...
Què tal? Molt bona tarda.
Benvinguts a aquesta retransmissió des de la plaça de les Cols
de la Santa Tegla Petita.
D'aquí viurem aquest moment avui molt especial i un dia més
en el que els més menuts seran els autèntics protagonistes de la festa major
de la nostra ciutat.
Els veurem puxar pel carrer Major, els veurem desfilar per aquí,
de fet sortiran, ja ho hem fet des de la plaça de la Font,
passaran per aquí on som nosaltres, aquí faran una exhibició
per si volen acostar-se, llavors faran un recorregut per diferents parts,
per diferents carrers d'aquí de la part alta,
passaran per diferents endrecs com ara el carrer Marcerí,
on som nosaltres a tocar mateix, també doncs el carrer Fòrum,
Sant Anna, Pilats, Cols del Bou, per donar la plaça de la Font.
També passaran per la Baixada de Misericòrdia, Major, Cols,
feran tot aquest recorregut circular i des d'aquí us ho podrem
anar explicant a mesura que avanci aquesta jornada,
a mesura que avanci aquesta tarda, aquesta cercavila petita.
Des d'aquí us ho explicarem, però no ho farem sols,
també ens acompanya un gran desplegament tècnic
i a banda també un col·laborador habitual ja d'aquestes retransmissions,
com és el gerent de la Fira Mediterrània de Manresa
i també de les escenals de Valls,
ex-tecnic de l'àrea de Cultura i Festes, Jordi Bertran.
Jordi, què tal? Bona tarda.
Hola, Josep, molt bona tarda.
Com ho veus, això, des de la teva perspectiva?
Jo estic baix a la plaça, tu estàs una mica més amunt,
veus que comencin a arribar allà per aquí, no?
No, de moment no, perquè en aquests moments
han de tenir que donar el tercer avís
i es veu encara el carrer Major plenament amb gent,
però no encara amb els elements d'aquest seguici petit
de la Festa Major d'Anglanya.
Un carrer Major que està força ple,
també a totes les escales d'aquí del Pla de la Seu,
al carrer Marceria també veiem força gent,
i dalt també a Pla de la Seu també força gent esperant
que arribi a aquesta cercavila.
Avisos ja, vol dir que pràcticament això està a punt d'arribar,
a punt d'arribar a qui som nosaltres.
Salutacions als veient de Tarragona Ràdio,
també a aquells que ens veuen en diferit,
per Tatdoxa, per la televisió pública del camp de Tarragona.
Els veurem arribar, Jordi,
i els primers que veurem seran, com és tradicional,
els elements de foc, no?
Sí, bé, de fet aquest avís de foc dels tres coets,
també ens explica la vinculació pirotècnica que té la festa,
no solament la dels grans, sinó també la dels petits, no?
Aquests avisos es van crear en l'ofici del pirotècnic fa molts anys,
doncs per mesura que els pirotècnics arribaven a les poblacions,
anaven llançant primer un avís, després dos,
i després aquests tres avisos finals, no?
Això volia dir que el pirotècnic, i per tant la festa,
arribava, i això és un dels trets que encara es manté avui en dia,
l'ofici de pirotècnic, doncs té aquesta part de coeteria aèria,
i després aquesta que veurem amb aquests primers elements de foc,
que integren el Valladiables petit, el Drac petit, el Bou petit i la Vibrieta,
que, com bé dius, doncs obren aquest seguici petit de la Santa Tecla 2013.
Aquí ja preparats els infants per rebre'ls,
veiem com és també habitual les cassaures texanes,
el barret de les festes, mocadors,
alguns amolleres portadores fins i tot,
perquè quan arribin les espurnes d'aquesta actuació,
la primera, doncs, que veurem passar per aquí del Valladiables petit,
un Valladiables que, si miren aquí on som nosaltres,
a la Pasa de les Coles, ja veuran que hi ha un gran cartell
que fa alguns dies, que recorda que és el trentè aniversari
del Valladiables gran,
i el petit Jordi, que si no va xerrar, va ser el primer que es va recuperar,
en el dels elements del segi i ser petit,
que en guanyen faran 15.
Sí, bé, de fet, sempre que parlem, ho dius bé,
15 anys del Valladiables petit de l'any 98
i 30 anys de la recuperació del Valladiables gran,
perquè hem de tenir present que la gran majoria dels elements
que anirem veient avui i que comentarem,
almenys amb la seva versió adulta,
doncs tenen uns orígens molt remots,
és a dir, de fet,
podíem dir que aquests 30 anys del Valladiables
són de l'etapa democràtica,
perquè el Valladiables com a tal, doncs, a la nostra ciutat
està documentat des del 1426
i ja ho està no solament
com amb els personatges del mal,
que són els diables, no?
Aquests personatges que en guanyen estrenen, doncs, vestuari,
com cada 10 anys, doncs, més o menys,
perquè el material, doncs, de la roba pugui estar en condicions, no?
Els acompanya i crec que avui també el veurem,
un personatge que intervé en els versos del ball de Sant Miquel i Diables,
que és aquest arcàngel Sant Miquel
i que des de l'origen de la celebració, doncs,
està lligat a aquesta representació
que no és altra cosa que un entre més,
és a dir, una lluita entre el bé i el mal.
El bé, doncs, l'arcàngel Sant Miquel,
aquest àngel lluitador,
que també tenim amb la mateixa iconografia
el retaule major de la catedral de Tarragona
i, en la banda de l'infer, doncs, els diables, no?
Que també són uns personatges
que ja estan en el segle XV documentat
i que fins i tot també realitzaven versos
en altres representacions,
com, per exemple,
referint-nos al cas de la ciutat de Tarragona,
el drama de l'Assumpció,
que és una representació, doncs, de caràcter medieval
que es feia al voltant del 15 d'agost.
Ja veuen que avui n'aprendrem molt, eh,
del ritual de la festa de la tradició,
dels seus orígens,
amb els comentaris de Jordi Bertran.
Un ball de diables,
que parlaves d'aquests vestits nous,
encara no els han pogut veure,
bé, amb actuació pròpiament dita,
s'han vist,
es van presentar diumenge passat,
van fer, aquí mateix uns a nosaltres,
darrere, davant de la catedral,
doncs, una petita exhibició,
però encara no els han pogut veure, allò,
amb tots els set siuts.
També estem, allò,
amatents per poder veure com són aquests vestits
sota les espurnes del Correfoc,
com espurnes que veiem ja,
pràcticament al cap de vall del carrer Major,
ja de seguida escoltarem també,
olorarem la pòlvora d'aquestes carretilles
del ball de diables petits,
que ja comencen a enfilar,
doncs, al carrer Major,
per arribar fins aquí en som nosaltres,
i podrem veure, doncs,
com actuen enguanyes també en aquest 15 aniversari
d'aquest ball de diables a petits.
No és l'única,
enguany també hi ha altres elements
que s'incorporen a aquest seguís i petit,
els veurem també passar per aquí,
intentarem parlar també amb els seus responsables,
perquè, entre d'altres,
enguany, per exemple,
s'han recuperat el ball de Cossis petit,
els gegants moros petits,
si no recordo malament també, Jordi,
si no l'ajudem,
també es podrem veure passar per aquí.
Sí, de fet,
és un any de,
per una banda,
de renovacions de vestuari,
com aquesta que parlaves dels diables,
els diables de Tarragona,
doncs,
des de la recuperació l'any 84,
han tingut, doncs,
artistes emergents,
artistes que han pintat,
doncs, els traigis,
els primers traigis i els segons,
el disseny,
dos dissenys diferents,
un que va funcionar a 10 anys,
de l'any 84 al 93,
i l'altre que ha funcionat 20 anys,
amb dos dissenys,
són de l'artista del Coverent,
Antoni Torrell,
que es va brindar, doncs,
el 84 a pintar aquests vestuaris.
Aquell primer disseny era,
les casaques eren
d'un vermell rosat,
seguint una mica la camisa,
que podríem dir,
dels vells castellers,
en aquest cas,
s'assemblava bastant a un color,
doncs,
prou identificatiu,
com és el de la colla veia dels Tiquets de Balls,
que és aquest color vermell desgastat,
que és un color,
doncs,
molt característic de la festa també popular,
i els pantalons eren de color verd,
no?,
tots amenits en flamarades.
Després,
al cap de 10 anys,
es va canviar per aquesta estètica,
que és la que hem vist,
doncs,
fins al darrer Sant Joan,
per entendre'ns,
que és aquesta estètica de blanca,
no?,
amb predomini del blanc,
i amb les flamarades,
doncs,
més com maçanefes,
i amb diferents tons,
no?,
destacant també,
per exemple,
la diferència dels primers tratges,
uns tons,
doncs,
ocres o daurats,
que se combinaven amb aquests altres colors més vius.
Avui,
doncs,
ara tindrem l'oportunitat de veure com,
com enguanya el Vall de Diables,
doncs,
ha creat aquest vestuari nou,
que,
com bé deia,
se'ls presentava el diumenge passat,
i que va sortir d'un concurs entre diferents,
doncs,
estudiants i alumnes de l'Escola d'Art i Disseny de la Diputació de Tarragona,
no?,
la guanyadora va ser una il·lustradora,
la Tamara Huete,
i ha participat,
doncs,
diferents gent amb la,
amb la confecció,
tant de la indumentària,
com amb la pintura d'aquests vestits.
El que no ho varia,
no sé si varia gaire,
Jordi,
tu,
si ho saps,
el teixit,
el que és el teixit dels vestits,
que suposo que ha de tenir unes característiques molt especials,
no?,
per aguantar l'embat de les espumes.
Bé,
més enllà de l'empresa que l'hagi fabricat en concret,
doncs,
sí,
efectivament,
és un teixit que intenta,
doncs,
tenir una consistència de luneta,
que sigui prou resistent,
ja hi ha del foc.
