Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!


Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
No, la veritat és que el món romà m'ha interessat des de ben petit.
Com més coses n'aprenc i més coses en llegeixo, més em fascina.
Saps? És a dir, els romans, nosaltres,
més que els romans s'assemblaven molt a nosaltres,
nosaltres ens assemblem molt als romans.
Nosaltres som els romans amb una mica més de tecnologia
i amb una mica més de subtilesa i poca cosa més.
Però, vull dir, gairebé tot el que tenim nosaltres ho tenien ells
i s'ho havien inventat ells, i això va des d'assegurances
fins a cases de pisos, passant per...
En fi, això mateix de comprar polítics i eleccions
n'eren els reis, els romans, vull dir...
Llavors, em sembla fascinant que 2.000 anys abans de la nostra era
i que és una gent tan avançada en tots els sentits.
Jordi, és un llibre diferent, els que havies escrit fins ara?
Veiem que has escrit 3 novel·les, fins i tot més llibres sobre sèries.
Amb aquest llibre, dones un gir? Hi ha diferències?
No, aviam, en realitat, aquest llibre, per tant, seria el tercer en una sèrie
dedicada al personatge de Cesarió.
És a dir, és un llibre que d'alguna manera tanca un cercle,
però que es pot llegir perfectament de manera independent als altres dos.
Jo, la veritat és que soc...
Jo em considero un autor de gènere, però no d'un gènere específic, saps?
És a dir, jo escric sobre el que m'interessa i llavors, doncs bé,
he fet 3 novel·les de romans, però també he fet 2 novel·les més
ambientades a la Barcelona de finals de segle XIX i començaments del XX,
que no tenen res a veure amb això.
Ara acabo d'escriure una novel·la negra ambientada als nostres dies, saps?
Vull dir, és això, soc un autor de gènere, però no d'un gènere concret,
sinó del que en aquell moment em ve de gust i em demana el cos escriure.
Òbviament, Jordi, per escriure això, s'ha de tenir un gran domini d'aquest període històric, no?
A més, ho reflecteixes al llarg de tota la narració,
doncs posant en paper aquestes venjances, no?
Que també ens parlaves, temes també que avui dia estan d'actualitat.
Sí, saps què passa?
Aviam, el que et deia abans de la macrohistòria i la microhistòria,
per mi és important, és a dir, hi ha uns elements de macrohistòria,
d'elements que es coneixen, amb els quals jo crec que...
Bé, tot és lícit, eh, en literatura, perquè al final estem fent ficció.
Però a mi, com a autor, m'interessa ser molt fidel a les coses que realment se sabien, saps?
És a dir, jo, per exemple, quan em vaig plantejar ambientar la nova Tàrraco,
el primer que vaig voler és ser el més fidel possible al que se sabia o al que se sap avui en dia
de com era Tàrraco als anys 27-25 abans de Crist, saps?
Per posar-te un exemple, és a dir, els gladiadors juguen un paper important dintre la història.
A mi m'hauria anat molt bé que l'amfiteatre de Tàrraco hagués estat construït aquests anys,
però no ho estava.
Clar, clar. És a dir, que vas viure un procés de documentació importantíssim, no?
Suposo que...
Clar, de cap manera volia, això, anar en contra del que se sap avui en dia del cert que era així, no?
Després hi ha coses que no estan d'anclades i aquí tens més marge de maniobra,
però tot el que se sabia jo ho vaig voler respectar, no?
Això també ho ha valorat i molt, Jordi, el jurat del premi Néstor Luján.
Imagino que contentíssim per aquest guardó.
Home, sí, sí, la veritat és que està bé formar part del club dels guanyadors del Néstor Luján, no?
És un premi que ha guanyat gent com l'Alfred Bosch, l'Americar Marroca, el Jordi Sierra i Fabra, el Martí Gironell,
vull dir, gent que està molt consolidada dintre del que és el món de la literatura
i que per mi és un honor i mellena d'orgullo i satisfacció, que diria aquell, saps?
Suposem que ja estàs treballant en algun nou projecte literari,
deies que ara fa poc has presentat també alguna obra, no?
Però no sé si la ment continua treballant i, vaja, no pares.
Sí, la veritat és que això d'escriure és un negoci molt solitari i molt per gent pacient, saps?
