...
Aquesta setmana s'ha fet balanç de les campanyes
per combatre paneroles i rates i altres insectes
que hi ha a la clavegram.
Hi ha hagut menys queixes ciutadanes gràcies a l'increment
de les actuacions preventives en aquesta zona del subsol de la ciutat.
Entre els mesos d'abril i octubre s'han efectuat
a prop de 8.000 intervencions
enfront del mig miler de la campanya passada.
En volem parlar, volem fer balanç,
també dels diferents dispositius emparats
i per fer-ho tenim en conversa
el regidor de la neteja pública i esports,
que és en Joan Saneuges.
Joan Saneuges, molt bon dia.
Molt bon dia.
D'entrada, les xifres ja són molt indicatives,
és a dir que moltes més actuacions que no pas l'any passat,
com a balanç.
Sí, com a balanç les xifres són importants,
el que passa és que el veritablement important
és el tema de la filosofia,
el canvi de mètode que hem utilitzat.
Fins l'any passat actuàvem reactivament,
passava alguna cosa, anàvem i fèiem els tractaments
i ara ha sigut al revés.
Ara el que fem és fer prevenció.
I vam començar el mes d'abril a fer prevenció
i fins ara, que no s'ha acabat,
però sí que hem donat la part més grossa per acabada.
Seguirem fent prevenció durant aquests mesos,
però a partir d'ara amb el fred tot aquest tipus d'animal
ens deixen de viure durant l'estiu tot a cuca viu.
Aquest és el cas.
Aquest és el cas i ara a l'hivern la seva activitat,
la reproducció, desapareix.
Per tant, ens plantarem fins al mes de març.
Fins al mes de març,
que seguirem mirant i si convé actuarem,
però l'únic que farem serà vigilància dels diferents pous.
dels pous, aproximadament 7.000 pous són les etapes de registre
que hi ha a la nostra ciutat.
Els seguirem mirant tots,
però la millor d'actuacions no en farem
perquè el que estem detectant és que
amb quasi un 95% dels pous no hi ha activitat,
vull dir, no n'hi ha.
I per tant, serà qüestió de vigilar.
I al mes d'abril de l'any que ve,
tornarem a començar intensivament.
Han parlat també de la importància de la conversió ciutadana,
tot i que les trucades s'han reduït un 13%,
respecte també a l'anterior campanya.
Sí, les trucades s'han reduït
i sobretot, a veure,
s'han reduït moltíssim
al mes de finals de juliol i agost.
S'han reduït moltíssim, però molt.
El que passa és que al mes de començaments de juliol,
com que vam fer la campanya,
ho vam explicar, què ho faríem i tal,
llavors hi van haver moltes trucades.
I això, quan les trucades,
però a col·laboració,
el que nosaltres volem destacar
és que al començaments de juliol
vam reunir a totes les associacions de veïns
de la nostra ciutat,
dient-los que 200 ulls veien més que dos ulls
i que ens ajudessin.
i el cert és que hi ha hagut una molt bona resposta.
Ja els hi vam explicar,
que si veien una,
que no ens avisessin,
perquè amb això ja tenim
el personal de neteja viària
que ens ho diu,
només veu una i avisa.
Però que si ells detectaven que en ve,
4, 5, 6,
que això sí,
que ens avisessin.
I això ha anat així,
ens han avisat
les associacions de veïns.
i, bueno,
s'han donat pocs casos,
però és cert
que sí que hi ha hagut
una col·laboració ciutadana
important,
important.
I els hi agraïm,
vull dir,
els hi agraïm
perquè, bueno,
la ciutat és de tots
i tots hem d'estar
amatents
a tindre la ciutat
el més neta possible
i en aquest cas
el més buida possible
d'aquest tipus d'animalons.
L'empresa mixa d'aigües
no i marxa
s'ha fet càrrec
de la desretització
que ara en podem parlar
perquè a més a més
utilitzen uns sensors
al subsol
que si li sembla
podem escoltar
un dels responsables,
el Daniel Milán,
el director del laboratori
de l'empresa d'aigües
que ens deia això
justament al dia
de la compareixença.
