Comencem aquest programa especial sobre Tarra Coviva,
sobre aquesta 15a edició del Festival de Reconstitució Històrica de la Ciutat.
Avui parlant amb molts protagonistes,
us entendrem les diferents novetats que tenim enguany,
també en són unes quantes,
de les quals anirem parlant des d'ara fins a dos quarts de dues,
des d'aquí, des de la banda de Casa Cefos,
on ens hem instal·lat a la terrassa, per cert,
de la cafeteria al Portal,
que per cert ens han atès molt bé,
ens hi volem també agrair la seva disponibilitat
per poder fer aquest programa des d'aquí a l'exterior.
Hi ha molt d'ambient, ja, molt d'ambient per a vi,
perquè veiem molt de moviment per aquí, per la part alta,
de persones que ja entren a l'oficina del festival,
preguntant per aquest tret de sortida.
Ja tenim també molta activitat al Cant de Mar,
i ara en volem parlar amb els primers convidats,
abans ja sou d'en Carme Crespo,
l'atient d'alcalde responsable de Cultura, Patrimoni i Festes.
Carme, molt bon dia novament.
Hola, de nou.
I ara acompanyades també pel director del festival,
Magí Ceritxol, Magí, molt bon dia.
Hola, bon dia.
Que intueixo, Magí, que deus venir d'aquí al costat, no?
Sí, vinc d'una de les coses que més omplen de satisfacció,
que és veure 2.000 escolars de la ciutat
participant del festival, vivint al món romà.
És una alegria, és a dir,
han passat més de 20.000 escolars durant aquests últims anys.
Jo podríem dir que tots els ciutadans terregorins
d'entre 10 i 25 anys han passat pel festival,
han passat per una activitat que l'Ajuntament
des de fa 15 anys està promovent.
Jo, a vegades he espirat moltes pedres a sobre, eh?
I jo us diré, això jo no he vist en cap altra ciutat.
És a dir, aquest ambient pel patrimoni,
aquest ambient per la cultura,
jo no he viatjat bastant, eh?
No he vist res semblant a cap altra ciutat.
Jo crec que, precisament, començar pels escolars
és assegurar el futur d'aquest festival,
perquè recordo que aquest festival és reconstrucció històrica,
és difusió de la nostra història i del nostre patrimoni,
és divulgació, a més a més d'una manera seriosa.
Per tant, quina és la millor manera
que els ciutadans adults del futur
preservin aquest festival?
Doncs, precisament des de petits, no?
Des de petits ells coneixen la seva història,
però en lloc d'estudiar-la en un llibre,
la viuen en directe.
Jo penso que és la millor manera
d'estudiar i viure la història de la seva ciutat.
El rigor, Magí, és una de les paraules
que cada any destaquem, no?
I és cert, el rigor històric, eh?
Aquí no estem parlant de recrear
d'una manera, no sé, com carnavalesca,
sinó estem parlant de rigor científic, històric,
i també moltes de les ponències, activitats,
es basen justament en això, no?
És que és normal, no pot ser d'altra manera.
És a dir, a veure,
qui tingui ganes de fer festa al voltant de la història
i al voltant del Mont Romà té el Carnaval.
És a dir, jo el que no entenc a vegades
com al Carnaval no hi ha més carrosses de Mont Romà,
perquè és on toca, és a dir,
que la gent se li faci de Romà
i s'ho passi bé, que és quan toca, no?
A Tarragó Viva no és això,
a Tarragó Viva és divulgació de la història.
És el mateix que fan els museus divulgant la història,
però ho fem d'una altra manera,
que és un format de festival.
Per tant, no entra certes coses.
I tothom té canxes,
i el que vulgui divertir-se té Carnaval,
i el que vulgui aprendre té Tarragó Viva.
Aquesta és la diferència.
És una diferència molt important,
és una diferència molt important,
que també fa que quan es vinen amb ulls de fora
ens vegin com a referents.
Jo crec que la diferència és també cultural,
perquè una cosa és viure la festa,
i jo a vegades diferencio,
encara que la línia és molt justa,
entre el que és festa i el que és cultura.
I jo diria que Tarragó Viva és cultura,
i cultura amb maiúscules,
i la gent que hi participa
i la gent que fa les seves teatralitats
també s'ho passen bé,
perquè quan fas cultura també gaudeixes
un mateix del que fa, no?
