Seguim parlant de llibres, ara del primer franquisme sindical a Tarragona i comarca.
De fet, s'entra en l'àrea del tarragonès, persones i actuacions.
És Antoni Gavaldà, professor d'història de la Rovira Virgili,
i és el premi tarragonès de la Dècada d'Investigació de l'Ussius,
el llicini usura del Consell Comarcal.
S'ha publicat ara amb el suport de Repsol.
Ens acompanya l'Antoni Gavaldà, avui volem parlar amb ell.
Antoni, què tal? Molt bon dia.
Un llibre exhaustiu, amb molts detalls documentals, amb molts noms i condoms.
En fi, molt treballat a nivell historiogràfic, no?
Els llibres d'història són una mica àrids, també s'ha de dir,
perquè resulta que hi ha molta informació a dintre,
i que aquesta informació s'ha de tabular i s'ha de treballar.
Però, evidentment, el títol ja ho diu.
El primer, franquisme sindical, vol dir que analitzo del 39 fins al 44, i prou.
I el 44, per què? El 39 es veu clar, no?
S'acaba la guerra, per tant, entren els sindicats.
I el 44, doncs, també, perquè resulta que es fan les primeres eleccions al franquisme.
El franquisme fa eleccions.
Són estupinades autèntiques, però fa eleccions.
I les primeres que fa són sindicals, el 44.
I aquí ho tallo perquè hi ha tot un període, ja, del 39 al 44,
hi ha molta riquesa documental, i, per tant, és suficient, no?
Va espoblar pobles, a més, no?
Sí, sí, sí, sí.
L'anàlisi, mira, el Josep Fontana, historiador, mestre d'historiadors,
que ha rebut medalles agudes i per haver, fins i tot aquí a l'URB,
és doctor Noris Causa, sempre diu el mateix, diu,
més que mirar les lleis, hem de mirar, més que mirar les normatives i les lleis,
hem de mirar les persones, a veure com actuaven.
Per això que persones i actuacions, per veure la gent que hi va entrar,
de quina manera hi va entrar, com hi va entrar, d'on provenia, etcètera, etcètera.
Perquè no tothom hi entra per convicció, eh?, segons quins...
No, no, no, no, no, tot i que es mira perquè trobo les fitxes personals
de cada persona que entra a la Junta, i em moc amb molta gent.
Em moc a la comarca del Tarragonès de l'ordre de 340 persones.
És el que em moc aquí, en aquest llibre.
Llavors, com que tenen a la fitxa, de les persones bastant plenes,
algunes no tant, algunes mancances, doncs pots veure d'on provenia aquesta persona.
Si aquesta persona ja era declaradament de dreta, per entendre'ns,
en el període anterior, en el període republicà.
Podem veure algunes, fins i tot, si venen ja, de la dictadura Primo-Ribera,
si tenen una continuïtat.
I d'altres són nouvinguts, i alguns reciclats, o sigui, és que hi ha de tot,
perquè fins i tot hi ha gent de partits polítics que són d'esquerres
que després també col·laboren amb el franquisme.
Quan dius tenen, a qui refereixes?
Dona és la font documental?
D'on surt la informació?
La font documental bàsica surt de l'Arxiu General de l'Administració del Calà.
Aquí es va fer una cosa brutal a nivell de tot Espanya,
que és cremar els arxius de la Falange.
Els arxius de la Falange es van cremar, però hi va haver dues comarques
que es van salvar parcialment.
O sigui, quan portaven la furgoneta cap allà amb els papers,
doncs es van desviar.
Van causar la furgoneta, no?
Van causar.
I resulta que alguna cosa es va salvar.
Però la part de Madrid, malgrat que està molt expurgada,
però hi ha prou documentació, com per fer un seguiment,
com per veure d'on venia la gent, què pensava,
a nivell de governador civil, a nivell de jef a la Falange.
Per exemple, la jef a la Falange era un de Reus, no?
Que no és aquest Fontana que he dit.
Es deia José María Fontana Terrats, Reus.
I Reus en aquell moment segurament té més potència que Tarragona.
Sí, hi ha moltes coses.
Estem parlant de persones amb noms i condoms.
Sí, sí, evident.
Sí, sí, sí.
És que la història no està feta de masses amorfes
en les quals hem de dir que potser era aquell, potser era l'altre.
