This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.
Aquesta setmana se n'ha complert dos anys
de les darreres eleccions municipals.
Va ser justament ahir dimecres.
Les eleccions s'han donat la victòria a la ciutat de Josep Ferris Ballesteros.
Hem passat, per tant, l'Equador d'aquest segon mandat municipal socialista,
a l'Ajuntament de Tarragona, i avui en volem fer balanç.
Ens acompanya l'alcalde, l'alcalde de Josep Ferris Ballesteros.
Molt bon dia i benvingut.
Molt bon dia, gràcies.
A més, avui fa 30 anys, fa 3 dècades,
que vostè va entrar a la passada a la font com a regidor de Porto d'Època.
Sí, de fet, vaig prendre possessió perquè les eleccions van ser a l'abril,
aquelles eleccions del 83.
Sí, sí, realment no porto 30 anys a l'Ajuntament, sinó 26,
perquè va haver 4 que vaig marxar, però sí, sí.
I clar, la política i la ciutat han canviat molt.
Ara veiem imatges amb un reportatge que l'hem fet al diari de Tarragona,
impagables d'aquella boca.
És que ha canviat molt tot, no?, en 3 dècades.
Una de les coses que m'ha sorprès més,
i ens ha sorprès més amb els que ho veiem,
amb vostè mateix també,
és com era possible que es pogués fumar en un plenari
o en uns despatxos o a qualsevol lloc.
I recordo el saló de plenaris de l'Ajuntament d'aquella època i posterior,
amb l'alcalde Requesens fumant en pipa,
jo mateix que fumava en pipa en aquell moment,
en alguna època el Matías Palau fumant un puro
i la immensa majoria dels regidors i regidores fumant en el plenari.
Ara ens sembla una imatge absolutament inversemblant,
però en aquell moment era del més normal.
També hem vist imatges d'alguns companys periodistes,
també que estaven irrepensibles.
D'aquests 30 anys, què destacaria a nivell personal?
A nivell personal, el més important és que he fet grans amics.
He fet grans amics.
He descobert, si encara tenia dubtes que no en tenia,
una ciutat extraordinària amb una gent treballadora,
molt seriosa,
i he descobert que la política local,
és a dir, la política que es fa en els ajuntaments,
és no només la més propera al ciutadà,
sinó la que té efectes més immediats sobre la vida dels teus ciutadans.
Per tant, és meravellós.
Jo també, és veritat que no m'hi he dedicat en exclusiva a la política,
sinó des de fa uns vuit anys, aproximadament.
Tota la vida he compaginat la meva activitat política
amb la meva activitat professional.
Abans, durant molts anys a la ONCE,
i abans com a pedagog en altres institucions.
Si fem balanç d'aquests darrers dos anys,
de mandat, el paradigma, la realitat ha canviat moltíssim,
respecte, per exemple, al primer mandat socialista.
S'ha hagut d'esforçar, d'esmarxar molts esforços en serveis socials,
s'ha hagut de triplicar, en molts casos,
el pressupost d'aquesta àrea,
i perquè la situació és complexa, és complicada, no?
És molt complexa.
Tinc una dada que està contrastada,
per tant, no és una dada que explico,
està a la memòria de la secretaria municipal.
L'any 2008 vam fer uns 270, crec que 78,
ajuts puntuals a famílies o a persones
que estaven en situació d'emergència social.
278 ajuts, aproximadament.
L'any 2012 vam donar 9.700.
És a dir, multiplicar per més de 30 vegades aquella xifra,
perquè es vegi la magnitud de la tragèdia,
si és que la gent no ho sap, que segur que ho sap,
perquè ho estem vivint tots.
Això ha fet que, justament, aquesta àrea,
i l'àrea de promoció econòmica i ocupació,
siguin les que no han baixat en tot aquest temps,
de manera important,
i les inversions públiques,
perquè algú pot pensar que les inversions públiques són despesa,
però també són activitat econòmica.
Si hi ha empreses que contracten gent per fer obres,
vol dir que hi ha més feina.
I en aquest moment Tarragona és la ciutat de Catalunya
que, per càpita, de les grans ciutats,
que per càpita té més inversió.
Tot arriba d'una situació complicada,
no només aquí, a nivell d'Europa, fins i tot,
una situació complexa,
i que, de fet, aquesta setmana sabíem,
coneixíem, que la reforma de l'administració local,
finalment per avaldar la catalana respecte de l'Estat.
Això ens deixarà millor o pitjor?
Bé, depèn de com siguem capaços de gestionar
aquesta capacitat de decisió i aquesta autonomia.
Jo espero que sigui millor,
perquè la reforma que planteja el govern Rajoy
em sembla un desastre.
Em sembla un desastre
perquè elimina competències dels ajuntaments,
que són bàsiques i essencials
per atendre bé els ciutadans.
Em sembla un desastre perquè pretén dibuixar un mapa
en el que elimina ajuntaments petits i mitjans
amb criteris purament economicistes
i és un desastre perquè el que pretén
és la privatització per decret
de molts serveis públics essencials.
Per tant, em sembla un absolut desastre.
Espero que la llei catalana
de reforma dels ENS i els governs locals
sigui millor.