I aquesta crec que és la línia,
la línia a vegades que se para
el que és una festa
a el que és cultura,
que es prima a vegades,
i a vegades es barreja,
però és això.
No, i la festa també és cultura,
però són formats diferents,
és a dir, són formats una mica diferents.
Tenen alguns punts de contacte,
una mica diferents.
A veure, en definitiva,
jo dic, a veure,
al començament jo recordo que ens deien,
jo crec que hi havia alguna crítica de
que soc massa sèrius,
i la gent el que li agrada és riure molt,
dic, home, si li agrada riure molt
hi ha molts programes còmics,
per tant, és a dir, no és de monstru, això, no?
Dic, però, la gent s'ho passa bé,
i s'ho passa fantàsticament bé,
i la prova és que l'any passat
100.000 espectadors,
són molts espectadors,
per un festival de divulgació
del món clàssic, eh?
Dius,
jo crec que a poc a poc
i hem anat convençent que no,
la gent el que vol
són productes de qualitat,
amb els formats que siguin,
però de qualitat,
Víxelan,
la Festa Santa Tegla,
de Góviva,
és a dir, productes de qualitat,
això és el que vol la gent,
i per tant,
per què hem de fer coses,
és a dir, no,
és que has de rebaixar el nivell,
per què?
Per què?
que la gent és tonta,
no, la gent és tonta,
la gent vol productes bons.
També riuen, eh?
Sí.
Home,
almenys jo ric.
Magí, per cert,
per què van matar Juli César?
Ho sabrem aquest any o no, això?
Sí, sí, sí,
tant que ho sabrem i tant,
abans de matar el desvetllarem,
el secret.
Bé,
el van matar
perquè
la gent de la seva classe social
no li va perdonar
el que ells entenien,
que va ser una traïció
a la seva classe.
És a dir,
van ser,
bàsicament amics seus
i coneguts seus
del mateix cercle
que no podien tolerar
que un d'ells
destaqués més
i seranés
una mica cap a l'altre costat,
diguéssim,
és com si algú del PP
es passés el PSOE,
diguéssim, no?
Això no ho van pair bé
i aleshores
doncs era una mania
quasi personal.
Hi ha més coses, eh?
Però ja ho desvetllarem.
Bé, de fet,
la política també serà per sempre
perquè parla també
del final de la República, no?
En aquesta edició
de molt referent.
Sí,
és que l'assassinat de César
el toquem
bàsicament per això,
perquè és el símptoma
del final d'una època.
És a dir,
tardarà 13 anys més
i després ja comença
oficialment el que és
l'imperi
i no podia ser d'altra manera.
És a dir,
la República Romana
que se crea l'any 509
abans de Cris
ja tots els mecanismes
de polítics,
socials i econòmics
estaven podrits.
Podrits.
O sigui,
estaven pervertits
de tal que era real.
No podia continuar
aquest sistema
i per tant
era inevitable.
És a dir,
si no l'haguessin matat també,
és a dir,
hagués anat evolucionant
pel camí que van anar.
era com a molt inevitable.
Però,
tot aquest,
l'últim segle
d'assassinats polítics
al final va produir
això,
la final de la republiació.
En partem d'esperació
amb algun dels grups,
amb el grup,
vaja,
que farà doncs
aquest espectacle
al voltant de César.
L'any que ve serà August,
no?,
el protagonista,
el gran protagonista,
en guany però,
Juli César
i la seva filla, no?
Sí,
ja estan treballant.
Sí, clar,
vull dir,
l'any que ve
el tenim aquí a veure,
l'any que ve
serà el bit mil·lenari,
se les demanarà
per tant,
dos mil anys justos.
A Europa,
els grans museus
estan programant
per l'any que ve
grans exposicions
sobre August
i la seva època.
I nosaltres el que farem
serà dedicar-los al festival
en aquesta època,
que és una època
interessantíssima
perquè hi ha literatura,
art,
hi ha un esclat.
August,
evidentment,
té les seves ombres,
com a personatge
no és blanc o negre,
és a dir,
hi ha de tot.
Però l'època d'August,
per un moment,
la humanitat
va tenir molts anys
de prosperitat,
molts anys,
és a dir,
que només trobem
l'equivalent
a després de la Segona Guerra Mundial,
als anys 50-60,
que va haver-hi un esclat
de prosperitat
sobretot als Estats Units
i a Europa.
