Teres que ho has d'anar al matí, seguim endavant i com us dèiem avui hem reflectit a nivell d'informatiu
la consternació també a Tarragona dels afeccionats al running per l'atemptat a la marató de Boston.
De fet, ahir parlàvem amb Juanana Fernández, a Runner World,
i avui podem parlar en aquesta hora del matí amb Ferran Torres.
Ell també és de la Runner World a Tarragona i ha participat en tres ocasions.
La darrera va ser l'any passat. Ferran Torres, molt bon dia.
Hola, molt bon dia.
Com va s'acollir la notícia? Quina va ser la teva reacció?
Sincerament, a més, estupefacció, perquè no donava crèdit.
A més, a més, havíem estat seguint la marató online uns quants amics
i comentant a través del WhatsApp la cursa.
I a les hores de la nit vaig començar a rebre trucades de gent que no sabia si hi era o no a Boston
i no donava crèdit.
M'ha costat, jo diria, 24 hores pensar que algú és capaç de fer una cosa d'aquest calibre, no?
Tu quants cops has anat a participar a la marató de Boston?
Tres. Vaig anar l'any 95 i després el 2011 i l'any passat, el 2012.
És a dir, aquest any no hi eres, però podries ser-hi perfectament, no?
Sí, a més a més tinc l'avantatge que tinc família vivint allà i aleshores moltes vegades aprofitava les dues coses.
No visitava la família i de pas corria la que per a mi és la marató més clàssica del món, no?
Com és la de Boston.
Com veus la consternació que també ha arribat no només allà, eh?
És a dir, ara veiem, per exemple, imatges del Boston Globe, aquest rotatiu que diu que continuï investigant, no?
Però en qualsevol cas una consternació que ha arribat arreu, no?
Perquè el món del running està molt unit, no?
Bàsicament molts us coneixeu, no?
Molts coincidiu en moltes curses.
I aquest, perquè puguem entendre la seva dimensió, és de les més importants, no?
O la més important del món.
Als Estats Units, l'event de la marató de Boston seria equiparable a la final de la NBA o a la Super Bowl.
És a dir, allà la persona que ha corregut Boston, perquè demanen unes marques mínimes per anar-hi,
és una persona molt respectada i després és una marató seguida.
És a dir, si un americà aconsegueix guanyar als Estats Units a Boston, ja es pot considerar un atleta consagrat.
I també et voldria destacar, jo vaig parlar ahir amb la meva cosina, que viu a Boston, tot i que era fora.
I una mica l'esperit de la gent de Boston és, doncs, encara sortirem més al carrer, no?
En lloc de que ens intentem fer por, nosaltres encara afluirem més de la vida
i l'any que ve, doncs, farem una festa a la marató.
Tens previst anar-hi l'any vinent?
Doncs jo tenia previst anar en principi l'any 2017,
però ahir ja vam començar a parlar amb alguns amics d'aquí del món del running de Tarragona,
de potser fer una expedició d'homenatge a la vida,
que és el que és, al final, córrer i gaudir d'un oci conjuntament, no?
O sigui, que ja veurem, però hi ha moltes ganes de tornar-hi, això sí.
Ahir parlàvem, Ferran, amb el Juan Anis,
allà ens explicava una mica, reflectia aquest contrasentit de fer mal
amb una cursa com aquesta, no?
Que en fi, que té uns valors que no tenen absolutament res a veure, no?, això,
amb aquest carrer.
Clar, jo és que fer mal així tan gratuïtament en realitat és molt fàcil,
perquè és impossible a cada metre quadrat controlar què està succeint.
No té cap mèrit fer un acte criminal d'aquest calibre.
i jo una mica ho comparava,
doncs què passaria si aquí a Tarragona el dia de la tecla, o no?
Un dia que hi ha una...
A Boston, el dia de la marató, és festa,
és una commemoració de la victòria sobre els anglesos,
i és un dia en què els pares i fills,
des de fa més de cent anys,
perquè aquesta cursa és de l'any 1897,
van pel matí, se porten el pícnic, agafen unes taules
i seuen per a veure passar els corredors,
segurament alguns dels quals són família seva.
I això és una tradició, ja et dic,
hi ha fotos de l'any 1910 en la Meta,
que és al mateix lloc on és ara,
plena de gent de gom a gom.
I això que ho ha fet, ho sabia,
és un acte criminal en el qual s'emporta per davant
a molta gent innocent com hagi sigut, no?
Són 25.000 persones l'esquipant a la marató, aproximadament, o no?
Sí, però perquè té el cupó tancat en aquesta xifra,
perquè en principi l'any que es va fer,
l'any 96, que es va fer la edició número 100,
és l'únic any que no han demanat marques mínimes per anar-hi,
i van arribar gairebé a 50.000.
En principi aquí la majoria dels atletes van per marca mínima,
en funció de l'edat que tens,
i diguem que a moltes persones dels Estats Units
corre Boston, classificar-se i corre és com un objectiu vital, no?
