Repsol amb Tarragona Ràdio, la ràdio de les festes.
Seguim endavant un dia més des de l'estat de les festes
al vestíbul del Teatre Tarragona,
seguint també amb les entrevistes en què intentem que des d'aquí
passin tots els protagonistes, tot serà difícil,
però la majoria de protagonistes de les festes de Santa Tecla d'enguany.
I ara us proposem, en realitat les entrevistes són propostes,
és agafar el programa d'actes i anar marcant,
us proposem una activitat que tindrà lloc durant tota aquesta setmana
fins de dissabte, cada tarda, però no us adormiu
perquè només serà durant aquesta setmana de Santa Tecla.
Una visita molt, molt especial a dos raconets de la Catedral de Tarragona.
De fet, la catedral, pam a pam, se la coneixen perfectament
els professionals, els guies i historiadors d'Argos Serveis Culturals.
Paco Tobar, bon dia.
Hola, bon dia.
Amb el Paco hem parlat durant tot l'estiu, us hem portat per la Tarragona romana,
per la Tarragona dels misteris, la medieval, hem fet de la necròpolis del Serrallo,
tot això hem fet, no?
Sí, sí, i fons, i racons, i tot.
I ara l'activitat d'Argos, com a guies, doncs es paralitza perquè s'accentra, bàsicament?
Sí, en festes a Santa Tecla, Tarragona es paralitza,
som tots monotemàtics perquè a Santa Tecla no ens la toquin,
i Argos no és menys, en aquest sentit, doncs ens especialitzem, entre cometes,
a parlar de la patrona.
De la patrona i el patró.
Sí, perquè tothom, quan parla dels patrons de Tarragona,
doncs, a veure, aquí no cal investigar gaire,
tothom de seguida dirà que és Sant Magí i Santa Tecla.
Clar, nosaltres hem anat una miqueta més enllà, més enllà en la història,
i la patrona de Tarragona és Sant Tecla,
però el primer patró de Tarragona no va ser Sant Tecla, ni Sant Magí,
va ser Sant Fructuós.
Sant Fructuós.
Que té una capella molt maca a la catedral, l'estil renaixentista,
que també pensem que val la pena conèixer.
Per tant, les visites que feu normalment a la catedral, al Campanar,
ara, durant aquestes setmanes, les oferiu a aquestes dues capelles?
Ara farem, o sigui, no és una cosa que sumi a Campanar,
o sigui, això és, Campanar segueix quedant...
Clar, per fer això ja té...
Sí, perquè només el Campanar ja trigues una hora.
No, no, això és una visita especial per Sant Tecla,
per fer durant aquesta setmana, de dilluns a dissabte,
a les cinc de la tarda,
en què ens dedicarem a parlar exclusivament dels patrons.
De Sant Tecla, evidentment,
el que té el retaule major i que té una fantàstica capella barroca,
i la de Sant Fructuós, que també val la pena descobrir.
Normalment es poden visitar aquestes dues capelles o no?
No, generalment es veuen, però des de fora,
perquè estan tancades en una reixa.
I amb aquesta visita proposem poder-hi entrar.
A quins dies i a quina hora ho feu?
De dilluns a dissabte a les cinc de la tarda.
De dilluns a dissabte a les cinc de la tarda.
D'aquest dilluns, o sigui, des d'avui fins dissabte que ve.
Punt de trobada.
A la porta de la catedral.
A la porta de la catedral.
Recordem que era des del juny que la catedral ja no s'entra pel claustre,
sinó que s'entra per la porta principal,
la façana principal a la porta de l'esquerra.
Quedeu allà a la ciutat i llavors sou grup.
Es paga la guixeta i els 8 euros per persona, preu únic de festes.
I aleshores fa la visita.
Molt bé.
Què expliqueu?
Clar, no m'ho expliquis tot, però realment és, a part que estava entriat per l'ocasió,
però tenen interès per si mateixes les dues capelles?
Sí, a veure, la capella de Sant Fructuós,
que potser és una miqueta més desconeguda que la de Santa Tecla,
és una capella molt bonica, molt senzilla, dintre del que cap,
és de Pere Blay, que és un dels grans arquitectes catalans del Renaixement,
que té, com a curiositat, un bocí d'una arquitectura molt romana,
no de l'antiga Roma, sinó de la Roma dels papes, que està allí.
Si un no ha anat mai a Roma i vol veure un element romà a Tarragona,
només cal que vagi a la capella.
