Fins demà!
Segurament molt més ric.
De tot això en saben i ens ho podran explicar
la Fundació Abertis, perquè ells són els propietaris
de la zona del mèdol
i els responsables també del que anomenen
el projecte mèdol, el projecte de reconstrucció
d'aquest espai tan tarragoní.
Parlem amb Sagrario Welling,
és la comissària del projecte mèdol.
Sagrario, molt bon dia.
Bon dia, Núria.
Explica'ns una mica quan i com vau decidir intervenir,
començar a intervenir en el mèdol.
La història comença
en què el mèdol,
que és propietat, és un monument
catalogat, i a més forma part
de la Declaració de Patrimoni
Mundial d'UNESCO,
que en el seu dia va moure
l'Ajuntament de Tarragona,
és propietat d'Abertis,
i una de les empreses del grup,
que és Abertis Autopistes,
va instar al Ministeri de Foment
i de Cultura per aconseguir
que es poguessin invertir
i finançar amb l'inès
1% cultural,
i s'ha fet un projecte,
no solament de posar en valor
el que és la pedrera,
amb un projecte d'investigació
molt important,
transversal,
que no només mira la part arqueològica,
sinó la part biòtica,
la part històrica i la part geològica.
I després,
per posar,
diguem-ne,
per explicar
el que és el monument,
el que és la pedrera,
es fa en l'àrea del cervell
una intervenció
per crear una aula
que expliqui al visitant
com era una pedrera
en el temps dels romans,
com es feia la pedra,
i el que és més important,
la vinculació
i el que significa
el mèdol per Tàrraco,
perquè no hem d'oblidar
que Tàrraco va ser,
bueno,
l'actual Tarragona,
va ser la capital
de la província més gran
de l'imperi roma
i que tenia un pes important
en el que va ser la història
i el món econòmic de Roma,
inclús van haver
diversos emperadors
com ara August
o Adrià
que van estar
a la ciutat de Tàrraco.
Per tant,
és una obra bastant ambiciosa
que vau començar
quan?
Els abats van començar
al mes de febrer
d'enguany
i finalitzaran
al novembre.
i insisteixo
que la part més important
és la part didàctica
que s'està preparant
per el que estem dient
a l'aula d'interpretació
perquè pugui,
diguem-ne,
el visitant
entendre
un monument,
entendre
i estimar-lo
com s'estimem
la gent que ja ho coneguem.
Sabem ja
que s'acabarà
la intervenció
al novembre,
podrem ja obrir l'espai?
Sí.
Sí.
Havíem sentit a parlar,
ara que parlaves
dels usos
i de com quedarà
l'espai,
havíeu comentat
també potser
de recuperar
una zona
per fer-hi concerts,
una mena d'auditori,
com m'assembla
que ja havia tingut
aquesta zona?
No,
aquest particular
no s'ha contemplat,
el que es contempla
realment
és interpretar
el monument
de manera
que el visitant
pugui entendre
perfectament
aquella pedra
que hi ha
aquells penyes segats
que hi ha
en allà,
aquella agulla
que representa
el monument
i que és
quasi,
quasi,
jo diria,
única
en el món
de les terres romanes.
Aquell testimoni
que van deixar
de l'alçada
d'on van començar
a excavar
i en alguna altra
petita,
però com aquesta
tan enorme
no n'hi ha cap
en tot el món
humà
que pugui
que la gent
entengui
com es feia
la terra,
la pedra,
per què servia
i sobretot
aquesta pedra
en Tàrraco,
la ciutat de Tàrraco
en què es va
utilitzar.
És una invitació
a través
de la cantera,
a través de la pedrera,
és una invitació
a conèixer
la ciutat de Tarragona.
Hi ha un aspecte
en Úria
important
i és que es millora
moltíssim
l'accessibilitat
des de la Nacional
340
perquè es prepara
un aparcament
al darrere
de l'àrea
de servei
perquè la gent
que no entri
per l'autopista
també pugui
accedir fàcilment
a la pedrera
i a l'aula
d'interpretació.
Clar,
aquí està adreçat.
Quan tot això
estigui acabat,
qui preveieu
que pugui visitar
el nou mèdol?
El nou mèdol
el visitarà,
diguem-ne,
d'una banda,
l'usuari
de l'autopista
que passi
per allà
i tingui interès
en veure
tot el públic
interessat
en el món històric.
