Bona nit.
Doncs, com us dèiem, aquest cap de setmana s'han presentat els nous vestits dels Armats de la Sang.
Vam parlar segurament, recordant el seu moment, d'aquest projecte,
un projecte que ha durat uns quants anys, una mica més d'un parell,
que s'han fet a través de micromecenatges, de patrocinis,
i que finalment s'han pogut arribar els 41 nous vestits
que han estat patrocinats per diferents empreses, particulars,
entitats a nivell de Tarragoní, també de dintre de l'associació d'agrupacions de Setmana Santa.
En volem parlar i també volem avançar-vos ja algun dels continguts
d'aquesta Setmana Santa, avui ens acompanya molts convidats aquí als estudis,
tenim patrocinadors, tenim responsables, anem saludant,
perquè tenim, per exemple, el Carles Batxes,
i és el coordinador d'aquest acte que es va viure ahir a l'amfiteatre,
malgrat l'aigua, Carles, malgrat una mica de pluja, no?
Va fer acta de presència, Carles, bon dia.
Bon dia.
Però, escolta'm, els armats van poder més, no?
És a dir, va haver més empenta d'armats que no pas de pluja.
Sí, evidentment, perquè, a més a més,
estàvem en un moment que quasi teníem la cosa decidida
i els armats ens van fer decidir,
perquè ells ja estaven al camí, ja estaven pel camí.
Quan era l'hora que potser haguéssim pres una altra decisió,
ells ja estaven pel camí.
El Joan Alvarez, que és un dels armats veterans de la SANG.
Joan, molt bon dia.
Hola, bon dia.
I coordinador també de la Prusa Socres, igualment en podem parlar.
Tot era a punt, baixar s'havia de fer, no?
Sí, sí, sí, totalment d'acord.
Tal com diu el Carles, jo vaig tindre l'honor
de portar el Vexilium amb la nova figura de la Signifer
i quan estàvem a punt de donar l'ordre que se surtenia l'acte
ja estàvem baixant pel passet de Sant Antoni,
llavors no hi havia la torria.
Sí, que els armats plogui, nevi, escoltem, endavant.
Josep Maria Fortuñ, molt bon dia.
Hola, molt bon dia.
Són perfecte de la SANG, tot a punt.
Ahir va ser un acte bonic de viure, també, no?
Sí, la veritat és que, bueno,
va haver moments d'incertesa amb el tema de la pluja,
però, bueno, al final es va fer tot
i la veritat que contents amb els resultats
i els armats també estan molt contents d'aquest,
que era un gran dia per ells.
41 nous vestits i 41, per tant, de patrocinadors.
avui ens acompanya el Francesc Safferrer,
ella és, com saben, el president de la Germandat
de les Traparejos de la Passió.
Francesc, molt bon dia.
Hola, bon dia a tothom.
Quan us ho van proposar,
quant temps fa que us ho van proposar
de patrocinar un dels vestits?
I vol dir que sí de seguida?
Sí, jo recordo, bueno, primer que tot,
gràcies per donar-me la paraula,
aviam, aquí, els quatre que estem aquí,
tots som socis de la SANG i de la Passió.
Això d'aquí que vagi això per endavant,
vol dir que hi ha una entesa des de fa molts anys.
A partir d'aquí vull recordar que el Carles Batxes
i el Josep Maria Fortuny,
no sé si és dos a l'hora o primer un o l'altre,
vull recordar que cap allà a la Setmana Santa del 2011
se'ns va presentar a mi en concret un dossier
amb tot el projecte que tenien al cap
i jo, personalment, el vaig comprar,
ja a la primera, jo ja el vaig comprar.
Llavors, el treball de convèncer la Junta
perquè, doncs, diguéssim tots que sí,
en bloc i per unanimitat per fer aquesta col·laboració,
però, bueno, doncs ja el 2011 ja vaig comprar el projecte
perquè jo hi vaig creure des del primer dia en aquest projecte
i la veritat és que potser si això ha servit
perquè es pugui, al final,
que aquest projecte sigui una realitat,
ahir ho vam veure.