Antigament,
els tratges dels valls de Diables es feien ja amb materials resistents,
bé,
del vall de Diables i d'altres elements de foc,
recordem que no és l'únic element de foc,
eh,
els elements de foc,
doncs,
portaven roba de sac,
eh,
que era una de les robes més consistent,
i encara ho podeu veure avui en dia,
per exemple,
doncs,
amb el vall de Diables de l'Arbós,
que van ser bons mestres l'any 84 dels Diables tarragonins,
i que és una de les colles,
per no dir la colla,
doncs,
amb més tradició i continuïtat de tot Catalunya,
no?
Modernament,
en el cas de Tarragona,
la roba que primer es va trobar perquè l'Antoni Torrell,
el 84,
pogués fer aquest vestuari,
doncs,
més pintat i,
i diguéssim,
que s'adequés,
també a la consistència del foc,
va ser fabricada,
doncs,
per una empresa tèxtil del Pla de Santa Maria,
que era la que fabricava la lona de les saques de la marineria de l'Armada Espanyola.
Era una roba,
doncs,
molt consistent,
no?,
per precisament pel tipus de transport i d'ofici que feia,
doncs,
aquest cos militar,
no?
És una mica,
també aquesta vinculació que hem tingut a Tarragona,
si més no,
des del segle XVI fins a principis del XIX,
des del 1500 i poc fins al 1800,
bé,
fins a la Guerra del Francès,
podem dir,
els diàves tarragonins,
amb el gremi de Teixidors de Lli,
que era un gremi que tenia la seu aquí a la pora d'on estem avui,
a l'església de Sant Miquel del Pla,
va tenir molts anys allà la seu,
actualment és la seu de la Real Germandat de Jesús Nazaré,
on es postulien els seus passos,
però va tenir aquesta vinculació molt clara també amb la festa de Santa Tecla.
De fet,
els gremis,
que són a l'origen de tots aquests elements,
o bé,
les primeres associacions que els van portar,
tenien seus,
doncs,
vinculades a esglésies,
o a capelletes,
a parròquies,
i participaven no solament en la festa de Santa Tecla,
sinó també amb l'altra,
podrem dir,
gran celebració de l'any tarragoní,
o una de les grans celebracions de l'any tarragoní,
com és la processó del Sant Enterrament el divendres sant.
Abans seran els gremis els que recolzaven la festa,
ara l'empresa també privada,
la que recolza,
per exemple,
amb la recuperació d'algun d'aquests elements que haurem avui aquí,
el projecte T6.000 de Repsol,
que any rere any ha anat incorporant aquests nous elements,
amb aquest recolzament,
amb els invitats del seguici,
perquè puguin ser una realitat,
amb projectes com aquests,
i amb aquest recolzament explícit,
el que abans fèiem els gremis,
i ara que ha de ser el setor privat,
doncs el que també recolzi la festa major.
I veiem ja que pràcticament estan aquest vall de Diables,
mig carrer major,
una mica més...
Els quatre cantons.
Els quatre cantons, correcte.
Un dels llocs emblemàtics també de la festa.
I per cert,
quina vista més privilegiada que tenen els que viuen aquí,
al carrer major,
i a la plaça de les Cols,
és que veiem,
veiem a més a més els balcons plens,
de gent guaitant des de dalt,
que té una vista impressionant del que està passant avui aquí,
del que passarà,
del que està passant i del que passarà per aquí,
pel carrer major i per la plaça de les Cols.
Som absolutament privilegiats.
Adavant,
si antigament les seguissis els obria la Guàrdia Civil a cavall,
avui veiem que l'obra,
avui l'obra unes patrulles mixtes de Mossos d'Esquadra
i de policia local,
també un símptoma de com la festa ha canviat
i la història del país s'ha resituat.
Aquest detall sempre sí que ve des d'aquí ara,
que és veure curiós,
però sempre els obren els cossos policials.
Sí, sí,
que més a més estan a punt d'arribar aquí a la plaça de les Cols.
Escolta'm,
per cert,
Jordi,
explica'ns què ens has portat avui per berenar,
que abans ho...
Ah, doncs sí.
Encara no ho hem pogut catar,
però explica'ns-ho,
explica'ns-ho.
Doncs mira,
hi ha hagut una col·laboració desinteressada
de la pastisseria Sant Romà de Tarragona,
que per amenitzar aquesta retransmissió,
jo crec que serà més aviat al final,
ens ha obsequiat amb un pastís de xartrés,
de nova elaboració,
que combina el pastís de llimona,
podríem dir,
amb el xartrés verd,
que li dona un toc de contrast important.
Les gràcies aquí als companys de la pastisseria Sant Romà
que ens han volgut col·laborar
i posar aquesta nota innovadora també,
amb aquesta...
Bé,
la innovadora,
per a l'hora,
recuperant aquesta tradició de la reposteria,
perquè el xartrés,
més enllà que s'elabori la mamadeta
i que es prengui o es pugui prendre en copa,
doncs també té tota una altra tradició
a la pròpia ciutat,
una tradició que remunta fa molts anys,
que és la reposteria,
i en aquest cas,
doncs,
la pastisseria Sant Romà de Tarragona
aquests dies ha recuperat aquesta elaboració
i com a mínim és bo també que se sàpiga.
És un dels diferents exemples
que la gent pot tastar amb la reposteria aquests dies
amb els diferents establiments de Tarragona,
no sé,
aquí mateix on estem ara,
en el Pla de la Seu,
que estem veient el carrer Major des d'aquí dalt
amb la mòbil,
tenim també, doncs,
el restaurant Xartrés,
que també porta el nom,
no?, en aquest cas,
que elabora també un granissat
amb un toc de Xartrés verd,
també amb una molt bona combinació,
que és diferent de la mamadeta,
o per posar una altra,
per exemple,
doncs,
el restaurant Barquet,
el carrer Gasòmetre,
doncs,
elabora,
doncs,
un gelat de crocant al Xartrés,
també,
agafant una mica la reposteria antiga
que es feia a la ciutat,
sobretot amb festes,
celebracions,
tan molt importants
com podrien ser banquets de personalitats
com amb la festa de casa,
no?,
és a dir,
aquesta combinació del Xartrés,
jo crec que més per als adults
que pels nens,
perquè si no,
la cosa es complicarà.
Quan entra,
per cert,
Jordi,
quan truca el Xartrés
a la porta de les festes?
Quan s'incorpora com a beguda?
Fa molt que forma part,
doncs,
això de...
A veure,
la festa com a tal,
Xartrés,
suposo que celebració
n'ha tingut sempre,
el que és més modern,
bé,
sempre des que van arribar
els cartoixans aquí
a principis del segle XX,
el que és molt més modern,
lògicament,
és la presència
amb la mamadeta,
que és de mitjans dels anys 90
i encara tardarà uns quants anys
a denominar-se com a tal,
o sigui,
de fet,
va ser el professor músic
i mestre Jaume Arnella,
un de les persones
més vinculades
a la música tradicional,
que en el moment
d'estrenar
la mamadeta
en el barrilet,
en el barrilet,
va ser la primera persona
que d'una manera o altra
va escriure oficialment
aquest nom
en algun document,
podem dir literari,
tot i que ja en aquell moment,
el programa d'aquells moments
ja reflectia
la diversitat
de noms
que hi havia,
és parit de Santatec,
la beguda de les festes,
mamadeta,
al final,
lògicament,
el clam popular
es va impulsar
per mamadeta.
Doncs les cartilles
del Valladiables Petit,
que ja està aquí
a la Passa de les Cols,
acaben d'entrar ara mateix,
el públic
que s'aparta,
que es fa lloc,
però molts valents
que es queden al mig,
aquesta canada
que anem abans preparats
ja per l'ocasió,
amb els barrets,
amb els mocadors,
amb les caçadores texanes
i que estan pràcticament
al mig de la Passa de les Cols,
on ara mateix
veiem aquestes cartilles
del Valladiables Petit
i el Socartes,
i també que l'acompanya.
Són carretilles xiuladores
que no porten el tro
donat a la normativa
que hi ha per menors,
però sí que porten
aquest xiulet, no?
Doncs aplaudiments també,
aplaudiments
per aquest Valladiables Petit,
També amb la seva diablesa,
amb el seu llucifer,
que també estan aquí
al mig de la plaça,
amb forques diferents, Jordi,
perquè no són ben bé
com les que porten
una resta d'integrants
a la colla.
Bé, el nom tècnic,
podríem dir,
dels elements
de llucifer de la diablesa
són cetrots,
de la paraula ceptra,
és un tipus d'element
que sabem que portava
històricament el llucifer
i no va ser
fins a la democràcia
que el Valladiables
de Vilanova i la Geltrú
va incorporar
un cetrot
a la diablesa.
Això
es va passar
amb altres Valladiables,
com el cas de Tarragona,
que van incorporar
aquest element,
però originalment
l'únic personatge
que porta el ceptre
és en llucifer,
una mica per simbolitzar
aquest capdill.
Bé, és l'element
podem dir protagonista
principal
de la part de l'infern.
De l'altra banda,
hi haurà la part del bé,
com dèiem abans,
Sant Miquel.
I en aquests tratges
que també apuntaves abans,
doncs,
així podem
fer una primera valoració.
Aquests són els nous,
aquests, eh?
Avui que els estem veient
així en directe
a la llum
que li pertoca,
que és aquesta hora
en què
es comença
a enfosquir.
És una de les hores
més boniques
de la festa,
perquè lluï,
comença a lluir el foc,
es veu d'una altra manera
també els colors,
guanyen més intensitat.
Jo et diria
que els tratges
combinen una mica
les dues antigues
indumentàries
que ha tingut
a la Valladiales de Tarragona.
