Música
Seguim novament des d'aquest programa especial, avui a Casa de l'Ermità,
tocada al portal del carro, on per cert ja plou,
imagina't com també la resta de la ciutat,
perquè veiem abans els núvols, hem anat de l'alterrat,
a la zona de l'alterrat d'aquesta casa rehabilitada,
i hem pogut veure que més o menys per sobre del mar
hi havia allò un front negre i pràcticament està creuant,
és a dir que tenim allò avui dia mullat, passat per aigua,
com no podria ser d'altra manera parlant de Sant Magí.
Si parlarem de Sant Magí hem de tenir aigua,
i Vicenç Gabriel diu que sí, naturalment,
el president dels portants, Vicenç, bon dia.
Hola, bon dia.
Perquè és així, parlem de Sant Magí, de parlar de l'aigua,
de l'arribada de l'aigua, de la baixada de l'aigua,
que en guany 20 anys, no? Déu-n'hi-do, 20 aniversari.
Bé, això de 20 anys és la vintena baixada, que és diferent,
perquè a vegades és com s'acompti.
Vull dir, vam començar el 94, doncs 2013,
en guany serà la vintena baixada.
Vens acompanyat per un portant jove.
El més jove de la penya, que és com se diu, vulgarment,
és el Carles, que ell i la seva família
estan units als portants, no és tant la història
i quan que sigui qui l'expliqui, perquè és la seva.
Carles Sabodó, molt bon dia, benvingut.
Hola, molt bon dia.
Amb ell hem parlat alguna vegada de fogons i d'astronomia.
Déu-n'hi-do el que fa, eh?
Perquè fa coses interessants endavant dels fogons.
Ara, per exemple, l'aigua, eh?
No sé si...
Quan comença aquest lligama?
Quan s'incorporeu com a portants?
Com va la història?
Mira, jo com a portant vaig començar el 2008,
aquest any farà la sisena baixada que faig.
Tot això ens ve per una tradició familiar.
El pare ja ho era, va estar molts anys vinculat a la baixada.
Per desgràcia, quan va morir,
hi va haver un impàs, la mare va seguir anant a tots els actes i tot,
i llavors fins que la feina m'ho va permetre.
Llavors va ser quan vaig incorporar-me
i des d'aquell dia ja no he deixat.
O sigui, hi ha una devoció a fer la baixada
i incorporar la família.
En aquest cas, tots som portants,
la dona, els dos xiquets, la mare d'on segueix.
És una tradició que crec que és molt maca que la puguin seguir tots.
Realment qui fa la baixada soc jo,
però tots els actes participem tota la família,
els nens després els pugem al carro.
doncs és una miqueta el seguir d'aquesta festa.
Doncs que ja el pare ja havia començat.
La vida com a familiar, Vicenç.
Això, home, és que clar,
nosaltres sempre diem que els portants són les famílies,
no són les persones, són les famílies portants,
on uns participen en uns actes i els altres en uns altres.
Evidentment, intendem que cada vegada
vagin entrant més famílies i com més teus és millor.
Vull dir, amb la qual vol dir que la continuïtat dels portants
doncs està assegurada.
Jo en aquest moment tinc 67 anys i el Carles...
Doncs 33.
Doncs quan me jubili pot ser el proper president.
Fixa't dir, si tenim continuïtat...
Això fa por, això.
Això està gravat, eh?
Això fa por, això.
Això queda gravat, això porta molt...
Jo hi dic, potser que ningú s'enfadi.
Quan plegui, recorda'ns que aquesta gravació la buscarem i...
No, a veure, el que vull dir és que és molt bo
que vagi incorporant gent jove
i en aquest sentit que estimin les nostres tradicions,
el nostre fer i que pugui seguir,
perquè a vegades t'aplanteixes, dius,
escolta, els que som, ja tots som grans,
ja portem...
No, no, no.
N'hi ha de 60, n'hi ha de 50, n'hi ha de 40, n'hi ha de 30.
L'aigua per ser enguany arribarà diumenge,
diumenge 18 d'agost, cap a dos quarts de set de la tarda.
