El que fem ara immediatament ho hem estat explicant des de primera hora del matí també al Sumari.
Ens acompanya als estudis i està aquí amb nosaltres el president de l'autoritat portuària, Josep Andreu.
El saludem. Senyor Andreu, molt bon dia.
Bon dia.
Doncs això, hem superat ja l'Equador també del present any, de l'exercici actual.
El primer que li voldríem preguntar, ja ho fem així, eh?
Com està anant aquesta activitat al port? Com està funcionant a nivell de tràfics? Com van les mercaderies?
Doncs mira, aquest primer semestre de l'any no anem gaire bé.
Ja ho portem dient des de fa uns mesos que el comportament no era bo i no és bo per diversos motius.
És a dir, estem preocupats però no alarmats.
Com diem nosaltres, entenem que tot el que està en aquests moments passant a nivell d'activitat del port de Tarragona
és un tema conjuntural per diferents motius i que per tant no és una situació estructural,
que ens obligui a encendre els llums d'alarma.
Què està passant?
Doncs per començar, per exemple, en aquests moments portem 3 milions de tonelades menys que l'hem passat,
portem uns 13 milions i mig, l'any passat portàvem uns 16 i mig en el primer semestre.
Aquests 3 milions menys que hem fet de tonelades, per què hem fet menys tonelades aquest any?
Doncs mira, d'aquests 3 milions fent el gran número, perquè s'entengui fàcilment,
un milió i mig de tonelades menys és del carbó.
El carbó en aquests moments, que Tarragona sempre ha sigut molt singular i una activitat molt pròpia de Tarragona
i que també ha donat els seus punts de molèstia, que ara creiem que a poc a poc anem millorant moltíssim
tot el tema de la gestió medi ambiental del carbó, doncs per coyuntures del sector elèctric,
en aquests moments el carbó no està funcionant.
Per què no està funcionant?
Doncs principalment per 3 variables.
Una, el preu del carbó està pujant, el carbó que venia a Tarragona o ve a Tarragona fins ara venia de Sud-àfrica,
en aquests moments aquest carbó, les mines de Sud-àfrica estan caient en mans dels xinesos,
que estan comprant molta matèria primera,
doncs això fa pujar el preu del carbó, per tant el carbó és més car per un costat.
Per altre costat, la demanda de llum, de consum elèctric a nivell del país nacional ha baixat moltíssim.
L'activitat econòmica i tot ha baixat molt la demanda del sector elèctric.
I per altre costat, les grans empreses elèctriques del país utilitzen les centrals tèrmiques,
que és on fan servir el carbó, però tenen altres tipus de fons d'energia,
com és la nuclear, com són les energies alternatives o com és l'energia hidroelèctrica.
Com ha plogut moltíssim aquest primer semestre de l'any, els pentans estan plens
i en aquests moments les companyies elèctriques, donat que ha pujat el preu del carbó,
en lloc de cremar carbó, prefereixen suministrar-se de l'energia dels pentans.
Ho he intentat explicar senzill, però tot això ha suposat que a Tarragona ha entrat
un milió i mig menys de tonelades de carbó.
Ha passat un comportament molt similar a la resta de ports de l'estat espanyol
que tenen també el carbó com un producte seu.
Això per un milió i mig.
Després també en temes cereals, l'any passat va ser un any extraordinari pel port de Tarragona
en el tema de cereals, i aquest any està sent un any bo.
El que passa és que comparat amb l'any passat, quan tu compares un any amb l'altre,
si un any va ser extraordinari i un any bo, estem perdent pràcticament 800.000 tonelades
respecte a l'any passat.
I per últim, el sector petroquímic, no el cru, que el cru s'ha mantingut,
és a dir, la matèria primera del cru, però si tot el que és productes químics
i derivats del petroli, aquí també ens ha baixat,
això ja també és fruit del moment econòmic, de la crisi econòmica,
ens ha baixat pràcticament mig milió de tonelades.
Si sumes tot això, en aquests moments no presentem uns bons resultats,
ho diem clarament, però també expliquem o intentem explicar a la gent,
a casa nostra, a la societat, al món econòmic,
que de moment tot el control el tenim perquè és un tema conjuntural.
