Passeu un minut d'un quart i mig, de dos quarts de 12, perquè m'entengueu, les 11 i 37,
perquè crec que m'he fet un embolic al dir l'hora, i és que estava jo més pendent de tota la gent que tenim a l'estudi que de dir-vos l'hora, les 11 i 37, perquè ens entenguem tots.
Hem de parlar de l'Institut de Torreforta, que ha tancat un projecte europeu, el qual els ha portat per diferents països a través d'un projecte Comenius.
Ara fa uns dies que han tornat del darrer viatge a Romania, i avui en volem parlar amb algun dels alumnes i també amb les professors responsables d'aquest programa.
D'una banda, ens acompanya la Puri. Puri, bon dia.
Hola, bon dia.
I la Mireia. Mireia, bon dia.
Hola, bon dia.
La Puri, si no m'equivoco, és la coordinadora d'aquest programa, no?
Sí, sí.
Del projecte Comenius. Com funciona això? És a dir, se'n marca dintre del projecte Comenius? Com és? Com funciona?
Com funciona? Doncs mira, tenim una associació multilateral amb diferents escoles d'Europa.
Tenim una associació amb Turquia, amb Polònia, amb Portugal i amb Romania.
Llavors, fins l'any passat vam visitar els altres centres i llavors en guany ens quedava només visitar Romania.
Llavors, ara venim, el divendres vam arribar de l'última visita que teníem prevista, que era la visita a Romania.
Llavors, com se fa aquest projecte? Doncs a través d'una xarxa social que tenim els educadors.
Doncs ens posem en contacte a diferents gent de diferents països i llavors establim un tema.
Llavors ens posem d'acord i llavors durant dos anys treballem aquest tema.
Llavors, com a premi, entre cometes, doncs tenim la visita als països que participem en aquest projecte.
Això cada curs feu un viatge diferent, amb una escola europea diferent o com ho plantegeu?
No, l'any passat van viatjar els profes, van viatjar a Turquia perquè va ser un moment delicat a nivell polític i tal.
I llavors amb els alumnes vam anar a Portugal i a Polònia.
Llavors, en guany quedava per visitar Romania i llavors ara queda Espanya.
perquè al maig vindran tots els països, vindran tots els instituts a visitar-nos nosaltres.
I els alumnes que avui ens acompanyen a l'estudi, les alumnes que avui ens acompanyen a l'estudi són algunes de les participants en aquest arriviatge, no?
Entenc?
Exacte. A veure, la idea és que puguin participar tots els alumnes que formen part del projecte, que són 16 alumnes.
El que passa és que no és que els costi molt car, només han de posar una petita quantitat de diners,
però començar el curs amb un viatge després de les matrícules, els llibres, les classes d'anglès...
Aquesta no és el millor moment, no?, per plantejar-se un viatge, almenys a nivell econòmic.
Exacte. El que passa és que donem moltes gràcies a les famílies que han fet aquest esforç
perquè les seves filles i els seus fills puguin participar d'aquesta experiència, perquè realment val la pena.
Són 16 alumnes d'entre 13 i 16 anys, no?, de, dèiem, tercer d'ESO i primer batxillerat,
eren els cursos. Com més determinen aquests alumnes participants? O participa qui vol?
A veure, la idea va ser que l'any passat vam obrir el projecte als que feien llavors segon d'ESO i quart d'ESO.
Llavors els vam oferir a tots els alumnes que estiguessin interessats en participar en aquest projecte
perquè per fer tot això s'ha de treballar, s'ha de fer una feina extra.
Llavors, doncs, tots els que volien participar els vam deixar adherir-se al nostre projecte.
El que passa és que no tots volen formar part del projecte o no tots volen fer feina extra.
Clar, perquè a banda del viatge, Mireia, hi ha més feina darrere, és a dir, hi ha un treball més constant
dintre del projecte que desemboca o que es premia en aquest viatge que de seguida en parlarem amb els alumnes, no?
Sí, a dins del projecte tenim uns objectius i unes activitats que s'han d'anar desenvolupant
durant els dos anys que dura el projecte i a les reunions que fem o les trobades als països
els professors les posem en comú i anem treballant els objectius que ens falten per fer.
Llavors aquestes activitats les fan en hores extres o fora de l'horari escolar.
És això que deia la Puri, que han de dedicar encara més temps, no?