El Sisko s'oblida que només ens va ficar en una condició,
que el seu padrinatge tenia que ser un timbaler.
Ah, sí.
Com es diu, per ser el vostre, com es diu?
Sí, es diu Marcus Lúnius, és un timbaler.
Això, només té una anècdota que no se m'enfadi el president,
que va ser un motiu en el sentit que avui,
avui hi ha quatre dels sis timbalers,
n'hi ha quatre que han passat per la Junta,
no per la Junta, per la Cofredia de la Passió.
Llavors, doncs vaig dir, home,
m'assembla que ens tocaria un timbaler.
I així és l'anècdota, podríem dir, dels armats.
Perquè cada armat, recordem-ho,
té un nom des de l'època, no?
Des de l'època d'August, no?
Heu fet així, no, Joan?
Sí, sí, sí.
Evidentment hem buscat tota una sèrie d'arxius de l'època
i són romans que van estar aquí a l'època de l'emperador August,
a l'època pretoriana.
I aleshores hem buscat aquesta recerca
i li hem assignat a cada padrí el nom d'aquests tarragonins que van estar aquí.
El signifi és també una de les novetes d'enguany, no?
Sí.
Aquesta figura porta estandard
i aleshores hem buscat el vexílium,
tota una sèrie de composicions referents a l'època
a través d'aquests estudis que s'han fet.
Porta l'àliga a dalt,
porta l'escut de la sang
i després porta també l'emblema de Tàrraco
i després el banderí
on consta la Cors Prima Augusta.
Perquè abans en fet ho portava el capità Manalles, no la bandera.
Evidentment ho portava
i ara se li ha assignat l'espasa de Mando,
que se li denomina el Gladius
i aleshores hem creat aquesta figura
que és el correcte i el que es portava a l'època.
Tot això té significat històric, no?
És a dir, aquí s'ha investigat molt la història del passat
i s'ha fet de forma fideligna amb la història.
Sí, precisament l'any 2007,
o sigui, ja fa més de sis anys,
el capità Manalles, l'Alfons Lorenzo,
l'Agustí Busquets i el Jordi Freixa
ens van presentar a la Junta un audiovisual
amb el projecte aquest
de canviar la vestimenta de les armats,
però no canviar-la per canviar-la,
sinó fer una adaptació històrica
a el que realment era la Guàrdia Pretoriana d'August
aquí al segle I.
Des de llavors encara s'han anat fent canvis,
perquè han anat estudiant
o han anat profunditzant més amb l'estudi
i ja dic quan s'atanca definitivament
que ja comencem, diguéssim,
a ficar en marxa el projecte
perquè l'estudi està finalitzat,
és tres anys després, a finals del 2010.
No ha pogut ser amb els cascos, no?
Tot i que hi arribaran.
Perquè finalment el Toni Feld,
que recordem és aquest artista
que treballa per Hollywood
en pel·lícules com Gladiator, no?
I ja he fet els cascos,
és a Múnich d'Alemanya,
però finalment no n'ha arribat a temps,
malgrat tot, no?
Sí, malgrat tot els esforços
i esforços importants
que s'han fet d'incluso visita personal
no s'han pogut acabar de fer,
és a dir,
faltaven uns detalls
del qual ens hi ha impossibilitat
el fet de poder-los disfrutar
aquesta Setmana Santa.
Però sí que realment
tot el conjunt de la fidelització històrica
que s'ha fet era molt més agosarat.
Evidentment que el casc
és una part important del vestit,
però valia la pena mantenir l'acte
i fer-ho com ho vam fer
i penso que va ser de l'agrat de tothom,
tothom ho esperava,
va ser un acte molt tarragoní
on a pesar de les incremències
moltíssima gent va venir
i penso que ens hem sentit molt recolzats
i els armats han pogut estrenar
aquests vestits que tant desitjaven.
Joan, com senten els nous vestits?
Perquè la cuirassa és nova també, no?
Quan estàs dintre del nou vestimenta, com?
Bé, evidentment hi ha un canvi important
amb la nova cuirassa
perquè la que teníem
només tenia la part de davant
i per darrere anava lligada amb corretges.