Les perspectives del segon semestre, sembla que ja normalitzarem certs mercats,
per exemple, el carbó se normalitzarà, les centrals tèrmiques tornaran a funcionar
i tornaran a necessitar carbó, l'agroalimentari també començarà a recuperar,
però en tot cas recuperem un tràfic normal, no recuperem el perdut.
Així li volíem preguntar, més o menys, no sé si es tancarà la lliure igualment,
una mica, imagino que inferior, potser.
Sí, no, tancarem amb números a la baixa, però bueno, no ens preocupa,
jo insisteixo en aquest raonament.
Mentre tot sigui un raonament i el tinguem controlat i sigui un tema conjuntural,
no estructural, diguem que perds un tràfic i ja no perquè t'ha agafat la competència
o perquè no estan contents amb el port de Traona perquè no ho fem bé,
això sí que m'ho preocuparia i haurien de prendre decisions importants.
En el moment, si és un tema conjuntural, estem permanentment treballant de la mà
amb els operadors, que són ells realment els que són els responsables
de l'activitat econòmica i els acompanyem en tot el que podem,
intentem ajudar-los, parlem amb ells, parlem amb proveïdors,
anem fent tot el que podem perquè aquest moment que no està sent bo
sigui entre tots el puguem portar el millor possible.
D'aquí aquesta aposta que també expliquen normalment de diversificar l'activitat
perquè punxen determinats tràfics però s'ha de buscar oportunitats noves,
altres ninxos de mercat.
Això ho s'ha encertat plenament, és a dir, aquí sempre nosaltres hem explicat
i en veu alta l'importància que té pel nostre port diversificar.
I aquí tenim un exemple, clar, quan tenim un gran tràfic com és el carbó
que per diferent, per conjuntura del mercat perdem un milió o mig de tonelades,
doncs aquest és el problema, que si no tenim altres tràfics, altres activitats
que ens poguessin compensar aquesta pèrdua, doncs estem patint.
I amb aquesta línia estem treballant, amb això no hem deixat de treballar
i seguirem treballant perquè són temes de llarg recorregut, que dic jo,
i estem buscant noves activitats.
M'han començat l'any passat el tema dels animals vius, està funcionant molt bé,
però clar, animals vius pots guanyar 20, 30, 40 mil tonelades,
recomparat amb el milió i mig que has perdut en el carbó.
Però bé, és important, no?
És important això, estem mirant tot el tema de la terminal de contenedors,
buscant noves línies, bé, és un treball que tot l'equip comercial del port
està treballant intensament.
I amb tot s'han fet els deures en quant a infraestructures,
també amb aquesta terminal de contenedors, preparats per quan la situació estigui
molt millor, no?, poder despagar com toca, no?, el port de Tarragona.
Sí, exacte. Bueno, sempre també ho hem explicat,
el nostre terminal de contenedors, doncs és una mica allò, sembla,
una mica de terminal pupes, no?, perquè és una terminal molt jove,
té tres anys, i en el moment de la conjuntura econòmica,
i amb una competència ferotge que tenim tant de Barcelona com de València,
doncs clar, són factors que li costen, no?,
els està costant arrencar.
Nosaltres estem, també, estem en plena línia directa amb l'operador,
amb DP Wall, estem treballant conjuntament amb ells,
ells estan contents en Tarragona, és la seva terminal,
l'única terminal en exclusiva que tenen al Mediterrani,
per tant, amb una gran perspectiva de futur i de projecció,
i, bueno, amb totes les infraestructures que estem treballant,
el tema de connexió d'ample europeu, les zones alt,
i a veure si podem tirar endavant tot el tema de l'A27,
és un escenari on la terminal de Tarragona té moltes opcions
i moltes perspectives de futur, no?,
llavors, bueno, ara el que hem d'anar trampejant
aquests temps més difícils, la terminal en aquests moments
està en el que se'n diu en el punt d'equilibri,
vull dir, perquè, bueno, pel número de contenedors que està movent
respecte al compte d'explotació,
doncs està, vull dir, no estan sent una...
traient moltes pèrdues, grans pèrdues,
que poguessin en aquests moments posar un perill de terminal,
això crec que estem bé, el que hem de fer és, com bé dius,
esperar, doncs, bueno, que hagi tota una vegada
la remuntada de l'economia, i, bueno, aquesta remuntada de l'economia,
doncs, que la terminal de Tarragona també creixi, no?
