El proper dia 5 a la nit
venen ses majestats els Reis Mags a Tarragona
i deixaran joguines per a tots els nens i les nenes.
Si s'han portat bé, esclar.
Una d'aquestes joguines que podeu demanar
a la vostra carta als Reis
és el que s'anomena el Joc de Tarragona.
Es va presentar públicament dijous passat
i avui tenim amb nosaltres
el seu creador, impulsor, dissenyador,
l'home que hi ha al darrere del Joc de Tarragona,
l'Enric Cervera. Enric, bon dia.
Em sembla que els Reis Mags ja en tenen
molts de Jocs de Tarragona.
I tant, tenen molta feina per repartir.
Espero que els Jocs de Tarragona
que estan escampats per a tota Tarragona
que vagin ben carregats.
I és que agrada, els nens ja l'han començat a demanar.
Sí, sí, sí.
Aquests poquets dies de vida que té.
El Papa Noel ha demanat molt.
El Papa Noel i el Santa Claus, el Guixi,
ja ha fet una bona carregada
del Joc de Tarragona
perquè la gent de Tarragona està molt visionada
amb coses de Tarragona.
Potser, doncs, algun nen que ens està escoltant
ja hi ha jugat, fins i tot,
perquè en ves dels Reis ja els he portat el Papa Noel.
Espero que sí, segur que sí.
D'on surt aquesta iniciativa
de fer un joc dedicat a la ciutat?
Doncs mira, això és una mica de...
Jo quan era petit,
això ja és un projecte personal
que m'agraden els jocs
i de petit, doncs,
com tothom hem jugat als jocs de taula
amb la família, amb els amics,
i, bueno, doncs, em va ocórrer
crear un joc
i fer el joc de la meva ciutat.
Jo soc fill de Lleida,
vaig fer el primer joc de Lleida.
Va anar molt bé,
el vam comercialitzar
i la idea va encaixar
i llavors, doncs, bueno,
hem anat fent projectes una mica
amb ciutats
per fer un joc singular de cada ciutat,
que aquest era el projecte.
I ara ha tocat, doncs,
el projecte de Tarragona.
Així que ens tenim en marxa ja.
El de Lleida?
I el de Lleida, que va ser el primer,
després el de Girona
i ara aquesta tercera edició
és el joc de Tarragona.
I quin tipus de joc és?
La singularitat una mica que té,
que és un joc de taula,
no ho hem dit,
un joc de taula, doncs,
per jugar amb els amics,
per jugar amb la família.
Doncs el joc de taula
és el joc de Tarragona
que té com a protagonista
la ciutat de Tarragona
i les seves empreses singulars.
Llavors, es tracta una mica, doncs,
de circular
pel pla de la ciutat de Tarragona,
que hem il·lustrat.
El tauler...
El tauler és la ciutat de Tarragona real.
Ah, és el plànol?
És el plànol de Tarragona.
Com una caricatura, diguéssim,
amb to simpàtic i proper
i es tracta una mica, doncs,
que siguin objecte de compra i venda
i d'inversió,
una mica similar al Monopoli,
és una barreja de Monopoli
i joc de la Oca,
però dibuixant la ciutat,
doncs, empreses singulars de la ciutat.
És aquelles que són identificatives
i que aporten personalitat a Tarragona,
una mica, doncs,
perquè penso que els jocs...
És una mica també joc de simulació,
d'alguna manera.
Li he volgut donar cares i noms reals
als protagonistes del joc,
que és allò que forma part de la vida
dels tarragonins.
I crec que jo,
i així és com ha funcionat,
part de l'èxit, no?
Vull dir que li hem donat cara a Tarragona.
Però, escolta, això és bastant difícil
per algú...
Difícil, és una qüestió de temps, eh?
per algú que no és de Tarragona.
Com t'ho has fet?
No, amb això jo he tingut col·laboradors
molt...
Molt proper, no?
Molt properes de Tarragona.
Vull dir, de fet,
jo no soc dissenyador,
jo treballo amb un dissenyador de Tarragona,
que és el que coneix,
perquè al final fer una caricatura de Tarragona
has de ser de la terra.
De fet, jo he buscat un equip aquí tarragoní,
doncs, perquè ells sabran trobar,
i m'han sabut trobar,
doncs, aquell esprit, no?
