Volem analitzar la figura del nou Papa de Roma.
De fet, avui ocupa totes les portades dels mitjans informatius,
Jorge Mario Bergoglio, l'arquabisbe de Finsart de Buenos Aires,
que exercirà amb el nom de francès.
En volem parlar amb el marquisbe de Tarragona.
Jaume Pujol és a Madrid, on ahir va seguir la proclamació,
la fumata blanca desallà, des del capital de l'estat.
Monsenyor Pujol, molt bon dia.
Molt bon dia i una salutació a tots els oients i a vosaltres.
Com va viure ahir el nomenament?
Com ho va viure?
Amb una gran emoció, com és prològic,
amb una gran pantalla de televisió,
perquè estàvem reunits, és un congrés o unes trobades
sobre el tema de les beatificacions que tindrem a Tarragona.
i la veritat que va ser molt emocionant.
Allò d'esperar, d'haver la fumata primer,
aquella gavina sobre la fumata, diguem,
sobre el tubo aquell,
i després veure com sortia el fum blanc,
que va sortir amb...
Bueno, va sortir moble, eh?
Vull dir, es va veure molt bonic allò.
i jo em va emocionar molt perquè em recordava que feia molts anys,
l'any 63, vaig estar a primera fila també en aquell dia,
per casualitat vaig anar a la plaça,
ja havia hagut algunes fumates negres,
i vam anar a dir, bueno, a veure,
almenys veurem una fumata en directe, no?
I estava llavors a Roma estudiant,
i vam anar l'any 63, el mes de juny,
el 21 de juny, recordo, un dia per mi memorable,
i va sortir la fumata Bianca, que era Pau Sisè.
Llavors va ser també molt emocionant,
vaig viure tots aquells moments, no?,
de gran emoció, els dies abans vam poder,
doncs, veure, bueno, saludar els restos mortals de Joan XXIII,
bueno, jo vaig viure aquests anys a Roma molt intensament,
com és lògic, no?,
i em va emocionar moltíssim.
I després vaig pensar,
doncs, ja és el papa número 7 que coneixo
des de Pius XII fins avui,
i també és el tercer papa que el meu pontificat
com a arquivisbe de Tarragona
em va nomenar Joan Pau II,
hagi estat quasi vuit anys amb Benet XVI,
i ara francès, doncs, no ho sé.
Tot són moments personalment molt emocionants,
i també jo pensava una mica per vosaltres, no?,
pels fidels de l'arxidiòcesis
i pels catòlics de tot el món,
i també per la gent de bona voluntat,
perquè el Sant Pare no és una figura només
per l'Església catòlica, no?,
és una figura, a mi em sembla,
d'un referent moral
i, diguem, un referent
per tota la humanitat, no?
És el primer papa de provinent de l'Amèrica Llatina,
això en sa germana, no?
Home, jo crec que sí,
i, a més, no sé, jo penso que
sent també un jesuïta,
per tant, d'una institució
que són gent molt preparada,
són gent que he viscut
amb altres persones jesuïtes
de tot el món, i, per tant,
estic segur també,
lògicament, a moltíssims espanyols
i moltíssims catalans, segur, no?,
que ell coneix,
ell deu conèixer bastant bé, no?,
el que passi, lògicament, a Espanya
i, per tant, també el que passi a Catalunya, no?,
jo crec que, en aquest sentit,
és un Sant Pare
que el tenim molt, molt proper, no?,
i, no sé, jo crec que també
a tots ens ha cautivat, no?,
aquesta senzillesa, no?,
que és veure que és un home
que realment, doncs, bueno,
vol estimar la gent, no?,
i que ens fa resar, no?,
que ens fa resar
i que va provocar aquell silenci, no?,
a la plaça de Sant Pere,
quan va dir, bueno, ara pregueu per mi, no?,
això no havia sentit dió dir, no?,
gaires vegades, no?,
ara pregueu per mi
perquè jo pugui, doncs,
bueno, no sé,
la veritat que va ser,
a veure, són aquests moments
que vius a la vida tan intensos
i que, perquè t'afecten intensament, no?,
perquè, lògicament, el Sant Pare,
és, és, és, és,
ara, el Sant Pare és un dels bisbes del món, no?,
no, no, no, no és diferent dels bisbes,
ell és el bisbe de Roma,
però té aquest sentit
que el Sant Pare, com,
jo crec que la nota que hem fet els bisbes
de Catalunya, no?,
expressant la nostra comunió amb ell, no?,
i pregant a Déu que l'ompli de la seva gràcia,
però, bueno, és aquest que presideix
totes les esglésies en la caritat, no?,
vull dir, és el símbol d'unitat també
entre tots nosaltres, entre tots els bisbes,
que formem aquest col·legi episcopal,
i llavors entre ells hi ha el Sant Pare,
que és el primo inter pares,
que ens diuen de ti,
que és el primer entre els semblants,
diguem, no?, els mateixos, no?
És a dir, és moments, bueno, bonics, no?,
em sembla a mi també,
fins ara, doncs, hem estat sense el Sant Pare,
perquè des que va acceptar la renúncia,
bueno, que va fer la renúncia,
no acceptar perquè no d'acceptar res,
sinó que va fer la seva renúncia,
des d'aquell 28 de febrer fins ahir,
doncs, no sé,
el moment que va ser llegit,
no sabem exactament quin va ser el minut,
perquè quan va sortir la fumata,
ell ja havia acceptat que ja havia estat elegit,
diguem, no?, pels cardenals.