Pel que fa a infraestructures també s'espera aquest tercer fil tan esperat,
sembla que portem uns mesos una mica d'estandvall,
l'únic que hi ha hagut aquests darreres setmanes,
aquests recursos, el de Fulla el presentava,
també de reclamant una mica el que vostè també sempre ha defensat,
aquesta provisionalitat del projecte, com...
Què se sap del projecte, ara mateix?
Bueno, aquí hi ha diverses coses.
Primer, el que no hagi notícies és el no-news-good-news,
vull dir que, en principi,
el que és el projecte, diguem, tècnic en si, va avançant,
ja s'ha licitat, dels quatre partides,
ja s'han licitat i adjudicat tres,
i està pendent l'última,
que justament és el tram de Sant Vicenç a Vilaseca,
i que ens consta que, vull dir, si d'això està feta,
ja s'han presentat les ofertes,
i pot ser que hi hagi alguna modificació tècnica d'última hora,
que, bueno, fa que el temps s'ha de resoldre en les pròpres setmanes,
a part de, per segons jo, que és estiu, etcètera, no?
Això és un tema.
Pel que fa als recursos, tant del Tafulla, no el conec tant,
malgrat que vam tenir una conversa amb el seu alcalde,
ja al setembre hem quedat que vindrà el port,
i, bueno, entenem que també això ho hem de fer i és necessari fer-ho.
Sí que coneixem totes les accions que ha fet l'Ajuntament de Tarragona,
amb el seu alcalde capdavant,
ens hem mantingut permanentment informats,
i ja ho vam dir, que nosaltres ho respectem
i entenem la posició de l'Ajuntament,
perquè, bueno, és el que toca fer,
defensar el millor que creu...
de Tarragona, a més, que el que està plantejant
és des d'una perspectiva de l'absoluta coherència,
també, vull dir, també ho hem de dir,
perquè està introduint unes millores al projecte tècnic,
que creiem que fins i tot són millores
que nosaltres ja li hem ofert a l'alcalde,
i així hem parlat també amb el Ministeri,
que si el port pogués col·laborar
o pot ajudar amb alguna cosa amb aquestes millores,
nosaltres també estem disposats, vull dir, per la ciutat,
escolta'm, creiem que el port ha d'estar-hi, no?
Vull dir, i per tant, des d'aquesta perspectiva,
bueno, respecte absolut als plantejaments
que ha fet l'Ajuntament,
sé que ahir també va haver una altra reunió tècnica,
que estan avançant,
vam enviar també amb aquesta línia
de què podem fer, podem ajudar el port,
vam enviar el nostre director
de planificació portuària a la reunió,
i, bueno, amb la voluntat
que a veure si entre tots aquestes millores
se poden introduir,
quin és l'abast de les millores,
parlant de passarel·les, de pantalles,
de treure vies del frontal,
de l'estació, millora de l'estació,
és a dir, hi ha moltes coses damunt de la taula
que potser totes no podran ser de cop,
òbviament, però sí que potser
en un calendari, en una planificació,
podran ser resoltes,
i el que hem de fer en definitiva és
que si aquesta connexió
arriba a Tarragona,
que el port la necessita,
l'hem explicat reiteradament,
és que si a més a més
després poden haver-hi unes millores
per a tots,
doncs, benvinguda sigui.
Vaja, paciència,
perquè ja arribarà la infraestructura,
arribarà un dia o un altre.
Si li sembla, parlem ara
del tema dels creuers,
també una de les grans apostes del port,
comenta, d'un futur mitjà, llarg termini,
què s'està fent,
com s'està treballant tot aquest tema?
