És cert que quan expliquem històries i quan expliquem contes
tendim a personalitzar-los, sovint canviem escenaris,
canviem una mica l'argument, vaja, l'adaptem a la situació.
Fins i tot pot ser que algú s'atreveixi una miqueta més
i acabi canviant els noms d'alguns dels protagonistes d'aquest conte, d'aquestes llegendes.
Les periodistes Anna Rius i Marta Barbal, com a escriptora i il·lustradora,
han reinterpretat, o de fet ens proposen reinterpretar la llegenda de Sant Jordi.
De fet, elles han creat una empresa de personalització d'històries.
De tot plegat, en volem parlar amb elles dues.
Aquí podem saludar a través del telèfon.
d'una banda tenim l'Anna Rius. Anna, molt bon dia.
Molt bon dia.
I des de l'altre costat del fil telefònic també tenim la Marta Barbal.
Marta, molt bon dia.
Hola, bon dia.
Anna, Marta, què ens proposeu? Aviam, perquè darrere d'aquesta reinterpretació,
d'aquesta personalització, la vostra empresa què ofereix?
Bé, nosaltres... Començo jo, Marta, eh?
Sí, dona, n'hi.
Endavant, endavant, Anna.
Nosaltres el que intentem oferir és diverses possibilitats de personalització de diferents coses.
Coses que sabem fer, sabem escriure, sabem il·lustrar, sabem fer audiovisuals i després tenim una part de marxandatge.
Llavors, què pretenem?
Doncs pretenem que a vegades hi ha aquests regals, sobretot col·lectius, que no se sap què fer,
que la gent es gasta molts diners però després és una cosa que queda mitja apartada,
doncs fer un regal únic, personal, que durarà tota la vida.
Això hem començat fent-ho a través dels contes.
Contes personalitzats en els quals adaptem les il·lustracions als protagonistes i, evidentment, adaptem noms.
Llavors, Sant Jordi, per exemple, és una de les tirades que nosaltres fem, els diem estandaritzades,
o sigui, qualsevol es pot convertir en Sant Jordi o en la princesa o l'any que ve, quan acabem la trilogia, es podrà convertir en el drac.
Llavors, el que intentem és adaptar les històries, tant a nivell d'il·lustració com a nivell de nom o de descripció física,
a la persona que vulgui convertir-se en el protagonista de les nostres històries.
Això en els contes que ja tenim fets, com Sant Jordi, El Caganer, El No Vull Menjar, etcètera, etcètera.
Però després també oferim la possibilitat de fer tabula rasa, de començar d'un full en blanc i d'inventar una història només per una persona.
I com deies aquesta idea? Perquè, si no m'equivoco, les dues sou periodistes, no?
És una mica el tema de reinventar-se, quan se us acuta aquesta idea de personalitzar, de fer aquests contes?
Sí, una mica és reinventar-se i una mica també el fet que era un tàndem perfecte.
L'Anna li agrada escriure, a mi m'agrada dibuixar, doncs, ostres, de fet ens havíem conegut en una altra faceta de la nostra vida, no?,
de periodistes, i diuen, home, doncs perquè ens entenem molt bé treballant, perquè no intentem tirar endavant això,
un nou projecte, un fer alguna cosa que realment ens apassiona i que les dues aportem la nostra visió, no?
De fet, personalment...
I ens hi va sortir una mica.
De fet, anava a dir, personalitzeu les dues bandes, és a dir, la banda escrita i la banda en el tema il·lustracions, no?
Sí, sí, sí, jo què sé, una mare ens diu, mira, ens agradaria que ens fessis un conte pel meu fill,
que és Ros, Molleres, i li encantaria ser pirata.
Doncs nosaltres t'estibim la història i et dibuixem el nen ros a Molleres i disfessat de pirata.
Clar, imagino que primer us han de portar unes dades, perquè després vosaltres pugueu deixar anar la imaginació i crear aquest conte,
tant la part escrita, la part literària, com la part més d'il·lustració, no?
Exacte. Nosaltres demanem dues coses bàsiques.
Per fer la il·lustració, doncs sempre demanem alguna fotografia,
tant del protagonista principal com de les persones que es volen introduir.