S'està treballant
també
en un projecte
pedagògic
per a escoles
que tot això
ho fa la Fundació
Navertis.
La Fundació Navertis
ha agafat també
en aquest projecte
un paper de lideratge
en, diguem-ne,
en treballar
tot el que és
la part didàctica
i pedagògica
del projecte.
La Fundació Navertis
està treballant
en un projecte
per explicar
a tots els visitants
el que és la pedrera
per fer un projecte
didàctic
per a escoles
que això és importantíssim
de la manera
també
que la gent
que les futures generacions
estimin el patrimoni
i una cosa important
Núria
és que amb l'Ajuntament
de Tarragona
i sobretot
amb la Diputació
de Tarragona
s'estan fent acords
amb l'Ajuntament
per la promoció
del monument
i la Diputació
que ens ajudarà
en el manteniment
de la pedrera.
Ha sigut importantíssim
aquest partidariat
entre el públic
i el privat
perquè tant l'Ajuntament
com la Diputació
i la Generalitat
de Catalunya
que ens han facilitat
tots els permisos
perquè això
es pugui portar endavant.
Avui hem volgut fer
aquesta entrevista
introductoria
tot seguit
escoltarem Jordi López
que és un dels arqueòlegs
que coordinen
tota la tasca
almenys arqueològica
i després ja
que ara quan m'has dit
el novembre
ja vindrem a inaugurar
ja farem un programa especial
ferà un anotenir-vos
i sobretot
que ajudeu
a difombre
aquesta intervenció
que ha sigut
una fons molt gran
per part de tots.
Sagrario
tu has visitat
les obres
has passat per allà
pel mèdul
home
que la tenien
visita d'obra
un cop per setmana.
Sí?
Escolta,
hi ha alguna cosa
que t'hagi cridat l'atenció
de com està canviant tot?
Jo deixo
el Jordi López
que
ell
com a
diguem-ne
i la doctora
Anna Gutiérrez
són els arqueòlogs
que han portat
aquesta excavació
perquè sí que
hi ha moltes sorpreses
però deixo
que la ciència
i l'acadèmia
ho expliqués
directament.
Molt bé.
Sagrario Welling,
comissària del projecte
Almedul
i en aquest cas
parlant des de la
Fundació Abertis
moltíssimes gràcies
i ens tornem a retrobar
si no passa res
a declarar
al novembre.
Moltes gràcies.
Gràcies a vosaltres, Núria.
I qui coneix molt bé
com està la zona del Mèdul
perquè des del mes de març
que hi passa gairebé
cada dia
és l'arqueòleg
Jordi López
és un dels arqueòlogs
que estan intervenint
allà a la zona del Mèdul
i que forma part
de l'ICAC.
Jordi, bon dia.
Hola, bon dia.
Des del mes de març, eh?
Que sou allà
picant pedra.
Sí, i som des del mes de març
i de moment continuem
fins que s'acabi
tota la qüestió.
No esteu sols.
Hi ha diverses persones,
diverses disciplines
que intervenen
amb aquesta reconstrucció
o remodelació del Mèdul, no?
M'ha començat abans
que hi ha biòlegs?
Sí, sí.
És un equip multidisciplinar.
Hi ha biòlegs,
hi ha geòlegs.
Nosaltres,
des de l'Institut Català
d'Arqueologia Clàssica,
el que estem fent
és el seguiment
de tota la part arqueològica
i també intervenim
amb la museografia,
amb tot el que són
els textos
i plafons explicatius
i documentals, etcètera,
que anirà lligat
a tota l'explicació
i difusió
del jaciment arqueològic.
Feu restauració també
o ja hi ha un equip
de restauradors a part?
Hi ha un equip de restauració,
però nosaltres
també estem fent
el seguiment
de la restauració.
Molt bé.
Expliques, doncs,
concretament,
de què us ocupeu
des de l'Institut Català
d'Arqueologia Clàssica?
Aviam,
per una banda
fem el seguiment
de tota l'obra,
de tot el que es fa
allà en el clot del Mèdul.
Per altra banda,
estem redactant textos
de museografia,
de plafons
i supervisant una mica
tot el que serà
la difusió.
I, per últim,
estem fent
tota la part arqueològica.