Doncs, bueno,
estem avançant bastant.
Ja vam explicar que vam crear
un grup de treball,
jo crec, molt potent.
Aquest grup de treball,
recordo que era,
per un costat,
el grup originari,
que era el patronat de turisme
a la Diputació,
el patronat de turisme
a l'Ajuntament de Tarragona,
la Cama de Comerç de Tarragona
i el Port de Tarragona.
Aquest era el grup originari
que fa molt de temps
estava treballant el grup de creuers.
Amb aquest grup,
vam plantejar
una nova estratègia de treball
que passava justament
que es vam oferir al port
per liderar aquest projecte de creuers,
entenent que el port
tenia més facilitats d'interlocució
amb el que eren les nevieres.
Això va ser acceptat
per la resta de components
i vam posar fil a l'agulla
i llavors el que vam fer
és ampliar el grup
amb el que nosaltres entenem
amb més experiència,
amb més coneixement,
amb més talent,
si vols,
és a dir,
amb tot com era incorporar
a Port Aventura,
enteníem que era un operador privat
que tenia que estar
i dir la seva
en la taula de creuers,
hem incorporat
a la patronal del turisme
que està representada
pel senyor Lluís Rullan,
em sembla que
ja no cal
dir res més,
a l'escola de turisme
de la Rovira i Virgili,
perquè també creiem
que és important
algú
que ofereixi
tota aquella pota
diguem de les dades,
de les anàlisis,
de les estadístiques,
etcètera,
és molt important
quan tu treballes
aquests temes
i després també
també tenim incorporada
la pota de BCN Wall.
Poquet a poquet
s'ha va incorporant,
evidentment,
en la medida
que el projecte
de BCN Wall
va agafant cos,
estem en permanent contacte
amb ells
i ja hem tingut reunions
de treballs amb ells
explicant les infraestructures
que nosaltres tenim al port,
com enfoquem
el tema de creuers.
I tot aquest grup
de treball
ara ja s'està consolidant,
porta vuit mesos
treballant plegats,
ja hem fet,
ja hem anat a fires,
hem anat a congressos,
i ara s'està aconseguint
tota una base de dades,
diguem,
hi ha uns contactes permanents
amb uns interlocutors,
diguem,
que dic jo,
els decisors,
els que prenen decisions,
on al port de Tarragona
ja estem començant
a presentar
la nostra pròpia proposta.
I en aquesta línia estem.
Ara,
el 24 de setembre,
anem a Hamburg,
que hi ha una fira
també molt important
a nivell d'Europa,
perquè nosaltres estem veient,
és a dir,
ja hem detectat
que el nostre producte
propi de creuers
el tenim molt enfocat
pot tenir èxit
en el mercat a la mà
i en el mercat britànic,
per exemple,
i en creuers
petits i mitjans.
Aquest entenem
que és el nostre nitxo
on realment
podem trobar forat.
Forat per començar,
després ja vindran més coses,
però forat per començar.
És absurd
anar a buscar
una companyia
com a Costa Cruceros,
que està instal·lada,
o Royal Caribbean,
que està instal·lada
a Barcelona
amb 5.000 passejers.
de buscar els nitxos concrets.
Hem de ser realistes
i hem de ser pragmàtics.
Buscant aquests nitxos,
nosaltres creiem
que tenim
un espai propi,
amb un producte propi
que l'estem treballant,
no cal dir
que està a la Tarragona Romana,
a la Ruta del Císter,
l'excursió a Barcelona,
és a dir,
tot això
ho estem vestint molt bé,
dotant-lo a més
de continguts propis
per fer-nos diferencials
respecte a altres destins.
Per exemple,
quan parlem de Tarragona Romana,
no només és la Tarragona de la Pedra,
és la Tarragona de la Pedra,
però potser
estem treballant molt
a l'Ajuntament
amb temes d'activitat
de terracó viva,
és a dir,
aprofitar un creuer
i que hi hagi terracó viva.
Ara estem arribant
a acords
amb les colles castelleres,
perquè si venen creuers
també poder fer castells,
és a dir,
uns productes
que ens facin diferenciats,
singulars,
respecte a altres ofertes
que puguin haver.