L'esborrany que coneixem
no va en la bona direcció, jo crec.
El presentat per la vicepresidenta del govern,
la senyora Joana Ortega,
no va per la bona direcció.
Espero que tinguem temps, setmanes i mesos,
per negociar-ho amb les entitats municipalistes,
la Federació de Municipis
i l'Associació Catalana de Municipis.
És injusta pels ajuntaments aquestes mesures?
Pel que hem vist,
no es dibuixa clarament cap línia estratègica
que millori els serveis,
ni que pretengui millorar la coordinació entre ajuntaments,
ni que pretengui millorar els recursos
destinats a donar serveis.
Per tant, com que això és l'essencial,
em sembla que no és una bona proposta.
A mi l'únic que em sembla positiu
d'aquesta proposta, insisteixo,
és un esborrany que ha circulat,
és la desaparició com a ents polítics
dels Consells Comarcals.
I això sí que he de dir,
i vostès ho saben,
que jo he anat predicant des de fa anys,
que em semblen unes administracions
que poden ser perfectament substituïdes
per Consells d'Alcaldes
o Mancomunitats de Municipis
i ens estalviarien molts diners.
Insisteixo, segur que hi ha molts ajuntaments petits
que els va bé que hi hagi un ents supramunicipal
que coordini determinats serveis,
però per això no cal ni el sou d'un president,
ni el sou d'un gerent,
ni el sou de polítics,
ni el sou de consellers,
ni el sou de tanta estructura.
És a dir, Consells Comarcals fora.
Sí, sí, sí.
I sembla que va per aquí,
la línia de la reforma local catalana,
i aquest és l'aspecte que jo considero més positiu.
I amb les pedamies, què s'hi pot fer?
Amb aquells nuclis que no tenen...
Doncs els nuclis aïllats,
home, jo crec que es millora la governabilitat
i la prestació de serveis
si es fa d'acord amb un ajuntament més gran,
perquè encara que només sigui per economia d'escala,
els serveis contractats,
suposem, per 100.000 habitants,
sempre seran més barats que els contractats
només per 1.000 habitants o per 1.800 habitants,
i es prestaran en millors condicions.
El fet de la identitat popular,
és a dir, el dret que té un poble
a tenir identitat pròpia i autonomia,
no està renyit amb que els serveis
que els ciutadans reben,
essencials en aquest poble,
és a dir, la neteja, els serveis socials,
l'enllumenat, la seguretat,
no es puguin prestar mancomunadament
amb altres ajuntaments
o amb un ajuntament més gran
que li presta aquests serveis.
És a dir, tu no has de renunciar
com a poble, com a ciutadà d'un poble,
a la teva identitat, a les teves festes,
al teu passat, a la teva tradició,
a la teva cultura,
ni a la teva capacitat de ser lliure,
però sí que pots associar-te
per donar els serveis en millors condicions.
Canviem una mica de direcció.
Fa 5 mesos van aprovar els pressupostos
d'enguany d'aquest curs del 2013,
podíem dir que en comoditat,
perquè va comptar amb l'abstenció
de Convergència del Partit Popular.
Compte de cara a aquests propers dos anys...
I d'iniciativa.
I d'iniciativa, exacte.
Per primera vegada
s'aproven els pressupostos
sense cap vot en compte.
Això sí que és històric.
Correcte.
Després de molt temps
és de cap vot negatiu.
Compte amb aquesta corresponsabilitat
de cara als propers dos anys?
Creu-ho, s'accent amb aquesta corresponsabilitat?
Jo espero que sí.
Home, vostè ha dit
es van aprovar amb facilitat.
No, amb facilitat no.
Van haver moltes hores de negociació
amb els grups de l'oposició,
moltes hores de models alternatius,
d'estires i arronces.
El que passa és que vam aconseguir tots,
amb un acte de gran responsabilitat,
que jo agraeixo,
no traduir públicament aquests debats,
fer-los internament,
i finalment tothom va fer un acte
de responsabilitat,
que és l'important
en aquests moments tan durs
és tirar la ciutat endavant,
el país endavant,
però sobretot la ciutat endavant.
I jo agraeixo aquí, sincerament,
l'actitud dels partits de l'oposició
perquè han estat a l'alçada
del que s'espera de tots nosaltres.
De cara als propers dos anys,
hi compta?
Sí, no hi ha elements
que facin albirar un canvi
en aquests posicionaments,
per tant, hi compto.
Ells saben que comptaran també
amb el nostre esforç,
per consensuar els números,
que sempre són complicats,
i des del reconeixement mútu
i des del coneixement
que el govern de la ciutat
farà un esforç també
per acostar posicions,
jo crec que no tenim per què pensar
que no hi haurà un bon consens.
Ahir també anunciaven
que haurà d'estar enllicit
en aquests propers dos anys
aquest pla de transparència municipal.
En què consisteix?
Doncs consisteix en que el ciutadà,
qualsevol ciutadà,
no cal que sigui un ENS,
ni una entitat,
ni un col·legi professional,
pugui accedir absolutament
a totes les dades
que el seu Ajuntament té.
