Demà dissabte arriba al Teatre Metropol
una obra que es diu Maridos y Mujeres.
Possiblement el títol soni
perquè està basat en un guió
que va ser guió cinematogràfic,
una de les pel·lícules de Woody Allen.
Diuen que de les més reaixides.
Ara arriba, com dèiem, a Tarragona, demà dos quarts de deu,
de la mà de la companyia Teatro de la Badia.
Venen des de Madrid,
tot i que el director i algun dels actors o actrius
són catalans, Àlex Rigola,
es posa al capdavant de la direcció
d'aquesta versió teatral
i ens atén, contesta la nostra trucada,
la Miranda Gas és una de les actrius.
Miranda, molt bon dia.
Hola, bon dia.
A veure, comencem, anem a pams,
comencem explicant qui sou, Teatro de la Badia.
Bé, el Teatro de la Badia és,
ara quan sentia la presentació
he pensat que el Teatre de la Badia
no som nosaltres com a companyia
els actors que estem,
que formem la companyia d'aquest teatre.
Molts d'ells són de l'abadia,
de la tradició de la cantera de l'abadia,
com si diguessin,
perquè sí,
perquè l'abadia va tenir una mena de fundació.
Però bé,
que és una producció de l'abadia.
Nosaltres no som una companyia
establerta com a tal,
som actors,
alguns formen part de la casa
habitualment de l'abadia,
altres no,
però bé,
tots hem passat una prova del Rigola
i allà estem.
Però bé,
som això,
som una companyia de comedians
escollits per aquesta ocasió,
diguem.
I deies,
per als qui no ho coneixem,
que l'abadia és tota una institució,
no?
És una institució,
sí,
sí,
per descomptat,
d'aquí a Madrid,
a més a més,
és una casa que es defineix molt per això,
per una aposta,
per una aposta,
per una programació molt concreta,
i molt...
Bé,
el seu director,
José Luis Gómez,
està nomenat acadèmic
de la Real Academia Española
i és tota una institució,
efectivament.
Molt bé.
D'on ve tota la idea de fer
en versió teatral
el Maridos y Mujeres?
Va ser l'Àlex Rigola
o va ser una proposta conjunta?
Doncs això,
no et vull enganyar,
això l'hauríem de preguntar a l'Àlex.
És que el tenim de viatge,
el tenim de viatge.
El tenim de viatge,
és que no para,
no para,
estàvem a la Bienal de Venècia,
treballant a Alemanya,
i és una passada.
Tinc entès que,
que, bueno,
hi ha una entesa molt clara
des de fa molt temps
entre l'Àlex Rigola
i el Teatro de la Badia.
Han treballat molt sovint junts,
s'entenen molt bé
i, pues,
tinc entès,
ja et dic,
no em vull equivocar,
en que, bueno,
hi havia una intenció
de col·laborar novament
i que, bueno,
que es van posar sobre la carta,
crec que per part de l'Àlex,
pues,
algunes peces
i algunes propostes
i va sortir aquesta triada,
però, bueno,
això ja et dic,
és una pregunta
que la contestarien millor
o algú de la Badia
o l'Àlex.
La versió cinematogràfica,
jo crec que més d'una persona
que ens escolta
l'haurà vist,
diuen que és un dels textos
més reixits
de Woody Allen.
Tu què diries?
Jo diria,
sí,
de fet,
jo he arribat a sentir
en alguna entrevista
a Woody Allen,
que és la pel·lícula
de la que està més satisfet.
És una...
jo sóc molt fan
de Woody Allen
sense haver-li seguit
tota la trajectòria.
Jo crec que realment
aquesta pel·lícula
és una de les que més...
Ja no com a pel·lícula,
sinó com a text,
no?
Mirant-ho ja més enllà
de si és teatre
o si és pel·lícula,
com a text,
és un compendi
del bo i millor
de tot el seu llenguatge,
de tota la seva manera
de reflexar la vida,
de transmetre'ns
aquesta filosofia,
com diu moltes vegades
el director,
molt encertadament,
aquesta filosofia de vida
tan complexa
passada per un filtre
que entra tan directe
i tan entenedor
i tan...
i bueno,
en el que es veu
tan reflexat.