I per això es tancen 25.000,
però si deixessin obert, tal com està ara el món del running,
aquest boom que hi ha a tot el món,
podrien arribar a 80.000 sense dubte.
Ara comentaves, que dilluns, vaja,
que el whatsapp anava a tota màquina,
la missatgeria instantània
i la consternació del món del running.
Sí, a mi el que m'ha impactat una mica també
és que ara ja estem en un món totalment globalitzat
i en menys de 50 minuts
ja gairebé havia donat la volta al món diversos cops
i de totes bandes t'arribaven missatges, no?
De gent en la que havies compartit l'experiència de Boston,
de gent en la que has parlat moltes vegades d'això.
Va ser dues o tres hores d'un no parar
totalment atenent a la gent,
que es preguntava preocupat què és el que havia passat.
Prèviament havíem seguit la cursa,
uns quants aficionats,
perquè la retransmetien online
i els que teníem la sort de tenir temps lliure en aquell moment
vam estar, com a milla o docent de persones de tot Espanya,
comentant la cursa,
mira aquest Kenyatta, aquesta nord-americana,
gaudint de la festa
i al cap de dues hores
de sobte t'arriben els missatges terrorífics, no?
Va ser bastant un xoc tot el que ha succeït.
Es va explicar també les primeres hores
després de l'atendat que hi havia alguns espanyols
disputant la cursa.
No sé si en coneixes cap,
els que eren allà, participant-hi.
En guany no, en guany de...
He vist que hi havia uns 90 espanyols
i uns 15 catalans més o menys,
però no conec a ningú dels que hi anaven.
D'aquest acte que fareu, Ferran, des de Runesworld, Tarragona,
sabeu més o menys, teniu algun detall més,
més o menys com es pot perfilar aquest acte d'homenatge,
que anireu amb aquesta delegació cap allà?
Bé, això va sortir ahir una mica a les xarxes,
i ara, per exemple, aquest diumenge,
que anem a una cursa a Barcelona,
i anem plegats en autobús, en parlarem,
i sé que també a través del Juan Fernández,
que es parla abans, a través de Runesworld, Tarragona,
sé que estàvem preparant algun detall a la botiga
i pot ser en alguna cursa d'homenatge
a tot el que representa Boston,
a tota la comunitat,
des d'atletes, organitzadors, espectadors,
en fi, tota la família que conformem aquest esport.
Pel que diuen els seus parents allà,
està la ciutat, no sé, paralitzada?
A quines sensacions viuen?
No, el centre està molt...
Estava, evidentment, molt vigilat,
i a més a més estan ara recollint mostres, etcètera,
per tant, aquella part on està la meta,
que és el centre, l'equivalent de la Rambla,
de la Rambla Nova, Tarragona,
allò està tancat, però la resta, la vida continua,
i és més, la gent una mica...
Aquesta festa Boston també coincideix
en l'entrada a la primavera,
després d'un hivern molt dur,
la gent té moltes ganes de sortir,
i una mica la gent el que està fent és,
doncs això, celebrar el dia a dia,
no dissar-se a pagar per un atemptat d'aquest calibre,
que és el que busca, no?
També moltes vegades crear un estat de por a la gent
i tirar endavant.
També volia destacar que,
com a curiositat o com a anècdota,
l'home de la meva cosina és cirurgià
al Massachusetts General Hospital,
que està a un quilòmetre de l'arribada,
i va estar treballant 24 hores
davant l'allau de ferits
que anaven arribant a l'hospital.
Ferits, malauradament, també s'ha dit,
estic mirant a la portada del Boston Globe,
que eren bombes pensades per fer mal,
això sí que sembla que van aquesta línia.
Sí, és que són una massacre gratuïta,
un acte criminal,
i que a la gent normal ens costa molt entendre-ho,
perquè és que, clar, no té cap sentit de cap mena.
L'únic que causa és dolor,
i el que ha de provocar a nosaltres és la reacció,
la valentia, i tirar endavant,
i que facin la seva feina el millor possible
i que acabin ràpid en aquesta persona
o en aquest grup terrorista,
independentment de si és de supremacistes blancs
o del que era o del que sigui.
En definitiva, són gent sonada que se'ls ha de tenir.
Queda clar, Ferran Torres.
Mira, que veurem un titular també del Boston
que diu així, eh,
literalment, Boston no és una ciutat,
és una família, eh,
un dels titulars que veiem avui en aquest rotatiu,
doncs que està rebent moltes visites,
i naturalment és una família que no és només de Boston,
sinó que jo crec que més que mai aquesta setmana
és una família que és a nivell mundial,
i especialment en el món del running.
Ferran, una forta abraçada, Ferran Torres,
i, bueno, quan vulguis, seguim parlant,
i anem explicant els detalls d'això,
d'aquest acte, el que voleu fer d'homenatge.
D'acord, molt agraït per la teva trucada.
Una abraçada.
Bon dia.