El matí de Tarragona Ràdio.
Doncs seguim, com es deia, amb el cicle d'entrevistes
amb els portaveus municipals.
La setmana passada ens ha d'arrencar amb el cicle.
Avui continua, ens acompanya el portaveu dels populars tarragonins
i diputat del Congrés Alejandro Fernández.
Alejandro Fernández, molt bon dia, benvingut.
Molt bon dia.
La setmana passada hi havia dos plenaris,
un de pràcticament Llampec, que va durar pocs minuts el dilluns,
l'altre el divendres.
Si li sembla podem parlar d'alguns temes que es van aprovar
a la divendres, per exemple el tema de la implantació
de centres de culte, amb el que es va aprovar.
Vostès van votar en contra, ja ho havien dit abans,
que no recolzarien, i el per què de tot plegat.
Imagino que ho entenen, no?
Al rerefons, vaja, de la qüestió.
Efectivament.
Nosaltres el que diem, primer de tot,
és que a Tarragona es va decidir fa un any,
entre tots, que durant un any,
mentre es preparava una nova reglamentació
sobre la qüestió,
no es donarien llicències a centres de culte.
Durant un any, l'equip de govern,
el senyor Castillo i el senyor Ballesteros,
han tingut temps més que suficient
per intentar pactar amb el conjunt de partits polítics
un text.
el que ens vam trobar nosaltres és que el dia 11 d'abril,
11 d'abril,
és a dir, va passar un any sencer,
se'ns presenta el document a la Comissió de Territori.
I nosaltres, evidentment,
el que diem és que no són maneres.
Analitzem el document
i no ens agrada.
I no ens agrada per una raó.
A Tarragona ara mateix hi ha una mesquita legalitzada.
Per tant, la llibertat de culte
està garantida.
Nosaltres som una societat democràtica
i amb aquest tema no tenim cap tipus de problema.
Ara bé,
i ho diem sense cap tipus de complexa,
no volem més mesquites a Tarragona.
I ho dic amb tota la contundència.
Ja hi ha una, el polígon.
No en volem més.
I per què no en volem més?
No és per una qüestió de culte.
És per una qüestió dels problemes que hem vist
que d'altres poblacions catalanes
la proliferació de mesquites
ha generat en termes de convivència ciutadana.
I estic parlant de Reus,
estic parlant d'Hospitalet,
de Llobregat,
estic parlant de Badalona,
exemple, el més famós mediàticament, segurament.
I estic parlant de Lleida,
on també hi ha hagut moltíssims problemes.
I la reglamentació que l'equip de govern
va aprovar l'altre dia,
amb els vots en contra només del Partit Popular,
és excessivament semblant
a la d'aquestes poblacions.
Per tant, nosaltres volíem
una reglamentació molt més restrictiva.
I quan es diu que això no es pot fer
perquè la llibertat de culte...
Jo sempre explico el mateix exemple.
Oi que un ajuntament pot prohibir la implantació
de grans superfícies al centre d'una ciutat?
Oi que ho pot fer?
I això no és anar contra la llibertat de comerç,
que també és un dret?
Doncs aquí és exactament el mateix.
Per criteris de ciutat,
una ciutat pot decidir
si té aquest tipus d'establiments o no.
I un cop es garanteix la llibertat dels ciutadans
poder expressar les seves creences
i tenir un espai i a Tarragona hi ha una mesquita,
el Partit Popular, en solitari, malauradament,
diem que no volem més mesquites a Tarragona.
I no les volem.
I nosaltres el que farem a partir d'ara
és treballar perquè no n'hi hagi més,
perquè és que no ens agrada el resultat de la ciutat
on hi ha moltes mesquites.
Perquè si tu només tens una,
doncs bueno, tens una.
Si comences a obrir la porta,
a tenir-ne més,
es genera un efecte crida.
Un efecte crida de les poblacions més petites dels voltants
i això és el que acaba provocant
aquelles coses que estan vivint,
com deia abans, a Lleida o a Reus
i és que els veïns comencen a sentir uns càntics
a la cinc de la matinada
o a les cinc i mitja de la matinada
perquè, en fi,
hi ha unes aglomeracions de gent
que jo a Tarragona això no ho vull
i m'és igual el que diguin.
Jo a Tarragona no ho vull.
Amb altres cultes no tindria cap problema,
en principi, al Partit Popular?
És que el dels altres cultes és una excusa barata.
És una excusa barata
perquè, entre altres coses,
el problema de fons tots sabem qual és.
No cal que ens fem trampes al solitari.
Hi pot haver alguna petició
d'una petita església evangelista,
hi pot haver alguna...