Jo crec que això
és una...
Es concentra
el bo i millor
de Woody Allen
per ensenyar-nos
el bo i pitjor.
per nosaltres mateixos.
Un dels temes,
evidentment,
de tota la filmografia
de Woody Allen,
que no pot faltar
és les relacions de parella
i en aquest sentit
el títol no enganya
maridos i mujeres.
Seria una reflexió?
Exactament,
tal qual són.
Sí, sí.
De què va,
de què va, Miranda?
Bueno,
és una...
Aparentment,
és una història així senzilla.
S'entren en dos parelles
protagonistes,
dos matrimonis.
Comença la història
en què un d'aquests matrimonis
es separa
i ho comunica
als seus amics.
i com cau aquesta notícia
que comença a passar
a partir d'aquí.
Tots dos són matrimonis
que tenen una durada molt llarga,
porten molts anys junts
i a partir d'aquí
jo et vull explicar moltes coses
perquè vull que vingui la gent
i la gent que no hagi vés la pel·lícula
que no crec que sigui molta.
Però bueno,
diguem que aquesta
és la situació de partida
i...
i...
Ah,
allò,
el matrimoni amic
que se separen,
no?
I que l'altre es planteja
de dir
com pot ser
que aquests se separin?
i com opina,
què opina
cap a ells,
què li fa reflexionar
del seu propi matrimoni
i com comencen a comportar-se
amb altres àmbits de la seva vida.
És, bueno,
és complicat,
és complicat,
no t'ho vull simplificar.
És una obra que,
tot i que, clar,
i Bodea l'estat al darrere
no és estrictament una comèdia, eh?
No, home,
és això,
el llenguatge,
el codi,
el medi,
el vehicle que utilitza
és la comicitat,
és la sàtira,
és la ironia constant,
és un somriure
que s'ha quedat glaçat mai,
és una comèdia de carcajada, no?
És això,
evidentment és comèdia,
està tot en un to,
que convida a riure,
doncs que la mateixa paraula riure
ja no acaba de ser escaient
perquè això és la mena de riure
que se't queda glaçat a la meitat.
Però, bé,
és comèdia,
és comèdia,
no hi ha dubte,
està clar.
Escolta,
Miranda,
per la gent que han vist la pel·lícula,
a què hi ha de diferent
en l'obra de teatre,
més enllà de que, clar,
doncs el marc és diferent, no?
Però heu canviat alguna cosa,
ho heu hagut d'adaptar molt?
Com ha anat?
Bé,
i l'adaptació en quant a...
És molt directa,
jo crec que hi ha una...
Molta gent, a més,
hem de dir que,
com a cosa positiva,
que hi ha una mena de sensació
de llenguatge cinematogràfic,
és molt interessant el llenguatge
que ha utilitzat l'Àlex
per muntar-la.
Però, bé,
si em preguntes exactament
en les diferències estructurals
o la forma de la pel·lícula
a l'adaptació teatral,
són molt poques.
Si realment han fet,
han adaptat escenes
que no es podien fer
pel nombre de persones,
de personatges,
s'han simplificat,
s'han unit situacions,
tot el que són passejos
per la ciutat
o festes en àticos de senadores
que estan plens de gent,
tal,
però una qüestió purament pràctica
de simplificar
perquè pugui ser feta una escena.
I després hi ha un altre factor
que és l'acostament
a cap ciutat espanyola
però a Espanya
que és que s'han canviat
els noms dels personatges
per noms espanyols
que a més a més
cada un és el nom
d'un membre de la pedia
que bé, això és una tonteria,
un giro...
Tots els noms que es pronuncien
són família,
com si haguéssim
i això
i amb els llocs
també no es nomenen mai
el nom...
