El Col·legi d'Enginyers Industrials de Tarragona ha alliurat recentment.
Va ser divendres passat els premis a la recerca amb batxillerat i crèdits de síntesi.
Avui ens acompanyen responsables.
A la Col·legi també en parlem de seguida, podrem saludar de seguida el president d'Aquetens, el Lluís Maestre.
També sap nosaltres el Javier Granell, del Centre de Recursos Pedagògics d'Ensenyament de la Generalitat.
Javier Granell, molt bon dia, què tal?
Molt bon dia.
Parlem d'uns projectes que tenim avui als guanyadors, que es van lliure el divendres passat, si no va xerrat,
i molt singulars, perquè tenim des d'un telefèric urbà per la ciutat,
a la conversió d'una motocicleta convencional de benzina amb moto elèctrica, per exemple.
Sí, els Premis del Col·legi d'Enginers Industrials de Catalunya de Marcació de Tarragona
són una part, diguem-ne, del que és el Fòrum Trix, que és la part potser més visible,
la part més espectacular del Fòrum Trix, però hi ha hagut 110 treballs que s'han presentat aquest any,
i llavors, doncs, farem esment als premiats, però també farem esment a tots els altres treballs
que han sigut també molt importants en el moment de presentar-ho.
110 treballs, eh?
Sí.
Aquí hi hauria de haver també una mica de tot, no?
Sí, clar, de tots aquests 110 treballs, el Col·legi d'Enginers Industrials de Catalunya
fa un subconjunt dels que són tecnològics i dels que són específicament relacionats amb el que és l'enginyeria,
en el sentit que ells intenten fomentar les vocacions d'enginyeria en tant que costen de trobar,
en tant que requereixen una vida de molt de sacrifici, tal com ells diuen sempre,
però els altres, doncs, estan en el terreny, doncs, de la biologia, en el terreny, doncs, de la medicina,
en el terreny també de les ciències, de les matemàtiques, tot el que són ciències i tecnologia en general.
Ara en parlarem, però deixeu-me saludar també els guanyadors, eh?
Tenim tres de quatre guanyadors, el quart lloc és per Josep Alexandre,
ell està en l'Institut de Sant Pere i Sant Pau i ha fet un plantejament molt original,
que es tracta d'un telefèric urbà.
Josep Alexandre, què tal? Molt bon dia.
Hola, bon dia.
Un telefèric a la ciutat, urbà.
Sí, sí, parteix de la platja del Miracle,
parteix de la platja del Miracle i el que fa és un tomb a les muralles fins a arribar al que és el Serrallo,
passant per monuments històrics com el Fòrum Romà o el Teatre Romà o inclús l'amfiteatre.
Doncs un telefèric urbà, que ara en parlem també, és de seguida en ple d'informació.
Didec, alama, què tal? Bon dia.
Hola, bon dia.
Tu ets el que aprens un projecte per tal de convertir una moto convencional, una moto de benzina, en moto elèctrica.
Sí.
Com es fa això?
Doncs substituïm tots els elements mecànics del motor de combustió i canviar-ho per components elèctrics.
Això és possible?
És possible i és viable depèn de quin punt de vista.
I per què? Per què les motos? Per què et vas centrar en aquest camp?
Jo, a la meva experiència laboral, doncs tinc set anys treballats en tallers de motocicleta.
És un sector que dominava bastant i va haver-hi oportú fer-ho sobre això.
Doncs a motos passem els avions perquè l'Arnau Rodríguez, Arnau, què tal? Bon dia.
Bon dia.
Tu ets a l'Institut de Baix Camp, no? I has analitzat per què s'aguanten els avions, no? Per què volen, no? Bàsicament, per dir-ho així en poques paraules.
Sí, primer de tot, quan fas un treball de cerca, primer dius, què vull aprendre?
Llavors vaig dir, com l'any que ve vull fer enginyeria aeroespacial, dic, estudio aquest camp.
Primer de tot comences a fer una miqueta de recerca i llavors comences a dir, necessito una part teòrica i una mica de part pràctica per fer-ho una miqueta bonic.
Jo, en el meu cas, vaig fer un túnel de vent i amb aquest túnel de vent vaig posar perfils a l'Arts i em vaig comparar, depèn dels perfils que vaig fer.