Escoltem-ho.
D'aquí poder-ne extreure
mapes temàtics,
mapes que ens puguin,
per exemple,
buscar
quin són
el nivell d'afectació
de torres
en un tram,
quins són els pous
o registres
en els quals
se li associen
més queixes veïnals,
quins són les capes
poligonals
amb més o menys
incidència, etcètera.
Això ens permetrà
també
obtenir informació
que després
reintrodurem
en el sistema
per millorar
aquest procés
de control
que estem operant.
És l'aplicació
d'aquest nou sensor
del subsol
que, vaja,
radiografia
molt bé
el que està passant sota?
Sí,
és una radiografia
de, bueno,
del que està passant,
de on es localitzen
i on tenim
que actuar
amb més contundència,
no?
Això, bueno,
això serà...
És cert que
les perenoles
se'n van d'un lloc
cap a l'altre,
vull dir,
es mouen molt,
vull dir,
només mirant
els últims anys,
doncs, bueno,
hem vist que hi ha hagut
episodis, doncs,
a la zona del mercat,
hi ha hagut episodis
a la plaça La Font,
aquest any
vam tindre
al començament
que van ser
dos fallos nostres,
no?
Bé, dos fallos
de l'empresa,
no?,
en el sentit
que van sortir fora,
no?
i aquest any
han sigut
a països catalans,
vull dir,
es mouen molt,
no?
Però això,
al cap del temps,
si tu fas un mapa,
doncs,
saps quins són els moviments
i cap on van
i depèn d'on t'actues,
saps que s'aniran
cap a un altre lloc,
no?
Per tant,
això és important
per adelantants
a que puguin sortir,
no?
I per adelantants
a que,
doncs,
al moment que es concentren
actuen allí.
I pel que fa
les rates,
és efectiu encara
el bariu,
o no?
És a dir,
hi ha barins efectius
per les rates,
que sovint s'estima a dir
que s'alimenta
de malbarí
i tot plegat.
Sí,
encara n'hi ha,
el que passa
és que nosaltres
estem utilitzant
un altre mètode,
que és un mètode mecànic,
total mecànic,
que és un punxó,
un punxó que detecta
moviment
i detecta també calor
i llavors el que passa
és que,
bueno,
quan passa una rata
per allí,
a prop del punxó,
no al davant mateix,
sinó a prop del punxó,
doncs es dispara,
es dispara,
és una mort
una mica violenta,
a supòs,
però bueno,
ens desfem de la rata,
no?
I sí,
els berins segueixen funcionant,
però bueno,
aquest mètode
s'ha demostrat
bastant eficaç,
eh?
Bastant eficaç
perquè, bueno,
és cert que la rata
al final s'acostuma
al berí que li poses
i clar,
o tens que anar
barillant el berí
i no saps
quan s'hi ha acostumat
i quan no,
en canvi aquest sistema
és un sistema
bastant fàcil,
no?
Jo volia destacar
que en aquest tema
ha sigut un encert
que Matza
s'han fes càrrec,
no?
Per què?
Bueno,
perquè tots aquests animalons
viuen al subsol,
viuen al clavegarem
i Matza precisament
es coneix el clavegarem
de l'estració
des de fa molts anys,
vull dir,
sap on estan els problemes,
sap on,
jo què sé,
el clavegarem
és més estrell,
més ample,
on hi ha zones
en què
quan surten
les aigües
de qualsevol tipus
doncs
queden enxarcades
o queden per allà
i poden menjar més,
es coneix el clavegarem,
no?
I això ha estat un encert,
no?
Sí,
perquè estem parlant
que la xarxa
de clavegarem
és molt gran,
tan gran com la ciutat,
però vull dir que
per a sort
hi ha moltes cavitats
que ni s'imaginen
el que hi ha
sota la ciutat,
cavitats,
unes,
pous,
i clar,
això ho tenen per la mà.
Sí, sí,
bueno,
i que, bueno,
i que els animalons
aquests tots
els alimentem nosaltres,
o sigui,
tot el que surt
de casa nostra
arriba a dir
i això és aliment
per a ells,
no?