Totes les dades que no siguin privades,
és a dir, dades de ciutadans,
i dades d'estadística,
no, però,
quins contractes es fan,
encara que siguin menors,
encara que siguin de 800 euros,
quin procediment s'ha seguit,
qui ha decidit que sigui aquesta empresa
o aquest servei
o aquesta persona
a la que presti
una determinada activitat,
quins són els nostres sous,
que ara ja estan posats a la xarxa,
però,
i els sous també dels funcionaris
i dels treballadors municipals,
amb tots els complements,
quines són les normes
que regeixin els concursos
per entrar a treballar a l'Ajuntament
o per adjudicar determinats contractes
o determinats serveis,
és a dir,
tota, absolutament,
tota la informació
exequible al ciutadà.
A algú li pot semblar
una mica massa això
que ens donem dos anys
per fer-ho.
No vol dir que
només d'aquí dos anys
tindrem dades.
Anirem fent progressivament,
penjant a la plataforma
d'informació al ciutadat
totes aquestes dades,
i es completarà
en aquest període,
aproximadament,
perquè s'ha de fer
una plataforma tecnològica
que és cara
i que volem que sigui
pionera
a tot Catalunya
i a tot l'Estat.
L'important és que
hem iniciat un camí
que no té marxa enrere,
perquè el ciutadà,
avui dia,
més que mai,
que els recursos són escassos,
demana transparència,
publicitat i coneixement.
Diu que és cara això,
com es pagarà
o com es buscarà
els fons europeus?
Intentarem que
hi hagi acollint-se
una convocatòria europea,
perquè la Unió Europea
en aquest sexení,
em sembla que és 2014 o 2020,
promourà
mesures de transparència
a les administracions,
totes,
les locals
i les supralocals,
i probablement,
no ho tenim encara decidit,
farem un projecte
transfrontaler,
és a dir,
amb alguna ciutat italiana,
francesa o portuguesa
i nosaltres,
per fer un projecte pilot,
pioner,
del que puguin copiar
altres ciutats europees
per donar aquesta sensació
i realitat,
a més a més,
de transparència.
Es tracta de facilitar informació
als ciutadans,
no?
Sí,
que tota la informació
de l'Ajuntament
sigui perfectament,
excepte aquella que estigui protegida
per la llei de protecció de dades,
evidentment,
estigui assequible
a qualsevol ciutadà,
que tingui un ordinador
i que pugui accedir a informació.
Aquests dies,
l'oposició ha demanat
informació sobre el tema
de serveis socials,
la tindran,
aquesta informació?
La tenen,
la tenen.
La tenen.
Sí, sí.
Sí que no...
La tenen,
tota.
Absolutament tota.
Sí, sí.
Més temes,
del que aquests dos anys
s'ha anat materialitzant,
que hem pogut veure,
quan, per exemple,
es va inaugurar
el Teat de Tarragona,
ja va dir que era un moment
que li va fer molta il·lusió,
personalment,
també veurem properament
l'Escola Oficial d'Idiomes,
que ja està pràcticament
a càbara de sobres,
de tot el que s'ha pogut materialitzar
en concret
d'aquests dos anys,
d'aquests dos anys,
què destacaria?
Un primer fet
que ara ja ningú no en parla
perquè ja està fet,
però que és importantíssim
per la ciutat
és aprovar el POUM,
el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal.
En 13 anys
no havíem tingut POUM.
Ara tenim un POUM
que és l'instrument més important
pel que ha de regir
la vida,
la configuració
i el futur
de la nostra ciutat
en els propers 20 anys.
Per tant,
aquest és un fet
importantíssim
i transcendent
i m'estic molt orgullós
d'haver-ho pogut fer,
finalment.
després vostè mateix
deia a nivell personal
per mi
posar en marxa
el Teatre Tarragona
que vol dir
recuperar
una gran capitalitat cultural
com s'està demostrant.
Hem tingut aquí
una inauguració
extraordinària
a finals de l'any passat.
Vam tenir
la nit de Santa Llucia
per tot Catalunya
i en directe
per TV3
amb l'Òmnium Cultural
de Catalunya.
tenim una temporada
d'espectacles
absolutament
a l'optimalíssim nivell
i sobretot
tenim un equipament
que ens situa
de nou
com una gran capital
cultural catalana
i espanyola.
Per tant,
des d'aquest punt de vista
el Teatre Tarragona
per mi té un simbolisme especial
perquè jo vaig començar
a més a més
com a regidor de cultura
en aquesta ciutat
i era probablement
una gran assignatura pendent.