I a partir d'aquí, doncs, trec conclusions de com vola l'avió i per què.
L'enginyeria, per cert, aeronàutica té molta sortida, no?
Sí, és un sector que quan vaig anar a l'única universitat aquí a Catalunya em va dir que està en creixement, cada any va creixent.
I, bueno, no és un camp només per l'avió, sinó per tot cos que es va llogar per un fluït i, clar, té molta sortida.
Doncs mira, ara també en parlarem, eh?
Entrem en matèria, a veure, d'aquests diferents projectes, quins han estat, i s'ho pregunto cadascun de vosaltres, eh?
Els pros i els contres, que heu trobat a l'hora, doncs, de dissenyar-los, no?
I de dur-los a la pràctica, de moment encara no, però vaja, comencem per tu, en el cas de la moto.
Pros i contres.
Pros i contres, doncs, a la pràctica s'ha dut a terme perquè aquesta moto l'hem fet.
O sigui, aquesta moto està construïda, la transformació està feta.
Contres, doncs, el tema homologacions, el tema burocràtic en aquest país, doncs, hi ha moltes limitacions o és molt car aquest procés.
O sigui, que la moto hi és, eh?
La moto hi és.
Quina moto vau escollir per fer la...
Vam fer un ciclomotor, doncs, que és un vehicle petit i és un vehicle dels que més contamina,
ja que el motor va amb benzina i oli, llavors contamina molt i vam triar aquest tipus de vehicle per fer l'elèctric.
I té molta autonomia, aquesta moto, no?
Amb les bateries que n'antes vam utilitzar, molt poca autonomia.
Bueno, aquest seria un altre aspecte, millorar, no?
Bueno, millorar, doncs, depèn del pressupost que hi hagi per fer-lo.
Nantes disposàvem d'uns diners per fer-lo i les bateries, doncs, van ser bastant limitades.
Clar, és que, a més, les bateries és un camp d'aquells que estan en plena evolució, no?
Que, en fi, que cada cop, com més capacitat, més cares, no?
Clar, sí, sí, sí, molt més cares.
En el cas del telefèric, a quin vas esprir els contres del projecte?
Bueno, jo esprir són els tres objectius que vaig plantejar.
El primer, modernitzar Tarragona.
I després, l'altre és transport, perquè seria un vehicle fàcil d'utilitzar, econòmic i ràpid.
I també el turisme, perquè aproparia a Tarragona sectors del turisme
que, per exemple, es concentren ara en llocs com el Port Aventura.
Contra, jo soc un estudiant de batxillerat i, potser, el meu treball no és tan bo com un
que ha estudiat la matèria i, per això, pot tenir moltes dificultats a l'hora de plantejar-lo.
Però és una idea per començar a fer projectes d'aquest tipus a Tarragona, que modernitzin Tarragona.
Home, des del punt de vista turístic, no? A més, com que estem en una ciutat que té moltes pujades i baixades, no?,
per entendre'ns, això ho resoldries, no?, amb aquest projecte?
Sí, perquè el que fa és, fa primer un trajecte en línia recta que passa per tota la ciutat
i, després, un tomb a les muralles i l'últim trajecte permet sortir del que és la zona de platges
fins a endinsar-se a la ciutat mateixa.
Això ho podríem fer amb un cor relativament, diguem, assequible o no?
Sí, però segons quin trajecte escolleixis, perquè hi ha tres estacions,
de la qual la intermitja, si vols anar a la zona de platges, seria un preu més baix,
perquè només fas un petit trajecte i aquest serviria només de transport
per poder sortir del que és la platja fins a la ciutat.
I en el cas dels avions, a nivell pràctic, com es fa un túnel del vent?
És un sector que sí que té moltes complicacions, perquè molta informació no en podem obtenir.
I, primer de tot, gràcies a la web de la NASA, hi ha una part que és per estudiants
i m'adonaven una part que posava a construcció un túnel de vent.
Llavors, et donaven a la plantilla un mapa on anava dient les mides de les peces i tot.
Llavors, clar, amb l'ajuda del meu pare ho vam poder realitzar.
Aquest treball, doncs, pros i contres, és un projecte meu personal per aprendre.
No és una moto elèctrica ni és un telefèric a nivell de la població.
Llavors, de pros, sí, serien les complicacions.