Això estaria relacionat
una mica
amb el tema
dels olis
que estem també
fent ara,
que ja ho podem explicar
després,
no?
Doncs sí, sí,
el tema dels olis
i el dels coloms,
no?
Perquè amb els coloms
es continua actuant,
amb el tema coloms.
Com està la situació?
Bé,
amb el tema coloms
ara estem fent
la licitació
del contracte
de coloms,
s'acabarà a finals
d'aquest mes
i tal,
no?
I hi ha una sèrie
de novetats
que m'inclosa
el nou contracte,
el nou contracte,
que és que
posarem un sistema,
bueno,
a part del sistema
normal de recollida
a través de gàbies
o a través de xarxes
i també
de treure els nius
dels llocs
on estan anidant,
posarem també
uns
uns
palomars,
no?
Que és on
ells van
i fan la cria,
no?
Posen els ous allí
i llavors
nosaltres el que farem
serà
o bé
canviar els ous
que posen
per ous de plàstic,
per entendre's,
perquè vegin
que siguin els ous.
Oous de tretzo,
o bé
és un altre sistema,
utilitzarem els dos sistemes
o pinxar els ous
amb un petit líquid
simplement
perquè li entri
ahir i es mori,
no?
I llavors,
bueno,
deixar els ous allí
perquè si els hi treus
lògicament
no hi tornin,
llavors,
bueno,
han de deixar els ous
i se'n donin compte
que no han viscut
i tornen
al mateix lloc.
Això seran
dos palomars
que posarem
a la nostra ciutat
que lògicament
buscarem
el lloc
per on posar-los.
Segurament
seran
en uns parcs,
els parcs
o en zones
que,
que no molestin
massa
les persones
i a més
els utilitzarem
una mica
també
com a recurs pedagògic
per a les nostres escoles,
no?
Perquè, bueno,
perquè puguin veure
on van els coloms,
com mengen,
etcètera,
etcètera,
no?
Aquestes
foren
les principals novetats.
I també
n'estudiem estudiant
una altra
que és
una espècie
de
de pasta
que és un gel
que
que és repulsiu,
no?
Per a ells
és repulsiu,
no?
Quan s'hi posen
i ho toquen
saben que no hi poden tornar,
no sé si és
pel olor o pel...
que no hi poden tornar.
Per tant,
això,
utilitzaríem més
a,
jo que sé,
amb edificis,
amb aquests llocs
que, bueno,
que no hi volem que hi estiguin,
no?
pot ser la zona centre,
no?
La Rambla,
que és on
m'embraneixen més,
no?
Amb els milers de la polca.
El que passa que a la Rambla
el tema és els arbres.
El tema és els arbres,
a la Rambla.
El gel aquest,
més que res,
és per a edificis,
no?
Per a edificis,
bueno,
que es pot posar
als edificis,
no?
A les finestres,
balcons i tal,
es pot posar,
no?
Llavors, bueno,
arribant allí ho toquen
i, bueno,
sembla que no hi vagi.
Està calculada
la població de coloms
que pot haver-hi?
No, a veure,
es té que fer un estudi
que és un mapa,
és un mapa,
nosaltres a la nostra ciutat
no l'hem fet,
no l'hem fet.
Hi ha molt poques ciutats
que l'han fet.
Barcelona, per exemple,
sí que el té,
però hi ha poquíssimes,
poquíssimes ciutats
que tinguin un mapa de colors,
no?
El que no sé si nosaltres
hem fet un càlcul,
que això sí que l'hem fet,
és un càlcul aproximat,
que és que entre el port,
bueno,
a veure,
el problema dels coloms
per la ciutat de Tarragona
és el port, bueno,
i s'alimenten
i venen a dormir a la ciutat,
d'acord?
Entre el port i la ciutat,
doncs,
fem una,
cada any
entrarem de circulació
aproximadament entre
30 i 35.000,
d'acord?
Calculat,
sabent que aquí al Mediterrà
fan entre 4 i 5 postes
a l'any de 3 ous.
