Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Teniu també aquí diferent marxandatge a l'amnistia i suposa que també la possibilitat d'afiliar-se, no?, de ser soci d'amnistia o de col·laborar amb vosaltres.
Sí, estem també donant, tenim la informació per devenir soci i hem ficat samarretes, gorres, enganxines, xapes,
però sobretot el que ens interessa és fer arribar aquesta acció per lluitar per la situació de les dones a Guatemala.
Doncs aquesta és la campanya que està aquí per cent, també, la Diada de Sant Jordi, a través d'aquest stand d'amnistia internacional.
Miguel, gràcies i que vagi molt bé, que s'acosti a molta gent.
Moltes gràcies, Feliç Diada.
Doncs el Miguel, de Miquel, d'Amnistia Internacional, que també estan aquí per cent,
com dèiem, moltes energèts en aquesta artèria principal de la Rambla, entitats de tota mena,
també, naturalment, també són els partits polítics, diferents partits representats també,
i repartint, doncs, aquells clàssics pins petits o matolls, eh?, depenent del cas,
també, doncs, en aquesta Diada de Sant Jordi, i jo crec que t'ho veureu una mica de tot, eh?
La part de llibres, potser, Miquel, és més cap a baix, més cap a la part central,
nosaltres recordem que s'endavant del Teatre Metropol, i aquí, doncs, això, hi ha més entitat, eh?
Més parada de rosa, eh?, per aquí.
Rosa i d'entitats, sí, sí, sí.
Més parades d'entitats.
Recordem que tenim aquestes roses per regalar-vos, eh?, i el llibre, el llibre per aquells que vingueu...
Sí, llibres ens en queden encara alguns, i roses, doncs, pràcticament totes, les tenim per regalar,
si us apropeu a veure'ns a l'estand de Tarragona Ràdio, aquí, eh?, com deia el Josep,
doncs, davant del Metropol, us regalarem un parell de roses.
Doncs això, tenim roses i llibres en aquesta recta final del programa especial de la Diada de Sant Jordi,
des de la rama nova, amb una rambla, doncs, que està en aquests moments a ple sol i bullint d'activitat,
amb moltíssima gent, doncs, amunt i avall, persones de totes les edats.
De fet, és un ambient ja clàssic, un ambient molt familiar al que es viu aquí,
en aquesta artèria de la ciutat, en aquesta artèria principal,
i també veiem elements ben pintorescos, eh?, vull dir que hi ha una mica de tot, eh?,
és a dir, que podreu, si veniu encara durant tota aquesta jornada,
a banda de trobar-hi els llibres, a banda de trobar-hi, doncs, llibres i les roses,
trobreu, doncs, també personatges singulars que van desfilant per aquesta artèria principal de la ciutat.
Tu, Miquel, ja tens llibre i ja tens rosa, o no?
Tinc rosa, de moment, imagina't.
Tinc rosa, vaig al revés, jo.
Tens alguna preferència de llibre, o no?
Sí, home, i tant, aviam, hi ha molts llibres que m'agradaria llegir,
d'algun d'alguns autors tarragonins, d'algun que has entrevistat tu aquest matí,
per exemple.
Mira, Miquel, per exemple, si vols te'n recomano un, eh?
Aviam, va.
El llibre, Sí, jo soy gitano, és un llibre del Jesús Ximénez Gavarri.
Jesús, què tal, bon dia, com estem?
Bon dia, mira, aquí estem, a veure si la gent s'anima una mica
i coneixem d'una vegada per totes el poble gitano.
És un llibre sobre el poble gitano.
És un llibre aquest, recordo que no fa gaire que el vol presentar,
no fa gaire que el vols treure.
Sí, en Tarragona, l'Ajuntament de Tarragona.
I està també patrocinat per TV3, Onda Rambla, Ràdio Montblanc,
Ràdio Contrastí, Ràdio Morell, està aquest llibre,
doncs, conegut una mica, però no tant com jo voldria.
Què expliques del poble gitano, què expliques?
