Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
no els tenim, però el que és cert és que hem aconseguit tenir
tota la resta del material, que ha sigut un esforç molt, molt important,
no tan sols dels encàrrecs a nivell econòmic,
sinó també d'investigació i de treball consensuat.
Nosaltres hem constituït una comissió de treball
dels diferents companys de la SANC
que hem volgut participar en aquest projecte
i hem contrastat, hem decidit tot d'una forma consensuada i participada.
Hem de dir que tot plegats s'ha fet en un procés
que ha durat una mica més de dos anys,
a través de micromecenatge o patrocinis, millor dit,
és a dir que cada armat, cadascun dels armats té un nom,
un nom que correspon a un dels que va existir ara fa dos mil anys aquí a Tarracó
i que a més a més cada nom de cada armat correspon a un dels patrocinadors
que, entre cometes, serà el seu armat amic, per dir-ho així.
ha netejat el procés?
Sí, sí, se va fer un estudi etimològic
de gent que havia mort aquí a Tarracó
i efectivament vam aconseguir molts noms
i entre ells hem destacat uns 41
que seran els que cada armat tindrà un nom d'origen
de gent que va viure i morir a Tarracó.
La diferència d'aquesta cuirassa amb l'anterior, quina és?
Bé, a veure, l'equip, en principi hem d'anar a fonamentar
tota la idea de la renovació amb un aspecte clau per a la ciutat
que va ser August, l'emperador August.
Nosaltres hem volgut fidelitzar històricament tot el tema de l'equipament
però sense defugir gaire de la idea popular dels armats.
No volíem ser una cosa molt diferent, que la gent no s'hi sentís identificada,
sinó que volíem ser alguna cosa millor, no molt diferent sinó millor.
Llavors vam buscar, vam fer una recerca important a nivell bibliogràfic, a nivell històric
i vam contrastar que August, quan va viure a Tarragona entre l'any 27 i 25 abans de Crist,
el 27 precisament va a vindre emperador, doncs aquests dos anys es va envoltar d'una guàrdia personal,
una guàrdia de protecció sabent que havien assassinat el seu tiet Juli César,
en mans romanes precisament, i ell es va envoltar d'una guàrdia personal que el protegís.
Aquesta guàrdia personal va ser la que després es va convertir en la guàrdia pretoriana amb Tiberi
i els successors emperadors.
D'aquí hem entrat la idea, no?
Nosaltres hem vist que hi ha un relleu a l'obre de la guàrdia pretoriana
de la primera metat del segle I, de l'època de Tiberi,
precisament de l'època en què va ser crucificat Jesucrist.
Autèntica.
Autèntica.
I nosaltres hem basat tota la investigació, tota l'estètica,
amb aquell relleu que exactament està al Museu de l'Obre.
Carai, per això li diu un investigador, no?
Per això li diu un investigador, no?
Perquè he fet aquesta feina exhaustiva d'investigació, fins i tot l'Obre,
amb aquesta defensa.
És a dir, els que veurem demà, per exemple, la recollida dels armats,
que ara parlem amb el Joan d'Alvarez,
és com si estiguessin veient la guàrdia pretoriana d'August, no?
Exacte.
No a l'època d'August, sinó posada a l'època de la crucifixió de Jesucrist,
l'any 33, és a dir, la primera part, la primera meitat del segle I després de Crist, no?
Aquest casc, qui ho porta? El Capità Manalla, s'han dit abans?
Sí, el porta el Capità Manalla, sí, sí.
És el més guarnit, diguem la tropa, la resta no serà potser tant guarnit,
però també serà del mateix estil.
El lloc que hi ha aquí frontal gran serà lligerament més petit
i alguna guarnissió aquí lateral també serà alguna cosa més reduïda.
El plomall també sembla que tindrà uns dos centímetres o tres menys de plomall,
però, vaja, tampoc no es nota gaire perquè és prou espectacular.
Està fet, és que l'hauríem de veure, eh?
Si volen entrar en el perfil de Tarragona Ràdio, al Twitter o al Facebook,
veuran la imatge, la fotografia que havíem de fer i es podran veure, eh?
Perquè, de fet, el casc, jo no l'ho he vist mai fins ara,
em sembla que molts senyors tampoc l'hauran vist fins ara.
Per la part de dintre també porta com un revestiment, no?,
per assegurar una mica la confortabilitat, no?
Perquè a vegades els armats es poseu gorros de llana, no?,
o algun altre artilugi perquè sigui més còmode, no?, aquí no cal.
Això és molt personal, hi ha qui es posa algun gorro,
hi ha qui es posa cintes de goma, espuma, per evitar els roces,
però, bueno, aquest, teòricament, està per evitar tot això,
perquè està tot forrat de dins de cuir, acolxat, laterals,
les patilles, totes estan acolxades,
i, clar, llocament, no caldrà fer-hi cap tipus d'invent,
així, casolà, per dintre, no?, com fèiem fins ara amb els cascos que teníem.