I és que tot el meu treball, si ho puc tenir informació, ha sigut molt.
Per mi, m'ha servit molt.
A tu t'ha servit molt a nivell teòric, no?
Sí, sí.
I en què creus que es podria aplicar aquest projecte teu?
En quins camps tindria aplicació?
Principalment l'aeronàutic d'avions.
Jo només he fet de perfil a l'Arts.
Si hagués fet més aerodinàmica, podria ser amb cotxes, amb motos,
qualsevol vehicle que es pugui moure.
Tu deus ser d'aquells que quan vas al cotxe treus la mà per la finestra, no?
Com no, o no ho fas això, no?
No em deixen treure la mà per la finestra.
No, perquè aquí es veu un clar exemple de la pràctica d'això que tu t'has explicat,
quan poses la mà per fora i no sé si és la base d'això o no.
O és més complexa?
Sembla que estem en un medi a l'aigua que no notem aquest aire.
Quan nosaltres estem a la platja i intentem caminar per l'aigua,
notem que tenim una resistència, que és molt notòria.
En canvi, quan caminem pel carrer no ho notem tant.
Quan fa ventada, allò sí que notem que ens costa.
Llavors hem de fer un vehicle que intenti moure's per aquest medi
sense la mínima resistència i així baixar el consum d'un vehicle.
I escolta'm, els avions per què volen?
Si per què s'aguanten dalt i no cauen?
Primer de tot vaig buscar això, la primera pregunta del projecte
em deien diferència de pressions de l'ala.
Llavors per sota l'aire passa més a poc a poc
i per la part de dalt passa més ràpid.
Llavors aquesta diferència de velocitat també varia la pressió.
Per sota l'aire va més a poc a poc i hi ha més pressió
i per sota menys pressió.
Per la part de sota hi ha més pressió, més força
i llavors l'ala té aquesta força de succió que tira cap amunt.
Però clar, quan estàs fent el projecte preguntes
els avionetes que van cap per avall
se giren al perfil a bar.
Llavors clar, això no fa aquest teorema, aquest no s'adapta.
Llavors vaig buscar també desviar un flux d'aire.
Quan un avió surt de pista el que fa és emetre aire en sentit contrari
i llavors és una força de proporció que és el que va endavant.
Però a les ales també fa el mateix, desviar un flux.
Lluís Maestre, bon dia, benvingut.
Lluís Maestres, el president del Col·legi d'Enginyers Industrials.
Aquí teniu molta matèria, teniu futurs salents aquí, no?
Sí, sí, i per això fem aquests reconeixements anuals
que ja fa sis vegades que ho fem.
Però això sobretot n'hi ha dues institucions.
La primera és l'Ecotec, que és la que va ser l'iniciadora d'aquest tema
on va voler reunir els nanos de batxillerat
a tots els instituts i fer una espècie d'ensenyament dels treballs
que es fa un divendres al dematí a la Universitat Laural.
I nosaltres quan vam ser coneixedors d'això
el que vam és parlar amb ells, perquè a més som molt afins,
des d'un punt de vista de feina i de professió,
a fer efecte de poder entrar en aquest tema,
però en un tema que és propi nostre, que és la tecnologia.
Llavors el que fem és que uns quants membres de Junta
anem aquests divendres al dematí al ciutat laboral.
Prèviament m'ha escollit els treballs de tecnologia
i una vegada els hem escoltat i els hem vist,
n'escollim uns quants i decidim quins són els que més ens agraden.
Llavors n'hi ha un segon acte que el fem al col·legi,
com el vam fer el divendres passat per la tarda,
on farem un reconeixement individual
a cada un dels millors treballs que nosaltres considerem.
Tenint en compte una sèrie de parames
que per nosaltres són fonamentals,
que és l'esforç, la innovació, la disciplina,
la comunicació i el bon treball.
I la comunicació és important perquè s'han de sàpigar explicar.
Avui en dia, per molt que sàpigues,
si no et saps explicar i no t'entenen, no val per res.
Per cert, deixeu-me dir també que allò,
el Hassan Esmani, de l'Institut de Torreforta,
ell ha fet un braç robòtic que obeix les ordres d'això d'aquí,
d'un ratolí d'ordinador.
Ell no ha pogut ser amb uns altres,
però també és el cinquè guanyador d'aquests premis.
