Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
per una estratègia de diferents directors d'aquest museu
de conservar les peces i de poder fer una investigació
que avui en dia, això ens explicarà millor,
el comissari passa per les noves tecnologies de tomografia i tal.
Aleshores, això, la col·lecció del museu d'antiguitats de l'Aiden,
els Països Baixos, que a més he après a dir-ho més o menys,
més o menys en holandès, a Rijsmuseum, a Ophed,
a Ophed, alguna cosa així, més o menys.
Realment és una col·lecció que és de les més importants
de tot Europa i de tot el món en aquest sentit.
I llavors tenim la sort de tenir-ne una part important
i de tenir un discurs museogràfic que ens ho situa en el món de la mort,
en Egipte, i des de la creença, el més enllà,
el perquè es mumificava, el perquè es conservava,
i fins a acabar, diguéssim, amb una peça molt important,
que, si em permets, deixaré que ho expliqui,
no que ho expliqui el comissari i el seu moment,
però que on, a més, és una peça molt important de per se,
on es resumeix, diguéssim, tot aquest coneixement
del món dels morts d'Egipte.
Doncs ja ho veieu, eh?,
el món egipci a través del procés de mumificació,
el secret de la vida eterna.
Així ho expliqueu vosaltres al Caixa Fòrum,
des de demà, oficialment a veure el públic,
fins al dia 18 d'agost, però avui,
conferència inaugural a les 7 de la tarda.
A més, amb un convidat d'excepció,
que tenim la gran sort que ja ha arribat a Tarragona
i el tenim amb nosaltres.
És Christian Greco, ell és el comissari.
Bon dia, good morning.
Bon dia.
Thank you for being here.
Moltíssimes gràcies.
El Christian Greco, el currículum seria extensíssim.
Seria, sí, sí.
From Italy, ve d'Itàlia,
és especialista en llengües antigues,
ajudeu-me a vosaltres, eh?
És llicenciat també o especialista, diguéssim, en arqueologia,
i, vaja, bàsicament, comissaria aquesta exposició,
perquè ell ara mateix està treballant a Leiden,
com dèiem, en aquest museu.
Què pots dir-nos sobre el teu treball a Leiden
i les peces que podem veure aquí a Tarragona?
En general, a veure què ens pot dir d'aquesta exposició.
Molt en general.
El treball a Leiden és gran.
El treball és una de les més importants
col·lections egiptians del món.
Té la col·lectió més extensiva del món.
És un treball molt emocionant,
perquè, aparte de ser un curató,
tenim també una exposició.
Soc un co-director de la exposició
que tenim a Saqqara,
el que ha estat molt important,
perquè, a través d'aquesta exposició,
estem achievant nova informació
sobre la col·lectió
i estem acquiring
l'arqueologia de la col·lectió itself.
E també aquesta part,
de la feina,
està exhibida en l'exhibitió
a Tarragona,
perquè estem mostrint,
per la primera vegada,
al públic,
després de l'Eida,
of course,
una beca estatua
belonging to General
and King Horemeb
and his wife,
Nojumet.
Aquesta estatua
és infinitiva.
No té a menysgut
els titels i nom del owner,
però gràcies a la nostra feina
a Saqqara
estem certs
que ve de la tomba de Horemeb,
que hem descobreixit,
perquè podem veure
el context.
Ah, l'Helena, per cert,
Helena Cabero
ens ve a ajudar
com a traductora
i està prenent notes.
Helena, bon dia també.
Bon dia.
El meu treball,
el comissari explica
que el seu treball a l'Eiden
és molt interessant.
De fet,
tenen al museu
una de les col·leccions
més importants
d'agitologia del món,
la de Zena,
i a part de la seva treball
com a comissari,
també tenen una excavació
a Saqqara,
a Egipte,
i també són responsables
d'aquesta excavació
i és una font constant
de noves informacions
i de noves peces.
De fet,
a Tarragona,
per primer cop,
se mostra al públic
una peça única
que es tracta
d'una estàtua
d'un rei general
que es deia Horemeb
i de la seva dona
i, de fet,
això ho vam trobar
ells a la seva feina
a l'excavació,
no portava el nom
del rei,
però gràcies
a les seves investigacions
i descobertes
van aconseguir
determinar
que efectivament
venia del rei,
era l'estàtua
del rei Horemeb
i és una peça única.
Doncs mira,
volíem posar en valor
l'exposició,
si ja era prou interessant
el tema,
a més estem parlant
de peces molt especials.
Úniques, exactament.
Del museu,
com dèiem,
que té una de les col·leccions
als Països Baixos
a l'Aire
més importants.
Per exemple,
li volem preguntar
també al Christian
com va poder descobrir
més coses
sobre el món,
sobre la concepció
de la vida
i de la mort
que tenien els egipcis
a través
del procés
de mumificació.