i després efectivament
l'Escola Oficial d'Idiomes
a l'antiga Txertrés
que s'estava deteriorant
que ara ja tampoc
se'n recorda ningú
però hi havia hagut incendis
hi havia hagut ocupes
hi havia hagut deterioraments
de tot aquell espai
i els veïns
estaven clarament preocupats
i amb raó
doncs en aquest moment
aquell entorn
que era un forat negre
de la ciutat
per dir-ho d'alguna manera ràpida
té un equipament
de primeríssim nivell
de molt potent
que és l'Escola Oficial d'Idiomes
amb la màxima dignitat
té unes escales mecàniques
que permeten superar
el desnivell
que hi ha entre la plataforma mitja
i la marítima de la ciutat
i té un entorn
enjardinat
que fa que sigui un lloc digne
i un gran espai
d'un ciutadà
tindrem la caserna
de la Guàrdia Urbana
al setembre
acabarem tot el trasllat
tindrem
el mercat central
al llarg de l'any vinent
ja també
disponible i acabat
per tant
aquest és un mandat
en el que
veu en la llum
la immensa majoria
de les inversions
que hem anat preparant
en aquests anys
i per això li deia abans
que Tarragona
és per càpita
la que està fent
major inversió pública
de Catalunya
de les grans ciutats
de Catalunya
per cert
en el teatre Tarragona
què li va semblar
la pel·lícula
de Jesús Montlleó
fill de Caín
no m'explica el final
perquè és un thriller
els ulls
si volen
l'han d'anar a veure
el dia 31
al cinema
però què li va semblar?
em va semblar
una gran pel·lícula
a mi
en Jesús Montlleó
ja no em sorprèn
perquè li vaig veure
els dos curts metratges
que va fer
la mirada obliqua
que sabeu
que se va estar
nominada
als Guelles
aquesta pel·lícula
és el primer
llarg metratge
que fa
em va semblar
extraordinari
un thriller molt ben fet
amb unes actuacions
estel·lars
la de José Coronado
és fantàstica
però el grup d'autors
d'actors
especialment els tarragonins
que també hi són
i molts
em va semblar
fantàstica
i em va semblar
una gran plataforma
de promoció
de la nostra ciutat
sabeu què passa
bàsicament
a la nostra ciutat
i es veu
la nostra ciutat
per tot arreu
em va semblar
una pel·lícula extraordinària
i al final
és molt interessant
que efectivament
no el relatarem
ni el desvetllarem
i sobretot
em va semblar molt bonic
la festa
que es va fer
de presentació
d'aquesta pel·lícula
és que s'ha de viure
un ambient
que no sé si s'havia viscut mai
a Tarragona
suposo que en algun moment
històric sí
però va gent
últimament
no
i amb això
té molt a veure
també
el fet d'existir
el Teatre Tarragona
es va poder fer
una cerimònia
tipus
Cans
o Hollywood
amb una alfombra
vermella
molt divertida
amb moltíssima expectació
tant per la gent
que s'ho mirava
com per la gent
que va demanar
invitació
i va poder ser-hi
i a més a més
vam aportar
tots els 10 euros
aquells
que anaven
adreçats
amb una finalitat social
que per tant
jo crec que va ser
una festa rodona
amb el glamour
de l'alfombra
vermella
es lligava
un gran autor
tarragoní
com el Jesús Montlló
un gran equipament
com el Tarragona
i una acció solidària
per l'associació
de la muralla
de malalts mentals
que va ser
molt bonic
i molt emocionant
també
viure-ho
en l'apartat
d'equipaments
d'allò que encara
queda per fer
en quin és
el projecte
en què veu
ara parar
més traves
o més impossibilitat
que es pugui arribar
a doterma
no sé
per exemple
la Sabinosa
seria un
tot i que no depèn
estrictament
de l'Ajuntament
no
la Sabinosa
evidentment
està
com estava
però
ja tenim
gairebé a punt
el desllorigador
per tant
crec que
podem tenir
bones notícies
en els propers mesos
no les properes setmanes
però en els propers mesos
des del punt de vista
d'aconseguir
una certa
descatalogació
que permeti
per fi
tenir activitat
per tant
aquest seria un tema
que es pot
finalment desencallar
al Banc d'Espanya
estem buscant
un projecte alternatiu
en el presentat
inicialment
que no és possible
per qüestions
pressupostàries
per tant
jo crec que
els grans
projectes
pendents
d'aquesta ciutat
fora de la façana
marítima
que ja sabeu
que pel volum
de diners
i per la poca capacitat
d'inversió
de l'Estat
no serà possible
en els propers anys
jo crec que
la resta
de projectes
pendents
poden ser
o una realitat
o gairebé
una realitat
penseu per exemple
que s'ha inaugurat
la necròpolis
dissabte passat
que també estava pendent
des de fa 20 anys
per tant
la ciutat
està recuperant
el pols
i la dignitat
en molts àmbits
sortosament
i finalment
no des de fa dècades
si es pagués allò
que se li deu a l'Ajuntament
per exemple
ara són ja 18 milions d'euros
per part de la Generalitat
prop de 18
sí
quina seria la situació
en aquest moment
si es pagués allò
que es deu?
miri
a nosaltres
aquests 18 milions d'euros
que ens deu la Generalitat
ens suposa
uns 380.000 euros
cada any
d'interessos
que paguem
tots els tarragonins
doncs miri
tindríem
380.000 euros
més disponibles
per fer activitats
culturals
esportives
i festives
per exemple
que és
aquells àmbits
en els que hem hagut
de retallar
i esforçar-nos
a més
perquè no són
àmbits
estrictament
imprescindibles
imagini's vostè
el que es podria fer
amb aquesta xifra
és per això
que nosaltres
ens queixem
ja sabem
que la Generalitat
té dificultats econòmiques
i que l'Estat
tampoc paga
com hauria de pagar
però miri
a nosaltres
l'Estat
tampoc ens paga
els 8 milions
del mercat
i estem tirant
endavant
el mercat
per tant
amb empentes
i rodolons
i amb dificultats
doncs
hem de tirar endavant
jo el que li demano
a la Generalitat
és que es faci
l'esforç
d'acollir-se
al fons
de liquiditat
autonòmica
per pagar el deute
amb els ajuntaments
que és enorme
a tot Catalunya
parlant d'aquests
darrers dos anys
o si vol posar
una mica
el retrovisor
més enllà
en aquests
últims sis anys
creu que hi ha alguna cosa
que s'hagués pogut fer millor?