Però, en el fons,
tots sabem perfectament que aquest és el problema.
I no és una qüestió de culte
ni és una qüestió de confessió en concret.
Oi que tampoc no és un problema,
quan parlava abans de les grans superfícies,
que els ajuntaments tinguin en contra,
res en contra del, jo què sé,
de Carrefour, per posar un exemple,
que no es pugui posar?
No, no.
És una qüestió de mobilitat
i és una qüestió de convivència.
I les masquites generen una sèrie de problemes
en termes de mobilitat i de convivència ciutadana
que d'altres centres de culte no generen.
I no és una invenció del senyor Alejandro Fernández
ni del Partit Popular.
Només cal veure l'experiència,
repeteixo i repetiré totes les vegades que faci falta,
de Badalona, de Lleida,
d'Hospitalet i d'Arreus
per posar quatre ciutats
que han tingut aquests problemes.
Hi ha un altre problema
i canvio radicalment de direcció
que és el de moltes famílies
que no poden pagar la hipoteca.
Vostè es va reunir no fa gaires setmanes
amb els portaveus de la plataforma
d'afectats per la hipoteca a Tarragona.
Com va anar la reunió, li pregunto,
i què en pensa de tot plegat?
La reunió va ser positiva
en el sentit que
per mi sempre és positiu parlar amb tothom.
Estiguis o no estiguis d'acord
amb algunes de les reivindicacions que es fan.
Jo el que els hi vaig traslladar
és la meva opinió personal.
Primer de tot que els desnonaments
són processos que es van iniciar,
els que s'estan executant ara,
són processos de fa tres anys.
I ara resulta que hem de venir
nosaltres a solucionar el problema.
Però més enllà d'això,
si hi ha algun govern
que ha legislat
per intentar buscar,
i es va aprovar l'altre dia
al Congrés dels Diputats,
sobretot una qüestió important,
i és evitar el desnonament immediat,
és a dir, garantir
la possibilitat que les famílies
que ara no poden pagar
tinguin una pròrroga en el seu pagament,
doncs això només ho ha fet el Partit Popular.
Perquè una altra cosa
és l'adhesió en pagament retroactiva.
L'adhesió en pagament retroactiva,
jo ho dic amb tota claretat,
jo no hi estic d'acord.
i no és...
Jo, quan parlava amb la gent de la plataforma,
em deien,
apel·laven
al vot en consciència,
perquè ells em demanaven
que votés en contra
de la posició del meu partit,
i em demanaven
la posició en consciència.
Doncs bé, la meva posició en consciència
és en contra de l'adhesió en pagament retroactiva.
I posaré un exemple.
Si qualsevol persona,
jo mateix,
tingués una hipoteca de 300.000 euros
i el meu pis ara costés 180.000
per la baixa de preus,
demanaria immediatament
l'adhesió en pagament retroactiva,
em treuria de sobre
la hipoteca de 300.000 euros
i m'aniria a buscar un pis equivalent per 160.000.
Això, que deixaria un buit de 150.000 euros,
si ho aplica a tothom,
que jo ho faria, clar,
si tingués aquesta oportunitat,
jo no tinc una hipoteca així,
però si la tingués
i tingués un problema així,
doncs és el que faria.
Això s'ha calculat que provocaria
un forat de 56.000 milions d'euros
en el sistema bancari espanyol.
Perquè, clar,
quan tu legisles
no estàs legislant només
per donar resposta a un cas,
a dos casos,
a tres casos.
Perquè, clar,
desnonaments a Tarragona,
doncs en aquesta ciutat,
s'hauran produït
en el darrer any
uns 7-8.
És a dir,
no s'han produït més.
Per tant,
quan tu legisles
no estàs legislant
per 7 o 8 casos.
Aquests 7 o 8 casos
has de donar una resposta.
Però compte
en legislar
per tothom
per un cas concret.
Perquè pots provocar
un autèntic delta baix.
Per tant,
jo no estic a favor
de l'adhesió en pagament retroactiva.
Jo sí que estic a favor
és de buscar solucions
de pròrroga
per la gent
que ara mateix
no pot pagar.
Perquè també hi ha una altra cosa.
Els contractes
estan per ser complerts.
I el 97,6%
dels ciutadans espanyols
paguen la seva hipoteca
i molts en penes
i treballs.
I això significa
que la gent
està fent grans esforços.
I el que no pot ser
és que una persona
signi un contracte,
un contracte
que no contempla
la adhesió en pagament
perquè les adhesions
en pagament
sí s'estan produint
negociades i pactades.
De fet,
a Espanya
es van signar
12.500 adhesions
en pagament
l'any 2012.