Però s'ha de dir que tenim aquesta singularitat,
no?
Que enguany cau en cap de setmana,
no més o menys la baixada.
Això no serà el primer any que passa.
Vull dir, però bueno, què vol dir?
Doncs hi ha més participació, ens espera més gent
i per tant entenc que, o crec,
que és bo, perquè d'alguna manera
la gent, sigui creient, sigui no creient,
a man de la tradició o no a man de la tradició,
al veure l'arribada de l'aigua,
es pregunta això què és,
què fa, per què serveix
i com s'hi pot participar.
I clar, l'arribada o la pujada de la gent
a buscar l'aigua, el cantiret, l'ampolleta
o tot el que sigui,
doncs això favoreix.
No hi ha la venda de l'aigua,
que l'aigua no es ven,
perquè tothom diu que es ven, no, l'aigua no,
és un donatiu,
el que passa és l'envàs
i si tu portes un envàs
et posen l'aigua,
vull dir que l'aigua
no és qüestió de transacció monetària, no.
I llavors això el que fa és,
a més a més, doncs donar a conèixer
la devoció de Sant Magí
i la tradició de l'aigua.
Quan mireu cap allà dalt,
cap a Sant Magí de la Burfeganya,
cap a la...
Quan marxeu cap allà?
Divendres.
Divendres.
No m'equivoco,
agafem l'autocar,
anem tots cap allà dalt,
llavors allà fem la missa amb el mossèn,
fem la benedicció de l'aigua,
d'això,
recollim
i llavors ja
fem un soparet,
doncs,
de germanor,
perquè hi ha molta gent
que fa un any que no ens veiem,
que ens veiem d'any en bany,
sí que potser vas trobant algú pel carrer,
però clar,
som molta gent
que ens anem veient,
no,
llavors doncs ens expliquem
les vivències de l'any
i llavors acabem,
doncs,
fem una mica de tertulia,
dormir,
que l'endemà a les 6 del dematí,
Protecció Civil,
Arranca Sirenes
i som-hi.
Sortiu encara des de Bràfim,
des de la...
No?
Això és el segon dia.
Això és el segon dia.
El primer dia és a la Orfaganya,
sí, correcte.
Dormim a la Orfaganya
en temps de campanya.
I algú sota el carro.
Alguú sota el carro,
si els carreters,
la majoria.
Alguú sota el carro.
Llavors,
ens acompanya Protecció Civil
i els Mossos d'Esquadra,
que des d'aquí els agraeixo
la seva participació,
perquè si no,
seria molt complicat
amb aquestes velocitats
i amb aquest...
i nèquid que té la gent
per arribar al lloc abans d'hora,
doncs, esclar,
sort que anem amb els Mossos d'Esquadra
que ens obren la comitiva
i Protecció Civil que tanca.
I com que ens acompanyen,
també pugen a dormir.
I a les 6 del dematí
ens posen la sirena
com si es cremés el bosc
o jo sé el que passa.
Clar, allà no hi ha qui dormi.
Ja no hi ha ningú.
I llavors,
en el moment que vas,
et rentes la cara,
a l'aigua miraculosa
fa el miracle.
Et despeges
fora de veritat
perquè des de l'aigua pel·la.
Està gelada l'aigua.
Sí, l'aigua està gelada,
rentem la cara,
fem un cafetó,
una mica de coca
i arrenquem.
Bé, l'arcalde de Puntils
ens obsequia
amb un cafetó i coca
amb la seva senyora
i bé, doncs,
fem...
Bé, és que hem d'arrencar a les 7
perquè és que si no,
no arribem.
El timing
és com vosaltres,
el timing,
pam, pam, pam
i no ens podem passar.
I així va.
Llavors arribem,
al migdia arribem a Santes Creus,
bueno, entre mig
han passat per tots els pobles, no?
Sortim de Puntils,
passem per Santa Perpétua
del que hi ha,
arribem a Carol,
de Carol al pont d'Armentera
i de Pernod d'Armentera
arribem a Santes Creus
a baix al Vareda
on realment descarreguem els carros
que em sembla que tu hi ha estat
alguna vegada
i a fer-nos alguna entrevista.