Per una banda,
la primera,
amb aquest color
més vermellós
que presideix
no absolutament
tota la carcassa,
sinó una part,
i per altra banda,
els pantalons verds,
predominantment verds.
Això es generaria
la indumentària
de l'any 84,
més aviat.
I en canvi,
el fons blanc
que encara es pot veure
des de la meva posició,
precio sobretot
la caputxa
i la cassaca,
no sé si hi ha
alguna altra part,
és més de la segona
indumentària
del 93
fins a aquest Sant Joan,
com deien.
És la caputxa
i la cassaca
només,
la part humana.
A la franc-lança
és a conjunta.
Sí,
ara hi ha una carretillada
aquí.
Mantenen les banyes
de color vermell,
com és característic,
també ve que Lucifer
manté aquest barret
característic
de barret de copa,
i ara que tenim
el set trot,
jo crec que és molt semblant
de davant,
Josep,
no sé,
ho haurem de veure
més de prop,
però em sembla
una còpia fidedigna
del disseny
que va fer
l'Antoni Mas
l'any 84.
Sabem que les còpies
sempre tenen
un ajustament
a la mida petita,
però jo crec que sí.
En tot cas,
sí que la indumentària
jo diria que
és bastant
respectuosa
amb la pròpia
tradició democràtica
dels Diables
i queda
molt contextualitzada.
Doncs cartellada conjunta
aquí a la plaça de l'Escol.
El Valladiables ha patit
que ja començaran
a esfilar cap a...
Sí,
la Diablesa també
amb el seu set trot
és clavat,
vull dir que porta
les banyes característiques
de la Diablesa
tarragonina.
Aquí també
podem fer un apunt,
aquestes banyes
van ser primerament
aportades en el Valladiables
del 84
per el senyor Miquel,
propietari
de l'empresa
Transports Nica.
Avui encara
continua aquesta empresa
amb els seus fills
i va ser
la persona
que va fer la gestió
i podem dir també
el patrocini
per poder tenir
unes banyes
d'això,
d'aquest boc,
d'aquest cabró,
que representa també
el mal,
aquesta indumentària
tan característica
de la Diablesa
tarragonina,
que també
es té
constant context
amb uns altres elements
de Diables
d'altres zones.
I darrere
ve el drac,
que seria
la primera bèstia
que avui
ens saluda aquí,
una peça,
el drac petit,
creada l'any 2000,
sabeu que
en aquest cas
va ser
recuperada
pels veïns
del carrer
del cos del Bou,
igualment
constitueix
una associació
pròpia,
que
van fer
la rèplica
d'aquesta peça
creada
en el format
gran
l'any 1985
per l'escultor
Gabriel García.
Una peça
també
que manté
aquests colors
vermells i verds
que,
curiosament,
si us fixeu tant
en els Diables
com el drac,
en els inicis
dels 80,
84 els Diables
i 85 el drac,
predominaven molt
en la part de foc.
Després veurem,
a mesura que ens vinguin
els altres elements
com aquests colors
també varien,
però fixeu-vos que
el drac també
té aquest predomini.
Té un sistema
de foc,
el drac de Tarragona,
molt tradicional,
amb foc
pràcticament
a tot arreu
d'on pot
sortir el foc,
és a dir,
a la boca,
a les ales,
a la cua,
inspirant-se
en els dracs
més tradicionals
com pot ser
l'avi dels dracs,
l'avi del Penedès,
que és el drac
de Vilafranca
del Penedès,
que se remunta
fins i tot
l'escultura
que es conserva
a l'edat mitjana.
Aquesta mena,
Jordi,
de lluantons
que porten
al tratge
els acompanyants
del drac,
no sé com dir-hi,
com a esmerac,
des de colors?
Bé,
això és un disseny
també,
igual que parlava
de l'Antoni Torrell
o de la Tamara
com a renovadora
del vestuari
d'enguany
dels Diables,
també caldria destacar
que el tratge
dels portants
del drac,
dels draquers,
és un vestuari
que va fer
el pintor
Rosselló,
Josep Maria Rosselló
de Tarragona,
d'aquí de la Martalta,
exacte,
i també,
com sabeu,
un gran escenògraf
de la companyia
sevillana,
la quadra,
dirigida pel Salvador Tàbora,
també un personatge
molt vinculat
a Tarragona,
amb la seva companyia,
amb diferents espectacles,
i el José Maria Rosselló
sempre ha col·laborat
amb ells,
no?
Doncs ara mateix
encendent el drac
i també el foc,
que torna a ser apareixent
aquí,
la Pasa de l'Escol.
També és segona
carretillada de foc
aquí,
en aquest cas
pel Primera Bèstia,
i efectivament
aquest drac
que obre la part
del bestiari
fantàstic i popular
de la nostra festa,
que s'inspira
al seu origen
no solament
amb aquest teatre de carrer
que tenia Santa Tecla
o Corpus Christi,
sinó també
amb totes les figures
que guarnien
els temples medievals,
especialment
la catedral de Tarragona.
Si us perdeu
pel claustre
de la catedral
o per la mateixa façana
veureu sovint
figures fantàstiques
com per exemple
la del drac,
històricament
lluitant amb el Sant Jordi,
tot i que
actualment
a diferència dels Diables
el drac de Tarragona
no manté
aquesta lluita
contra un personatge
del bé.
I ja tenim a la plaça
el Bou Petit,
el Bou Petit
és l'element
que es va recuperar,
bueno,
es va crear l'any 2007,
és un element
en aquest cas
de la representació
de l'entremés
o nativitat,
entremés de batlem
o la nativitat.
També xiuladores,
hi ha un predomini
també d'aquest ús
de la carretilla
amb xiulet,
suposo que
per compensar
l'absència
del trò.
l'altre final
de les carrerilles
que porten
els elements
més grans.
Digues, digues.
Perdó, perdó.
No, digues, digues.
En aquest cas
també
igual que en els Diables
o en el drac,
el Bou Petit
acompanyat
pels timbals,
aquests elements
característics
de percussió
que són els predominants
en aquest primer
tram
del seguici,
no?
S'ha de tenir present
en aquest cas,
fixeu-vos,
aquí hi ha el canvi
de color,
mantenim el vermell
però ja anem
cap al negre,
no?
És a dir,
també es combina
aquesta,
una altra color
també molt infernal
podríem dir,
perquè són aquests colors
que predominen
en aquesta banda,
tot i que realment
el Bou
està una mica aquí
per accident
en quant a la part
del mal, eh?
Perquè porta la part
del foc,
però s'ha de tenir present
que en el seu origen
el Bou,
en l'entremés
de Batlem,
el Bou
era la part positiva
perquè anava
acompanyat
de la molassa
que era la negativa,
que es menjava
la palla
del nen Jesús.
En aquest cas
el Bou
el que feia
era donar escalf,
no?
El que passa
és que la història,
l'evolució
de les festes
va fer que en determinades
celebracions
doncs com el cas
de Tarragona
la molassa
perdés la pirotècnia
i en canvi
el Bou
es recuperés
amb pirotècnia.
Això no és un cas únic,
podem trobar
altres casos
en què el Bou
precisament
manté la pirotècnia
però que hi ha hagut
una evolució
constant
al llarg dels temps.
També és el primer,
en aquest cas
és el primer element
que porta el Domàs
amb l'escut
de la ciutat
d'aquesta manera destacada.
També és una de les coses
a potser comentar.
Es va fent present
cada cop més
a mesura que abans
se'l seguissi
que la ciutat
està aquí,
la ciutat.
No solament
la interpretació
aquesta més cristiana
o religiosa
sinó també
els elements ciutadans.
Ara que entra a la Bíblia
tinc aquí el Ricard Virgili
d'Adiós Guadamari
Vivió del Serrallo.
Ricard, què tal?
Hola, bona tarda.
Esteu al mes
celebrando aniversari,
no vosaltres?
Sí, sí, sí.
És el 20è aniversari
de la Bíblia de Tarragona
i ara estem acompanyant
el futur de Tarragona.
El seguissi popular
ara veiem
el que serà
el nostre futur,
tant de la Bíblia
com del Drac,
el Bou,
el Vall de Diales
de Tarragona
i la resta d'entitats
que surten aquí
il·lusionats
perquè veiem
que això,
tota la feina
que estem fent ara
té un futur
i serà molt bo.
Si compreu el puzle
dels quatre garrofers
veureu que la Bíblia
és la portada del puzle
però també
amb molts elements.
Ja heu cremat
tots els cartutxos
del 20è aniversari
o encara no?
Sí, nosaltres ja sí.
Hem vist el trencaclosca
que fan els companys
dels quatre garrofers,
vam fer la mostra
de Folclore Viu
que és la trobada
de Bíblia
la setmana passada
i ara ja nosaltres
hem fet
el més tradicional
de les festes
de Tarragona.
Ricard, que vagi bé, gràcies.
Moltes gràcies,
abans ho disfrutat
de la Santa Tecla.
D'acord, Ricard.
El Ricard Virgili
de Diables a Bora Mar
i Vibria del Serrat
i la Bibrieta
que en aquests moments
fa la reverència, Jordi.
Una de les grans protagonistes
jo et diria
d'aquesta Santa Tecla
per aquesta esplèndida
mostra de Folclore Viu
també per diferents iniciatives
algunes de ja fa uns quants anys
com la consolidació
del lliurement
del xumet
per part dels nens
a la Vibria Gran
en aquest cas
el conte
que també han editat
molt recomanable
i doncs
per suposat
aquesta presència
en la Festa Petita.
S'ha de destacar
que la Vibria Petita
va ser la primera entitat
que va anar
a les escoles
i va crear
un dossier pedagògic, no?
Potser per això
sigui molt estimada
pels nens i nenes
de Tarragona
i també per aquells
que ens visiten
aquests dies.