Una cosa així
va passar al Mediterrani
fa dos mil anys.
Va haver-hi un boom econòmic,
un boom social i econòmic
enorme,
com no s'havia dit
mai a l'antiguitat.
És un moment fascinant
i és el moment
en el qual
s'ha construït
per primera vegada
una certa idea d'Europa,
però no des dels boscos
de Germània,
sinó des del Mediterrani.
És a dir,
la primera Europa
va ser Mediterrània,
no Anglosaxona.
I això crec
que ho hem de reivindicar.
Ho hem de reivindicar
i a més a més
aquests temps durs
que ens està tocant viure
i sobretot que
des de certs àmbits
anglosassons,
allò dels pics
i que som,
en fi,
no,
som, sí,
molt bé,
però la primera Europa
va néixer aquí
i no va néixer a Londres,
posem per cas.
Carme,
hi ha una trentena
d'espais de la ciutat,
trentena llarga
d'espais de la ciutat.
Hi ha un canguany
lluirà més que mai
que és el pretori,
el circo pretori,
ahir presentava
la nova senyalització,
no,
és a dir,
que ja ho veuran això,
no,
novetats importants.
La veritat
és que
amb poca cosa
hi ha vegades
que guanya molt
un monument
i ha quedat molt bé,
o sigui,
felicito
a tots els meus tècnics
perquè realment
han fet una feina
curada
i important.
És important
que un,
algú,
encara que no vagi
en grup
i porti guia,
pugui entrar
als nostres monuments
i saber
què ha passat allà,
per què es va fer
aquell monument,
per què va servir
i quin és el desenvolupament
de la història
en aquell monument.
Això és el que hem fet,
és a dir,
a través de panells explicatius,
també, evidentment,
panells turístics,
per exemple,
a dalt del pretori,
en el qual,
des d'allà,
tenim unes magnífiques
vistes
de la nostra ciutat,
dels altres monuments
també de la nostra ciutat,
perquè recordo
que en aquesta ciutat,
a part dels monuments romans,
tenim medievals
i després també modernistes
i més nous.
Per tant,
des d'allà,
ara,
tothom que pugi
sabrà allò que veu
que és
i això també és important
de cara,
doncs,
en aquesta promoció
i en aquest ensenyament
del que és la nostra ciutat.
Per tant,
vam començar amb el circ,
continuarem amb l'amfiteatre
i després també les muralles,
és a dir,
aquells monuments
que són municipals,
com a mínim aquests
ja tindran
tot el que han de tenir
de senyalítica externa
i interna.
L'amfiteatre,
per exemple,
també s'inaugurarà
amb tota una sèrie
d'intervencions
que quedarà
de conya,
és a dir,
millorarà moltíssim
la visita a l'amfiteatre.
A l'amfiteatre ara
hi haurà
aquesta intervenció
que es farà
d'interpretació
d'aquelles dos cambres
de sota la Porta Triunfalis,
però a més a més
després farem
la senyalítica,
és a dir,
estempreà preparant
igual que el circ,
és a dir,
anirem més enllà
del que és ara
aquells dos cambres
que queden magníficament.
Per cert, Carme,
tot i que no és
un equipament municipal,
Vitsat obre,
vaja,
reobre la necròpolis.
Bé, estem contents.
Estem contents.
20 anys.
Estem contents
perquè recordo
que el gestiona
la Generalitat,
la necròpolis
com el Museu Nacional
Arqueològic
és propietat
del Ministeri,
però el gestiona
la Generalitat
i bé,
doncs,
reiteradament,
els hem demanat,
els hem demanat
els diferents governs.
Ara,
doncs,
fa dos anys
vam tornar a demanar
tant al nou govern
del Partit Popular
a Madrid
com al de Catalunya
que, si us plau,
fessin alguna actuació
almenys per reobrir.
Bé,
doncs,
sembla ser que ja està fet
un mínim
per poder obrir
i que aquest dissabte
per fi,
podrem tots gaudir,
tots,
perquè, clar,
hi ha alguns
que ja hi entràvem
amb visites i així,
però que tothom,
tota la ciutadania
i tots els visitants
vegin la necròpolis
que és única també.
és el que anem a dedicar-me,
és que és molt important,
vull dir,
és un dels monuments
que més ens identifica
com a ciutat.