Moltes
moltes
i que ens hem equivocat
moltes vegades
segur
qui fa moltes coses
segur que s'equivoca
què s'hagués pogut fer millor?
doncs
miri
el projecte del mercat
s'hagués pogut fer
molt més
amb molt menys temps
o haguéssim hagut de tenir
amb molt menys temps
amb obres
al mercat
i l'entorn
és veritat
que no
sabíem
que hi havia
una excavació
tan extensa
i tan
aprofundida
hem gastat
gairebé 3 milions d'euros
entre excavacions
i desviació
de serveis
aquesta és una de les coses
que s'hagués pogut fer millor
probablement
el POUM
doncs
si no ens hagués agafat
tants canvis normatius
pel mig del procés
d'elaboració
s'hagués pogut acabar
un any i mig
abans
i
bé
i després
en el dia a dia
doncs
en fi
sempre es poden millorar
totes les coses
però en general
estic satisfet
d'aquests sis anys
com a alcalde
jo no em posaré nota
ja ho sabeu
però
estic satisfet
perquè crec que hem tornat
a la ciutat
l'empenta
el dinamisme
la capitalitat
i la dignitat
que doncs
necessita
una ciutat
tan important
com Tarragona
què s'hi diria
amb els populars
quan diuen
que vostè s'ha amortitzat
és el que diuen literalment
doncs que això
és una
una actitud
semi
dictatorial
perquè
l'únic
que pot amortitzar
un polític
és el poble
ja queda
ja queda
ja queda
l'he volia també preguntar
en plan
en plan esportiva
naturalment
hi ha hagut notícies importants
aquests darrers dies
com valora
l'entrada d'aquesta empresa
amb capital privat
de promosport
amb un 100%
del capital social
del Nàstic
jo la saludo
amb positivisme
a mi el president
i la junta
em van explicar
els detalls
d'aquesta operació
sabeu que
promosport
ja estava
col·laborant
amb el Nàstic
aquesta mateixa temporada
que estem
és una gent
que sap de futbol
que té capacitat inversora
i que arriba
després
que el president
i que molts
membres
de la
junta directiva
del Nàstic
hagin intentat
que molts
tarragonins
posessin diners
per fer una ampliació
de capital
no s'han trobat
o s'han trobat
però en menor quantia
de la que s'esperava
i benvinguda
sigui aquesta inversió
que hem de recordar
que és el 10%
per tant
no és una inversió
que decanti
ni formi majories
ni sigui clau
per tirar endavant
i jo sé
que una de les condicions
d'aquesta incorporació
és que el president
Josep Maria Andreu
segueixi el capdavant
i jo estic absolutament
d'acord amb això
en qualsevol cas
el compromís
de l'Ajuntament
vers el Nàstic
varirà
en funció d'això?
No, no, no
romandrà igual
nosaltres
no n'hi haguem
cap ampliació
de capital
és a dir
la nostra voluntat
és quedar-nos
cada vegada
amb menys percentatge
de capital social
jo crec que
que un ajuntament
tingui diners
d'una societat
anònima esportiva
no
avui dia
ja no s'entén
i la col·laboració
de l'Ajuntament
amb el Nàstic
seguirà intacta
i si la podem millorar
doncs la millorarem
pot ser això
un bon
no sé
anar a dir
trampolí
perquè el Nàstic
torni a primera
i tinguem un Nàstic
a primera
de cara al 2017
el joc
no hi haurà
de moment
hem de fer una temporada
bona
l'any vinent
per pujar
segona A
que ja serà
un pas important
crec que
durant aquesta temporada
molts partits
de la segona part
de la segona volta
ja hem vist
tocar molt a prop
aquest objectiu
jo crec que
si la Fenyes fa bé
i estic segur
que la faran bé
doncs l'any vinent
aquest objectiu
pot ser més que possible
i sortir de l'infern
de la segona B
i això de primera
doncs escoltim
serà un premi gros
que ja arribarà
quan sigui
però abans
hem de fer un pas important
que és passar de segona B
a segona A
i estic segur
que aquest grup de gent
amb el Josep Maria
on deu al capdavant
ho aconseguiran
Una darrera pregunta
en matèria d'esports
perquè tenim el Voler
i Sant Pere i Sant Pau
que ja han aconseguit
la Superlliga 2
i aquest cap de setmanes
la juga al CBT
que podem aconseguir
l'ascença a la Bet Plata
veu viable
tenir dos clubs esportius
en aquest cas
en categoria professional
a la ciutat?