És a dir, el procés de començar un llibre, fer-lo i acabar veient-lo publicat
és un procés que porta anys, moltes vegades.
I, esclar, t'hi has d'anar acostumant, no?
Llavors, a mi, particularment, en el moment en què vaig fer la primera novel·la
i la vaig aconseguir publicar, em vaig adonar que això és el que realment a mi m'agradava fer a la vida.
És a dir, jo, no hi ha masses coses que se'm donin bé,
però aquesta, diria que dintre de tot, és de les que més bé se'm donen, no?
I llavors, bueno, un cop has fet la primera i te n'ha sortit, ja no pots deixar-ho.
Ja no pots deixar-ho. Llavors, hi ha moments que jo tinc històries
que em ballen pel cap durant mesos o anys,
van fent el seu procés, es van coent al cervell
i arriba un moment en què ja és una necessitat quasi més física
treure aquesta història de dins i convertir-la en paraules, no?
I llavors és quan escric la novel·la.
Jordi, sabem que també, no sé si gran culpa, però sí, gran company a l'hora de documentar-te
va ser el Joaquín Ruiz de Arbulo, el catetàtic de la Universitat de Rovira i Virgili.
Tu t'hi vas posar en contacte amb ell, imagino, per anar clarificant
aquest procés de documentació del qual parlàvem abans, no?
Efectivament. Jo ja l'hi he dit moltes vegades amb ell,
però ho torno a dir aquí públicament, al Joaquín Ruiz de Arbulo.
A part de ser una persona encantadora, és un autèntic pou de ciència
sobre aquest període i em va ser de molta utilitat.
No em coneixia de res, jo em vaig posar en contacte amb ell a través de l'email,
va ser superamable.
Em va fer una classe magistral que hauria pagat diners per poder fer un curs magistral amb ell
i ell va ser la persona que em va assessorar sobre tots aquests temes que et deia abans, no?
És a dir, de com era aquesta tàrrecot, del que se sap, de com era aquesta tàrrecot,
de fins on podia jugar, de què podia dir, què no podia dir,
i fins i tot alguns altres elements que em feien falta per la història,
amb motivacions de personatges, amb coses així, saps?
En fi, la novel·la té un gran deut amb ell i jo també.
Doncs així ho fem constar també.
Jordi, deies que aquesta novel·la tanca ja la sèrie d'aquests tres llibres,
aquesta trilogia, no continuarem, doncs, amb les peripècies,
en aquest cas de Cesarió o amb novel·les ambientades amb el món romà?
Mira, és difícil de dir, perquè jo hi ha una quarta història sobre Cesarió que tinc al camp
i que és probable que l'acabi fent algun dia.
També depèn molt del que et demanin, al final, del que et demani el mercat
o del que et demani l'editorial, no?
Vull dir que, clar, si a mi ara, d'alguna manera,
doncs, columna em demanés fer un altre llibre sobre Cesarió,
em gostaria negar-me, no?
Però sí que és veritat que el que jo vaig imaginar fa ja uns quants anys,
doncs, era una història que s'explicava així en tres parts, no?,
que començava a Egipte, continuava a Britània i acabava a Tàrraco, no?
Ja dic que una història que es pot llegir tranquil·lament,
cada llibre és un capítol que comença i acaba per si mateix,
que no necessites llegir ni el que va abans ni el que va després
per poder gaudir de la història, però que sí que tots tres, doncs,
formen un cos que té sentit, no?
Si faré més històries de Cesarió o de romans, doncs, a mi el tema m'agrada molt,
el tema de Roma m'agrada molt, de Roma, de Grècia, del món antic, no?
És probable que sí, però ara mateix sí que és cert
que el que més dintre d'aquests projectes que et deia,
d'aquestes històries que embullen el cap i tal,
no estan de les primeres de la llista, no?
Bé, de moment ens quedem amb aquesta conspiració a Tàrraco,
que ha estat guardonat amb el premi Néstor Luján,
i vaja, doncs, si arriba la quarta entrega també n'estarem pendents per llegir-la.
Jordi Soler, moltíssimes gràcies per acompanyar-nos.
Moltes gràcies a vosaltres.
Que vagi bé, bon dia.