Hi ha sortida en el sector de l'enginyeria industrial?
Hi ha sortida? Hi ha col·locació?
Hi ha esperança en aquest sector?
Necessitament, jo, amb aquests nois,
quan els vam fer un petit discurs,
el divendres els vam dir que no volíem parlar de la crisi,
però la veritat és que està interioritzada amb nosaltres.
L'enginyeria, en concret i en temes generals,
té sortida sempre.
I té sortida perquè a Espanya els ensenyaments d'ensenyaria
són ensenyaments molt amplis,
de manera que és el que es diu comunment o col·localment,
té cintura.
Vull dir, un enginyer, sigui de la rama que sigui,
es pot adaptar després d'acabar la carrera
en qualsevol àmbit professional.
I això fa que tinguin més possibilitats de trobar feina.
Avui en dia a Espanya és difícil
perquè hem apostat per una situació econòmica
que nosaltres hem criticat sempre,
que és una situació econòmica no industrial.
Tant és a gens que a Europa s'està replantejant
que el tant percent del sector industrial
sobre el PIB europeu és d'un 16%
i vol arribar al 20%.
I nosaltres estem dos punts per sota encara.
Si ells estan al 16, nosaltres estem al 14.
I no hem apostat per un món industrial
on s'ha vist que la crisi,
vull dir, els països que estaven fortament industrialitzats,
són els que més han sortit aviat de la crisi.
Nosaltres, si som capaços de conservar la indústria que tenim
i fer que en vingui una altra,
podrem fer encabir professionalment
aquests nois d'enginyeria dintre d'aquestes feines.
Si no és així, els tocarà emigrar.
I llavors passarà el que estem exportant talent
quan abans s'exportàvem a d'obra, als anys 50.
Això d'entrada és dolent pel país
perquè el país ha invertit una sèrie de recursos
per donar-los un coneixement a aquests nois,
que a més són el nostre futur,
però més tard o més d'hora
aquests nois tornaran cap a casa
i tornarà a casa amb uns coneixements adquirits
que difícilment els tensin els mous d'un lloc.
Perquè avui en dia ens agradi o no ens agradi
i l'economia està globalitzada
i has de mirar per davant, per darrere,
per l'edat i per l'esquerra.
El futur, per cert, com el veieu,
perquè ja sabem que el Josep Alexandre
vol estudiar enginyeria aeroespacial, no?
Aeronàutica, eh?
L'Arnau.
L'Arnau, perdó, l'Arnau Rodríguez.
Vosaltres què voleu fer en un futur proper, més o menys?
Jo, per exemple, estic bastant interessat
en la enginyeria mecànica o una industrial.
La industrial hauria d'anar a Barcelona,
però aquí tinc per sort el que és la Rubila Virgili
que em permetria fer l'enginyeria mecànica
que també és molt important en l'àmbit de la indústria
i estic bastant interessat en aquests dos àmbits.
I el cas del Didac?
Jo, de moment, com he dit abans,
ja havia treballat al món laboral,
vaig ficar a estudiar una temporada,
he tornat a entrar al món laboral
i a mi em costarà més arribar a fer alguna enginyeria,
però mai ho descarto
i depèn de les oportunitats que pugui tenir.
Per exemple, anar a treballar per les motos CGP, no?
O circuits de curses, no estaria molt bé, no?
També estaria bé.
I en el teu cas, on has d'anar a estudiar l'enginyeria?
Jo a Terrassa.
A Terrassa.
L'única universitat que tenim aquí a Catalunya.
Hi ha dos graus,
que és en vehicles aeroespacials,
que és el que a mi m'interessa,
i en tecnologies aeroespacials.
Llavors, en empreses...
Quan vaig anar a la presentació d'allà,
aquell col·legi, em van dir,
hi ha feina.
Si et vols quedar aquí a empreses d'aerogeneradors, per exemple,
que són més petites,
però lògicament si vols estar en un Airbus
o vols estar en un Boeing,
fins i tot si tens les aspiracions molt altes a la NASA,
has d'anar fora.
Personalment, a mi m'agradaria quedar-me al meu país
i créixer econòmicament nosaltres,
però no és possible.
Carai, no treballar a la NASA, eh, no?
Això seria un somni fer realitat, no?
Aspiracions altes hem de tenir en aquesta vida.