Allà els cavalls, doncs,
descansen,
beuen, mengen
i nosaltres a dalt al Vareda
fem el dinaret
que diu el...
que no el fa el cap.
No, no, no.
Aquest no el fa el cap.
Aquesta vegada no.
quin ambient trobeu
en cadascun d'aquests pobles
al vostre pas?
Bueno, hi ha molta alegria
per la part dels pobles,
o sigui, la gent dels pobles
ens espera
amb molta alegria, no?
I per ells és una festa, també.
O sigui,
per ells és la festa
que passem pel seu poble, no?
I la majoria, doncs,
sempre t'ofereix alguna cosa, no?
Tindríem que esmorzar set vegades,
tindríem que dinar set vegades
i tindríem a què?
Escolti,
a veure,
quan baixin,
passin pel poble
i ja els obsequirem nosaltres,
no cal que vagin a esmorzar
a l'Argilaga.
Doncs clar,
escolti,
pel seu poble
i passem a dos quarts de vuit.
Ah, no, home!
Escolti!
Per cert,
a l'Argilaga,
Déu-n'hi-do, no?
A l'esmorzar que...
Que ho sostenitzen,
que més a més s'hi evoca mig poble, allà, eh?
Com?
Amb tot el poble.
Sí,
a l'Argilaga és la parania,
és una parania de seguita,
evidentment ens paren aquell esmorzaret,
aquelles taules,
molt bé,
i llavors,
però clar,
ja no t'aixecaries,
perquè,
però has de seguir,
has de tirar avall.
Evidentment ve la regidora,
no sé,
regidora alcaldessa de l'Argilaga
i també ve l'arcalde de la seguita,
doncs el Daldal,
ens acompanya amb totes les nostres,
i normalment també ve com a autoritat
l'arcalde de Tarragona,
que normalment fa tota la baixada amb nosaltres,
que des d'aquí el tornem a convidar.
Per cert,
que érem a Santes Creus,
és a dir,
que heu d'arribar a Santes Creus a l'Argilaga,
també hi ha un recorregut,
hi ha un trosset.
Vaja.
No,
a la tarda anem de Santes Creus
fins a Bràfim,
i a Bràfim dormim.
Fins a Bràfim, val, d'acord.
Jo sabia que ens quedava una part del camí
que ens l'havíem deixat.
Sí,
a Bràfim,
o sigui,
sopem a Bràfim,
dormim a Bràfim,
i l'endemà del matí ens aixequem,
passem per Nulles,
llavors de Nulles anem a l'Argilaga,
l'Argilaga a la seguita,
els Pallaresos i Tarragona.
Carles,
l'ambient que es viu durant el camí,
ja hi ha moments especials?
Bueno,
l'ambient és molt maco,
i com hem comentat abans,
com que les edats són molt diferents,
hi ha des d'aquell que t'explica
aquella historieta de no sé quin any,
fins nosaltres més llavors,
que poder estem una mica més esbojarrats,
no sé com dir-te,
però què?
Fem tots com una unió,
no?
Les edats és molt maco,
perquè tothom té la seva manera de pensar.
I moments macos,
n'hi ha molts,
no?
És el que deia,
quan passes pels pobles,
l'alegria de la gent,
això és molt maco,
i després també ens trobem pel camí,
alguna cíndria,
algun meló,
alguna ampolleta d'aigua,
que ens va deixant algú,
i llavors això,
doncs,
ostres,
trobar-te aquella cíndria,
amb aquella calor que fa,
amb aquell barret de palla,
i tallar-t'l'hi,
menjar-t'ho,
hòstia,
és aquells cinc minutets de descans,
doncs és molt maco,
no?
Allí amb una arbre de tapadet,
està,
o sigui,
el caliu és molt,
és molt maco.