El Mediterrà és diferent
de la resta de la península,
a l'interior de la península
fan entre 2 i 3 postes,
aquí en fan entre 4 i 5
i de 3 ous,
no?
Bueno,
amb aquests càlculs,
més o menys,
aquí nosaltres calculem
que hi ha entre 120 i 130.000 coloms
a la nostra ciutat,
i cada any
entrarem 30.000,
30.000,
per tant,
la població es manté
i ara amb aquests nous sistemes
intentarem baixar-la,
el que intentem és baixar-la.
A veure,
treure-la és pràcticament impossible,
treure-la és pràcticament impossible,
però bueno,
sí,
baixar-la
i també,
sobretot,
que no vagin als llocs
que són més sensibles,
no?
Monuments,
etcètera.
És a dir,
que si no es retiressin aquestes 35.000,
en tindríem un per habitant,
eh?
Podríem adotar que a Tarragona
podríem adotar un colom.
I tant.
Dit això,
el tema de la campanya d'oli
que ens comentava també
que van arrencar
ara fa algunes setmanes,
com estan anant?
Per què?
Bueno,
escoles, no?
Sí,
en aquest moment
ja hem parlat amb les escoles,
hem reunit els directors
de les escoles,
en aquests moments
estem anant a veure
les escoles de Tarragona
per concretar
com ho fem,
etcètera,
el nombre d'alumnes
que hi participaran
i tal,
no?
Bueno,
la idea
és fer la recollida
d'oli usat
de les cases.
En aquests moments
ja la fem,
però hem vist
que no és eficaç,
vull dir,
qualsevol ciutadà
pot portar
el seu oli usat
a les deixaderies mòbils,
però hem vist
que això
és un poquet sinfiltre,
vull dir,
que la immensa majoria
de les persones
tira l'oli
per a la lluera,
no?
És el que deia abans,
no?
Nosaltres alimentem
tots aquests animalons
i l'oli
és un aliment
dels més importants,
no?
Els més importants
porten quantitat
de grases
i per tant
molt important,
no?
Alimentem
moltíssims
animals.
Bueno,
la idea és que
lògicament
no es tiri
per a la lluera.
Què hem fet?
Doncs dos sistemes,
un que és actuar
sobre població directa,
eh,
població directa
i quins són aquests?
Doncs els escolars
dels nostres centres,
de primària,
sobretot,
i també ara
la segona part
serà sobre
les,
actuarem amb les associacions
de veïns
i associacions
de jubilats,
no?
Els anem a veure tots
i els hi explicarem,
no?
Com funcionarà això?
Doncs funcionarà,
a tothom se li donarà
un pot d'un litre,
un pot de plàstic,
d'un litre,
amb una tapa molt gran,
perquè, clar,
si ho portem a les escoles
perquè els nens
no ho puguin manipular,
no puguin obrir la tapa,
l'etapa és molt gran,
necessita una mà gran,
i, bueno,
això s'ho porten
cap a casa,
tant als jubilats
com als associacions
de veïns
o als col·legis,
és el mateix recipient,
s'ho portarà cap a casa,
ho porten ple amb l'oli
i, llavors,
se'ns hi donarà
un de net
i un de net
i buit,
d'acord?
Perquè, bueno,
quan el tinguin ple
el tornin a portar
o bé a l'escola
o bé a l'associació
de jubilats
o bé a l'associació
de veïns,
d'acord?
Aquest serà un sistema.
Aquest serà directe
sobre les persones
i sabem que estem actuant
sobre, bueno,
una sèrie de, bueno,
unes capes concretes,
no?, de persones.
I després n'hi ha un altre
que serà, bueno,
per a tothom en general,
uns 120 contenedors
d'oli,
al costat de les bateries
que hi ha actualment,
vull dir,
no estaran separades,
sinó, bueno,
en aquest moment
recollim les cinc fraccions
de la brossa,
bueno,
al costat mateix
n'hi haurà un.
En posarem 120.
No n'hi haurà
tants com a illes,
hi ha en aquests moments,
hi ha 600 i escaig d'illes,
en posarem 120.