Sí, doncs mira, és quan vagi a la NASA.
Quan tornis a la NASA ja vines explicant-ho, no?
Si et fitxen a la NASA, perquè això, clar,
això seria un...
Això és molt complicat.
Xavier Gramell, hi ha possibilitats per aquest jove o no?
Ens crea molta il·lusió.
El món de l'educació és un món d'il·lusió en el futur.
Moltes vegades no són coses que puguis predir amb dades concretes.
Senzillament s'ha de fer i senzillament s'ha de tenir il·lusió
en que realment els hi vagi bé.
I tal, doncs, com diu aquí el president del Col·legi d'Enginyers,
si hi ha disciplina i hi ha esforç,
és una cosa que ells repeteixen constantment,
doncs l'èxit estarà assegurat.
Les situacions socials canviaran,
però si un no està preparat,
llavors sí que no...
Perquè et toqui la loteria has de comprar-ne,
en aquest cas.
Tota manera, premis com aquest són un bon estímul, no?
Home, jo crec que és una cosa força rellevant,
sobretot perquè el futur nostre són ells
i hem de cuidar el futur.
I amb ells se'ls ha de fer d'una compte.
Jo crec que els que estan aquí hi ha el que falta
i els que han tingut premis els cinc anys anteriors
i els que s'han presentat a tot aquest treball
de la societat laboral,
doncs s'han adonat que la vida és esforç,
la vida és treball,
la vida és donar-li valor a les coses
i, a més, tindre en compte
que les coses no te les regalen.
Vull dir, si no tens esforç,
si no tens una educació,
fixeu-vos-hi que els països que tiren endavant
i que tenen un suport,
que tenen uns fonaments forts,
són aquells que un tant per cent alt de la població
té un nivell educatiu important.
Un dels problemes de l'atur a Espanya
és que d'aquests 6 milions de persones
que estan sense feina,
pràcticament la meitat no tenen
ni l'educació general bàsica.
Llavors, és difícil fer encabir aquestes persones
en un sector econòmic
que no sigui el que tenien abans,
que era el sector del totxo.
I, clar, això és un problema.
Com deia abans,
el tema de l'educació és important,
sigui educació superior,
sigui educació intermitja
o sigui formació professional.
Aquí n'hi ha una de les coses importants
del polígono patroquímic de Tarragona,
a més de donar la riquesa
i el desopornament industrial
que té el camp de Tarragona
i la província
i tot el valor afegit que té,
perquè és el polígono industrial patroquímic
més important del sud d'Europa,
és que ara la BACF
ha entrat en una espècie
de formació professional conjunta
on estudies i pots treballar a l'empresa.
Un dels nanos que han parlat aquí
diu que està en el món laboral.
Jo li agraeixo
que hagi estat el món laboral
perquè treballar i estudiar
pot ser que et costi més de 5 anys
si estudies enginyeria
o estudies un nivell intermig,
però això ho gaudiràs tota la vida.
Perquè només n'hi ha una...
Tot el que teniu
ho posareu dintre el vostre cervell
i això no us ho pot robar ningú.
És l'únic que no us pot robar ningú
ni que podeu perdre mai.
Per tant, aquest esforç
que esteu fent
de si treballes i estudies
és el millor que podeu fer
en aquesta vida.
Estàs d'acord, Edic?
Completament d'acord.
Ja ho he viscut
i té tota la raó.
Doncs és que no,
amb aquest missatge d'optimisme
amb aquests premis
que avui hem parlat,
l'enhorabona a tots tres,
a tots quatre,
a Hassan també,
a Didac a l'Abama,
a Hassan que no ha pogut venir
però també ha estat premiat,
i al Josep Alexandre
i a l'Arnau Rodríguez,
l'enhorabona per aquest projecte
i que tingueu molt més somnis
que es puguin fer realitat
en un futur estrenca proper.
Moltes gràcies.
Gràcies per acompanyar-nos
i també al president del col·legi,
al Lluís Maestre
i al Gb Gramell
del Centre de Recursos Pedagògics
del Departament d'Essanyament.
Gràcies, senyors.
I això,
es quedem amb aquest missatge d'optimisme
per davant.
I l'any que ve
tornem a ser aquí.
I tornem a una nova edició.
Gràcies.
Gràcies.