És a dir,
vam preparar un pla
per obrir
una sèrie de cales
arqueològiques
dins del Mèdul
i les hem executat
i hem tret
una sèrie de resultats.
Quin interès,
arqueològicament parlant,
té la zona del Mèdul?
Bé,
l'interès és altíssim.
Ja sabeu que és
un dels monuments
de patrimoni mundial
de Tarragona.
És un monument
on, curiosament,
mai s'havia fet cap excavació
i és la primera vegada
que s'hi excava a dins,
malgrat que es coneixi
de tota la vida.
I hem tret
una sèrie de resultats
molt interessants
a partir d'unes cales
d'excavació arqueològica
que hem fet
en llocs expressament
escollits,
perquè, evidentment,
era impossible
excavar
tot el jaciment,
perquè és immens.
Llavors,
el que hem fet
ha sigut,
per una banda,
fer una planimetria
acurada
del clot del Mèdul
i de totes les pedreres
que hi ha al voltant,
perquè la pedrera
és molt més gran
que el clot del Mèdul,
que és el que coneix tothom.
Ah, sí?
Sí,
és bastant més gran.
I després,
hem obert,
de moment,
8 sondejos
a l'interior de la pedrera
per intentar
solucionar
problemes concrets
en els llocs
que ens ha semblat
més interessants.
A veure,
anem a pams,
què és això
de la planimetria?
És mesurar,
no?
Fer el mapa?
Sí, sí,
és fer el plano
de la pedrera,
escala
i l'hem fet
amb tot detall.
No estava fet això?
Hi havia un plano
bastant genèric
que incluïa
part del clot del Mèdul
però no tot ell
i, a més,
com s'ha fet una neteja
forestal important
de tota la zona,
ara s'han vist coses
que abans no es veien
i ara ho han pogut
integrar tot.
A més,
a veure,
com comentava abans,
no és només el clot del Mèdul,
que és la part que coneix
la gent,
amb l'agulla al mig,
etcètera,
sinó que tant a Orient
com a Occident
hi ha també pedreras romanes
a les quals mai s'havia
aixecat cap plano
i que estaven
completament desconegudes.
Llavors, una part va quedar
al descobert fa dos anys
amb aquell incendi
que hi va haver,
que aquesta part
s'ha pogut fer el plano
molt bé,
i una altra banda
que és aponent
del clot
hi ha tota una sèrie
de pedreres
que estan ocultes
pel bosc
i que entrar-hi
és com una selva,
gairebé s'ha d'anar allò
amb un matxet,
anar tallant
vegetació
i aquí,
amb bastants més problemes
hem pogut aixecar també
la planta,
el problema sobretot
perquè era difícil
accedir-hi.
I això dels sondejos
que deies,
han fet sondejos
a la pedrera?
Sí, a veure,
hem fet,
com comentava abans,
8 sondejos,
n'han fet dos
a la part que es va cremar
fa dos anys,
que és pròpiament
fora del clot del mèdol,
que ha sigut,
bàsicament,
neteja de terra
i deixar vista
una zona concret
de la pedrera
que es veia molt bé
les zones d'extracció
de pedres
d'època romana.
Concretament,
sobretot,
hi ha una part
en què es veu
una sèrie
de 5 o 6 blocs
pràcticament tots tallats,
tots extrets,
però que es van quedar allí,
no sabem per què,
no els van acabar de treure,
i es veu molt bé
doncs tot el sistema
d'extracció,
les races que es van fent
amb les eines
i les marques deixades
i tot això.
I com l'itinerari
que està previst
de deixar pel mèdol
passa per dir al costat,
és un lloc ideal
per veure com s'extreia
la pedra
en època romana.
És que un diria,
home,
a veure,
lògicament,
quina gràcia té
una pedrera,
són pedres,
però clar,
això ens diu molt,
s'ha pot aprendre molt
de com treballaven
i en definitiva
de com es van fer
els monuments
a casa nostra.
Sí, sí,
a veure,
bàsicament tota la pedra
o gairebé tota la pedra
dels monuments de Tàrrecó
prové del mèdol
i del clot del mèdol
que és molt més gran
del que ens pensàvem
perquè ara
en la neteja forestal
ha aparegut una segona part
al darrere del mèdol
o sigui que és més extens
i a més,
amb les cates que han fet,
amb les cales,
han pogut veure
que és molt més profund
del que es veu en realitat.