És una peça
molt popular,
molt popular
jo diria
que de les més populars.
i que ara també fa
la seva encesa
aquí
al mig de la Paz Abastó.
Una bona, bona
encesa,
una bona carretillada
de la Vibria
també amb aquest element
de xiuladora.
En aquest cas
la Vibria
val la pena recordar
que és un element
que no tenia tradició
a la pròpia ciutat
però l'any 91
es va fer aquesta proposta
d'incorporar-la
donat que
si en els diferents
seguissis catalans
hi havia documentació diversa
no vol dir
que aquí no es pugui trobar
algun dia
i també hi havia confusió
sobre qui lluitava
amb el drac
en alguns casos
si era
allà amb Sant Jordi
perdó
si era el drac
o la Vibria, no?
A més a més
és una peça
que té una vinculació
amb la corona catalana, no?
Amb els reis
de Catalunya
i Aragó, no?
perquè a cavall
del segle XIV-XV
la dinastia catalana
doncs
amb diferents reis
com
Pere el Cerimoniós
Alfonso el Benigne
Martí l'Humà
van portar
aquesta
aquesta Vibria
com a mostra heràldica
en les seves armes, no?
Jo crec que això
és molt important
perquè també ens dona
aquesta altra dimensió
de la festa popular
que és aquesta vinculació
amb el país, no?
amb Catalunya
i que ens fa
doncs
molt diferents
i molt distins
d'altres
celebracions
de la resta de l'Estat
crec que val la pena
de destacar-ho, no?
Ja ho vaig d'encerrallonga
que ja pren posació
aquí de la plaça
per ser una plaça
cada cop més atapaïda
cada cop hi ha més gent
jo suposo que també
s'han d'enbuidant
no, encara no
les escales no varien
no, les escales
continuen plenes
vull dir que això no varia
perquè és un amfiteatre perfecte
per poder veure tota l'acció
però cada cop hi ha més gent
aquí a la plaça
Jordi
ara que s'acaba
diguéssim el foc
ja veuràs
com es posarà això
ara tenim aquí
els petits bandolers
bandoleres
del vall de Serrallonga
petit
un vall que es va
fer amb el seu format
petit l'any 2008
és un dels elements
que més feina
havia de fer
per adequar-se
perquè clar
els seus companys grans
no poden
no es poden copiar
exactament
és a dir
clar
les armes
no poden disparar
les cargues de pòlvora
que fan els grans
això va fer uns mecanismes
d'un soroll simbòlic
que és el que
és el que porten
i que al mateix temps
també ha fet
potenciar
l'avançant
de parlaments
i de
i de
ball
però s'acompanya
la xerrot de canya
et sembla que els escoltem
perfecte
doncs la xerrot de canya
que acompanyen
aquest ball
d'en Serrallonga
que estan fent
la seva rondalla
aquí al mig
de la plaça
de les Cols
i que estan a punt
de disparar també
de fet ja ho han fet
i com veia Jordi
disparen aquests globus
aquest mecanisme
que comentaves
simbòlic
que és un globo
en definitiva
és un petit globo
que el Serrallonga
que potser s'enfadarà
si defineixes
si d'andor Töcchis
i
són molt característics i cada bandoler té una certa característica comuna
amb la seva indumentària.
En tot cas, és l'únic grup de bandolers que es manté tant a la festa gran com a la petita,
tot i que hi havia moltíssims.
Si, per exemple, anem a la novel·la La família dels Garrigues,
de l'escriptor tarragoní Josep Pini Soler,
un dels escriptors més importants de la literatura catalana del segle XIX
i del conjunt de la història de la literatura catalana,
se l'ha situat aquesta novel·la entre les 100 millors obres de la nostra literatura,
doncs Pini Soler destaca la festa major de mitjans del segle XIX
i hi ha molts valls de bandolers en armes,
perquè precisament arran del final de la guerra del francès,
la pòlvora va agafar un valor molt, molt festiu
per contraposar-se amb la part de sang que havia suposat la guerra i el setge del francès.
Va ser protagonista ahir en la Baixaleta de la Lliga
i avui hi tornem a ser, on està aquí la Lliga,
també un dels elements singulars de la nostra festa major
i del segle XIX popular petit, amb el seu també característic ball.
i del segle XIX
i del segle XIX
I del segle XIX
I del segle XIX
I del segle XIX
I del segle XIX
I del segle XIX
porta aquesta corona, en aquest cas la corona del Comte de Tarragona,
una dignitat que va existir en una dignitat que va existir en un període potser no molt ampli,
però sí vinculat a la ciutat,
Comte de Tarragona, que en el moment de recuperar-se la Lliga va haver més i menys d'aquest tema,
perquè hi havia un sector de la ciutat que volia que portés la corona real espanyola.
Sortosament crec que es va imposar el seny dels recuperadors en aquell any del Vall de Diables i del propi Conselleria de Festes
i van buscar aquesta simbologia autòctona i pròpia, que és la corona.
La música també molt important en aquesta festa,
en parlava no pagaires dies Jordi, també és un dels elements a destacar i tenir en compte, molt en compte, de fet.
Bueno, és l'amperito aquest, eh? Aquest és una de les tornades clàssiques que sentim fins a extrems insospitables a la festa major de Tarragona.
Bé, en tot cas, en tot cas, dir que les bandes, doncs, la de la Lliga, la del Lleu o la banda final, no?,
la que tanca el seguit sí, han jugat un paper molt important en tota la festa
i que van contrastada perfectament amb les gralles, no?
També de la Lliga val la pena destacar aquest color blanc característic que és la visió més religiosa, no?
Per una banda, el símbol de Sant Joan Evangelista, fins i tot el símbol de Déu, no?
I ara sí, ara l'ambulassa... Aquesta sí que pujarà, eh? A diferència de la Lliga, pujarà, eh?
Perquè s'embalen, s'embalen els de l'ambulasseta petita.
Havien fet un corredor pel mig de les escales i va cap amunt, eh? Fins a vosaltres.
Sí, sí. Aquí ja li veig les orelles, pràcticament, des d'aquí dalt.
I amb els gràcies a l'esperitó que l'acompanya i també els podem escoltar en directe.
La molassa al Pla de la Seu, ara.
Doncs Jordi, que està al teu costat, eh? Pràcticament...
Sí, sí, està aquí, li toquem el Domàs.
Una altra de les peces amb Domàs de la festa, no?
De la molasseta també destacar aquest color de la gualdrapa al verd.
És molt característic de les molasses antigues, eh?
La de la verga, per exemple, la mula guita de verga, les mules guites de verga també la porten.
I aquest és un dels elements molt característics d'aquesta peça, de la gran i de la petita.
Igual que ho són aquestes campanetes, que són l'emblema per dringar les mules, eh?
Els cavalls, amb la tradició de la guarnicioneria catalana, porten picarols, o portaven picarols,
i en canvi les mules porten aquestes campanes que es veuen perfectament, no?
Un bon treball d'orfebreria, d'artesania, amb tota la part de guarnicioneria d'aquesta peça de molassa petita,
que el disseny original de la peça gran ja fa molts anys el va fer un altre artista important de la ciutat,
el Joan Serramià.
En general, tots els elements que hem anat veient han estat fets per artistes molt importants de la nostra ciutat.
El drac, el Gabriel García, el Bou, la Montserrat Canudes, la víbria, el Josep Agustí, en aquest cas de Montblanc,
l'àliga, l'Antoni Mas de Vilaseca, la molassa, el Joan Serramià, la cocafera, el Josep Agustí,
i després en les còpies han anat participant altres persones, com anirem comentant al llarg de la representació.
Per cert que, Jordi, la molassa està remanentessa a la font també d'aquí de la Passa dels Cols,
que també és un altre dels gestos característics.
Sí, la pujada de les escales és pròpia de la molassa,
igual que podem dir que el 21, qui es va inventar la baixada va ser l'àliga,
la pujada de les escales se la va inventar la molassa, jo crec que és important destacar-ho.
I aquesta idea de veure la font també és pròpia i genuïna d'aquest element,
que en el seu dia va crear com a colla gran el centre de colles sardanistes,
una entitat dels anys 80 molt important en la recuperació de la festa,
que ja existia anteriorment, però també que actualment també funcionen com a colla autònoma
vinculada a la molassa gran i petita,
doncs tota una sèrie d'altres gent que ja se n'han fet pròpia a aquesta peça.
La cocafera petita, Jordi, quan es recupera la cocafera petita,
que està en un punt de veure que també en tragui plaça?
Doncs mira, la cocafera petita és de l'any 2002, igual que la molassa petita.
Va ser un any amb aquestes recuperacions, dues recuperacions, igual que en guany.
És a dir, un any també molt prolífic amb recuperacions.
La cocafera també forma part d'aquest acord de bèsties, de l'acord sense foc.
Àliga, molasseta, cucafera petita o lleonet són aquestes peces ja sense foc.
És a dir, una mica les que tenen un devenir ja més pausat,
on no t'has de fugir per no cremar-te.
També una imatge fantàstica d'aquesta, l'entrada a la plaça de l'Escol.
I també aquí, amb música d'amparito, és bo recordar que aquest element
va ser el primer que va incorporar la música de ministrés,
que tens, em sembla, a prop teu ara, Josep.
És a dir, aquesta formació que combina la cornamussa,
el sac de gemecs, el flaviol, que són dos instruments molt antics
que tenim a Tarragona des de temps immemorials a l'edat mitjana.
Ara t'ha escoltarem.
Sí, sí.
T'ha escoltarem.
T'ha escoltarem.
T'ha escoltarem.
T'ha escoltarem.
Eh, t'ha escoltarem.
Fins demà!
Fins demà!
Combinen aquests instruments tan antics amb el metall, és una de les característiques pròpies d'aquesta formació de ministrés i que ens hem de remuntar a l'edat mitjana també per veure aquí a Tarragona els primers ministrés que venien a les festes.