Que és aquell referent de Tarragona
que jo, que no ho soc,
tot i que fa quatre mesos
que vinc dia sí dia també a Tarragona,
però, clar, no és el mateix
que algú que sigui de la ciutat, no?
Que sàpiga identificar, doncs,
allò que pels tarragonins és important, no?
Que tots els de fora ho veiem més...
Amb menys distància, no?
Tot el que són referents propers.
I aquesta empresa de disseny,
d'aquí de la ciutat,
t'ha fet una mica d'enllaç,
i ha dit, mira,
podríem anar per aquí,
podríem anar per allà...
Ah, exacte.
Són ells els que hem proposat
una mica sota...
I hem tingut que estar d'acord,
quins eren els criteris
o quines eren les personalitats de Tarragona
que valia la pena plasmar en un joc.
Per exemple,
explica'ns curiositats
que es podien explicar
de tot el procés de creació.
Que et t'hagin dit,
mira, aquest no el posis
perquè això s'entrada malament,
o aquest sí,
perquè aquest és molt simpàtic.
Al contrari, no?
La feina ha sigut triar el què?
He hagut de triar una mica
perquè buscar referents de la ciutat,
i al final,
que ara no hi cabien tots,
i n'hi ha molts,
però arquitectònicament
això és fàcil,
fins i tot,
perquè Tarragona és espectacular,
i amb això,
per exemple,
no hi són tots,
ni a l'amfiteatre,
ni a la catedral,
ni a un munt d'edificis emblemàtics de la ciutat,
que això és fàcil de trobar,
fins i tot pels de fora,
perquè hi ha molts recursos.
Aquí per aquest projecte
n'hi ha tants recursos
que no ens l'acabem,
i llavors hem de seleccionar.
I després,
a l'hora de buscar
empreses singulars de la ciutat,
doncs, bueno,
amb això també hem hagut
que seleccionar,
i amb això sí que,
una mica,
doncs,
via l'Associació de Comerciants
de la Vieter,
per exemple,
que m'ha ajudat molt
una mica amb la recerca
de les empreses singulars
de la ciutat,
i, bueno,
doncs,
jo també treballo de carrer,
doncs,
hem pogut fer un projecte
que subraia la singularitat
de Tarragona,
que és una peça
que és important també
per mi,
feta,
de fet,
no feta tant per mi,
sinó feta pels tarragonins,
perquè els protagonistes
són els tarragonins,
i és un joc pensat
pels tarragonins,
és a dir,
totes aquelles empreses
que hi han col·laborat,
bueno,
el que han volgut
és fer un regal
a Tarragona,
d'alguna manera,
perquè fer un joc
de Tarragona,
doncs,
és una peça complexa.
Com ha anat?
Perquè, a veure,
al darrere,
evidentment,
hi ha una finalitat comercial,
els jocs es distribuiran,
els Reis Mags els compraran,
però,
a part,
totes aquestes empreses
no deixen de ser
una manera
de publicitar-se,
no?
Ha sigut com una recerca
de publicitat
amb el punt emotiu,
suposo,
no?
Molt,
subraient això,
és a dir,
d'alguna manera
buscàvem un perfil
molt tarragonins,
vull dir,
que dius,
hòstia,
qui és les empreses
que aporten singularitat
a Tarragona,
llavors,
bueno,
els hem fet la proposta...
Però,
Enric,
a partir d'ara,
ara que ha sortit
el mercat,
no s'han posat en contacte
més empreses
que diuen,
jo també hi vull ser,
fem una altra edició,
que jo també hi vull ser.
Malauradament,
no hi ha possibilitat
perquè ja està fet,
però segur que sí,
perquè l'èxit ha sigut,
des de la setmana passada
que ho vam presentar
fins ara,
doncs espectacular,
vull dir,
molts punts de venta
ja estem amagut
a la tirada
i estem reposant
i és segur
que la gent
que potser
li van proposar
diu,
home,
jo soc molt tarragoní
com és que no hi soc,
el jo és a Tarragona,
no?
Sí,
això és un dels problemes,
el problema és també
que el joc de Tarragona
no tornarà a sortir
en un altre format
fins d'aquí 4 o 5 anys
perquè n'hem fet moltíssims.