És la pedra
del que estan fets
els monuments,
o estaven fets
els monuments romans
aquí a Tarragona?
Sí, sí,
a veure,
la muralla,
per exemple,
a veure,
no la part de baix,
aquella de grans blocs,
allò no,
però tot el que és
la cor superior de la muralla
amb pedres ben tallades,
amb carreus,
és pedra del mèdol,
el fòrum provincial
és pedra del mèdol,
el circ romà,
etcètera,
o sigui,
pràcticament tots els monuments
tenen pedra d'allà.
Molt bé,
perquè a vegades,
com que li tenim un ser apreci
als carreus romans,
ja els posem d'exemple
i és el que diuen
que algú ofereix
a Tarragona
en el llum especial,
doncs,
d'aquí ve tot plegat.
Passa que la vegetació
en aquest cas
va de la qualitat de la pedra
o al contrari,
us ha posat problemes?
No, a veure,
a nosaltres a nivell arqueològic
ens suposa problemes
de visibilitat moltes vegades,
el que passa que ara,
el que comentava abans
d'aquella neteja forestal
que s'ha fet,
doncs,
ha quedat tot molt millor,
inclús,
a veure,
ara hi ha una imatge
del mèdol
que s'assembla molt
amb les fotografies antigues
del mèdol
de finals del XIX,
a principis del segle XX,
en què tot allò
estava molt més pelat
i es veia molt millor
totes les parets de roca.
Serà agradable
passejar per allí pel mèdol
quan estigui tot acabat
o ho esteu despullant
excessivament?
A veure,
ha hagut una neteja forestal
a fons,
controlada,
però,
evidentment,
no s'ha fet
de qualsevol manera
i,
de totes formes,
a veure,
la vegetació
tornarà a créixer,
és a dir,
que,
tot i que ara
es pugui veure
una mica pelat,
amb el temps
es tornarà a ser frondosa.
I està pensat
perquè sigui,
doncs,
això,
passejable,
un espai museïtzat,
no?
Sí, sí.
En aquest sentit,
esteu redactant els textos també.
Hi haurà uns circuits
ja definits
que es podrà veure al mèdol,
no només de dins,
com fins ara,
sinó de fora,
vull dir,
es farà un circuit
al voltant,
des de dalt,
i en el qual hi haurà
una sèrie de plafons
que aniran explicant
les parts principals
del monument.
Avances alguna
d'aquestes parts principals?
A veure,
l'agulla és,
bueno,
cap dalt,
és que es veu molt.
Sí.
Ha sigut protagonista
també,
ha sigut de restaurant,
no?
Perquè...
Sí,
a veure,
l'agulla tenia un problema
i és que està partida
per la meitat.
No perquè s'hagi partit,
sinó perquè
la composició geològica
de la muntanya
és a base de capes.
Aleshores,
una capa d'aquestes
de fractura
passa pel mig de l'agulla.
Allí el que s'ha fet
ha sigut
macissar-la,
perquè l'erosió
havia anat menjant la pedra,
i eliminar
tota la vegetació
del voltant,
de manera que
no hi puguin créixer
arbres ni plantes
allí,
que és el que podria fer,
el que podria malmetre
l'agulla,
no?
I després,
el que...
Què és l'agulla del mèdol, Jordi?
L'agulla és una cosa
una mica estranya.
És una mesura, no?
És un testimoni,
és un testimoni
de l'alçada original
de l'explotació,
però és un element
molt estrany
en pedreres romanes.
De fet,
es coneix la de Tarragona
i una altra a França,
no se'n coneixen més.
Està deixada expressament?
Sí, sí.
Anàvem buidant
i anàvem fent...
anava quedant...
Sí,
van anar buidant
i allò és un testimoni
que va quedar
de l'alçada original
de la pedra.
L'agulla té 16 metres
d'alçada,
que és el que
podem veure actualment.
Precisament,
una de les aportacions
que han fet
en les excavacions
és descobrir
que l'agulla
és més alta.
Perquè una de les cales
la vam obrir
al costat de l'agulla
i ens vam trobar
amb la sorpresa
que hi ha 4 metres
de reompliment
de restes
de talla de pedra
d'època romana.
Sí,
que al costat de l'agulla
no és que comenci...
no és que l'agulla
comenci a terra
amb els blocs de pedra, ja.