També és com
abans de les mercaderies,
i ja ho he dit sempre,
és una carrera de fons,
això és una
una carrera a llarg termini,
que hem començat,
crec que anem molt bé,
la sensació del grup
fa una setmana
vam tenir una raó de treball
és que anem molt bé,
la gent té
bones vibracions,
per dir-ho d'una manera,
i estem treballant,
treballant, treballant,
en la confiança
que en moment
se'ns presentarà l'oportunitat,
i això sí,
quan se'ns presenti
la tindrem que aprofitar
i molt bé,
no el podem deixar escapar.
Quan creu,
vostè,
que podrem veure
alguns fruits
de tota aquesta feina?
Bé, no, mira,
l'any que ve ja tenim
algun creuer,
de moment el que fan
les companyies
ens ofereixen
creuers de prova,
que se'n diuen
en el bon sentit
d'això,
i tenim un creuer,
un creuer de 1.500
passatgers,
un creuer important,
que,
doncs,
alguna companyia
avui per avui
ja ens ha dit,
escolta,
si voleu,
tenim aquest creu,
si voleu,
hi provem
a veure com funciona,
no?
Però aquest no és
l'objectiu,
l'objectiu és
arribar a una escala
regular,
no?
Una escala
que una companyia
t'adiguin,
escolta,
doncs,
fem 14 escales
a l'estiu,
amb 1.500
passatgers,
però som 20.000
passatgers,
ara arriben 1.000,
vull dir,
de 1.000 a 20.000,
jo crec que ja és
un primer pas
molt important,
no?
I si això
ho aconseguim,
tenir que una companyia
confiï en nosaltres
en una escala
regular,
és aquella frase
feta de
ja m'hobera
el meló,
no?
Ja comencem
a ser referència,
no?
I aquest és
el gran objectiu.
Pensa que ara
a la tardor,
nosaltres anem
a Hamburg,
també tenim
alguna visita
per,
em sembla que era
per Anglaterra
i tot,
per els carbois
britànics,
en aquests moments
estan,
a la tardor,
s'estan tancant
els circuits
del 2015,
és a dir,
dos anys vista.
Bueno,
per tant,
nosaltres no diem
que no és res,
evidentment,
nosaltres hem d'aprofitar
tot,
però insisteixo,
jo crec que
quan,
la pregunta que em fas,
quan podrem tenir
uns resultats,
si treballem
de la forma
que treballem
i amb persistència,
insistència,
doncs,
jo crec que,
si no és el 2015,
jo crec que cap al 2016,
realment,
ja podrem tenir
aquell gran objectiu
que és dir,
una,
o alguna companyia
de creuers
confia en Tarragona
i tenim escales
regulars
programades
i contractades
per Tarragona.
Vaja,
sense pressa
però sense pausa,
sobretot,
no?
Exacte.
També abans,
estem en la recta final
de l'entrevista,
dos temes abans
d'acabar,
volíem preguntar-li,
un d'ells són
totes aquestes obres,
aquests canvis
que s'estan fent
ben efectius
i ben visibles
a tota la zona
del Serrall,
al barri mariner,
com està tot plegat?
No sé si ja han acabat,
queda alguna actuació
pendent encara.
Bé,
això va respondre
en que,
bueno,
enteníem que
ara el projecte
de la façana
del Serrallo
ja tenia,
si no va i errat,
entre 8 anys,
més o menys,
parlo de memòria,
i,
bueno,
hi havia un,
jo quan vaig entrar
de president,
doncs hi havia
una sèrie de peticions
per part de l'associació
de veïns
sobre millores
del barri,
el que vam fer
és estudiar-les,
planificar-les
i una millora
molt important
que hi havia
en aquell moment
era el tema
del canvi
de la proposta
del canvi
de l'adoquinat
que hi havia,
perquè ara sembla
que tots
hagi guanyat,
però recordo
que hi havia això,
no?