I que potser no tots els alumnes volen dedicar aquest temps al projecte.
Doncs, Puri, Mireia, si us sembla, presenteu-me a les noies que ens acompanyen avui a l'estudi
perquè ens puguin explicar també la seva experiència.
Per qui comencem? Aviam, dret a esquerra?
Sí, a la meva esquerra tinc la Samira.
Samira, bon dia.
Hola, bon dia.
Clar, quan et plantegen aquest projecte, que dèiem ara, no?
S'han de fer més feines, s'han de fer hores extres, però hi ha un premi que és el viatge.
Tu t'hi apuntes directament, t'ho planteges, com tu encara és això?
Doncs, sí, diuen, farem viatges i llavors dius, oh, que bé, a viatjar!
I després et ve el treball, però val la pena, perquè després les experiències són increïbles.
Com ha anat la teva experiència en general amb aquest darrer viatge que heu fet?
Ha sigut perfecte, una passada, perquè li donem les gràcies a les professors, a l'institut, als pares,
per donar-nos aquesta oportunitat, perquè ens hem passat molt bé, hem fet molts amics nous,
hem conegut jocs nous i hem après molt que en una classe no aprendríem.
Doncs la següent companya amb qui parlem?
Tatiana.
La Tatiana, bon dia.
Bon dia.
La teva experiència com ha estat?
La meva experiència va ser molt, molt, molt divertida, estàs molt contenta, perquè jo no soc una persona que parli molt amb la gent, saps?
Som molt cerrada.
Et costa una mica, no? Ets més tínida.
Em va relacionar més amb els portuguesos, però amb els altres em va costar una mica més.
I el que ens porto millor són els portuguesos i els turcos van fer en aquest viatge una mica més d'amistat.
És a dir, que també és un bon punt de partida per fomentar les relacions interpersonals, no?
Més enllà de la feina i del que hagis pogut aprendre en aquest viatge, no?
Sí, sí.
La següent?
Blanca.
Blanca, bon dia.
Bon dia.
La teva experiència, què ens expliques del viatge, aviam?
Amb què et quedes, de tot el que...
Amb els viatges ha sigut molt divertit, hem conegut molta gent de diferents països.
a les professors li donen les gràcies perquè sense amèries no ho haurien aconseguit.
I ja està, no?
Vinga, després us aniré preguntant més coses.
Ara anem fent ronda de presentacions.
La següent?
Rocío.
Rocío.
Aviam, tu què ens expliques de la teva experiència?
Amb què et quedes del viatge?
Jo em quedo amb el que hem après amb l'anglès, perquè pensàvem que no sabíem molt aquest idioma,
però ens hem portat una sorpresa que és que sabem més del que pensem.
És allò que quan surtis i no et queda d'altre que utilitzar-lo, llavors sí que et surten les paraules.
Per poder comunicar-te amb els amics, perquè si no, no faríem amistat allí.
Et vas trobar, Rocío, amb situacions on necessitaves l'anglès per comunicar-te?
És a dir, que si no parlaves amb anglès no te'n sorties.
Sí, per exemple, quan vam anar a la ciutat volíem anar a comprar-menjar,
però esclar, el teníem que demanar nosaltres.
No sabíem com es deia tampoc en l'idioma.
Clar, hi ha coses que sí que les pots assenyalar, dona'm allò o dona'm això,
però hi ha coses que les has de dir pel seu nom, no?
I ens vam tenir que en sortir amb l'anglès.
Molt bé. La següent companya?
Sandra.
Sandra. De totes les experiències, de tot el que has vist a Romania, amb què et quedes, Sandra?
Em va agradar molt el castell de Transilvània del Com de Dràcula, va ser una passada, molt xulo.
Les escales que hi havia, moltes estretes, baixes, era molt tètric, però era molt bonic.
I estava la ciutat nevada i tot, i les vistes eren, vamos...
Fantàstiques, no? Vau estar per la zona de Transilvània, llavors?
Què vau poder veure per allà?
Doncs el castell, vam anar a un passatge del terror,
estava la ciutat una miqueta nevada, perquè la setmana anterior havia nevat,
llavors el castell i tot, i era molt bonic.
I les muntanyes, els carpats...
L'època era propícia per anar-hi, no?
I amb aquests passatges del terror tan adequats a la zona, us ho devíeu passar molt bé.
Ens queda encara alguna companya, sí?