És una característica de l'arquitectura romana?
Una característica de l'arquitectura d'un element de Bramante,
d'un dels grans arquitectes contemporanis de Miquel Àngel,
que està en miniatura a la capella de Sant Fructuós, i tant.
I, evidentment, després, doncs, clar, altres elements,
hi ha la cripta del cardenal Vidal i Barraquer,
les talles barroques, la història pròpiament de Sant Fructuós,
perquè va ser el seu primer sant patró,
i després Santa Tecla, que, a veure, la capella és...
és una de les... Bé, el meu parer és una de les més maques de la catedral.
Sí?
Jo, per mi, sí.
Quantes capelles hi ha a la catedral, Paca?
Unes quantes, unes quantes.
I per tu és la millor, la més maca?
No és la millor, és una de les més boniques.
I no ho dic perquè uns pares s'hi hagin casat allí, no i ara.
És una qüestió en part, és una qüestió personal.
Ah, val, val, val, així aquí ja no continuem preguntant per aquí.
Però a nivell arquitectònic...
A nivell arquitectònic és molt espectacular perquè és un barroc europeu.
No és el barroc exagerat que tenim aquí a Espanya.
És una cosa bastant molt...
Esclar, vist des de fora, és una perspectiva, doncs, es veu més sobri.
I és la capella dels marbres, que quan la van inaugurar al segle XVIII,
els tarragonins la anomenaven així, perquè és l'única capella que té marbres.
A totes les a més, té pintures al fres, és pedra, és la bastra...
I aquella està completament coberta de marres, de cap a peus.
En quin estat de conservació estan les dues capelles?
La de Sant Fructós la van restaurar per l'any jubilar,
que es va fer el 1750 aniversari del martiri,
i que es va fer el 2008-2009.
La van restaurar el 2006-2007.
La de Santa Tecla, doncs, és una de les capelles...
Sí, està bé.
Sí, no, no, totes dues estan bé.
La de Santa Tecla li cal alguna capa de pintura, com qui diu,
per dir-ho, xapa i pintura.
Però estan en bones condicions, totes dues, sí, sí.
Alguna curiositat que ens puguis desvetllar, no cal que l'expliquis tota,
però algun raconet o algun nom propi...
Home, això que ens has dit, la pinzelleta romana,
ja ho és una de curiositat.
És una curiositat, sí, sí.
Una altra curiositat, doncs, per exemple, que es va posar la capella de Santa Tecla,
es va posar on es va posar expressament,
just davant de la capella de la Immaculada
per acabar de complementar tot un missatge teològic.
Ahà.
O sigui, no és allò que la posarem aquí perquè, mira, tenim puest,
no, la farem expressament perquè la capella Immaculada,
que ja estava feta, tenia un segle abans, el 1717,
i el segle XVIII que van fer la de Santa Tecla,
doncs, la van fer allí per qüestions de teologia, diguem.
Perquè, clar, la catedral, com totes les esglésies,
però la catedral tot té un per què,
ja no és només que sigui bonic, que estigui ben fet,
que algun gran arquitecte hi treballi, algun escultor,
tot té un missatge darrere.
I aquest missatge, doncs, clar, avui dia,
a més s'ha d'anar explicant,
però en el seu moment resultava molt obvi.
Que hi ha literatura, que hi ha bibliografia
sobre aquestes dues capelles.
Sí, sí, sí, no està molt modernitzada,
però sí, sí, hi ha elements que es poden trobar perfectament.
Es pot encara modernitzar?
Vull dir, vosaltres que l'esteu trepitjant contínuament
i que hi trobeu més detallets,
vull dir, hi ha encara coses per explicar i per descobrir aquestes capelles?
Sí, sempre hi ha coses per descobrir,
hi ha també elements, clar, amb la restauració,
doncs, fa que els colors millorin.
Hem de pensar que la bibliografia ja està editada de fa uns quants anys,
aleshores, clar, noves fotografies, noves coses,
reeditar algunes coses tampoc estaria malament,
però sempre hi ha, sempre hi ha coses per descobrir,
i més en un element com la catedral,
que a més ara que estem restaurant-la,
un cop hem tret la pols des del segle XIII,
estem trobant meravelles que dius,
això, ningú s'havia fixat que existia?
Doncs sí, està allí.
Sí que és veritat, a la catedral hi ha alguns detallets, no?
