Doncs ens apropem a les 12 del migdia
i continuem amb els continguts del Matí de Tarragona Ràdio,
de fet, com també continua el Festival Buquet de Tarragona.
El proper divendres 26 actuarà en el marc del cicle un guitarrista,
l'Ander Clemens.
Avui ens acompanya la impulsora d'aquest festival,
la Maria Parra Maria, benvinguda.
Gràcies, benvinguda.
Bon dia.
I també ens acompanya l'Ander Clemens.
Ander, benvingut.
Hola.
Bon dia.
Maria, quin balanç en fem de moment fins ara del festival?
Doncs sí, podem parlar de balanç perquè hem arribat gairebé a l'Equador
i no puc estar més contenta del resultat de la bona acollida,
tant de públic com de premsa,
com de la bona acceptació de la proposta.
Vull dir que molt contenta.
Heu aconseguit de moment aquest triple objectiu que us marcàveu,
fer música, maridar-ho amb vi,
anar també redescobrint o descobrint grans músics.
Sí, sobretot el fet dels músics d'aquí,
o que estan per aquí, o que ens belluguem per Tarragona,
que no deixem de ser molts bons professionals,
però una mica amb aquesta cosa que la gent de casa
ens costa més creure que també tinguin aquesta qualitat
que poden tenir altres de fora, no?
I és aquest també el meu esforç.
O sigui, a banda que sigui un esforç per crear un producte molt terraconí,
és sobretot donar credibilitat i dignitat, sobretot, a aquests músics.
Ander, per a qui no te conozca,
describ'nos un poc qui és Ander Clemens.
Soy noruego, pero hace tres años que, doce o tres años que vivo aquí en Tarragona,
que mi mujer esté aquí,
y yo quiero mucho a esta ciudad,
llevo mucho tiempo,
pero quizás, como dice María,
que he tenido pocas posibilidades de oportunidades de tocar aquí.
Es verdad, yo siempre voy para afuera para tocar.
¿Crees que la zona no ofrece oportunidades para los músicos de aquí,
para tocar o para continuar o impulsar su carrera?
Sí, yo creo que en ese sentido el trabajo que está haciendo María es importantísimo.
Yo quizás me ha culpa también de no haber buscado las oportunidades que hay aquí,
pero yo creo que hacía falta mucho un tipo de espacio para dar a conocer a los músicos
y también para el público de conocer músicos que son de aquí
y que pueden dar mucho de sí
y también la suerte de una ciudad tan históricamente importante
y con tantos vínculos también con la música
que hacía falta una programación así.
L'Anders Clemens es un guitarrista, un gran guitarrista.
De fet, després el sentireu tocar.
Nosaltres el sentíem ara fora d'antena.
De fet, tota la redacció s'ha quedat escoltant, no?,
d'on sortia la música, d'on sortia aquesta música que estava l'Anders tocant, no?
Anders, què has fet fins ara amb la guitarra?
A dir, quin és una mica el teu currículum?
Pues vaya, yo tuve la inmensa suerte de estudiar con un gran, gran guitarista,
un gran profesor, el Alex Carobé, en Barcelona.
Y esto cambió para mí.
Lo poco que yo sé hacer es gracias a él
y su manera de enfocar la música, nos hacía escuchar.
Estaba prohibido escuchar guitarra.
Teníamos que ampliar nuestra visión de pianistas, de grandes directores,
de la música, de amar la música en general.
Yo creo que de algún modo esto refleja también un instrumento tan íntimo,
digamos, como la guitarra, que es su gran debilidad,
pero también su gran fuerza.
Ya decía Segovia que es la voz débil,
pero que tiene un mensaje importante.
Marieta, ben segur que aquest divendres sí que complireu aquests objectius
de maridar música i patrimoni històric,
vi, i podrem escoltar, doncs, això, bona música.
On realitzeu el concert aquest divendres?
Doncs tornem a ser al claustre del seminari,
que ens acull, amb les vuit propostes que té en guany el buquer,
ens acull cinc vegades,
i llavors ens estaríem parlant ja de la tercera vegada.
Lloc emblemàtic, amb una acústica impressionant,
segur que la guitarra de l'Anders sonarà fantàsticament al lloc.
Sí, de fet, les dues vegades que hem tingut fins ara i concerts,
l'acústica és preciosa,
i a més a més, amb ben poca ampliació de so,
o gairebé cap ni una, doncs, ja n'hi ha prou.
Al canvi ara fins això, no?
Crear aquest moviment cultural i musical que comentaves al principi,
i amb programes com aquests, ho deia l'Anders,
també és amb els que s'aconsegueix.
Sí, a veure, és que penso, com comentàvem,
o com comentem molts companys músics de per aquí,
era necessari una proposta així que pogués donar a conèixer
un elenc d'artistes de moltíssima qualitat
i que moltes vegades s'han produït fora de Tarragona
o fins i tot fora d'Espanya, amb molt d'èxit.
Per què no fer-ho a casa nostra?
Amb la mateixa, doncs, incidència i, sobretot, bona acollida, no?
Doncs, Anders, què ens vas a ofrecer el viernes?
Qual va ser el repertorio?
A grandes rasgos?
Ens va fer un poc de, entre comillas, la història de la guitarra,
per els seus personatges més emblemàtics.
Una part de Francisco Tarrega,
que també toco en su dia aquí, a Tarragona.
Per altra part, Fernando Sor, que per a mi ha sigut
una misió en la vida recuperar su música.
i després, Agustin Barrios Mangore,
que era un indígeno indio,
però que aprendió la guitarra
i ha escrit la música de l'ho més bella per la guitarra.
I el concert va a finalitzar
amb un compositor actual o vivo,
Carlo Domenicone, un compositor italiano,
però amb moltes influències de la música turca.
I així és com una improvisació
amb col·lores mediterranos, quasi.
Doncs el divendres podrem conèixer més
sobre la música de guitarra,
podrem conèixer més també l'Anders Clemens.
I com que hi ha moments
en els quals és millor deixar de parlar
per escoltar la música,
si et sembla, Anders,
acabem aquesta intervenció
al matí de Tarragona Ràdio.
L'Anders ha portat la guitarra,
de fet ara us ho explicava,
i ara es prepara per oferir-nos una peça.
Què no us tocarà, Anders?
Doncs pensava tocar
un poc en homenatge de Maria
que està propulsant tot això.
Tarragona escrivió una gavota
que se llama Maria
i estava en homenatge a su mujer
amb aquest nom.
Doncs, quan vulguis.
amb aquest amensatge a l'an氣,
i hexagena,
ajportar...
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
A dos quarts de nou, als vuit i mitja.
Dos quarts de nou al claustre, no?
Sí, sí, sí.
Del seminari, molt bé.
Doncs, Anders, moltíssimes gràcies,
moltes gràcies per acompanyar-nos,
per ofrecernos tu música,
i el viernes podrem conèixer un poquit més
de la història de la guitarra
i de les teves interpretacions.
Doncs moltes gràcies.
Maria, moltes gràcies per acollir-nos sempre.
Gràcies.