Quina tirada n'heu fet?
Parlem de xifres
que això ens agrada molt.
Inicialment n'hem fet 2.000,
2.000 jocs,
jocs de taula,
són moltíssims,
perquè et facis una idea,
un joc de taula
exitós
de qualsegors jocs
que surten a la tele,
comercials
que tothom coneixem,
jo crec que a Tarragona
se'n tenen que vendre
300 i 400 a l'any
com a molt
i nosaltres n'hem venut 2.000.
Bueno, n'heu fet 2.000.
No, no, i l'hem venut.
Ah, en sèrio?
Sí, sí, sí.
Ah, ja estan venuts 2.000?
Molt bé.
Bueno, menteixo,
1.900 i no sé quants,
vull dir que,
és a dir,
que d'aquí a res,
doncs encara...
Clar, això,
quina virtut té?
Doncs que la marca Tarragona
per als tarragonins
és molt important.
Tu pensaves això,
aquesta bona comunitat?
Jo tinc l'experiència
de Girona i de Lleida
i amb tots
ha funcionat molt bé,
vull dir,
la gent s'estima la seva ciutat,
i això és una mica
el que jo també
he volgut provocar.
El que sí que des de Tarragona
l'èxit m'ha superat,
és a dir,
jo pensava
que funcionaria
igual o millor,
o igual o pitjor
que Lleida i Girona,
no per res,
sinó per les circumstàncies
actuals del món,
i francament és el contrari,
és a dir,
ha superat
les expectatives
tantes així
que ja
haurà de tornar
a reimprimir,
no a reeditar,
és a dir,
el mateix joc
el tornarem a fabricar
perquè,
per una altra tirada.
Perquè,
bueno,
he quedat curt,
però,
insisteixo,
2.000 jocs posats a casa
de 2.000 terragonins
són molts jocs.
Està distribuït
ben bé
per tota la ciutat?
A tots els punts de venda
o gairebé
tots els punts de venda
tradicionals de jocs.
Vull dir,
que si està la distribució,
també el canal de distribució
doncs s'hi ha abocat fort.
Tots ho han volgut
posar a l'aparador,
vull dir,
que estan contents
de tenir-ho,
vull dir,
això és important,
una mica,
jo t'ho dic,
la marca Tarragona,
per les empreses
implicades en Tarragona,
la treballen
amb molt de carinyo
i és una mica
el que a mi
m'ha beneficiat
amb aquest projecte,
no?,
que la gent de Tarragona
doncs s'estima molt
Tarragona,
que és el que veiem aquí.
Anem a parlar ja directament
en què consisteix el joc,
a veure com se juga,
quantes persones...
Mira,
és un joc familiar
de...
com que s'ha de comptar
amb d'aus,
és a partir
que la gent sàpiga comptar,
o sigui,
normalment a partir
de 5-6 anys
i cap endavant,
vull dir,
això no té el límit,
no?
De fet,
a mi m'agrada pensar
moltes vegades
que es pot jugar
tota una...
tres generacions
d'una família,
no?
Vull dir,
que el pots sentar
a la taula,
que és una mica
una de les virtuts,
perdona que t'ho digui,
que tenen els jocs
de societat,
no?
Que socialitzen,
per això es diuen així,
vull dir,
que a diferència
d'altres suports,
una mica,
que són més...
més individuals,
com són els jocs
d'internet
o de pantalles,
doncs que són molt...
Bàsicament són individuals,
doncs aquí fomentem
una mica,
doncs les...
Bueno,
són els jocs socials,
és que en gaude
com més jugadors
hi hagi millor
i que es vegin a la cara
i que hi hagi
aquest intercanvi
herbefísic, no?
Bueno,
el joc és molt simple,
es tracta de...
repartir-me unes fitxes
amb el taulei
i n'hi ha unes targes
que són les que es corresponen
a cada un dels locals
o empreses
que tens que comprar.
Llavors,
estan totes
cap cap avall,
s'aixeca una,
no sé,
per exemple,
ràdio...
Tarragona Ràdio.
I hi ha tots els jugadors
des d'un punt de partida
distribuïts
entre la ciutat
del Plenell,
tots han d'anar
fins aquí,
a l'Avinguda Roma.