No n'hi ha tants necròpolis
importants com aquesta,
un conjunt tant
de necròpolis
d'art per l'eucristià,
és molt,
és el més diferent
que tenim
respecte a altres llocs.
Per tant,
jo enhorabona
el que ho hem fet
i enhorabona la ciutat
perquè és un pas
endavant molt important.
Magí,
per posar-se una mica
allò de la mel a la boca
i parlant de mel
i de romans,
ja ve a tom també,
perquè si parlem de cuina
també la mel,
en fi,
les espècies,
el mulsum,
tot plegat,
formen una part de terracotta,
oi que en parlarem després,
però per posar-se una mica
la mel,
de les novetats d'un any
què podríem destacar?
Jo sé que no t'agrada
destacar-ne allò 4 o 5
perquè n'hi ha moltes,
però què és allò que dius?
Home, doncs mira,
aquest any això ho veureu
i està molt bé.
Posar-se, per exemple,
per la pell de gladiadors,
no?
O del públic de l'amfiteatre o de...
Mira, de veritat,
quan me'n pregunteu això,
no es pot dir una cosa,
alhora t'explico,
perquè hi ha molts formats
i hi ha molts tipus de públics,
llavors hi ha públics
que li agrada una cosa,
hi ha gent que ens ve
a veure els tallers,
hi ha gent que els realistes
no volen anar-hi
perquè diu que hi ha massa gent
i que volen només tranquil·litat
i coses molt tranquil·les,
hi ha gent que no,
hi ha gent que vol veure,
doncs bueno,
la cosa més espectacular,
gladiadors,
legionaris aquí al cap de mar,
va, d'acord,
però cadascú busca el seu format,
perquè el seu programament,
és a dir, programament,
petit, mitjà i gran format
i moltes temàtiques,
gastronomia, vida quotidiana,
política, militar,
per què?
Perquè la gent pugui triar,
llavors a mi,
jo no puc destacar per una raó,
perquè és que cadascú tria
el que vol triar,
llavors hi ha gent
que tria unes coses
i hi ha gent que tria unes altres,
per a mi totes són igual d'importants,
és a dir,
a veure,
el que estem fent avui,
per exemple,
per a mi és importantíssim,
potser no jo estic com els gladiadors,
però home,
que tots els escoles de la ciutat passin,
això per a mi és molt important,
i ara us ho explicarà,
la Joana,
per a dir,
per tant,
jo no destacaria res,
vol dir,
que la gent agafi el que vulgui agafar.
No, ja va bé,
perquè això vol dir que n'hi ha per tothom.
N'hi ha per tothom,
clar,
i a més a més,
és a dir,
jo diferenciaria també,
potser la gent de Tarragona,
que hi ha espectacles
que els hem vist durant anys,
doncs prefereixen anar els nous,
que és normal,
en canvi,
doncs t'arriba gent de fora d'aquí,
que es troba amb els espectacles
i bé,
tria els que més li criden l'atenció.
I també són molt importants
totes les conferències
i és veritat,
i les exposicions,
i és veritat que està ple sempre,
és a dir,
que cadascú dins del seu àmbit
doncs tria allà on vol anar
i això és molt important,
de fet,
amb 400 actes
tenim tots plegats on triar.
De les conferències
en parlem amb Joaquim Ruiz de Arbuló,
que deu estar a punt d'arribar,
ve de Mèrida.
Vé de Mèrida, sí?
Sí, senyor.
Sí, sí,
que a Mèrida també hem estat presents allà,
ben presents a Mèrida.
Per cert,
el bloc del Congrés de Mèrida
l'han fet dos tarragonins.
Efectivament.
També és una cosa que dius.
És que el Congrés està coorganitzat,
entre Mèrida i Tarragona.
S'ha pogut veure en directe
les conferències que es feien a Mèrida
sobre arqueologia clàssica.
És una ciutat
en la que tenim molts,
a més, molts lligams,
moltíssims,
a nivell de patrimoni,
a Mèrida.
Bé,
és una de les 13 ciutats
patrimoni de la humanitat
que formem aquest grup,
que la veritat
és que s'està consolidant
i li estem donant ara
una empenta important
perquè jo crec que no hi ha
cap més activitat
o cap més entitat
que tingui 13 ciutats
que són patrimoni de la humanitat
amb un grup organitzat
i amb tota una projecció turística
i cultural fora de l'àmbit espanyol.