How can we learn
about the Egyptian,
the ancient,
the Egyptian life
through this exhibition?
Well,
we will learn
through the exhibition
a couple of things.
First of all,
the whole process
of mumification
which is very well
exhibited,
showing the careful
process that
the Egyptian underwent
in order to preserve
the body.
so we will show
the tools
that we will use
in mumification,
the canopic jars
where the organs
were preserved
and, well,
the final resting place,
the house of attorney
as I like to call it,
which is the final resting place,
the coffin
where the body
was put.
and we will express
all of this
showing the tools
but also showing
a unique
and magnificent
papari
like the papari
of Pakerer
coming from our collection
when we see
the funeral procession,
the body
taken into the tomb
and the ritual
of the opening
of the mouth
before the body
is put into
the burial chamber.
De fet,
s'aprendran moltes coses
en aquesta exposició
sobre la vida
i la mort
a l'antic egipci.
D'una banda,
el procés de mumificació
està molt ben explicat,
es tractava
d'un procés
que es feia
amb molta cura
per conservar
molt bé el cos
si s'hi exposen
les eines
i també els vassos canòpics
que eren
unes llarres
on es posaven els òrgans.
Tot això també
també s'il·lustra
molt bé
tot aquest procés
fins que arribaven
al taüt final,
a la casa final,
la casa de l'eternitat
on reposaven.
I també
s'exposa un papir,
el papir de Packerer
on es veu
tota la processó
que es feia
una vegada mort,
una vegada difunt
la persona,
tota la processó
que es feia
fins a arribar a la tomba
i també la cerimònia
d'obertura de la boca
que es feia
amb el difunt.
Tot aquest procediment,
tot aquest procés
de mumificació
amb aquests rituals,
ara li preguntarem
per què.
I suposo que és una resposta
que ens haurà de resumir molt
perquè tot això
és en realitat
el que hi ha
al darrere
de l'exposició.
No, por qué aquest processó
de aquest ritual?
Well, the Egyptians...
Yes, I could answer
for a couple of hours,
but the Egyptians
believed that
the essential
of every person
was formed
by the body,
the name,
the ka,
which was the vital force
and the ba,
which is the soul.
Well, all these elements
had to be preserved
in order to achieve
eternal life.
That's why
the body was taken
very good care of
in order to be preserved
and also,
and we also have
in the exhibitions,
you could also have
little statues
which were a substitution
of the body itself.
The body somehow
could be lost,
a substitution body
could be used
in order to achieve
this life,
which was really
a life in flesh
and body
and the soul
and the vital force
could also perform
a pretty important role
in order to carry on living,
which was the
very essential part of it.
I would like to say
many people think
that Egyptians
were obsessed with death.
I would like to reverse
the view
and say that the Egyptians
were obsessed with life.
They did everything
to preserve life
in the beautiful country
they lived,
that they called the Tamari,
the country which was loved
by the gods.
Per què?
Podria estar parlant
hores sobre aquesta pregunta,
hores,
però realment,
en resum,
que ells creien
en els antics egipcis
que era essencial
conservar el body,
el cos
i l'esperit,
és a dir,
el ba i el ka,
com ells els deien.
Per això,
feien tot el possible
per conservar
el màxim possible
el cos
per arribar
perfectament
a perfectes condicions
a la vida eterna.
Inclús,
posaven unes figuretes
a vegades
al lloc,
a la tomba,
que eren com
unes figuretes
de substitució,
en el cas
que el cos
els fallés
que tinguéssim
una mena
de substitució
per continuar endavant,
per continuar vivint,
que era al final
l'únic que volien,
continuar vivint.
Molta gent creu
que els antics egipcis
estaven obsessionats
amb la mort,
però realment
jo vull assenyalar,
vull donar la volta
a aquest això,
perquè
estaven obsessionats
amb la vida,
volien continuar
vivint
i en aquest país
tan preciós
que ells hi dèiem
Tamari,
que vol dir
el país estimat
pels déus.
a la mort.
We've heard a lot
about the ancient Egypt
and specifically
we've heard a lot
we've seen documentaries
about the mumification
process.
Have you learned,
have you discovered,
Hi ha encara alguna cosa a descobrir?
Has-hi descobrir alguna cosa especial, molt especial?
Sí, encara hi ha molt a descobrir.
Yes, and in our museum we had a very important process which took place for five years in order to document all the mummies.
We had MRI scans of all the mummies in order to discover the way they were mummified.
Something that the public will see when they come to the exhibition is that our mummies are all silk wrapped in linen.
They have not been unwrapped and that is thanks to our founder and first director of the museum,
Professor Reuvens, that went to visit Louvre in 1829 and saw that the mummies were unwrapped and they were rotting away.