Eren una formació més destacada, és una formació que acompanyava la corporació o alguns elements més importants.
Aquí a Tarragona va ser l'associació de veïns del barri del Port la que per crear la cocafera gran va incorporar aquesta formació que li dona una varietat harmònica, tímbrica, important al seguici.
Tot i que de moment hem de dir, Josep, que s'imposa l'amparito roca guanya per golejada.
De moment sí, veurem què passarà amb els següents que passaran per aquí.
No serà perquè no hi hagi repertori fester i tecler de banda.
El paquet de xocolatera no ens queda escoltar, segurament.
Hi ha bastants pas dobles, haurem de fer una selecció un dia de pas dobles per afavorir que les bandes diversifiquin, les formacions musicals diversifiquin les peces.
Ara escoltarem la xeranga dels tocabamolls acompanyant el lleonet de Tarragona que també estan a punt d'entrar aquí a la passa de les cols.
I com dèiem fa una estona, ho diem per si voleu venir, si ens escolteu en directe per Tarragona Ràdio, no passa que ens escolteu en diferit per TAC Doncep.
Això està molt, molt ple de gent.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Mira, premi, aquest, un altre canvi de música,
un bon pas doble, pas doble al Patomaire,
de la Patum de Berga,
també un pas doble torero,
que es va crear per acompanyar una festa declarada avui
Patrimoni Material de la Humanitat.
De totes formes, això de la indumentària
crec que ho hem de tenir present.
Les bandes que acompanyen el Seguici Gran,
normalment, porten una indumentària
una mica més acurada en la part de música.
Jo crec que és un detall a tenir present.
Em sembla que és un Seguici Prou Cuidat
com perquè ho tinguessin present.
Els teclemels portaven, de fet, ulleres de color groc.
No sé si t'he fixat des d'aquí dalt.
Això, ultradissenyo.
Bueno, en tot cas, mira, per parar una miqueta
el canvi de tercio, jo què diríem.
I com fong vengut el dia que la devien lliurar
les bèsties salvatges, posaren Santa Tecla
davant una porta on estava una lleona.
i la lleona, com la veu, tragué la llengua
i li llepava els peus.
Passió de Santa Tecla, segle XIII.
No m'ho ha dit, això és català antic, eh?
Sí, home, és per explicar l'origen del lleó,
perquè tenim el lleó a la festa de Tarragona,
perquè formar lleó o lleona
era un dels animals vinculats
a la patrona de la ciutat.
Jo ara veig un lloro aquí a la plaça de les Cols,
vol dir que han arribat els negritos petits.
Vols dir que és l'última peça del bestiari?
Aquesta, el lloro, o què?
La porten, la porta, doncs, aquests negritos petits,
el lloro estan fent també...
2005.
La assegurança, 2005.
Sí, sí, creats el 2005
pel col·legi L'Ensenyança de Tarragona,
un dels col·legis més actius en el Segueixi Petit, no?
En aquest cas, ja l'acompanyament
ja és del graies i timbal, no?
En aquest cas, pel graies Baciana,
en què, doncs, veiem la professora Rosa Olivaé
acompanyant alguns alumnes, no?
Home, els negritos són una de les figures
més estimades també dels nens de la ciutat, no?
Aquest negrito, que ja té els seus antecedents
com un antic gegant negre
i que es va configurar, doncs,
com a figura pròpia a mitjans del segle XIX.
Primer el negrito i al cap d'uns anys la negrita, no?
I ara entren a la plaça de les Cols
els grans protagonistes, podríem dir,
o un dels grans protagonistes
d'aquesta Santa Terra Petita d'enguany, no?
Doncs sí, sí, els gegants moros petits.
Que ahir es van fer el seu primer ball
aquí al mig de la plaça de les Cols.
Els gegants moros petits, no?
Una delícia feta per l'escultora Àngels Cantos
seguint el model original de l'any 1851
de l'escultor Bernat Berderol, no?
Un dels grans escultors tarragonins.
Potser per això, en la recuperació democràtica,
també va haver aquesta gran incorporació
d'escultors a la festa, no?
És un dels elements que jo crec que està triomfant
aquestes festes de Santa Tecla.
L'Àngel s'ha sabut rodejar d'un bon equip
com el Juller Antonio Gómez,
la Marelli Hernández pel vestuari i els barrets
i el Josep Ramon Álvarez també
en aquest encàrrec de vestuari i barrets.
El Fuster Nandotaló per les estructures
que veiem sota aquestes...
sota aquestes vestuaris.
La perruquera Yolanda Izquierdo
i d'altres col·laboradors
com el Carlos Benito i el Roger Noia, no?
La Col·legi de l'Estonac, l'Ensenyança,
doncs porta avui en dia
a aquests elements
que s'incorporen a la Festa Major Petita
i que, mira, acaben de ballar
i com els grans també fan aquesta reverència, no?
La reverència de la Festa Major de Santa Tecla
l'han tingut els gegants i els negritos.
El col·lectiu dels grans
és el col·lectiu gitano
i aquesta manera de salutació específica
jo diria que és una de les coses més emblemàtiques
que tenim en els gegants de Tarragona.
Aquesta manera de saludar molt específica
que veig que tant ahir a la Baixadeta
com avui, els nens de l'Estonac, l'Ensenyança,
van incorporant.
Jo ara no tinc retorn de so de la plaça,
suposo que estàs viu, Josep.
Doncs sí, sí, estem vius,
se n'estan protagonistes, eh?
Podrem parlar
amb una de les protagonistes d'aquesta...
se'n detec en l'Àngels que diu que li fa vergonya.
L'Àngels canto.
Molts records.
Una satisfacció, vamos, molt gran, eh?
Veure'ls aquí, no?
Home, t'agafa una cosa.
Records per cert del Jordi Beltran,
que el tinc a dada a...
El Jordi Bertran, records, que també és record.
Ah, molt bé, moltes gràcies, igualment.
Molt bé, ja.
Com ha anat el procés d'elaboració?
Home, costós,
perquè has de copiar unes peces que ja estan fetes
i llavors hi ha molta crítica,
però bueno, el resultat ha sigut molt bo.
La gent ha agradat molt, eh?
Què destacaries d'aquests gegants?
Eh?
Què en destacaries d'aquests gegants?
Lo guapos que són.
Lo guapos i...
Bueno, l'alçada que trobo que tot està molt ben lograt.
És el que...
Què hagi de dir?
Quantes hores de feina hi ha aquí?
Perquè això és minuciós,
és un treball minuciós, delicat,
tens molta experiència darrere,
però això és un treball que no es fa un dia per l'altre, no?
No, no.
Amb ells hem estat així el treball més fort
durant tres mesos sense parar
tota la gent que ha treballat amb mi.
i molt bé, molt bé.
Al final ho hem lograt, eh?
Què teniu entre mans?
Algú d'altre projecte entre mans?
De moment no, de moment no.
Espero que sí, eh?
Que tinc moltes ganes de treballar,
però ara de moment reig.
Àngels, l'enhorabona per aquesta recuperació
i que seguiu així, eh?
Treballant per la recuperació de la festa.
Gràcies.
Molt bé, moltes gràcies.
Fins que bona tarda.
Doncs Jordi, l'Àngels Canto, que estava aquí...
Sí, sí, mira, casualitat.
Jo no ho veia, eh?
Però, mira, parlàvem d'ella.
Doncs la teníem aquí seguint també
aquests gegants moros petits,
els que s'han recuperat enguany,
una de les recuperacions d'aquest 2013,
el seguís i popular petit,
i ara mateix també ballant aquí,
al mig de la passa dels cou.
Ara els gegants moros de Reus els tenim aquí,
que són els padrins.
Cada vegada que es crea un element
s'incorpora a la festa amb uns padrins, no?
En aquest cas, han vingut els moros
de la veïna ciutat de Reus,
que són uns dels gegants,
amb el seu format gran,
doncs més antic,
dels que tenim més notícies, no?
Les parelles dels gegants bitxets europeus,
dels moros,
o dels japonesos,
ai, perdó, sí, correctament,
dels indis, perdó, dels indis,
aquestes tres parelles són de les més antigues
que tenen a la ciutat de Reus,
no aquestes noves dels petits,
però sí els seus germans grans, no?
I val la pena destacar,
en aquest tram que hem vist ara,
que els gegants moros petits de Tarragona
han estat acompanyats pels gallers,
els bordons,
i els moros petits de Reus pels gallers toca ferro.
Toca ferro, sí.
Hem de celebrar la reincorporació
d'aquestes dues colles de gallers a la festa,
dues de les colles amb més solera,
hem de tenir present
que alguns dels seus membres sonen
a la festa major de Tarragona
i en algunes de les festes majors
principals de Catalunya
algunes declarades d'interès nacional
per part de la Generalitat
des d'aquella dècada, no?
I en els darrers anys
no els hem tingut aquí
a la festa major de Tarragona
per desacords
amb l'Ajuntament de Tarragona, no?
Amb temes de com
procedien els contractes i els pagaments, no?
Jo crec que és una de les bones notícies
també d'aquesta festa major
de Santa Tecla,
aquesta reincorporació
que esperem que es consolidi
i que podem continuar
gaudint de dues de les colles
amb més solera,
no solament de Tarragona,
sinó del conjunt de Catalunya.
A veure si estàs quedant aquí a arribar, Jordi,
per aquest so.
A veure si estàs quedant aquí a l'Ajuntament
i a la festa.
Doncs el ball de bastons s'ha petit,
que també es portaven com picaven aquí.