Mèrida, com a Tarragona,
té Roma també
com el seu patrimoni de la humanitat
i tenim, doncs,
afins, inclús monuments, no?
I hi ha aquesta complicitat
de les dues ciutats romanes
dins d'aquest grup
de les 13
del grup Ciutades Patrimoni de la Humanitat.
Hi ha un element magí
que és l'element humà
que hi ha darrere el festival, no?
Que també és molt important.
Les agrupacions de reconstrucció,
les persones que hi col·laboren,
els tècnics,
tot aquest material,
tot aquest gruix de persones
que estan darrere el festival
que el fan possible
i que ja porteu dies maquinant, no?
Que no és un dia per l'altre, això, eh?
Mira, som tenint
més de mil persones treballant pel festival.
És a dir, entre serveis de neteja,
serveis administratius de l'Ajuntament,
tots els tècnics de l'àrea de cultura i patrimoni,
l'equip petit reduït de l'organització del festival,
la gent que col·labora.
És una passada.
És a dir, una ciutat...
O sigui, jo, de veritat,
ho torno a insistir.
És a dir, hi he viatjat molt,
jo no he vist cap ciutat, cap,
ni a Europa,
que hi hagi tanta gent abocada
a un projecte d'aquest tipus.
Per tant, jo...
Que a vegades ho torno a repetir,
som a vegades miqueta cruels
amb nosaltres mateixos.
I no és veritat.
Aquesta ciutat és molt activa,
és molt proactiva
i és molt participativa.
I en això anem a treure'm aquest apit
perquè és així com ens sortirem d'aquesta crisi
i com tirarem endavant projectes de ciutat.
Això és allò que demostra
que la cultura crea llocs de treballs
i produeix, eh?
Perquè no solament gastem,
com algun cop ens sentim a dir...
Mal gastem.
Sinó que realment el retorn és important.
El retorn és importantíssim.
100.000 persones movent-se
en tots aquests espais és important.
la quantitat de gent que ens ve de fora
també és important
per la promoció d'aquesta ciutat
i per la riquesa d'aquesta ciutat
i a més a més el propi gaudi dels tarragonins
que és molt, molt important.
El públic tarracoviva és públic tarragoní
però també de fora, de fora i conèixer a fora.
Les estadístiques,
els estudis que hem fet de públics
és a tersos.
És un terç és el territori,
és a dir, Tarragona
i tot el que és l'àrea metropolitana de Tarragona.
L'altre és Catalunya,
molt centrat en l'àrea metropolitana,
curiós.
Més gent en l'àrea metropolitana
que no pas va ser una ciutat.
La gent de l'àrea metropolitana
es mou més, més activa.
Això és un detall.
I després, la resta d'altres és
Espanya, evidentment,
París Valencià,
moltíssim València,
tota la vall de l'Ebre,
fins a la Gronya, Pamplona
i Madrid.
I després hi ha un 7%,
no arriba el 6,8%
que són sud de França,
Itàlia i Alemanya.
Vull dir, aquest és el públic
que ara tenim l'últim,
bé, no tenim les estadístiques d'aquest any,
però fins a l'any passat era així.
Hem de dir que en algun d'aquests llocs
va anar a picar pedra, no?
Perquè va fer una reconstrucció,
crec que era al nord.
A la Gronya va ser o no?
Fa anys que no parem de fer presentacions
en museus,
en jaciments,
centres culturals
i ens hem mogut durant molts anys
i seguim fent-ho.
És a dir, a mesura que podem,
ho seguirem fent.
I això és lent,
però té fruits.
És a dir, a vegades pensem
una gran campanya publicitària.
No, a vegades la gran campanya publicitària
no s'ha de fer res,
perquè no arriba el teu públic,
se difon.
Ara, si tu vas al lloc
on hi ha gent interessada
per un tema determinat,
això sempre té fruits.
És a dir, si en lloc de...
Exemple,
poso un exemple,
perquè a vegades és veritat.
Anar a la plaça Major de Madrid
no serveix per res.
Per res.
Per res.
És a dir,
ja veu,
com mils que van allà.
Ara,
si vas a l'Institut Arqueològic
Alemany de Madrid
sí que serveix.