Doncs explico les coses, la cultura nostra, la forma nostra de viure,
les coses que no la coneix ningú, només la coneix el que viu amb el gitano,
i el gitano, per supost.
I clar, és una cosa molt bonica que tothom hauria que eligir almenys aquell llibre.
Li recomano.
És una manera d'enriquir-nos, de conèixer altres cultures,
altres maneres de ser, però no cultura.
Aquesta, la vostra, que és molt present aquí a Casanòstia,
a més a més molt arraigada, no de molts anys.
Sí.
És que mira que també hi ha moltes paraules en català
que són de l'origen gitano.
Per exemple, per exemple?
El caler, els calers.
Nehem d'aquí, nehem.
I moltes més.
Escolta, el caler, sí, sí, exacte, el caler.
N'hi ha alguna altra, no, així, de curiosa?
Home, curiosa, curiosa?
Doncs paio, que paio, tio.
Què passa, tio, que paio?
Paio.
N'hi ha moltes, n'hi ha moltes.
I ara m'agradaria que aquest llibre
el coneguessin una mica millor, saps, no?
I a la gent que no coneix el poble gitano,
que el coneixessin una vegada per totes, ja.
El trobareu, el Jesús, el trobareu aquí, el Jesús Ximènes-Gavarri,
en aquesta parada també de la Rambla, amb el seu llibre
Jo, sí, jo soy gitano,
és el llibre que s'ha publicat recentment
i que s'ha pogut presentar també aquí a la ciutat.
Jesús, bon dia a Sant Jordi, també per tu.
Bé, igualment per tots. Vinga, bon dia.
Miquel, en tens gaires de calés, tu o no?
No, no, aquests no en tinc gaires, no.
Aquests no en tinc gaires.
Però vas, algun per regalar alguna rosa
i comprar algun llibre, sí.
Mira, aquí diuen que també hi ha rosa i clavella, 3 euros, 6,50, eh?
No, no, molta oferta, eh?, la que trobarem per la Rambla,
roses de paper...
Te recordes que vas entrevistar al Centre Cultural d'Aragó?
Sí, home, i tant.
Doncs tinc aquí una de les seves secretàries.
Hola, bon dia.
Que tal, bon dia.
Mira, aquí estem, celebrant Sant Jordi.
Escolta, també el Miquel, que et va entrevistar l'altre dia.
El Miquel t'està escoltant ara mateix, eh?
Bueno, una salutació aquí, amb la rosa i el clavell, eh?,
a Aragó i Catalunya.
Unificant aquestes dues regions, eh?,
amb la rosa i el clavell
i amb aquesta oferta que també ens ofereix
el Centre Cultural de l'Aragó.
És una oferta, ja ho diu ella, eh?,
que sigui unificadora, eh?
És a dir, viuen també, com nosaltres,
la Diada de Sant Jordi.
Com t'hi dius, per cert?
No me'n recordo el nom.
Sí, ja ho cremé, el Carme.
Mariel Carme, doncs que havia de provar també la Diada.
Bueno, igualment, i felicitats.
Gràcies, la Mari Carme, del Centre Cultural de l'Aragó.
És, com veient, també una de les moltes entitats que estan per aquí.
Ja també, Miquel, els companys de la Fundació Casal Lamic.
Home, sí, ens ho van dir, molt bé.
Ens ho van dir ahir, que avui sortíem per primera vegada a la Rambla, eh?
Aquest dimarts sortíem per primer cop a la Rambla,
doncs també per donar conèixer els seus projectes
i tota la feina que fan.
Doncs tenim el seu responsable de comunicació.
Què tal, com esteu?
Molt bé, aquí estem, ja des de les set i mitja,
que hem ficat parada, i ara s'està animant això ja.
És el primer any que veniu a la Rambla?
Sí, la Fundació Casal Lamic és el primer any que venim
amb punts de llibres, venent roses,
si la gent s'anima a ser amic, col·laborador o soci, també,
i amb els dracs, que ens pensàvem que no triomfarien,
i realment estan triomfant moltíssim.