Amb el so del Fabiolaire,
Francesc García,
el Cisco García,
un dels perpetuadors de la festa
i també una de les persones indispensables,
jo diria,
en el ball de bastons de la ciutat,
en aquest cas, acompanyant aquest grup,
que sí que podem dir que d'una manera o d'altra
sí que es va recuperar aquest,
perquè el Vall de Bastons petit,
que és de l'any 2000,
sí que té un antecedent molt clar,
avui no n'hem parlat,
però la Festa Major de Tarragona
té un antecedent entre els anys 1919 al 22,
com a mínim, a l'Ermita de la Salut,
on sortien, entre d'altres, el Vall de Bastons,
en format petit, en una època
en què l'Ajuntament de Tarragona
fins i tot va arribar a suspendre la celebració gran.
Els veïns de l'Ermita de la Salut
van mantenir aquest patrimoni.
Ves a saber si, sense aquella gent humil,
senzilla, d'aquell barri,
aleshores molt llunyà del centre de la ciutat,
fora de muralles,
avui en dia podríem tenir aquests Vall de Bastons,
que és, sens dubte, una de les peces
també antigues de la ciutat,
perquè ja sabem que el 1482, per exemple,
les autoritats eclesiàstiques de Tarragona
i d'altres llocs, com les de València,
prohibeixin que es ballin
elements,
balls d'espases,
que són l'antecedent immediat
d'aquests balls de bastons
que van substituir
aquells elements que eren massa
perillosos per a les autoritats.
També sabem que, per exemple,
el 1633,
amb una festa extraordinària,
també tenim,
és a dir, en ple segle XVII,
tenim molts balls de bastons
i d'espases
a la ciutat de Tarragona
i al llarg de tot aquell segle XVII
van concorrent diferents balls,
no solament de la ciutat,
sinó que sabem
que venien de Serral,
de Montblanc,
de Vilallonga,
de Reus
o baig d'espases,
d'Ardenya,
Bràfim,
Alcubé,
Alió,
Igualada,
o sigui,
eren elements que s'anaven combinant,
és aquesta,
totes aquestes poblacions,
uns pel que fa a les espases
i l'altre pel que fa als bastoners.
És a dir,
que malgrat les prohibicions,
uns als altres es van anar mantenint.
Lògicament,
al final,
aquí a Tarragona,
doncs,
pel que veieu,
es van quedar
els menys beligerants
o perillosos
que eren els bastoners.
I que ara es poden veure en acció
aquí a la base de l'escola
amb l'acompanyament
de la mitja cobla
de l'escola de música de baix
que arriben des de l'Alcamb
i que també podrem escoltar en directe.
de l'acompanyament
de l'acompanyament
de l'acompanyament
de l'ameme
número 9 de grau
Aquest ball que estem veient, Jordi, també té la seva simbologia, no?,
Sí, sí, és el ball de Pastorets petit, és un ball, com veieu, també de bastons, però de bastons llargs.
Sembla que és una mica, a Tarragona, si més no, és una mica posterior a d'altres danses,
és de finals del segle XVII.
Aquí també s'ha de destacar que una investigació relativament recent va demostrar
que una data que s'havia signat sempre al 1633, des de la historiografia clàssica de la ciutat,
els estudis moderns han demostrat que és una mica més tardana, de finals del segle XVII.
O sigui, s'han endarrerit uns 50-60 anys.
Crec que és bo, també, ni que sigui en aquest cas una mica a la contra,
però, en quant a antiguitat, però ha servit per situar una mica més bé aquest treball
que han fet diversos investigadors, en aquest cas de fora de la ciutat de Tarragona,
però que s'ha pogut concretar.
És un ball que és molt ramader, com veieu, ens explica també aquesta vinculació de la ciutat antiga
no només al món del camp i de l'agricultura, sinó també a la ramaderia.
És un ball també que va existir durant molts anys, és dels pocs que té fotografies antigues,
podem dir, és a dir, que arriben fins al segle XX.
Per tant, això va permetre una reconstrucció fidel d'aquell ball antí.
Esteu veient una còpia del que veien els nostres avantpassats.
Aquí no hi ha cap recreació, sinó que jo diria que és molt, molt concreta.
I després, aquesta figura de petita torreta és la bota, que anomenem,
que mantenen tant els cerculets com els pastorets.
A més, molt característica del model etnogràfic del camp de Tarragona i del Penedès,
i és el fet d'enlairar un bailet, en aquest cas més bailet que en els grans,
que és el rabadà, i que crida aquest visca Santa Tegla, visca la festa major,
o de vegades altres versets amb altres poblacions.
És un dels elements també important destacar que va ser el segon a incorporar-se
a la festa major dels petits, a la Santa Tegla Petita de Tarragona.
Concretament, l'any 1999, va sortir concretament aquell any
solament amb el Vall de Diables de Tarragona,
que venia encara acompanyat del Vall de Diables de la Torre Petit,
per donar una mica d'ambient, i el Vall de Pastorets.
És a dir, estem parlant de l'any 99, un dels elements a tenir en compte.
I després també aquesta combinació de la Mitjacobla, en aquest cas,
que ve de la ciutat de Valls, una ciutat en què actualment també hi ha
una gran quantitat de músics de tradicional, és a dir, que s'estan formant,
podem dir sobretot el mestre Francesc Sanz i l'Iris Galleta,
dos dels sonadors que crec que veurem als dies de la festa gran,
el 22 i el 23 també aquí sonen a Tarragona, si no vaig equivocat,
també han generat altres formacions, i avui tenim precisament aquesta gent
de Valls. I darrere dels Pastorets, el Vall del Patatuf.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gr limite.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gr Data.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gr你就.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
de la Festa Major de Tarragona, sinó que, per exemple, estudiosos
com Manel Cubeles van destacar que tenia un possible origen cortesà,
tot i que la realitat ha demostrat que com a dades històriques
aquí a Tarragona ens hem de remuntar en el segle XIX
quan el ballaven en els valls de carnaval de les societats,
d'aquelles entitats que feien possible el carnaval.
I va ser amb la recuperació de l'any 80 quan les bars Santa Tecla
va incorporar aquest element, un dels primers a incorporar-se en el segle XIX
quan el segle XIX encara, podem dir, que ni tenia la forma de segle XIX.
S'anomenava la comparceria folklòrica, una mica encara,
podem dir que quasi mainstenint allò que sortia.
I ara aquí, digues, digues, perdona, digues.
No, no, era aquest tema, acompanyats en aquest cas d'un dels altres grellers històrics,
els grellers i grelleres de la fàbrega, molt femení aquest grup.
I darrere, doncs, el ball de Cerculets.
Veiem el Jaume Guàs aquí també al mig de la plaça de les Cols,
i una d'instruccions.
I ja comencen, eh?, el ball de Cerculets de Petits,
amb l'acompanyament dels grellers a Sona Gralla.
Per cert, portem més d'una hora de retransmissió en directe per Tarragona Ràdio,
un diferit, perquè si es veuen partats 12,
la televisió pública del camp de Tarragona,
els que ens veuen parla tenen diferit, ja ho veuen, ja ho poden comprovar,
que pràcticament encara queda llum en aquesta hora del vespre.
I els que ens escolten per la ràdio també els hi diem,
que encara queda llum i molta ambientació aquí a la plaça de les Cols.
i també, doncs, tot el que és l'escala, l'escalinada que fa com d'amfiteatre
per poder veure aquesta desfilada dels diferents elements del seguici popular petit.
En aquest cas, els Cerculets Petits van ser creats l'any 2009.
és una de les danses que també ja s'havia fet des de l'any 85 en el seguici gran,
va ser també de les primeres a recuperar-se,
i té una llarga tradició a la ciutat, des del 1577,
que apareixen documentats pel gremi de Sant Marc dels Sabaters de la nostra ciutat,
fins a la Guerra del Francesc,
és a dir, a principis del segle XIX, van sortir continuadament.
Tot i així, és un grup que es va perdre en el segle XIX,
però es va recuperar, i si més no, fins al 1891 va continuar sortint.
Després va haver aquest parèntesi de gairebé 100 anys sense Cerculets de Tarragona,
però sí ben mantingut amb altres poblacions de l'entorn,
com podria ser Vilafranca o Sitges,
fet que va facilitar la recuperació i l'adaptació dins d'aquest model
del camp de Tarragona i del Penedès,
que té aquesta ballada amb cercles,
perdó, amb cèrcules,
amb cèrcules i amb cercoa també,
però dins de la festa major de Tarragona,
i que ens porta a un dels orígens clars de la nostra festa.
La festa de Tarragona s'esdevé just quan la barema s'ha acabat.
La Tarragona es vermava, podem dir, al voltant de la segona setmana,
i cap al 15 de setembre ja pràcticament
es podia donar per acabada la barema.
Aquesta barema era molt important
perquè la ciutat tenia una alta població de pagesos,
que eren un dels gremis importants,
però també tenia altres oficis que en vivien,
com per exemple els boters.
En tot cas, aquest origen dels cèrcules,
perquè antigament eren cèrcules de bota,
és molt vinculat, malgrat això que us deia,
que el va portar el gremi de Sabaters.
Però la part alta de Tarragona, la ciutat antiga,
podem dir que d'una manera o altra
era un lloc on els carrers i les associacions,
els gremis, es tocaven, es fregaven.
I per tant, hi havia uns traspassos molt interessants.
En aquest cas, la figura, novament, de la bota,
que també referma a aquesta vinculació
amb la barema de la nostra ciutat.
Parleves de quan hi havia pagèsos a la ciutat,
quan hi havia més pagèsos,
i de fet, de l'Avinguda Roma cap a baix,
de la zona de Mas del Po, tot allò era mortes.
Sí, sí, i no vull dir que no n'hi hagi pagèsos ara,
el que és evident és que el predomini no és el sector primari,
però és evident que la ciutat eren...