Bé,
evidentment,
clar,
ja portem molts anys,
portem experiència,
i d'alguna manera,
a veure,
la baixada no és una diversió,
i això suposo que,
els que ens han acompanyat alguna vegada,
com vosaltres,
els mitjans,
ja ho sabeu,
si vas caminant malament,
perquè al final se't allaguen els peus,
si vas al carro,
al final,
les cervicals,
les lombars,
i tot,
t'ha de destrossar,
i,
bé,
és igual,
facis el que vagi,
i després el bat de sol que et toca,
perquè,
clar,
hi ha un tros que és terrorífic,
que és el dia,
la segona baixada,
és des de Santa Escre,
des del pont d'Armentera,
fins a Santa Escreus.
A la una al migdia,
a ple es fa una recta,
com,
però traçada així,
i allà,
i no s'acaba mai,
encara que són quatre quilòmetres,
no s'acaba mai,
no, Carles?
No,
es fa,
hi ha moments que es fa dur,
està clar,
no?
Com que ho vivim,
doncs molt,
doncs ho fas amb moltes ganes,
el que dius,
hi ha gent que ho fa tot caminant,
hi ha gent que va amb carro,
ens anem alternant,
doncs perquè clar,
tampoc no hi acabem tots els carros,
ni tots podem anar a caminar tota l'estona,
no?
però es fa,
o sigui,
es fa bé el que diu ell,
és dur,
el segon dia t'asseguro que estàs,
o sigui,
estàs rebentat,
no,
estàs molt cansat,
però,
però,
bueno,
d'això consta,
no,
de fer la baixada,
portar aquesta aigua i aquesta il·lusió cap a la gent de Tarragona,
doncs que no pot pujar allà dalt a buscar-la cada any,
no,
i nosaltres,
doncs crec que fem aquesta labor de baixar-los i a la gent,
i,
bueno,
està clar que després està tot ple,
està la Rambla plena,
està tothom ple,
tothom està esperant que arribem,
no?
poder la baixada,
veure tothom,
com et demana també l'alfabre que anem repartint,
l'espígol,
la gent,
doncs que es bolca molt,
no,
a dir-te coses i a demanar-te,
no,
i aquesta part és molt bonica,
l'entrada de Tarragona,
per mi,
és una de les parts més boniques,
no?
Jo,
més espiritual,
per mi,
el moment més emotiu per mi,
és la missa a la Capilla de les Fons,
la missa a la Capilla de les Fons,
que es munta amb una taula d'aquestes,
del sopar,
s'hi posen dos collars del cavall,
un ram de flors,
damunt de dues portadores,
el mossèn està d'esquena a les Fons,
i aquest bullar de l'aigua,
aquests silencis,
i tots els cans,
les garalles,
acompanyen la missa,
i tot això,
i el recolliment de la gent,
i com no,
l'humilia,
el sermonet del mossèn,
on ens encoratja que donem testimoni a la baixada,
que no es pensi la gent que això és una barbena,
que és una...
No, no,
això és una tradició que s'ha de fer en devoció
i donar un testimoni,
i així és com ho intentem fer,
i si alguna vegada fallem,
doncs mala sort,
però aquí està l'esperit de tots plegats,
és aquest,
donar un testimoni.
Vicenç,
això és divendres,
no?
Serà divendres al vespre,
més a més,
no?
Les buides al vespre?
Sí,
sí,
sí,
el divendres,
abans de sortir,
o sigui,
que és com diu el Carles,
pugem allà,
per diferents mitjans,
evidentment,
els carros i els cavalls
pujen en camión,
nosaltres,
amb un cotxe,
amb un autobús,
i a partir d'allà,
doncs es comencen a engalanar els carros,
a lligar els carros a les portadores,
es munten les taules per sopar,
i una vegada està tot això a fer,
les tendes,
evidentment,
el carreter que toca es munta el pallet sota el carro,
i una vegada això,
doncs bé,
doncs fem el sopar,
i com diu el Carles,
doncs és fort,
perquè de quan en quan,
doncs fem la,
hi ha la xerradeta,
trobes amb un,
trobes amb un altre,
i hi ha moments que no t'aniries a dormir,
però al final dius,
escolta,
ens aniran a dormir,
perquè demà a les 6,
això arrencarà,
i queda tot el dia cap endavant,
i l'endemà.
Què simbolitza l'alfàbrega i l'espigol?