That's why he decided to give them like this.
With these CT scans and MRI scans which we did, we are now absolutely able to see how the mummy was disposed,
to see the skeleton, to see diseases that were affected of and to see also all the amulets which are still wrapped within the linen.
But what is very important and what we try also to convey to the public is to see how the mummification process was not a unique one.
For instance, in one of the mummies exposed, in the mummy of Angkor, you still see some remains of his brains.
So it means the brains were not completely taken out through the nose but some raisin was put through the nose gate into the brains in order to disinfect them.
They were not taken out. So the mummification process was really diverse.
and also we have a mummy of a falcon which is exhibited where there is no falcon inside.
There is only a feather of one falcon.
So, but it's a real Egyptian mummy but not all the time the old animal was mummified.
Sometimes just only a part of it was a kind of parts pro-toto to symbolize the old mummy.
And all these different processes, they all happened in the...
And the differences.
You have a lot to discover.
Yes.
Ok.
i no digues, Elena.
Per tant, sí, encara hi ha moltes coses per descobrir.
De fet, al meu museu fa cinc anys on it's working on a projecte,
molt interessant, on utilitzem tomografies per descobrir més coses sobre el procés de mummificació.
Una cosa molt interessant és que al nostre museu a Leyden, les mòmies,
continuen amb el seu envoltàl original.
Perquè el primer director del museu, el 1929, va visitar el Louvre de París
de París, i va veure que allà els hi treien l'envoltall
i que això no preservaria bé, no conservaria bé les mòmies.
Per tant, nosaltres vam decidir al meu museu tenir-los
amb el seu envoltall original i amb les tomografies,
amb els ratxes X, el que veiem és l'esquelet,
veiem les malalties que la persona va tenir abans de morir,
veiem inclús els amulets, que moltes vegades estan encara,
estan dintre dels envoltalls, estan posats dintre.
I per tant, sí que hi ha moltes coses per descobrir.
I una cosa molt important de destacar és que el procés de mumificació
no era igual sempre.
És a dir, per exemple, en el cas d'Anjor,
nosaltres hem vist que la mòmia encara conserva algunes parts del cervell.
Es treia normalment pel nas, el cervell, sempre de totes les mòmies,
i en aquest cas van deixar una part per temes de desinfecció,
i no és una cosa habitual.
També hi ha mòmies d'animals, i hi ha una peça,
que és una mòmia d'un falcó, però amb la tomografia, amb els ràgics,
hem vist que no hi ha dintre un falcó, només hi ha una ploma.
O sigui que a vegades es posaven parts de l'animal,
per exemple, per simbolitzar l'animal total.
I efectivament es feia a Egipte,
però clar, s'ha de tenir en compte la cronologia
i anys i anys i segles de civilització
i les diferències que hi havia en cada època.
És apassionant, eh, Carles?
I això ho comentàvem amb tu, em sembla,
en entrevistes anteriors, quan parlem d'aquesta exposició,
l'ús que se'n fa de les tècniques modernes...
Correcte, exacte.
...per poder arribar a descobrir...
Aquestes són les grans dels valors,
tant de la tasca que fa el Museu de l'Aiden,
com de com s'explica això en aquesta exposició,
perquè, clar, la penetració sobre el coneixement
que ens dona això,
en cap altra època anterior de la història de la humanitat
s'havia aconseguit.
Penso que és un dels valors d'aquesta exposició.
Ara li preguntarem a la Cristian
si l'exposició és macabra o si és apta per a tots els públics,
perquè, clar, estem parlant de tècniques de modificació,
de les eines que s'utilitzaven exposades,
d'extreure el cervell a través del nas.
És... I no sé com ho pronunciar.
Macabra?
No.
Absolutament no.
Absolutament no.
Primer, ens tractem les mamis amb absolutament respecte,
realisint que l'on dealen per
a Jesuitment és que han feriat
en el món?
Nos, als Egyptologists, sempre tenim una excusa,
que és una reala.
Egypcians volen,
la cosa més important per demà
era que els noms eren recordats.
Normalment, hi ha una stea davant de la tomba
que s'appelle l'Appeal al Vivi,
askingen totes les persones que passen per
stop i repetir els noms,
perquè només per això
poden viure per sempre.
I crec que els visitors,
si van a llegir el nom d'Ancora
i repetir el,
que els van a guanyar i
i només per ferir els noms
de ser recordats per sempre.
De fet, aquestes coses
de l'avui de l'avui
semblent molt familiaritzades
amb la nostra concepció.
No, no, no.
No, no.
Hi ha el wish
de seguir vivint
en el dia d'avui.