Aquesta porta les dues parts,
la part frontal i la part de l'espatlla.
És una qüestió d'adaptació.
Ahir va ser la primera prova de foc,
ara se les hem d'acabar d'amoldar el cos
i penso que de cara al divendres
tothom ja anirà molt més còmode
a pesar que són moltes hores, no?
I aquí sí que el conjunt
de tot l'equipament
i quan tinguem el casc definitiu
hi haurà una mica més de pes
damunt de l'armat.
Hi ha més rigidesa també
de tronc cap amunt o no?
Sí, hi ha més rigidesa
però també si te l'adaptes bé
perquè la veritat és que hem posat
tota una sèrie en mena de cordons
als costats per fixar-la
i això també te permet
que no vas tan encurcetat com les altres
te la pots amoldar més al cos
i això penso que també
se trobarà el seu profit
i la comunitat quan desfili tantes hores.
La vestimenta Carles
hi ha una part que s'ha fet aquí a Tarragona
a la ciutat.
La cuirà s'ha encarregat fora, no?
Una empresa Sant Cugat.
Sant Cugat, sí.
Sí, la vestimenta és aquí a Tarragona
de l'empresa Ramon Herraries
que són els que s'han cuidat de fer els vestits i les capes
i el tema de les curasses
estan fetes a Sant Cugat
a una empresa que es diu Armillum
però bé, estan a nivell d'importació
és a dir, estan dissenyades
però estan fabricades físicament a l'Índia
però amb totes les condicionants
i amb la qualitat que se li van transmetre
des de l'empresa de Sant Cugat
i la veritat és que el resultat ha sigut òptim.
Com va viure l'acte Josep?
L'acte de l'Estat?
Bé, bé, en contacte constantment
amb el Carles
que era el que estava potser
podríem dir més predisposat
a escoltar-nos a tots
perquè tothom preguntàvem
el trucàvem i tal
què fem, què deixem de fer
o què feu o què deixeu de fer
clar, el Joan no el vam poder contactar
perquè prou feina tenia
i el president
doncs clar, el president
si comencem a trucar a tothom
doncs com han dit ells
vull dir, van viure
doncs amb una incertesa
amb una il·lusió
i que al final
doncs com va sortir
si tu vols
doncs no tot el lluït
que tothom volia
perquè clar, la pluja
doncs és un problema
que no el podíem evitar
però en qualsevol cas
va ser un dia molt content
i que tenim una nova vestimenta
pels armats
un segon més
va donar la circumstància
que també el Joan Maria
amb el seu parlament
també va saludar
els armats de Torrenbarra
que estaven presents
a l'amfiteatre
però és que el dia abans
a la nostra presentació
de l'opuscle
el capità Manalles
dels de Torrenbarra
va dir una anècdota
i crec que la gent
és bo que ho sàpiga
i si no tinc
l'amic Carles Batges
aquí al meu costat
i si amb alguna cosa
m'equivoco
em rectifiques
amb tota llibertat
sembla ser que els armats
l'avestiment actual
o sigui fins entès d'ahir
dels armats de Tarragona
tenen o tenien 20 anys
més o menys
i perquè l'any 93
o 94
els van intercanviar
vendre
no sé
els igual
amb els armats de Torrenbarra
els armats de Torrenbarra
aquest dimecressant
farà 20 anys
que venen a iniciar
la processó del dolor
a Tarragona
doncs aquell dia
fa 20 anys
van estrenar
ells els armats
van estrenar
la vestimenta
de la sang
de Tarragona
o sigui
tot lliga una mica
una anècdota més
una coincidència més
doncs això
és història
i un detallet
ja que m'has permès
i a més a més
també va dir
el Pere Font
que
l'actual vestit
dels armats
el de fins abans d'ahir
va desfilar
per l'última vegada
a Torrenbarra
ah molt bé
sí senyor
també tens raó
molt bé
veus
també m'hiixava
vull dir
si volem
si volem la història
la podem
no complicar
però la podem
anar unit
anar enllaçant
perquè bueno
hi ha vegades
aquestes coses
surten sense donar-se'n
i sense preveur-les
i surten
i aquesta germana
no sempre ha existit
perquè també cal recordar
que quan vam fer
els 250 anys
dels armats
a la desfilada
els armats
de Torrenbarra
van ser
un dels grups
que ens va acompanyar
que es va alpadrinar
el seu moment
no?