Per tant,
a cada barri,
a cada zona,
hi haurà dos,
tres llocs
on se podran anar
a deixar
les botelles d'oli.
Es tindrà que deixar
amb botella tancada
i tirar-ho dins
del que és el contenedor,
ho passarà a recollir
i, bueno,
amb aquest oli,
després,
doncs,
en comptes d'embrotar
per cada litre d'oli
s'embroten 10.000 litres
d'aigua.
En comptes d'embrotar
l'aigua,
el que farem,
doncs,
serà convertir-ho,
bueno,
és una empresa
que ho converteix
en biodiesel.
és la campanya aquesta
de recollida d'oli.
Per cert,
sobre la matèria orgànica
continua sent un repte,
s'ha d'insistir més encara
en el tema
de la recollida orgànica
i dels rebuig.
Sí,
sí, sí, sí.
A veure,
nosaltres,
la recollida de les fraccions,
de les infraccions,
bueno,
aquí a Tarragona
hem passat
de l'any 2006
que ens recollíem
aproximadament
el 9%,
la resta
tot era rebuig,
bueno,
ara estem
en un 26%
el 2012,
el 2013,
ho veurem,
cada any estem pujant,
per tant,
això aquest any
pujarà altra vegada.
Estem recollint
el 26%,
vull dir,
el 26%
que és vidre,
paper,
llaunes,
orgànica,
i, bueno,
el residu és la resta
del 26%,
per tant,
serà el 74%,
no?
Per tant,
bueno,
sí,
estem pujant,
el que passa
que sí que,
bueno,
això ho hem de pujar més
perquè la mitjana
de Catalunya
està aproximadament
sobre el 40%,
en aquests moments,
38% me sembla que és,
per tant,
nosaltres hem de pujar més.
Està més cert
que nosaltres
hem començat més tard,
hem començat el 2006
i, en realitat,
fins aquest any,
fins al,
jo diria que a l'abril,
al maig d'aquest any,
no vam acabar de posar
l'últim contenedor,
o l'última illa
d'encontenedors,
per tant,
bueno,
portem un ser retras,
no?
Però, bueno,
és cert que també,
bueno,
ens estem posant
al dia ràpidament,
no?
Bé,
tot això,
doncs,
fa que la població
encara no estem
prou educats
com per fer
exactament bé
el que és la tria
de cada una
on hem de tirar
les coses,
no?
I és cert
que a l'orgànica
encara tenim
molts impropis.
Impropis són
tots aquells
elements
que no tindrien
que anar dins
del que és l'orgànica.
L'orgànica,
per entendre's,
és restes de menjar,
són les restes de menjar.
I, bueno,
doncs,
als restes de menjar
ens hi apareixen encara
doncs vidres,
ens hi apareixen
roba,
ens hi apareixen
plàstic,
ens hi apareixen
coses aquestes,
no?
Per tant,
encara tenim
que,
bueno,
explicar-nos més.
Ara ja tenim
tots els mitjans,
però ara és qüestió
d'explicar-nos més
i fer arribar
a la població
que això ho hem de fer bé.
I ho hem de fer bé
per, bueno,
primer pel medi ambient,
lògicament,
per poder fer el tractament bé,
però ho hem de fer bé
per la nostra butxaca.
Cada vegada
que nosaltres
agafem un contenedor
d'orgànica
i el portem
a les borges,
perdó,
les borges,
al forge,
no,
perdó,
les borges,
jo ho he dit bé,
el portem
a això,
a que en faig un compost,
bueno,
si arriba allí
i hi ha molt plàstic,
molt d'això,
ens el tornen.
I si el portem
i ens l'agafen,
ens donen uns diners,
ens donen uns diners,
hi ha un retorn,
perquè amb allò
fan un compost
i una part del benefici
se'l queda
a l'Ajuntament de Tarragona,
a les ciutadans de Tarragona.
