Doncs acabem de parlar de circ.
Abans parlàvem d'aquesta marató de donació de sang
i encara, Déu-n'hi-do, tot el que queda en aquest cap de setmana
amb el programa d'actes.
Avui és el primer dia que Tarragona Ràdio
es converteix en la ràdio de les festes
i us ofereix la programació especial amb els protagonistes
des del vestíbul del Teatre Tarragona.
I el primer dia ens agrada sempre tenir la veu institucional
la part de protocol que toca, que vingui algú de l'Ajuntament
i ens expliqui, doncs això, ens faci un convit general,
una mica el que seria la crida, però primer aquí a la ràdio de les festes.
És per això que ara ha obrint micròfon a Carme Crespo,
ella és consellera de Cultura, Patrimoni i Festes.
Carme Crespo, bon dia.
Molt bon dia.
Ens acompanya també el Miquel, que diu, home,
ha vingut Carme Crespo, jo li vull preguntar algunes coses.
M'encanta, bon dia de nou.
Més que res perquè estàvem tots aquí fent la ràdio de les festes
i és allò que com més serem, doncs més riurem.
Més riurem.
Carme Crespo, potser del moment més particular
i d'aquest cap de setmana, no?, de la cita més immediata,
serà la crida dissabte, en què doncs et proclamareu el perpetuador,
faràu l'homenatge al perpetuador d'enguany,
proclamarem els teclers, què en destacaríem d'aquest acte?
Bé, doncs encara que ja fa una setmana gairebé que estem
amb activitat frenètica, per això dic,
encara no ha començat oficialment la festa
i ja doncs tenim un munt d'activitats,
ara mateix vinc de dos rodes de premsa de coses precisament de la festa.
El dia 14 és el dia que inicia la festa, no?, amb la crida.
I cada any, doncs bé, doncs es fa un homenatge
a unes persones determinades, al perpetuador, perpetuadora de la festa,
que és allò que es considera dins de l'assessora i l'Ajuntament,
aquelles persones que es mereixen, doncs que se'ls facin un reconeixement
per molts anys, molts anys de dedicació a la festa
i sempre, i vull recordar-ho, aquesta dedicació és altruista,
per tant, són molts anys.
Cada any, doncs, es tria aquest personatge,
normalment són persones molt entranyables.
Fins l'any passat havien estat els perpetuadors,
gent del món de la cultura que eren visibles, molt coneguts,
i l'any passat vam iniciar aquella ronda
per a aquella gent que s'ho mereix també moltíssim,
que són aquells que sempre estan darrere.
Els artesans, moltes vegades, no? Les mans.
Exacte, les mans.
L'any passat vam començar, doncs, amb aquella persona
que fa els vestits, en aquells tratges, els modistos,
i aquest any, doncs, tenim una persona
que, dissortadament, ens ha deixat el mes de gener,
per tant, doncs bé, li fem aquest homenatge a títol pòstum,
que és el Joan Llor, ai, perdó, el Pepito Llor,
jo, com que ja li he posat el nom al fill,
que em perdoni el fill, el Pepito Llor,
que és aquella persona que es va ocupar dels cabells,
d'arreglar els cabells, de fer també el maquillatge,
de molts, molts elements del seguici,
i també de molta de la cultura, dels pastorets,
del teatre metropol durant anys,
per tant, vam considerar que era la persona
que aquest any havia de ser el perpetuador,
i com us he dit, dissortadament, no serà amb nosaltres,
ens acompanyarà la seva família,
i amb ells, doncs, li retrem aquest homenatge a ell.
Doncs és... va fer moltíssimes, eh?,
de les actuacions,
se va ocupar de molts dels cabells,
dels elements del seguici,
de la molassa...
O sigui, ja els ho diran ells en concret,
perquè, si no, doncs, jo els hauria de nombrar tots,
però jo crec que ja s'ho mereixia.
Dissortadament, no el tindrem,
però estic segura que allà on sigui,
doncs, et diria que no cal,
que no cal,
perquè ell era, doncs, una persona que no...
No ho deia, i ho dic jo,
perquè fa molts anys que el conec,
i no va ser fins que vaig arribar a l'Ajuntament,
ara fa uns 10 anys,
que vaig saber que la persona que hi havia darrere
d'arreglar els reis,
el dia de reis,
era el Pepito,
perquè li deien així,
eh?, el Pepito Llort,
i que hi havia, doncs, darrere, doncs, d'això,
de molts dels elements del seguici.
Per tant, aquest any és ell,
és ell el protagonista d'aquesta crida.
Tindrem ocasió de saber més coses
sobre el Pepito Llort,
amb aquest homenatge que se li fa com a perpetuador.
Intentarem demà tenir algú de la família,
que vingui aquí, que parli un nom seu,
i ens expliqui tot el que feia per les festes.
Després, també trobarà una petita ressenya
dins del programa, eh?,
l'acte que correspon a la crida a demà dissabte.