imagino
o no?
no ben bé
no no
hi ha bona amistat
i ja està
hi ha bona sintonia
Joan
els armats
aquest any
hi haurà un protagonisme
potser destacat
dels armats
el dia
de la recollida
de la processó
com ho parelleu
tot plegat?
de per si
ja sabem tots
que els armats
de la sang de Tarragona
ja és un col·lectiu
emblemàtic
i d'aquests
que enceta la professó
hi atrau molt de públic
no?
enguany
amb tota la renovació
encara
ressaltaran
i enlluernaran més
i esperem
i desitgem
que hi hagi sol
perquè aquelles cuirasses
brillin
per Tarragona
per tant
jo penso que
això serà
un atractiu meu
és un plus més
a la recollida
i a la professó
del Sant Enterrament
hi ha novetats
enguany
a la processó
alguna destacada
per explicar
per avançar-ho
als ullents?
hi ha algunes novetats
jo diria que
la més transcendent
és l'ordre
de la recollida
l'any passat
ja aprofitant
que
el museu
es va traslladar
a la catedral
vam fer unes propostes
des de la comissió
del pla de millores
a veure
de repartir
potser més els passos
a diferents punts
de la ciutat
que fins ara
es concentraven molt
a la Rambla
i vam fer ja
un pas endavant
que es van quedar
dos a dalt
a la part
de les coques
i també
tres
a la plaça
La Font
aleshores
va quedar una mica
jo diria
despullada
o desproporcionada
els passos
de la Rambla
aleshores
enguany
els hem repartit
els que quedaven
a la Rambla
entre les dues coques
se mantenen
els tres
de la plaça
La Font
i els de dalt
que seran
cinc en total
i això comportarà
una mica
de canvi
de llogística
amb l'ordre
de recollida
per tant
jo penso
que hem guanyat
també
una mica
el que és
l'estructura
i la recollida
de tots els passos
de la ciutat
intentarem
que les tres
recollides
els armats
puguin pujar
al tram final
a pas lent
que és on
se concentra més
la part del cos
del bou
i baixar de peixateria
tota la gent
que saboregin
tota aquesta desfilada
i més enguany
amb els nous vestits
Pel que fa a la processó
hi ha alguna novetat?
No, simplement
que enguany
el fet
que això ja està estipulat
des que es va iniciar
el pla de millores
el caure en horari d'hivern
en vez de començar
a les vuit
començar a dos quarts
de vuit
vull dir
quan cau en horari d'hivern
que no hi ha
hagut el canvi horari
sempre
adelantem
mitja hora
perquè ja comença
a ser fosc abans
i no cal que acabi tan tard
Quantes persones
surten més o menys
a la processó?