No.
L'agulla és molt més fonda,
baixa 4 metres més,
per tant,
té 16 metres d'alçada
sinó que en té 20.
I això ho heu destapat?
Això ho hem destapat
en una de les cales
que hem fet.
I a més,
doncs,
com també s'han fet
prospeccions geofísiques,
hem pogut reseguir
una miqueta
aquests fons de pedrera
i hem vist això,
que el Clot del Medo
és 4 metres més fons
del que veiem actualment,
en realitat.
En la qual cosa,
el volum de pedra extreta
que abans se calculava
amb uns 50.000 metres cúbics,
doncs ara podem dir
tranquil·lament
que s'aproxima
als 150 o 200.000 metres cúbics.
Hem d'acabar encara de mirar-ho.
Perquè, clar,
o sigui,
ha sortit més pedra,
diguem,
per baix
i també pel costat.
I pels costats.
I bueno,
i parlo només del Clot,
perquè després hi ha
les pedreres exteriors
aquestes que comentava abans
tan aponent com a Oriol.
Ara potser dic una tonteria,
però cap la possibilitat
que Pedra del Medo
l'hagi anat,
no ho sé,
mar enllà
per fer construccions
de l'altre costat
del Mediterrani?
O no?
És difícil.
Provaríem a Roma
a Pedra del Medo?
És més fàcil
trobar pedra de Santa Tecla
que Pedra del Medo
perquè els romans
el que acostumaven
a comerciar
o a exportar
o a importar
eren pedres nobles
i la Pedra del Medo
no és una pedra noble,
és una pedra de construcció normal.
En canvi,
la Pedra de Santa Tecla
és una mena de...
és un jaspi,
com una mena de marbre
que té un necessari
sentit decoratiu.
Tot i això
que se sàpiga
pràcticament
no es va exportar.
En canvi,
a Tortosa,
hi ha la famosa
marbre de la Cinta,
aquest sí que es va exportar
a Roma
i a molts altres llocs.
És l'únic marbre
pràcticament hispànic
que va sortir fora,
més enllà d'Hispània.
Quines altres coses
heu descobert
a nivell escrilògic?
Déu-n'hi-do,
ja el que ens has dit.
Sí, més coses.
A banda d'això
que comentava de l'agulla,
un altre tema
que ens portava
una miqueta de cap
era l'accés al mèdul,
que si ho recordes
o ho recordeu
és com una rampa,
una entrada
des d'aquella porta
que hi havia cap a baix.
Ja no hi és,
aquella porta?
No,
aquella porta ha desaparegut
per exigències
del projecte arquitectòric.
S'ha volatilitzat.
Una porta rosa, no?
Sí, una porta rosada
que era una mena
d'art de barà
així amb unes pilastres
i l'arquitecte
va decidir
que era millor
canviar-la
per una altra porta
d'un altre estil
que encara no s'ha construït.
Ja ho veurem.
Val, val.
Doncs sí,
deies que s'anava
per una rampa.
Sí, doncs bé,
aquesta rampa
que a priori
semblava que era romana
però hi havia discussió
de si era antiga
o no era antiga,
doncs un dels objectius
nostres era descobrir
si aquesta rampa
era romana o no
i el que vam fer
va ser una cala
al costat
d'aquesta rampa
just en un lloc
on en les roques
es veien uns forats quadrats
que eren encaixos
de vigues
d'una antiga construcció
que no sabíem
si era moderna
si era antiga
allí vam obrir
un dels forats
una de les cales
i vam poder constatar
que era romana
vam trobar la paret
que ho delimitava
vam trobar una sèrie
d'estrats de terra
amb ceràmica romana
i vam poder veure
que era com una mena
de cobert
fet així
una mica
de taulada
de fusta
de palla
una mica rústic
però que l'hem pogut
detar bé
en el segle I
després de Crist
per tant la rampa
ja hem pogut determinar
que és d'aquesta època
i és una rampa
que segurament
doncs es faria servir
per entrar i sortir
els treballadors
de la pedrera
i segurament també
les pedres
i aquesta mena
de cobert
que hem trobat
segurament és la caseta
del vigilant
o de la persona
que controlava
l'entrada i sortida
de persones i productes
increïble
molt bé
ho heu trobat
en bon estat
sí
relativament en bon estat
tot i que
és una construcció
molt senzilla
o sigui
és amb marges
de pedra
i fang
la terra
és
un sol
de terra
trepitjada