No, però sense voler fer cap mena de validació,
sinó que les circumstàncies són aquestes.
Que parlem de fraga tranquil·lament i tal,
i perquè era una persona externa,
doncs hem de parlar dels d'aquí també com una cosa normal,
com una cosa normal sense cap mena de remenja de res,
o sigui, explicar la situació,
o sigui que no podem dir que en un poble hi havia...
la Junta que hi havia vuit de la falange no dir qui eren,
és que resulta que eren aquests, què vols fer?
És així la vida.
Hi havia que eren de la falange,
però també hi havia que eren d'altres plataformes,
o sindicats, o moviments, a dir-li com vulguis.
Bé.
Què era el que predominava?
A veure, com que el 39 se suprimeixen tots els partits polítics
i totes les sindicals,
les sindicals majoritàries de l'època,
en temps de guerra i de república,
doncs serien la CNT, per una banda,
el gran sindicat de Catalunya,
la UGT, un sindicat més llà de revista,
en temps de guerra i entre moltíssima gent que no és de la UGT,
però com que és afiliació obligatòria, entra dins,
i a nivell de pagesos hi ha la Unió de Rebassaires.
Aquests són els tres sindicats.
Això queda suprimit l'any 39.
El ser suprimit i el configuraràs,
aquest partit que es diu FED i de les Jones,
doncs resulta que llavors creen també la sindical a dintre,
que és la central nacional sindicalista.
El partit serà la flanja
i el sindicat serà la central nacional sindicalista.
Però està tot amb íntima connexió,
amb connexió.
I, evidentment, s'ha d'analitzar tot això
a nivell de persones i d'actuacions
i de què és el que succeeix en aquesta comarca,
com succeeix, com he fet estudis d'altres comarques, evidentment.
El llibre, naturalment, és gruixut,
vull dir que no només són els 39,
si també parles del context,
dels fets i de què passa en aquella época d'orra.
A veure, s'analitzen bàsicament tres coses.
Els sindicats que es configuren a cada comarca,
i aquí a Tarragona es configuren,
Tarragona com a capital, com a centre,
tenen tres gruixos.
Un, els pagesos.
Els pagesos els fan afiliar amb una cosa
que es diu Hermandades de Labradores i Ganaderos.
Ni diuen això.
Que la gent ho catalanitza i ni diu Germandats.
Però no és el nom.
Germandats és una cosa de finals del segle XIX
i de començaments del segle XX.
Però la gent era a l'època que el català dominava.
I, per tant, es podria catalanitzar.
Es catalanitzava.
La gent dels pobles ho catalanitza.
Les Hermandades.
Els pescadors els posen a les confreries de pescadors,
que també hi havia de confreries de pescadors.
O sigui, no és una cosa nova.
Conferies de pescadors, aquí s'analitza la de la torre
i s'analitza la de Tarragona.
I la de Salou, que es volia formar,
i no la van deixar formar,
per una certa circunstància, que s'explica lliure.
I l'altre gruix són les persones que treballaven amb serveis.
O sigui, un fuster, un paleta,
un que es munyia la llet,
un que venia llet,
un que...
metall, el que treballava amb el metall,
que aquests se'n diuen gremis,
els configuren en gremis.
I aquí a la comarca del Tarragonès,
doncs se'n configuren,
crec que són 12,
12 gremis, metall, construcció,
hotels i similars,
i també configuren...
I cada una d'aquestes peces configuren la junta.
D'acord?
Cada una d'aquestes peces configura la junta.
Què fan aquestes juntes?
Aquestes juntes tenen un poder econòmic bastant important,
que és que reben els cupos.
Els cupos són
que a partir de l'any 39,
doncs resulta que...
Doncs a partir de l'any 39,
implica que hi ha falta de matèries primeres,
hi ha falta d'electricitat,
hi ha falta de tot.
El govern el que fa,
els governs respectius,
una cosa que en història aniríem autarquia,
se'n diu autarquia,
o sigui, menjar el propi que fèiem aquí.
O sigui, es té molt poca relació amb l'exterior,
i aquesta poca relació amb l'exterior
fa que l'oli estigui intervingut,
per exemple a l'oli,
el pagès se'n pot quedar en una petita quantitat,
però la resta l'ha de donar.
No l'ha de donar,
l'ha de vendre.
L'estat l'agafa,
i l'oli aquest el porta en una província que no en tenen.