Bé, caldria diferenciar també una mica els gremis,
d'això, Josep, podríem allargar-nos molt,
perquè hi havia un gremi que era el d'Hortolans,
que tenia com a patronatge més a Santa Magdalena,
i després hi havia els pagèsos pròpiament,
que tenien una altra vinculació,
més a Sant Llorenç.
Hi havia petites pugnes internes,
que avui en dia ens pot semblar el mateix,
però evidentment l'horta i la pagèsia,
en general, tenen algunes diferències
en quant a com es conreava i es conrea.
Per tant, tot això donava aquest alt predomini del camp,
que després del sotrac de la Guerra del Francesc,
sense cap mena de dubte,
sense el món de la pagèsia,
la ciutat no s'hauria recuperat
i no hauria pogut recuperar una festa d'aquest nivell.
És a dir, s'ha de tenir en compte que
en poc més d'uns 40 anys,
o màxim uns 40 anys,
la festa estava, podíem dir,
en una altra vegada amb el seu màxim moment,
i que les entitats ciutadanes
i la institució principal,
l'Ajuntament de Tarragona,
també la institució eclesiàstica,
van contribuir a reflutar.
En guany és important que parlem d'aquest efemèride,
perquè sabeu que l'any 1813
es va complir el bicentenari,
en guany es compleix el bicentenari
de l'efemèride del 1813,
és a dir, al final de la Guerra del Francesc a Tarragona,
del 16,
que va deixar la ciutat destruïda,
per Sant Magí en parlàvem ampliament,
i de fet va acabar generant aquesta destrucció,
el canvi, podem dir, real i popular del patronatge,
perquè aquí a Tarragona el primer patró és fluctuós,
i en canvi la gent va agafar Sant Magí
d'una manera increïble,
perquè Sant Magí va salvar la capella
on hi havia el seu quadre,
o on encara hi és aquest quadre,
que estava a la muralla en el baluard de Sant Magí,
també anomenat el portal del carro,
perquè en una de les moltes versions hi havia un senyor
que tenia diferents carros i carruatges
i tots no li cabien a l'interior
de les seves cavalleries,
del seu estatge, dels baixos,
i tenia un allà sempre permanentment,
aquest final d'aquest carrer,
que encara avui en dia està vinculat
a la nostra festa petita
i també a tot el costumisme local.
Perdoneu la reflexió,
hem passat als bastoners petits de les bars Santa Tecla,
en aquest cas, també amb els orígens ja els hem explicat,
van ser creats l'any 2001
i ara entra a la plaça el Vall de Gitanes Petit,
que també és una de les peces amb bastanta trajectòria,
creada l'any 2000,
seguint també els seus homònims adults,
que van ser recuperats l'any 1985.
D'això, ja que has recolat el 1800, Jordi,
també estaria bé a recordar els oients
que enguany a la professora,
els podrem veure les milícies urbanes recuperades,
els 14 integrants de les milícies urbanes,
i també la bandera restaurada
en aquesta desfilada de la professora,
doncs que això serà també una manera
de recuperar un fet històric.
Sí, de fet, avui estem veient un seguici,
que és la part popular, podem dir,
tots els elements que hem vist passar
i que veurem avui fins al final
són la part popular.
Estem parlant de gremis antics,
d'associacions actuals,
és a dir, la part de l'estament popular.
La ciutat de Tarragona tenia tres braços,
podríem dir,
tres nivells que s'interrelacionaven.
Un era aquest braç menor,
que era aquests gremis,
aquesta part més popular
que feia tota aquesta festa
i que s'havia d'interlocutar
amb l'estament civil
i després també amb l'estament religiós.
Però, a banda d'això,
hi havia unes conseqüències,
també, com bé explicava Josep,
amb la part de darrere,
d'aquests altres estaments,
perquè les milícies,
com a cos paramilitar, podríem dir,
ja no formen part del seguici pròpiament,
i no tenen res a veure amb el vall de Serrallonga,
malgrat que portaran armes,
sinó que tenen a veure
amb la part de custòdia
de la bandera de la ciutat,
en aquest cas portaran una bandera
d'origen militar,
de les milícies urbanes,
també vincular amb el que serien
les estructures
dels cossos de guàrdia
o d'honor
que acompanyen i acompanyaran,
perquè jo crec que estan àmpliament estesos
en moltes poblacions,
tot i que avui en dia
la gran majoria d'ells
no tenen res a veure amb l'exèrcit
ni amb els militars,
però que sigui d'una manera o altra
el seu origen va ser aquest,
com aquesta milícia que es recupera aquí a Tarragona
i que anirà en la part, insistim,
de darrere,
en la part més protocolària
i no en la part del seguici popular.
Ho dic perquè aquests dies hi ha hagut
algunes confusions sobre aquest tema
i alguns components de les milícies
ens demanàvem que expliquéssim
aquest caràcter més simbòlic
i més protocol·lari
que té aquest altre element
que no és l'element dels valls
i dels entremesos
que estem comentant avui aquí
en aquesta retransmissió.
També això,
les milícies que podran veure,
l'element que dius que porten,
l'han fet, crec que recordà,
m'explicava Paco Tobar a Itàlia,
si no recordo malament
i també ha sigut un procés
molt minuciós d'elaboració
no més dels tratges
sinó també de tots els detalls
que composen aquestes indumentàries
de les milícies urbanes
en guany amb 14 integrants
també amb diversos suboficials
i oficials
a banda dels soldats
de 2800.
I ara aquí un altre dels protagonistes
de la festa d'enguany,
el ball de Cosis Petit
que igual que el Gegants Monos Petit
també s'estrena,
va fer l'altre dia
en els jardins del Teatre Metropol
la seva presentació
i ja veiem que són una còpia exacta
dels grans, no?
En aquest cas un ball de Cascavells,
un ball també molt històric a la ciutat
des del segle XV fins a principis del XIX.
Els colors totalment diferents, eh?
Fixeu-vos-hi aquests daurats,
aquests ocres,
de la platja dels Cosis,
precisament d'aquí Tarragona,
d'aquesta zona,
amb aquesta roca tarragonina
tan bonica, no?
que té aquest color màgic, no?
Que vincula una mica l'ecologia
amb la monumentalitat de la part antiga, no?
I al costat aquest blau, no?
Aquest blau,
sobre el fons blanc
que tenen la majoria de valls,
però aquest blau que ens porta
això al mar.
És un ball que té orígens
difícils d'explicar de vegades
perquè, doncs,
hi ha hagut un cert,
no sé,
com un cert misteri, no?
Al seu voltant sobre què representava.
L'element definitori
són, sens dubte,
els cabells
que porten a les mans
i en altres parts del cos,
però a les mans
la qual cosa vol dir
que és un ball de cascabells
i aquests barrets
en forma de cosi.
Mai més ben dit
que també sembla
que donen el nom
perquè hi ha descripcions antigues
que es diuen
que portaven uns barrets
o unes ximeres, no?
Molt altes, no?
Després veurem
el ball que els apadrina,
el ball de prims,
després explicarem
la relació
entre cosis i prims
de Reus, no?
Aquí els tenim ballant,
en aquest cas
amb la factoria Folk,
un dels grups també,
dels bons grups
de la ciutat
que fan sonar
la Festa Major.
Podrem parlar
d'aquí una estona
amb la Carme Forcadell
del ball de cosis petits
que ens expliqui
aquesta recuperació
en guany
d'aquest element
del seguici popular petit.
Ara mateix està
seguint l'actuació
aquí mig
de la plaça
de les Cols
i a seguir
podrem parlar
amb ella
que ens expliqui
com ha anat
aquesta recuperació.
Bé, en tot cas
aquí a Tarragona
aquest ball
amb bona part
de la historiografia
s'ha anomenat
també de cosis i prims.
Això ens porta
una mica
a explicar-vos
aquesta vinculació
amb el ball
que tindrem a darrere
que és el de Reus
i es diu
només
ball de prims.
Curiosament
a Tarragona
s'ha mantingut
o es va preferir
mantenir el ball
de cosis
sense els prims
i en canvi
a Reus
es va mantenir
el nom de Prit.
Ja et veig aquí
amb la Carme.
Doncs sí,
podem parlar
amb la Carme
Forcadell.
Carme,
què tal?
Perdó,
me'n sento.
Molt contents,
imagino de recuperar
aquest ball,
no, petit?
Encantats.
Encantats
perquè a part
són una canalla
que han donat
molt de sí,
han ballat molt,
han treballat molt
durant tot l'estiu
i bueno,
el resultat ja l'heu vist.
Moltes ganes.
Poder veure també
sortir al carrer
i que us vegi
a la ciutat.
Home,
sempre fa il·lusió
quan portes ja temps
ballant en un ball
veure la réplica
en petit.
És l'objectiu
a llarg termini
quan ja surts
del primer any,
no?
I bueno,
veure com ho fan
també,
doncs,
t'omple de satisfacció.
Aquí ha col·laborat
moltíssima gent,
no,
en aquesta recuperació?
Ha col·laborat
molta gent,
ha col·laborat
les bars
directament com a entitat,
ha col·laborat
la presa Repsol
perquè evidentment
sense la seva
aportació econòmica
això hagués estat impossible.
Moltes hores
les persones
que han fet el vestuari,
moltes,
moltes hores
durant tot l'estiu
i realment
el resultat
és esplèndid.
Carme,
la Marboma
i el Gaudí de la Festa.
Moltes gràcies.
I els prims de Reus,
en aquest cas...
Explica, explica, Jordi,
explica-se els prims.
Abans parlava
del Francesc Sanz
i la Iris Galleta
i aquí es tenim també...
Que no el prim, eh?
Que no el prim, eh?
A mi la raó, eh?
No, prim, prim, prim.
Fixeu-vos-vos
la indumentària
és molt diferent
però estèticament, eh?
Aquesta té una visió
potser més de juglar,
està basada
en una còpia exacta
d'uns dibuixos
que es van trobar Reus
en unes col·leccions particulars
i per tant
és una fotografia
de com era
aquest ball a Reus
antigament.