Això ho han de valorar ells
l'Ajuntament
no podrà posar més recursos
dels que ja posa
ja els hi vam dir
a les juntes directives
que això de posar
més i més i més i més diners
en l'esport professional
era una cosa del passat
ara no és possible fer-ho
jo no podia explicar
que en un moment
en què hi ha tanta gent
a l'atur
o tantes famílies
que pateixen
o tants nens
que no poden fer
una alimentació adequada
per falta de recursos
posem centenars
de milers d'euros
en un esport professional
l'Ajuntament
els seguirà apoyant
com fins ara
donant suport
des del punt de vista econòmic
i de posar
a disposició
de les infraestructures
i els camps
i ajudar
a buscar algun espònsor
que és molt difícil
però no posarem més recursos
dels que tenim
si amb aquests diners
que ells tenen
i amb els que
l'Ajuntament
els ajuda
són capaços
d'aconseguir
pujades de categoria
no serem nosaltres
qui diguem
que no
ara
si això
de suposar
tornar
al camí
de l'endeutament
de la fugida
endavant
doncs no em
semblarà
no em semblarà
positiu
tornem si li sembla
la plana política estricta
de política
vostè també
és secretari
de relacions internacionals
per la Mediterrània
de l'executiva
del PSC
de Pere Navarro
a més
aquest mateix mes
anaven a Brussel·les
sí
crec que va ser
la setmana passada
perquè ja no sé
ni en quin temps
visco
vam estar dos dies
amb els alts càrrecs
de la Unió Europea
de la Comissió Europea
sí, sí
i la veritat
és que la situació
tal com veuen ells
des d'allà
la situació de Catalunya
i Espanya
és per preocupar-nos
no veuen gent
amb projectes
no veuen gent
amb penta
no veuen propostes
clares
d'una sortida
de la crisi
i no veuen
que estem posant
solucions
valentes
i decidides
amb el principal problema
que tenim
en aquest país
que és l'atur
l'atur és tremendo
és horrorós
i des d'allà
ho veuen
amb preocupació
també és veritat
que els hi vam
fer saber
tant el Pere Navarro
com jo mateix
amb visites
amb el Joaquín Almunia
i altres comissaris
i els càrrecs
de la Unió Europea
que les polítiques
europees
també s'han de relaxar
en quant a objectius
de dèficit
i en quant a polítiques
i en quant a increment
de polítiques
d'activació econòmica
si no estem
tots morts
però no
Catalunya
Espanya
Itàlia
o Portugal
no no
també França
que té una situació delicada
també Alemanya
que en aquest moment
està creixent
només un 0-2%
i estan preocupats
o
el Regne Unit
que té més dificultats
de les que aparenta
Pere Navarro
va dir que
hi ha qui defensa
el federalisme a Europa
i en canvi
qui defensa
tot el contrari
clar
nosaltres estem
defensant
el federalisme
a Catalunya
i a Espanya
com defensem
el federalisme a Europa
i aquesta és una gran
línia de coherència
efectivament
hi ha gent
que defensa
el federalisme
a Europa
perquè crec
que és bo
per tots
i en canvi
no el defensen
ni a Madrid
ni a Barcelona
nosaltres
el federalisme
creiem que és
la fórmula
d'administració
i organització
política i jurídica
que més èxits
ha demostrat
en el món
i exemples
com Canadà
els Estats Units
o Alemanya
en tenim
i són
exemples
d'èxit
sempre hi ha dificultats
d'encaix dels territoris
en el conjunt
de l'estat
o en el conjunt
d'un estat
o un continent federal
però això
no ens ha de portar
a fugir
desendavant
i a intent
de solucions
en solitari
perquè sols
som més febles
que junts
com pot
el virar
un hipotètic federalisme
o una hipotètica consulta
com hauria de ser aquesta
perquè la pogués acollir
de moment
el que nosaltres defensem
és que hi hagi democràcia
és a dir
que el poble
es pugui pronunciar
i amb això estem
i crec que el govern
de Madrid
ha de ser
valent
i generós
a l'hora
de plantejar-se
la necessitat
que el poble català
sigui consultat
dit això
nosaltres
ens posicionarem
quan es faci la consulta
a favor
del federalisme
i no ens posicionarem
a favor
de l'independentisme
o de la independència
això està clar
i dit sigui
amb respecte
per la gent
que pensa
que la independència
és una solució
però
entenem
que
el que previ
a tot això
és que
el poble
es pugui manifestar
i una consulta
és absolutament
necessària
i positiva
perquè el poble
de Catalunya
pensi
que és encara
amo
del seu destí
quan el van nomenant
aquesta secretaria
recordo que va dir
que la ciutat
era la seva prioritat
Tarragona ciutat
això suposo
que es manté
inalterable
no?