és una construcció
senzilla
i ha quedat
al descobert
ara això
ha quedat al descobert
i ara estem estudiant
aquests dies
precisament
les ceràmiques
que hem trobat
i fins i tot
alguna moneda
que ens va sortir allà
i estem determinant
bastant bé
que és una cosa
d'època
de l'emperador
tiberi
clau
dineró
una cosa
de segon
terç
de segle
primer
després de
crist
us pot passar
que l'espai
és tan ampli
que com més
investigueu
i excaveu
més coses
trobaríeu
de manera que l'obra
es pugui eternitzar
i és que
aquests arqueòlogs
no acaben mai
o hi ha poques sorpreses
més pot donar
no no
l'exerciment és molt ric
i pot donar moltes sorpreses
el que passa és que
com comentava al començament
és impossible
excavar en extensió
tot allò
perquè és una feina
de moltíssims anys
aleshores
el que vam pensar
nosaltres
crec que en bon criteri
és fer una sèrie
d'un tast
una sèrie de cales
amb punts determinats
que ens van semblar
interessants
escollits
i que a més
crec que modestament
hem encertat bastant
perquè pràcticament
a tot arreu
ens han donat
resultats molt bons
i determinats
i determinar
una sèrie de punts
si més endavant
se vol seguir excavant
serà fantàstic
per a nosaltres millor
a nivell de maquinària
d'infraestructura
què heu necessitat
per fer aquesta intervenció
que esteu utilitzant
perquè m'imagino
que sí que aneu molt en compte
els arqueòlegs
van fer les excavacions
però ha hagut de moure
molta terra
com ha anat?
ha hagut de moure
bastanta terra
a veure
en general hem anat
a Piquipala
que és el normal
o paleta palatí
però hi ha casos
quan ens trobem
amb aquests reompliments
per exemple
de 3-4 metres
que són restes
de talla de pedres
i que a més pràcticament
no hi surt ni ceràmica
ni material
llavors sí que han fet servir
màquina d'excavadora
controlada evidentment
perquè són
a vegades
inclús surten blocs
que no es poden ni moure
a mà
que hem hagut de fer servir
aquest sistema
i més tenint en compte
que pràcticament
no sortia ceràmica
ni sortia res
en aquests nivells
tan potents
hi ha un tema
que m'agradaria comentar-te
i és que un dels forats
una de les cales
que han fet
va ser just en un lloc
on es veu com una mena d'arc
esculpit a la pedra
i allí davant
van baixar fins baix
i hem trobat dos fornícules
dos forats
esculpits a la pedra
així en forma d'arc
per col·locar-hi
dues estàtues
i hem estat mirant
paral·lels
i possiblement
és un santuari
associat a la pedrera
els treballadors de la pedrera
esculpit a la mateixa
a la mateixa pedra
sí, sí, la mateixa paret rocosa
això evidentment
ha quedat a la vista
i ara una de les intencions
que tenim
és seguir escavant més endavant
a veure si tenim sort
de trobar alguna inscripció
o alguna peça
que ens pugui donar més pistes
us faran fora, Jordi
si és que no pot ser
crec que tremolen
quan els vam venir
perquè deuen pensar
que aquests no paren
de moure coses
i de trobar coses
i això
però serà molt xulo
el que passa
és que ens quedaran moltes coses
encara per descobrir, no?
sí, queden coses
hi ha un últim tema
que em faria gràcia comentar
que és una altra
de les cales que hem obert
que hem trobat un pou
d'aigua
d'època moderna
al principi
no sabíem de quina època era
però al final segurament
és de finals del segle XIX
al principi del segle XX
estava tot romplert de terra
i l'hem anat excavant
avall, avall, avall
fins a més de 10 metres
de profunditat
fins que hem trobat l'aigua
i a baix de tot
hem trobat uns cantis
trencats
dels treballadors
que hi havia allí
que són dels anys 50-60
d'aquest segle
bueno, del segle XX
perdona
d'aquest segle
sinó del XX
i que coincideix
amb l'última explotació
que es va fer
de les pedreres del mèdol
que va ser
quan es va construir
la universitat laboral
totes aquelles tanques
que hi ha fora
i tot això
ah sí?