Dracs amb miniatura, eh?
Per què es diu canalla?
Dracs amb miniatura, petitons,
per la canalla dels que estan molt bé.
Sí, sí, de peluts, molt originals,
i realment estan triomfant.
Escolta'm, per a aquells que no es coneguin,
que són poca gent,
perquè feu més a més un programa de Tarragona Ràdio cada dilluns,
feu molt d'activitat de carrer,
feu molts programes,
per a aquells que no es coneguin,
què si podem explicar de la Fundació Casal Lamic?
Doncs que som una entitat sense ànim de lucre,
que treballem des del 1983 als barris de Ponent,
principalment, però a tota la ciutat,
i treballem amb infants i adolescents de risc social.
Tenim un centre obert,
un projecte d'educació de carrer,
la gestió d'un parell de UECs,
després a l'estiu fem casals d'estiu,
camp de treball,
vull dir que fem moltes activitats de participació,
i sobretot també fem la feina ben feta,
i la volem explicar,
amb el programa del carrer cada dilluns a Tarragona Ràdio,
amb una revista,
amb les xarxes socials,
la nostra pàgina web,
vull dir que casalamic.org,
que vinguin i que ens vinguin a conèixer,
i avui tot el dia aquí a la Rambla.
Si no, també es trobareu pel Twitter o pel Facebook,
que avui corre molt,
això, arroba Casal Lamic,
i per Facebook també, facebook.com barra Casal Lamic.
Que vagi molt bé, bona viada.
Igualment, que vagi molt bé.
Adéu.
Doncs Miquel, hem retrobat i veus amigues, eh?
Veus amigues, veus amigues.
Doncs escolta, vés, no?
Retorna cap aquí, cap al meu costat,
i anirem tancant ja el programa,
perquè ens queden dos minutets
per arribar a dos quarts de dues.
Doncs sí, sí, avui hem estat des de les 10 del matí
en aquest programa especial
aquí a Tarragona Ràdio.
Com veieu també,
la música és el protagonista,
és el que trobareu, doncs,
a cadascuna d'aquestes parades,
amb música,
roses, llibres, ambient.
No m'has dit quin llibre volies encara, Miquel?
Em pensava a regalar algú, no, no.
En tenim uns quants per allà, perquè...
Ara farem la tria.
Per cert, ens queden,
ràpidament, per dir que ens queden roses encara, eh?
Gentilesa de la floristeria Romeu,
que les podeu passar a recollir per aquí per la nostra parada.
I agrair a tot l'equip que ha format part
d'aquest matí de Tarragona Ràdio,
i, vaja, doncs, no sé, Sonyer,
poca cosa més ens queda per dir.
Tot un equip de Tarragona Ràdio,
recordeu a Joan Maria Bertana,
a la part tècnica, aquí els estudis,
aquí, l'estudi d'aquí de la Ramba,
també d'uns estudis en directe,
a la producció també moltíssima gent,
com l'Aena de Tioli,
també el Miquel González,
ja mateix que us ha parlat, Josep Sonyer,
també els companys de TAC12,
recordeu ser un programa conjunt
entre Tarragona Ràdio i TAC12
de la televisió pública del Camp de Tarragona.
I agrair també les tasques de producció
de la Rosori Man,
que ens ha ajudat també a dur a terme
tot aquest programa en directe.
I Núria Cartanyà també,
que avui també volem saludar
amb una forta abraçada des d'aquí
la nostra companya Núria Cartanyà
i també la seva família,
volem saludar-los especialment
avui en aquesta jornada.
Miquel, tanquem aquí,
deixem aquí,
ens repartim els llibres.
Vinga, ens repartim els llibres.
Tu ja has rebut,
veig que has rebut una rosa ja.
Una rosa, l'he rebut, l'he rebut ja.
Però també n'has rebut una també, no?
També, també.
Bon Sant Jordi a tothom.
Que ha de passar un bon dimarts.
Que vagi molt bé,
tanquem el programa.
Adéu-siau.