Vostè té previst de viatjar cap a Roma?
Sí, sí, sí, ja tinc el bitllet,
ja tinc el bitllet el dilluns,
perquè el dimarts és la missa,
que se'n diu la missa d'inici, no?,
de pontificat, no?,
jo ja tinc el bitllet,
si vull estar present allí,
perquè penso que no és per la meva persona, no?,
és l'Arxidiós de Tarragona, no?,
la metropolitana i primada,
jo crec que haig d'estar allà a Sant Pere,
no?, al costat del Sant Pare,
doncs, amb ganes també de mostrar-li,
doncs, la nostra unió,
i, no sé, Tarragona ha estat sempre,
bueno, com és lògic,
com totes les diòceses del món, no?,
però, bueno, ho tenim tan a prom, no?,
durant, no sé,
jo, no, no, jo ja tinc el bitllet de viat,
ja l'he tret,
el primer que vaig fer és treure'm el bitllet
de marxar a Roma el mateix dilluns,
ja per poder estar el dimarts tranquil·lament allí.
Sí.
M'imagino, Jaume,
Bojão,
allò que seria un somni
que pogués venir a l'octubre a Tarragona, no?,
la tributificació.
Bueno, això és un somni,
però, bueno,
per què no podem somniar?
Jo la convidaré,
això està clar,
ho faré,
ho faré,
i tant si ho faré.
el que passa és que, bueno,
no sé,
esperem que, a veure,
no puc,
lògicament,
i tant si és un somni,
però, bueno,
i per què no?
I per què el Sant Pare pogués acceptar
la beatificació més important
que s'ha fet en la història de l'Església, no?,
que en tota la seva història,
doncs també pot,
potser pot ser un signe, no?,
no sé,
això ja són,
somiar coses.
que per això serà el diumenge 13 d'octubre,
no?, finalment.
El 13 d'octubre,
a les 12 del migdia,
i ja a visar-te,
ja serem,
ja com ho organitzarem,
aniran sortint notícies,
jo ja puc dir que tenim una pàgina web,
si un entra a la pàgina web
del nostre,
de l'Arquivisbat,
que és una pàgina,
com sabeu,
molt bonica
i molt plena de coses,
el primer que s'estaca a la dreta
és el símbol de les beatificacions,
el logos,
diguem,
d'aquestes grans beatificacions,
i si un clic allí,
li surt ja moltíssima documentació,
no?,
de què són,
de quins són,
de les rutes que es poden fer,
la gent que ve a Tarragona,
ja,
bueno,
tothom està demanant molta informació,
no?,
hi ha un ambient,
jo li puc dir que qui estic aquí
amb més de 80 persones,
molts d'ells són aquests
que han portat les causes de martiri
de moltes diòcesis d'Espanya
i de religiosos,
i realment hi ha un ambient fantàstic,
no?,
amb una il·lusió grandíssima,
i jo pregunto a la gent,
i molts no coneixen Tarragona,
dic,
com és possible
que vostès no coneixin Tarragona,
si hi serà,
doncs,
jo dic,
si hi ha un moment
que moltíssimes festes grans,
perquè hi ha molts religiosos,
jo pràcticament,
de, bueno,
no sé de quantes congregacions,
però,
que descobreixin Tarragona,
i que descobreixin
les nostres arrels cristianes,
no?,
jo crec que han fet una ruta,
que en diem
la ruta dels primers cristians,
que esperem
que en puguem parlar
més endavant, no?,
i es la puguem presentar
en més detall,
que seria,
doncs,
també,
perquè molta gent
pugui vindre a Tarragona
fer aquesta ruta, no?,
que coneixi Tarragona
a través de
les restes cristianes,
la capella de Sant Pau,
la catedral,
lògicament,
amb les relíquies
dels protomàrtis hispanis,
espanyols,
bueno,
de la Hispània romana, no?,
que eren
fructuosos auguriològics,
els carrers de Tarragona,
per on ells van passar,
potser,
d'això del cirque, no?,
el cirque,
i sobretot
el d'això, no?,
l'amfiteatre, no?,
l'amfiteatre,
i la necròpolis,
que gràcies a Déu
esperem que estigui oberta,
ja, no?,
el mes de juny.
Per tant,
tot això,
a mi em sembla
que serà una ocasió
fantàstica, no?,
per donar a conèixer
Tarragona al món
una altra vegada, no?,
perquè ja s'ha fet
moltes vegades,
però, bueno,
una altra,
una vegada més, no?,
jo estic molt il·lusionat
amb això,
que posem
Tarragona
davant de moltíssima gent
que, bueno,
que Tarragona
només té el nom, no?,
I si pogués venir
el nou papa francès,
doncs seria tot un sort
i això ja seria massa,
però, bueno,
massa màgic,
però, bueno,
molt contents.
Bon senyor Jaume Pujol,
una forta abraçada
des de Tarragona
cap a Madrid
i ens veiem aviat.
Moltíssimes gràcies a vosaltres,
eh?
Adéu.