Però eren acords
posteriors
al contracte
entre particulars
i bancs.
I això
s'està produint.
I de fet,
si jo hagués
d'elogiar
una tasca
d'aquesta plataforma
és que
en molts casos
ha fet de mitjancera
en situacions concretes
que han permès
arribar
a un pacte
de adhesió en pagament.
Però d'aquí
a legislar
adhesió en pagament
retroactiva
per tothom
això és un...
per mi particularment
seria un error gravíssim.
I ho dic amb consciència
i per tant
jo els hi vaig traslladar
la meva opinió.
I clar,
jo crec que
en democràcia
el bo és
parlar,
el bo és
negociar.
El que no és
normal en democràcia
és, no,
has de fer això
o
ho faré no sé què.
No, no, no.
Jo escolto,
parlo,
però després
prenc les decisions
com a
representant polític
les que en consciència
he d'aprendre.
El que no s'hi valen
són imposicions
perquè això
va en contra
de la filosofia
del diàleg,
evidentment.
Aquest
faré no sé què
que diu vostè
podria ser,
per exemple,
un escratge.
Com ho veu
aquests casos
que estan
produint-se,
per cert,
també n'hi ha hagut
un equip
a les Terres de l'Ebre.
Doncs bé,
miri,
és veritat
que el meu company,
jo no ho he viscut,
però el meu company
Juan Bertomeu
a Deltebre
va tenir una visita,
doncs que
això demostra
que l'Ada Colau
menteix
i explicaré per què.
L'Ada Colau
va dir
que es feia escratge
a aquells diputats
que no els rebien
per intentar
traslladar la seva opinió.
El senyor Juan Bertomeu
va estar amb mi
aquell dia
en la reunió.
Per tant,
el senyor Bertomeu
va parlar amb la plataforma.
Va parlar amb la plataforma.
I aquell dia
vam estar
gairebé una hora i mitja
parlant,
o sigui,
no va ser una reunió
d'aquelles
de 10 minuts
per treure't de sobre el tema.
O sigui,
vam analitzar
article per article
i va ser una reunió
profitosa.
Sobretot vam escoltar,
però també vam traslladar
la nostra opinió.
doncs bé,
el que no...
Escolti'm,
han anat a veure
la casa del senyor Bertomeu.
Bueno,
que facin el que vulguin,
però després que no diguin
que és perquè ningú
no els ha rebut,
perquè el senyor Bertomeu
els va rebre,
perquè estava amb mi
aquell dia
a la reunió.
Per tant,
jo amb aquest tipus d'accions
li veig més
la voluntat propagandística
que no pas
una autèntica
vocació de negociació,
perquè la negociació
i el diàleg
ja s'havia produït.
Però després una cosa,
i ho dic amb tota claretat,
perquè
la gent,
miri,
jo vaig ser candidat
a les eleccions generals
del meu partit
a les eleccions generals,
com deia.
en aquesta ciutat
en van votar
14.000 persones.
Bé,
no em sento
ni de bon tros,
ni sol,
ni aïllat,
és més,
em sento la majoria,
perquè les vam guanyar.
Les vam guanyar.
I si demà
fessin eleccions generals
en aquesta ciutat,
les tornaríem a guanyar.
és veritat,
pel que diuen les enquestes,
que amb menys diferència,
amb alguns partits petits
que creixerien,
però encara estaríem
per sobre de PSC
i de Convergència
en aquesta ciutat
amb unes generals.
Les tornaríem a guanyar.
Insisteixo,
el que diuen les enquestes,
perdem vots,
però les tornaríem a guanyar.
No em sento sol,
em sento
en aquesta ciutat
el defensor
de la immensa majoria
dels tarragonins,
en gairebé tot.
I a les eleccions municipals
exactament el mateix
i a les autonòmiques
exactament el mateix.
Primers o segons?
Primers o segons.
Per tant,
de vegades
es genera una sensació
segons la qual
les minories
són majories
i les majories
són minories.
No,
aquí,
en aquesta ciutat,
la majoria som nosaltres.
Representem
la majoria dels ciutadans
i jo treballo
amb aquesta consciència
i amb aquesta alegria
de pensar
i tenir la convicció
i és el que sento al carrer,
diguin el que diguin,
i jo passejo molt per Tarragona,
que molta gent,
la gran majoria,
compren perfectament
el que estem fent
i ens recolza.
Com definiria
aquesta mostra
de rebuig
els escretxes?
Segons vostè,
què en pensa?
Com es defineix?
No acabo d'entendre.
No, no,
és a dir,
què en pensen
definitiva?
d'aquestes mostres
de pressió
els escretxes?