Sí, sí, tenim a...
Hola, bon dia.
Bon dia.
Maria Jesús.
Maria Jesús, amb què et quedes tu del viatge?
Em quedo...
O què destaques?
Digues, digues, Maria Jesús.
Em quedo amb l'experiència que vam viure tots els companys del projecte,
ens vam relacionar més, perquè allà estar tots junts a l'hotel,
menjaven, sopàven tots junts,
no havíem estat tan junts com els anteriors viatges.
Ja havies fet viatges anteriors, Maria Jesús, d'aquest tipus, o no?
Només en aquest projecte, a Portugal i a Polònia.
És a dir, que ja... no era el primer viatge, no?
No, però era el primer viatge.
I què ha tingut de diferent?
Aquesta relació, per exemple, que deies, potser us heu pogut relacionar més...
Sí, hem estat més junts, hem confiat... hem estat tots junts.
Heu fet més pinya, no?
Sí.
Molt bé.
La següent?
Natàlia.
Natàlia, bon dia.
Bon dia.
Aviam, què destaquem?
Diferències, coses que t'hagin marcat d'aquest viatge, d'aquest darrer viatge?
Que hem fet més amics i ens hem conegut més entre nosaltres i que hem vist coses molt úniques.
O sigui, que les relacions i allò que heu vist és el que destacaries del viatge, no?
Sí.
Crec que no falta ningú, no? Ja us hem presentat a tots.
Ja estic.
Professores, sobretot, destaquen això, la relació interpersonal, les coses que han vist, la gent que han pogut conèixer fora,
la importància també del nou idioma. Són eixos importants del projecte?
Exacte. A veure, un dels objectius és que aprenguin a viure, que es facin grans amb la feina que han de fer al centre i viatjar,
perquè ja ho sabem que viatjar ensenya moltíssim. Llavors, cada viatge que fem sempre tornem diferents.
I elles, que són tan joves, doncs es nota. Els pares ho han hagut de notar, que han evolucionat moltíssim, no?
Són gent, són alumnes que tenen unes experiències increïbles, perquè a nivell, entre elles, per exemple,
es fomenta molt... jo crec que els lligams que tenien abans, i abans eren amigues,
després d'aquests viatges encara ho són més, perquè passen moltíssimes hores juntes,
tenen experiències amb gent d'altres països, que vulguis que... no?
Són coses que no els poden passar aquí. I jo crec que és el que més valoren elles.
La sinergia entre cultures i la relació també entre elles, no?
No és el mateix ser companyes de classe, no? Noies?
Ara ja llenço les preguntes a l'aire i contesteu qui vulgueu.
Jo ara jo us pregunto a totes en general, però suposo que la convivència no és el mateix ser amigues del dia a dia,
a l'escola, a la classe, a l'institut, que trobar-vos durant tots aquests dies juntes,
haver de conviure, haver de dormir, haver de comprar el menjar, no?
Suposo que això es nota i hi ha un canvi substancial. Què en penseu?
Qui em diu alguna cosa? Sí, digue-li.
Jo, per exemple, no m'imaginava que faria amistat amb persones més petites que jo,
i ara són persones que són molt importants. No molt importants, però sí les tinc molt...
Sí, que has fomentat la relació amb elles, no?
Perquè, clar, tampoc no coincidiu, hi ha moltes de vosaltres que no coincidiu amb edats.
I potser més enllà de fer grupets per edats, no? Us heu mesclat una mica entre totes, o què?
Sí.
Em comentava abans algú de vosaltres que... Disculpeu-me que no recordo els noms, eh?
Però em comentava algú que havíeu vist, el castell, les muntanyes...
Jo vull que m'expliqueu una mica més també el que heu vist a Romania.
Recomaneu unes coses per veure.
La ciutat de Brasov és preciosa, al·lucinant.
Vam anar... Què?
Sí, digues, digues.
Les muntanyes, els carpats, les vistes són precioses.
I els edificis, arquitectònicament és un país molt, molt bonic.
Els edificis són molt bonics.
M'imagino que ja veu tenir els Facebooks i els Twitters, no?
Plens de fotografies de la zona, no?
Heu actualitzat ja quan heu tornat totes les xarxes socials?
Sí.
De fotos està ple.
De fotos n'està ple, no?
És a dir, que podem veure allò, reportatges fotogràfics.