Per exemple, ara n'estem fent d'una mestra que jubila, n'estem fent una altra per un nen que fa la comanió,
Llavors, tots els elements, els personatges que han d'introduir-se'ls,
i demanem una fotografia per ser bastant fidedignes amb aquella persona o amb aquelles persones,
i després, a nivell d'escriptura, a nivell d'inventar la història, passem a un qüestionari.
Un qüestionari on pots escollir quin tipus d'història vols,
ja sigui biogràfica, fictícia, de policiaca, de terror, del que tu vulguis,
i llavors, a partir d'uns ítems i d'un qüestionari que els hi passem molt senzillet,
que s'ha d'omplir a través del nostre web,
nosaltres inventem la història que pensem que és més adient.
També hi ha diferents possibilitats, també ens arriben històries ja creades,
alguna persona que li agrada escriure i que vol que li il·lustrem,
o al revés, gent que li agrada dibuixar i que vol que ens inventem una història dels dibuixos.
I després, clar, els altres paràmetres, per exemple,
les novel·les, doncs les novel·les només es tracta d'argumentar.
La novel·la també és un regal que ha anat sortint
i que realment és molt sorprenent quan es regala, no?,
perquè l'aspecte inicial és el d'una novel·la qualsevol,
com la pots comprar en qualsevol llibreria,
però és un regal a càmera lenta,
que necessita diferents passos per descobrir ben bé què t'estan regalant.
És més lent.
Sempre són nens els que demanen aquests regals o no?
Perquè ara em comentaves el cas d'aquesta mestra que es jubila,
imagino que no, que no només serà els...
Vaja, aquesta personalització d'aquestes històries
no sempre anirà dirigida cap a un públic infantil.
No, no, no, no.
Per exemple, a Marta els hi podem explicar el noi que feia anys, no?
Clar, sí, sí, sí.
Aquesta és una història boníssima.
Bé, a mi em va agradar molt.
Aviam.
Era un noi que els escrivia als seus companys per mail,
que a més ell estava escrivint un relat sobre un nàufrag
i que a més els enviava un trosset de la història, no?
Tot el que als amics els hi agradava molt i estaven com enganxats
i aquest noi, doncs, en breu faria 35 anys
i els seus amics van decidir regalar-li el seu relat il·lustrat.
O sigui, la història del nàufrag
i llavors es van posar en contacte amb nosaltres,
ens van passar això a fotos, una mica la seva vida
i nosaltres vam fer que el protagonista,
la seva història, fos ell mateix.
I clar, quan li van regalar els seus companys, el seu contacte,
clar, una mica no s'ho creia, no?
I, bueno, li va fer moltíssima il·lusió
i a nosaltres fer-lo també.
Era la seva pròpia història que ell havia escrit
i vosaltres us vau encarregar de fer aquestes il·lustracions, no?
Exactament.
La gent, quan us envia una història
tant sigui escrita com il·lustrada,
és a dir, vosaltres deixeu que prenguin part
en l'elaboració d'aquest text?
És a dir, si, en aquest cas, no?, per exemple,
doncs, potser us podien dir
ostres, doncs, aquesta il·lustració
la podríem canviar
o la podríem fer d'una manera diferent,
o no, o ho deixen tot a les vostres mans?
Hi ha de tot.
Hi ha gent que intervé més
i gent que prefereix que desentendre-se'n.
És a dir, vaig a fer aquest regal i no vull pensar-hi més.
però hi ha gent que sí que està a sobre
i a nosaltres la veritat és que ens agrada.
Pensem que la nostra és una feina, en el fons, artesanal
i que va molt dirigida a fer feliç amb algú,
o sigui, a que algú se senti realment que és ell.
Llavors, ens interessa aquesta identificació.
I, de fet, com més contacte tinguem amb els nostres clients,
més ens agrada, més satisfets estem.
Intentem realment encertar-la,
o sigui, és un regal que si no l'encertes no has arribat.
I, a vegades, per encertar-la,
doncs, hi ha públic més exigent
i n'hi ha que ho és menys, no?
I, bueno, ens interessa, o sigui,
estem obertes a qualsevol possibilitat, en aquest cas.