L'alfàbrega és un costum que tenen els traginers,
els traginers,
perquè espanta els insectes pels animals,
l'olor aquesta forta de l'alfàbrega espanta,
no és per fer mojitos,
que també.
Clar,
que no és per fer mojitos,
vull dir,
espanta les bosques i els insectes,
evidentment,
per l'estiu i amb la calor que fa,
doncs,
aquesta és el parquet de l'alfàbrega,
i clar,
és una herba que a l'estiu tothom desitja,
o no s'obre a casa.
Com valoreu el fet de tenir aquesta seu,
per parlar de la confreria,
com vau vista, no?
No sé si l'havíeu pogut veure fins ara,
què us sembla?
Home,
jo fa molts anys que em moc per aquesta casa,
evidentment,
això, doncs,
fa molt de temps que es havia intentat fer,
es havia anat fent,
primer el projecte,
a veure com el finançament,
tot plegat,
tot això és complicat,
i a més a més,
és important tenir una seu,
com la confreria,
perquè nosaltres,
malgrat que som independents,
d'alguna manera som independents,
no deixem de ser
una branca de la confreria,
vull dir,
nosaltres estem lligats
amb la confreria,
vull dir,
el nostre referent és la confreria,
evidentment,
i llavors vol dir que,
bueno,
tots plegats,
cadascú té,
doncs,
totes les coses
el magatzem de casa,
vull dir,
el magatzem dels portants és a casa,
el magatzem de la confreria,
i això també serà molt bo,
que aquí ens puguem trobar,
que aquí puguem tenir les coses,
i que aquí la gent sàpiga
que té casa seva,
i a més a més,
aquesta sala,
que és,
vaja,
jo crec que és molt,
molt entrenable aquí
per fer conferències,
o xerrades,
o muntar alguna cosa,
doncs jo crec que serà molt bé,
i després,
és que les cases,
la casa era,
és que queien,
vull dir,
no,
no és allò que han fet un capritxo,
no, no,
han fet el que teníem que fer,
intentar arreglar les cases
perquè no que queixin,
perquè,
em sembla que ja ho han explicat,
aquesta on estem,
encara,
però és que a l'altre,
ningú s'atrevia a pujar dalt,
perquè segur que el traspols s'enfonsa.
Per cert,
en guany quants carros sereu,
de sempre?
Vuit,
sí,
sí,
ja està concretat,
ja hem parlat amb els amics
de Sant Antoni de Vall,
serem vuit carros a la baixada,
i s'hi afegirà el carro de la bota
a Tarragona,
i com no,
el carro batge,
on porta les autoritats,
i el penó dels portants.
Doncs ja hem vist avui
que el relleu generacional
està garantit,
no,
perquè si el carros,
que en 33 ja hi porta la família,
no,
doncs suposo que algun dia també
vindrà a la canalla,
no,
jo he vist canalla,
alguns anys baixant també amb el carro,
no?
No.
O no?
No em porteu de petitons?
No.
No m'ho ha semblat?
A la ciutat.
A veure,
a la ciutat,
a veure,
quan arribem a cada poble,
intentem,
i parem,
i tant els crios com els pares,
doncs intenten col·locar
tots els nens que poden
dalt el carro.
Per la foto,
eh, sí.
Donem un tomet,
i però,
perquè penseu que no deixa de ser perllós
anar dalt el carro,
i d'avore'ns,
un nen que no tingui 6 anys,
m'assembla que és,
no ho recordo,
6 o 7 anys,
si no ve acompanyat per un adult,
un adult de confiança,
no el deixen pujar,
perquè és que,
esclar,
pot posar la mà a la roda del carro,
pot caure,
pot relliscar,
el cavall es pot,
d'alguna manera,
espantar,
vull dir,
qualsevol de les coses pot ser,
vull dir,
i d'avore'ns,
el fet,
i amb això hi tenim molta cura.
