Parlem amb el Sebastià Comas, ell és el propietari de la indústria de la goma,
on ara precisament s'ha instal·lat aquesta botiga de roba amiga.
Senyor Comas, bon dia.
Sí, bon dia.
Explica'ns una mica com va néixer la indústria de la goma,
com van ser aquells primers passos per tirar endavant aquell negoci a la ciutat de Tarragona.
Sí, això va ser cosa del meu sogre, no?
El meu sogre era Josep Morell Miseres, que eren de Vilaseca, no?
I havien anat a Xile, que hi tenia un germà,
i li van donar la idea de posar un article, els articles de goma.
En aquell moment, l'any 33, posar una casa amb goma és com quan m'havia dit el plàstic.
era una cosa nova, la goma era una cosa nova.
Clar, doncs, m'ha cridat l'atenció i es venien moltes coses amb goma, no?
I moltes coses que també es van vendre molt,
perquè en aquell temps els treballadors tothom anava amb espardenyes,
no portaven sabates, i llavors van sortir les espardenyes amb sola de goma.
Va ser un gran invent, perquè era més econòmic.
I com que era més econòmic, es venia moltíssim.
I, és clar, tots els articles de goma es van anant venent.
Pel que m'està explicant, era un negoci on els clients eren gent treballadora,
potser de la ciutat de Tarragona, que buscava preus barats.
Exacte.
Sí.
I, és clar, llavors va vindre la cosa industrial, també, no?
I es va anar veient, és a dir, anàvem fent, diguem, no?
Fins que va vindre el plàstic, eh?
Va vindre el plàstic, Déu,
quan va vindre el plàstic, llavors es fa clar.
La cosa va canviar.
El meu sogre, això del plàstic, no li anava gaire bé,
perquè ell tenia la idea que tenien de ser coses fortes,
coses que durin, no?
I el plàstic li semblava que no.
Però la meva dona i jo vam dir,
és la cosa que té més per vindre.
I, clar, ens vam tirar a anar comprant cada vegada més plàstic.
Vam ser dels primers de venda plàstic a Tarragona.
I es van anar prenent.
I vam anar enxamplant-ho.
I del plàstic van passar altres elements,
objectes de la llar, de la casa,
fins, ho comentava l'alcalde, fins Baixella.
El plàstic era la meva dona.
La meva dona també li agradava molt,
les vaixelles i aquestes coses.
I ella venia allò.
Jo em dedicava més a la cosa industrial.
A la cosa industrial vam treballar bastant i molt.
Perquè, a part d'aquí, vam anar enxamplant.
perquè la indústria de la home, quan vam vindre, era petit.
Eren només uns baixos.
I vam anar enxamplant.
És a dir, que vam anar enxamplant, vam comprar la part esquerra
i a l'última hora vam comprar la casa.
Ja es va treballar.
I ara, quants treballadors van arribar a tenir aquí, a la indústria de la home?
Quan vam arribar, en un moment en teníem 20 o 22.
Perquè, està clar, teníem 3 pisos.
que era el gran inconvenient de tindre 3 pisos.
Clar, que tens de tindre gent a cada pis.
Clar, teníem de tindre pisos.
L'última hora vam dir massa, massa gent.
No, massa gent.
I la cosa es va enxamplant
i la cosa que ens guanyàvem la vida,
i ens l'estem guanyant ara,
és amb la cosa industrial.
la goma i el plàstic.
El plàstic, doncs, estem venent moltíssim de plàstic industrial.
Perquè les coses de les galletes i tot això,
hi ha els xinos,
els xinos també venen tot de coses de plàstic.
Vam dir, deixem-ho córrer,
perquè ells venien les coses barates.
Els xinos els interessava ben bé de breu.
barat ho vol dir no gaire bo.
I nosaltres veníem el plàstic, però bo.
Es va anar fent i mira,
té hora de comprar la casa també.
Molt bé, doncs, aquestes són les explicacions
de la història d'aquest edifici
que ara ha passat a aquesta iniciativa de roba amiga.
senyor Comàs, moltes gràcies.
Que vagi molt bé.
Gràcies.