No fem escarafalls
a que algú es fiqui amb la nostra feina al revés.
Pensem que és una feina col·lectiva,
des del que pensa que vol fer aquest regal,
fins a la persona que el rep,
passant per nosaltres,
que fem una miqueta de rentadora de tot això, no?
d'intentar treure'n un producte que sigui adequat,
adient, únic i personal,
i, per tant, no tenim cap mena d'inconvenient
en que la gent, el nostre públic,
doncs, estigui treballant una miqueta al nostre costat.
Si li hem d'anar passant les il·lustracions,
a poc a poc ho fem, no hi ha inconvenient.
I tota aquesta tasca la feu,
o molta gent fa el primer contacte,
o us contacta a través d'internet?
Generalment sí.
Sí?
Generalment sí.
També és veritat que, com que traiem aquests contes
puntualment, com ara Sant Jordi,
o sigui, ara Sant Jordi hem fet una tirada
dels dos contes,
el que ja vam fer l'any passat,
que és El secret de Sant Jordi,
i també El secret de la princesa
és el que traiem com a novetat enguany,
i és una mateixa història,
com bé has dit al començament,
on reinterpretem la llegenda de Sant Jordi,
on ens interessa donar un altre punt de vista,
també entenent que la llegenda...
a tothom per Sant Jordi li agrada regalar
alguna cosa que tingui a veure amb Sant Jordi,
però la llegenda sempre és la mateixa.
Llavors, aquesta és una manera de mirar-se la llegenda
des d'un altre punt de vista,
i sobretot des de molts punts de vista
dins dels propis protagonistes de la història.
Llavors, a través d'aquestes vendes puntuals que fem,
per Nadal vam treure el Caganer, per exemple,
també arribem a molta gent.
També moltes persones, per exemple,
ara ens demanen,
com que ja coneixen la història,
El secret de Sant Jordi,
que vam treure l'any passat,
per personalitzar El secret de Sant Jordi,
per regalar-lo ara a un nen o una nena...
De cara a Sant Jordi, no?
Exacte, exacte.
Aquest seria un dels tres contes
que heu creat amb aquesta estandardització
que ens comentaves al principi,
i ara ens proposeu amb aquests dos llibres
reinterpretar la llegenda de Sant Jordi.
No simplement es tracta de canviar-li el nom,
és a dir, no simplement es tracta de...
Doncs mira, ara es diu Sant Miquel, per exemple,
sinó que també altereu, d'alguna manera,
imagino, l'argument en funció
del que us demanen
amb aquesta personalització, no?
Clar, clar, clar.
A veure, el conte estàndard,
la veritat és que
per això aquest any
ens han demanat moltes personalitzacions
de Sant Jordi,
perquè ja l'han llegit,
ja coneixen la història,
els hi ha agradat,
és una història,
nosaltres creiem que molt adequada
pels temps que corren, també.
Una, perquè et dona una visió diferent,
i dos, perquè et proposa
d'una manera potser una miqueta subliminal,
si és que es pot dir,
una altra manera de veure el món,
una altra manera d'entendre les coses noves,
no tant amb aquella por al desconegut,
sinó intentar comprendre l'altre, no?
Perquè com heu reinterpretat
aquesta llegenda?
Perquè això és perillós,
perquè algú pot dir,
ostres, la llegenda és la que és, no?
I ara, doncs,
venen aquestes dues noies
i ens la giren de cap per baix, no?
Sí.
No, de fet, al final,
ens acaben explicant la llegenda
que tots coneixem.
El que passa és que per arribar
a que Sant Jordi i la princesa
expliquin la llegenda
que tots coneixem,
passen una sèrie de coses,
on potser el drac no és tan dolent,
o potser la princesa
no és tan bleu de soleillada
com sembla al principi,
i on potser Sant Jordi
no és un mató davant d'un cavall.
Doncs una miqueta és això,
tot i que ho reinterpretem tot
i que fem una història molt diferent,
al final el que arriba
i el que ells transmeten
és la llegenda de Sant Jordi
que tots coneixem.
I com és la vostra manera de treballar
quan feu aquestes reinterpretacions?
És a dir, primer un escriu
i després l'altre il·lustre,
és al revés?
Feu una mena de pluja d'idees?