Doncs,
en quan ja veurem un any més,
el diumenge,
recordem,
que cauen diumenge,
el diumenge 18 d'agost,
els portant-nos l'aigua a l'aigua
de Sant Magí,
que arribarà a la ciutat,
i una entitat que esteu d'enhorabona,
per com dèiem,
per aquests 20 anys,
tot i que això ja he fet abans,
però 20 anys,
diguem-ne,
d'aquesta nova tongada,
i també perquè no fa gaire,
no fa gaires mesos,
l'any passat,
va ser,
es van atorgar
els serveis distingits
al premi del Balcó,
al Tarragoni de l'any,
d'Àmbient Cultural del Tarragonès,
suposo que ben merescut
i contents encara,
no?,
amb ara que hi ha passat alguns mesos.
I tant,
i tant,
o sigui,
va ser,
a veure,
a més,
no ho sabíem,
vull dir,
va ser una cosa
que ens va,
em van trucar,
escolti,
no sé el nom,
soc la secretària
d'unitat cultural,
el truco de part
de la presidenta,
per dir-li
que el jurat,
per unanimitat,
els hi ha otorgat
el premi del Coló,
a Tarragonès,
fidel,
que l'hi entregarem
el dia 21 de setembre,
amb el mateix acte
del pergó de festes
a l'Ajuntament,
al Saló de Plens.
Home,
impressionant.
Bé,
i això
és un reconeixement
de tots plegats
i d'un munt de gent.
I clar,
una entitat
com el MNC
que realment
faci aquesta distinció,
vull dir,
no és qualquer cosa.
Des d'aquí
tornem a agrair-los
a l'Uniu Cultural,
a la seva presidenta
i tota la Junta
que ens van votar,
i els que formaven el jurat,
perquè hi havia
algú més
que no era
d'uniu Cultural,
hi havia algú
de l'Ajuntament
i amb algú independent,
no m'ho facis dir,
però agrair novament
aquest reconeixement.
Pels 20 anys
fareu algun sopar especial?
No sé,
fareu alguna...
No,
a veure,
el dia...
si no hi ha diners,
home.
No,
però dic allà dalt,
que el personal
és una mica diferent.
Allà dalt,
la persona que...
Jo sóc Gixiré,
però farem el,
suposo que el sopar
normal de sempre,
senzillet.
Llavors,
les persones
que ens fan el catering,
que és el restaurant
de Cal Escolar,
que és de Santa Maria
de Miralles,
ja fa 10 o 11 anys,
que quan sé que serà
l'11 any
que ens farà aquest catering,
els hi vam explicar
i ens faran
de postre
una tarta de complejans.
No m'ho facis dir
amb no sé què
i amb no sé quantes
no sé quantes espèl
no s'hi posaran,
però el postre
és una tarta de complejans
que ells també han fet
un esforç
per obsequiar-nos
i...
i...
no...
Bueno,
a veure,
teníem que fer samarretes,
que l'any passat no,
per falta de pressupost
no en van poder fer,
han fet unes samarretes,
no teníem ni samarretes,
ni els mocadors
aquell de coll,
ni els barrets,
perquè ja no en teníem,
i l'any passat
doncs van passar
com van poder,
bueno,
tots més o menys
no teníem
i en guany
han fet
unes camisetes noves
amb un logo
que és recordant
la vintena baixada
dels portants de l'aigua,
però han comprat
les samarretes
que ja tocaven,
vull dir que no...
no,
a veure,
en aquest moment
el que no podem fer
és cap...
cap dispensi,
perquè és que escolta,
l'afanyada que hi ha
per aqueixar-ho tot,
vull dir,
però bueno,
doncs tant,
tant samarretes,
lámines,
menús,
carros,
vull dir,
és que no podem ampliar,
hem retallat moltes coses,
però no...
és la tònica generalitzada.
La imatge externa
hem intentat
que aquesta no...
a veure,
hem intentat
que no...
la imatge
no sortigués
perjudicada
amb aquestes retallades,
que fossin coses
doncs més aviat internes.
Vicenç Gabriel,
Carles Salvador,
gràcies per acompanyar-nos,
una forta abraçada
a la revista de portants
i ja ens veurem,
ja amb el sol,
a la baixada,
al propi mes d'agost.
Que vagi molt bé,
gràcies.
Moltes gràcies.
Fem una petita pausa
i tornem de seguida.