A aquests darrers deu minuts abans d'arribar a la una del migdia
els ocuparem escoltant això, aquesta música clàssica,
i parlant amb la Camarata 21.
Tenim amb nosaltres el president i també director artístic
de la Fundació Camarata 21, Xavier Blanc.
Xavier, bon dia de nou.
Hola, bon dia.
A d'ara en tant veniu per aquí, no?
I ens veieu bones notícies.
Sí.
La d'avui és que us en aneu al Japó.
La Camarata 21 se'n va al Japó.
Sí, el divendres, a primera vegada del matí,
agafem el vol cap a Osaka.
Estarem deu dies al Japó fent quatre concerts,
portant una mica la música d'aquí o la música d'Europa al Japó.
Pinta molt bé.
Ara entrem en detalls i us ho expliquem avui,
que mira, justament, a 11 de març, avui fa dos anys,
de l'accident de la central nuclear de Fukushima,
que va ser ocasionada per aquell terratrèmol que hi havia al Japó.
Això us va impedir d'anar-hi abans.
Sí, de fet, aquesta gira la teníem que haver realitzat el juny del 2011,
poc després dels aconteixements.
Després de les reunions que vam tenir,
vam creure per tu aplaçar-ho,
tot per la situació que passaven ells,
i també per la situació d'una mica de risc que hi havia.
I ho fem efectiu aquest 2013.
Com ha anat això?
Us han convidat?
Com se'n va una orquestra a fer una gira per al Japó?
Vam estar el 2009 al Japó.
Suposo que ho vam haver de fer més o menys bé,
perquè ens han tornat a contractar.
És un contracte professional.
Però com és que hi vau anar ja el 2009?
Bé, ja els promotors.
Mira, nosaltres vam...
Sí, nosaltres vam convidar també a una pianista que coneixíem,
que és amb la que anem a tocar també aquest any.
La vam convidar aquí,
vam fer els concerts,
vam fer concerts a Tarragona,
l'Ingrid Fujiko Heming.
El 2000, em sembla que va ser sobre el 2008,
la vam convidar per tocar amb l'orquestra.
I la veritat és que va quedar encantada de l'orquestra,
va donar la possibilitat,
ell allà al Japó ha sigut número 1 en ventes de música clàssica,
que en discos de música clàssica és una persona molt important.
Bé, i d'alguna manera ens va presentar promotors d'allà
per poder fer la primera gira,
que va ser el 2009.
Després la relació ha anat continuant,
perquè el 2010 vam fer un disc conjuntament amb ella,
i ara el 2013 tornem a anar de gira
amb promotors d'allà del Japó que ens van vindre a veure.
Bé, suposo que és una mica de tot.
És un contracte professional, absolutament professional,
ens ho paguen.
O sigui, no posem nosaltres diners,
ni ens paguem nosaltres la gira,
sinó senzillament ens conviden a anar-hi.
Ja vau anar de gira el 2009 o era només un concert puntual?
No, vam fer 5 concerts el 2009.
Ja sabeu com funciona.
T'anava a dir, quines particularitats hi ha
amb això d'anar de gira en un país que en principi
el veiem tan exòtic i tan lluny.
Doncs mira, la diferència potser és que l'apreci o l'interès
per la música clàssica o pel fet europeu.
Pel fet europeu ja és molt important per ells.
El 2009 vam fer 5 concerts, vam omplir les sales.
Les sales totes són de 2.000, 3.000,
un bonaforament vam omplir tots els concerts.
Entre d'altres vam fer la novena Sinfonia de Beethoven,
l'Òpera de Tòquio, una de les principals sales del país.
La veritat és que tindré 2.000 persones
escoltant un concert ja és molt gratificant.
Impressiona.
Anar a tocar peces, a més, com a molt de pes, no?
Davant d'un públic que fa l'esforç, que et convida...
Bé, tens una responsabilitat.
És la responsabilitat...
Són moltes responsabilitats,
la de portar la música també del teu país,
la manera de fer del teu país allà,
fer una mica també de representant cultural
de la terra d'on ets.
Això ja és prou important.
Després, una de les coses que ens va impressionar,
per exemple, a la sala de Tòquio,
va ser que totes les parets abans,
l'avant escena,
i totes les orquestres que passen
enganxen les seves pegatines.
Nosaltres també vam tindre un foradet
per enganxar,
i allà estaven totes.
Estava a Berlín,
estava a Londres,
estaven totes les orquestres
que havien passat per allà.
Doncs, bueno,
Camerata XXI també va enganxar
la seva pegatina allà al costat
de les altres orquestres.
I això és un orgull.
Déu-n'hi-do.
A nivell d'organització?
Com són els japonesos, un 10.
Sí?
Sí.
S'han sentit com a casa?
Correctes?
Mira, per ells,
la sensació que vam tindre el 2009
és que per ells els músics
són persones extraordinàries.
Potser és perquè ells
no s'atreveixen tant
a sortir a l'escenari
o perquè la seva cultura
és una altra, no?
Però ens veuen els europeus com...
Els europeus o els músics?
Els artistes,
els artistes europeus,
això no ho entenen.
Jo crec que no...
És una altra cultura.
Per tant,
ells estan enamorats
d'aquesta possibilitat
de sortir a l'escenari
i de fer coses.
Tot això per ells,
tot el món artístic,
per ells és algo...
Són semideus.
I et tracten com això.