tot això és la pedra?
tota aquella pedra
és pedra mèdol
i és l'última explotació
coneguda
el que passa
que la pedra
no va sortir
del clot del mèdol
sinó de les pedreres
del voltant
que es van tornar
a posar en funcionament
durant uns anys
i que justament
doncs aquesta explotació
va destruir
part de les explotacions
romanes
que hi havia fora
val, val, val
o sigui que també té la seva
és més recent
però clar
és recent
però bueno
documentem arqueològicament
el que ja se sabia
una mica
que és aquesta última explotació
del mèdol
i l'excavació del Pou
va ser una mica curiosa
perquè clar
baixar 10 metres
doncs havíem de baixar
amb cordes
amb llums
amb casc
i va ser una mica
incòmodo
però bueno
va ser també bonic
i tota aquesta feina
heu fet des del març
trobo que fan molt de temps
el que és l'excavació
tota aquesta excavació arqueològica
s'ha fet amb un mes i mig
ostres, Déu-n'hi-do
amb un equip
de 8-9 persones
evidentment
no amb una persona sola
equip de 8-10 persones
a Delicac
representa que és la institució
que esteu treballant en això
és a dir
nosaltres hem fet
el seguiment
que això ho ha fet
una persona sola
de tota l'obra
però el que és l'excavació
pròpiment arqueològica
de moment
hem estat
aproximadament
un mes i mig
8-9 persones
treballant
alguna cosa
que contéssiu a trobar
i que encara no heu trobat
alguna
informació
que dius
que això ha d'estar
aquí al mèdol
ens hauria fet
gràcia
trobar
el lloc
on
els treballadors
dinaven
i
els tallers
per exemple
de ferrers
de reparació
d'eines
que
sospitem
on poden estar
però
de moment
no hi intervenim
en època romana
això
en època romana
sí, clar
perquè
per exemple
les eines de ferro
s'havien d'anar esmolant
s'havien d'anar reparant
i sempre
aquestes pedreres
tenen un taller
d'un ferrer
que està
treballant allí
peu de canó
i a més
també seria maco
trobar la vivenda
dels treballadors
les vivendes
això és el que esteu buscant
o ara en quina fase
esteu de tot plegat?
ho estem buscant
a veure
tot no ho podem buscar
perquè
ens falta temps
i ens falta pressupost
però
estem al darrere
per exemple
hem trobat un lloc
al costat de la pedrera
però fora
on hi ha bastanta ceràmica romana
i és possible
que si a llicis
que vés
es poguessin trobar
això
doncs barraques
o les vivendes
on vivien aquesta gent
el que passa
que és un lloc
que té molt mal espina
perquè
està entre l'autopista
a l'autovia
el mini transversament
d'aigües de l'Ebre
i està tot
molt
molt
matxacat
és a dir
o està cobert
de rompliments de terra
o està foradat
per canyeries
i és un lloc
que hi passen molts serveis
i serà molt complicat
poder-hi fer res
si és que queda alguna cosa
Això del mèdol
ha sigut un caramelet
per l'ICAC
no que és un caramel
per un arqueòleg
és un caramel
i
l'esperança
nostra
és
que es pogués
fer una mena
de projecte
d'investigació
que permetés
cada any
fer-hi campanyes
d'excavació
i anar aprofundint
en el monument
a poc a poc
és a dir
no fer una gran campanya
que costaria un dineral
sinó
aconseguir
doncs això
uns diners
per cada any
poder intervenir
en aquest monument
i a poc a poc
anar ampliant
doncs el coneixement
que s'entén
sobretot
perquè a veure
és la pedrera romana
diria
més important d'Hispània
com a mínim
la més espectacular
amb aquest clot
aquesta agulla
i tots aquests elements
i gràcies
a tot aquest treball
que s'està realitzant
esperem que d'aquí a poc
sigui accessible
i ho puguem veure
fins i tot
doncs això
d'una manera
museolitzada
i amb explicació
de cada un dels raconets
avui hem tingut
un petit tast
d'aquestes excavacions
arqueològiques
que l'ICAC
està duent a terme
a l'espai del mèdol
ho hem fet
amb un arqueòleg
de l'ICAC
Jordi López
Jordi, felicitats
a tot l'equip
i moltes gràcies
per venir
molt bé
gràcies a vosaltres
Gràcies