Es parla de la universitat,
es parla de la revista,
es parla de tal
però mai es dona un
que en la pel·lícula sí,
és Central Park,
és Colúmbia,
tot això s'ha tret
i sembla una tonteria
però queda en una zona molt maca
perquè no és ni deixar,
no està sentint Jason
ben aquí
ni tampoc tens la sensació
que diuen
vam ser a tomar un carajillo
quan un personatge
de Woody Allen
mai diria això,
no?
Val.
Però ja et dic
que és molt senzill
de fet si veus la pel·lícula
poc després d'haver vist l'obra
t'adones
que l'estructura
és moltíssim.
Tota manera
per això que em dius
hi ha una voluntat clara
que l'espectador
s'identifiqui,
o sigui d'apropar
el que li passa
amb aquestes doble parelles,
amb aquestes quatre persones
de que l'espectador
s'identifiqui directament.
Jo crec que ja
això que acabes de dir
és com un objectiu constant
i ja et dic
i el llenguatge,
una mena de barreja
de molt, per mi,
genial
de llenguatge
budialenesco
i rigolesco,
aquests tres ingredients
i l'intenta
que l'equipartístic
sigui bo
i competent
i compromès,
són...
Jo crec que s'ha apostat
en aquest muntatge
per apostar
per aquestes tres coses,
no complicar-ho més
i portar-les
al màxim,
no?
I, bueno,
és el que intentem
i de moment
està tenint
molt bona rebuda,
molt bona acollida,
molt bona gira
en un moment
en el que no és habitual,
diguem.
I, bueno,
creiem que això
acaba d'alguna manera
objectiu o compliu,
no?
Hem llegit
bones crítiques
també pel que fa
al repartiment,
als actors i actrius
que esteu dalt
de l'escenari,
tractant-se d'una obra
bàsicament de text
i en què tots
hi teniu un paper,
jo crec que important,
no?
I rellevant,
tots teniu...
Passeu igual,
doncs això és...
Bueno,
és interessant
saber que hi ha bones crítiques
i que es destaca també.
Sí,
la veritat és que sí,
és que hem tingut
des del començament,
des de l'any passat,
perquè vam estar l'any passat
un mes al Teatre de Badia,
vam fer una mica de gira
i ara aquest any
hem tornat
i hem continuat
fent la gira.
Per això dic que és com...
que en temps així
és una ocasió
molt especial,
no?
I tant a la primera etapa
com a aquesta segona,
tant estant a la Badia
fixa com girant,
hem tingut molt bona...
molt bona crítica
i sobretot molt bona acollida,
perquè jo,
que mira,
que és la meva primera gira,
que no havia tingut
l'experiència,
això,
de cada setmana
conèixer diferents ciutats
i els seus teatres
i els seus públics
maneres de reaccionar
que estic veient
que realment
no és un tòpic,
que és veritat,
és tot un món...
Sí,
que en cada lloc
reaccionen diferent.
Com?
En cada lloc
reaccionen diferent,
és això?
Totalment,
ho veus com que
si les identitats
existeixen,
no?,
les diferències
també
i t'adones
de la riquesa
que això suposa,
perquè és una passada,
perquè és...
ningun lloc
o ningun tipus
de reaccions millor o pitjor
senzillament és diferent,
encara que sembli una tonteria,
és així.
I ja et dic,
i de llocs molt diferents,
amb tradicions teatrals
molt diferents,
estem tenint unes acollides...
En aquesta obra
estem molt a sobre el públic,
estem interpel·lant
el públic constantment,
el que deies abans
que el públic
se senti identificat,
fins i tot
quasi seu entre nosaltres,
estem parlant amb ells,
no fem fer pallàçades
a ningú
que ningú pateixi,
però...
Ai,
i ara no sé per què et deia això.
No,
per les reaccions diferents,
perquè esteu molt contents
de tota la gent.
Exacte,
i sempre hi ha una...
És una cosa molt maca,
jo a més a més
tinc la sort de poder...