Ah, molt bé.
I tots han d'anar
circulant pels carrers
reals de Tarragona
fins que arriben
a casa vostra.
Abans s'enteran
els daus, no?
Abans s'enteran els daus
per unes fitxes
i uns moïnims.
I qui arriba primer
ho pot comprar.
Ah, exacte.
I llavors es paga,
hem creat uns diners
que són la...
hem creat un banc
que és la banca tarragonina
i de moment
paguem en euros.
Però la singularitat
és que no...
Qui sap.
de moment
durem.
I l'únic que passa
és que no està
més
pel
Banc d'Europa
o pel Banc Central Europeu,
sinó per la banca tarragonina
que ha sortit
de la nostra
imaginació.
i amb això
tu inverteixes
en els locals
i et creixes
aquest comerç.
Llavors,
el primer que arriba,
és el primer
que és un objectiu comú.
Llavors,
s'aixeca
una següent carta
i llavors
potser toca
un altre mitjà
que hi participa.
Tac 12.
Doncs escolta,
m'has d'anar tots
que vol dir
físicament anar
a l'altre punt
de la ciutat.
I funciona com
el monopoli
que tothom
que passa
per Tarragona Ràdio
t'han de pagar-te
una mica
de penalització.
Van pelant impostos.
Exacte, exacte.
l'únic que passa
és que hi ha estratègies,
tu pots,
com que dibuixem
la ciutat
i tots els carrers,
potser el jugador
diu,
doncs per no pagar
impostos
al propietari
de treballar,
faig un tom.
Això potser implica
que arribes
més tard
al teu objectiu
i un altre
contrincant
t'avança,
però planteges
una mica
diferents estratègies.
També
hi ha un altre
tipus de participació
que són
les targes de sorpresa
que és que
quan paus
en un punt
d'interrogant
aixeques una tarja
i que...
I li pot passar
de temps.
Et pot passar,
que guanyis diners,
que perdis,
que convidis al veí
per totes les despeses
o qualsevol el veí
et faci un regal
i t'hagi de pagar diners
a tu.
Bueno,
una mica,
doncs...
Això és el que s'assembla
al job de l'oca.
Ah, exacte.
Ah, exacte.
I una mica
explicant l'activitat
de cada empresa
patrocinadora.
No sé,
vull dir que...
Ràdio de Ràdio,
escolta'm,
Ràdio de Ràdio.
No hem de contestar
preguntes, però...
No, no, no, no.
O sigui, ja ho posem.
Escolta'm,
com que has escoltat
les notícies del tràfic,
doncs ja t'has estalviat
les retencions
i has decidit
una altra ruta,
per tant,
avances tres tirades.
No sé.
I ens hem de buscar
una mica provocant
un somriure
al jugador, no?
I a vegades
un somriure
que a vegades
és una penalització econòmica
o un avanç.
Sí, sí, sí.
Però bueno,
una mica.
Per quants jugadors
està preparat?
Mínim dos,
màxim sis.
Que de fet,
el normal
i l'habitual
i més amb els mons
que amb les famílies
ara com són
és de quatre, cinc, no?
Sí, perquè si no
s'eternitza, a més.
El que hem pensat
és que també és veritat
que a diferència
d'altres jocs
com per exemple
el Monopoli
que té una clar inspiració
on clarament ens hem inspirat,
doncs la diferència
una mica
és tant que té un final.
És a dir,
el primer que aconsegueix
set objectius
dels sis jugadors
i torna el punt de partida
és el que guanya.
Una mica
jo el que veig
amb la meva experiència
és que
ha de tenir un final
i les partides
han de durar
tres quarts d'hora
o una hora i quart
perquè si no...
T'anava a preguntar
allò del temps
si ho heu calcular
més o menys
quan pot durar?
Sí, més o menys
al voltant d'una partida
tres quarts d'hora
i una hora i quart
depèn de la fortuna
dels gals, no?
Si no, no baixen els torrons, eh?
Exacte.
Clar, jo recordo
jugar amb el Monopoli
que acabaves fent, no?
Doncs i això
era una de les coses
que he volgut corregir
adaptant-les
a la meva necessitat
i és el que he posat
que tingués un final.