Més enllà de tot això, clar, ho comentava abans la professora,
quan torneu a casa, realment heu notat que hi ha hagut un canvi
en la vostra manera de ser, és a dir, que heu après?
Els pares, què us diuen?
A mi, quan vaig arribar d'aquest viatge, l'últim,
se'm va dir que havia canviat molt,
perquè vaig llegar una mica com bolla, no sé, una mica estranya.
Entonces no em reconocien.
És a dir, però vaja, també suposo, professors,
no que s'intenta fomentar allò que dèiem, la responsabilitat,
i que els pares també això ho han de veure, no?
És a dir, ostres, han tornat a casa canviades, eh?
Una mica, en certa manera.
Sí, sí.
I vosaltres, què? L'experiència de les professors, Mireia?
Doncs l'experiència, la veritat, que també molt bona.
La relació amb els alumnes també és diferent, eh?
No és la relació que tens a una aula, on tens 30 alumnes.
A més, elles han sigut molt responsables en tots els viatges.
I l'experiència, doncs, sempre viatjar és boa,
conèixer noves persones,
també bones relacions amb els professors i les professors
de les altres delegacions, dels altres països,
i també practicar l'anglès, en el que es pot.
És important també el que deien abans elles mateixes, no?
Donar continuïtat i veure que potser sabem una mica més del que sembla
i que, si no, doncs, ens hem de buscar la vida també amb l'idioma, no?
Seria també un d'aquests objectius.
El projecte, Puri, tindrà continuïtat?
Ara, què queda per fer el projecte Comenius?
A veure, aquest projecte, que es diu My Future is Up to Me,
s'acaba el juny del 2014, o sigui que estem tot aquest curs.
Sí, aquest curs ja...
Encara ens queden moltes activitats per fer
i la cluenda és la visita dels altres països a la nostra delegació.
Llavors, al maig,
del 5 al 9 de maig,
doncs vindran els representants de Turquia, Polònia, Portugal i Romania.
Llavors, durant aquella setmana,
els ensenyarem la nostra ciutat, la nostra comarca,
que segurament que els encantarà,
perquè estan desitjant de venir,
disfrutar de la platja, disfrutar de la gastronomia,
disfrutar de la nostra història.
I llavors, aquests projectes són bianuals.
Llavors, aquest any s'acabaria aquest projecte,
però el nostre equip ja està treballant
en un projecte futur.
Ja vam estar en converses amb altres delegacions,
llavors estem treballant en fer un altre projecte,
formular les activitats, etcètera, etcètera,
i llavors esperar que ens ho aprovin.
Però llavors això ja seria de cara al curs 2014-2016.
2016, que és bianual, que és el que deies, no?
Sí, sí.
Noi, és com que encara ens queda una mica de temps,
jo m'agradaria que m'expliquessis una mica més
el full de ruta d'aquest viatge.
És a dir, què vau fer el primer dia, el segon,
una mica allò, el planning, no?
Perquè vau estar en hotel, algú deia que havíeu estat en hotel?
Sí.
Sí? Com era aquest hotel?
Va, expliqueu-m'ho així.
L'hotel era de quatre habitacions,
llavors les de quart vam anar a una habitació
amb l'Ivan, que és un nen que ha vingut
però que no està aquí ara mateix,
que va haver de dormir a l'habitació de quart
i a l'habitació del costat estava la de tercer
i abans teníem a les professores,
que jo crec que a dormir vam dormir una mica poc perquè...
No les vau deixar dormir, a les professores?
No les vau deixar dormir?
No us van deixar dormir massa o què?
Sí, no?
Sí, sí, sí que vam dormir.
A veure, elles sabien que si no volien dormir elles
era el seu problema, però havien d'estar en silenci.
Però és que havíem, professors, hem d'entendre.
La nit, un hotel, a lluny de casa,
s'ha de fer rebombori, no?
I així o no?
Sí.
No, no, no.
Una cosa és un viatge de final de curs
i una altra cosa és un viatge de feina.
És veritat, és veritat.
Llavors, elles sabien que es podien divertir fins a cert punt.
Això ja estava contemplat.
Ja ho sabem, que no poden dormir totes les hores.
però...
Que es van divertir, no en tinc cap dubte pel que ens expliquen.
Ui, tant.
I el que no expliquem, eh?
I el que no expliquem, eh?
Exacte, exacte.