Et tracten
en temps personal
a tot arreu.
Bé,
perfecte.
No hi ha cap problema.
A nivell de tracte després,
humà,
o de tracte més
en petit comitè,
veu poder tenir?
Sí,
és que són gent també...
No tenen mai un no.
Bé,
ja ho veus,
no?
la seva cultura
no els permet
gairebé donar-te
un no
com a resposta.
Per tant,
sempre estan amb tu,
et cuidant,
et mimen
i tu el que has de fer
és...
La contrapartida
és tot el mateix.
Quanta gent
te deia això del contacte
més en petit comitè
perquè es deu fer
una mica difícil
quan aneu moltíssima gent,
quanta gent de l'orquestra?
40 persones.
És que clar,
una mica ja sou vosaltres
que aneu en grup,
no en gueto,
i llavors ja entrar en contacte
amb ells en petit comitè
ha de ser difícil.
Bé,
per sort tenim uns dies
de festa
i aprofitem per...
Per perdre's de vista.
Sí,
sí,
i llavors no anem als 40 al lloc,
o sigui que cada un va
per la seva banda
i la veritat és que fem,
intentem fer vida
normal la que fan ells
durant 10 dies.
Parlem de la música,
imagineu-vos,
40 músics,
l'Orquestra Camarata XXI
amb formació d'orquestra
cap al Japó.
Quin repertori heu preparat?
Us ha convidat una mica
per ser ambaixadors
de la música clàssica europea?
Llavors,
quin repertori utilitzem?
Mira,
fem unes noces de Figaro
com a obertura,
després fem el concert
per a piano de Beethoven,
el número 5,
l'Emperador,
que és possiblement
un dels millors concerts
per piano que hi ha,
i després,
com a segon,
com a segona part,
fem una suït xeca
d'Antoni Borjack.
I després,
en commemoració també
del segon,
de la catàstrofe
del Fukushima,
interpretem una obra,
una cançó popular japonesa
arranjada per l'orquestra
que la volem oferir
tant a les víctimes
com als que queden.
Déu-n'hi-do,
quin circuit fareu?
Agafem el mapa?
A veure,
a veure,
anireu per diferents llocs
de la primera vegada?
O repetiu?
Repetim l'òpera de Tòquio.
que era la sala més important,
allà vam fer dos concerts
i aquest cop
ens tornem a convidar
a l'òpera de Tòquio.
Després,
si l'altre circuit
és diferent,
fem Matsue,
que és la part sud-oest
de l'illa,
i després Yogo
i dos concerts a Tòquio.
Tòquio és molt gran,
em sembla que són 15 o 16 milions
d'habitants,
per tant,
va per prefectures
i cada prefectura
o barri gran
té el seu pròpi auditori.
Llavors,
anem a un dels barris
que és Nerima
i després a l'òpera de Tòquio.
Seria un dels països
on més a gust
se senten les músics
de música clàssica?
Es té una gran devoció
per tota la cultura
que està clàssica.
És allò que deia
per anar a fer una gira,
diguem-ho així.
Sí,
suposo que centre Europa
també la cultura
és important.
I què me'n dius
fer molt revés,
ara què me'n dius
de la música clàssica japonesa?
Doncs,
ells com a compositors,
ells tenen una altra tradició.
Llavors,
l'últim segle
és quan hi ha hagut
alguns compositors
que estan fent,
diguéssim,
música clàssica europea,
és que la música clàssica
per nosaltres
és l'europea,
per ells és una altra,
no?
i hi ha alguns compositors,
però no són
els més coneguts.
Sí que hi ha molt bons directors
d'orquestra,
músics.
Aprofiteu quan aneu allà
o penseu fer-ho així
l'altra vegada
que va passar,
no?,
per veure algun concert
també de la seva música.
Vaja,
portar-vos influències,
o sigui,
la Camarata XXI
podrem parlar
de què tindreu
o teniu alguna influència
japona?
La influència és més
a nivell individual
perquè sí que el que
aprofitem és per viure
una mica el país
però no ens dona temps
per anar a veure
perquè el dia que no toques
viatges
o el dia que...
I llavors és bastant difícil
el que sí que tenim
entre ment
anar a veure
perquè em sembla
que coincideix a Osaka
que estem un dia
que tenim mig dia lliure
i em sembla que fan
el concurs
d'aquest de sumo
i em sembla que uns quants
anirem a veure.
De música ja en teniu prou.
Anirem a veure,
aviam si
et pots interessar també.
Déu-n'hi-do.
Doncs l'Orquestra Camarata XXI
que se'ns en va cap al Japó
hi haurà repercussió d'això?
Esperem,
venen representants
a veure l'orquestra
així ho tenim entès
i si podem sortir
amb alguns contractes
a sota del braç
fantàstic
i si no continuarem.
No, jo el que vull
és alguna fusió
no ho sé
que integreu
algun músic japonès
alguna sonoritat japona.
No, però això ja ho fem
els músics japonesos
sí que ja ho fem
perquè hem portat aquí
músics japonesos
i directors
i directors japonesos
també n'hem portat
instruments
hauríem de buscar
alguna coseta.
Javier Blanc
que us vagi molt, molt bé
a aquesta nova gira japonesa
divendres se'n van
a fer una gira
de quadre concerts
per al Japó
la Camarata XXI.
Felicitats
i que us vagi molt bé
amb un viatge.
Gràcies.
Gràcies.