Tinc molta part
d'aquesta relació
amb el públic
i és sens dubte
un dels privilegis
d'aquesta obra
de tenir-los tan a prop
i de poder respirar
tant amb ells
que com estan rebent l'obra,
no?
i això,
i això,
ja et dic,
a part de les crítiques,
aquesta altra crítica
que crec que és molt important,
a vegades més que l'altra,
està sent molt bona,
molt bona,
molt bona.
Miranda,
perquè clar,
quin paper fas tu?
Jo faig dos papers,
faig dos papers,
faig les de jovenetes,
ja com t'he dit,
els protagonistes
són,
doncs això,
dos matrimonis
que l'obra que fem
ronda en els 40,
40 i pico,
a la pel·lícula
eren una mica més grans,
i hi ha un altre personatge
que és el que interpreta
Fernando Soto
que és fora d'aquests matrimonis
però entra en joc
i també és d'aquesta edat
i llavors hi ha dos jovenetes,
una més intel·lectualoide
i més,
doncs,
l'alumna del Woody Allen
i tal,
que el Woody Allen
és professió de literatura
a la universitat,
ella és la seva alumna,
li agrada llegir els seus textos,
ta, ta, ta,
comencen a parlar
i l'altra és
tot el contrari,
és una noia jove,
superallegre,
superditxeratxera,
rúbia,
professora de pilates,
loca por l'astrologia...
I aquest ets tu.
I a les dos,
aquestes dues jovelles...
Ah, a les dues ets tu.
Sí,
i ara també...
Representes dos temptacions diferents,
entenc.
Exactament,
represento dos temptacions diferents,
dos personatges de la vida
molt diferents,
que no...
Bueno,
sí,
sí,
és molt guai,
és molt divertit,
i a més a més és molt divertit
com ho canviem
i el descaro amb que ho fem,
sí,
és molt guai.
Miranda,
doncs digue'ns ja per acabar,
algun moment de l'obra
o alguna frase
o algun objecte,
algun detall de l'obra
que, bueno,
que vulguis destacar,
és allò per fer la clocada d'ull
a qui us vindrà a veure,
no?,
els que ens estiguin escoltant
que vindran a veure l'obra.
No sé,
alguna frase teva
o alguna paraula
o algun objecte...
Ai,
clar,
és que a mi el que et anava a dir
no t'ho vull dir,
perquè...
No,
que no sigui massa revelador,
o clar,
no,
no.
Clar,
clar,
clar,
clar,
clar,
clar,
clar,
tu vols que et digui
una frase del text
o vols que et digui...
O algun objecte,
de dir,
fixeu-vos en...
M'ho invento,
fixeu-vos en aquest objecte
que tota la rata
està allà al damunt
o que van canviant de mà.
Home,
si no us puc dir més
que d'aquí
a que veieu l'obra
observeu
què passa al vostre sofà,
quin tipus
d'escenes
recull,
de quin tipus
d'escenes
de la vostra vida
més real
fa l'escenari
i perquè realment
el sofà
és un protagonista.
Ah,
el sofà és un protagonista.
Sí.
Val.
Val.
Aleshores,
amb això ho deixo.
Val,
doncs mira,
és una bona cosa
que anem anant pensant,
eh?
Sí,
us convido que em feu casa,
us convido que em feu casa,
que dos minuts
a pensar en això,
un moment.
El que passa al vostre sofà.
Val.
Val.
Doncs,
molt interessant.
Escolta,
tenim moltes ganes
de veure-us,
de rebre aquesta representació
de Teatro de la Badia,
aquesta producció
Maridos i Mujeres
basat en un guió
de Budé Allen.
Recordeu,
a la direcció,
a l'Internacional,
Àlex Rigola,
i avui hem estat parlant
amb una de les actives
d'aquest repartiment,
la Miranda Gas.
Miranda,
moltíssimes gràcies,
ens veiem demà
al Metropol a quarts de deu.
Molt bé,
moltes gràcies a vosaltres.