Però si està malament
és al revés,
ens l'agafen i ens diuen
no,
i ens el fan portar
aquí a Cirussa,
a Cremal,
i llavors paguem,
per tant,
no és allò de dir,
bueno,
si ho faig malament
no passa res,
no,
si ho fas malament
pagues,
si ho fas bé
cobres,
per tant,
això és important
que la població
ho sàpiga,
que cada vegada
que agafem
i amb una bossa
d'orgànica,
amb una bossa
on hi tirem
les restes de menjar
i hi tirem
una botella
d'oli,
o una botella
de Coca-Cola,
o hi tirem
un mitjó,
o hi tirem
el que sigui,
doncs,
bueno,
estem gastant diners,
estem gastant diners
i què ens costa
de la nostra butxaca,
no,
i per tant,
això,
d'alguna manera
ho volem fer arribar
a la població
amb una sèrie de campanyes
que, bueno,
ja n'han fet
i ara en farem més.
Una pregunta
que sovint es fa
a la gent,
la resta de poda,
és a dir,
si un té que ser
al jardí
un petit arbre,
un matoll
i fa poda
i té un perill
de bosses de poda,
ho ha de posar
a l'orgànica
o ho ha de portar
a l'altre lloc.
Va,
a veure,
a l'orgànica no,
això tindria,
ha d'anar,
ha d'anar
a la resta,
però,
si es poda,
si es poda,
si nosaltres,
una sèrie de veïns
es posen d'acord,
encara que siguin
quatre o cinc,
no ens importa,
encara que siguin poquets
i truquen al telèfon verd,
truquen al telèfon verd,
nosaltres els hi portem
durant una setmana,
una setmana sencera,
els hi deixem allí
un contenedor de poda
perquè ells tirin el que sigui,
només cal que ens truquin
i nosaltres els hi deixarem
durant el dia 10
fins al dia 20,
per exemple,
nosaltres el dia 20
els recollirem.
Només cal que es posin
d'acord,
doncs això,
quatre o cinc veïns,
que escolten,
podarem als jardins
o podarem el que sigui
durant un temps
i nosaltres els hi portem
els contenedors de poda.
Lògicament,
no deixem contenedors de poda
perquè, bueno,
la poda,
doncs,
és un moment determinat
i lògicament
no deixarem poda allí
tot el,
un contenedor de poda
tot l'any,
quan no es farà servir,
però sí que es porta
a petició.
En qualsevol cas,
a l'orgànic no,
eh?
A l'orgànic,
a la...
No, no.
Si acas,
a la resta es pot tirar.
Podria semblar orgànic,
no, però clar, no.
No, no.
Es ha de tirar,
es tindria,
a veure,
es tindria que tirar
el contenedor de poda
que posaríem,
però en cas que no pugui ser,
doncs es tira
a la resta.
I tot allò que...
Jo un consell
a totes aquelles persones
que diuen
és que jo no puc,
és que a mi no em dóna la gana
i tal,
però almenys que ens ajudin
i que no tirin
el que és orgànica
i ens ho tira a l'orgànica,
perquè llavors ens fan mal bé
a l'orgànica,
d'alguna manera,
entre cometes,
ens fan mal bé a l'orgànica,
que ho tiren a la resta,
si no passa res,
escolti'm,
jo no tinc ganes de fer-ho,
jo no ho vull fer,
a mi no em dóna la gana,
doncs escolti'm,
no molesti,
no molesti,
a veure,
no falli mal bé
a l'orgànica
i tiro a la resta
i allí no passa res,
perquè allò ja va directament
a cremars.
I si tenen qualsevol dubte,
a la Fomber
al 977 29 62 22,
977 29 62 22
o mediambient
arroba tarragona.cat
de dilluns a divendres
de dos quarts a deu a les dues
i vostè de veu a les 24 hores.
Per tant,
la seva consulta
deixen allà
i es posaran en contacte
i els facilitaran les coses.
Joan Sanau,
gràcies per acompanyar-nos
i parlar d'aquests diferents temes,
molts d'ells,
tots ells,
doncs vinculats
a aquesta àrea de neteja pública
i fins a la propera,
fins aviat.
Molt bé,
moltes gràcies.
Gràcies.