Què passa amb tot això?
Que quan arriben productes aquí,
de fora,
que no es tenen,
o d'altres productes,
hi ha un tegemaneje
en el qual
hi ha estraperlo.
I aquest estraperlo
és el que també trobem aquí dins.
Molta gent
recorda encara fer cua
per una pesseta d'oli.
Exacte.
Sí, sí, sí.
És una gent gran,
no tan gran,
80 i esclats.
Sí, sí, sí.
Sí, sí, és clar.
Anys 40.
De crios amb el...
Sí, sí.
Amb el...
El context,
és a dir,
el caldo de cultiu que hi ha en aquesta època,
hi ha,
imagino,
encara repressió,
no?
Ja...
Forta,
molt forta.
Sí, sí, sí.
Aquestes primeres juntes
són, diríem,
molt polititzades,
o sigui,
posen persones
molt del règim,
molt del règim.
No agafen persones
vàlides,
diguem-ne,
les persones vàlides
queden
fora d'òrbita,
queden
que van actuar
en temps de la república,
en temps de la llibertat,
evidentment,
les juntes
es modificaven a la república,
aquí estan molt marcats,
o sigui,
una persona que
havia tingut
que el seu fill
l'havien mort,
una persona que
amb ell
l'havien tancat,
aquelles persones,
moltes les posen aquí dins,
però és que no són sindicalistes,
però és que resulta
que les posen dintre la Junta
o ells
s'hi venen a ser-hi.
I, en fi,
aquí és la situació.
Clar,
hi ha problemes
a nivell,
a nivell també intern,
no se'n parla mai,
però aquí surt una mica,
els problemes que hi ha
entre el partit
i el sindicat,
entre
el governador civil
i el jefe de la falange,
són dos poders
tremendos,
forts.
El de la falange
és molt estricte,
el falangisme
és molt estricte,
i fa caure dos governadors civils
d'aquí de Tarragona,
un per pillo
i l'altre per corrupte.
O sigui,
imagina com anava la situació.
I els ajuntaments,
qui manava els ajuntaments
majoritàriament al Tarragona?
Els ajuntaments
no es fa l'anàlisi
de l'ajuntament,
no, no, no.
Però surten persones
que hi entraven,
que estaven dintre de l'ajuntament.
Aquesta és una estructura econòmica
i l'ajuntament
és un altre camp.
Tot i que
hi ha preguntes
que es fan
als municipis
dient les relacions que tenen.
Ajuntament
amb sindicats,
si tenim bona relació.
En el cas del Tarragonès
només hi ha tres pobles
que tenen friccions fortes.
O sigui,
entre ells,
diguem-ne,
entre les persones del règim,
que tot era el mateix,
però un era
el poder polític,
l'altre
era aquesta estructura econòmica,
tenen
confrontacions
en alguns pobles.
el primer franquisme
sindical de Tarragona
i comarca
persones i actuacions,
és a dir que
segurament
en podríem parlar molt més
perquè
la part només d'actuacions
i aquí
hi ha molta més
xitxa,
no, Antoni?
Sí, sí, sí.
És un llibre,
suposo que pensat
per un públic molt ampli,
no?
Sí,
és un llibre de consulta,
i és un llibre de consulta
que anem ajudant,
anem vestint
tota la situació,
no?
Jo he vestit
totes les comarques,
pràcticament
totes,
d'aquí de la província
de Tarragona
i ara el que em faré
serà una síntesi
per veure les diferències
que hi ha entre
Tarragona i Reus,
per exemple,
per veure les diferències
que hi ha
entre Tarragona
i Terres de l'Ebre,
perquè hi són,
hi ha unes diferències
brutals,
diferències que
en aquell moment
potser no es veien
però ara l'anàlisi,
quan tens una anàlisi
micro,
encara ho estàs veient
amb lupa prima
i per tant
pots veure més
els detalls
i pots veure
les diferències
i això és el que ara...
El treball continua,
per tant,
el treball continua.
Bé,
en un moment tenim
aquest primer franquisme
sindical de Tarragona
i comarca,
persones i actuacions,
d'Antoni Gavaldà,
professor d'Història
de la Rovira i Brigili,
gràcies per acompanyar-nos
i, en fi,
no, mirarem allò
amb lupa, eh?
D'acord,
gràcies.
Moltes gràcies.