Bueno, una mica
és això, com el Monopoli
anant una mica al principi, no?
Que a mi el que m'agrada
del Monopoli
era jugar amb el Monopoli
de Barcelona
una mica perquè és el teu referent
i tal
jo tot i ser de Lleida
jo vaig conèixer Barcelona
jugant amb el Monopoli
als carrers
i era el que feia xulo
aquell joc
el Monopoli de Michigan
doncs suposo
que als senyors de Michigan
els agradaria
però a mi no m'hagués agradat
perquè no tenia
cap sentiment amb ell, no?
Una mica aquest és l'èxit
del joc de Tarragona
vull dir que jugues
amb els teus referents vitals, no?
Molt bé.
Què has descobert
què has après de Tarragona, Enric?
des que estàs preparant el joc
Tarragona
que és una ciutat espectacular
que
és una passada
jo és veritat
que ja havia vingut
poc
vull dir
perquè freqüento
des de Barcelona
freqüento més
cap al nord de Catalunya
La comunicació amb Lleida
tampoc és que estigui molt bé
No, no, és que jo visc a Barcelona
o sigui
és una cosa accidental
Llavors
diguéssim
vaig estar fins que
fins als 20 anys
a Lleida
i una de les raons justament
és que jo crec que aquest projecte
es funciona en llocs
on el sentiment local
és molt fàcil de treure
sentiment positiu, eh?
Sí, sí, sí
i de Tarragona
és una ciutat
que jo el que he vist
és que
tot i els moments
que hi som
la gent té molta il·lusió
per la ciutat
això és una cosa
que m'ha sobtat
i ho estic veient cada dia
perquè
en molts moments
que són complicats
no sé d'on
però la gent treu una mica
les ganes de fer coses
perquè la proposta
era una proposta arriscada
i m'ha agradat molt
el dinamisme de la ciutat
això m'ha sobtat
m'ha sobtat
de veritat
i ara faré una crítica
penso que això
els tarragones
em fan la gent
que no som poc conscients
del que tenen
Ah, no
això jo crec que
som conscients
que no som conscients
del que tenen
però no hi ha manera d'arreglar-ho
però vull dir
que
no és el primer que ho dic
i que tenen un caràcter
que a la que rasques
una mica de seguida
on s'engresquen
però al principi som molt
no sé
potser s'enfadera algú amb mi
però
és una mica
el que jo he viscut
que estan molt
els costa una miqueta
arrencar
però després quan arrenquen
Déu-n'hi-do
perquè s'engresquen
a base de bé
i jo ho he viscut
amb aquest projecte
que és molt singular
vull dir que
jo parlava amb empresaris d'aquí
que ara mateix
és un moment complicat
per tots els plegats
i bueno
al principi
els costava entendre el projecte
però després
el que s'han posat
m'han recolzat amb cos i ànima
vull dir que estic
francament content
l'Ajuntament
doncs també
estan superil·lusionats
superimplicats
vull dir
institucionalment
m'he sentit molt acompanyat
amb tot
amb els grups empresarials
i amb
institucionalment
vull dir
realment
ha sigut
molt
molt satisfactori
la peça aquesta
i Tarragona
jo crec que
torno a insistir
eh
és el resum
que
que
que
que l'autoestima
s'ha d'apujar
perquè
no ets el primer
que ho dius això
eh
perquè
em fa el que
de seguida no eh
però al principi
van més complexos
del que
del que es mereixen
o del que
del que hauria de ser
del que hauria de ser
molt més
però després de seguida
se'm grasquen eh
també és veritat
que ginen a la truita
molt radicalment
aquesta és la meva experiència
escolta
i algun detallet
que hagueu posat
potser això
és més cosa
de l'empresa aquesta
de disseny
jo m'imagino
que quan te demanen
de fer un joc així
si ets una empresa
de disseny
de la teva ciutat
deus com a xalar molt
deus dir
mira aquest detallet
aquest reconèix de Tarragona
t'han dit alguna cosa
a mi m'ha sobtat molt
el Gratacels
per exemple
a mi tot el que és
la part alta
i demés
doncs clar
això és algo
molt conegut
però per exemple
n'hem Gratacels