Unes 3.000 persones
aproximadament
vull dir
porto una estadística
des de fa
7 o 8 anys
sent amunt
sent avall
unes 3.000 persones
és molta gent
3.000 persones
a part dels que vén a veure
dos quilòmetres
de recorregut
amb situacions
com és Tarragona
tota una primera part
que és el casc antic
carrers estrets
pujades
baixades
i després la part
diguéssim nova
que és
ja més ampla
tota la part
de plaça La Font
per avall de la Rambla
que això comporta
moltes complicacions
a vegades
per mantenir-la cohesionada
però bueno
em sembla que hem avançat molt
i ho estem intentant
Daniel
jo crec que amb això
que diu el Joan
dels números
ell és el que porta
l'estadística
perquè a totes les cofredies
li fem arribar
el número
dels participants
i tal
des de fa anys
però jo sense
sapiguer números
i sense d'allò
és com que
bueno
porto molts anys
a la Setmana Santa
jo diria que
hem fet
un dent de serra
ja vam tindre
fa molts anys
no em feu dir quants
que hi anava
molt poca gent
quan encara no deixàvem
anar les senyores
hi anava molt poca gent
segur que menys
dels 3.000
que diu el Joan
després amb l'autorització
que les senyores
podien anar
a la setmana
a la processó
de la Setmana Santa
el divendres sant
això va fer
una pujada espectacular
invento
que no ho sé
potser passaríem
dels 5.000 o 6.000
i ara
doncs
degut
probablement
a la crisi
degut probablement
al que sigui
doncs els números
que ha dit el Joan
si li ha fet
un dent de serra
bastant important
a partir d'aquí
vull dir
és així
és la realitat
jo em sembla
que ara estem
en una època
que està consolidada
aquesta xifra
i per mi
em sembla
que ja és un èxit
vull dir
perquè també
amb 3.000 persones
i amb aquest recorregut
podem sentir
molt satisfets
t'heu d'acord
joramaria
carles
sí
evidentment
jo penso que
és una xifra
que és l'estàndard
de la Borsa
de Tarragona
en principi
repartits
en les diferents
cofredies
més o menys
tothom
a més
també
hi ha el fet
que
cada vegada
hi ha hagut
més bandes
que s'han fet
la pròpia banda
de la cofredia
en la qual
també s'han consolidat
una assistència
que ha ajudat
a que aquesta xifra
es mantingui
al llarg dels anys
d'una manera
més o menys mitjana
jo crec que
els últims anys
que som els que
d'alguna manera
hem controlat
nosaltres
les xifres
sempre han oscil·lat
entre les 3.000
i les 3.500 persones
i el públic
que ve a veure
la processó
estem parlant
també de milers
de persones
no només de Tarragona
van fer un estudi
a la Guàrdia Urbana
que se'l van demanar
ara fa un parell d'anys
per revalidar
el guardó
que tenim
per part de la Generalitat
de festa tradicional
d'interès nacional
a la professor
i es van passar xifres
d'unes 25.000 persones
entre públic de Tarragona
i turistes
que venen
per aquestes dates
cada any
hi ha un munt
d'afemèrides
que es van succeint
hi ha 300 anys
de les marejances
que en guany
que es tenen
l'exposició
que es pot visitar
aquests dies
la Solà
també crec que està
en aniversari
no sé si són 50 anys
50 anys
de la imatge
que tenen actualment
que és de l'any 63
això s'hi trobo cada any
que cada any
hi ha compriments
hi ha anys que s'incorporen
coses noves
quan teníem els armats
que s'incorporen
amb el nou vestiment
potser també hi ha misteris
que alguns s'han restaurat
tot i que
potser no tant com altres anys
però cada any
tenim incorporacions
anem afegint
sí, la veritat és que els últims anys
sobretot ha hagut
molts aniversaris
de passos
perquè
després de la guerra
se van haver de començar
a fer
la majoria
no tots
perquè
no en va quedar
van quedar
un dels pagesos
a mitges
però
tots els altres
es van començar a fer
després de la guerra
amb la qual cosa
més o menys
hi ha un munt
de passos
que es van fer
els mateixos anys
amb la qual cosa
fa uns anys
se celebraven
el 70 aniversari
de cada un
dels passos
els de casa nostra
Joan, tornant a la Cua Romana
situen-se a nivell de l'Estat
aquests nous vestits
ja hem dit
és que m'ho hem dit
aquí m'ho hem dit
a diverses vegades
hem parlat dels millors
de l'Estat
en fi
seran els millors de l'Estat
a veure
jo no puc parlar
perquè no els he vist
els de fora de Catalunya
perquè inclús
en moltes ciutats
no és tradició
l'armat
vull dir
nosaltres hem fet
algun viatge
aquests darrers anys
amb tot l'acord
perquè vam vindre aquí
amb l'intercanvi
que hi ha
amb aquest acte
que diem
Visions
que ens ensenyem
la setmana santa
o mostrem la setmana santa
fora i de fora
ens venen ensenyant aquí
i hem vingut