A més a més,
un sistema
d'adoquinat
que respecte
al port
ens donava
molts problemes,
respecte als veïns
donava problemes
de soroll,
problemes de...
de l'hora
de trepitjar
i tal,
però respecte al port
també hi ha molts problemes
perquè si la gent
recorda
hi havia l'adoquinat
però entre l'adoquinat
hi havia unes rajoles
de color beige
que permanentment
i segur que és
de problemes
d'instal·lació,
problemes de pes,
jo no n'entenc massa
d'això,
però segur,
però bueno,
jo el que sé
és que cada any
gastàvem 50.000 euros
en canviar rajoles.
Vull dir,
això també,
vull dir al final...
Tot això és insostenible,
vull dir,
tu no pots...
Per tant,
era el canvi d'obra,
ara tenim un asfaltat,
un asfaltat tou,
un asfaltat això,
amb uns pas sebre
fet d'un formigó
de color veig
que li donava un to.
Això era una cosa,
després també
teníem molts problemes
amb el sistema
de les pilones
que hi havia,
aquelles pilones
baixetes
tipus xinxeta
que li diem
i aquestes
teníem reclamacions
de que gent
caminant,
distreta,
trepitjàvem velles
i teníem
una reclamació
important
i algú
que s'havia fet mal.
Bueno,
vam esperar
i vam alfitar
també l'oportunitat
per canviar la pilona.
Quina pilona?
Home,
doncs tampoc cal ser
molt original
i teníem,
per exemple,
l'exemple de Cambrils
on ens agradava
que tenien aquest tipus
de pilona
amb la corda marinera,
no?
Bueno,
creiem que
podien encaixar.
I després ja
el tema del pont,
bueno,
era un tema
que els veïns
sempre deien
que
i això
jo entenc
que és molt respectable,
perquè jo he parlat
amb gent
i diuen que
el tipus de ser corten,
que és el que,
això,
que tenim altres llocs
de la ciutat,
doncs és molt elegant,
no?
Però hi ha gent
que no ho veu tan elegant,
no?
Hi ha gent que...
A gustos colors.
A gustos colors
i la gent
col·loquialment
li diu
allò
ho veu rovellat,
no?
Tothom ho veu així.
Bueno,
i l'associació de veïns
amb una decisió
diu,
escolta,
és la porta d'entrada
al nostre barri,
és casa nostra
i a nosaltres
ens agradaria
deixar la possibilitat
de donar-li
un altre color.
Vam estar estudiant,
vam fer un grup de treball
amb els veïns,
vull dir,
tot això ho vam fer
d'una forma molt
intentar consensuar-ho tot
i vam apostar
per aquest color mariner
i, bueno,
i llavors quan ja vam tenir
el pont pintat
i de jo pintat,
bueno,
les faroles també
per què no ho fem
perquè així
ja donem un entorn
en blau
i, bueno,
i això.
En principi,
vull dir,
ja no s'ha de fer res més,
ja,
vull dir,
l'obra grossa
ja està acabada,
ja el que,
si és alguna petita millora
en algun punt,
ja està.
Per tant,
què hem aconseguit?
Bueno,
hem aconseguit dignificar
el barri del Serrallo,
el barri mariner
de la ciutat,
donar-li altres colors,
no?,
uns nous colors,
mariners
i, bueno,
la gent que hi viu,
doncs hi viu més contenta
i ho veu més agradable,
crec que també s'ho mereixen,
no?,
i la resta de la gent
de la ciutat,
doncs és una oportunitat
per baixar a conèixer
el seu barri,
que també és el seu barri,
i conèixer,
doncs,
l'oferta gastronòmica,
passejar pel passeig,
pel moll de costa,
no sé,
vull dir,
estan a casa seva,
vull dir,
per tant,
l'únic que hem fet
és, bueno,
un rentat de cara
i intentar millorar-lo
perquè quedi més bonic.
Realment ha canviat bastant,
a vegades en coses més petites,
però que s'acaben notant,
no?
Última pregunta,
quasi,
pràcticament obligada,
sempre que veu aquí,
des que es ve arrosseguen el tema.
Què en farem
amb aquesta antiga seu
de l'autoritat portuària?