d'una entitat bancària
que és molt singular
i jo
clar
el veia com un element més
i deia
no no
és que això
gairebé té
és un referent
a part de que és
l'escalade
i van insistir molt
en que ho posaven
com a element identificatiu
i
a veure
arquitectònicament
tampoc no té
una singularitat
com qualsevol altre
de les 25.000 coses
que n'hi ha a Tarragona
que déu n'hi do
és que tens un problema
per triar
i allà em van insistir
no no
és que això
aquest edifici
que és
a la Rambla
a la Rambla
l'edifici del Santander
i tal
hi ha gent que queda
al Santander
i a mi em sobtava
vull dir
perquè clar
és que aquí a Tarragona
et teniu per triar
i teniu
no sé
si n'hi ha l'arquitecte
i s'enfada
però és un edifici
que està bé
però vull dir que no
vaja
i et van dir
no no
això
és que Tarragona
no s'entén
sense aquest edifici
i bueno
ens ho escoltem perfecte
no
que heu tingut
dubtes
en algunes de les parts
per exemple
ara s'hem acudit
com que ens has desplaçat
cap a la Rambla
s'hem acudit
el tema del Mercat Central
no l'haureu dibuixat
amb obres
no no no
l'hem deixat
acabat
i ben maco
perquè si això
ha durat 4 anys
jo espero que aquest joc
amb la trajectòria
de 4 anys
ja el tinguem ben posat
però sí que és veritat
que hem fet una projecció
al futur
perquè això s'acabarà
a tarda d'hora
i clar
sí sí sí
no no
això n'hi vam dubtar
i vaja
si arribem a fer obres
potser ens sentim de tots colors
perquè sí que sé
que aquí
la gent està una mica sensible
amb tot això
algun altre punt allò
sensible
que ara recordis
de tota la gestació
és molt divertit
muntar una cosa així
perquè
no bueno
jo tinc una satisfacció personal
perquè m'ho he passat molt bé
fent això
vull dir
perquè la gent
a més a més
s'implicava
vull dir
hi ha gent
que ha volgut participar activament
i que també els convidava
a participar en la creació
amb aquesta estarja sorpresa
doncs
que nosaltres estarem
amb un guionista
doncs
la gent de Tarragona
volia
hosti
vull que parli d'això
i vull que parli d'això
vull dir que
que els hem fet partícips
i això
la gent s'ha implicat molt
i ens ha agradat molt
vull dir
ens han passat força bé
tot
la complexitat del projecte
vull dir
perquè és un projecte
que portem des del juny
treballant amb aquest tema
i imagina't
o sigui
que
que Déu-n'hi-do
doncs
això és el joc de Tarragona
presentat la setmana passada
però vaja
ja fa
des d'abans
per campanya de la dalt
ja estava al mercat
el Pare Noel
ja l'ha repartit
en algunes llars de Tarragona
però bé
si no el teniu encara
el podeu posar a la carta dels Reis
el joc de Tarragona
avui ens ha explicat
tot el que hi ha
tots els intringulis
que hi ha hagut en la seva creació
justament el seu creador
l'Enric Cervera
Enric, felicitats
i és que
te desitjaria sort
amb aquest projecte
però és que veig
que ja la té
i que et donarà potser
més feina de la que et penses
jo crec
espero que sí
perquè de fet aquest projecte
bueno
la gent ha sortit contenta
jo sí que soy content
i a mig que a Tarragona
doncs ostres
estira, estira
la gent de Tarragona
la que rasca és una miqueta
ja t'ho dic
són molt reservats
però la que rasca és una miqueta
de seguida surt
l'orgull de Tarragona
i jo crec que això
té molt recorregut
de fet
l'altre dia ho parlàvem
amb la Patricia Anton
una mica
que això
aquí n'hi ha molt per treballar
a nivell de guanyar autoestima
i això és una peça
petita singular
però vull dir que sí
que n'hi ha moltes coses
i és veritat
a mi em vull
en moltes coses
molts projectes
i per Tarragona
ja en tinc alguna
alguna
que m'hagui pel cap
alguna segona part
doncs ja tornarem a parlar
Enric Cervera
gràcies
vinga
moltes gràcies a vosaltres
Gràcies
Gràcies
Gràcies
Gràcies