Jo us anava a preguntar per la festa,
però ja us ho pregunto fora de micròfon, eh?
Que si no, després...
No, no, que tenen moltes ganes d'explicar tot.
Vinga, va, doncs va, va.
Qui m'explica a nivell de festa, va, de diversió?
Ja sabem que la feina l'heu feta i l'heu feta bé,
que sou molt responsables, això ja ho sabem,
però algú que m'expliqui l'àmbit més fèstiu, va.
Un dijous vam preparar una festa per tots els alumnes participants del projecte,
de tots els països, i vam posar música, i vam ballar, ens vam passar bé,
vam posar pizza per menjar, i vam ballar com bojos, la Macarena...
Una mica ensenyant la música...
Sí, els encanta la Macarena.
Sí, els agrada?
Sí, sí, sí, super internacional, la Macarena, eh?
Jo crec que...
I escolten molta música espanyola.
Sí?
Sí, molt en espanyol.
Grups que nosaltres també escoltaríem, així que estan de moda aquí,
o van més al tradicional, què en creieu?
No, les dues coses, perquè vam ballar molts balls tradicionals,
per exemple el turc, que ens encanta a totes, perquè és molt divertit,
i els polonesos també van ballar el seu ball per parelles.
És a dir, que vau poder també aprendre tradicions i cultura
i balls d'altres gèndies, d'altres cultures, no?
Sí.
És a dir, que molt bé, molt bé.
Doncs vinga, ràpidament, que anirem ja acabant,
algú que em faci una mica el full de ruta del viatge,
com ho vau planificar?
El primer dia vam anar al poble a visitar Mèries,
que és el poble on estàvem allà a l'hotel,
el segon dia vam anar a veure el castell de Dràcula,
que estava a Transilvània,
i el tercer dia vam anar a Brasov, a veure la ciutat,
i ja després, finalment, vam anar a Síviu,
i el dia d'anar-nos, ja de retornar a Espanya,
vam anar a veure l'escola una miqueta,
i ja, doncs, cap a la Viu.
Se us va fer curt, no?
Sí.
Molt curt, massa curt.
Sí, us hagués quedat més dies?
Sí.
Jo suposo que quan fem un viatge d'aquest tipus,
ja pensem, jo aquí he de tornar,
i una mica ens desperta el cuquet de viatjar.
A quantes de vosaltres us ha agradat
i repetiríeu l'experiència? A totes?
A totes.
A totes.
Doncs mira, ja, de cara a un futur, podeu tornar.
I ara imagino que esperar al maig
a que ara us toca el fet de fer d'anfitriones.
Heu anat de convidades i ara el fet de fer d'anfitriones, també.
Tenim moltíssimes ganes, estem treballant ja perquè vinguin tots a Espanya
i que s'ho passin molt bé i passar-nos molt bé nosaltres també amb ells.
i ensenyar-vos la ciutat i els voltants, no?
Sí.
Els ballos d'aquí.
Tornareu a ballar la Macarena quan vinguin?
Sí, segur.
Intentant que tota la gent possible pugui acollir
perquè pugui venir més gent,
perquè els diners no són aquí per tirar-los
i llavors ara fa molta falta i intentant que tot el món pugui venir
i estem aquí acollint a veure que vingui la major gent possible.
Doncs jo crec que ho tenim tots clar, eh?
És a dir, que ens ha encantat que ens acompanyem aquest matí
per parlar-nos d'aquest projecte.
Noies, moltíssimes gràcies per acompanyar-nos a la ràdio.
Torneu quan vulgueu, és a dir, quan feu algun altre viatge
ens ho torno a explicar.
Puri, Mireia, també moltíssimes gràcies.
No sé si us queda alguna cosa per afegir.
No, només donar les gràcies a la resta de companys que no estan aquí.
Exacte, que això és una representació però que han anat més companys, eh?
No podem abandonar totes les classes
i el senyor, el nostre equip directiu de l'Institut de Traforta
que ens permet que disfrutem d'aquest projecte.
diversió i, sobretot, feina i responsabilitat
la que ens han transmès avui totes les participants,
la representació de participants d'aquest viatge.
Noies, moltíssimes gràcies.
Arribem a les 12 en punt del migdia.
Que vagi molt bé.
Moltes gràcies.
Moltes gràcies.
Gràcies, bon dia.
Adeu.