de diferents punts d'Espanya
i hem quedat enlluernats
del que és
la Cua Romana
de Tarragona
i aleshores
ens han convidat
per nai
i per comentaris
que he anat sentint
no és massa
tradicional
la Cua Romana
a la resta d'Espanya
Catalunya
Catalunya
sí que puc parlar
perquè fa
l'any 2008
es va celebrar
els 250 anys
de la Cua Romana
o armats
d'aquí de Tarragona
i aleshores
van buscar
el millor de Catalunya
perquè vinguessin
a desfilar
i evidentment
els que tenen més fama
són els de Girona
i després
Mataró
la veritat és que
són espectaculars
desfilant
perquè inclús
Mataró
porta una quàdriga
i
el número de persones
la número 1
és Girona
però
no voldria ara
pecar
però
penso que el nou vestuari
que m'ha estrenat
supera
en Creix
vull dir
aquests vestuaris
que porten
aquests cors
d'altres indrets
de Catalunya
Peca Joan
Peca Home
jo vull afegir
encara no estem
jo vull afegir
a favor d'això
i com que sóc un
un de fora
no sóc cap responsable
de la sang
per tant
ells el millor
podrien
algú es podrien enfadar
amb ells
però a mi segur que no
a mi el que m'agrada
dels de Tarragona
i sense
ànim de fer la pilota
però és que és veritat
vull dir
hi ha els manaies de Girona
i els armats de Mataró
que van ensenyant les cames
si no recordo malament
això a mi
personalment
no m'agrada
a mi m'agrada
el Leotardo
però me va agradar
també el d'ahir
que potser ja no és un
Leotardo tot
fins baix
sinó
ensenyen quatre dits
de cama
doncs bueno
allò
m'agrada
perquè
jo crec
amb els temps
que corren avui en dia
el del Leotardo
crec que és més elegant
és així
que no pas
aquells armats
que històricament
anaven sense res
evidentment
però avui en dia
tots tenen uns tipus
cadascú té el seu
llavors
no sé
jo crec que aquesta mica
del Leotardo
que vau portar ahir
vull dir
jo crec que
és el punt d'elegància
que porten els vestits
dels armats
és que de fet
té la seva certificació
històrica això
perquè això també és un tema
de fidelització
és a dir
la guàrdia pretoriana
portava aquest tipus
de protecció
sota el vestit
perquè a més a més
en moltes ocasions
anava a cavall
i això era la manera
de protegir les cames
és a dir
i els armats
de la sang
això és un tema
que sí que hem recuperat
perquè en el seu moment
ja es portaven
una mena de pantalons
sota de la túnica
però eren uns pantalons
molt més amples
que no estaven fidelitzats
això és el que ara hem fet
de fidelitzar-ho
és a dir
portar una mena
de mitjeta
més enganxada
a la cama
fins quatre dits
o tres o quatre dits
sota el genoll
i això és que
repeteixo
és el que protegia
quan la guàrdia pretoriana
anava a cavall
aquest detall
els soldats romans
diguéssim
els legionaris romans
d'alguna manera
no ho portaven
era un fet significatiu
de la guàrdia pretoriana
si busquem així elements històrics
també hi ha peces
al museu del Louvre
per exemple
que també tenen a veure
amb la pastimenta
una part
amb la que allà teniu
que s'ha conservat
com és la llança i l'escut
és la que allà teniu
que es conserva
Joan
i el Louvre
aquest que tenim
el Louvre
que s'assembla
amb el que teniu ara vosaltres
tenim una escultura
i allí
jo diria que s'ha extret
una mica la part
dels supermalis
també el casc
i també
la cuirassa
s'ha extret allà
a part de
tota una sèrie
de documentació
que encara existeix
i s'ha buscat
per llibres
i escrits
que hi ha
de l'època
la llança
i l'escut
el motiu
de no canviar-los
és perquè
diguéssim
ja eren elements
que fidelitzaven
realment
a la guàrdia
pretoriana
ho podrem veure
tot en conjunt
el primer mes d'octubre
què passarà
el cap de setmana
o 5-6 d'octubre
aquí a Tarragona
bueno
a veure
la idea era
tindre-ho ahir
però bueno
com malauradament
l'enfermetat
del senyor Feldon
fa que
aquesta setmana santa
no els tinguem aquí tots
segurament en tindrem
més que ahir
però no
no els tindrem tots
però bueno
aquest any
el primer cap de setmana
d'octubre
hi ha
l'encuentro
de cofradies
penitenciales
aquí a Tarragona
hi ha un acte
previst
pel dissabte
que finalitza
amb l'entrada
a la catedral
dels armats
custodiant
el Sant Cris
que es quedarà
allí
a la catedral
per presidir
o per estar
a la missa
de diumenge
i bueno
jo crec
espero que
per l'octubre
sí que ja els tinguem tots
serà una ocasió
també molt
molt important
per estrenar aquest cas
i per demostrar
a més a més
a totes les cofradies
que vinguin
d'arreu de l'estat espanyol
aquesta millora
i aquest treball
que s'ha fet
amb els nostres armats
seran moltes
cofradies?