Pesa més, no?, aquest, imagino que l'alga...
Sí, pesa dos quilos, entre dos quilos 500, dos 800,
i això ho notarem, això segur que ho notarem.
Sí, el que passa és que és un casco molt ben adaptat, no?,
està molt treballat de dintre,
de fet el cost d'aquest casco és de 1.500 euros en el mercat,
i n'hi ha en total només de 100 cascos en tot el món, aquest tipus, no?,
aquest senyor treballa molt artesanalment i amb molta precisió, no?,
i això també hem volgut aprofitar-ho.
Recordem, és el Toni Feldon, un home que viu a Alemanya, a Múnich,
però que, poden dir, que es passa mitja vida a Hollywood, eh?,
perquè va, com veia el Carles, a l'inici, doncs,
de treballar per pel·lícules com ara Gladiator,
és un, vagi, un artista, eh?, en primer ordre, eh?,
el que ha fet aquests cascos de la sang.
Però també, no només els cascos, sinó també l'armadura
i altres elements també que en fica a renoveu, no?
Què és el que es conserva?
Perquè la llança, per exemple, la conserveu, i l'escut també, no?,
que també té la seva singularitat, no?, la llança i l'escut.
Sí, conservem l'escut, que precisament és del 1914,
que l'any que ve farà 100 anys,
que és precisament la peça potser més fidel
que hem portat fins ara als armats,
perquè és la mateixa que portaven el relleu aquest que hi ha,
l'obre de la victòria de la columna Trajana sobre els Dacios,
és exactament igual, igual.
Vull dir que la persona que ho va fer en aquell any, 1914,
doncs sabia el que es feia,
i precisament és el que el conservem.
A part, conservem la llança,
que també està prou macia i prou sòlida i, bueno, fidel,
ja, bueno, és d'aquella manera, això ja...
però està força bé, i les botes.
I la vestimenta és nova, eh?
La vestimenta l'heu encarregat aquí a la ciutat, a més a més, no?
El vestit, eh?
Exacte.
Bé, l'altra peça important és la cuirassa,
la part de la vestimenta.
La cuirassa està feta a la Índia
i hem aprofitat, doncs, l'experiència amorfebreria
que tenen al nord de la Índia, en concret.
I, evidentment, també els costos, no?,
que han sigut més econòmics.
Aquesta cuirassa està proveïda, és de lleutor,
és de lleutor, color d'ourat, en el cas de la tropa,
i color acer, color plata, en el cas del signifer,
i el trompeta, és una cuirassa que està proveïda d'una imatge de la medusa en el pit.
La medusa era, segons la creència, creença romana,
era una divinitat que es posava en el pit per espantar l'enemic.
es creia que si aquesta medusa et mirava,
o te l'acabaves fixament mirant,
et convertia en pedra.
Això era la creència...
On es tacna molt la mirera, gaire?
Aquesta d'aquí.
Tens ulls ben oberts,
per convertir en pedra l'enemic.
Per si de cas la mirarem així d'esquil llevit.
I el tratge aquí t'arregona, no?
Digui, digui, hi ha més elements, com ara aquests d'aquí, no?
Aquests d'aquí baix, on hi ha el cuir?
Què significa, també, aquests?
Ah, bé, el cuir, sí, exacte.
Hi ha un element decoratiu a sota la cuirassa,
empagat, que porta una sèrie de medallons,
que també són divinitats.
Són divinitats, precisament, trobades a Tàrraco, a Tarragona.
Trobarien primer Júpiter Amon, a la part central,
després trobarien també Minerva,
mirant cap al cantó esquerre i cap al cantó dret,
i finalment uns lleons decoratius.
He volgut aprofitar, també,
la importància de Tarragona a nivell arqueològic
i reflectir-ho en aquesta cuirassa.
Parlem també del vestit, eh,
que també, com deia, ens ha fet aquí a Tarragona, no?,
a la ciutat, amb uns artesans de la ciutat.
Sí, han sigut uns dissenyadors de Tarragona,
Ramon Herrarias en concret,
que ens han confeccionat amb molta responsabilitat
i molt de sentit crític, doncs, tot el que li vam demanar a ells.
Sí, és una túnica, que està, doncs, ribetejada,
amb una espècie de, bueno, de...
un ribet, si la part de les màniques,
si la part a baix de la faldilla,
i ells també ens han fet la capa,
la capa vermella, amb els plecs, diguem,
el més fidelignes que hem trobat amb gravats,
doncs, imitant tot el que hi havia en aquella època, també, romana.
La cor romana, Joan, Joan Alvarez,
que veurem lluir enguany més que mai, no?,
la recollida d'armats a demà a la tarda,
ja els hem vist, eh?, en algun acte,
els podem veure també a l'amfiteatre el dia que es presentaven,
i demà, Joan, serà el dia fort, no?,
demà serà el dia important, no?