Jo voldria destacar
aquest,
aquesta...
aquesta...
Cucurulla
tan alta
que porten,
és a dir,
en forma diferent
perquè és cònic
aquí podríem dir
però també
un barret alt.
És una de les característiques
dels cascabells
que també sentim
també és una cosa comuna
i amb la versió
original adulta
jo des d'aquí
no puc apreixer
aquest detall
porten també
un element
em sembla que no el porten
els petits
una xarxa, no?
Penjada en del barret
que vincula
curiosament
també amb aquest origen
possible
que teníem
dels cossos tarragonins, no?
En tot cas
són dues versions
d'un ball
molt diferent
aquesta és una còpia exacta
podríem dir
de com es va documentar
amb aquests dibuixos
amb aquestes il·lustracions
molt fidedignes
i
per tant
té un gran valor
etnogràfic
el ball
de Prims de Reus
crec que ha estat
un bon encert
dels Prims
dels Cossis de Tarragona
o dels Cossis i Prims de Tarragona
que també era
un dels noms tradicionals
com us deia
de convidar aquesta colla
perquè és un grup
uns grups
que només existeixen
si no va xerrat
a Tarragona i a Reus
i que tenen
aquesta característica
dels cascabells
cada vegada
que van passant els anys
crec que trobem
malgrat que l'estèrica
pugui semblar diferent
hi trobem
punts comuns
de fet el ball
de Prims adult
havia vingut també
a la festa
de Sant Magí
quan Sant Magí
la processó
arran del seu
150 aniversari
va decidir
durant uns quants anys
tenir grups convidats
és una de les característiques
malauradament perduda
de la nostra festa d'agost
i que també estaria bé
tenir-ho present
perquè precisament
quan veus balls
d'altres llocs
a vegades
te n'adones
que també tenen característiques
comunes
amb els nostres
de què depèn Jordi
que algun element
del seguit
si petit
pugui portar
acompanyant
això està esticulat
pel protocol o no?
sí, sí
és estrictament
surten
quan se crea
de nou
és a dir
avui
els hem vist
els dos colles
de Reus
els gegants
moros
petits de Reus
i el ball
de Prims
petit de Reus
perquè
els respectius
grups de Tarragona
han tingut
aquesta estrena
si no
no ho podríem
portar acompanyant
doncs ens escoltem
també acompanyats
amb una mitja cobla
bueno
de fet no és una mitja cobla
és una cobla entera
ho tenim malament
amb l'ordre
això
perquè la mitja cobla
són de dos personatges
i està malament
amb l'ordre
de l'Ajuntament
és a dir
que deuen ser
la factoria
foc
no, no, no
el nom és
són bufalodra
però fixa't
que porten
quatre instruments
una tarota
un timbal
el sac de gemells
el fabiol
de fet cinc
perquè és el fabiol
i el tamborí
això es diu
cobla entera
que és una modalitat
intermitja
entre la mitja cobla
i la cobla
de ministrés
això ja
gairebé
és de
de comentari tècnic
però vaja
en tot cas
Jordi que em pregunten
si hem dit
que és el ball
de Prims de Reus
i si
ho hem dit
i ho hem explicat
en la sèrbica
ball de Prims de Reus
per la
o sigui
per la bona entesa
entre uns i altres
que entre tots
s'ha de fer tot
molt bé
contents de venir a Tarragona
dels no?
contents de venir a Tarragona
molt contents
i cada dia
n'hauria de ser més
això
s'hauria d'apropar
a la gent
gràcies per la generalitat
i per la gent
que vol tirar endavant
quant te dius?
Montse
Montse
quant es porteu
amb aquest ball petit
de Prims?
aquest any
data del 1700
i hem vingut a padrinar
a la colla d'aquí
de Tarragona
que per força anys
molt bé
gràcies
enhorabona
gràcies a vosaltres
doncs Jordi
no sabien si ho hem explicat
o no
Castelles per cert
la colla petita
de Tarragona
que és l'única colla
que ha optat
per aquesta via
dels elements petits
però vaja
l'única colla
a Tarragona
perquè
per exemple
els verds de Vilafranca
els castellers de Vilafranca
és un dels elements característics
la seva participació
a la festa
petita
de Sant Fèlix
a la festa major dels petits
que s'esdevé
cada un de setembre
just quan s'acaba
els grans
amb tota una jornada
molt completa
d'actes dedicats
als petits
i molt concentrada
i molt intensa
és important també
referenciar
aquesta festa
de Sant Fèlix
de Vilafranca
perquè fa
o sigui
es va crear
l'any 82
és una de les petits
amb molta tradició
igual que inicialment
va existir
l'any 56
el 1956
la patuma infantil
de Berga
o l'any 74
la festa petita
de Sitges
amb la seva
moxiganga petita
per tant
jo crec que
és bo també
veure aquests altres referents
i recomanar
als oients
i als espectadors
que puguin assistir
especialment
a la de Sant Fèlix
podríem dir
perquè és un dia
en què
l'1 de setembre
perdó
no sé si
l'1 de setembre
just quan s'acaba
la festa major
dels grans
té lloc
aquesta gran jornada
de petits tècnics
3 de 5 net
si no ho veig malament
des de Moritzó
dels xiquets de Tarragona
la clara petita
dels xiquets de Tarragona
una bona escola
també em sembla
de formació
de castells
i amb aquestes faixes
blaves
característiques
que llueix la canalla
els petits
dels xiquets de Tarragona
i amb aquesta
també veiem
per les imatges
dels espectadors
de televisió
doncs
aquesta senyera
de Tarragona
que han anat popularitzant
en el dos
de les seves
de les seves
camises ratllades
aquestes camises
inspirades
l'any 1970
amb la nostra negrita
tot i que el tratge
inicial de la negrita
era a ratlles blaves
però l'any 70
quan es van crear
els xiquets de Tarragona
ja portava aquest color
també vermell
rosat
que tan característic
també
de la nostra negrita
que hem vist
també abans passat
la negrita petita
Podem parlar
Jordi amb la Cristina Martínez
la responsable
d'aquesta colla petita
dels xiquets
què tal?
Com esteu?
Bé, molt bé
molt contents
ja veus
tota la canalla
estan esplèndits
Teniu molt bona cantera
no?
Sí, la veritat
és que són un munt
aquests dies
que s'ajunten
tots els petits
tan adones
de la quantitat
de nens
que arrosseguem
un munt de petits
cada cop més petitets
tots fan coses
estan super contents
Feu algun altre acte
abans de sortir
al seguici
com a colla petita?
Abans de sortir
avui al seguici
feu algun altre acte
com a colla petita?
No, no
bé, fem
això és el principal
després
hem anat fent coses
ahir vam fer un carau
que pels petits
però així més de cara
a nosaltres
Bueno, cap de setmana
veurem bons castells
no?
Sí, això sí
esperem que sigui
donar-ho tot
Gràcies i l'enhorabona
que vagi molt bé
Gràcies, merci
Doncs la responsable
d'aquesta colla petita
Jordi
i estem arribant
i estem arribant pràcticament
a la recta final
Sí, veurem
amb aquesta versió
també diminuta
de la banda de la banda
que va incorporar-se
a la festa per primer cop
l'any 97
i que també és molt xula
d'aquesta estètica
que porten avui
molt allunyada
potser de l'estètica més sèrie
de la banda gran
però una mica comentant
però una mica comentant allò
que dèiem abans
de les xerangues
penso que amb molta distinció
amb molta saber posar
jo crec que la festa
ha de cuidar
aquests detalls
també
de fer-la bonica
també amb la part dels músics
i crec que
el simple fet
de portar el barret
li dona una estètica
una miqueta així
més acurada
en tot cas
és el tancament
d'aquesta
Santa Tegla Petita
Tegla Petita
Tegla Petita
Bueno
a mi he parecido
las costumbres españolas
muy bonitas
que siempre van
van manteniendo las
de generación en generación
Molt bé
moltes gràcies
Vale
de nada
Doncs
li pots ensenyar
l'estelada aquesta
d'aquesta d'aquesta darrera
Ben gran
Ben gran
Doncs Jordi
ens hem d'anar acomiadant
que això s'ha acabat
s'ha acabat bé
una hora pràcticament
i mitja
gairebé
de desfilada
aquí des de la Passa de les Cols
Jordi Bertran
moltes gràcies
Moltes gràcies a vosaltres
Molt bona Santa Tegla
a tothom
i que continuïn
aquests xiquets
amb aquesta marxa
saber fer
que tenen
la Santa Tegla Petita
Hem après molt Jordi
hem après molt amb Jordi Bertran
en aquesta retransmissió
en aquesta hora i mitja
de retransmissió
tot un expert
com hem pogut veure
de la festa
del ritual de la festa
de la festa major
de la Santa Tegla
i nosaltres ens acomiadem
dels que ens escolteu en directe
per Tarragona Ràdio
agraïm també
tot l'esforç tècnic
dels càmeres
que estan
doncs
sent aquesta retransmissió
també perquè el pugueu veure
en diferit demà
per TAC12
a la televisió pública
de la Camp de Tarragona
recordeu demà
cap al vespre
cap a dos quarts
de deu poder-ho veure
i també cap a dos quarts
d'aquesta retransmissió
demà
i també per a qui
que s'heu escoltat
des de Tarragona Ràdio
en directe
també un agraïment
als tècnics
i també als estudis centrals
amb el Sílvia García
i aquí a Sant Lluís Comas
també a la part tècnica
ens acomiadem
i ho fem
com deia el Jordi
i desitjant que tinguin
una molt bona festa major
adeu-siau
bona tarda
dels
esc Calle
amb
de
12
Dakar
Don
i
can
d
i
e
d
l
i
i
la