cofradies
no ho sé
però suposo que
parlem d'unes 400 persones
o 500 persones
aproximadament
de representants
de diferents
cofradies
d'arreu de l'estat
això serà
l'octubre
però abans
haurem viscut
la setmana santa
la nostra
amb tots els set siguts
i amb aquest lluïment
enguany
molt especial
de la cua romana
que s'anirà
el màxim possible
a la que teníem
ara fa
dos mil anys
a l'època d'August
senyors
gràcies per acompanyar-nos
deixin-me dir
que a banda
del Francesc Ferrer
i la seva confederia
n'hi ha moltes altres
també que han col·laborat
perquè és el que dèiem
aquí hi ha empreses privades
hi ha hagut entitats
hi ha hagut altres
també germandats
que han col·laborat
vull dir que s'ha pogut
al final aconseguir això
les 41 armats
uns d'ells sou vosaltres
també
que també n'heu padrinat un
moltes gràcies
jo penso que una de les coses
que hem aconseguit
és l'esperit que teníem
que sempre que hi ha hagut
una modificació
en temes d'armats
hi ha hagut una implicació
ciutadana
i jo penso que hem aconseguit
fer un projecte de ciutat
un projecte de ciutat
on s'ha implicat
Tarragona
hi ha molts comerços
moltes empreses
molta gent
implicada
en més o menys grau
en aquest treball
i per tant és a tots
un treball col·lectiu
que es podrà veure
per Semà de Santa
gràcies per acompanyar-nos
i que vagi molt bé
anirem parlant
molt bé
gràcies a vosaltres
Tinc gana
preguntem algun lloc
per dinar?
No cal
el busco al mòbil
al mòbil?
Esclar
amb l'aplicació
de la Guia Repsol
pots entrar-hi
i consultar el que vulguis
veus?
hi ha més de 9 restaurants
per aquí
anem al de la plaça Major?
Caram
doncs després busquem hotel
pel pròxim poble
sabem la il·lusió
que et fa viatjar
i que important
que és gaudir del viatge
per això
a guiarapsol.com
estem a prop teu
perquè en tot moment
puguis accedir a nosaltres
i el teu viatge
sigui perfecte
guiarapsol.com
que el teu viatge
comenci sempre aquí
el proper dimecres 20 de març
Protecció Civil de la Generalitat
provarà el funcionament
de les 84 sirenes
de vist de risc químic
que hi ha instal·lades
a 37 municipis de Catalunya
les sirenes d'activació
del polígon nord
del municipi de Tarragona
sonaran a les 11 i 20 del matí
i les sirenes de fi d'alarma
a les 11 i 30 hores
les sirenes que s'activen
en el dia 20
i que es posarien en marxa
en un accident real greu
sonen així
Recordeu que si sentiu aquest so
heu de
tancar-vos a casa
o a l'edifici més proper
tancant finestres i portes
i desconnectant la ventilació
no heu d'anar a buscar
els nens a l'escola
els mestres
ja tindran cura d'ells
i el...