Jo, a nivell personal, vaig estrenar la figura aquesta
que s'ha incorporat dintre la cor romana,
com a signifer.
Signifer, sí, sí.
La comissió de la secció d'armats i la Junta
es van voler honorar a tres persones,
que ja no formem part de l'acord,
el Carles Micó, aquí present,
que lluirà demà l'estandard,
el Vexílium que es diu,
el so perfecte, Josep Maria Fortuny,
que havia de sortir abans d'ahir
amb la professora dels Nazarens,
malauradament la pluja no va acompanyar,
tindrà la seva oportunitat,
i un servidor que va poder fer l'estrena
del Vexílium amb tota l'emoció,
la responsabilitat i la satisfacció
de poder estar present,
a pesar també que la pluja,
però bé, vam superar-ho en totes les dificultats
que vam tenir,
penso que va ser un acte bonic,
molt assistent per tarragonins,
tot i que veia molts actes,
i la veritat és que va sortir
molt bonic i molt bé.
De totes maneres,
el dia estrella,
perquè els tarragonins i turistes,
que n'hi ha molts per setmana sota aquí a Tarragona,
puguin veure tot aquest nou equipament
que han parlat els companys fins ara.
Perquè, si ens escoltin,
de seguida escoltarem el so de la banda de la sang,
ja estem preparats aquí al mig de la Passador Rei.
Joan, que si podem avançar de demà de la processó,
hi ha novetats?
Ja tot està tal com està?
N'hi ha algunes de novetats,
afortunadament hem de dir que cada any n'hi ha menys,
perquè fa vuit anys que estem treballant,
tota una comissió en què participen diferents confredies
de la ciutat que van rotant amb aquesta comissió
i cada vegada la cosa està més estructurada,
més organitzada,
simplement sempre hi ha alguns detalls
que per afinar,
en funció una mica de l'experiència de l'any anterior.
Les vuit de vespre,
cap a les quarts de vuit de vespre serà l'hora de sortida?
Dos quarts, dos quarts.
Des d'aquí un sovara.
Enguany, com és l'horari d'hivern,
cal encara que no hi ha hagut el canvi horari,
procurem avançar-la,
a fer efecte també que no s'acabi tan tard,
però també té l'encant,
quan no hi ha el canvi d'horari,
cau dintre el mes de març,
que quasi ja surt de nit,
que és el bonic de la professora,
sobretot pel casc antic,
amb tot l'entorn que acompanya,
amb aquest recolliment de la foscor
que posem als carrers.
Les 3.000 persones,
més de 3.000 persones que prendran part,
no, de l'esfilada,
les 30.000 que ho seguiran en directe
per diferents fons de veu recorregut,
serà, doncs, això,
un moment àlgic especial, no,
de la festa d'enguany.
Sí, sí, àlgic
i de cara, si parlem d'armats,
vull dir, la recollida també serà espectacular,
perquè els dos actes
tenen la seva peculiaritat de cara als armats.
Evidentment, a la nit,
el recolliment que han parlat
i la silenci que predomina
i presideix pels carrers,
i la recollida també hi ha l'encant
d'aquest sol tarragoní
que fa brillar totes les curasses,
llances i escuts.
Doncs, la processa d'enterrament,
que serà demà, doncs,
com dèiem, aquest acte especial,
però també la recollida dels armats
a partir de les 4 de la tarda, no?
A partir de les 4 de la tarda.
A partir de les 4 de la tarda.
A partir de les 4 de la tarda.
Doncs, que podran viure-ho aquí
en directe, doncs, a la ciutat,
en diferents carrers de la Part Alta
i també del centre de la ciutat.
Senyors, escoltem el sol,
sembla, de la banda de la sang,
que estem ja a punt pràcticament d'actuar,
són aquí al costat.
Els hi acostarem un micro-inambe
perquè puguem escoltar, doncs,
aquest so característic de la banda de la sang.
Nois, com vulgueu,
endavant amb aquest so
i escoltarem pràcticament darrere
fins a l'hora en punt,
fins a les 11 de matí,
doncs, amb aquest so de la banda
de timbals de la sang.
Agustí Busquets, Joan Álvarez,
Carles Mico, gràcies per acompanyar-nos.
Gràcies a vosaltres.
Gràcies a vosaltres, bon dia.
No us deixeu la cuirassa,
en el cas.
Em deixareu fer-me una foto, en aquest cas, o no?
El bris, i el cuirassa i tot, posada.
Moltes gràcies.
Doncs, ara,
el deixem amb la banda de la sang,
amb aquest so, en directe.
Escoltem-ho.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Doncs de directe al sol de la sang, seguim encara escoltant aquesta banda,
que seguirem aquesta interpretació que indirecta la passa al rei.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.