc de l'Església,
que això li dona una atmosfera, diguem, molt especial,
i, diguem, són l'encadenació de les diverses escenes
que expliquen la llegenda,
amb l'afegit, que és una característica també d'així una mica dels ballets parlats,
que els canvis d'escena, diguem, són interludes musicals.
En aquest cas, ballets.
Sí.
Uns ballets, diguem, d'estil d'aire català,
però que no són ballets tradicionals catalans.
Són coreografies que, diguem, estan posades d'aquí al mig de l'espectacle.
Tot plegat a una hora de durada?
Una hora quinze.
Val.
Quinze a una hora vint.
Val, no, no, és que clar ho teniu, ho teniu mesurat.
Un espectacle plural, que combina, com deies tu, teatre,
tradició, evidentment, dansa, música...
Pensem que tot això ho promou una associació,
l'Associació Ball del Sant Crist.
Per tant, quanta gent forma part d'aquesta associació?
Perquè em sembla que, a més, involucra bona part del poble de Salomó.
Mira, en un diumenge, dalt de l'escenari,
passen unes 90 persones.
No n'hi do.
Això, dalt de l'escenari?
Dalt de l'escenari.
Llavors, fora de l'escenari,
es poden haver unes 30 o 40,
tranquil·lament, per fer que tot funcioni.
A nivell de...
Pensa que això es fa a l'església.
Una hora i mitja abans de començar la representació,
es fa missa.
Per tant, quan s'acaba la missa,
s'ha de muntar totes les cadires,
posar tot bé,
preparar totes les coses
per poder fer la representació.
És a dir, hi ha tota la gent que té un carrera de vestuaris,
de maquillatge,
tota la part tècnica de tramòia,
els tècnics de llums, els de so...
Bueno, en total,
per fer funcionar una representació un diumenge,
doncs això,
poden haver unes 120 o 130 persones.
I com que, a més a més,
tenim el hàndicat que el repartiment
està com, diguem, doblat,
doncs al Vall d'escenari,
unes 200 persones poden participar-hi.
Està doblat,
en el sentit que si algú és baixa,
d'última hora,
doncs tingui cobertura.
Sí,
o senzillament es parteixen els diumenges.
Ah, molt bé, molt bé.
Vull dir, tenim...
Ho fa perquè així tothom participa.
Home, jo no et sé dir quina població hi ha a Salomó,
però això em sembla molt a això.
No arriba a 500.
Doncs mira, doncs sí.
És gairebé la meitat del poble.
Gairebé la meitat del poble participa d'una manera o d'altra.
Sí.
Déu-n'hi-do.
Per cert,
com va anar la primera representació aquest diumenge passat?
Us acostuma a venir gent de fora, normalment?
Bé, va venir genteta de fora, sí.
Perquè és una cosa que, diguem,
és coneguda a nivell de la cultura popular d'aquest país.
I sí, anys que potser ve més gent de fora o almenys,
això va una mica, vull dir, és imprevisible.
Però sí, va venir genteta.
A més, sí que he sentit a dir que la gent repeteix
en el sentit que venen cada any,
perquè sempre hi ha algun canvi, alguna modificació, no?
És d'aquelles representacions que no es fa pesada,
que et tens ganes que arribi per tornar-la a veure.
Bueno, això...
Això he sentit jo.
Això és un bon senyal.
Nosaltres treballem perquè l'espectacle,
vull dir, la representació cada any sigui de qualitat
i tingui alguna coseta, no?,
perquè sigui interessant veure-ho.
Que la gent repeteix, enllà el que fem, la feina ben feta.
Raimon, ja per acabar l'entrevista,
tu que ets el director artístic,
quina és l'escena o el moment de la representació
que a tu t'agrada més, personalment,
que per tu sigui especial?
Home, n'hi ha diversos.
Hi ha un moment molt naïf,
que és molt curiós,
que és un moment que Josep Nín està rosant.
El mercader.
El mercader està rosant i baixen els àngels del cel
i passen pel seu voltant
i són uns angelets que van caracteritzats
com els angelets així del barroc,
els angelets del misteri d'Els.
Sí.
I són així amb aquestes perruques
i unes flors de les perruques i les ales
i uns mallots i són nens de 4 anys
i fan molta gràcia, és un moment molt bonic.
I van penjats?
Eh?
I van penjats?
No, no, representa que baixen del cel.
Però no, no, la idea és aquesta.
I després d'altres moments també, per exemple,
ara que hem fet un dels canvis que hem fet aquest any,
m'agrada molt i és molt bonic,
és el final de l'espectacle.
Ah, és un dels canvis d'enguany, una de les novetats.
Sí, un dels canvis.
Al final?
Al final de tot.
Hi ha un quadre plàstic i nivell simbòlic que és molt bonic.
Val.
Doncs mira, si voleu més detalls haureu d'anar a Salomó a veure-ho.
Recordeu que podeu apreciar aquest ball de Sant Cris de Salomó
els propers diumenges, el dia 12, el dia 19 i el dia 26,
sempre a l'Església i sempre a les 12 del migdia.
Preu únic també, fent un esforç,
l'associació ha mantingut el preu dels darrers anys, no?
Sí, sí, la pujada de l'IVA, en aquest sentit,
la sumeix l'entitat i el preu segueix estant a 10 euros.
A 10 euros que seran molt ben reinvertits,
com diem, amb la mateixa representació.
I tant.
Molt bé.
Raymond Casals, escolta, felicitats, doncs,
a més per aquest diumenge, que em consta que vau tenir un ple,
que va ser un bon inici de representació,
i per molts anys més del Vall de Sant Cris de Salomó.
Una abraçada.
Moltes gràcies.
Vagi bé.