Sobretot que has de girar una mica el cap,
tu has d'esforçar una mica...
Capitells, volutes, elements decoratius,
que dius, a veure, algú s'havia fixat mai que al claustre
hi ha una lluita entre un centaure i un griu,
un grifo, que són dos elements de la mitologia...
Com una mica profans, no?
Profans del tot.
Del tot, però és que el curiós del cas és que un centaure,
ai, perdó, un centaure, no, home, no,
com es diu, ara no em sortirà el que té l'ull al front, home,
un...
Un...
Un astelzeimer.
Sí, els gegants de l'ull.
Un cíclo.
Un cíclo.
Gràcies.
Gràcies, Miquel.
Gràcies.
Un cíclo.
Hi ha una lluita entre un cíclo,
que és un element de la mitologia clàssica, romana,
i grega,
i un griu, que és un element de la literatura nord-europea.
O sigui, són dues coses que per se no van juntes, no?
Paganes i de lluny.
Paganes, de tots els costats,
i cadascuna d'un lloc ben diferent d'Europa, no?
Santaures també n'hi ha en un altre capitell,
però aquest ja no està al claustre, està a dintre de la catedral.
Ah, que xulo.
Sí, sí.
Clar, i és el que deies, res està posat perquè sí.
Clar, clar, a veure,
el fet de posar una lluita entre homes i centaures
evidentment té un element de cultura clàssica monumental, no?
Que no té res a veure amb la religió cristiana,
però en el cas que ens ocupa de les capelles,
clar, tot té un per què.
Déu-n'hi-do.
La visita aquesta de les capelles de Sant Fructuós i Santa Tecla
la vau fer ja l'any passat per Sant Tecla?
L'any passat vam fer capella de Sant Tecla, només.
Un any hem millorat una miqueta,
hem volgut ampliar,
clar, l'avantatge és que com que la català ja està restaurada,
doncs ja hi ha més coses per ensenyar, no?
O que siguin ensenyables.
I aleshores hem volgut ampliar una miqueta,
i clar, com que estem parlant de festes majors,
Sant Fructuós va ser el patron de Tarragona,
en el seu moment també és un altre espai emblemàtic.
Què recordes de les visites de l'any passat?
Què recordo de les visites de l'any passat?
Doncs home, va ser una experiència molt bonica,
perquè és bonic descobrir això,
i em sembla que alguna vegada ja ho he que havia dit,
que és que és bonic descobrir Tarragona als tarragonins.
Ah, sí.
Que això és una cosa que la gent no ho té en compte, clar.
En la nostra fenya descobreixes coses a gent que ve de fora.
La idea del turista sempre és el de fora, no?
Bé, és que el turista, hi ha molts tipus de turisme,
i el turista autòcton que no surt de casa,
en el sentit que no surt de Tarragona,
i vol visitar coses de Tarragona,
doncs clar, allò que et digui algú,
mira que fa anys que ho veig,
mira que fa anys que he vingut i no m'hi havia fixat,
o això no ho sabia, això sempre és gratificant.
Clar, en el cas, a més, d'aquestes capelles,
que normalment estan tancades, encara més, no?
Clar, la gent, és el que diem sempre,
la catedral la gent la veu des de fora.
O sigui, tothom coneix la catedral,
perquè tothom sap on és,
però de veure-la de prop,
de fixar-se en els detalls,
de saber la seva història,
som els primers que desconeixem això, no?
Va, t'he de preguntar,
com és que Sant Fratu es va deixar de ser patró de Tarragona,
que ho sabem?
Bueno, doncs...
Va caure en desgràcia.
No, no va caure en desgràcia,
pobret, no és culpa d'ell,
que, per broma, però ho va tenir ja...
Sí, no, clar, ja més no se li pot demanar.
Morrió con les botes puestes,
és a dir, l'home en el seu moment va saber
deixa el pavillon muy alto, per broma.
Ell i els diakes, anagorir-se en eul·logi.
No, no és culpa d'ell,
o no és culpa d'una falta de fe,
sinó que va ser una qüestió purament històrica.
La invasió dels musulmans als 711
trastoca completament
tot l'organigrama bisgot.
Aleshores, clar, comença el tema de l'invasió àrab,
dominació musulmana i la reconquesta.
