This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.
Aquí seguim els de Tarragona Ràdio a la Ràdio de les Festes
des de l'entrada del Teatre Tarragona.
Ens podeu venir a veure si així ho desitgeu.
Volem ara parlar de castells,
una altra de les cites importants també en aquesta Santa Tecla,
després de la magnífica actuació de les quatre colles a la diada d'aquest 11 de setembre
i també de les bones sensacions de cara al proper diumenge,
quan xiquets i joves compartiran això plaça amb la vella de Valls
i els castellers de Vilafranca.
Avui en volem parlar de tot plegat amb la periodista castellera Raquel Sants
i tampoc és casualitat perquè avui presenta a la ciutat Quarts de Nou.
Raquel, bon dia, benvinguda.
Hola, bon dia.
Quarts de Nou, com ho definim?
Com ho definim?
Doncs ho definim com una guia castellera per gent que no sap massa de castells,
per dir-ho d'alguna manera així suau.
És a dir, que modestament a mínim aniria perfecta aquesta guia,
perquè no en sé massa de castells, sí que m'agrada el tema.
És una bona manera d'introduir-te.
Sí que m'agrada el tema, però vaja,
sí que em recomanes la lectura d'aquesta guia, no?
Sí, és un encàrrec que ens va fer ara llibres juntament amb TV3
a la meva companya i a mi, a la Patrícia Martínez de Lóio.
Des de Lóio, sí.
I llavors el que hem fet és intentar tractar els castells d'una manera molt transversal,
aportant-hi molts punts de vista diferents,
així per posar un exemple,
des de la història, per exemple, dels castells,
passant per qüestions més tècniques de la diferència entre un 3 i un 4,
passant per què va suposar, per exemple,
l'entrada de la dona en el món casteller,
o què ha suposat el fet que els castells hagin traspassat fronteres
i avui en dia es puguin veure castells, per exemple, a la Xina.
És a dir, que sent un llibre introductori,
Déu-n'hi-do les diferents temàtiques i les diferents qüestions
que tracteu al voltant d'aquests castells.
Imagino que no entrareu massa en un perfil tècnic,
sinó que ho explicareu d'una manera més planera,
però vaja, ni que ens serveixi per començar-nos a introduir,
saber això, les diferències, per exemple,
entre un 3 de 8, un 4, vaja, no sé.
Anirà per aquí, no? Això, m'imagino.
Sí, i el que hem intentat fer és també abordar els castells
d'una manera una mica humana, m'explico.
Una de les coses que enriqueix més la cultura castellera
són les històries que hi ha al darrere.
Cada colla està formada per centenars de castellers.
Tots tenen una història, tots tenen coses a explicar.
Llavors el que hem fet és buscar una història
que ens serveix per introduir cadascun d'aquests temes.
Per exemple, doncs, no sé, per parlar de la rivalitat,
ara que som a Tarragona, hem buscat una castellera de la jove
i un casteller dels xiquets de Tarragona,
l'Ainardèbul i el Geroni Brú, que a més a més som parella.
Llavors, doncs, hem intentat veure i explicar la seva petita història
de com conviuen tots dos amb la rivalitat.
Amb aquesta mena de rivalitat.
És a dir, que heu fugit, vaja fugit, imagino que també ho toqueu,
però més enllà de la visió general del fet casteller,
també anar amb cada punt i amb cada història que hi ha darrere,
que hi ha dintre de les colles i en cada manera de fer castells.
Sí, per exemple, doncs, com et deia, el tema de la rivalitat comença
amb aquesta història, però després repassem,
fem un repàs de la rivalitat i expliquem coses com, per exemple,
que al segle XIX hi va arribar a haver assassinats avalls
per qüestions castelleres.
No només qüestions castelleres, sinó que segurament en aquella època
les colles castelleres anaven associades a idees polítiques
i, per tant, la rivalitat anava una mica més enllà,
però expliquem això, que entre el 1819 i el 1834
no es feien castells avalls, només se'n feien a Tarragona i a Vilafranca,
per citar alguns exemples, perquè l'alcalde
va haver de prohibir els castells avalls perquè es mataven per castells.
Ja que estem, òbviament, a la ciutat de Tarragona,
en quina situació, en quin punt queden les colles de la ciutat de Tarragona
amb aquesta guia? Hi apareixen?