Té 6.000 afiliats,
6.000,
amb una sala plena
de 300 persones
que els agrada al món clàssic
i que els agrada l'arqueologia.
Per tant,
és a dir,
on hem d'anar.
M'explico,
és a dir,
la comunicació
sempre ha d'estar en funció
de quin públic
vols arribar.
Per exemple,
el Díxol,
o si fas un festival de jazz,
has de fer presentacions
on hi ha gent carregada
del jazz,
no una platja
de Benidològic,
m'explico,
hem de ser curosos amb això.
La comunicació es fa
en els sectors
del teu públic
que tu busques.
Hi ha una comunicació
també que és el que es fa
durant el festival
a través de les mitjans
de comunicació
que venen aquí
a viure el festival
i a retransmetre'l.
De fet,
recollirem les acreditacions
molt d'interès
per part de mitjans d'arreu?
És exponencial.
Els últims tres anys
s'ha començat a disparar.
És una cosa
que hem anat sent
a poc a poc a poc
i ara s'ha començat a disparar.
Ahir va ser una bogeria,
ens van trucar
a mitjans
de l'àrea metropolitana,
de Badalona,
ens van trucar de Girona,
és a dir,
molta gent,
i ja passem de 100
acreditacions
a mitjans de comunicació
reals,
és a dir,
gent que treballa
a mitjans...
Va més,
és exponencial,
anem a més
i jo crec que anem a més
perquè acaba
arriba més...
O sigui,
s'està amaran.
És una comunicació
que a mi
és això,
va empapant a poc a poc,
però arriba
i quan arriba
llavors és fantàstic
perquè s'escampa.
Mira,
es parla d'aquest terme mariner,
no?,
que es va amaran
en guany també.
Sí,
sí, és molt al serrany.
Es treneu també.
De fet,
a veure,
podríem dir que serà
una mica l'estrana oficial,
no?
De dissabte,
el tafulla,
a més a més,
amb aquesta recreació
de caminar
a sortir a la marana.
Bueno,
no hi ha una oliguaç oficial
sempre ha volgut ser
del territori,
evidentment lidera Tarragona
perquè no pot ser
d'altra manera,
però no és només
de la ciutat de Tarragona,
al tafulla es fan actes,
a Constantí es fan actes,
a Can Vils es fan actes
i quan puguem,
quan puguem,
anirem ampliant,
és a dir,
és tota l'agra de Tarragona,
és el territori.
És a dir,
nosaltres,
ara es parla
de la capitalitat actual,
però és que ja ho vam ser
capital fa dos mil anys
i per tant,
és el territori
que ens hem d'esplendir.
A veure,
no pot ser d'altra manera,
els grans festivals europeus,
però també es tenen subseus,
és a dir,
tu vas al festival de Vinyó
i a Vinyó
i després ja anem d'Ipap
i hi ha 3 o 4 pobles
al costat
que també participen
al festival
i és un bon exemple
perquè és un territori
que viu una activitat cultural
a fons.
La idea va per aquí.
Bueno,
de fet,
per això tenim
la fira dels museus,
la fira dels programadors
culturals,
és a dir,
precisament perquè hi ha
tot aquest àmbit
i que inclús més enllà
i llavors veuen aquest aparador,
a mi m'agrada
molt parlar
de la fira dels museus.
Parla'ns,
si us plau.
Mira,
un detall
de la fira dels museus
que per mi
és molt significativa,
és a dir,
hi ha museus
d'algunes regions espanyoles
que en lloc d'anar a Fitur
venen aquí a Tarragona,
és a dir,
han decidit
que per vendre
el seu patrimoni
és millor venir a Tarragona
que no pas a Fitur.
Té la seva lògica,
Fitur és una fira generalista
que hi cap de tot
i quan hi cap de tot
no et fixes en res.
Què passa?
Que si vols vendre
un producte de patrimoni
arqueològic,
l'aparador
és Tarragona.
Això és fantàstic,
això ens obre
unes possibilitats
del futur
immenses
i espero que ho sapiguem
aprofitar,
és a dir,
és una via de futur
de Tarragona
convertir-se en un aparador
pel turisme arqueològic.
Perquè també hi ha programadors,
entre el públic
també hi ha programadors.
Sí,
i se'ns apunten gent
de centres culturals
i centres museístics
que venen al festival
per veure activitats,
per veure si les poden comprar
i portar-les als seus espais.