A partir d'aquí, tot un reguitzell
de teclers d'honor,
escollits, com sempre,
de les mil entitats, no?,
que participen.
de teclers, cal dir-ho que són les pròpies entitats, eh?,
les entitats de la festa,
que trien aquell...
hi ha un mínim, no?,
que s'exigeix des de la festa de l'Ajuntament,
però que són aquelles persones que fa més anys
que estan a cada una de les entitats,
i són ells.
És a dir, aquí l'Ajuntament l'únic que fa
és donar el vistiplau
a les propostes de les pròpies associacions.
Així com, doncs, amb el perpetuador
és una mica, doncs, bueno,
és entre tots, no?,
és un acord entre tots,
però en aquest cas sí que són
les pròpies entitats que trien els seus.
I, doncs, sempre, doncs,
amb les diferents entitats,
normalment són gent que fan 25 anys,
o molts anys que estan allà.
I he fet les preguntes serioses, Miquel, ara toca tu.
No, no, anava a dir que, de fet,
unes festes, ho deia ara també la Carme,
d'importants cada any,
imagino que són especials per un tema,
en guany també especials
per la quantitat d'efemèrides
i de celebracions que hi ha,
doncs, amb els elements de la festa.
700 anys de la campana fructuosa,
50 anys del cor a l'Eluia,
30 anys dels Diables,
25 dels xiquets del Serrallo,
20 de la banda unimusical de Tarragona,
de la lleó, de la bíblia...
Vaja, podria continuar,
però és que són moltes, en guany,
els efemèrides que hi ha.
És a dir, suposo que això també fan
més especial encara les festes, no?,
anar recordant la importància
de tots aquests elements,
de tots aquests entitats,
de totes aquestes figures
que són els protagonistes de la festa.
Vull recordar que la festa
fa aquests anys, més o menys,
doncs, que es va anar recuperant, no?,
es va recuperar amb l'entrada a la democràcia
i, per tant,
a totes aquestes entitats,
moltes d'elles són d'aquests anys,
no?, de 20, de 25, de 30,
al Vall de Diables,
de fet, al Vall de Diables
va introduir el foc,
altre cop, a les nostres festes.
I això els dona peu a fer unes activitats especials,
no només les de cada any, no?,
i totes aquestes entitats
ens afegeixen encara més activitat a la festa.
És a dir, en lloc de fer,
doncs, el seguici, les baixades,
els correfocs,
que és habitual a sobre,
afegeixen les sebres pròpies, no?,
presentació de llibres,
activitats especials,
els nous, per exemple,
els diables que tenen nous vestits,
tot això fa que la festa sigui més activa
i encara s'ampliï, no?,
en aquest sentit,
i que sigui més gran, eh?,
si pot ser, perquè Déu-n'hi-do,
el gran que recordo que és patrimoni nacional.
S'amplia fins als 430 actes,
impliquen més d'un centenar llarg d'entitats,
i en guany també una novetat important
és la Cucafera,
que tindrà també la seva pròpia baixada
a les festes de Santa Tecla.
Sí, la Cucafera, com tots sabeu,
és un element molt gran del seguici,
llavors fer la baixada de l'àliga,
com fan la resta,
costa, o sigui,
és pràcticament, per seguretat, impossible.
Llavors, amb l'associació,
de la Cucafera,
el que vam decidir és
fer el com especial,
igual que, doncs, al seu moment,
la bíblia també li dona el xumet,
els nens de la ciutat...
i llavors ells van fer aquesta proposta,
a nosaltres ens va, sembla bé,
també ens va passar,
perquè recordo que tot això
és l'assessora del seguici,
que tot allò que s'afegeix
als elements del seguici
és l'assessora qui ho ha d'aprovar,
i bé, doncs estem molt contents d'això,
també al mateix temps baixarà,
la baixada de la ligueta sí que baixarà
la Cucafera Petita,
és a dir, s'incorpora.
Parlant també del seguici,
molt protagonisme en guany a la canalla,
perquè s'incorporen també
els gegants moros petits
i el ball de cosis petit,
és a dir, que es va ampliant també
per sota, no?,
aquests elements del seguici petit
perquè els nens i els més petits
també puguin viure
i protagonitzar la festa.
És que Santa Teca la Petita
ja està agafant uns nivells importantíssims,
és molt important
de cara als nens de la ciutat,
que és el futur
de preservació de la festa,
crec que sí que és important fer festa,
també és important preservar-la
per sempre
i aquesta preservació passa
per fer que els petits la visquin,
la viuen des de les escoles,
ja ho vull recordar,
ja fa temps que s'han anat incorporant
tots els elements a les escoles,
la Santa Tecla de les escoles,
que té molt d'èxit
i bé,
també la participació
de tots aquests nens
a Santa Tecla Petita
fa que,
vaja,
que jo podria dir
que tenim Santa Tecla per sempre.