Hi apareixen, hi apareixen.
Com va això?
Hi apareixen, per exemple, com et deia,
en el capítol de la rivalitat, parlem d'elles,
i jo crec que també apareixen, vaja, segur,
apareixen al final del llibre, fem una petita definició,
com una mena de pinzellada impressionista,
com són les colles castelleres,
i, per exemple, tenim una definició de la jove de Tarragona
i dels xiquets de Tarragona
que es tenien entre les 30 primeres colles del món casteller.
És a dir, que les tenim en bon lloc, eh, les colles de la ciutat?
Les tenim en bon lloc.
Dintre i fora de la guia les tenim en molt bon lloc, no?
Home, i més últimament, després de veure l'actuació de l'11 de setembre,
en què vam poder veure dos castells de nou pisos,
en què els xiquets del Serrallo hi van fer una de les seves millors actuacions,
en què els castellers de Sant Pere i Sant Pau descarregaven el 2 de set.
Realment, l'estat de forma de les colles de Tarragona,
grans i petites, grans i mitjanes, podríem dir, ja pràcticament,
doncs és realment excepcional.
Aquest llibre, com dèiem, aquesta guia, quarts de nou,
es presenta avui mateix aquesta tarda,
dos quarts de vuit, a l'antiga audiència.
Com heu previst aquesta presentació? Com anirà, Raquel?
Doncs farem una presentació del llibre...
L'havíem de fer a Tarragona, l'hem presentat a Valls,
l'hem presentat a Barcelona i també l'hem presentat a Vilafranca.
Tarragona no podia ser d'una altra manera,
el que passa és que vam esperar que coincidís amb les festes de Santa Tegla,
poder-ho enmarcar dins les festes.
I hem organitzat una presentació a l'antiga audiència
en què hi participa la companya Elisabet Carnicer,
presentadora del programa Quarts de Nou,
que, a més a més, ens ha fet l'epíleg del llibre
i ella també dona el seu punt de vista de l'experiència
al capdavant del Quarts de Nou,
aquest programa casteller que podeu veure al Canal 33 cada dimecres.
I també comptarem amb la presència de la consellera de Cultura i Festes
la Carme Crespo i en aquest cas el president
de la coordinadora de Colles Castelleres, l'Alfonso González.
Doncs és una bona ocasió, una bona oportunitat
per introduir-nos en el món dels castells
i conèixer també aquestes curiositats i aquestes interioritats
de les colles i també, òbviament,
ho dèiem, de les colles de la ciutat.
Raquel, ja per acabar, ho deia jo al principi,
no sé si m'aventurava molt,
hem dit que hi ha bones sensacions de cara al proper diumenge.
Home, hi ha molt bones sensacions,
no t'aventuraves,
estàs en el cert,
en el cas de les colles de Tarragona,
que són les que primer ens interessen,
doncs tenim una jove de Tarragona
en un estat de forma excepcional,
el 5 de 9 que van descarregar el Catllà,
segur que el tornaran a repetir aquest diumenge,
i l'incògnit és saber
si hi haurà pilar de 8 o no,
que és una mica el dubte que hi ha al voltant
de l'actuació de la jove.
els xiquets de Tarragona ja van fer 3 de 9,
ja han fet 5 de 8,
i també han fet el 4 de 9,
ara només els falta ajuntar-ho i descarregar-ho tot.
I atenció amb la Colla Vella dels xiquets de Valls,
que després de la diada del 10 de setembre a Valls,
anuncien castells grossos, castellassos,
d'aquests importants 5 de 9 també,
2 de 9 i Pilar de 8 podria formar el programa
de la Colla Vella i els castellers d'Ila Franca,
que tindrien en el 4 de 9 net,
i el 9 de 8 el seu principal repertori.
Doncs els xiquets de la jove, la Vella de Valls
i els castells de Vila Franca,
que compartiran plaça aquest diumenge,
estarem pendents de les composicions,
de les actuacions,
i abans, però, aquesta tarda, dos quarts de 8,
a l'antiga audiència,
la presentació d'aquest quarts de 9.
Raquel Sants, moltíssimes gràcies.
Gràcies a vosaltres.
Bona festa.
Igualment.