No sé si han decidit
alguna cosa ja al respecte.
Bueno,
el que tenim decidit,
jo ho vam anunciar,
és,
nosaltres,
ho m'ho farà a la ciutat,
a la calda,
perquè sigui,
l'edifici que acolli
les oficines
o el comitè organitzador
dels Jocs del Mediterrani.
Això ja ens ho han confirmat,
que ells estarien interessats,
perquè primer vam tenir
que, bueno,
una mica veure
les seves necessitats
i els plans funcionals,
i ara,
bueno,
estic esperant
perquè justament
vam quedar
que aquesta setmana
ho se presentaria,
per tant,
si no és avui,
serà demà o demà passat,
presentaran els informes tècnics
una mica
per saber
quin és l'abast
d'intervenció
que necessita,
de mínims
a màxims.
Llavors,
en funció
dels pressupostos,
podrem fer una actuació.
Nosaltres,
el compromís
amb la ciutat
el tenim
i amb l'alcalde
el tenim
i el que passa
és que també
ho volem saber
una mica
perquè,
com tot,
quan tu fas
un nivell d'actuació,
la pots fer mínima
i funcional
o la pots fer
a màxims.
Els temps que corren
no toca res
fer a màxims,
per tant,
hem d'anar
en el primer estadi
de fer una cosa
mínima i funcional.
Bé,
la idea
és mantenir
l'estructura
que té,
la considerem
molt original,
a més,
la considerem
que forma part
de l'Skyline
de Tarragona
i l'únic
que hem de fer
és rehabilitar-lo
per dins,
fer algunes
millores
en l'estructura.
També he de dir
que no té luminosi
perquè també
s'ho comenten
moltes coses,
no té luminosi
però sí,
s'han de fer
unes millores
en l'estructura
més que res
per complir
temes
de codi
de ficabilitat,
etcètera.
Bé,
tot això sumat,
és a dir,
la rehabilitació,
les millores
de l'estructura
i, diguem,
millorar la funcionalitat,
bé,
tot això
hem de veure,
li hem de posar
un preu
i un calendari,
no?
Llavors,
ara,
aquesta setmana
ens presentaran
una mica
els informes tècnics
i els pressupostos
i jo tinc el compromís,
vaig quedar
amb el Javi Terres
que dins
la primera quinzena
de setembre
nosaltres
presentaríem
les propostes
i una mica
calendari
i dir,
doncs mira,
escolta,
farem això
amb aquest calendari,
primera fase
o segona fase,
bé,
però la idea
és seguir sent
oferir-ho a la ciutat
perquè acollir
els jocs
de Mediterrani
i a partir
després dels jocs
que pugui ser
o un edifici
d'oficines
o fins i tot
hi ha hagut alguna idea
que també s'han parlat
i han parlat
amb algun
proveïdor interessat
que pogués ser un hotel,
però bueno,
això ja ho anirem explicant,
quan suposo que
m'acomvidareu
algun dia més,
doncs ja
a mesura que
m'aneu convidant
ja ho podrem
anar explicant
a veure com acaba.
I tant,
estarem ben pendents
quan tornem
tots una mica
de les vacances
a la normalitat
després de l'estiu
tornant a venir
si vostè
està interessat i vol
aquí als Estudis
de Tarragona Ràdio.
Hem estat conversant
de pràcticament
els principals temes
que afecten el port
molt interessants
estaríem aquí hores parlant
perquè sempre hi ha
temes interessants
parlant de mercaderies,
de creuers,
d'obres al serrallo
que donen ja
per tancar-les
després de totes
aquestes intervencions
que s'ha fet
al barri mariner.
Senyor Josep Andreu,
moltes gràcies
per acompanyar-nos
i el citem
de cara als propers mesos.
Aquí estaré.
Doncs aquí
deixem aquesta entrevista
de seguida
donem pas
al nostre company
Miquel González,
canviarem de continguts
però continua
a la sintonia
de Tarragona Ràdio
al matí.
Recordem,
fins dos quarts de dues del migdia.
Acompanyi'ns.