No sé, com arribeu
a aquesta reinterpretació?
Perquè suposo que també
us heu de posar d'acord,
perquè és el que del principi,
després les històries,
cadascú les reinterpreta
o les adapta una mica
molt personalment.
Com feu aquesta feina?
Bé, una mica cadascú fa la seva feina,
en aquest sentit l'Anna escriu
i jo dibuixo,
però ens entenem molt
i parlem molt les coses.
Llavors,
ella escriu un text,
me'l passa,
què t'assembla,
canviem això,
per què no parles
a més de no sé què,
i el mateix amb els dibuixos.
O sigui, jo faig,
molts cops faig un primer esbòs
i envio mirant
a què t'assembla
el personatge així
o ataquem per aquesta banda
i una mica funciona així,
no, Anna?
Sí, també és veritat
que han nascut algunes,
que no sempre
les històries
neixen de l'escrit,
que seria
el més normal.
Normalment s'escriu
i després s'il·lustra.
En el nostre cas,
ja quan treballàvem
juntes a la tele,
que ella,
la Marta,
feia de càmera
i jo escrivia,
ja ens passava molt.
Moltes vegades
ella dibuixa
i del seu dibuix
surt una història.
I penso que és aquesta
la gràcia
que hem trobat
a l'hora de treballar juntes,
no,
que les dues
aportem molt
i que ens adaptem molt
al treball de l'altre,
ens agrada
i ens entusiasma
el que fa l'altre,
i això ens facilita
la feina
d'una manera
bàrbara,
perquè és molt senzill
treballar amb algú
que t'hi entens
que no para
de portar coses,
que no és
un element de dir
vaig a omplir
aquest text
amb un dibuix,
no, no, no.
Vull dir,
ella fa una interpretació
i ella fins i tot
els seus dibuixos
a mi m'inspiren
a l'hora
d'escriure
qualsevol cosa, no?
és aquesta complementació, no?,
que us porteu l'una amb l'altra.
Clar.
I una mica
no és només
el que deia l'Anna, no?,
no és només
omplir aquell text
amb un dibuix,
sinó que a partir
del que ella escriu,
a mi
intento
portar més
de la il·lustració,
com si fos una part més,
com si fos escrita,
però visual, no?
Clar,
les possibilitats
de personalització
són infinites
i abans comentàveu que,
o almenys he entès
que no només
us havíeu marcat
el repte
de personalitzar llibres,
sinó que fins i tot
personalitzar
merxandatge
o d'altres treballs.
Sí, sí,
esclar, nosaltres,
a veure,
de fet,
com et comentàvem,
ens hem conegut
dins del món
de l'audiovisual
i realment aquí
és on ens hem conegut
i ens hem entès
treballant.
Llavors, per exemple,
nosaltres també proposem
una personalització
d'elements audiovisuals.
Des de, per exemple,
avui en dia
se'ns està morint
la gent gran
amb tota una cuina
que...
Això és un exemple,
perquè és un que hem fet.
Amb tota una cuina
i amb tot un saber fer
que a vegades
s'està perdent,
perquè amb una llibreta
de receptes
mai ho acaben posant tots,
sempre tenen aquell secret,
doncs els hi proposem,
per exemple,
el receptari de l'àvia,
gravar-lo mentre es cuina.
Nosaltres fem un producte
audiovisual
que no deixa de ser
també un record
per posteriors generacions,
però cada mes
et dona
els passos
adequats
per fer
aquella recepta
que només han fet
a casa teva
de tota la vida,
no?
I allà sí que tens
tots els secrets,
perquè les àvies
no s'han d'escuidar mai
mentre s'ho fan
de posar aquells secrets
i sí que s'han d'escuidar,
hem d'escriure-ho,
però no ha de fer-ho.
I aquest és un exemple,
però també es poden fer
curts-metratges,
fins i tot,
si vols,
un llarg.
O sigui,
nosaltres el que fem llavors
és provar les persones,
els elements necessaris,
des de la il·luminació
fins al tècnic de so,
fins al muntador,
etcètera,
etcètera,
però dissenyem
aquest tipus de productes.