I tant,
molts actes populars,
actes gastronòmics,
vaja,
Núria,
moltes coses...
Sí, sí,
però jo ara li he de preguntar
a la Carme,
perquè ja anem acabant
l'entrevista,
que anem molt ràpid,
quin és,
es pregunta de cada any,
però quin és l'acte,
Carme,
que no et perdràs?
Enguany,
que has de recomanar a tothom,
que t'agrada molt,
a nivell personal.
És que jo crec que se'n perdrà pocs,
perquè ho deia al principi,
no?
Però el que per tu té un concepte...
Alguns hi ha,
perquè 430...
No, no, clar, clar,
però...
La Carme és una persona privilegiada
perquè ha vist la festa
des de molts angles
i des de dins,
en molts aspectes.
Alguna cosa que t'hagi cridat l'atenció,
alguna curiositat,
no ho sé.
Jo la veritat és que no em perdré
tots els actes tradicionals
i populars.
Està claríssim.
Jo crec que no hi ha cap
terragoní
que es pugui perdre això,
perquè aquest és el que deia jo,
és la preservació de la festa
i l'essència de la festa,
perquè la resta d'activitats
són activitats que es van incorporar
en un any
i poden ser diferents
als altres anys.
Per tant,
per mi,
l'important
és la preservació
d'aquesta cultura
tradicional i popular
de casa nostra,
aquesta cultura popular
catalana,
que és la que hem de preservar.
Per tant,
a mi em se fa molt difícil dir
que és allò que no es pot perdre,
perquè realment
tot està de gom a gom,
des del seguici,
la Santa Tegla Petita,
el retaula,
és a dir,
tot allò que és
tant,
tant,
tant,
tant d'aquí,
de Tarragona,
no ens ho perdem cap
dels tarragoners
i dames i vells,
evidentment.
Vosaltres,
des de l'Ajuntament,
la gent que,
clar,
els polítics,
baixa,
municipals,
que teniu un protocol
marcat dins les festes,
que hi ha actes
que hi heu d'anar
ja per protocol,
teniu temps
també per subratllar
amb fosforessent,
com dèiem,
el programa,
i dir aquí no em toca
però he de fer
mans i mànegues
per anar-hi.
Sí, sí,
jo la llàstima
és que no he portat
el meu,
a casa meva tinc
subratllar.
Ho tens de marcat ja?
Sí, sí, sí, sí.
A part de que tingui
una agenda paral·lela,
ja ho tinc,
però no d'ara,
és a dir,
des del dia
en què em van donar,
que jo tinc la privil·legi
que el tenia dos dies abans
que tothom,
i llavors ja me'l vaig marcar.
Per tant, sí,
o sigui,
no anem només
allà on hem d'anar,
sinó allà on ens agradaria anar.
Ara vinc de fer
la reda de premsa
de l'acte
que es farà
a l'amfiteatre
de cara a Ciudades Patrimoni
de la Humanitat.
És a dir,
jo, la veritat,
això sí que ho tenim aquest any
i no ho tindrem l'any que ve.
És a dir,
anar a l'amfiteatre romà
i veure
a la coreògrafa
Aranxa Sagardó
i Alfredo Bravo
amb onze bailarins
fent un espectacle
només per l'amfiteatre romà,
jo crec que val la pena.
Això és una cosa
que ho tenim aquest any
i l'any que ve
hi haurà una altra cosa incorporada.
Això és la part contemporània
de la festa.
Jo diria
que hi caben molta gent,
l'entrada és lliure
i són dos dies
de nou i vint,
per tant,
és una cosa
que jo crec
que no s'haurien de perdre
d'allò que no és tradicional
i popular.
Ja hem tret
un afegitó,
això s'ha presentat avui,
nosaltres,
evidentment,
farem entrevista
i els serveis informatius
en donaran
bona compte després
a l'informatiu del migdia.
Miquel,
digués,
què et falta
per preguntar-li a la Carme?
Ja està,
ja està,
jo crec que ja n'hem sabut
tot.
Podem parlar
de moltes coses,
però vaja,
els actes són molts
i doncs molta feina,
no Carme,
aquestes setmanes,
molta implicació
també de tothom,
doncs a més d'això,
desitjar als tarragonins,
imagino,
que unes bones festes
i a l'equip polític,
doncs també.
Gràcies, Miquel.
Jo el que voldria desitjar
és que aquest efecte
Santa Tecla
perduri per molt de temps,
que la gent esclati,
que s'ho passi bé,
que ho necessitem molt
i que gairebé
doncs el carrer,
tot el carrer,
ens farà bon temps
i podem gaudir
d'una magnífica Santa Tecla
i bones festes a tothom.
Moltes gràcies,
Carme Crespo,
consellera de Cultura,
Patrimoni i festes
i bona festa.
Gràcies a vosaltres.