I aleshores aquí ja hi ha un canvi monumental
de només de gent,
vull dir, deixa d'haver-hi uns perquè n'hi hagi uns altres,
i de religió,
sinó també que quan tornen, clar,
o sigui, si t'expulsen als 711
i tornen al 1129,
són molts segles d'entremig,
perquè ja les coses han canviat moltíssim.
Clar, des de la nostra perspectiva,
tot ens sona igual,
tot és època medieval,
però clar, evidentment, no és el mateix
el segle VIII, caiguda del regne bisigot,
que el segle XII,
amb el Comptat de Barcelona,
la creació dels regnes hispànics,
la lluita de les...
Va deixar de tenir interès, diguem.
Va perdre, clar, va perdre.
No era trècnic tòpic.
No és que perdés punts, diguem, clar,
no entrarem en més detalls
per no desvetllar res més,
però no és que perdés punts,
sinó que senzillament
va desaparèixer físicament.
Val.
Deixem-ho així?
Deixem-ho així.
I si voleu més,
li pregunteu al Paco en aquestes visites.
La capella de Santa Tecla fa honor?
O sigui, estem en les festes de Santa Tecla,
que és la patrona de Tarragona,
gogi, joia i alegria.
Fa honor realment la capella?
Fa honor la capella?
Molt.
Sí?
S'engalant especialment aquests dies o no?
No, bueno, no s'engalant,
es fa més la missa
i aleshores surt el braç,
que el tenim guardat la resta de l'any,
que és un relicari molt maco també,
amb la professora,
que segurament tothom el pot visualitzar ara mateix,
però fa honor.
La veritat és que tenim una capella de Santa Tecla
de fet, com dirien en francès,
com ilfo, com toca.
Com toca.
És la Santa Patrona,
de fet, una cosa,
una volada de l'arcabisbe de l'època
que va decidir
que havia de fer una capella de Santa Tecla
sí o sí i ben maca.
I bueno, no la va acabar ell,
la va acabar el successor,
l'altre, el carcabisbe que va venir darrere,
però hi van posar ganes,
l'arquitecte era un gran arquitecte de l'època,
de la reala que més Sant Fernando,
vull dir que tampoc és el primer desagraciat que passava,
el pobret,
o sigui que fa molt.
Van triar Cristall de Murano,
marbres,
alabastre,
van tirar la casa per la finestra.
Molt bé.
I val la pena,
perquè encara ara impressiona.
Normalment es pot veure des de fora,
aquesta capella de Santa Tecla,
doncs ara teniu ocasió de trepitjar-la.
Exacte.
D'entrar-hi,
amb aquest trosset de Roma.
Entrar al trosset de Roma de Sant Fructuós,
el trosset de Roma,
entre cometes,
perquè fet i fet,
el barroc és un barroc acadèmic
i té tocs de Bernini,
del gran escultor italià
que també es pot admirar moltíssim a Roma.
No me digues nada más.
És que a Tarragona no hem deixat mai de mirar Roma,
encara que sembli mentida.
Però és que el Paco troba el reconeix de Roma,
perquè ell va estar a temps,
i va estar bastant,
se la coneix de pe a pa i ara va trobant.
Sí, sí, ho confesso,
tots tenim algun pacadet de joventut,
el meu és que soc una animeta romanitzada,
en tots els sentits,
tant de la Roma clàssica com de la Roma actual,
i és una ciutat espectacular.
I te n'adones que fins a un cert punt,
aquí a Tarragona,
doncs hi ha coses que dius,
això és molt itàlic.
I fa goig pensar que seguim mirant cap allà,
dos mil anys després.
Si voleu saber més coses
sobre aquests dos racons prou importants
de la Catedral de Tarragona,
la Capella de Sant Fructuós
i la de Santa Tecla,
doncs això,
tota la setmana fins dissabte,
només aquesta setmana,
a les 5 podeu entrar-hi
de la mà dels serveis d'Argos,
dels guies d'Argos,
serveis culturals.
A les 5,
el Pla de la Seu.
Sí, et recomanem trucar primer
per fer reserva.
Digues el telèfon,
doncs va.
Doncs el telèfon,
el trobaran en el programa de festes,
el telèfon que és el de la Catedral,
que és el 977-226-935
i després el mòbil,
el 670-55-3404.
Molt bé.
Paco Tobar,
moltíssimes gràcies
i que acabeu de passar molt bones festes.
Un dia, com sempre,
moltíssimes gràcies a Valtros
i bones festes també per a vosaltres.
Gràcies.