Jo crec que
aquí hi ha dues coses,
no?
És a dir,
si l'escretxe té la voluntat
de parlar amb algú
que s'ha negat
a parlar amb tu,
que és l'excusa
que posaven,
doncs bé,
pot tenir el seu sentit.
És a dir,
hi ha un diputat
que s'ha negat
a parlar
amb aquest grup
i, en conseqüència,
doncs van a casa
a intentar trobar-lo
per parlar amb ell.
Bé,
podria tenir sentit,
però la majoria de casos
això no és veritat.
És a dir,
com vaig parlar l'altre dia,
l'altre dia fa un moment,
nosaltres ja hem parlat
amb la plataforma.
Jo el que crec
és que
tothom,
casa seva,
és un espai
personal,
privat,
familiar,
i els polítics
tenim els nostres
despatxos,
les nostres seus,
les nostres institucions.
Jo rebo cada dia
gent
al meu despatx
de l'Ajuntament de Tarragona,
al meu despatx
de la seu del Partit Popular,
que tothom sap perfectament
on està,
perquè és a la Rambla,
és la seu més cèntrica
que hi ha
i, a més,
ara,
com que està de moda
anar a manifestar-se
davant del PP,
fins i tot un dia
demanarem un bado
per manifestacions
perquè la gent
pugui sentir més còmode
manifestant-se.
Però això d'anar a casa
d'algú
té més una vocació,
sembla,
de, bueno,
de,
sabemos dónde vives.
Mira,
jo que vol,
és que no entraré
en aquestes discussions
perquè a mi
aquestes actituds
no m'impressionen.
A mi
no fa por ningú.
En una societat democràtica
no em fa por ningú.
Aquesta seria
la resposta.
Això sí,
quan el diàleg
és constructiu,
franc
i obert
i he de dir
que és el que vaig tenir jo
aquell dia
amb la plataforma
a la seu del meu partit
que és on havíem de negociar
o allà on ells em convidin.
És una de les coses
que els vaig traslladar.
Totes les vegades
que vulgueu parlar
amb nosaltres
només cal que
agafeu el telèfon
i em truqueu
i parlarem
el que sigui necessari.
I això sí que està bé
i això sí que és
un bon diàleg.
Ara,
jo de moment
no he tingut
aquí no s'ha produït
això de l'esclatxe
però en fi
ja li dic
que a mi aquestes coses
no m'impressionen.
Serà Alejandro Fernández
el candidat
a les municipals
de 2015?
Això com
s'acostuma a dir
en aquests casos
ha de ser
el partit
qui ho digui
però bé
tampoc no és cap secret.
Què sé.
No
no ens passarem
de políticament
correctes.
Sí,
qualsevol cas
vostè
s'està ben disposat
ser-ho?
Sí, sí,
no ho he negat mai.
No ho he negat mai.
Això després té
els seus processos
evidentment
però
nosaltres tenim
un projecte
amb vocació
de guanyar
i creiem
que podem guanyar
i és un projecte
que tinc l'honor
d'encapçalar
i per tant
la nostra intenció
és
amb l'actual grup
municipal
doncs
el seu projecte
de ciutat
que a més
després en parlarem
si vol
està
pràcticament
dirigint
l'acció política
en el plenari
de l'Ajuntament
de Tarragona
doncs
és arribar a guanyar
i ser una alternativa clara.
El plenari
que per cert
últimament
les mocions
que vostès presenten
s'aproven
no sé si totes
però gairebé totes
no?