Igual amb les novel·les
i el merxandatge
no és res més
que el reaprofitament
d'aquests dibuixos,
doncs a vegades
es volen fer
doncs una samarreta,
els que els hi hem fet
ja a contes,
doncs els interessa
aquells dibuix
que són ells mateixos,
doncs fer-se
unes samarretes
o unes gorres
o unes tasses
o uns punts del llibre,
el que sigui,
i això també els hi oferim.
També els hi oferim.
Vaja, que com deia,
les possibilitats
de personalització
no s'acaben,
no són només un llibre,
tenim productes audiovisuals
com també ens comentava l'Anna
i són sens dubte
doncs un regal
ben original.
Tot això és el que s'amaga
darrere de
Cruxpim Contes,
que és com es diu
l'empresa, vaja.
Ah, exacte.
Si us sembla,
doncs donem
l'adreça a internet
perquè us puguin visitar
i allà imagino
que també podrem veure
alguna mostra
del vostre treball
i on podem trobar
també aquests llibres
estandarditzats
ara de cara a Sant Jordi
o si algú
està interessat
en fer
algun regal
de personalització,
com hem de procedir?
Bé,
el procediment
és a través de la web,
és la millor manera,
també tenim pàgina
a Facebook,
tenim Twitter.
Cruxpimcontes.com,
no?
Cruxpimcontes.com.
Fantàstic.
Si a més a més
volen xafardejar
els llibres
perquè s'entén
que ja que
durant aquestes
dates puntuals
fem una bona distribució
dels llibres
que traiem,
tant el secret
de Sant Jordi
com el secret
de la princesa,
aquí a Tarragona
els podeu trobar
a la Capona
i a la llibreria
de la Rambla,
a Reus
també el podeu trobar
a Gaudí,
a la llibreria Gaudí
i, bueno,
en breu
a Torredembarra
està gairebé
totes les llibreries
i a Barcelona
justament ara
la Marta
l'estava distribuint,
nosaltres som
una empresa petita
i ens ho fem
tot nosaltres
però, bueno,
a poc a poc
anirà estant
a tot Catalunya,
més o menys.
Nosaltres anem
actualitzant
les llibreries
on tenim els comptes
pràcticament cada dia
a través del web
i a través del Facebook
i, bueno,
així podeu accedir
nosaltres, eh?
via web normalment
és la més senzilla.
Se m'acut ara
amb el tema
del llibre digital.
Us han fet
alguna proposta
també de personalització
en quant a tema
del llibre digital
o això encara costa
una mica més?
No, no hem tingut cap...
No ho tingut de moment...
No, però sí que
hi ha algun contacte
de...
Nosaltres,
si ens interessava,
o sigui,
no tan personalitzat
o sigui,
un dels nostres comptes
doncs això,
passar-lo per iPad...
Ho dic perquè
és un tema
que s'està posant
com a molt de moda
també, fins i tot
entre el públic
més jove, eh?
Amb el tema
dels dispositius mòbils
i dels llibres digitals.
No sé si és un mercat
que, vaja,
imagino que no us tanqueu
les portes
i us ho he plantejat, eh?
No, no,
ens l'han d'estudiar.
Doncs,
Anna Rius,
Marta Barbal,
moltíssimes gràcies
per acompanyar-nos
aquest matí
a la Sintonia
de Tarragona Ràdio.
Seguiu reinterpretant
aquests contes
i aquestes llegendes
a través del
CruxPim Contes.
Anna, Marta,
moltes gràcies.
Gràcies a vosaltres.
Gràcies.
Gràcies a vosaltres.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies a vosaltres.
Gràcies a vosaltres.
Gràcies a vosaltres.
Gràcies a vosaltres.
Gràcies.
Gràcies a vosaltres.
Gràcies a vosaltres.
Gràcies a vosaltres.
Gràcies a vosaltres.
Gràcies a vosaltres.
Gràcies a vosaltres.
Gràcies a vosaltres.
Gràcies a vosaltres.
Gràcies a vosaltres.
Gràcies a vosaltres.
Gràcies a vosaltres.
Gràcies a vosaltres.
A vosaltres.
Gràcies a vosaltres.
Gràcies a vosaltres.
Gràcies.
Gràcies a vosaltres.