Hi ha també una manera seculara
de vivint
que el nom pot ser recordats.
i també el que té a veure
és el tipus de ritual
que la mòmia havia.
Perquè la mòmia,
abans la mòmia
va ser posada
a la càmbra de la càmbra
i la mòmia va ser posada
a l'avui de l'avui
i l'avui de l'avui
d'acord
i l'avui de l'avui
d'acord
i l'avui de l'avui
que és molt simila
amb la mòmia.
Ara veiem el ritual
catòlic.
Elena.
Sí, de fet,
no és macabre en absolut.
És per tots els públics.
Nosaltres tractem les mòmies
amb molt de respecte.
som conscients
que han estat humans,
que han estat persones.
Així que mostrem
tot el procés perfectament
amb les noves tècniques,
el TAC,
els ràgics,
tot molt ben explicat,
amb molt de respecte,
sempre.
Alguna gent em pregunta
que com em sento
tenint en compte
que nosaltres
portem les mòmies
d'una banda a l'altra,
etcètera.
Però els egiptòlegs
tenim una excusa,
que és una excusa realment real,
que és que
el que volien els antics egipcins
era que es recordés el seu nom.
De fet,
davant de la tomba
habitualment,
on es posava que tota la gent
que passés per davant
que, sisplau,
repetís el nom del difunt,
de la mòmia.
Per tant,
el que estem fent,
si la gent va a veure aquesta exposició
i repeteix el nom de
de l'anjor,
enjor,
enjor,
el que estem fent és simplement
complint el desig d'aquesta persona
que volia ser recordada.
I tal com deies,
efectivament,
hi ha molts paral·lelismes,
és el desig de continuar vivint,
és el desig de ser recordat,
en aquest sentit secular del nom,
i també, bé,
hi ha coses molt semblants,
com per exemple,
l'ús de l'aigua i l'incens,
que és una cosa que se feia al ritual d'obertura de la boca,
i que es continua fent a la religió catòlica,
s'utilitzen molt aquests elements.
Per tant,
sí que hi ha paral·lelismes
amb aquesta concepció de l'amor
que tenim nosaltres, també.
Carles,
no voldríem acabar l'entrevista
sense fer esment d'aquest masterpiece
que en dèiem abans, no?
Sí, sí,
justament,
és el sarcòfag superior
d'anjor,
i hi ha els dos interiors
i la mòmia,
però em penso que ara toca la pregunta
sobre aquesta masterpiece
que li facis amb el cristi en si
sobre una mica la simbologia d'aquest sarcòfag.
¿Has entendido?
Sí, sí, sí.
M'estalvi la pregunta.
El catalán, sí.
Sí, ser itàliano,
pot entendre català.
Clar, clar.
És una masterpiece
perquè l'iconografia,
especialment l'iconografia del Lid,
representa el llibre del llibre del dia
i del llibre del llibre,
que és la jornada cíclica
del llibre del llibre del llibre del llibre.
del llibre del llibre del llibre del llibre del llibre.
del llibre del llibre del llibre.
del llibre del llibre del llibre.
de l'escubado i de l'escubado.
En la llibre del llibre del llibre,
Núd no es representada,
però hi ha un llibre del llibre del llibre del llibre,
llibre 368,
sinó enemis, i a les altres llocs d'aquest llocs
veiem la barca del dèiem sol al dia i la nit
venint de l'altre a l'estat,
i tot el cosmos representa el cècle de la jornada del dèiem sol.
Efectivament, hi ha aquesta peça mestra, aquesta peça totalment única,
que és aquest tegut on estava a Anghor,
i a l'etapa hi ha representats el llibre del dia i el llibre de la nit.
I també hi ha una escritura, un jeroglífic que invoca
a la reina, a la deessa Nanut, que era la reina del cel,
perquè ella era l'única capaç de poder convertir els morts en déus
sense cap mena d'enemics.
I veiem realment que en aquesta etapa està representat tot el cicle del cosmos,
el cicle que fa el déu sol des que surt fins que es posa tot el dia,
i està tot representat d'una manera molt agradable, molt maca,
i realment una peça única que cal visitar.
Senyors, ho hem de deixar aquí.
Tenim mil preguntes més per fer-li al Christian, però se'ns ha acabat el temps.
Simplement us recordem que avui a partir de les set de la tarda
podreu fer-li les preguntes que vulgueu,
podreu escoltar la conferència inaugural a l'espai Caixa Fòrum
amb tot un especialista i comissari d'aquesta exposició,
Christian Greco.
Thank you very much for coming.
Thank you very much for this interview.
Helena Cabero, moltíssimes gràcies per ajudar-nos a la traducció.
Gràcies, Helena.
Carles Marquès, ens veiem al Caixa Fòrum.
I el dilluns.
I dilluns vinent, gràcies.