I s'aproven
gairebé
per unanimitat
per això
quan la gent
nosaltres
ara
estem presentant
unes mocions
que donen forma
a la nostra aposta
per la promoció
de Tarragona
creiem que a Tarragona
no s'ha promocionat
històricament
com calia
creiem que la marca
Tarragona
és la manera
de sortir de la crisi
la marca Tarragona
genera ocupació
la marca Tarragona
com s'ha demostrat
d'altres ciutats
és la millor aposta
que podem fer
i fa dos plenaris
vam presentar
dues mocions
de la creació
de l'agència
marca Tarragona
i del grup de treball
per la candidatura
a patrimoni mundial
per la seva revisió
i en aquest plenari
hem presentat dues
sobre la millora
de les platges
tarragonines
i la millora
de les façanes
i de l'espai urbà
a la nostra ciutat
i bé
s'han aprovat totes
gairebé
sempre per unanimitat
per tant
és que
torno a la idea anterior
hi ha una
diferència brutal
entre
l'opinió pública
i l'opinió
de vegades
publicada
nosaltres
ens sentim
en aquesta ciutat
el partit
de la majoria
que aconseguim
que ens voti
tothom
les mocions
per unanimitat
que aconseguim
demanar
el canvi
de nom
de la universitat
i que el plenari
ho aprova
el govern de Barcelona
ja és una altra història
aquests no ens faran
massa cas
molt amb temo
però ja ens veurem
les cares
i per tant
no ens sentim
minoria
ens sentim
forts
ens sentim
els representants
de la majoria
i sobretot
ho dic
de cara als adversaris
no estem
ni molt menys
deprimits
ni pensant
que
ai ai ai
què passarà
no no no
estem convençuts
que treurem
aquest país
de la crisi
i estem convençuts
que guanyarem
a Tarragona
i que portarem
aquesta ciutat
on es mereix
per tant
que perdin
l'esperança
tots aquells
que es pensin
que el PP
de Tarragona
ara mateix
pugui estar
deprimit
per la situació
en general
no no
estem
sobretot
amb energies
perquè sabem
que la situació
és molt difícil
però si algú
ha de treure
aquest país
de la crisi
som nosaltres
i tenim aquest convenciment
per això
treballem
amb tota la força
del món
també li volia preguntar
vostè creu que
el castellà
està discriminat
a les aules
a les classes
jo crec que
miri
en època de Franco
això m'ho expliquen
els més vells
es donava una circumstància
i era que
totes les classes
obligatòriament
s'havien de fer en castellà
i després sortien
els nois al pati
i parlaven en català
i el que no té cap sentit
és que
ara mateix
totes les classes
hagin de ser
per força en català
a mi m'agradaria
un sistema
40-40-20
40 català
40 castellà
i 20% en anglès
o en una
en una quarta llengua
això és el que a mi m'agradaria
i això és el que porta
el seu programa electoral
el Partit Popular
ara
que sigui
90%
català
5%
castellà
5%
anglès
que és el sistema actual
a mi aquest sistema
no m'agrada
i ho dic amb claretat
no m'agrada
a mi m'agrada
un sistema
que sigui
perfectament bilingüe
i que després
tingui
moltes hores
d'una de les grans
mancances
que ha tingut
el nostre sistema educatiu
històricament
que és l'anglès
això és el que a mi m'agrada
ahir vam fer un reportatge
al 30 minuts
perquè el tinc molt percent
hi ha algunes hores
per exemple significatives
no deien que un 30%
dels pares
no utilitzen el català
com a llengua materna
amb els seus fills
un 30%
a nivell de Catalunya
i citava un exemple
de Camp Clar
també d'un col·legi
de Camp Clar
on el presentatge
encara és fins i tot més alt
és a dir
que tenim al territori
un exemple
on el català
per exemple
està clarament discriminat
a les aules
a les aules?
a l'escola
no, per què?
el català
ha discriminat a l'escola?
no
jo el que crec
és que cadascú
a casa seva
parla com li dóna la gana
després a les aules
a mi el que m'agradaria
seria un equilibri
però només faltaria
és a dir
també hi ha famílies
que parlen en català a casa
i que si després
no tenen fi
és que
això d'analitzar
les coses
segons
no, és que
resulta que en aquest col·legi
el 80% dels alumnes
a casa parlen català
o parlen castellà
no, no, no
aquí hem de pensar
en el sistema educatiu
en general
que és el més positiu
i jo repeteixo
per mi el més positiu
seria un sistema
on català i castellà
estiguessin
equilibrats a les aules
i després hi hagués
una tercera llengua
a l'anglès
molt potent
això és el que permetria
als nostres joves
sortir del sistema educatiu
poder quedar-se a Catalunya
a treballar si volen
marxar a un altre lloc d'Espanya
si volen
i marxar a l'estranger si volen
és a dir
sortir
de les aules
amb un sistema educatiu potent
i amb unes eines
l'educació
no ha de servir
per fer ideologia
ha de servir
perquè els nois
quan surtin del sistema educatiu
es puguin buscar la vida
el millor possible
que la vida és prou dura
com tots sabem
quan sortim
del balneari
de l'adolescència
i ens trobem
les dificultats
de les coses
i quan surts
d'aquesta situació
el millor és tenir
les més grans eines possibles
per buscar-te la vida
i crec que
les llengües
han de ser
eines de comunicació
i també eines de treball
i per tant
el millor
és tenir equilibri
de les llengües
més importants
Alejandro Fernández
del Portaveu
del grup municipal
del Partit Popular
sense acabar el temps
ens veiem divendres
que hi ha tertulia
de Portaveu
si no veus res
sí
en principi
ens veurem divendres
gràcies
i fins divendres
molt bé
doncs un plaer
com sempre amb vosaltres
gràcies
gràcies