Carai.
Això és...
Això és exportar.
Exportar.
Tarragona.
Exportar els productes nostres.
Doncs estem amb aquesta idea
per anar tancant-hi
aquesta entrevista.
Magí,
moltes gràcies
perquè Magí Seritzola
és una persona
que aquests dies
va de bòlit.
Però ho viu,
ho viu.
Ho viu,
com Tarragona...
Ai,
com Tarracoviva.
Jo penso que no hi ha
cap acte cultural
que la puguis fer
escèpticament.
És a dir,
totes,
totes.
Santat,
totes les actividades culturals,
la gent que les organitza,
que està...
Sí, sí,
està clar,
està clar.
La cultura no es pot organitzar
com una cosa escèptica.
Només és escèptica,
és personal.
T'hi has d'implicar.
És una cosa que t'afecta
les fioles personal.
Per tant,
tothom,
no això,
tots,
totes les ciutats,
hi ha un gran entusiasme
i un gran...
jo dic a passió,
és a dir,
les coses les ha fet
una mica amb passió,
no?
Crec que jo,
vaja,
si no,
no,
no,
hi ha més el Magí,
i té raó,
ja ho ha dit abans,
tot el personal
està abocat amb això,
eh?
I això és importantíssim.
Carme,
Gràcies per acompanyar-nos.
A vosaltres.
I Magí també,
gràcies i bon festival.
A vosaltres.
I a viure.
A viure,
a viure en romà.
T'ho anem de seguida,
fem una petita pausa
i de seguida tornem.
Via Tarraco.
L'assassinat de Juli César
Juli César s'havia fet declarar dictador perpètua pel Senat
i molts temien que l'acumulació de poders
acabés en un règim tirànic.
40 senadors romans liderats per Cassius i Brutus
van conspirar contra l'emperador
i el 15 de març
mataren a Juli César
al Teatre de Pompeu.
Què havia portat els aristòcrates
i fins i tot els amics de César
a assassinar-lo?
Magí Seritjol,
director de Tarraco Viva,
ens ho explica.
César se'm va adonar que el sistema
no podia continuar igual
i per tant va promoure
per reformes polítiques
que bàsicament era
era intentar reformar el sistema
no canviar-lo radicalment
però reformar-lo en el sentit
de donar més participació
a les classes populars
repartir més la riquesa que havia generat
la conquesta
que no es quedés només en quatre mans
això una gent de la seva classe
de la mateixa classe social
que ella
els optimàtres
és a dir, els senadors
aristòcrates
no li van perdonar mai
és a dir, no volien cedir res
clar, al final
perquè l'enfrontament
és evident
encara que la retòrica
de l'època
i Suatoni
els grans historiadors
d'aquella època
parlen dels que van cedir
a César
com els llibertadors
els llibertadors res
volien defensar-se
els seus purs interessos
personals i de classe
El senador Tili Cimbra
es va dirigir a Juli César
que el va depreciar
apartant-li la mà
Cimbra el va agafar per la túnica
César va preguntar
per què aquesta violència?
El senador Casca
va treure una daga
i la va clavar al coll del dictador
César es va girar
es va agafar el braç de Casca
i li va dir
malvat
què m'estàs fent?
Immediatament
la resta de conspiradors
van envoltar Juli César
i el van apunyalar
fins a la mort
L'enterrament de Juli César
va esdevenir una pauta
per als enterraments següents
així ens ho explica
Magí Seritjol
Bàsicament és una exaltació
del personatge que s'ha mort
una exaltació
de la seva vida
llavors el que es pretén
és que
la gent contempli
a través d'una desfirmada mortuòria
contempli els grans trets
de la vida
del difunt
és a dir
què va fer aquest senyor?
que bàsicament
el món romà
bàsicament
és la seva carrera política
a partir de César
se considera
quan mor César
hi ha una anècdota
que diu que
va caure un raig
i una àliga
va volar cap al cel
aquesta divinització
de César
passarà
als altres emperadors
i quan mor un emperador
passa de ser
des de ser mortal
per convertir-se
en una divinitat
L'acte de Cloenda
del Tàrraco Viva
girarà al voltant
de l'assassinat
i l'enterrament
de Juli César
en una recreació històrica
que tindrà lloc
el 26 de maig
al Palau de Congressos
de Tarragona
de l'assassinat