ja no l'hi pregunto
però
li pregunto una altra cosa
és a dir
el tenten
a nivell nacional
sí
sí
bueno
el tenten
no
em fan propostes
però no és nou
ni d'ara
ni de fa dos anys
ni de fa quatre
però a mi
l'únic que m'apassiona
és la ciutat de Tarragona
i l'únic que m'il·lusiona
i em mou cada dia
és poder treballar
per la meva ciutat
i no penso
i de veritat
ja sé que hi ha molta gent
que potser no s'ho creu
o pensa que és tàctic
no penso en res més
que no sigui
tirar endavant
aquesta ciutat
a mi m'apassiona
Tarragona
i ser alcalde de Tarragona
he arribat al límit
del que en política
em podia imaginar
per tant
tot allò que vagi
més enllà
de ser alcalde de Tarragona
doncs
no m'interessa
no m'interessa
i he tingut propostes
moltes
per tant
diré cap al tercer mandat
com a cap de llista
bé això
ho dirà la ciutat
i ho dirà el meu partit
jo
arribat al moment
diré si estic disponible o no
ara mateix
m'inclino
per pensar
que estaré disponible
escolti'm
un tema
que sembla que sigui menor
però vaja
té molt d'interès
perquè estem parlant
de l'IVA
ahir mateix
el ministre
es va mostrar
disposat a baixar l'IVA
dels menjadors escolars
que actualment
és del 21%
tal com d'arreglar
a Europa
precisament
abans en parlàvem
què li sembla
que així
situacions
com aquesta
que estiguem més que anar
em sembla una barbaritat
el que van fer
en el seu moment
una pujada tan brutal
de l'IVA
que va afectar
el consum
a mi em preocupa
per exemple
la situació del comerç
de proximitat
i el de no proximitat
que està patint molt
em sembla una bona notícia
que es plantegi
la baixada de l'IVA
pels menjadors escolars
però em semblaria
millor notícia
que se'l plantegés
també per la cultura
la cultura
està patint molt
i la cultura
no és una despesa
superfola
la cultura
és consubstancial
a un país
a una història
a una llengua
i a la dignitat
dels pobles
per tant
em sembla
que al mateix temps
s'hauria de plantejar
per la cultura
li hem sentit dir
moltes vegades
i de fet ho he dit
en aquesta mateixa entrevista
al començament
que Tarragona serà
una de les primeres ciutats
en sortir
d'aquest etsucat
de la crisi
com?
quines seran
les eines
i quines són
les potencialitats
que ens esperen
en un futur
doncs
jo ho he dit
perquè
primer perquè ho crec
evidentment
perquè
som una de les poques ciutats
que tenim projectes
atractius
i il·lusionants
als Jocs Mediterranis
al projecte Tarragona
Smart City
perquè en aquest moment
tenim un bon nivell
d'inversió pública
encara
encara que sigui municipal
hi ha tot el que hem dit abans
el mercat
en fi
i perquè a més a més
tenim una situació econòmica
que ens permet
una barreja
d'activitats econòmiques
que han fet
que aquesta ciutat
la ciutat
no el territori
tingui menys atur
molt menys atur
que el seu entorn
o que el país
que és
que hi ha una indústria potent
que està patint
però que està produint
i està estabilitzant
molt l'ocupació
que hi ha un turisme
que al contrari
del que podia semblar
no va a la baixa
sinó que puja
de manera sensible
hem passat en 5 anys
de 1,1 milions
de visitants
a la nostra ciutat
a 2,2 milions
i hem doblat
el nombre de visitants
tenim un port
que funciona molt bé
i que és molt competitiu
i que genera
molta activitat logística
un comerç
que tot i que està
patint
com tot el comerç
en general
aguanta bé
i estira
de la situació econòmica
i una universitat
que no hem d'oblidar
que tot i ser petita
és una universitat potent
des del punt de vista científic
des del punt de vista
de transferència
de coneixement
i des del punt de vista
docent
per tant
tenim tots
absolutament
tots els ingredients
per ser una ciutat
que està molt bé
per la sortida
de la crisi
els jocs del 2017
i tot el que
hi ha al voltant
també tindrà molt a veure
amb això?
sí, clar
això és el que li deia
tenim projecte
tenim ambició
tenim les coordenades clares
de quin ha de ser
el nostre futur
tenim un POUM
que ens permet
per exemple
fer desenvolupaments urbanístics
que abans no teníem
i això
que era
un desavantatge competitiu
en aquest moment
és un gran avantatge
perquè no han patit
de manera escandalosa
la bombolla immobiliària
que sí que han patit
altres ciutats
per tant
tenim les millors condicions
per ser
la ciutat
d'aquest tamany
que sortirà
més aviat
de la crisi
aquest camí
sostenible
també de la ciutat
en el marc
d'aquest projecte
de Smart
també pot generar
el flux
de la nova ocupació
el flux
de riquesa
en definitiva
per a la ciutat
sí, clar
miri
ahir
ens va trucar
un important grup
internacional
que ens va invitar
a dir
el mes de juny
cap als voltants
de Sant Joan
a Ecuador
a l'Equador
a explicar
com una de les ciutats
més petites
en el tamany
internacional
de les Smart Cities
té projectes
que són d'èxit
ens han invitat
no sé si podrem anar
perquè jo
en aquell moment
també he d'estar a Turquia
perquè se celebren
els Jocs Mediterranis
però ahir
ens van invitar
a explicar
el nostre projecte
Smart
amb energia
amb salut
amb esport
amb estalvi d'aigua
i amb mobilitat
són cinc eixos
en els que Tarragona
pot ser
i comença
a ser ja
pionera
en el món
i les solucions
que a Tarragona
posarem en marxa
perquè la ciutat
sigui més sostenible
econòmica
i mediambientalment
són solucions
que ja estan
mirant
i copiant
grans empreses
i altres ciutats
per tant
aquests són sectors
que generen
molta ocupació
l'estalvi energètic
l'eficiència energètica
la mobilitat sostenible
l'estalvi
i aprofitament
dels recursos hídrics
l'aigua
tot això requereix
de moltes solucions
tecnològiques
i hi ha moltes
empreses
que estan disposades
a posar-les en marxa
a Tarragona
i per tant
això indirectament
generarà ocupació
i sobretot
generarà estalvi
No fa grès dies
signament també
un conveni
amb la fundació
que gestiona
el llegat
dels Jocs del 92
de Barcelona
que presideix
Pasqual Maragall
que ens portarà
per exemple
a entrar dels llocs
a Brasil
poder difondre
aquest llegat
no Tarragoni?
Clar
efectivament
sembla mentida
però Tarragona
s'ha situat
entre les grans ciutats
del món
que té
esdeveniments esportius
que vostès saben
que avui dia
són els que mouen
de les coses
que mouen
més projecció
mediàtica
i pública
i això és notorietat
i la notorietat
també porta visites
turístiques
presència
en el Paranoma
Internacional
aquest conveni
que signem
amb la fundació
Pasqual Maragall
ens permet
projectar-nos
internacionalment
i ens permet
formar part
d'aquest club
de ciutats
en el món
que han organitzat
grans esdeveniments
i que tenen gran projecció
jo sempre explico
l'anècdota
que vam estar
amb alcaldes
de tot Espanya
a Boston
i a Nova York
promocionant
les nostres ciutats
patrimoni mundial
i a Boston
coneixien millor
Barcelona
que Madrid
o qualsevol altra
ciutat espanyola
per què?
Per la pel·lícula
de Woody Allen
evidentment
vingui Cristina a Barcelona
però
pels Jocs Mediterranis
i per Gaudí
ai perdó
pels Jocs Olímpics
i per Gaudí
els esdeveniments
aquests internacionals
et situen
en l'imaginari
de molta gent
i et donen
una projecció
i notorietat
única
ja per anar acabant
ja hem passat
l'alcohol
per tant
d'aquest
segon mandat
socialista
de l'Ajuntament
de Tarragona
ja ha dit
que s'han centrat
en temes socials
en aquests propers dos anys
quina serà
una mica
la mirada
a l'epicent
de la ciutat
del govern?
mantenir
aquesta
vitalitat
de projectes
en marxa
i inversió
i alhora
per tant
això seria
lo macro
lo gran
lo important
per orientar
la ciutat
cap al futur
i alhora
no descuidar
que hi ha molta gent
que està patint
per tant
seguir apostant
per les polítiques
socials
d'aguantar
i ajudar
en aquelles entitats
i persones
que ho estan
passant pitjor
en l'àmbit social
i al mateix temps
fer polítiques
de promoció econòmica
d'estabilitat econòmica
i de foment
de l'ocupació
i de la formació
Alcalde
moltes gràcies
per acompanyar-nos
a Matí Tarragona Ràdio
ho celebrarà d'alguna manera
aquests 30 anys
que recordem
d'on seguit
treballant
treballant
aquest matí
ja porto
una horeta
i mitja
d'activitat laboral
i em sembla
que avui toca
que acabaré
cap a les 12 de la nit
per tant
dinar inclòs
i sopar
així que
treballant
que és la millor manera
de celebrar aquestes coses
i suposo que també
gaudim de Tarracoviva
aquests dies
Sí, sí, sí
que per cert
m'ho estic passant molt bé
amb la Eneida
que es va representar
dissabte a la nit
a la necròpolis
que hi havia moltíssima gent
tot i ser una nit
que feia bastant de fred
o amb la recuperació
de la
de la
cerimònia naval
que es va fer
a Altafulla
o amb el
Seqüerem
de la prostitució
a Tarragona
que jo no havia vist
i que és meravellós
sí, sí, realment
i és un dels fets
importants d'aquesta ciutat
per cert
la ciutat que ha estat
aquesta setmana
a un cim
de 8.000 metres
de més de 8.500 metres
amb l'Òscar Cadillac
el que en Xenxunga
que se m'oblidava
li vull preguntar
alguna valoració
respecte
perquè
home és important
per la ciutat
el vull felicitar
perquè
en fi
aquest home ja
és un superhome
és un superman
de la nostra ciutat
a l'Òscar
moltíssimes felicitats
és una autèntica
proesa
avui la destaquen
molts mitjans
de comunicació
de tot arreu
i aquests dies també
felicitar-lo
perquè no som conscients
però es juga la vida
en cada una d'aquestes expedicions
i ens projecta
com a ciutat també
per tant
Òscar
moltíssimes felicitats
espero que la primera vegada
que et vegi
sigui al carrer August
o sigui en qualsevol lloc
que et pugui abraçar
felicitar i rebre't
molt bé
alcalde
moltes gràcies
i fins la propera
bon dia